16 les relacions: Abd-al-Màlik (I) ibn Nuh, Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Balamí, Abu-Saïd Gardezí, Al-Utbí, Alptegin, Encyclopædia Iranica, Mansur (I) ibn Nuh, Merv, Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí, Nuh II ibn Mansur, Persa, Samànides, Visir, 974, 992, 997.
Abd-al-Màlik (I) ibn Nuh
Abu-l-Fawaris Abd-al-Màlik ibn Nuh ibn Nasr, més conegut simplement com a Abd-al-Màlik (I) ibn Nuh o pels làqabs al-Màlik al-Muwàffaq en vida i al-Màlik al-Muàyyad pòstumament (944 - 961) fou emir de la dinastia samànida a Transoxiana i Khurasan (954-961).
Nou!!: Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí і Abd-al-Màlik (I) ibn Nuh · Veure més »
Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Balamí
Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Balamí fou visir samànida, potser ja sota Ismaïl ibn Àhmad (892-907) però només es té constància de la seva activitat sota Nasr (II) ibn Àhmad (914-943), pel que fou nomenat visir vers el 922, succeint a Abu-l-Fadl ibn Yaqub an-Naysaburí i va ocupar el càrrec fins al 937/938 en què el va substituir el fill de l'antic visir Abu Abd Allah Muhammad ibn Ahmad al-Djayhani, de nom Abu Ali Muhammad ibn Muhammad al-Djayhani.
Nou!!: Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí і Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Balamí · Veure més »
Abu-Saïd Gardezí
Abu-Saïd Abd-al-Hayy ibn ad-Dahhak ibn Mahmud Gardizí, conegut com a Abu-Saïd Gardezí (mort vers 1061), fou un geògraf i historiador musulmà nadiu de Gardiz (Afganistan).
Nou!!: Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí і Abu-Saïd Gardezí · Veure més »
Al-Utbí
Abu-Nasr Muhàmmad ibn Abd-al-Jabbar al-Utbí (Rayy, 961-?) fou un historiador persa dels segles i. Va néixer a Rayy el 961 i era nebot del secretari samànida Abu-Nasr al-Utbí mercès al qual va entrar a treballar per la cort a Nixapur; va ocupar alguns llocs menors i va esdevenir secretari del general turc Abu-Alí as-Simjurí, del ziyàrida !abus ibn Wuixmaguir, i finalment de Sebüktigin; més tard va treballar al servei de Mahmud de Ghazna.
Nou!!: Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí і Al-Utbí · Veure més »
Alptegin
Alptegin (Alp Tigin, Alp Tegin, Alp Takin, paraula turca que vol dir "Príncep heroi") (mort 963) fou el fundador de fet de la dinastia gaznèvida.
Nou!!: Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí і Alptegin · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Mansur (I) ibn Nuh
Abu-Sàlih Mansur ibn Nuh ibn Nasr, més conegut simplement com a Mansur (I) ibn Nuh o pels làqabs al-Amir aix-Xadid i al-Màlik al-Mudhàffar fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (961 - 976).
Nou!!: Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí і Mansur (I) ibn Nuh · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí і Merv · Veure més »
Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com limam at-Tabarí (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom.
Nou!!: Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí і Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí · Veure més »
Nuh II ibn Mansur
Abu-l-Qàssim Nuh II ibn Mansur ibn Nuh, pòstumament anomenat «al-Amir ar-Radi», ‘l'Emir Estimat’, fou un emir samànida de Transoxiana (976-997) i de Khurasan (976-992).
Nou!!: Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí і Nuh II ibn Mansur · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí і Persa · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí і Samànides · Veure més »
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Nou!!: Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí і Visir · Veure més »
974
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí і 974 · Veure més »
992
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí і 992 · Veure més »
997
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí і 997 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Abu Ali Muhammad al-Balami, Abu Ali Muhammad ibn Muhammad al-Balami, Al-Balami-i Kučik.