Obrir a Google MapsTaula de continguts
95 les relacions: Acarnània, Afrodita, Agri (fill de Portàon), Altitud, Antígon Monoftalm, Antiga Grècia, Arbre de l'amor, Arquitectura neoclàssica, Associació Internacional del Transport Aeri, Assumpció de Maria, Ànec collverd, Calidó, Cassandre, Civilització minoica, Destral, Diodor de Sicília, Epir (perifèria), Eros (fill d'Ares), Esparta, Estratos, Etòlia, Filip V de Macedònia, Fotja comuna, Golf de Patres, Grècia, Grècia romana, Grec antic, Guerra Civil grega, Hèracles, Hectàrea, Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Itòria, Jaciment arqueològic, Karli-Ili, Katharévussa, Lisimaquea d'Etòlia, Llança, Llúdria comuna, Lledoner, Marbre, Melèagre, Mesolongi, Mesquita, Metre, Minaret, Mirall, Mitologia, Monestir, ... Ampliar l'índex (45 més) »
Acarnània
'''Imatge que destaca en fosc les regions d'Etòlia i d'Acarnània''' Acarnània (en Ἀκαρνανία) era una regió de l'antiga Grècia, a l'oest, limitada al nord pel golf d'Ambràcia, al nord-est per Amfilòquia (Argos d'Acaia), al sud-oest per la mar Jònica, i al sud-est per l'Etòlia (separades pel riu Aqueloos, si bé cap a l'any 430 aC la frontera era una mica més a l'est, ja que la ciutat d'Eníades dominava ambdós costats).
Veure Agrínion і Acarnània
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Veure Agrínion і Afrodita
Agri (fill de Portàon)
Agri (en grec antic Ἄγριος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi, fill de Portàon (Porthaon), rei de Calidó, i d'Èurite, i germà d'Eneu, rei de Calidó (Etòlia) i altres llocs.
Veure Agrínion і Agri (fill de Portàon)
Altitud
Laltitud o cota és la distància vertical d'un objecte respecte d'un punt d'origen donat, considerat el “nivell zero”.
Veure Agrínion і Altitud
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Veure Agrínion і Antígon Monoftalm
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Agrínion і Antiga Grècia
Arbre de l'amor
Larbre de l'amor o arbre de Judea (Cercis siliquastrum) és l'espècie de l'europa oriental del gènere Cercis.
Veure Agrínion і Arbre de l'amor
Arquitectura neoclàssica
Representació de l'Acròpoli d'Atenes, obra de 1846 de l'arquitecte i pintor Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Múnic) L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjans, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.
Veure Agrínion і Arquitectura neoclàssica
Associació Internacional del Transport Aeri
LAssociació Internacional del Transport Aeri (sovint citada amb l'acrònim IATA de l'anglès International Air Transport Association) és una organització comercial internacional d'empreses dedicades al transport aeri.
Veure Agrínion і Associació Internacional del Transport Aeri
Assumpció de Maria
L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.
Veure Agrínion і Assumpció de Maria
Ànec collverd
L'ànec collverd o ànec de bosc i collblau o capblau (pel mascle) i àneda rossa (per la femella) a les Balears (Anas platyrhynchos) és una espècie d'ànec que viu a prop dels rius i els estuaris.
Veure Agrínion і Ànec collverd
Calidó
Calidó (Calydon) era la principal ciutat d'Etòlia en època heroica.
Veure Agrínion і Calidó
Cassandre
Cassandre o Casandre (Kássander, Κάσσανδρος) fou un epígon, rei de facto de Macedònia.
Veure Agrínion і Cassandre
Civilització minoica
La civilització minoica fou una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.
Veure Agrínion і Civilització minoica
Destral
Una destral és una eina amb un tall metàl·lic que està fixat, a través d'un trau o forat normalment quadrangular, a un mànec, generalment de fusta.
Veure Agrínion і Destral
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Veure Agrínion і Diodor de Sicília
Epir (perifèria)
La Perifèria de l'Epir constitueix una de les 13 regions administratives de Grècia.
Veure Agrínion і Epir (perifèria)
Eros (fill d'Ares)
Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.
Veure Agrínion і Eros (fill d'Ares)
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Veure Agrínion і Esparta
Estratos
Estratos (en llatí Stratus, en grec antic Στράτος) era la principal ciutat d'Acarnània segons Tucídides, situada a l'interior del país en una fèrtil plana a la dreta del riu Aqueloos.
Veure Agrínion і Estratos
Etòlia
Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.
Veure Agrínion і Etòlia
Filip V de Macedònia
Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.
Veure Agrínion і Filip V de Macedònia
Fotja comuna
La fotja, fotja vulgar o folliga (Fulica atra), és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids, ordre dels gruïformes, comú a les zones humides dels Països Catalans.
Veure Agrínion і Fotja comuna
Golf de Patres
El golf de Patres (en Πατραϊκός Κόλπος, Patraikós Kólpos) és una branca de la mar Jònica limitada a l'est pels caps Rio i Antirrio i, a l'oest, per una línia entre l'illa d'Oxea i el cap Araxos.
Veure Agrínion і Golf de Patres
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Agrínion і Grècia
Grècia romana
La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.
Veure Agrínion і Grècia romana
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Agrínion і Grec antic
Guerra Civil grega
La Guerra Civil grega (en grec: Ελληνικός Εμφύλιος Πόλεμος) va ser un conflicte bèl·lic entre els anys 1946 i 1949 entre les Forces Armades de Grècia del govern grec monàrquic i conservador (amb l'ajut del Regne Unit i els Estats Units) i la branca armada del Partit Comunista Grec (KKE), l'Exèrcit Popular d'Alliberament Grec (ELAS).
Veure Agrínion і Guerra Civil grega
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Veure Agrínion і Hèracles
Hectàrea
Lhectàrea és una unitat de mesura de superfície fora del Sistema Internacional d'Unitats, equivalent a 1 hectòmetre quadrat (hm²), 100 àrees o 10 000 metres quadrats.
Veure Agrínion і Hectàrea
Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec
L'estat grec segons les fronteres d'avui en dia D'ençà de la creació del Regne de Grècia el 1832, l'estat grec ha seguit una política dhel·lenització de la toponímia que ha comportat incomptables canvis en els noms de lloc de tot el territori de l'estat.
Veure Agrínion і Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Agrínion і Imperi Otomà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Agrínion і Imperi Romà d'Orient
Itòria
Itòria (en grec antic Ἰθωρία, en llatí Ithoria) era una ciutat d'Etòlia, prop del riu Aqueloos, i a poca distància al sud de Conope.
Veure Agrínion і Itòria
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic a Saqqara (Egipte) Un jaciment arqueològic és una concentració de restes arqueològiques.
Veure Agrínion і Jaciment arqueològic
Karli-Ili
Karleli (Κάρλελι) o Karli-Ili (Karlıeli, 'el País de Carles', referit a Carles Tocco) fou un territori otomà que va existir al i que correspon amb les regions d'Etòlia i Acarnània, en cert moment posseïdes per Carles I Tocco (1381-1430).
Veure Agrínion і Karli-Ili
Katharévussa
El katharévussa (grec: Καθαρεύουσα, AFI), literalment 'llengua pura', és una variant de la llengua grega concebuda al per l'intel·lectual i revolucionari Adamàndios Koraís (1748–1833).
Veure Agrínion і Katharévussa
Lisimaquea d'Etòlia
Lisimaquea o Lisimaquia (en Lysimachia) fou una ciutat d'Etòlia situada a la riba sud del llac Híria, posteriorment anomenat Llac de Lisimaquea, entre el riu Aqueloos i el Llac Tricònida.
Veure Agrínion і Lisimaquea d'Etòlia
Llança
Recreació d'una formació hoplita Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena). Saladí contra Ricard Cor de Lleó. Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).
Veure Agrínion і Llança
Llúdria comuna
La llúdria o llúdriga (Lutra lutra), sí o no amb l'epítet comuna també coneguda com a llúdria de riu europea, és una espècie de llúdria europea i asiàtica de la família Lutrinae que és típica d'aigües dolces.
Veure Agrínion і Llúdria comuna
Lledoner
El lledoner (Celtis australis L.), també conegut com a lledó, és un arbre de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica.
Veure Agrínion і Lledoner
Marbre
Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
Veure Agrínion і Marbre
Melèagre
XVII, Museu del Prado, Madrid). Segons la mitologia grega, Melèagre (en Melèagros), va ser un heroi, fill d'Eneu, rei de Calidó, i d'Altea, germana de Leda.
Veure Agrínion і Melèagre
Mesolongi
Mesolongi en grec: Μεσολόγγι, Mesolongi, també transcrit Mesolongi, Missolonghi, Messolonghi; forma antiga Mesolòngion) és una ciutat situada a l'oest de Grècia i que té prop d'11.000 habitants (2001).
Veure Agrínion і Mesolongi
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Veure Agrínion і Mesquita
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Veure Agrínion і Metre
Minaret
Mesquita a Assuan, Egipte, amb dos minarets. Un minaret (del francès minaret i aquest del turc minare, pres de l'àrab, que significa ‘far’) és un element arquitectònic distintiu de les mesquites islàmiques.
Veure Agrínion і Minaret
Mirall
Un càntir reflectit en un '''espill'''. Mirall egipci. Louvre. Reflexió dels raigs de llum en un mirall pla. Esquema d'inversió de la imatge. Esquema d'un reflector. Un mirall (del llatí vulgar miraculum, i aquest del verb llatí miror, meravellar-se, admirar) o espill (del llatí speculum, mirall) és un cos opac, amb una superfície llisa i polida, capaç de reflectir regularment la llum que rep.
Veure Agrínion і Mirall
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Veure Agrínion і Mitologia
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Agrínion і Monestir
Naupacte
Naupacte (Ναύπακτος, Nàfpaktos), coneguda també pel seu nom històric de Lepant (del venecià Lepanto) és una ciutat de Grècia situada a la unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint.
Veure Agrínion і Naupacte
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Veure Agrínion і Neolític
Nicòpolis de l'Epir
Nicòpolis (en llatí Nicopolis ad Actium o Actia Nicopolis, en grec antic Νικόπολις) era una ciutat de l'Epir construïda per August en commemoració de la victòria d'Àccium l'any 31 aC.
Veure Agrínion і Nicòpolis de l'Epir
Nord
El nord o septentrió és un punt cardinal on la meridiana talla a l'horitzó, però en sentit cap al Pol Nord geogràfic.
Veure Agrínion і Nord
Organització de l'Aviació Civil Internacional
LOrganització de l'Aviació Civil Internacional (OACI), (International Civil Aviation Organization: ICAO, segons les sigles en anglès) és una agència de l'Organització de les Nacions Unides creada el 1944 per la Convenció de Chicago per a estudiar els problemes de l'aviació civil internacional i promoure els reglaments i normes úniques en l'aeronàutica mundial.
Veure Agrínion і Organització de l'Aviació Civil Internacional
Període d'entreguerres
Europa política en el període d'entreguerres El període d'entreguerres (1918-1939) cobreix els anys transcorreguts entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra mundial, especialment en el context d'Europa o la cultura occidental.
Veure Agrínion і Període d'entreguerres
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Veure Agrínion і Polibi
Primavera
Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure Agrínion і Primavera
Programa Cal·lícrates
El programa Cal·lícrates (en grec: Πρόγραμμα Καλλικράτης, AFI), amb el nom complet de Nova arquitectura de les autonomies i de l'administració descentralitzada - Programa Cal·lícrates és una llei grega que reformà la divisió administrativa de Grècia el 2010.
Veure Agrínion і Programa Cal·lícrates
Punt cardinal
Brúixola Els punts cardinals són un sistema de referència cartesià per a representar l'orientació en un mapa.
Veure Agrínion і Punt cardinal
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Veure Agrínion і Quilòmetre
Regne de Grècia
El Regne de Grècia (grec: Βασίλειον τῆς Ἑλλάδος, transliterat: Vasíleion tīs Elládos) va ser un estat creat el 1832 a la Convenció de Londres per les Grans Potències (el Regne Unit, França i l'Imperi Rus).
Veure Agrínion і Regne de Grècia
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Veure Agrínion і Regne de Macedònia
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Agrínion і República Romana
Riu
La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.
Veure Agrínion і Riu
Riu Aqueloos
El riu Aqueloos (en Αχελώος; Achelous) és un riu de Grècia que neix a les muntanyes del Pindos, a la regió de l'Epir i desemboca a la mar Jònica, fent frontera entre Etòlia i Acarnània.
Veure Agrínion і Riu Aqueloos
Sanjaq
El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.
Veure Agrínion і Sanjaq
Segle II
El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.
Veure Agrínion і Segle II
Segle XIII
El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.
Veure Agrínion і Segle XIII
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Agrínion і Segona Guerra Mundial
Tardor
Imatge d'un bosc a la tardor. La tardor, primavera d'hivern, autumne, rerevera o autunjo (en alguerès) és una de les quatre estacions de l'any, de les zones temperades.
Veure Agrínion і Tardor
Temple
Façana del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes. Un temple (del llatí templum) és una estructura reservada per a activitats religioses o espirituals, com ara oracions, sacrificis i altres rituals semblants.
Veure Agrínion і Temple
Tropa
Tropes otomanes a Alep durant la Primera Guerra Mundial Tropa és un conjunt de militars que no tenen comandament —o en tenen molt poc— i que formen la base dels exèrcits.
Veure Agrínion і Tropa
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Veure Agrínion і Tucídides
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Agrínion і Turquia
Unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània
La unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània (en grec: Νομός Αιτωλοακαρνανίας) és una unitat perifèrica de Grècia situada a la part més occidental del país.
Veure Agrínion і Unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània
Unitats perifèriques de Grècia
lang.
Veure Agrínion і Unitats perifèriques de Grècia
Universitat d'Atenes
La Universitat d'Atenes, oficialment coneguda com a Universitat Nacional i Kapodistríaca d'Atenes (en grec: Εθνικόν και Καποδιστριακόν Πανεπιστήμιον Αθηνών), va ser fundada gairebé una dècada després de la formació de l'estat neohel·lènic, el 3 de maig de 1837, per iniciativa del rei bavarès Otó I.
Veure Agrínion і Universitat d'Atenes
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Agrínion і 1450
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Agrínion і 1585
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Agrínion і 1805
1821
;Països Catalans.
Veure Agrínion і 1821
1832
;Països Catalans.
Veure Agrínion і 1832
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Veure Agrínion і 1836
1902
;Països Catalans.
Veure Agrínion і 1902
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Agrínion і 1919
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Agrínion і 1920
1930
;Països Catalans.
Veure Agrínion і 1930
1962
;Països Catalans.
Veure Agrínion і 1962
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure Agrínion і 1969
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Agrínion і 1977
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Agrínion і 1989
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Agrínion і 2008
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Agrínion і 2011
3 de juliol
El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Agrínion і 3 de juliol
També conegut com Agrinium, Agrínio, Vrachori.