Obrir a Google MapsTaula de continguts
148 les relacions: Abruços, Alexandre II (papa), Alexandre III (papa), Alexandre IV, Amico Agnifili, Angelo Acciaiuoli (bisbe), Annuario Pontificio, Arquebisbat d'Acerenza, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Matera-Irsina, Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie, Arquebisbe, Avezzano, Benet XVI, Betlemites Filles del Sagrat Cor, Bisbat d'Acerra, Bisbat d'Ascoli Piceno, Bisbat d'Avezzano, Bisbat de Caserta, Bisbat de Jaca, Bisbat de Nardò-Gallipoli, Bisbat de Rieti, Bisbat de Sulmona-Valva, Breu apostòlic, Butlla, Concili Vaticà II, Concordat, Congregació per a l'Educació Catòlica, Congregació per als Bisbes, Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Esteve II (papa), Ferran I de les Dues Sicílies, Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, Filles de Maria Auxiliadora, Giovanni Piccolomini, Giuseppe Petrocchi, Gregori el Gran, Italià, Itàlia, Joan Pau II, Longobards, Màrtir, Metropolità, Missioneres de la Caritat, Monges agustinianes, ... Ampliar l'índex (98 més) »
- Bisbats erigits al segle XIII
Abruços
Els Abruços (en català antic (A)Bruç, en italià, Abruzzo) és una regió situada en el sud d'Itàlia.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Abruços
Alexandre II (papa)
Alexandre II, nom que Anselm da Baggio (Milà, ? – Roma, 21 d'abril de 1073) va triar quan va ser elegit papa de l'Església catòlica del 1061 al 1073.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Alexandre II (papa)
Alexandre III (papa)
Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Alexandre III (papa)
Alexandre IV
Alexandre IV (Anagni, 1199 - † Viterbo, 25 de maig de 1261) va ser papa de l'Església Catòlica del 1254 al 1261.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Alexandre IV
Amico Agnifili
fou un cardenal i bisbe italià.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Amico Agnifili
Angelo Acciaiuoli (bisbe)
Angelo Acciaiuoli (Florència, 1298 — Nàpols, 1357) fou monjo de l'ordre dels Predicadors que va professar els vots el 1314 i altra vegada al monestir de Santa Maria Novella de Florència el 1317.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Angelo Acciaiuoli (bisbe)
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Annuario Pontificio
Arquebisbat d'Acerenza
Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Arquebisbat d'Acerenza
Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni
Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni
Arquebisbat de Florència
Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Arquebisbat de Florència
Arquebisbat de Matera-Irsina
Larquebisbat de Matera-Irsina (italià: arcidiocesi di Matera-Irsina; llatí: Archidioecesis Materanensis-Montis Pelusii) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Arquebisbat de Matera-Irsina
Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve
LArquebisbat de Perusa - Città della Pieve (italià: arcidiocesi di Perugia-Città della Pieve; llatí: Archidioecesis Perusina-Civitatis Plebis) és una seu metropolitana de l'església catòlica italiana que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve
Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia
Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia
Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie
La cocatedral de Barletta Vista de la catedral de Trani El palau arxiepiscopal de Trani Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Arquebisbe
Avezzano
Avezzano és un municipi italià, situat a la regió dels Abruços i a la província de L'Aquila.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Avezzano
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Benet XVI
Betlemites Filles del Sagrat Cor
Les Germanes Betlemites Filles del Sagrat Cor de Jesús són un institut religiós de dret pontifici, concretament una congregació religiosa dedicada a l'ensenyament dels joves.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Betlemites Filles del Sagrat Cor
Bisbat d'Acerra
El bisbat d'Acerra (italià: Diocesi di Acerra; llatí: Dioecesis Acerrarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Bisbat d'Acerra
Bisbat d'Ascoli Piceno
El bisbat d'Ascoli Piceno (italià: Diocesi di Ascoli Piceno; llatí: Dioecesis Asculana in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Bisbat d'Ascoli Piceno
Bisbat d'Avezzano
El bisbat d'Avezzano (o dels Marsos) (italià: diocesi di Avezzano o dei Marsi; llatí: Dioecesis Marsorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Bisbat d'Avezzano
Bisbat de Caserta
L'església de San Michele a Casertavecchia,catedral fins al 1842. El bisbat de Caserta (italià: bisbat de Caserta; llatí: Dioecesis Casertana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Bisbat de Caserta
Bisbat de Jaca
El bisbat de Jaca és una seu episcopal que distribueix les seves parròquies per les províncies laiques d'Osca i Saragossa, a Aragó.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Bisbat de Jaca
Bisbat de Nardò-Gallipoli
El bisbat de Nardò-Gallipoli —diocesi di Nardò-Gallipoli; Dioecesis Neritonensis-Gallipolitana — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Bisbat de Nardò-Gallipoli
Bisbat de Rieti
Voltes del palau episcopal El bisbat de Rieti (italià: diocesi di Rieti; llatí: Dioecesis Reatina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Bisbat de Rieti
Bisbat de Sulmona-Valva
El bisbat de Sulmona-Valva (italià: diocesi di Sulmona-Valva; llatí: Dioecesis Sulmonensis-Valvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Bisbat de Sulmona-Valva
Breu apostòlic
El breu apostòlic és un document pontifici (litterae apostolicae), menys solemne que la butlla que és usat per regular els afers de menor importància de la Santa Seu.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Breu apostòlic
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Butlla
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Concili Vaticà II
Concordat
Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Concordat
Congregació per a l'Educació Catòlica
La Congregació per a l'Educació Catòlica és una Congregació de la Cúria Romana que té competència sobre totes les universitats, facultats, instituts i escoles superiors d'estudis eclesiàstics o civils que depenguin de l'Església, així com sobre les institucions i associacions amb finalitats científiques.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Congregació per a l'Educació Catòlica
Congregació per als Bisbes
La Congregació per als Bisbes (Congregatio pro Episcopis) és la congregació de la Cúria Romana que realitza la selecció dels nous bisbes abans de l'aprovació papal.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Congregació per als Bisbes
Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
A l'Església Catòlica s'anomena diòcesi immediatament subjecta una diòcesi que depèn directament de la Santa Seu i que no està subjecta a l'autoritat d'un arquebisbe metropolità.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Església Catòlica Romana
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Església sufragània
Esteve II (papa)
Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Esteve II (papa)
Ferran I de les Dues Sicílies
, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Ferran I de les Dues Sicílies
Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül
Les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül o Germanes de la Caritat és un institut catòlic femení amb vots simples, concretament una societat de vida apostòlica, fundada el 29 de novembre del 1633 i dedicada a la caritat i l'assistència a necessitats.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül
Filles de Maria Auxiliadora
Les Filles de Maria Auxiliadora (en llatí Congregatio Filiarum Mariae Auxiliatricis) són un institut religiós femení de dret pontifici, una congregació religiosa les germanes de la qual, també anomenades Salesianes o Salesianes de Dom Bosco, posposen al seu nom les sigles F.M.A.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Filles de Maria Auxiliadora
Giovanni Piccolomini
Giovanni Piccolomini (1475 † 1537) va ser un Prelat papal i cardenal italià.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Giovanni Piccolomini
Giuseppe Petrocchi
Giuseppe Petrocchi (Ascoli Piceno, 19 d'agost de 1948) és un arquebisbe i cardenal catòlic italià.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Giuseppe Petrocchi
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Gregori el Gran
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Italià
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Itàlia
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Joan Pau II
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Longobards
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Màrtir
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Metropolità
Missioneres de la Caritat
Les Missioneres de la Caritat, en llatí Congregatio Sororum Missionarium Caritatis, també conegudes com a Germanes de la Mare Teresa és una congregació religiosa catòlica establerta el 1950 per la Mare Teresa de Calcuta per a ajudar els més pobres d'entre els pobres.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Missioneres de la Caritat
Monges agustinianes
Les monges agustinianes (en llatí Moniales Ordinis Sancti Augustini) són les monges de vida contemplativa que pertanyen al segon orde de Sant Agustí, com a branca femenina de l'orde.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Monges agustinianes
Monges Cistercenques
Les cistercenques, cistelleres o bernadines són religioses de vots solemnes, que formen un orde monàstic femení, branca de l'Orde del Cister.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Monges Cistercenques
Nerva
Nerva, de nom complet Marc Cocceu Nerva (Marcus Cocceius Nerva) (8 de novembre del 30 - 27 de gener del 98), fou emperador de Roma de l'any 96 al 98.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Nerva
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Nova York
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Orde de Frares Menors
Orde de Frares Menors Conventuals
LOrde dels Frares Menors Conventuals (en llatí: Ordo Fratrum Minorum Conventualium, que fa servir les sigles O.F.M.Conv.), és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana i que van néixer com una branca dintre de l'Orde dels Frares Menors original, fundat per Sant Francesc d'Assís el 1209.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Orde de Frares Menors Conventuals
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Orde de Sant Agustí
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Orde de Sant Benet
Orde de Santa Clara
Les monges de lOrde de Santa Clara o Orde de Germanes Pobres de Santa Clara o clarisses (claresses segons Joan Coromines) (en llatí Ordo Sanctae Clarae, O.S.C.) són les religioses de vots solemnes que pertanyen a l'orde religiós fundat per Sant Francesc d'Assís i Santa Clara d'Assís (de qui en deriva el nom "clarissa") en 1212.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Orde de Santa Clara
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Orde del Cister
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Orde dels Frares Menors Caputxins
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Orde dels Predicadors
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Papa Celestí V
Celestí V, de nom de bateig Pietro Angeleri di Murrone, també conegut com a Sant Pere Celestí (Isernia, 1215 - Ferentino, 19 de maig de 1296) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1294, monjo i fundador de l'Orde dels Celestins.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Papa Celestí V
Papa Joan XII
Octavià de Túsculum (Roma, 936 - 964) va ser Papa amb el nom de Joan XII entre 955 i 963 i durant uns mesos del 964.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Papa Joan XII
Pau VI
, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Pau VI
Petita Obra de la Divina Providència
La Petita Obra de la Divina Providència és una congregació clerical fundada el 1893 a Tortona (Itàlia) per Luigi Orione perquè els religiosos visquin la caritat confiant en la divina providència i dedicats a l'ensenyament de nens necessitats.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Petita Obra de la Divina Providència
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Pius IX
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Pius VII
Província de L'Aquila
La Província de L'Aquila (Provincia dell'Aquila, en italià), és una província que forma part de la regió dels Abruços d'Itàlia.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Província de L'Aquila
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Província eclesiàstica
Regió eclesiàstica Abruços-Molise
Mapa de la regió dels Abruços La regió eclesiàstica Abruços-Molise és una de les setze regions eclesiàstiques en les quals està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Regió eclesiàstica Abruços-Molise
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Ritu romà
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Roma
Sant patró
Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Sant patró
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Santa Seu
Servents de Maria
L'Orde dels Servents de Maria, també anomenada dels Servites, en llatí Ordo Servorum Beatae Virginis Mariae, és un orde mendicant fundat a Florència el 1233 per un grup de set persones, els Set Sants Fundadors.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Servents de Maria
Societat Salesiana
La Societat Salesiana de Sant Joan Bosco (en llatí Societas Sancti Francisci Salesii) és un institut religiós masculí de dret pontifici, una congregació clerical fundada el 1859.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Societat Salesiana
Teatins
Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Teatins
Terratrèmol de L'Aquila de 2009
El terratrèmol de L'Aquila de 2009 va ser un terratrèmol de 6,3 de moment de magnitud que va ocórrer a la regió central d'Itàlia d'Abruços el 6 d'abril del 2009, seguint una sèrie de centenars de tremolors menors des del gener del mateix any, incloent-hi un terratrèmol de magnitud 4'0 del 30 de març.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Terratrèmol de L'Aquila de 2009
Tribus d'Israel
Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і Tribus d'Israel
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1072
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1077
1170
Països Catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1170
1188
Països Catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1188
1208
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1208
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1225
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1226
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1252
1264
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1264
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1312
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1327
1346
Països Catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1346
1349
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1349
1356
El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1356
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1391
1400
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1400
1431
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1431
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1472
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1476
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1477
1485
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1485
1486
Països Catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1486
1491
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1491
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1493
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1502
1506
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1506
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1523
1552
El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1552
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1561
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1578
1579
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1579
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1593
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1599
1628
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1628
1646
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1646
1654
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1654
1662
El 1662 (MDCLXII) fou un any comú de l'edat moderna iniciat en diumenge.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1662
1682
Pere I de Rússia.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1682
1702
;Món.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1702
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1718
1742
El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1742
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1749
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1750
1777
;Països catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1777
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1788
1792
;Països catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1792
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1818
1844
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1844
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1852
1853
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1853
1876
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1876
1881
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1881
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1892
1893
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1893
1906
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1906
1907
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1907
1916
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1916
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1918
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1929
1931
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1931
1941
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1941
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1950
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1973
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1983
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 1998
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 2005
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 2007
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Veure Arquebisbat de l'Aquila і 2013
Vegeu també
Bisbats erigits al segle XIII
- Arquebisbat catòlic d'Atenes
- Arquebisbat de Vàrmia
- Arquebisbat de l'Aquila
- Bisbat d'Ösel-Wiek
- Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi
- Bisbat de Grassa
- Bisbat de Graz-Seckau
- Bisbat de Mallorca
- Bisbat de Recanati
També conegut com Arxidiòcesi de l'Aquila, Bisbat de l'Aquila, Bisbe de l'Aquila.