Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Úmar ibn Hafsun

+ Desa el concepte

Ruïnes de Bobastro Úmar ibn Hafs ibn Jàfar, més conegut pel malnom Ibn Hafsun o com Úmar ibn Hafsun († 918) va ser el cabdill d'una rebel·lió (880–918) contra l'emirat omeia de Còrdova (emirat de Qúrtuba).

73 les relacions: Abd-Al·lah ibn Muhàmmad, Abd-ar-Rahman III, Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad, Aglàbida, Aguilar de la Frontera, Al-Àndalus, Al-Múndhir, Alfons III d'Astúries, Algesires, Alqueria, Archidona, Argentea i Vulfurà de Còrdova, Ath-Thaghr al-Alà, Écija, Àfrica del Nord, Badajoz, Baena, Banu Qassi, Baza, Berbers, Bisbe, Bobastro, Califat fatimita, Còrdova, Comares, Cora (divisió administrativa), Cristianisme, Dinastia Idríssida, Emirat de Qúrtuba, Església Catòlica Romana, Estepa (Sevilla), Galícia, Ifriquiya, Islam, Iznájar, Jaén, Júzcar, Marroc, Màlaga, Múrcia, Mijas, Mossàrab, Muhàmmad I, Muladita, Omeies, Osuna, Pancorbo, Parauta, Península Ibèrica, Priego de Córdoba, ..., Província de Còrdova, Província de Granada, Província de Màlaga, Ronda, Saragossa, Sevilla, Sunnisme, Takurunna, Tiaret, Tugíbides, Ubayd-Al·lah al-Mahdí, Valí, Visigots, Xiisme, 1 de febrer, 16 de febrer, 16 de maig, 19 de gener, 880, 891, 918, 927, 928. Ampliar l'índex (23 més) »

Abd-Al·lah ibn Muhàmmad

* Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman, (844-912), emir de Còrdova (888-912).

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Abd-Al·lah ibn Muhàmmad · Veure més »

Abd-ar-Rahman III

Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah —en àrab أبو المطرف عبد الرحمن بن عبد الله الناصر لدين الله, Abū l-Muṭarraf ʿAbd ar-Raḥmān ibn ʿAbd Allāh an-Nāṣir li-dīn Allāh— (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Abd-ar-Rahman III · Veure més »

Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad

Abu-Ishaq Ibrahim (II) ibn Àhmad —en àrab أبو إسحاق إبراهيم بن أحمد, Abu Isḥāq Ibrāhīm ibn Aḥmad— (al-Abbassiyya, 27 de juny del - Cosenza, 23 d'octubre de) fou emir aglàbida d'Ifríqiya (875-902).

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad · Veure més »

Aglàbida

Extensió màxima del regne dels aglàbides Els aglàbides o Banu Àghlab —en àrab الأغالبة, al-aḡāliba, o بنو الأغلب, Banū al-Aḡlab—, originaris dels Khorasan, foren una dinastia àrab que va governar Ifríqiya del 800 al 909.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Aglàbida · Veure més »

Aguilar de la Frontera

Aguilar de la Frontera és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Aguilar de la Frontera · Veure més »

Al-Àndalus

Al-Àndalus o lÀndalus (en àrab الأندلس, al-Andalus) és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Al-Àndalus · Veure més »

Al-Múndhir

Al-Múndhir o al-Múndhir ibn Muhàmmad —en àrab المنذر بن محمد, al-Munḏir ibn Muḥammad— (844-886) fou el sisè emir omeia de Còrdova (886-888).

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Al-Múndhir · Veure més »

Alfons III d'Astúries

L. S. Carmona, 1750-53) Alfons III d'Astúries dit el Magne (848 - Zamora, 20 de desembre de 910) fou rei d'Astúries (866-910).

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Alfons III d'Astúries · Veure més »

Algesires

Algesires (en castellà i oficialment Algeciras, de l'àrab الجزيرة الخضراء, al-Jazīra al-Ḫadrāʾ, literalment "l'Illa Verda") és una ciutat de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Algesires · Veure més »

Alqueria

Alqueria del Moro a Benicalap Una alqueria (de l'àrab القرية al-qàrya, "el poble" o "llogaret") és una casa de labors tant agrícoles com ramaderes originària d'Al-Àndalus.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Alqueria · Veure més »

Archidona

Archidona és un poble de la província de Màlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Comarca Nororiental de Málaga.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Archidona · Veure més »

Argentea i Vulfurà de Còrdova

Argèntea (Bobastro, segle X - Còrdova, 13 de maig de 931) fou una dona musulmana convertida al cristianisme.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Argentea i Vulfurà de Còrdova · Veure més »

Ath-Thaghr al-Alà

El Califiat de Córdova, l'any 1000 Ath-Thaghr al-Alà (en àrab: الثغر الأعلى, aṯ-Ṯaḡr al-Aʿlà), també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »

Écija

Écija és un municipi de la província de Sevilla (Andalusia, Espanya) situat a la riba del riu Genil.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Écija · Veure més »

Àfrica del Nord

Mapa dels estats que integren l'Àfrica del Nord L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Àfrica del Nord · Veure més »

Badajoz

Badajoz és una ciutat d'Extremadura a Espanya, capital de la província homònima.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Badajoz · Veure més »

Baena

Baena és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Baena · Veure més »

Banu Qassi

emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi —en àrab بنو قاسي, Banū Qāsī, literalment «descendents de Cassi»— fou una important dinastia musulmana muladita que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles VIII i X.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Banu Qassi · Veure més »

Baza

Baza és un municipi de la província de Granada.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Baza · Veure més »

Berbers

Els amazics o berbers (en cabil i altres dialectes amazics: imaziγen) són un poble del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Berbers · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'església cristiana.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Bisbe · Veure més »

Bobastro

Ruïnes de Bobastro Bobastro és un poblat situat al nord de la província de Màlaga (Espanya), on Omar ibn Hafsún va establir la capital dels seus dominis, el 880, al revoltar-se contra l'emir de Còrdova.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Bobastro · Veure més »

Califat fatimita

El califat fatimita es caracteritza per ser l'únic califat xiïta ismaïlita de la història.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Califat fatimita · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Còrdova · Veure més »

Cap d'any

El cap d'any és el dia en què comença un nou any civil i en el qual s'incrementa el compte d'anys.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Cap d'any · Veure més »

Cicle de Nadal

El Cicle de Nadal és un període al voltant de la festa del Nadal, que comprèn des de la Festa de Sant Nicolau, el 6 de desembre, fins a la Candelera, el 2 de febrer, el dia que tradicionalment es desfà el pessebre.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Cicle de Nadal · Veure més »

Comares

Comares és un municipi que es troba a la comarca de l'Axarquía, a la província de Màlaga, Andalusia.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Comares · Veure més »

Cora (divisió administrativa)

Cores de l'emirat (929). Algunes cores andalusines a les actuals províncies de Cadis i Màlaga Una cora és una antiga divisió administrativa d'Al-Andalus sota el govern d'un valí.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Cora (divisió administrativa) · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Cristianisme · Veure més »

Dinastia Idríssida

Extensió dels dominis idríssides La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassanita, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Dinastia Idríssida · Veure més »

Emirat de Qúrtuba

L'emirat de Qúrtuba o de Còrdova —en àrab إمارة قرطبة, imārat Qurṭuba— fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Emirat de Qúrtuba · Veure més »

Església Catòlica Romana

LEsglésia Catòlica, també coneguda com a Església Catòlica Romana, és l'església més gran del món cristià.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Església Catòlica Romana · Veure més »

Estepa (Sevilla)

Estepa és una localitat de la província de Sevilla, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Estepa (Sevilla) · Veure més »

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és una regió del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Galícia · Veure més »

Ifriquiya

Ifríqiya (en àrab إفريقية, Ifrīqiya; en català medieval Frèquia o Fríquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Ifriquiya · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Islam · Veure més »

Iznájar

Iznájar és un municipi espanyol situat en la província de Còrdova, Andalusia.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Iznájar · Veure més »

Jaén

Jaén és la capital de la província de Jaén, o com també se la coneix, capital del Sant Regne.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Jaén · Veure més »

Júzcar

Júzcar és un poble de la província de Màlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serranía de Ronda.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Júzcar · Veure més »

Marroc

El Marroc (en àrab المغرب, al-Maḡrib, i en amazic Amarruk / Murakuc), oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Marroc · Veure més »

Màlaga

Màlaga (Málaga en castellà i oficialment) és una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborán, al sud de la península Ibèrica i a poc més de 100 km a l'est de l'Estret de Gibraltar.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Màlaga · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 443.243 habitants, que forma una conurbació de més de 550.000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Múrcia · Veure més »

Mijas

Mijas és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Mijas · Veure més »

Mossàrab

El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Mossàrab · Veure més »

Muhàmmad I

Muhàmmad I o Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (en àrab محمد بن عبد الرحمن, Muḥammad ibn ʿAbd ar-Raḥmān) fou el cinquè emir omeia de Còrdova (852-886).

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Muhàmmad I · Veure més »

Muladita

Un muladita o muladí (de l'àrab المولدون, al-muwalladūn, plural dal-muwallad) era, a l'Àndalus, un musulmà que havia estat cristià.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Muladita · Veure més »

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Nadal · Veure més »

Nit de cap d'any

Focs artificials a Sydney durant la '''nit de cap d'any''' del 2008. La nit de cap d'any és l'últim dia de l'any, el 31 de desembre, data que se sol celebrar amb una gran festa que sol incloure focs d'artifici i reunions d'amics.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Nit de cap d'any · Veure més »

Nit de Nadal

''Julaftonen'' (Nit de Nadal) en un quadre de Carl Larsson de 1904-05 La Nit de Nadal és una festivitat àmpliament celebrada arreu del món la nit abans de Nadal.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Nit de Nadal · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies (en àrab بنو أمية, Banū Umayya) van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Omeies · Veure més »

Osuna

Osuna és una localitat de la província de Sevilla, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Osuna · Veure més »

Pancorbo

Pancorbo és un municipi del nord de la província de Burgos a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Pancorbo · Veure més »

Parauta

Parauta és un poble de la província de Màlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serranía de Ronda.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Parauta · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Península Ibèrica · Veure més »

Priego de Córdoba

Priego de Córdoba és un municipi de la província de Còrdova, a dins de la comarca de la Subbética cordovesa, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Priego de Córdoba · Veure més »

Província de Còrdova

Còrdova (en castellà Córdoba) és una província d'Andalusia, a la part de l'Andalusia Occidental.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Província de Còrdova · Veure més »

Província de Granada

Granada és una província d'Espanya.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Província de Granada · Veure més »

Província de Màlaga

La província de Màlaga es troba a Andalusia, a la costa mediterrània de l'Andalusia Occidental, compresa entre les províncies de Cadis i de Granada, a l'est i oest, i al nord amb les províncies de Sevilla i de Còrdova.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Província de Màlaga · Veure més »

Ronda

''Puente nuevo'' i la ciutat de Ronda al fons Ronda és una ciutat situada en la part occidental de la província de Màlaga, capital de la comarca de la Serranía de Ronda.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Ronda · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Saragossa · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Sevilla · Veure més »

Sunnisme

El sunnisme (en àrab أهل السنة والجماعة, ahl as-sunna wa-l-jamāʿa, "gent de la tradició i la comunitat", o simplement ahl as-sunna) és la branca principal de l'islam, representant prop del 90% dels musulmans.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Sunnisme · Veure més »

Takurunna

Takurunna fou una cora o districte d'al-Àndalus (segles VIII a XI).

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Takurunna · Veure més »

Tiaret

Tiaret (Berber: Tiaret en amazic; Tahart, Tahert, Tihart, moderna Tihert, que vol dir "estació", àrab تيارت) és una ciutat del centre d'Algèria capital de la província de Tiaret al sud-oest del país a la part occidental de les muntanyes centrals anomenades Tell Atlas i a uns 150 km de la costa Mediterrània.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Tiaret · Veure més »

Tugíbides

Els Banu Tujib o tugíbides (en àrab بنو تجيب, Banū Tujīb, que significa descendents de Tujib) foren una família andalusina d'origen àrab, establerta a l'Àndalus poc després de la conquesta islàmica.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Tugíbides · Veure més »

Ubayd-Al·lah al-Mahdí

Abu-Muhàmmad Ubayd-Al·lah ibn al-Hussayn al-Mahdí, més conegut com a Ubayd-Al·lah al-Mahdí o al-Mahdí Ubayd-Al·lah (en àrab أبو محمد عبيد الله بن الحسين المهدي, Abū Muḥammad ʿUbayd Allāh ibn al-Ḥusayn al-Mahdī - (Askar Mukram, 873 - Mahdia, 3 de març de 934) fou el primer imam manifestat (zahir) i després califa fatimita, amb seu inicial a al-Qayrawan i després a Mahdia (909 - 934). La seva ascendència és dubtosa i és dubte de si era un alida per filiació amb Ismail, el setè imam amagat o era simplement el besnét del dai Maymun al-Kaddah. El setè imam Ismail va establir les bases del moviment ismaïlita i el seu fill Muhàmmad ibn Ismail va elaborar la doctrina i la predicació (dawa) de manera clandestina (satr) amb l'inestable concurs del dai Maymun al-Kaddah. La fase clandestina va durar de la meitat del a quasi el final del fins que es va produir la "manifestació" (zuhur) de l'imam al-Mahdi. En aquest segle i mig de clandestinitat la successió en la línia d'Ismail no és segura i podria haver passat a la de Maymun. Molts factors van ajudar al seu desenvolupament, sobretot els disturbis (la decadència abbàssida) i les diferències ètniques: nabateus, arameus, zandj, coptes, berbers i altres. Va entrar en una fase decisiva al moment que Ubayd Allah va ser proclamat imam el 898. El dai Abu Abd Allah havia aconseguit importants èxits en la seva predicació a la Petita Cabília entre els berbers Kutama. El trencament entre el moviment càrmata i el centre de la dawa ismaïlita que era a Salamiya a Pèrsia, es va produir justament llavors i el cap càrmata Zikrawayh ibn Mihrawayh va refusar de reconèixer l'autoritat d'Ubayd Allah. Aquest, per evitar la pressió càrmata sobre Salamiya, la va abandonar i es va dirigir al Magreb (estiu del 902). Allí el dai Abd Allah, estava revoltat amb els berbers contra els aghlàbides, i Ubayd Allah es va instal·lar a Sigilmasa a l'espera del final de la lluita. El 909 Abd Allah, triomfant sobre els aghlàbides, li va anar a entregar el regne a Sigilmasa. Ubayd Allah va entrar a Rakkada, la capital, el 6 de gener del 910 quan tenia 36 o 37 anys i fou proclamat califa el dia 7 de gener de 910. Immediatament va exercir plenament el poder deixant al marge al conqueridor Abd Allah, al seu germà Abu l-Abbas i a alguns caps kutames, que molestos no van tardar a conspirar. Però Ubayd Allah va rebre el suport dels àrabs que havien servit als aghlàbides i es va desfer del dai Abd Allah al que va fer executar al mateix temps que al seu germà i als caps kutames. Un intent de revolta a al-Kasr al-Kadim, uns disturbis a Kairuan, una rebel·lió a Trípoli, una revolat del clan Mawatnat al país Kutama i un aixecament a Sicília foren sufocats per separat, un a un, amb energia. Les tribus kharigites (sobretot els zenetes) hostils foren contingudes. Va fer edificar una nova capital, Mahdia (al-Mahdiyya), un bastió que li havia de servir de protecció. Tenia tres poders oposats: a l'est els abbàssides que dominaven Egipte, a l'oest els omeies que dominaven l'Àndalus (i a vegades el Maghrib al-Aksa), i al nord els bizantins, sota sobirania dels quals estava l'illa de Sicília i la Calàbria. Com a califa fatimita tenia obligació d'enderrocar als dos primers, considerats usurpadors. El seu primer pla fou envair l'Àndalus on la revolta d'Ibn Hafsun posava en dificultats a l'emir Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (888–912) i el seu successor Abd-ar-Rahman III (912–961, califa després del 929). Ibn Hafsun el va reconèixer com a sobirà i Ubayd Allah va enviar tropes al Magreb i va sotmetre als idríssides de Tlemcen i de Fes el 911. Però mantenir el control més enllà de Tahart es va revelar difícil davant les turbulentes tribus zenetes berbers (vegeu Maghrawa i Banu Ifran) El 914/915 va iniciar el seu primer intent de conquerir Egipte enviant al seu fill i hereu Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí que va arribar amb èxit fins a Alexandria però després fou rebutjat prop d'al-Fustat i sense poder enfrontar amb èxit l'exèrcit del general abbàssida Munis, es va haver de retirar. El 919-921 va enviar altre cop al seu fill a Egipte en una segona expedició, que va seguir el mateix guió fins a Alexandria i va ocupar Madinat al-Fayyum però la derrota de la flota fatimita a Rosetta (Egipte) i els combats d'al-Fustat més aviat favorables a Munis, van imposar altre cop la retirada. Es diu que va preparar una tercera expedició que ja no es va fer fins a l'inici del regnat del seu successor, el seu fill esmentat, i que va tenir el mateix resultat (935), però és possible que fos obra directament del fill, ja califa, per revenjar els seus dos anterior fracassos. En aquests anys va combatre a Sicília i a Calàbria. El primer atac es va fer el 918 ocupant Reggio, retirant-se amb un gran bot i captius. El 922 es va fer la segona expedició que va sortir de Mahdia amb 20 galeres; la fortalesa de Santa Agatha fou conquerida pel general fatimita Masud ibn Ghalib al-Wasuli, i els seus habitants convertits en esclaus. El 924 es va fer la tercera expedició manada pel seu camarlenc Djafar ibn Ubayd conegut per Suluk, que va sortir de Palerm i va ocupar Bruzzane i Oria i es va retirar cap a Mahdia amb un gran botí. L'Imperi Bizantí va demanar una treva i va acceptar pagar un tribut per Calàbria però el pagament es va retardar i el 927 la lluita es va reprendre. Entre 927 i 930 es van fer algunes expedicions manades per un eslau, Sabir, afectant a Tàrent, Salern, Nàpols i Termoli. Finalment els bizantins van pagar el tribut acordat i la treva va durar fins a la mort del califa. Ubayd-Al·lah al-Mahdí va morir el 934 i el va succeir el seu fill Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Ubayd-Al·lah al-Mahdí · Veure més »

Valí

El valí (de l'àrab والٍ, wālin, pl. ولاة, walā) és un càrrec administratiu islàmic.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Valí · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Visigots · Veure més »

Xiisme

El xiisme (en àrab الشيعة, ax-xīʿa, etimològicament de l'expressió "شيعة علي", "xī'at 'Alī", "partit d'Alí" o "facció d'Alí") és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і Xiisme · Veure més »

1 de febrer

L'1 de febrer és el trentadosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і 1 de febrer · Veure més »

16 de febrer

El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і 16 de febrer · Veure més »

16 de maig

El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і 16 de maig · Veure més »

19 de gener

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і 19 de gener · Veure més »

880

Sense descripció.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і 880 · Veure més »

891

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і 891 · Veure més »

918

Sense descripció.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і 918 · Veure més »

927

Sense descripció.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і 927 · Veure més »

928

Sense descripció.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і 928 · Veure més »

2018

Abril: cimera intercoreana L'any 2018 és un any que ha començat en dilluns en el calendari gregorià.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і 2018 · Veure més »

2019

L'any 2019 serà un any normal començant en dimarts en el calendari gregorià.

Nou!!: Úmar ibn Hafsun і 2019 · Veure més »

Redirigeix aquí:

'Umar ibn Hafsūn, Omar ben Hafsun, Omar ibn Hafsun, Omar ibn Hafsún, Umar ibn Hafsun.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »