Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

477 aC

Índex 477 aC

;Grècia.

16 les relacions: Alianza Editorial, Antiga Grècia, Batalla de Platea, Batalla del Cremera, Bizanci, Cremera, Esparta, Imperi Aquemènida, Imperi Persa, Leotíquides (rei), Llista de cònsols romans de la República, Pausànies (general), Temístocles, Tessàlia, Tit Meneni Lanat (cònsol 477 aC), Veios.

Alianza Editorial

Alianza Editorial és una editorial madrilenya fundada l'any 1966 per José Ortega Spottorno, sota la direcció literària de Jaime Salinas i Javier Pradera.

Nou!!: 477 aC і Alianza Editorial · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: 477 aC і Antiga Grècia · Veure més »

Batalla de Platea

La Batalla de Platea o de Platees va ser la darrera batalla de les Guerres Mèdiques al sud de Grècia.

Nou!!: 477 aC і Batalla de Platea · Veure més »

Batalla del Cremera

La batalla de Cremera va ser un conflicte militar succeït entre la República Romana i la ciutat etrusca de Veïs, en 477 aC.

Nou!!: 477 aC і Batalla del Cremera · Veure més »

Bizanci

Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: 477 aC і Bizanci · Veure més »

Cremera

El Cremera Cremera Κρεμέρα) és un rierol d'Etrúria que desaigua al Tíber a uns quilòmetres de Roma. El riu és cèlebre, segons la llegenda que s'explica de la gens Fàbia, que assegura que després que haguessin tingut el càrrec de cònsol per set vegades consecutives, l'any 479 aC van encetar una guerra contra la ciutat de Veïs com si es tractés d'una obligació privada i no un assumpte públic. Van aplegar una milícia d'uns tres-cents homes de la seva gens, juntament amb amics i clients, que en total arribaven als quatre mil soldats. Aquesta milícia es va instal·lar sobre un turó que dominava la vista sobre el riu. La causa d'aquesta decisió, presa a banda del senat, era l'enemistat que havia sorgit entre la resta de patricis i els Fabis, a qui ja començaven a veure com a traïdors per fer costat a les demandes dels plebeus. El destacament armat va restar al turó durant dos anys, fent oposició contínua a Veïs, fins que van ser víctimes d'una emboscada i van morir passats per l'espasa. Segons Titus Livi aquesta matança va tenir lloc el 16 de juliol. No se'n fa cap altra menció a la història, ni cap dels geògrafs antics cita el seu nom. És evident que no era més que un corrent insignificant. Ovidi diu que el Cremera era un torrent violent (Cremeram rapacem), però afegeix que ho era després de pluges torrencials. El riuet o riera passa per alguns llocs escarpats, a gran fondària, que bé hauria pogut servir com a lloc de defensa als Fabis. El castell dels Fabis, al qual tant Titus Livi com Dionís d'Halicarnàs anomenen Cremera, era només un simple lloc fortificat que va ser destruït pels habitants de Veïs.

Nou!!: 477 aC і Cremera · Veure més »

Esparta

Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.

Nou!!: 477 aC і Esparta · Veure més »

Imperi Aquemènida

LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: 477 aC і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: 477 aC і Imperi Persa · Veure més »

Leotíquides (rei)

Leotíquides (en llatí Leotychides, en grec antic Λεωτυχίδης, o Λευτυχίδης) (545 aC - 469 aC) fou un rei espartà de la casa dels euripòntides, que va regnar del 491 aC al 469 aC aproximadament Va pujar al tron en ser deposat Demarat, amb el suport de Cleòmenes I i de l'oracle de Delfos.

Nou!!: 477 aC і Leotíquides (rei) · Veure més »

Llista de cònsols romans de la República

Aquesta llista de cònsols de Roma durant la República es basa en la cronologia de Marc Terenci Varró i les mencions de Titus Livi i Diodor de Sicília.

Nou!!: 477 aC і Llista de cònsols romans de la República · Veure més »

Pausànies (general)

Pausànies o Pausànias (Pausanias) fou un general espartà del, fou regent d'Esparta de la branca agída de la família reial lacedemònica, fill de Cleombrot d'Esparta i Alcatea o Alcitea; i nebot de Leònides I.

Nou!!: 477 aC і Pausànies (general) · Veure més »

Temístocles

Temístocles (Themistocles; vers entre 525 / 514 aC- 464 / 449 aC) va ser un militar grec, famós pel seu paper a la segona guerra mèdica.

Nou!!: 477 aC і Temístocles · Veure més »

Tessàlia

Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.

Nou!!: 477 aC і Tessàlia · Veure més »

Tit Meneni Lanat (cònsol 477 aC)

Tit Meneni Lanat (en Tilus Menenius Agr.) va ser un magistrat romà.

Nou!!: 477 aC і Tit Meneni Lanat (cònsol 477 aC) · Veure més »

Veios

Veïs (en llatí Veii, en grec antic Οὐηίοι) va ser una ciutat d'Etrúria.

Nou!!: 477 aC і Veios · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »