Taula de continguts
52 les relacions: Alemanya, Anglicanisme, Antonio María Javierre Ortás, Arxiu eclesiàstic, Benet XV, Benet XVI, Biblioteca Vaticana, Bisbat de Cesena-Sarsina, Castell de Sant'Angelo, Caterina d'Aragó, Ciutat del Vaticà, Clergues Regulars de Sant Pau, Enric VIII d'Anglaterra, Estats Pontificis, Galileo Galilei, Holocaust, Index Librorum Prohibitorum, Jean-Baptiste Pitra, Jean-Louis Tauran, Jorge María Mejía, José Tolentino de Mendonça, Lleó XIII, Michelangelo Buonarroti, Museus Vaticans, Napoleó Bonaparte, Orde de Sant Agustí, Orde del Temple, Papa, Papa Climent V, Papat d'Avinyó, París, Pau V, Pius XI, Raffaele Farina, Scipione Caffarelli Borghese, Segle VIII, 10 de maig, 1610, 1616, 1783, 1798, 1810, 1815, 1881, 1884, 1922, 1939, 1996, 20 de febrer, 2002, ... Ampliar l'índex (2 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Alemanya
Anglicanisme
Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Anglicanisme
Antonio María Javierre Ortás
Antonio María Javierre Ortás S.D.B. (21 de febrer de 1921, Siétamo, Osca - 1 de febrer de 2007, Roma) fou un cardenal espanyol salesià de la Cúria Pontifícia.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Antonio María Javierre Ortás
Arxiu eclesiàstic
El Crismó Els arxius eclesiàstics, també anomenats arxius de l'església, són els responsables de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per l'Església Catòlica, l'Església Protestant i altres comunitats cristianes, agrupades sota la denominació d'esglésies cristianes.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Arxiu eclesiàstic
Benet XV
Benet XV (en llatí: Benedictus XV, en italià: Benedetto XV) és el nom que va adoptar el cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa en ser escollit papa de Roma, càrrec que ostentà fins a la seva mort l'any 1922.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Benet XV
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Benet XVI
Biblioteca Vaticana
La Biblioteca Vaticana o Biblioteca Apostòlica Vaticana (nom complet en italià i a la seva pàgina web: Biblioteca Apostolica Vaticana, i en llatí: Bibliotheca Apostolica Vaticana, informalment coneguda com Vat) és la biblioteca de la Santa Seu, la qual es troba a la Ciutat del Vaticà.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Biblioteca Vaticana
Bisbat de Cesena-Sarsina
El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Bisbat de Cesena-Sarsina
Castell de Sant'Angelo
El castell de Sant'Angelo (en italià, Castel Sant'Angelo), conegut també com el mausoleu d'Adrià, és un monument romà al marge dret del riu Tíber, davant l'antic Pons Aelius (l'actual pont de Sant'Angelo), a no gaire distància de la Ciutat del Vaticà.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Castell de Sant'Angelo
Caterina d'Aragó
Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares, 16 de desembre de 1485 - Kimbolton, Anglaterra, 7 de gener de 1536) fou infanta d'Aragó i de Castella, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533).
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Caterina d'Aragó
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Ciutat del Vaticà
Clergues Regulars de Sant Pau
La Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau (Clerici Regulares Sancti Pauli) és un orde religiós de clergues regulars fundat per Sant Antoni Maria Zaccaria, el Venerable Bartolomeo Ferrari i el Venerable Giacomo Antonio Morigia, i aprovat per Climent VII al breu Vota per quae vos de 1533.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Clergues Regulars de Sant Pau
Enric VIII d'Anglaterra
va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Enric VIII d'Anglaterra
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Estats Pontificis
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Galileo Galilei
Holocaust
L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Holocaust
Index Librorum Prohibitorum
LIndex Librorum Prohibitorum era una llista negra de llibres prohibits per l'Església catòlica pel seu contingut, considerat herètic, immoral o incitador a la desviació.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Index Librorum Prohibitorum
Jean-Baptiste Pitra
Jean-Baptiste Pitra (Champforgeuil, Borgonya, França, 1 d'agost de 1812 — Roma, Itàlia, 9 de febrer de 1889) fou un cardenal de l'Esglesia Catòlica, teòleg, historiador, bibliotecari francès.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Jean-Baptiste Pitra
Jean-Louis Tauran
Jean-Louis Pierre Tauran (Bordeus, 5 d'abril de 1943 - Hartford, 5 de juliol de 2018) fou un cardenal de l'Església catòlica francès.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Jean-Louis Tauran
Jorge María Mejía
Jorge María Mejía (Buenos Aires, 31 de gener de 1923 – Ciutat del Vaticà, 9 de desembre de 2014) fou un cardenal argentí de l'Església Catòlica, arxiver i bibliotecari emèrit del Vaticà.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Jorge María Mejía
José Tolentino de Mendonça
José Tolentino Calaça de Mendonça (Machico, 15 de desembre de 1965) és un cardenal, poeta i teòleg portuguès.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і José Tolentino de Mendonça
Lleó XIII
Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Lleó XIII
Michelangelo Buonarroti
Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Michelangelo Buonarroti
Museus Vaticans
Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Museus Vaticans
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Napoleó Bonaparte
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Orde de Sant Agustí
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Orde del Temple
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Papa
Papa Climent V
Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Papa Climent V
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Papat d'Avinyó
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і París
Pau V
Pau V (Roma, 17 de setembre de 1550 - Roma, 28 de gener de 1621) va ser Papa de l'Església Catòlica entre 1605 i 1621.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Pau V
Pius XI
Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Pius XI
Raffaele Farina
Raffaele Farina (Buonalbergo, Campània, Itàlia, 24 de setembre de 1933) és un cardenal i bisbe catòlic italià, arxiver de l'Arxiu Secret del Vaticà i prefecte de la Biblioteca Vaticana, elevat a cardenal pel papa Benet XVI l'any 2007.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Raffaele Farina
Scipione Caffarelli Borghese
Scipione Borghese Caffarelli (Artena, 1 de setembre de 1577 - Roma, 2 d'octubre de 1633) va ser un cardenal catòlic, arquebisbe de Bolonya (1610-1612).
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Scipione Caffarelli Borghese
Segle VIII
El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і Segle VIII
10 de maig
El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і 10 de maig
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і 1610
1616
Nicolau Copèrnic.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і 1616
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і 1783
1798
;Països Catalans.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і 1798
1810
;Països Catalans.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і 1810
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і 1815
1881
;Països Catalans.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і 1881
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і 1884
1922
;Països Catalans.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і 1922
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і 1939
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і 1996
20 de febrer
El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і 20 de febrer
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і 2002
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і 2003
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Arxiu Secret del Vaticà і 2006
També conegut com Archivio Segreto Vaticano, Archivum Secretum Apostolicum Vaticanum, Arxiu Secret Vaticà, Arxiu Vaticà.