Taula de continguts
64 les relacions: Achik, Alfabet fonètic internacional, Alfabet gupta, Alfabets bràmics, Alfasil·labari, ASCII, Assamès, Assimilació, Bangladesh, Bengalí, Bishnupriya manipuri, Coma (puntuació), Cometes (tipografia), Consonant, Consonant dental, Consonant retroflexa, Declaració Universal dels Drets Humans, Devanagari, Dialecte, Diccionari, Diftong, Dos punts, Escriptura Brahmi, Escriptura de dues caixes, Fonema, Fricativa glotal sorda, Geminació, Grafema, Gurmukhi, Harvard-Kyoto, Homògraf, Homofonia, IAST, Impressió, ISO 15919, Jana Gana Mana, Japonès, Lligadura (tipografia), Manipuri (llengua), Mundari, Nagari, Nasal velar sonora, Nasalització, NLAC, Nombre decimal, Numeració índia, Punt (signe), Punt d'articulació, Punt i coma, Puntuació, ... Ampliar l'índex (14 més) »
Achik
colors nacionals atribuïts als garos o achiks Els achik, coneguts també com a garo (plural garos), són una ètnia de Meghalaya, que viuen sobretot als tres districtes de les muntanyes Garo (Garo Hills) a Meghalaya i als districtes de Kamrup i Goalpara a Assam.
Veure Alfabet bengalí і Achik
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Veure Alfabet bengalí і Alfabet fonètic internacional
Alfabet gupta
Lalfabet gupta (també conegut com a alfabet gupta brahmi o brahmi tardà; en sànscrit, गुप्त /गुप्त ब्रह्मी लिपी) és un alfabet usat per escriure sànscrit i associat a l'Imperi Gupta de l'Índia, un període de prosperitat material i grans desenvolupaments religiosos i científics.
Veure Alfabet bengalí і Alfabet gupta
Alfabets bràmics
Els alfabets bràmics o escriptures bràmiques són una família d'abugides o alfabets sil·làbics, que deriven de l'antic Brahmi (un alfabet utilitzat des d'abans del segle III aC i fins al per diverses llengües al nord-oest de l'Índia), i s'estenen per tota l'Àsia meridional (tret del Pakistan i l'Afganistan) i sud-oriental, i parts de l'Àsia Oriental i de la central.
Veure Alfabet bengalí і Alfabets bràmics
Alfasil·labari
Alfabet amhàric, alfabet sil·làbic d'Etiòpia. Els alfasil·labaris o alfabets sil·làbics, també anomenats abugides, són sistemes d'escriptura que tenen caràcters vocàlics i consonàntics.
Veure Alfabet bengalí і Alfasil·labari
ASCII
Hi ha 95 caràcters ASCII imprimibles, numerats del 32 al 126 ASCII (de l'anglès American Standard Code for Information Interchange) és un codi estàndard estatunidenc per a l'intercanvi d'informació.
Veure Alfabet bengalí і ASCII
Assamès
L'assamès o assamés, i també Asamiya (অসমীয়া), és la llengua més oriental del grup indoeuropeu parlada a Assam, un estat de l'Índia, i zones properes per més de 20 milions de persones.
Veure Alfabet bengalí і Assamès
Assimilació
L'assimilació és un fenomen fonètic pel qual un so de la parla exercix la seua influència articulatòria i acústica sobre un altre.
Veure Alfabet bengalí і Assimilació
Bangladesh
Bangladesh (pronunciat "bàngladeix") és una república popular de l'Àsia meridional, situada al golf de Bengala, al delta que formen els rius Ganges i Brahmaputra.
Veure Alfabet bengalí і Bangladesh
Bengalí
El bengalí (বাংলা, bangla) és una llengua indoeuropea del grup índic oriental parlada per la majoria de la població de l'estat de Bengala Occidental (Índia), a l'estat de Tripura, i a Bangladesh, on és l'idioma oficial.
Veure Alfabet bengalí і Bengalí
Bishnupriya manipuri
El Bishnupriya o Bishnupriya Manipuri (বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী) és una llengua indoària parlada en alguns estats de l'est de l'Índia, com ara Assam, Tripura i d'altres, això com també a la regió de Sylhet de Bangladesh, Burma i altres països.
Veure Alfabet bengalí і Bishnupriya manipuri
Coma (puntuació)
La coma o vírgula és un signe de puntuació que representa una pausa breu en el discurs.
Veure Alfabet bengalí і Coma (puntuació)
Cometes (tipografia)
Les cometes són signes tipogràfics de puntuació que serveixen bàsicament per encloure una expressió, un terme o una citació.
Veure Alfabet bengalí і Cometes (tipografia)
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Veure Alfabet bengalí і Consonant
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Veure Alfabet bengalí і Consonant dental
Consonant retroflexa
Una consonant retroflexa, consonant cacuminal o apicopalatal (o simplement retroflexa o cacuminal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta o àpex de la llengua cap enrere cap al paladar dur, entre la regió alveolar i el paladar tou, però alhora sense coarticulació palatal, és a dir, sense que el dors de la llengua pugi cap al paladar tou.
Veure Alfabet bengalí і Consonant retroflexa
Declaració Universal dels Drets Humans
El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides, versió en català, 1998.
Veure Alfabet bengalí і Declaració Universal dels Drets Humans
Devanagari
Rigveda manuscrit en devanagari (començament del segle XIX) El devanagari (en sànscrit: देवनागरी, devanāgarī) és un alfabet abugida utilitzat per a escriure idiomes com el sànscrit, l'hindi, el nepalès, el marathi, el caixmiri, el sindhi, el bihari, el bhili, el konkani o el bhojpuri.
Veure Alfabet bengalí і Devanagari
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Veure Alfabet bengalí і Dialecte
Diccionari
miniatura Un diccionari és una obra de consulta sobre paraules (més precisament, sobre unitats lèxiques) amb informació lingüística diversa sobre aquesta paraula: la definició, l'ortografia, la pronunciació, l'etimologia, el registre d'ús (col·loquial, formal...), la categoria gramatical, sinònims, antònims, exemples d'ús, derivació, il·lustracions, equivalents en altres llengües, etc.
Veure Alfabet bengalí і Diccionari
Diftong
Un diftong és un grup fònic format per dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.
Veure Alfabet bengalí і Diftong
Dos punts
Els dos punts són un signe de puntuació que s'escriu:. Es col·loquen entre paraules i oracions.
Veure Alfabet bengalí і Dos punts
Escriptura Brahmi
Escriptura Brahmi és el nom modern donat als membres més antics de la família bràmica. Les inscripcions més conegudes en brahmi són les inscripcions sobre pedra dels Edictes d'Aixoca localitzades en el centre-nord de l'Índia, que daten del segle III a.C.
Veure Alfabet bengalí і Escriptura Brahmi
Escriptura de dues caixes
Una escriptura de dues caixes o alfabet bicameral és un tipus d'escriptura que comprèn lletres minúscules (o de caixa baixa) i lletres majúscules (o de caixa alta).
Veure Alfabet bengalí і Escriptura de dues caixes
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Veure Alfabet bengalí і Fonema
Fricativa glotal sorda
La fricativa glotal sorda, que es representa a l'AFI és un so relativament freqüent i que a més té caràcter de consonant o de vocal (menys) segons la llengua que l'empri.
Veure Alfabet bengalí і Fricativa glotal sorda
Geminació
La geminació és, en fonètica, la repetició immediata d'un so.
Veure Alfabet bengalí і Geminació
Grafema
En lingüística, el grafema (del grec γράφω, "escric") és la unitat contrastiva mínima de l'escriptura d'una llengua determinada.
Veure Alfabet bengalí і Grafema
Gurmukhi
El gurmukhi (AFI:; panjabi: شاہ مکھی, gurmukhi: ਸ਼ਾਹਮੁਖੀ) és un abugida (o alfabet sil·làbic) usat en l'idioma panjabi.
Veure Alfabet bengalí і Gurmukhi
Harvard-Kyoto
Harvard-Kyoto Convention, o simplement Harvard-Kyoto, és un sistema de transliteració en ASCII del sànscrit i d'altres llengües que fan servir l'alfabet devanāgarī.
Veure Alfabet bengalí і Harvard-Kyoto
Homògraf
Dues paraules són homògrafes quan s'escriuen i es pronuncien igual però corresponen a ètims o mots diferents; es tracta d'un cas d'homonímia oposat al de les paraules homòfones (que sonen igual però s'escriuen diferent).
Veure Alfabet bengalí і Homògraf
Homofonia
En música, homofonia, del grec "homófonos", en què ομοιο.
Veure Alfabet bengalí і Homofonia
IAST
IAST (International Alphabet of Sanskrit Transliteration) és l'alfabet internacional de transliteració del sànscrit amb caràcters llatins.
Veure Alfabet bengalí і IAST
Impressió
XV (1568) de Jost Amman. La impressió és l'acció i efecte de deixar una marca o empremta sobre alguna cosa.
Veure Alfabet bengalí і Impressió
ISO 15919
ISO 15919 és una norma ISO per la transliteració de les llengües índiques amb caràcters llatins.
Veure Alfabet bengalí і ISO 15919
Jana Gana Mana
Jana-Gana-Mana és l'himne nacional de l'Índia.
Veure Alfabet bengalí і Jana Gana Mana
Japonès
El japonès o japonés (日本語 nihongo o nippongo, en japonès) és una llengua parlada per uns 130 milions de persones.
Veure Alfabet bengalí і Japonès
Lligadura (tipografia)
Una lligadura en tipografia és un signe format per la unió de dues o més grafemes que solen o poden escriure també separats.
Veure Alfabet bengalí і Lligadura (tipografia)
Manipuri (llengua)
El manipuri o meitei és l'idioma predominant i llengua vehicular a l'estat de Manipur al sud-est de l'Himàlaia, al nord-est de l'Índia.
Veure Alfabet bengalí і Manipuri (llengua)
Mundari
Mundari o munda és una de les llengües munda de la família lingüística de les llengües austroasiàtiques.
Veure Alfabet bengalí і Mundari
Nagari
Nagari són unes muntanyes a l'antic districte de North Arcot avui al districte de Vellore al Tamil Nadu, que formen la part sud-est de les muntanyes Ghats Orientals.
Veure Alfabet bengalí і Nagari
Nasal velar sonora
La consonant nasal velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (la lletra ena amb la cua de la ge a la cama dreta inferior).
Veure Alfabet bengalí і Nasal velar sonora
Nasalització
La nasalització és un fenomen fonètic que afecta tant a les vocals com a les consonants i que consisteix a articular el so deixant sortir alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Alfabet bengalí і Nasalització
NLAC
El NLAC (National Library at Calcutta) és un sistema de transliteració de les llengües índiques amb caràcters llatins.
Veure Alfabet bengalí і NLAC
Nombre decimal
Deu dits en dues mans, el possible origen del comptatge decimal Els nombres decimals o sistema decimal estan basats en els múltiples del nombre 10.
Veure Alfabet bengalí і Nombre decimal
Numeració índia
La numeració índia és un sistema de numeració utilitzat actualment al subcontinent indi (que comprèn l'Índia, Pakistan, Bangladesh, Nepal i Myanmar); està basat en l'agrupació de dos decimals, en lloc dels tres decimals que s'utilitzen a la majoria de parts del món.
Veure Alfabet bengalí і Numeració índia
Punt (signe)
El punt és un signe de puntuació.
Veure Alfabet bengalí і Punt (signe)
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Veure Alfabet bengalí і Punt d'articulació
Punt i coma
El punt i coma és un signe de puntuació que es forma posant un petit cercle sobre una coma ordinària a la part inferior de la línia d'escriptura.
Veure Alfabet bengalí і Punt i coma
Puntuació
La puntuació és un grup de grafies sense cap unitat fonètica associada.
Veure Alfabet bengalí і Puntuació
Registre lingüístic
El registre lingüístic o varietat diafàsica són tipus de llenguatges emprats en funció de la situació d'ús o de context.
Veure Alfabet bengalí і Registre lingüístic
Romanització
La romanització és un procés de transcripció o transliteració en el qual es representa una paraula o un text amb lletres de l'alfabet llatí on el text original té una escriptura diferent.
Veure Alfabet bengalí і Romanització
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand.
Veure Alfabet bengalí і Sànscrit
Síl·laba
mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.
Veure Alfabet bengalí і Síl·laba
Semivocal
Semivocal és un terme que s'utilitza en fonètica per designar l'articulació intermèdia entre vocal i fricativa.
Veure Alfabet bengalí і Semivocal
Separador decimal
sense dades Coma El separador decimal és el signe gràfic que separa la part entera i la part decimal d'un nombre en notació decimal (la notació habitual).
Veure Alfabet bengalí і Separador decimal
Signe diacrític
Un signe diacrític, diacrític, o signe d'accentuació, és un signe que s'afegeix a una lletra per a alterar la pronunciació d'una paraula, o per a distingir-la entre paraules similars.
Veure Alfabet bengalí і Signe diacrític
Virama
Virama en devanagari. Virama (sànscrit: विराम, virāma) és un terme genèric per designar el diacrític que en la majoria d'escriptures de la família bràmica, incloent-hi l'alfabet Devanagari i el bengalí, s'utilitza per suprimir la vocal inherent que es pronuncia (si no s'indica el contrari) acompanyant cada lletra consonant dels alfabets sil·làbics o abugides.
Veure Alfabet bengalí і Virama
Visarga
Visarga —विसर्ग en devanagari — és un fon de la fonologia del sànscrit, mencionat ja als shiksha o śikṣā, antics tractats de fonètica i fonologia.
Veure Alfabet bengalí і Visarga
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Veure Alfabet bengalí і Vocal
Vocal semioberta
Una vocal semioberta (també vocal mitjana oberta o vocal mitjana baixa) és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Veure Alfabet bengalí і Vocal semioberta
Vocal semitancada
Una vocal semitancada (també vocal mitjana-tancada o vocal mitjana alta') és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Veure Alfabet bengalí і Vocal semitancada
Xifra
Una xifra, guarisme o dígit (del llatí dit) és un signe o caràcter que serveix per a representar un nombre.
Veure Alfabet bengalí і Xifra
1778
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Alfabet bengalí і 1778