Obrir a Google MapsTaula de continguts
37 les relacions: Abd-Al·lah ibn Bulugguín, Abu-Bakr ibn Úmar al-Lamtuní, Banu Khazar, Còrdova, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dinastia Idríssida, Emirat de Granada, Emirat maghrawa de Fes, Enciclopèdia de l'Islam, Ibn Idhari, Istiqlal, Kairuan, Marràqueix, Marràqueix-Safi, Marroc, Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid, Mussa ibn Nussayr, Nafza, Predomini lingüístic, Província d'Al Haouz, Regions del Marroc, Sevilla, Sud, Sus, Vila, Yússuf ibn Taixfín, Zírida, 1126, 1127, 1146, 18 de novembre, 1860, 1950, 1970, 27 de juny, 700.
Abd-Al·lah ibn Bulugguín
Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Bulugguín ibn Badis ibn Habús ibn Màksan ibn Ziri ibn Manad as-Sinhají o, més senzillament, Abd-Al·lah ibn Bulugguín, també conegut amb els ''làqabs'' al-Mudhàffar bi-L·lah i an-Nàssir li-din-Al·lah (1056 - d.
Veure Aghmat і Abd-Al·lah ibn Bulugguín
Abu-Bakr ibn Úmar al-Lamtuní
Abu-Bakr ibn Úmar ibn Talakakín al-Lamtuní as-Sanhají (?-1076) fou un emir dels almoràvits, dels lamtunes i fundador de Marràqueix.
Veure Aghmat і Abu-Bakr ibn Úmar al-Lamtuní
Banu Khazar
Els Banu Khazar foren el clan reial dels Maghrawa, descendents de Khazar ibn Haf ibn Sulat ibn Wanzamar ibn Maghraw.
Veure Aghmat і Banu Khazar
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Veure Aghmat і Còrdova
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Veure Aghmat і Dinastia almohade
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Veure Aghmat і Dinastia almoràvit
Dinastia Idríssida
Extensió dels dominis idríssides La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassanita, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974.
Veure Aghmat і Dinastia Idríssida
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Veure Aghmat і Emirat de Granada
Emirat maghrawa de Fes
Lemirat maghrawa de Fes fou un estat musulmà que va existir amb capital a Fes del 980 al 1069.
Veure Aghmat і Emirat maghrawa de Fes
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Veure Aghmat і Enciclopèdia de l'Islam
Ibn Idhari
Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Muhàmmad ibn Idhari al-Marrakuixí, més conegut simplement com a Ibn Idhari, fou un historiador musulmà del final del i primera part del XIV.
Veure Aghmat і Ibn Idhari
Istiqlal
Seu del partit Istiqlal a Casablanca. El Partit de l'Istiqlal (PI;, ‘Partit de la Independència’) és un dels partits polítics marroquins que ha tingut un paper preponderant al paisatge polític marroquí, fundat el 10 de desembre de 1943.
Veure Aghmat і Istiqlal
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Veure Aghmat і Kairuan
Marràqueix
Marràqueix (nom original en amazic ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ Tamurt n Akkuc, 'terra de Déu'; en àrab مراكش Marrākux, pronunciat Marrākex localment, en francès Marrakech; fins al 1890 Marroc) és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l'Atles, a 466 m d'altura.
Veure Aghmat і Marràqueix
Marràqueix-Safi
La regió de Marràqueix-Safi (en àrab جهة مراكش آسفي, jihat Marrākux Āsfī; en amazic ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ ⴰⵙⴼⵉ) és una de les dotze noves regions en que s'ha organitzat el Marroc després de la reforma administrativa de 2015.
Veure Aghmat і Marràqueix-Safi
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Aghmat і Marroc
Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid
Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad ibn Muhàmmad ibn Ismaïl ibn Abbad al-Mútamid, més conegut com a Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid o com a al-Mútamid ibn Abbad fou emir de Sevilla de la dinastia abbadita, fill i successor el 1068/1069 del seu pare Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid.
Veure Aghmat і Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid
Mussa ibn Nussayr
Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.
Veure Aghmat і Mussa ibn Nussayr
Nafza
Nafza és el nom d'una tribu amaziga i del país que habiten a Tunísia.
Veure Aghmat і Nafza
Predomini lingüístic
El predomini lingüístic d'un municipi, comarca, regió o país és l'idioma històric dels seus habitants.
Veure Aghmat і Predomini lingüístic
Província d'Al Haouz
La província d'Al Haouz (en àrab إقليمالحوز, iqlīm al-Ḥawz; en amazic ⵜⴰⵙⴳⴰ ⵏ ⵍⵃⴰⵡⵣ) és una de les províncies del Marroc, fins 2015 part de la regió de Marràqueix-Tensift-El-Haouz i actualment de la de Marràqueix-Safi.
Veure Aghmat і Província d'Al Haouz
Regions del Marroc
Les 12 regions administratives del Marroc (en llur nom nadiu amazic) Divisió administrativa marroquina Les regions del Marroc són la més alta divisió administrativa del Marroc.
Veure Aghmat і Regions del Marroc
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Veure Aghmat і Sevilla
Sud
El sud, migdia o migjorn, és el punt cardinal que cau a la dreta mirant a llevant, diametralment oposat al nord, És la direcció al llarg d'un meridià a 90° en sentit horari de l'est.
Veure Aghmat і Sud
Sus
Una truja amb cinc garrins Sus és un gènere d'ungulats de la família dels súids.
Veure Aghmat і Sus
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Veure Aghmat і Vila
Yússuf ibn Taixfín
Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.
Veure Aghmat і Yússuf ibn Taixfín
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Veure Aghmat і Zírida
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Aghmat і 1126
1127
El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Aghmat і 1127
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Veure Aghmat і 1146
18 de novembre
El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Aghmat і 18 de novembre
1860
;Països Catalans.
Veure Aghmat і 1860
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Aghmat і 1950
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Aghmat і 1970
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Aghmat і 27 de juny
700
El 700 (DCC) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Aghmat і 700
També conegut com Emirat maghrawa d'Aghmat, Ghmate.