Accés més ràpid que el navegador!
40 les relacions: Algorisme de Bellman-Ford, Algorisme de Dijkstra, Algorisme de Ford-Fulkerson, Algorisme hongarès, Algorisme voraç, Aresta (teoria de grafs), Aromaticitat, Àlgebra de Boole, Benzè, Cambridge University Press, Complexitat computacional, Doble enllaç, Doble factorial, Estructura química, Fórmula esqueletal, Friedrich August Kekulé, Funció generatriu, Graf (matemàtiques), Graf bipartit, Graf bipartit complet, Graf complet, Graf dens, Graf pla, Lema de Berge, Matemàtiques, Matriu d'adjacència, Multiplicació de matrius, Nombre senar, Notació de Landau, NP-complet, NP-difícil, Problema del camí més curt, Problema del flux màxim, Química computacional, Química matemàtica, Si i només si, Subconjunt, Teoria de grafs, Vèrtex (teoria de grafs), Xarxa de flux.
Algorisme de Bellman-Ford
Lalgorisme de Bellman-Ford (o algorisme de Bell-End-Ford) genera el camí més curt en un graf dirigit ponderat en què el pes de les arestes pot ser negatiu.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Algorisme de Bellman-Ford · Veure més »
Algorisme de Dijkstra
Execució de l'algorisme de Dijkstra L'algorisme de Dijkstra, també anomenat algorisme de camins mínims, és un algorisme de cerca de camins per determinar el camí més curt donat un vèrtex origen a la resta de vèrtexs en un graf dirigit i amb pesos a cada aresta.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Algorisme de Dijkstra · Veure més »
Algorisme de Ford-Fulkerson
L'algorisme de Ford-Fulkerson és un algorisme que calcula el flux màxim en una xarxa de flux.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Algorisme de Ford-Fulkerson · Veure més »
Algorisme hongarès
Lalgorisme hongarès és un algorisme d'optimització el qual resol problemes d'assignació en temps O(n^3\).
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Algorisme hongarès · Veure més »
Algorisme voraç
En matemàtiques, un algorisme voraç és un algorisme que, per resoldre un problema d'optimització, fa una seqüència d'eleccions, prenent en cada pas un òptim local, amb l'esperança (no sempre complerta) d'arribar a un òptim global.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Algorisme voraç · Veure més »
Aresta (teoria de grafs)
Alguns exemples d'arestes, orientades i no orientades: a) Aresta no orientada; b) Aresta orientada; c) Cicle orientat; d) Multiarestes, una d'orientada i l'altra no; e) Multiarestes no orientades; f) Multiarestes orientades; g) Bucle orientat; h) Bucle no orientat; i) Multibucle orientat; j) Multibucle no orientat En teoria de grafs, una aresta correspon a una relació entre dos vèrtexs d'un graf.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Aresta (teoria de grafs) · Veure més »
Aromaticitat
Representació de l'estructura del benzè. A la dreta amb dobles enllaços alternats. A l'esquerra amb un cercle que indica la deslocalització dels electrons π L'aromaticitat és el fenomen en virtut del qual certes substàncies orgàniques cícliques, la composició ponderal de les quals indica insaturació —tals com el benzè i els seus derivats—, tenen un conjunt de propietats especials característiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques i en particular de les olefines, amb les quals, a jutjar per la composició ponderal, haurien d'assemblar-se.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Aromaticitat · Veure més »
Àlgebra de Boole
Làlgebra de Boole també anomenada àlgebra booleana, en matemàtica, electrònica digital i informàtica és una estructura algebraica que esquematitza les operacions lògiques.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Àlgebra de Boole · Veure més »
Benzè
El benzè o benzéBenzé en pronúncia occidental i benzè en pronúncia oriental en química, és un hidrocarbur cíclic aromàtic, (de fórmula C₆H₆).
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Benzè · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Cambridge University Press · Veure més »
Complexitat computacional
La teoria de complexitat computacional és la part de la teoria de la computabilitat que estudia els recursos requerits durant el càlcul per resoldre un problema.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Complexitat computacional · Veure més »
Doble enllaç
Un doble enllaç en química és un enllaç químic entre dos elements químics que impliquen quatre enllaços d'electrons en lloc dels dos usuals en els enllaços simples.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Doble enllaç · Veure més »
Doble factorial
vèrtexs. Aquests són comptats pel doble factorial 15.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Doble factorial · Veure més »
Estructura química
Estructura de la molècula d'àcid nítric, que mostra angles i enllaços. L'estructura química d'una substància química aporta informació sobre la manera com s'enllacen els diferents àtoms o ions que formen una molècula, o agregat atòmic.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Estructura química · Veure més »
Fórmula esqueletal
enllaç triple, anells de benzè i la estereoquímica En química orgànica, la fórmula esqueletal d'un compost orgànic és una representació abreujada de la seva estructura molecular.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Fórmula esqueletal · Veure més »
Friedrich August Kekulé
Friedrich August Kekulé (Darmstadt, 1829 – Bonn, 1896) fou un químic orgànic alemany considerat el creador de la teoria estructural i un dels grans fundadors de la química orgànica moderna.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Friedrich August Kekulé · Veure més »
Funció generatriu
En matemàtiques, una funció generadora o funció generatriu és una sèrie formal de potències els coeficients dels quals codifiquen informació sobre una successió a n en què l'índex corre sobre els enters no negatius.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Funció generatriu · Veure més »
Graf (matemàtiques)
Representació d'un graf etiquetat, amb 6 vèrtexs i set arestes En teoria de grafs, un graf és una representació abstracta d'un conjunt d'objectes on alguns parells dels objectes estan connectats per enllaços.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Graf (matemàtiques) · Veure més »
Graf bipartit
Exemple de graf bipartit. Un graf bipartit és en teoria de grafs un graf no dirigit els vèrtexs del qual es poden separar en dos conjunts disjunts V_1 i V_2 i les arestes sempre uneixen vèrtexs d'un conjunt amb vèrtexs d'un altre: Sent V el conjunt que conté tots els vèrtexs del graf.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Graf bipartit · Veure més »
Graf bipartit complet
En teoria de grafs un graf bipartit complet és aquell graf bipartit en el qual tots els vèrtexs de la partició V_1 estan connectats a tots els vèrtexs de la partició V_2 i viceversa.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Graf bipartit complet · Veure més »
Graf complet
En el camp matemàtic de la teoria de grafs, un graf complet és un graf simple on una aresta connecta tots els parells de vèrtexs.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Graf complet · Veure més »
Graf dens
En matemàtiques, un graf dens és un graf en què el nombre d'arestes és pròxim al nombre d'arestes màxim que pot tindre el graf.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Graf dens · Veure més »
Graf pla
En teoria de grafs, un graf pla o planar és un graf que pot ser dibuixat en un pla sense que les arestes s'intersequin (o utilitzant una definició més formal, que aquest graf pugui ser "embegut" en un pla).
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Graf pla · Veure més »
Lema de Berge
En teoria de grafs, el lema de Berge és un lema demostrat pel matemàtic francès Claude Berge el 1957, que diu el següent: Un aparellament és màxim si conté el major nombre d'arestes possibles.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Lema de Berge · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Matemàtiques · Veure més »
Matriu d'adjacència
Una matriu d'adjacència és una matriu quadrada que s'utilitza com una forma de representar relacions binàries.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Matriu d'adjacència · Veure més »
Multiplicació de matrius
En matemàtiques, la multiplicació o producte de matrius és l'operació de multiplicació efectuada entre dues matrius, o bé entre una matriu i un escalar.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Multiplicació de matrius · Veure més »
Nombre senar
Els nombres senars, imparells o escarsers són aquells nombres enters que no són parells i per tant no són múltiples de 2.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Nombre senar · Veure més »
Notació de Landau
En matemàtica, la Notació de Landau, també anomenada "o minúscula" i "O majúscula", és una notació per a la comparació asimptòtica de funcions, la qual cosa permet establir la cota inferior asimptòtica, la cota superior asimptòtica i la cota ajustada asimptòtica.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Notació de Landau · Veure més »
NP-complet
En complexitat computacional, el conjunt de problemes NP-complet, que son els problemes que pertanyen tant a NP com a NP-hard.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і NP-complet · Veure més »
NP-difícil
P≠NP. La part dreta és assumint que P.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і NP-difícil · Veure més »
Problema del camí més curt
350px En teoria de grafs, el problema del camí més curt consisteix a trobar un camí entre dos vèrtexs (o nodes) d'un graf de tal manera que la suma dels pesos de les arestes que el formen sigui mínima.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Problema del camí més curt · Veure més »
Problema del flux màxim
En optimització i teoria de grafs, el problema de flux màxim serveix per trobar la quantitat màxima de flux que pot passar per una xarxa de flux, des d'una sola font fins a un sol pou.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Problema del flux màxim · Veure més »
Química computacional
La química computacional és una branca de la química que utilitza ordinadors per ajudar a resoldre problemes químics.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Química computacional · Veure més »
Química matemàtica
La química matemàtica és l'àrea de la química dedicada a les aplicacions noves i no trivials de les matemàtiques a la química, i s'ocupa principalment dels models matemàtics dels fenòmens químics.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Química matemàtica · Veure més »
Si i només si
Símbols lògicsper a representarsii.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Si i només si · Veure més »
Subconjunt
Exemple gràfic, A⊆B. Un subconjunt és un conjunt format per elements d'un altre conjunt.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Subconjunt · Veure més »
Teoria de grafs
La teoria de grafs és una branca de les matemàtiques i la informàtica que es dedica a l'estudi dels grafs, estructures matemàtiques utilitzades per a modelitzar relacions entre parelles d'objectes.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Teoria de grafs · Veure més »
Vèrtex (teoria de grafs)
Un graf amb sis vèrtexs i set arestes on el vèrtex número 6 a l'extrem esquerre és un vèrtex fulla En matemàtiques, i més especialment en teoria de grafs, un vèrtex (plural vèrtexs) o node és la unitat fonamental de la qual es formen els grafs: un graf no dirigit consisteix en un conjunt de vèrtexs i un conjunt d'arestes (parells no ordenats de vèrtexs), mentre que un graf dirigit consisteix en un conjunt de vèrtexs i un conjunt d'arcs (parells ordenats de vèrtexs).
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Vèrtex (teoria de grafs) · Veure més »
Xarxa de flux
En teoria de grafs, una xarxa de flux és un graf dirigit en què cada aresta està ponderada amb un flux i una capacitat.
Nou!!: Aparellament (teoria de grafs) і Xarxa de flux · Veure més »
