Taula de continguts
22 les relacions: Asteroide, Asteroide de tipus P, Asteroide troià, Carboni, Cinturó d'asteroides, Corba de llum, Cos (física), Diàmetre, Esfera, Família d'asteroides, Grup de Hilda, Japó, Júpiter (planeta), Johann Palisa, Observatori de Pula, Ocultació, Ressonància orbital, Sol, Unitat astronòmica, 1875, 1886, 2 de novembre.
- Asteroides de tipus X (SMASS)
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Veure (153) Hilda і Asteroide
Asteroide de tipus P
Els asteroides de tipus P tenen un baix albedo i un espectre electromagnètic vermellós sense trets distintius.
Veure (153) Hilda і Asteroide de tipus P
Asteroide troià
Mart i Júpiter Els asteroides troians són un sub-grup dels objectes troians.
Veure (153) Hilda і Asteroide troià
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure (153) Hilda і Carboni
Cinturó d'asteroides
Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.
Veure (153) Hilda і Cinturó d'asteroides
Corba de llum
Corba de llum de l'asteoride 201 Penelope basada en imatges preses el 6 d'octubre de 2006 al Observatori Universitari Mount John. Mostra una mica més d'una rotació que dura 3,7474 hores. En astronomia, una corba de llum és una gràfica de la intensitat de llum d'un objecte celeste o regió, en funció del temps.
Veure (153) Hilda і Corba de llum
Cos (física)
En física, un cos és una porció de matèria, objecte, que pot ser descrita per la teoria de la mecànica clàssica, o la mecànica quàntica, i mesurada amb Instruments de mesura.
Veure (153) Hilda і Cos (física)
Diàmetre
Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.
Veure (153) Hilda і Diàmetre
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Veure (153) Hilda і Esfera
Família d'asteroides
La il·lustració mostra la distribució dels asteroides numerats per la inclinació vs. semieix major. Les famílies d'asteroides es poden observar com a diferents grups. Els prominents buits de Kirkwood divideixen els nuclis de les regions. (A, B+C, D, E+F+G) Una família d'asteroides és una població d'asteroides que comparteixen similars elements orbitals, com el semieix major, excentricitat i la inclinació orbital.
Veure (153) Hilda і Família d'asteroides
Grup de Hilda
Els asteroides de Hilda o Hildes són un grup dinàmic d'asteroides en una ressonància orbital 3:2 amb Júpiter (cada dues voltes al sol que faça Júpiter, els Hilda en faran tres).
Veure (153) Hilda і Grup de Hilda
Japó
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.
Veure (153) Hilda і Japó
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure (153) Hilda і Júpiter (planeta)
Johann Palisa
Johann Palisa (Troppau, 6 de desembre de 1848 - Viena, 2 de maig de 1925) fou un astrònom austrohongarès, nascut a Troppau, Silèsia austríaca, actual República Txeca.
Veure (153) Hilda і Johann Palisa
Observatori de Pula
L'Observatori de Pula, és un observatori astronòmic, el més antic de l'actual Croàcia, es va establir a Pula l'any 1871 com a part de lInstitut Hidrogràfic de l'Armada Imperial i Real.
Veure (153) Hilda і Observatori de Pula
Ocultació
En aquest video filmat al juliol de 1997 s'aprecia com Aldebaran sorgeix del limb enfosquit de la Lluna després d'haver romàs ocult. Locultació és un fenomen astronòmic que ocorre quan un objecte celeste és amagat per altre objecte celeste que passa entre aquest i l'observador.
Veure (153) Hilda і Ocultació
Ressonància orbital
En mecànica celeste, es diu que hi ha ressonància orbital quan l'òrbita de dos cossos celestes tenen períodes de translació que, en ser dividits entre ells, el resultat és una fracció de nombres enters simples.
Veure (153) Hilda і Ressonància orbital
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure (153) Hilda і Sol
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Veure (153) Hilda і Unitat astronòmica
1875
;Països Catalans.
Veure (153) Hilda і 1875
1886
;Països Catalans.
Veure (153) Hilda і 1886
2 de novembre
El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.
Veure (153) Hilda і 2 de novembre
Vegeu també
Asteroides de tipus X (SMASS)
- (1032) Pafuri
- (107) Camil·la
- (110) Lídia
- (117) Làmia
- (125) Liberatrix
- (129) Antígona
- (139) Juewa
- (153) Hilda
- (16) Psique
- (164) Eva
- (184) Deiopea
- (190) Ismene
- (199) Biblis
- (201) Penèlope
- (22) Cal·líope
- (259) Aletheia
- (261) Primno
- (272) Antonia
- (279) Thule
- (348) May
- (504) Cora
- (523) Ada
- (55) Pandora
- (629) Bernardina
- (69) Hespèria
- (715) Transvaalia
- (76) Freia
- (796) Sarita
- (83) Beatrix
- (87) Sílvia
- (924) Toni
- (941) Murray
- (961) Gunnie
També conegut com 153 Hilda.