Taula de continguts
60 les relacions: Ardaixir I, Armènia, Arsaces I de Pàrtia, Arsaces II de Pàrtia, Artavasdes de Pàrtia, Artaxes I d'Armènia, Artàban I de Pàrtia, Artàban II de Pàrtia, Artàban III de Pàrtia, Artàban IV de Pàrtia, Artàban V de Pàrtia, Atropatene, Cinmamos, Fraapatios de Pàrtia, Fraates I de Pàrtia, Fraates II de Pàrtia, Fraates III de Pàrtia, Fraates IV de Pàrtia, Fraates V de Pàrtia, Gotarces I de Pàrtia, Gotarces II de Pàrtia, Imperi Part, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Iran, Macrí, Maukisres de Pàrtia, Meherdates de Pàrtia, Mitridates I de Pàrtia, Mitridates II de Pàrtia, Mitridates III de Pàrtia, Mitridates IV de Pàrtia, Orodes I de Pàrtia, Orodes II de Pàrtia, Orodes III de Pàrtia, Osroene, Osroes I de Pàrtia, Osroes II de Pàrtia, Pacoros I de Pàrtia, Pacoros II de Pàrtia, Partamaspades de Pàrtia, Parts, Pàrtia, Sanabares de Pàrtia, Sanatrokes I de Pàrtia, Sanatrokes II de Pàrtia, Tiridates II de Pàrtia, Tiridates III de Pàrtia, Vardanes I de Pàrtia, Vardanes II de Pàrtia, ... Ampliar l'índex (10 més) »
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Veure Arsàcides і Ardaixir I
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Arsàcides і Armènia
Arsaces I de Pàrtia
Arsaces I (en grec antic Ἀρσάκης; en part: 𐭀𐭓𐭔𐭊 Aršak; en persa antic: اشک Ašk) va ser el cap del grup nòmada dels Parnes, d'origen escita o dahan, que vivia a l'est de la mar Càspia i rei de Pàrtia entre els anys 250 aC i 247 aC (o potser entre el 250 aC i el 214 aC).
Veure Arsàcides і Arsaces I de Pàrtia
Arsaces II de Pàrtia
Tiridates és el nom que Flavi Arrià va donar a un segon suposat rei dels parts, germà i successor d'Arsaces I de Pàrtia.
Veure Arsàcides і Arsaces II de Pàrtia
Artavasdes de Pàrtia
Artavades fou rei de Pàrtia proclamat el 226 i va resistir als perses un temps probablement inferior a cinc anys.
Veure Arsàcides і Artavasdes de Pàrtia
Artaxes I d'Armènia
Artaxes I o Artàxias - en armeni Artašēs - (? - ~159 aC) fou rei d'Armènia del 190/189 al 159 aC i abans estrateg-sàtrapa de vers el 210/201 aC al 189 aC.
Veure Arsàcides і Artaxes I d'Armènia
Artàban I de Pàrtia
Artàban I va ser rei de Pàrtia de l'any 214 al.
Veure Arsàcides і Artàban I de Pàrtia
Artàban II de Pàrtia
Artàban II (en part: 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 127 aC al 124 aC.
Veure Arsàcides і Artàban II de Pàrtia
Artàban III de Pàrtia
Monedes amb la imatge d''''Artaban III'' Artàban III (en part 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 10 al 42 aproximadament.
Veure Arsàcides і Artàban III de Pàrtia
Artàban IV de Pàrtia
Artàban IV (en part 𐭍𐭐𐭕𐭓 Ardawān) va ser rei pretendent de Pàrtia cap a l'any 80 i fins potser el 90.
Veure Arsàcides і Artàban IV de Pàrtia
Artàban V de Pàrtia
Artàban V fou rei de Pàrtia des del 209 al 226 Es va rebel·lar el 209 contra son germà Vologès VI de Pàrtia i es va apoderar de la part occidental de l'Imperi, singularment Mesopotàmia, la Mèdia del sud i l'Atropatene.
Veure Arsàcides і Artàban V de Pàrtia
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Veure Arsàcides і Atropatene
Cinmamos
Cinmamos fou rei de Pàrtia del 39 al 40.
Veure Arsàcides і Cinmamos
Fraapatios de Pàrtia
Fraapatios (en part: 𐭐𐭓𐭉𐭐𐭕 'Friyapāt') va ser un rei arsàcida de Pàrtia de l'any 196 aC al 181 aC, i va succeir al seu pare Artaban I. Durant el seu regnat, i després de la derrota selèucida a Magnèsia del Sipilos (189), Pàrtia es va convertir en un estat independent.
Veure Arsàcides і Fraapatios de Pàrtia
Fraates I de Pàrtia
Fraates I fou rei de Pàrtia del 181 aC al 173 aC.
Veure Arsàcides і Fraates I de Pàrtia
Fraates II de Pàrtia
Fraates II fou rei de Pàrtia del 136 aC al 127 aC.
Veure Arsàcides і Fraates II de Pàrtia
Fraates III de Pàrtia
Fraates III fou rei de Pàrtia des de vers el 69 aC fins al 57 aC.
Veure Arsàcides і Fraates III de Pàrtia
Fraates IV de Pàrtia
Fraates IV fou rei de Pàrtia del 37 aC al 2 aC Va succeir al seu pare Orodes II que va abdicar el 37 aC després de les desfetes contra els romans.
Veure Arsàcides і Fraates IV de Pàrtia
Fraates V de Pàrtia
Fraates V fou rei de Pàrtia del 2 aC al 5 dC El 2 aC el rei Fraates IV fou assassinat pel seu fill Fraataces i la mare d'aquest, Musa (una italiana no romana).
Veure Arsàcides і Fraates V de Pàrtia
Gotarces I de Pàrtia
Gotarces I fou rei de Partia del 90 aC al 80 aC aproximadament.
Veure Arsàcides і Gotarces I de Pàrtia
Gotarces II de Pàrtia
Gotarces fou rei de Pàrtia el 42 en rebel·lió, d'Hircània i Pàrtia Oriental del 43 al 45, de Pàrtia en rebel·lió el 45, i altre cop (sense oposició) del 47 fins al 51.
Veure Arsàcides і Gotarces II de Pàrtia
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Veure Arsàcides і Imperi Part
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Arsàcides і Imperi Sassànida
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Arsàcides і Imperi Selèucida
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Arsàcides і Iran
Macrí
Marc Opel·li Macrí (Marcus Opellius Macrinus; c. 165 - 218), conegut simplement com a Macrí, va ser emperador romà durant catorze mesos entre el 217 i el 218.
Veure Arsàcides і Macrí
Maukisres de Pàrtia
Maukisres fou rei de Pàrtia des de vers el 87 aC fins al 77 aC.
Veure Arsàcides і Maukisres de Pàrtia
Meherdates de Pàrtia
Meherdates (de vegades esmentat com Mitridates IV) fou rei de Pàrtia l'any 49.
Veure Arsàcides і Meherdates de Pàrtia
Mitridates I de Pàrtia
Mitridates I el gran o el diví fou rei del l'imperi Part del 173 aC al 136 aC.
Veure Arsàcides і Mitridates I de Pàrtia
Mitridates II de Pàrtia
Mitridates II o Mitridates el Gran fou rei de Pàrtia del 124 aC al 87 aC.
Veure Arsàcides і Mitridates II de Pàrtia
Mitridates III de Pàrtia
Mitridates III fou rei de Pàrtia del 57 aC al 52 aC.
Veure Arsàcides і Mitridates III de Pàrtia
Mitridates IV de Pàrtia
Mitridates IV fou rei de Pàrtia del 115 al 116 i del 129 al 140.
Veure Arsàcides і Mitridates IV de Pàrtia
Orodes I de Pàrtia
Orodes I fou rei de Pàrtia vers el 80 aC.
Veure Arsàcides і Orodes I de Pàrtia
Orodes II de Pàrtia
Orodes II fou rei de Pàrtia proclamat vers el 54 aC i reconegut vers el 52 aC, i fins al 37 aC.
Veure Arsàcides і Orodes II de Pàrtia
Orodes III de Pàrtia
Orodes III fou rei de Pàrtia de l'any 5 al 7.
Veure Arsàcides і Orodes III de Pàrtia
Osroene
Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una província d'Osroene.
Veure Arsàcides і Osroene
Osroes I de Pàrtia
Osroes I (o Khusro I) fou rei de Pàrtia del 105 al 129.
Veure Arsàcides і Osroes I de Pàrtia
Osroes II de Pàrtia
Osroes II fou un pretendent al tron de Pàrtia rebel·lat vers el 190.
Veure Arsàcides і Osroes II de Pàrtia
Pacoros I de Pàrtia
Pacoros I fou rei associat de Pàrtia des de vers el 42 aC fins al 38 aC.
Veure Arsàcides і Pacoros I de Pàrtia
Pacoros II de Pàrtia
Pacoros II (en persa: Pākōr) fou rei de Pàrtia del 77 (reconegut el 79) fins al 105.
Veure Arsàcides і Pacoros II de Pàrtia
Partamaspades de Pàrtia
Partamaspades (o Partamaspates) fou rei de Pàrtia del 116 al 117 i d'Osroene del 118 al 123.
Veure Arsàcides і Partamaspades de Pàrtia
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Veure Arsàcides і Parts
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Veure Arsàcides і Pàrtia
Sanabares de Pàrtia
Sanabares fou un pretendent al tron de Pàrtia, que va governar la regió nord-oriental des d'aproximadament el 51 fins al 65.
Veure Arsàcides і Sanabares de Pàrtia
Sanatrokes I de Pàrtia
Sanatrokes I fou rei de Pàrtia des de vers el 77 aC fins al 69 aC.
Veure Arsàcides і Sanatrokes I de Pàrtia
Sanatrokes II de Pàrtia
Sanatroikes II fou rei associat de Pàrtia del 115 al 116 i probablement vers el 129 al 139.
Veure Arsàcides і Sanatrokes II de Pàrtia
Tiridates II de Pàrtia
Tiridates II fou rei de Pàrtia del 32 aC al 29 aC i del 28 aC al 26 aC.
Veure Arsàcides і Tiridates II de Pàrtia
Tiridates III de Pàrtia
fou rei de Pàrtia del 36 al 37.
Veure Arsàcides і Tiridates III de Pàrtia
Vardanes I de Pàrtia
Vardanes I fou rei de Pàrtia del 42 al 46.
Veure Arsàcides і Vardanes I de Pàrtia
Vardanes II de Pàrtia
Vardanes II fou rei pretedent de Pàrtia del 55 al 58.
Veure Arsàcides і Vardanes II de Pàrtia
Vologès I de Pàrtia
Vologès I fou rei de Partia del 51 al 77.
Veure Arsàcides і Vologès I de Pàrtia
Vologès II de Pàrtia
Vologès II fou rei de Pàrtia del 77 al 79.
Veure Arsàcides і Vologès II de Pàrtia
Vologès III de Pàrtia
Vologès III fou rei de Pàrtia governant les regions orientals del 105 al 140 i tota Pàrtia del 140 al 147.
Veure Arsàcides і Vologès III de Pàrtia
Vologès IV de Pàrtia
Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191, fill de Mitridates V de Pàrtia, que havia lluitat contra el monarca part governant Vologès III de Pàrtia.
Veure Arsàcides і Vologès IV de Pàrtia
Vologès V de Pàrtia
Vologès V fou rei de Pàrtia del 191 al 208.
Veure Arsàcides і Vologès V de Pàrtia
Vologès VI de Pàrtia
Vologès VI fou rei de Pàrtia del 208 o 209 al 228.
Veure Arsàcides і Vologès VI de Pàrtia
Vonones I de Pàrtia
Vonones I fou rei de Pàrtia de l'any 7 (de fet el 8) fins al 10, i rei d'Armènia del 13 al 16 (nominalment fins al 18).
Veure Arsàcides і Vonones I de Pàrtia
Vonones II de Pàrtia
Vonones II fou rei de Pàrtia dos mesos l'any 51.
Veure Arsàcides і Vonones II de Pàrtia
224
El 224 (CCXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Arsàcides і 224
428
El 428 (CDXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arsàcides і 428
També conegut com Arsàcida, Arsàcides d'Ibèria, Dinastia Arsàcida.