Obrir a Google MapsTaula de continguts
103 les relacions: Alemany, Alemany silesià, Alemanys ètnics, Alemanys de Polònia, Świętochłowice, Òder, Batalla de la Muntanya Blanca, Batalla de Legnica, Baviera, Bielsko-Biała, Bohèmia, Boleslau I de Polònia, Boleslau III de Polònia, Breslau, Bretislau I, Bytom, Carbó, Casimir II de Polònia, Casimir III, Chorzów, Dècada del 1970, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Jagelló, Dinastia Piast, Dinastia Premíslida, Enric el Barbut, Enric II el Pietós, Eslovàquia, Ferro, Gdańsk, Ginebra, Gliwice, Gran Moràvia, Gran Polònia, Guerra dels Set Anys, Guerres hussites, Imperi Alemany, Invasions bàrbares, Jastrzębie Zdrój, Joan el Cec, Katowice, Ladislau II de Polònia, Llengua materna, Lluís II d'Hongria, Maties Corví, Miecislau I de Polònia, Miecislau IV de Polònia, Mineria, Moràvia, Opole, ... Ampliar l'índex (53 més) »
- Voivodat de Silèsia
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Alta Silèsia і Alemany
Alemany silesià
Alemany silesià (Schläsche Sproache/Schläs'sche Sproche, Schlesisch), és una varietat lingüística de l'alemany parlada a Silèsia.
Veure Alta Silèsia і Alemany silesià
Alemanys ètnics
Els alemanys ètnics (alemany: Volksdeutsche) o simplement alemanys són aquells que es consideren ètnicament alemanys però que no viuen a Alemanya, ni necessàriament tenen la seva ciutadania.
Veure Alta Silèsia і Alemanys ètnics
Alemanys de Polònia
Els Alemanys de Polònia (alemany Deutsche Minderheit in Polen) és una minoria nacional de Polònia reconeguda legalment des de 1991.
Veure Alta Silèsia і Alemanys de Polònia
Świętochłowice
Świętochłowice (pronunciat; en alemany: Schwientochlowitz) és un poble del sud de Polònia amb 55.000 habitants (2005).
Veure Alta Silèsia і Świętochłowice
Òder
Mapa de l'Odra i altres rius (en txec). Mapa de l'Odra amb ciutats (en alemany i versió original). Vista des del poble de Krajnik Dolny (Polònia) cap a l'Òder i el Parc nacional de la vall del baix Òder (Alemanya). LÒder o Odra (en silesià: Uodra; en txec: Odra; en polonès: Odra; en alemany: Oder; en baix sòrab: Wodra; en alt sòrab: Wódra; en llatí clàssic: Viadua, Viadus; en llatí medieval: Odera, Oddera) és un riu de l'Europa Central.
Veure Alta Silèsia і Òder
Batalla de la Muntanya Blanca
La Batalla de la Muntanya Blanca, del 8 de novembre de 1620, va ser una de les primeres confrontacions militars de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Alta Silèsia і Batalla de la Muntanya Blanca
Batalla de Legnica
La batalla de Legnica (en polonès: Bitwa pod Legnicą) va tenir lloc prop de la ciutat del mateix nom a Silèsia el 9 d'abril de 1241.
Veure Alta Silèsia і Batalla de Legnica
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Veure Alta Silèsia і Baviera
Bielsko-Biała
Bielsko-Biała és una ciutat del sud de Polònia.
Veure Alta Silèsia і Bielsko-Biała
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Veure Alta Silèsia і Bohèmia
Boleslau I de Polònia
Boleslau I el Valent (en polonès: Bolesław I Chrobry; 966 o 967 - 17 de juny de 1025), en el passat també conegut com a Boleslau I el Gran (en polonès: Bolesław I Wielki), de la Dinastia Piast.
Veure Alta Silèsia і Boleslau I de Polònia
Boleslau III de Polònia
Boleslau III el Bocatorta (en polonès: Bolesław III Krzywousty; 1085 - 1138) va ser duc de Polònia des de 1102.
Veure Alta Silèsia і Boleslau III de Polònia
Breslau
Breslau, Wrocław,, Breslau, Vratislav en txec i Vratislavia en llatí, és el nom de la capital de la Baixa Silèsia, al sud-oest de Polònia, situada a la riba del riu Oder (polonès: Odra).
Veure Alta Silèsia і Breslau
Bretislau I
Il·lustració de la Crònica de Dalimil de principis del segle XIV Bretislau I — — 1002/1005–10 de gener del 1055), conegut com l'"Aquil·les Bohemi", de la casa del Dinastia Premíslida, fou Duc de Bohèmia des del 1035 fins a la seva mort.
Veure Alta Silèsia і Bretislau I
Bytom
Bytom (en alemany Beuthen) és la ciutat al sud de Polònia, amb 174.724 habitants (2013).
Veure Alta Silèsia і Bytom
Carbó
El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.
Veure Alta Silèsia і Carbó
Casimir II de Polònia
Casimir II de Polònia Casimir II el Just (en polonès: Kazimierz II Sprawiedliwy; 1138 - 5 de maig de 1194), de la Dinastia Piast, era el fill més jove de Boleslau III de Polònia i Salomé de Berg, filla d'Enric, duc de Berg.
Veure Alta Silèsia і Casimir II de Polònia
Casimir III
Casimir III o Casimir el Gran —Kazimierz Wielki — 1310 - 1370) fou rei de Polònia (1333-1370), era fill del rei Ladislau I el Breu i de Jadwiga de Gniezno i la Gran Polònia. Casimir és l'únic rei polonès dels dos que el reberen que ha mantingut el títol de "Gran" en la història polonesa (Boleslau I de Polònia també havia estat anomenat el Gran).
Veure Alta Silèsia і Casimir III
Chorzów
Chorzów (en alemany Königshütte, fins al 1934, Fàbrica Reial) és una ciutat de Polònia que està ubicada a l'Alta Silèsia, al Voivodat de Silèsia, al centre de l'Àrea Industrial de Silèsia Superior.
Veure Alta Silèsia і Chorzów
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Veure Alta Silèsia і Dècada del 1970
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Alta Silèsia і Dinastia dels Habsburg
Dinastia Jagelló
La dinastia Jagelló, o els jagellons (en lituà Jogailos o Jogailaičiai), és una dinastia reial, originària de Lituània, que va regnar sobre una part de l'Europa central (actualment: Lituània, Polònia, Ucraïna, Letònia, Estònia, Kaliningrad –Rússia– i Hongria), entre el i el.
Veure Alta Silèsia і Dinastia Jagelló
Dinastia Piast
La dinastia Piast és una descendència de reis i de ducs que van governar Polònia des de la seva aparició en tant que Estat independent fins al 1370.
Veure Alta Silèsia і Dinastia Piast
Dinastia Premíslida
Escut d'armes dels premíslides La dinastia Premíslida (txec: Přemyslovci, polonès: Przemyślidzi, alemany: Premysliden) va ser una nissaga que regnà a Bohèmia des del i a Polònia des de l'any 1300, fins a la seva extinció, l'any 1306.
Veure Alta Silèsia і Dinastia Premíslida
Enric el Barbut
Enric el Barbut pintat per Jan Matejko Enric el Barbut (en polonès Henryk Brodaty) o Enric I (cap a 1170 - 19 de març de 1238, Krosno Odrzańskie) fou duc de Wrocław, de la dinastia Piast, el 8 de desembre de 1201 i duc de Cracòvia el 1232.
Veure Alta Silèsia і Enric el Barbut
Enric II el Pietós
Enric II el Piadós (polonès Henryk Pobożny II), de la dinastia Piast, va néixer pels volts de 1191 i va morir el 9 d'abril 1241 a Legnica.
Veure Alta Silèsia і Enric II el Pietós
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Veure Alta Silèsia і Eslovàquia
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Alta Silèsia і Ferro
Gdańsk
Gdańsk (en polonès; en caixubi Gduńsk, en alemany Danzig, en llatí Dantiscum) és la ciutat que allotja el port principal de Polònia.
Veure Alta Silèsia і Gdańsk
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Veure Alta Silèsia і Ginebra
Gliwice
Gliwice (en silesià Glywicy, en alemany Gleiwitz) és una ciutat del voivodat de Silèsia, al sud de Polònia, a uns 30 km de Katowice.
Veure Alta Silèsia і Gliwice
Gran Moràvia
Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) fou el primer imperi eslau en emergir a l'Europa central, i va existir entre 833 i principis del.
Veure Alta Silèsia і Gran Moràvia
Gran Polònia
Mapa de la Gran Polònia, realitzat el 1881 pel Dr. T. Szulc i inclòs en el quart volum del ''Codex diplomaticus Maioris Poloniae''. La Gran Polònia (polonès Wielkopolska, (Großpolen, llatí: Polonia Maior) és una regió històrica del centre-oest de Polònia.
Veure Alta Silèsia і Gran Polònia
Guerra dels Set Anys
La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.
Veure Alta Silèsia і Guerra dels Set Anys
Guerres hussites
Les croades contra els hussites, també anomenades guerres hussites o guerres de Bohèmia fou un seguit de campanyes militars entre les forces de l'emperador Segismon i altres monarques fidels a l'Església Catòlica contra els partidaris de Jan Hus a Bohèmia, entre el 1420 i el 1434.
Veure Alta Silèsia і Guerres hussites
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Veure Alta Silèsia і Imperi Alemany
Invasions bàrbares
Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
Veure Alta Silèsia і Invasions bàrbares
Jastrzębie Zdrój
Jastrzębie-Zdrój Bad Königsdorff-Jastrzemb, originàriament Jastrzemb, és una ciutat del sud de Polònia amb 92,462 habitants (31.12.2010).
Veure Alta Silèsia і Jastrzębie Zdrój
Joan el Cec
Joan el Cec (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).
Veure Alta Silèsia і Joan el Cec
Katowice
Katowice (en txec: Katovice, en alemany: Kattowitz) és la desena ciutat més gran de Polònia així com la capital de la regió de Silèsia, al sud de Polònia, a la vora dels rius Kłodnica i Rawa.
Veure Alta Silèsia і Katowice
Ladislau II de Polònia
Ladislau l'Exiliat —Władysław II Wygnaniec— (Cracòvia, Polònia, 1105 - 30 de maig de 1159, Altenburg, Alemanya) va ser duc de Polònia, 1138-1146.
Veure Alta Silèsia і Ladislau II de Polònia
Llengua materna
Una mare parlant amb amigues i la seva criatura, en un ambient distès La llengua materna, llengua nadiua o primera llengua és el primer idioma que s'adquireix, en la primera etapa de socialització.
Veure Alta Silèsia і Llengua materna
Lluís II d'Hongria
Lluís II d'Hongria i I de Bohèmia (Buda, 1 de juliol de 1506 - Mohács, 29 d'agost de 1526) fou el trenta-sisè Rei d'Hongria i Rei de Bohèmia, amb el nom de Lluís I de Bohèmia. Fill d'Anna de Candale i de Vladislau II de Bohèmia, al que va succeir (1516-1526), encara que va ser proclamat rei del territori anys abans.
Veure Alta Silèsia і Lluís II d'Hongria
Maties Corví
Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.
Veure Alta Silèsia і Maties Corví
Miecislau I de Polònia
Miecislau I o Mieszko I (vers 935 - 25 de maig de 992), fill del semillegendari Siemomysł, va ser el primer duc Piast històricament conegut del polans, que donaven el seu nom al país que més tard s'anomenaria "Polònia".
Veure Alta Silèsia і Miecislau I de Polònia
Miecislau IV de Polònia
Miecislau IV el Camatort (en polonès: Mieszko IV Plątonogi) (v.1138 - Cracòvia, 16 de maig de 1211) va ser duc de Cracòvia de 1210 a 1211.
Veure Alta Silèsia і Miecislau IV de Polònia
Mineria
La mineria és el procés d'extracció de minerals d'interès econòmic de la terra, en general d'un jaciment geològic, un filó, una veta o un dipòsit al·luvial.
Veure Alta Silèsia і Mineria
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Veure Alta Silèsia і Moràvia
Opole
Opole és una ciutat del sud de Polònia, a la vora del riu Oder.
Veure Alta Silèsia і Opole
Ostrava
Ostrava Ostrava (en alemany: Ostrau) és la tercera ciutat més gran de la República Txeca amb una població de 320.000 habitants.
Veure Alta Silèsia і Ostrava
Ostsiedlung
Evolució de l'àrea lingüística alemanya des de l'any 900 fins al 1400 Ostsiedlung és el terme alemany per a designar la colonització alemanya a l'Europa Central i Oriental que va començar al i va concloure al, encara que amb eventuals episodis els segles i.
Veure Alta Silèsia і Ostsiedlung
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Veure Alta Silèsia і Pesta Negra
Petita Polònia
Morskie Oko als Tatra La Petita Polònia (des de l'edat mitjana, en llatí, Polonia Minor, en polonès Małopolska) és - al contrari de la Gran Polònia - originalment, la part meridional de l'antic estat polonès, amb les ciutats de Cracòvia, Lublin, Zamość i Sandomierz, el ducat de la Petita Polònia.
Veure Alta Silèsia і Petita Polònia
Polans occidentals
Tribus eslaves occidentals els segles IX i X. Els polans occidentals (nom que deriva del protoeslau pole, és a dir "camp" o "plana", amb el sentit de "pòlie") foren una tribu eslava occidental, part del grup lekhític, que habitava la conca del riu Varta, a la regió històrica de la Gran Polònia, al.
Veure Alta Silèsia і Polans occidentals
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Alta Silèsia і Polònia
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Veure Alta Silèsia і Polonès
Potsdam
Potsdam és una ciutat alemanya, capital del land de Brandenburg, amb 146.635 habitants (2005).
Veure Alta Silèsia і Potsdam
Prússia Oriental
La Prússia Oriental (en alemany Ostpreußen; en lituà Rytų Prūsija o Rytprūsiai; en polonès Prusy Wschodnie; en rus Восточная Пруссия, Vostótxnaia Prússia) va ser una província del Regne de Prússia (entre 1772–1824 i 1871–1919) i posteriorment de l'Estat Lliure de Prússia (1919-1945).
Veure Alta Silèsia і Prússia Oriental
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Alta Silèsia і Primera Guerra Mundial
Província d'Alta Silèsia
La Província d'Alta Silèsia (Provinz Oberschlesien) va ser una província de l'Estat Lliure de Prússia de 1919 a 1938 i de 1941 a 1945.
Veure Alta Silèsia і Província d'Alta Silèsia
Prudnik
Prudnik (Neustadt, Neustadt in Oberschlesien, txec: Prudník, Prudnicium, Neostadium) és una ciutat situada al sud-oest de Polònia, a la vora del riu Prudnik, al Voivodat d'Opole, amb una població de 21.237 habitants (2017).
Veure Alta Silèsia і Prudnik
Racibórz
miniatura Racibórz és la segona ciutat al sud de Polònia, a la regió de Silèsia i és la capital del poviat de Racibórz.
Veure Alta Silèsia і Racibórz
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Veure Alta Silèsia і Reforma Protestant
Regió d'Olomouc
La Regió d'Olomouc (txec: Olomoucký kraj) és una subdivisió (kraj) de la República Txeca, que antigament formà part de la regió històrica de Moràvia, llevat una petita part de Silèsia.
Veure Alta Silèsia і Regió d'Olomouc
Regió de Hlučín
Mapa de la Regió de Hlučín La Regió de Hlučín (txec: Hlučínsko (familiarment Prajzsko); alemany: Hultschiner Ländchen; polonès: Kraik hulczyński) és una part de la Silèsia txeca a la Regió de Moràvia i Silèsia de la República Txeca.
Veure Alta Silèsia і Regió de Hlučín
Regió de Moràvia i Silèsia
La Regió de Moràvia i Silèsia (en txec: Moravskoslezský kraj) és una subdivisió (kraj) de la República Txeca, situada al nord-oest de la regió històrica de Moràvia.
Veure Alta Silèsia і Regió de Moràvia i Silèsia
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Veure Alta Silèsia і Regne de Bohèmia
Regne de Polònia
El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.
Veure Alta Silèsia і Regne de Polònia
Regne de Prússia
El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.
Veure Alta Silèsia і Regne de Prússia
República Democràtica Alemanya
La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).
Veure Alta Silèsia і República Democràtica Alemanya
República Popular de Polònia
La República Popular de Polònia (polonès: Polska Rzeczpospolita Ludowa, PRL) va ser el nom oficial de Polònia entre 1952 i 1990.
Veure Alta Silèsia і República Popular de Polònia
Ruda Śląska
Ruda Śląska (en silesià Ślůnsko Ruda) és una ciutat del voivodat de Silèsia, al sud de Polònia.
Veure Alta Silèsia і Ruda Śląska
Rudolf Virchow
Rudolf Ludwig Karl Virchow (13 d'octubre de 1821, Schievelbein, Pomerània, Prússia - 5 de setembre de 1902, Berlín), fou un metge prussià considerat com un dels més prominents patòlegs del.
Veure Alta Silèsia і Rudolf Virchow
Rybnik
Rybnik és una ciutat del sud-oest de Polònia en el Voivodat de Silèsia.
Veure Alta Silèsia і Rybnik
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Alta Silèsia і Sacre Imperi Romanogermànic
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Alta Silèsia і Segona Guerra Mundial
Segona República Polonesa
La Segona República Polonesa fou una república geogràficament assimilable a la Polònia contemporània que va existir entre 1918 i 1939.
Veure Alta Silèsia і Segona República Polonesa
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Veure Alta Silèsia і Silèsia
Silèsia prussiana
La terra reial de Silèsia fins al 1742 (pintat en cian) i la província de Silèsia des de 1815 (marcada en vermell), superposada amb les fronteres internacionals modernes La Silèsia Prussiana o Província de Silèsia (Provinz Schlesien) fou una de les províncies del Regne de Prússia existent des de 1815 fins a 1919.
Veure Alta Silèsia і Silèsia prussiana
Silesià
El silesià o alt silesià (en silesià: ślůnsko godka, en polonès: język śląski, en txec: slezština) és un idioma de Silèsia.
Veure Alta Silèsia і Silesià
Sudets
Una vista des del refugi Zygmuntówka, Góry Sowie Els Sudets (Sudeten en alemany, Sudety en txec i polonès) és una cadena muntanyosa situada a Centreeuropa, entre Bohèmia i Silèsia.
Veure Alta Silèsia і Sudets
Svatopluk I
Svatopluk I (o Sventopluk) (830?-894), inicialment governador del Principat de Nitra, va dirigir la revolució que va enderrocar al seu oncle Ratislau I i es va convertir en el segon rei de Gran Moràvia.
Veure Alta Silèsia і Svatopluk I
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Veure Alta Silèsia і Txèquia
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Veure Alta Silèsia і Txec
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Veure Alta Silèsia і Txecoslovàquia
Tychy
Tychy (en alemany Tichau) és la ciutat al sud de Polònia, a la regió de Silèsia.
Veure Alta Silèsia і Tychy
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Alta Silèsia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Veure Alta Silèsia і Unió Europea
Unió personal
Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.
Veure Alta Silèsia і Unió personal
Vístula
El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és un dels principals rius de l'Europa oriental, el més llarg dels que desemboquen al mar Bàltic i el més important de Polònia, per on discorre íntegrament.
Veure Alta Silèsia і Vístula
Voivodat
Els voivodats de Polònia segons la reorganització administrativa del 1999 Pomerània Occidental - oficina a Szczecin Un voivodat (en ucraïnès: воєводство, transcrit: voievodstvo; en romanès voievodat; en polonès województwo; en serbi vojvodina (војводина), vojvodstvo (војводство) o vojvodovina (војводовина); en hongarès vajdaság; en lituà vaivadija) és una unitat geogràfica administrava que es remunta a l'edat mitjana, existent històricament a Ucraïna, Romania, Hongria, Polònia, Lituània, Letònia, Rússia i Sèrbia, governada per un voivoda (voivode, wojewoda).
Veure Alta Silèsia і Voivodat
Voivodat d'Opole
Opole (polonès województwo opolskie, alemany Woiwodschaft Oppeln/Oppelner Schlesien) és un dels 16 voivodats que conformen Polònia, segons la divisió administrativa del 1998.
Veure Alta Silèsia і Voivodat d'Opole
Voivodat de la Baixa Silèsia
La Baixa Silèsia (en polonès Dolny Śląsk) és un dels 16 voivodats de Polònia, segons la nova divisió administrativa del 1998.
Veure Alta Silèsia і Voivodat de la Baixa Silèsia
Voivodat de Silèsia
Voivodat de Silèsia, o Província Silèsia (en polonès, województwo śląskie), és un voivodat, o província, a la Polònia del sud, centrat sobre la regió històrica coneguda com a Alta Silèsia (Górny Śląsk), amb la capital a Katowice.
Veure Alta Silèsia і Voivodat de Silèsia
Vratislau I
Vratislau I —Vratislav I — (888 - 13 de febrer de 921) fou duc de Bohèmia, casat amb Drahomíra princesa de Lutitz.
Veure Alta Silèsia і Vratislau I
Zabrze
Zabrze és una ciutat situada a l'Alta Silèsia, en el sud de Polònia, prop de Katowice.
Veure Alta Silèsia і Zabrze
1172
El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Alta Silèsia і 1172
1202
El 1202 (MCCII) fou un any comú del començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Alta Silèsia і 1202
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Alta Silèsia і 15 de maig
1742
El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Alta Silèsia і 1742
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Alta Silèsia і 1815
906
El 906 (CMVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Alta Silèsia і 906
Vegeu també
Voivodat de Silèsia
- Alta Silèsia
- Beskides
- Desert de Bledow
- Katowice
- Voivodat de Silèsia
- Wymysorys
També conegut com Oberschlesien.