Taula de continguts
18 les relacions: Antiga Atenes, Aristides d'Atenes, Batalla de Marató, Batalla naval de les Arginuses, Clístenes, Creta, Demos, Dríops, Epònim, Falèron, Filant (rei dels dríops), Guerra de Troia, Hèracles, Menesteu (fill de Pèteu), Prítanis, Sòcrates, Teseu, Tribus gregues.
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Veure Antiòquida і Antiga Atenes
Aristides d'Atenes
Aristides (Aristīdes; 530 aC - 468 aC) fou un general i home d'estat atenenc, fill de Lisímac.
Veure Antiòquida і Aristides d'Atenes
Batalla de Marató
La batalla de Marató (grec antic: Μάχη τοῦ Μαραθῶνος, Makhe tu Marathonos) fou un enfrontament entre els ciutadans d'Atenes, amb l'ajuda de Platea, i un exèrcit persa comandat per Datis i Artafernes.
Veure Antiòquida і Batalla de Marató
Batalla naval de les Arginuses
Les Arginuses fou el nom d'un grup de cinc petites illes de la mar Egea, entre Lesbos i la costa de l'Àsia Menor, on els atenesos van derrotar els espartans en una batalla naval el 406 aC, durant la Guerra del Peloponnès.
Veure Antiòquida і Batalla naval de les Arginuses
Clístenes
Clístenes (Grec) va ser un noble atenenc de la família dels Alcmeònides.
Veure Antiòquida і Clístenes
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Veure Antiòquida і Creta
Demos
Pinakia'', tauletes identificatives (nom, cognom, demos) emprades, per exemple, per triar un jurat. Museu de l'Àgora d'Atenes. A l'antiga Atenes, un demos o dem (del grec antic δῆμος) indicava, originalment, un districte o territori; per extensió, també una zona de terreny delimitat.
Veure Antiòquida і Demos
Dríops
Els dríops (Dryopes) eren una de les tribus més antigues de Grècia.
Veure Antiòquida і Dríops
Epònim
Un epònim és un terme, nom comú o indret, que prové (coincideix o és un derivat) d'un nom propi.
Veure Antiòquida і Epònim
Falèron
Falèron (en llatí Phalerum, en grec antic Φάληρον) era un demos de l'Àtica situat a uns 8 km d'Atenes, a la costa occidental.
Veure Antiòquida і Falèron
Filant (rei dels dríops)
Segons la mitologia grega, Filant (en grec antic Φύλας) va ser un rei dels driops.
Veure Antiòquida і Filant (rei dels dríops)
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Veure Antiòquida і Guerra de Troia
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Veure Antiòquida і Hèracles
Menesteu (fill de Pèteu)
Menesteu (en grec antic Μενεσθεύς) i d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Pèteu i net del rei Erecteu.
Veure Antiòquida і Menesteu (fill de Pèteu)
Prítanis
Els prítanis (prýtanis; plural πρυτάνεις) eren el poder executiu a la bulé de l'antiga Atenes.
Veure Antiòquida і Prítanis
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Veure Antiòquida і Sòcrates
Teseu
Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.
Veure Antiòquida і Teseu
Tribus gregues
El terme tribu, aplicat als antics pobles d'origen grec, se sol emprar per a designar dues realitats diferents, que responen a diferents substantius grecs, "ètnia" (ἔθνος) i "tribu" (φυλή).