Accés més ràpid que el navegador!
73 les relacions: Alexíada, Alp Arslan, Anatòlia, Anna Comnena, Anna Dalassena, Çaka Bey, Balcans, Batalla de Dirràquion (1081), Bogomilisme, Constantinoble, Danubi, Dinastia Comnè, Dinastia macedònia, Dinastia seljúcida, Durrës, Efes, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Epir (regió històrica), Esmirna, Grec medieval, Història de l'Imperi Romà d'Orient, Imperi Romà d'Orient, Imperi Romà d'Orient sota la dinastia Comnè, Imperi Seljúcida, Irene Ducena, Isaac Comnè (germà d'Aleix I), Isaac I Comnè, Italonormands, Joan Ducas (cèsar), Joan II Comnè, Joan Zonaràs, Jofré de Bouillon, Llista d'emperadors romans d'Orient, Maria d'Alània, Miquel Taronita, Miquel VII Ducas, Nicèfor Brienni el Jove, Nicèfor Brienni el Vell, Nicea, Paulicianisme, Pere l'Ermità, Petxenegs, Primera Croada, Quios, R., Rector (impostor), Repúbliques marítimes, Robert Guiscard, Rodes (ciutat), Routledge, ..., Sardes, Sebast, Sebastocràtor, Tars (Turquia), Teofilacte d'Ocrida, Tràcia, Trebisonda, Venècia, 1048, 1057, 1078, 1081, 1083, 1084, 1087, 1090, 1091, 1092, 1096, 1097, 1106, 1118, 15 d'agost. Ampliar l'índex (23 més) »
Alexíada
LAlexíada (títol original: Ἀλεξιάς, Alexias) és un text d'història medieval escrit al voltant de l'any 1148 per la princesa romana d'Orient Anna Comnena, filla de l'emperador Aleix I Comnè, del qual és una biografia.
Nou!!: Aleix I Comnè і Alexíada · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Aleix I Comnè і Alp Arslan · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Aleix I Comnè і Anatòlia · Veure més »
Anna Comnena
Anna Comnena (grec medieval: Ἄννα Κομνηνή, Anna Komniní) fou una princesa romana d'Orient, considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement.
Nou!!: Aleix I Comnè і Anna Comnena · Veure més »
Anna Dalassena
Anna Dalassena Comnena —Ἄννα Δαλασσηνή en grec— (c. 1025 – c. 1102) també coneguda com la Mare dels Comnens, va ser una emperadriu romana d'Orient mare de l'emperador Aleix I Comnè D'ascendència armènia per la família de la seva mare, va conservar el cognom Dalassè, per ser més il·lustre que el del seu pare (o fins i tot el del seu espòs).
Nou!!: Aleix I Comnè і Anna Dalassena · Veure més »
Çaka Bey
Çaka Bey (Τζαχᾶς)La forma turca de Tzakhas no va aparèixer en cap document històric.
Nou!!: Aleix I Comnè і Çaka Bey · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Aleix I Comnè і Balcans · Veure més »
Batalla de Dirràquion (1081)
La batalla de Dirràquion fou un enfrontament que es produí el 18 d'octubre del 1081 entre l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Aleix I Comnè і Batalla de Dirràquion (1081) · Veure més »
Bogomilisme
Estela amb simbologia dels bogomils a Radimlja, Bòsnia-Hercegovina El bogomilisme és una heretgia medieval que defensava un dualisme estricte i la manca d'autoritat de l'Església, fruit del diable.
Nou!!: Aleix I Comnè і Bogomilisme · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Aleix I Comnè і Constantinoble · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Aleix I Comnè і Danubi · Veure més »
Dinastia Comnè
Comnè, en grec antic Κομνηνός, en plural Κομνηνοί, llatí Comnenus i Comneni, fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient probablement d'origen italià que va emigrar a orient en temps de Constantí el Gran o poc després, i que va governar l'Imperi romà d'Orient des del 1057 al 1185 i més endavant a través dels Gran Comnè (Μεγαλοκομνηνοί) va fundar i va governar l'Imperi de Trebisonda des del 1204 al 1461.
Nou!!: Aleix I Comnè і Dinastia Comnè · Veure més »
Dinastia macedònia
Lleó VI, els dos primers emperadors de la dinastia macedònia. La dinastia macedònia governà l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Aleix I Comnè і Dinastia macedònia · Veure més »
Dinastia seljúcida
300x300px La dinastia seljúcida o, simplement, els seljúcides fou una dinastia oghuz sunnita i contribuí a la tradició turcopersa a l'Orient Pròxim i l'Àsia Central durant l'edat mitjana.
Nou!!: Aleix I Comnè і Dinastia seljúcida · Veure més »
Durrës
Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.
Nou!!: Aleix I Comnè і Durrës · Veure més »
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Nou!!: Aleix I Comnè і Efes · Veure més »
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Nou!!: Aleix I Comnè і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Epir (regió històrica)
La regió de l'Epir p. 69.
Nou!!: Aleix I Comnè і Epir (regió històrica) · Veure més »
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Nou!!: Aleix I Comnè і Esmirna · Veure més »
Grec medieval
El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Aleix I Comnè і Grec medieval · Veure més »
Història de l'Imperi Romà d'Orient
Evolució territorial de l'Imperi Romà d'Orient La història de l'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, es remunta a la divisió definitiva de l'Imperi Romà en una meitat occidental i una altra d'oriental a la mort de l'emperador Teodosi I el Gran (r. 379-395).
Nou!!: Aleix I Comnè і Història de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Aleix I Comnè і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Romà d'Orient sota la dinastia Comnè
La història de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Aleix I Comnè і Imperi Romà d'Orient sota la dinastia Comnè · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Aleix I Comnè і Imperi Seljúcida · Veure més »
Irene Ducena
Irene Ducena, en grec medieval Εἰρήνη Δούκας/ Δούκαινα nascuda aproximadament l'any 1066 i morta el 19 de febrer de 1133 fou una emperadriu romana d'Orient, dona de l'emperador Aleix I Comnè, i mare de Joan II Comnè i de la historiadora Anna Comnena.
Nou!!: Aleix I Comnè і Irene Ducena · Veure més »
Isaac Comnè (germà d'Aleix I)
Isaac Comnè, en grec medieval Ἰσαάκιος Κομνηνός, va ser un notable aristòcrata de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la família Comnè.
Nou!!: Aleix I Comnè і Isaac Comnè (germà d'Aleix I) · Veure més »
Isaac I Comnè
Isaac I Comnè (grec: Ἰσαάκιος Κομνηνός, Issaàkios Komninós; nascut cap al 1007 i mort el 1060) fou emperador romà d'Orient entre el 1057 i el 1059 com a primer emperador de la família Comnè. Fill del general Manuel Eròtic Comnè, fou criat sota la tutela de l'emperador Basili II en quedar orfe quan encara era adolescent. Es feu un nom com a líder militar competent i fou comandant en cap dels exèrcits orientals cap al 1042-1054. El 1057 s'erigí com a cap d'un complot de generals orientals descontents contra Miquel VI, que tot just havia ascendit al tron. Fou proclamat emperador pels seus seguidors el 8 de juny del 1057 i aconseguí reunir prou tropes per derrotar l'exèrcit legitimista a la batalla de Pètroe. Isaac estava disposat a acceptar un compromís pel qual hauria estat nomenat hereu de Miquel, però una facció molt influent a Constantinoble, encapçalada per Miquel Cerulari, l'ambiciós patriarca de Constantinoble, forçà l'abdicació de Miquel el 30 d'agost del 1057 i Isaac fou coronat emperador a Santa Sofia dos dies després. Isaac recompensà els seus aliats i impulsà una sèrie de reformes fiscals pensades per augmentar els ingressos i posar fi als excessos dels regnats dels seus predecessors, amb l'objectiu de sanejar les finances de l'imperi i recuperar la capacitat de l'exèrcit de defensar-lo amb garanties. Les baixades de sou, les rigoroses mesures fiscals i la confiscació de propietat de l'Església decretades per Isaac suscitaren una forta oposició, particularment de la part de Cerulari, que amb el pas del temps s'havia començat a veure a si mateix com a faedor de reis. El novembre del 1058, Cerulari fou detingut i exiliat, però morí abans que es pogués reunir un sínode per deposar-lo. Durant el seu regnat, Isaac mantingué la integritat de la frontera oriental, feu cessar les incursions hongareses amb un tractat signat el 1059 i sotmeté personalment els petxenegs, que havien causat grans estralls a les terres romanes, a l'estiu del mateix any. Poc després, emmalaltí i, cedint als consells i les pressions de Miquel Psel·los, abdicà en Constantí X Ducas per retirar-se al Monestir de Studios, on morí a finals del 1060.
Nou!!: Aleix I Comnè і Isaac I Comnè · Veure més »
Italonormands
Els italnormands foren un grup ètnic d'origen normand establert al Regne de Sicília després de la conquesta normanda del sud d'Itàlia i Sicília.
Nou!!: Aleix I Comnè і Italonormands · Veure més »
Joan Ducas (cèsar)
Joan Ducas (en grec: Ιωάννης Δούκας, Iōannēs Doukas) fou fill d'Andrònic Ducas, un noble de Paflagònia, i germà menor de l'emperador Constantí X Ducas.
Nou!!: Aleix I Comnè і Joan Ducas (cèsar) · Veure més »
Joan II Comnè
Joan II Comnè (grec: Ίωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; 13 de setembre del 1087 – 8 d'abril del 1143) fou emperador romà d'Orient entre el 1118 i el 1143.
Nou!!: Aleix I Comnè і Joan II Comnè · Veure més »
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Nou!!: Aleix I Comnè і Joan Zonaràs · Veure més »
Jofré de Bouillon
Estàtua de Bronze de Jofré de Bouillon a la ''Hofkirche'' d'Innsbruck. Jofré de Bouillon (1058- Jerusalem, 1100) va ser un cavaller medieval i un dels líders de la Primera Croada des del 1096 fins a la mort.
Nou!!: Aleix I Comnè і Jofré de Bouillon · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Aleix I Comnè і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Maria d'Alània
Maria d'Alània fou una princesa georgiana filla del rei Bagrat IV i emperadriu romana d'Orient, esposa de Miquel VII Ducas i de Nicèfor III Botaniates.
Nou!!: Aleix I Comnè і Maria d'Alània · Veure més »
Miquel Taronita
Miquel Taronita (grec: Μιχαήλ Ταρωνίτης, Mikhaïl Taronitis) fou un aristòcrata romà d'Orient i cunyat de l'emperador Aleix I Comnè (r. 1081–1118).
Nou!!: Aleix I Comnè і Miquel Taronita · Veure més »
Miquel VII Ducas
Miquel VII Ducas Parapinaces (Μιχαήλ Ζ΄ Δούκας, Mikhaïl VII Dukas) fou emperador romà d'Orient del 1071 al 1078.
Nou!!: Aleix I Comnè і Miquel VII Ducas · Veure més »
Nicèfor Brienni el Jove
Nicèfor Brienni (Nicephorus Bryennius) o Brienni el Jove, fou el marit d'Anna Comnena.
Nou!!: Aleix I Comnè і Nicèfor Brienni el Jove · Veure més »
Nicèfor Brienni el Vell
Nicèfor Brienni fou un famós general romà d'Orient que es va revoltar contra l'emperador Miquel VII Ducas i es va proclamar emperador a Dirràquion el 1077.
Nou!!: Aleix I Comnè і Nicèfor Brienni el Vell · Veure més »
Nicea
Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.
Nou!!: Aleix I Comnè і Nicea · Veure més »
Paulicianisme
església valdesa. El paulicianisme fou una secta o heretgia cristiana desenvolupada a l'Àsia Menor al quan Pau de Samòsata el miseriós, va predicar la doctrina adopcionista.
Nou!!: Aleix I Comnè і Paulicianisme · Veure més »
Pere l'Ermità
Pere l'Ermità (Amiens, ca. 1050 - Abadia de Neufmoustier (Huy), 8 de juliol de 1115), també dit Pere d'Amiens, va ser un clergue, líder religiós de l'anomenada Croada dels Pobres, una peregrinació espontània i armada que al final del intentà arribar a Terra Santa per alliberar-la de l'ocupació musulmana.
Nou!!: Aleix I Comnè і Pere l'Ermità · Veure més »
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Nou!!: Aleix I Comnè і Petxenegs · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Aleix I Comnè і Primera Croada · Veure més »
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Nou!!: Aleix I Comnè і Quios · Veure més »
R.
«R.» («r.», en minúscula) és una abreviatura historiogràfica de la paraules llatina regnavit ('regnava'), que es pot emprar per indicar la durada del regnat o mandat d'un governant amb poder dinàstic, en contraposició amb la durada total de la seva vida.
Nou!!: Aleix I Comnè і R. · Veure més »
Rector (impostor)
Rector fou un monjo ortodox que a finals del assumí la identitat de l'emperador romà d'Orient deposat Miquel VII Ducas i serví de pretext per a la invasió normanda de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Aleix I Comnè і Rector (impostor) · Veure més »
Repúbliques marítimes
Amalfi (creu de Malta) i Pisa (creu trilobulada) XII). Venezia.
Nou!!: Aleix I Comnè і Repúbliques marítimes · Veure més »
Robert Guiscard
Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.
Nou!!: Aleix I Comnè і Robert Guiscard · Veure més »
Rodes (ciutat)
Rodes és una ciutat de Grècia, a l'illa de Rodes, capital de la prefectura del Dodecanès.
Nou!!: Aleix I Comnè і Rodes (ciutat) · Veure més »
Routledge
Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.
Nou!!: Aleix I Comnè і Routledge · Veure més »
Sardes
Sardes o Sardis (Sárdeis, Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del Regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.
Nou!!: Aleix I Comnè і Sardes · Veure més »
Sebast
Sebast, en grec medieval σεβαστός (sevastós, 'venerable'), en plural σεβαστοί (sevastí), va ser un títol honorífic, traducció grega del llatí Augustus, utilitzat alguna vegada pels emperadors romans d'Orient.
Nou!!: Aleix I Comnè і Sebast · Veure més »
Sebastocràtor
El sebastocràtor (del grec, sebastokràtor) va ser un títol establert per l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè, al i que també van portar membres de la reialesa d'estats fronterers a l'Imperi Romà d'Orient: l'Imperi Búlgar i l'Imperi Serbi.
Nou!!: Aleix I Comnè і Sebastocràtor · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: Aleix I Comnè і Tars (Turquia) · Veure més »
Teofilacte d'Ocrida
Teofilacte d'Ocrida, dit també Teofilacte Hefest (Θεοφύλακτος¨Ηφαιστος; Теофилакт Охридски; Euripos, Eubea, Grècia, 1055 – Ocrida, actual Macedònia del Nord, 1107) va ser un eclesiàstic grec, arquebisbe d'Ocrida i comentador de la Bíblia.
Nou!!: Aleix I Comnè і Teofilacte d'Ocrida · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Aleix I Comnè і Tràcia · Veure més »
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Nou!!: Aleix I Comnè і Trebisonda · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Aleix I Comnè і Venècia · Veure més »
1048
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Aleix I Comnè і 1048 · Veure més »
1057
Sense descripció.
Nou!!: Aleix I Comnè і 1057 · Veure més »
1078
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Aleix I Comnè і 1078 · Veure més »
1081
Sense descripció.
Nou!!: Aleix I Comnè і 1081 · Veure més »
1083
Sense descripció.
Nou!!: Aleix I Comnè і 1083 · Veure més »
1084
Sense descripció.
Nou!!: Aleix I Comnè і 1084 · Veure més »
1087
El 1087 (MLXXXVII) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Aleix I Comnè і 1087 · Veure més »
1090
Sense descripció.
Nou!!: Aleix I Comnè і 1090 · Veure més »
1091
Sense descripció.
Nou!!: Aleix I Comnè і 1091 · Veure més »
1092
Països Catalans.
Nou!!: Aleix I Comnè і 1092 · Veure més »
1096
Sense descripció.
Nou!!: Aleix I Comnè і 1096 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Aleix I Comnè і 1097 · Veure més »
1106
Sense descripció.
Nou!!: Aleix I Comnè і 1106 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Aleix I Comnè і 1118 · Veure més »
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Aleix I Comnè і 15 d'agost · Veure més »
