Accés més ràpid que el navegador!
88 les relacions: Ajuntament de Falset, Almodí, Antoni Maria Claret i Clarà, Aragó, Arquebisbat de Tarragona, Avellana, Baronia d'Entença, Bellmunt del Priorat, Cadastre, Camp de Tarragona, Campos, Capçanes, Carbonat, Carbonat de potassi, Cardona, Castellterçol, Català, Catedral del vi, Cèsar Martinell i Brunet, Clorur de sodi, Comarca, Comtat de Prades, Corona d'Aragó, Denominació d'Origen Montsant, Denominació d'Origen Qualificada Priorat, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Cardona, Ebre, El Masroig, Elionor d'Aragó, senyora de Valls, Encamisada de Falset, Eneolític, Felip V d'Espanya, Flix, Gandesa, Garcia, Gratallops, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Malcontents, Guerra dels Segadors, Guerra Gran, Jaume el Just, Jerusalem, Llatí, Llista de topònims de Falset, Lluís, Le Grand Condé, Lo Calvari (Falset), Mallorca, Marçà, ..., Margarida de Prades, Martí l'Humà, Móra d'Ebre, Medinaceli, Modernisme català, Monestir de Santes Creus, Mossos d'Esquadra, Mot, Municipi, N-420, Pascual Madoz Ibáñez, Pere Joan Barceló i Anguera, Porrera, Pradell de la Teixeta, Primera Guerra Carlina, Primera Guerra del Marroc, Priorat, Quartera, Ramon Aleu i Jornet, Ramon Cabrera i Grinyó, Reus, Sabadell, Salou, Salvador Estrem i Fa, Sant Gregori de Falset, Sàpiens, Segona guerra carlina, Sexenni Democràtic, Siurana (Priorat), Sulfat de magnesi, Tarragona, Tercera Guerra Carlina, Tivissa, Trienni Liberal, Xipre, 1919, 2023, 2027. Ampliar l'índex (38 més) »
Ajuntament de Falset
L'edifici de l'Ajuntament de Falset, o Palau dels ducs de Medinaceli, és un palau renaixentista protegit com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Falset і Ajuntament de Falset · Veure més »
Almodí
Almodí de València Un almodí (de l'àrab al-mudí, mesura de grans) en temps medievals era una mesura d'àrids que corresponia a 6 cafissos.
Nou!!: Falset і Almodí · Veure més »
Antoni Maria Claret i Clarà
Antoni Maria Claret i Clarà (Sallent, Bages, 23 de desembre de 1807 - Abadia de Fontfreda, 24 d'octubre de 1870), conegut com a Pare Claret, va ser un religiós català, arquebisbe de Santiago de Cuba i confessor d'Isabel II d'Espanya.
Nou!!: Falset і Antoni Maria Claret i Clarà · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Falset і Aragó · Veure més »
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Nou!!: Falset і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »
Avellana
Avellanes d'Alcover L'avellana és una nou comestible, fruit de l'avellaner comú (Corylus avellana L.). Té forma esferoïdal, amb un diàmetre aproximat de 10 a 15 mm Està formada per una closca fibrosa externa que envolta una coberta llisa en la qual s'allotja la llavor.
Nou!!: Falset і Avellana · Veure més »
Baronia d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença La baronia d'Entença fou una jurisdicció senyorial que tingué com a centre el castell d'Entença (Baixa Ribagorça).
Nou!!: Falset і Baronia d'Entença · Veure més »
Bellmunt del Priorat
Bellmunt del Priorat, Bellmunt de Ciurana o simplement Bellmunt és un municipi de la comarca del Priorat.
Nou!!: Falset і Bellmunt del Priorat · Veure més »
Cadastre
El cadastre o la recana (del grec κατάστιχον, registre) immobiliari és un registre administratiu dependent de l'Estat en el qual es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials.
Nou!!: Falset і Cadastre · Veure més »
Camp de Tarragona
El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits al Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Falset і Camp de Tarragona · Veure més »
Campos
Campos és una vila i municipi de Mallorca situat al sud de l'illa, a la comarca de Migjorn.
Nou!!: Falset і Campos · Veure més »
Capçanes
Capçanes és el poble i municipi més meridional de la comarca del Priorat.
Nou!!: Falset і Capçanes · Veure més »
Carbonat
Els carbonats, en química inorgànica, són sals de l'àcid carbònic (H2CO3) o èsters amb el grup R-O-C(.
Nou!!: Falset і Carbonat · Veure més »
Carbonat de potassi
Mostra de carbonat de potassi. El carbonat de potassi (antigament carbonat potàssic), de fórmula K₂CO₃, és una sal blanca soluble en aigua (insoluble en alcohol), que forma solucions alcalines fortes o, cosa que és el mateix, és una sal de caràcter bàsic.
Nou!!: Falset і Carbonat de potassi · Veure més »
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Falset і Cardona · Veure més »
Castellterçol
Castellterçol és una vila i municipi de la comarca del Moianès, fins al 2015 adscrit a la del Vallès Oriental.
Nou!!: Falset і Castellterçol · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Falset і Català · Veure més »
Catedral del vi
Una catedral del vi és, en l'àmbit català, un celler cooperatiu amb nau de gran envergadura construït a l'estil modernista aproximadament entre el 1910 i el 1920.
Nou!!: Falset і Catedral del vi · Veure més »
Cèsar Martinell i Brunet
Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) fou un arquitecteCOAC Llistat complet d'obres i català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme.
Nou!!: Falset і Cèsar Martinell i Brunet · Veure més »
Clorur de sodi
El clorur de sodi (antigament clorur sòdic), és un compost químic binari, de naturalesa iònica, constituït per cations sodi i anions clorur, la qual fórmula química és NaCl.
Nou!!: Falset і Clorur de sodi · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Falset і Comarca · Veure més »
Comtat de Prades
El comtat de Prades, nom simplificat a causa del seu ús generalitzat del comtat de les Muntanyes de Prades, és un títol nobiliari català erigit el 1324 pel rei Jaume II d'Aragó a favor del seu fill, l'infant Ramon Berenguer.
Nou!!: Falset і Comtat de Prades · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Falset і Corona d'Aragó · Veure més »
Denominació d'Origen Montsant
La Denominació d'Origen Montsant és una denominació d'origen vinícola que té la major part de la seva zona de producció a la comarca del Priorat, llevat d'algunes terres de la Ribera d'Ebre, a la riba del riu de Montsant.
Nou!!: Falset і Denominació d'Origen Montsant · Veure més »
Denominació d'Origen Qualificada Priorat
La Denominació d'Origen Qualificada Priorat és l'única denominació d'origen catalana reconeguda amb la màxima qualitat (DOQ).
Nou!!: Falset і Denominació d'Origen Qualificada Priorat · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Falset і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.
Nou!!: Falset і Ducat de Cardona · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Falset і Ebre · Veure més »
El Masroig
El Masroig és un municipi de la comarca del Priorat.
Nou!!: Falset і El Masroig · Veure més »
Elionor d'Aragó, senyora de Valls
Escut del comtat de Prades Elionor Maria d'Aragó, reina consort de Xipre (1359-1369), era filla del matrimoni de l'infant Pere I, comte de Ribagorça i Prades, amb Joana de Foix.
Nou!!: Falset і Elionor d'Aragó, senyora de Valls · Veure més »
Encamisada de Falset
Una imatge de la festa, amb els vestits típics i animals. La festa de l'Encamisada de Falset, que se celebra el cap de setmana més proper al dia de Sant Antoni Abad, consisteix en el fet que els falsetans es vesteixen amb la indumentària tradicional per sortir, amb els animals i els carros ben guarnits, a tombar per la vila.
Nou!!: Falset і Encamisada de Falset · Veure més »
Eneolític
Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, khalkós 'coure', i del grec λίθος, lithos 'pedra') i eneolític (del llatí aenĕus 'coure'; i del grec λίθος, lithos 'pedra'), és un període de la prehistòria situat entre el neolític ('Nova Edat de la Pedra') i l'edat del bronze.
Nou!!: Falset і Eneolític · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Falset і Felip V d'Espanya · Veure més »
Flix
Flix és una vila i municipi situat al nord de la Ribera d'Ebre.
Nou!!: Falset і Flix · Veure més »
Gandesa
Gandesa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Terra Alta, amb el títol de "Molt lleial, heroica i immortal Ciutat", que a més ocupa el seu centre geogràfic.
Nou!!: Falset і Gandesa · Veure més »
Garcia
Garcia és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre entre Mora d'Ebre i Ascó.
Nou!!: Falset і Garcia · Veure més »
Gratallops
Gratallops és una vila i municipi de la comarca del Priorat situat al centre de la comarca (a l'anomenat Priorat històric), envoltat, seguint la direcció de les agulles del rellotge i partint del nord, per la Vilella Alta, Torroja del Priorat, Porrera, Falset, Bellmunt del Priorat (ja al sud), el Molar, el Lloar i la Vilella Baixa.
Nou!!: Falset і Gratallops · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Falset і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Falset і Guerra del Francès · Veure més »
Guerra dels Malcontents
La Guerra dels Malcontents o "del rei cap per avall" fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a la Catalunya rural, i en menor mesura al País Valencià, Aragó, País Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals i l'establiment de mesures fortament centralistes, el restabliment de la Inquisició i l'aprovació de la llei sàlica que prohibia a les dones heretar la corona.
Nou!!: Falset і Guerra dels Malcontents · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Falset і Guerra dels Segadors · Veure més »
Guerra Gran
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
Nou!!: Falset і Guerra Gran · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Falset і Jaume el Just · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Falset і Jerusalem · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Falset і Llatí · Veure més »
Llista de topònims de Falset
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Falset, al Priorat.
Nou!!: Falset і Llista de topònims de Falset · Veure més »
Lluís, Le Grand Condé
El Gran Condé pintat pel flamenc Teniers, el Jove. En Lluís II de Borbó-Condé, conegut com a “el Gran Condé”, (París, 1621 — Fontainebleau, 1686) va ser mariscal militar, primer príncep de sang reial a França, i virrei de Catalunya el 1647.
Nou!!: Falset і Lluís, Le Grand Condé · Veure més »
Lo Calvari (Falset)
Lo Calvari és una muntanya de 416 metres que es troba al municipi de Falset, a la comarca catalana del Priorat.
Nou!!: Falset і Lo Calvari (Falset) · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Falset і Mallorca · Veure més »
Marçà
Marçà és un municipi de la comarca del Priorat, situat al sud de la comarca.
Nou!!: Falset і Marçà · Veure més »
Margarida de Prades
Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.
Nou!!: Falset і Margarida de Prades · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Falset і Martí l'Humà · Veure més »
Móra d'Ebre
Móra d'Ebre (forma oficial) o simplement Móra és una vila i municipi de Catalunya capital de la comarca de la Ribera d'Ebre.
Nou!!: Falset і Móra d'Ebre · Veure més »
Medinaceli
Medinaceli és un municipi de la província de Sòria, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Falset і Medinaceli · Veure més »
Modernisme català
'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.
Nou!!: Falset і Modernisme català · Veure més »
Monestir de Santes Creus
El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).
Nou!!: Falset і Monestir de Santes Creus · Veure més »
Mossos d'Esquadra
Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Nou!!: Falset і Mossos d'Esquadra · Veure més »
Mot
Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. Un mot o paraula és un element lingüístic, en les llengües alfabètiques, generalment entre dos blancs.
Nou!!: Falset і Mot · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Falset і Municipi · Veure més »
N-420
La N-420 és una carretera que, amb 803 quilòmetres, és una de les més llargues d'Espanya i segueix el traçat d'una antiga calçada romana que unia Còrdova amb Tàrraco, l'actual Tarragona.
Nou!!: Falset і N-420 · Veure més »
Pascual Madoz Ibáñez
Bust de Pascual Madoz, de Rafael Atché, al Cementiri de Montjuïc Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal.
Nou!!: Falset і Pascual Madoz Ibáñez · Veure més »
Pere Joan Barceló i Anguera
Pere Joan Barceló i Anguera (Vila de Capçanes, 1682 - Breisach el Vell, 3-4 de setembre del 1743), conegut com a Carrasquet o Carrasclet, fou un soldat fuseller de muntanya, guerriller i partidari de la causa austriacista durant les guerres de Successió i de la Quàdruple Aliança.
Nou!!: Falset і Pere Joan Barceló i Anguera · Veure més »
Porrera
Porrera és una vila i municipi de la comarca del Priorat històric.
Nou!!: Falset і Porrera · Veure més »
Pradell de la Teixeta
Pradell de la Teixeta és un municipi de la comarca del Priorat situat a l'extrem oriental de la meitat meridional de la comarca, i limita bon tros amb el Baix Camp.
Nou!!: Falset і Pradell de la Teixeta · Veure més »
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Nou!!: Falset і Primera Guerra Carlina · Veure més »
Primera Guerra del Marroc
La Primera Guerra del Marroc, o Guerra d'Àfrica, fou el conflicte bèl·lic entre Espanya i el sultanat del Marroc entre 1859 i 1860.
Nou!!: Falset і Primera Guerra del Marroc · Veure més »
Priorat
El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.
Nou!!: Falset і Priorat · Veure més »
Quartera
Una quartera és una mesura antiga, de diferent capacitat segons què s'havia de mesurar i també segons el territori on s'aplicava.
Nou!!: Falset і Quartera · Veure més »
Ramon Aleu i Jornet
Ramon Aleu i Jornet (Margalef, Priorat, 30 de juliol de 1948) és un polític català.
Nou!!: Falset і Ramon Aleu i Jornet · Veure més »
Ramon Cabrera i Grinyó
Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27 de desembre de 1806 – Wentworth, Virginia Water, Surrey, Regne Unit, 24 de maig de 1877) fou el comandant en cap de les forces carlines a la zona del Maestrat durant la primera guerra carlina i de Catalunya durant la segona.
Nou!!: Falset і Ramon Cabrera i Grinyó · Veure més »
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Nou!!: Falset і Reus · Veure més »
Sabadell
Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.
Nou!!: Falset і Sabadell · Veure més »
Salou
Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.
Nou!!: Falset і Salou · Veure més »
Salvador Estrem i Fa
Salvador Estrem i Fa (Falset, Priorat, 28 de març de 1893 - 14 de setembre de 1936) va ser pagès, intel·lectual i periodista del Priorat.
Nou!!: Falset і Salvador Estrem i Fa · Veure més »
Sant Gregori de Falset
Sant Gregori de Falset és una ermita del municipi de Falset (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Falset і Sant Gregori de Falset · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Falset і Sàpiens · Veure més »
Segona guerra carlina
La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.
Nou!!: Falset і Segona guerra carlina · Veure més »
Sexenni Democràtic
Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
Nou!!: Falset і Sexenni Democràtic · Veure més »
Siurana (Priorat)
Siurana és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca catalana del Priorat.
Nou!!: Falset і Siurana (Priorat) · Veure més »
Sulfat de magnesi
El sulfat de magnesi (antigament sulfat magnèsic) és un compost químic que conté magnesi, sofre i oxigen, amb la fórmula MgSO4.
Nou!!: Falset і Sulfat de magnesi · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Falset і Tarragona · Veure més »
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Nou!!: Falset і Tercera Guerra Carlina · Veure més »
Tivissa
Tivissa és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre, situat a la part oriental de la comarca, al límit amb el Baix Camp, el Priorat i el Baix Ebre.
Nou!!: Falset і Tivissa · Veure més »
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Nou!!: Falset і Trienni Liberal · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Falset і Xipre · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Falset і 1919 · Veure més »
2023
El 2023 (MMXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Falset і 2023 · Veure més »
2027
L'any 2027 serà un any normal començat en divendres.
Nou!!: Falset і 2027 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Altafalla, Falsetana, Falsetenc, Falsetenca, Falsetà.
