Taula de continguts
45 les relacions: Abu-Alí Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Khaqaní, Ahwaz, Al-Múqtadir, Al-Mútamid, Al-Muktafí (abbàssida), Al-Mutí (abbàssida), Al-Muttaqí (abbàssida), Al-Qàhir (abbàssida), Ar-Radi, At-Tàï (abbàssida), Bagdad, Bàssora, Buwàyhides, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Càrmates, Dayr Qunnà, Diwan, Edessa (Mesopotàmia), Egipte, Hamdànides, Ibn Muqla, Iraq, Isfahan, Kufa, La Meca, Mossul, Munis, Nàssir-ad-Dawla (hamdànida), Samòsata, Sanà, Sawad, Síria, Tigris, Visir, Yússuf ibn Abi-s-Saj, 1 d'agost, 892, 921, 922, 924, 931, 944, 946, 961.
Abu-Alí Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Khaqaní
Abu-Alí Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Khaqaní fou nomenat visir pel califa al-Múqtadir el juliol del 912, en el lloc d'Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Furat; va infringir fortes multes al personal del seu antecessor Ibn al-Furat, acusat de malversació.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Abu-Alí Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Khaqaní
Ahwaz
Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Ahwaz
Al-Múqtadir
Abu-l-Fadl Jàfar al-Múqtadir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Múqtadir (Bagdad, 13 de novembre de 895 - 31 d'octubre de 931), fou califa abbàssida de Bagdad (908 - 931).
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Al-Múqtadir
Al-Mútamid
Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mútamid ala-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mútamid, (844-893) fou califa abbàssida de Bagdad (870-892).
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Al-Mútamid
Al-Muktafí (abbàssida)
Abu-Muhàmmad Alí ibn Àhmad al-Muktafí bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Muktafí (878-908), fou califa abbàssida de Bagdad (902-908).
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Al-Muktafí (abbàssida)
Al-Mutí (abbàssida)
Abu-l-Qàssim al-Fadl al-Mutí li-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mutí (914-975), fou califa abbàssida de Bagdad (946-974).
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Al-Mutí (abbàssida)
Al-Muttaqí (abbàssida)
Abu-Ishaq Ibrahim al-Muttaqí li-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Muttaqí (908-968), fou califa abbàssida de Bagdad (940-944).
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Al-Muttaqí (abbàssida)
Al-Qàhir (abbàssida)
Abu-Mansur Muhàmmad al-Qàhir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Qàhir (899-951), califa abbàssida de Bagdad (931-934).
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Al-Qàhir (abbàssida)
Ar-Radi
Abu-l-Abbàs Muhàmmad ar-Radi bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com ar-Radi (desembre del 910-941), fou califa abbàssida de Bagdad (934-940).
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Ar-Radi
At-Tàï (abbàssida)
Abu-Bakr Abd-al-Karim at-Tàï bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com at-Tàï (932-1003), califa abbàssida de Bagdad (974-991).
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і At-Tàï (abbàssida)
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Bagdad
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Bàssora
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Buwàyhides
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Califat Abbàssida
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Califat Fatimita
Càrmates
Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Càrmates
Dayr Qunnà
Dayr Qunnà fou una antiga vila de l'Iraq a la riba esquerra del Tigris a uns 90 km al sud de Bagdad.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Dayr Qunnà
Diwan
* Diwan (literatura) (també divan), recull de poesia o de prosa (de l'àrab dawwana, recollir o enregistrar).
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Diwan
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Edessa (Mesopotàmia)
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Egipte
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Hamdànides
Ibn Muqla
Abu-Ali Muhàmmad ibn Alí ibn Muqla, més conegut com a Ibn Muqla (Bagdad 885/886 - 940) va ser visir i un dels cal·lígrafs de l'escriptura àrab més importants del període abbàssida, a qui s'atribueix la invenció de l'escriptura thúluth.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Ibn Muqla
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Iraq
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Isfahan
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Kufa
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і La Meca
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Mossul
Munis
* Munis al-Mudhàffar o Munis al-Khadim al-Mudhàffar (vers 844-933), general abbàssida en el regnat d'al-Múqtadir (908-932) i home fort del règim en la part final.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Munis
Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Nàssir-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Nàssir-ad-Dawla, fou emir hamdànida de Mossul.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)
Samòsata
Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Samòsata
Sanà
Sanà (de vegades transcrit Sanaà, Sanaa, Sanā o Sana'a), amb una població d'1.937.451 habitants (2012), és la capital i la ciutat principal del Iemen.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Sanà
Sawad
Sawad fou el nom donat a l'Iraq en els primers temps de l'islam.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Sawad
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Síria
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Tigris
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Visir
Yússuf ibn Abi-s-Saj
Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і Yússuf ibn Abi-s-Saj
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і 1 d'agost
892
El 892 (DCCCXCII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і 892
921
El 921 (CMXXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і 921
922
El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і 922
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і 924
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і 931
944
El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і 944
946
El 946 (CMXLVI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і 946
961
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah і 961
També conegut com Alí ibn Issa (visir).