Comunicació

2464 les relacions: Aèdon, Aèrope, Abant (fill de Melamp), Abdera (mitologia), Abisme (religió), Abrota, Acacal·lis (filla de Minos), Acacos, Acalantis, Acamant, Acamant (fill de Teseu), Acamènides, Acames (fill d'Antènor), Acames (fill d'Eussor), Acarnà, Acarnània, Acastos, Acònit, Acco (nimfa), Acis (desambiguació), Aconci, Acròpoli d'Atenes, Acrea (filla d'Asterió), Actea, Acteó, Acteu, Actis, Adam Elsheimer, Adana, Admete (filla d'Euristeu), Adonis (mite), Adrast (fill de Cresos), Adrast (fill de Tàlau), Adrastea (nimfa), Aede (mitologia), Aedea (satèl·lit), Aegea (amazona), Ael·lo, Afaia, Afareu, Afrodita, Agamede, Agamedes, Aganipe, Agartha, Agatodèmon, Agave attenuata, Agave parryi, Agave potatorum, Agave shawii, ..., Agàstenes, Agènor (fill d'Antènor), Agènor (fill de Pleuró), Agènor (fill de Posidó), Agó, Agdistis, Age of Empires, Age of Mythology, Agelau (fill d'Heracles), Agelau (fill de Damàstor), Aglauros, Agraulos, Agri (fill d'Odisseu), Agri (fill de Portàon), Alabandos, Alalcomenia, Alèctor, Alèvades, Albatros, Alcàtous, Alcínous (rei), Alcíone (filla d'Èol), Alcíone (Plèiade), Alcestis, Alceu (fill d'Heracles), Alceu (fill de Perseu), Alciònides, Alcioneu, Alcmeó (mitologia), Alcmena, Alecto (mitologia grega), Alectríon (mitologia), Aleix Caront, Aleksandra Snejko-Blotskaia, Aletes, Aletes (fill d'Egist), Alexícacos, Alexírroe, Alfesibea (nimfa), Alfeu (déu), Allassa groga, Almesquí, Aloïdes, Aloeu, Alpos, Altèmenes, Altea (mitologia), Amaltea (mitologia), Amaltea (satèl·lit), Amatea, Amazones (mitologia), Amazones de Dahomey, Amíntor, Ambrosia, Ambrosia (híade), Ambrosia salsola, Ameba, Ametller, Amfíloc (mitologia), Amfínome, Amfíon, Amfòter (heroi), Amfiarau, Amfisbena, Amfitrió, Amfitrite, Amicles (rei d'Esparta), Amimone, Amirani, Amitàon, Amor, Anacronisme, Anafi, Anaideia, Anance, Anaxàgoras (rei d'Argos), Anaxàrete, Anògon, Anceu (fill de Licurg), Ancuros, Andrèmon, Andròmaca, Andròmeda (mitologia), Andreos, Androgeu, Anime, Anquínoe, Anquises, Antènor, Antífates, Antígona (filla de Laòmedon), Antíope, Anteu (mitologia), Antianira (nimfa), Antianira (princesa), Anticlea (filla d'Autòlic), Anticlea (filla de Díocles), Anticlea (mare de Perifetes), Antiga Grècia, Antiga Roma, Antropofàgia, Antropomorfisme, Apis (rei), Apol·lini i dionisíac, Apol·lo, Apol·lo i Dafne, Apol·lo sauròcton, Apol·lodor de Cirene, Apríate, Apsara, Apseudes, Apsirt, Aqueloides, Aqueloos (déu), Aquerúsia, Aqueront, Aqueu (fill de Xutos), Aqueus, Aquiló, Aquil·lea, Aquil·les, Aracne, Aranyes en la cultura popular, Aríon (cavall), Aríon de Lesbos, Arbutus canariensis, Arcas (epònim), Arceofont, Arcisi, Ardesc, Ares, Arete (mitologia), Arges, Argia, Argo, Argonautes, Argos (fill d'Arèstor), Argos (fill de Frixos), Argos (fill de Zeus), Argos (mestre d'aixa), Argos Panopta, Ariadna, Aristàreta, Aristeu (mitologia), Aristonic de Tarant, Arne, Arquelau, Arquelau (fill de Temen), Arquitectura romana antiga, Arsínoe, Art antic, Art clàssic, Art copte, Art de l'antiga Grècia, Art de l'Imperi Part, Art grecobudista, Art romà, Ascani, Ascàlab, Ascàlaf (fill d'Aqueront), Ascàlaf (fill d'Ares), Asclepi, Ashvins, Asi (mitologia), Asop (fill d'Oceà), Assàrac, Astèria, Astèrope, Astíanax, Astíoque, Asterió, Asterió (argonauta), Asterió (déu), Asteroide, Asteroide troià de Júpiter, Asteropeu, Astidamia, Astipalea, Astipalea (filla de Fènix), Astrea, Atalanta (filla de Iasos), Atalanta Bergamasca Calcio, Atamant, Ate (mitologia), Atena, Atena Àlea, Atena i Febos, Atena Pàrtenos, Atlant (arquitectura), Atlantis (sèrie), Atlàntia, Atlàntida, Atles (estrella), Atles (mitologia), Atles Farnese, Atos, Auge, Augies (fill d'Hèlios), Aulos, Aura (mitologia), Autòlic (fill d'Hermes), Autònoe, Autònoe (nereida), Autònoe (satèl·lit), Automedont (fill de Diores), Automedusa, Auxo, Aventura gràfica, Avern, Avinguda dels Camps Elisis, Axíoque, Azà, Íam, Ícar, Ídmon, Ídmon (fill d'Apol·lo), Íficle, Ífit (fill d'Èurit), Ífit (fill de Nàubol), Ígor Stravinski, Ínac, Íole, Ítil (fill de Zetos), Ítonos, Èac, Èagre, Èax, Èbal (fill de Cinortes), Èbal (fill de Teló), Èdip, Èfira (Tespròcia), Èlara, Èlat, Èleos, Èlim, Èol (fill d'Hípotes), Èol (fill d'Hel·lè), Èpaf, Èpit (fill d'Èlat), Èpit (fill d'Hipòtou), Èpit (fill de Cresfontes), Èquem, Èrato, Èreb, Èsac, Èson, Èter (element), Èter (mitologia), Èurit (fill d'Hermes), Èurit (fill de Melaneu), Èurit (fill de Posidó), Èurite, Ògig, Òmfale, Òpera Garnier, Òquim, Òrbita ocular, Òrcam, Òrnees, Òxid de titani(IV), Òxil, Æsir, Àbia (filla d'Heracles), Àcid hormèlic, Àctor, Àgave (filla de Cadme), Àgave (nereida), Àguila de Prometeu, Àiax el Major, Àiax el Menor, Àleu, Àlope, Àmic, Ànima, Ànteros, Àries (astrologia), Àrtemis, Àrtemis (cràter), Àsia (filla d'Oceà), Àsia (mitologia), Àspalis, Àstac (fill de Posidó), Baaltis, Baios, Bali (desambiguació), Bandera de Turquia, Barbara Gordon, Basilisc, Bastó d'Esculapi, Bat Boy: The Musical, Batalla del Crimís, Batalló Sagrat de Tebes, Bató (mitologia), Batia, Batos (mitologia), Baubo, Bèbrices (Pont), Bòreas, Bòreas (Waterhouse), Bòsfor, Bel·lerofont, Belos (fill de Posidó), Belos (pare de Dido), Beot, Bia (filla d'Estix), Biant, Biblioteca històrica, Biblis, Bisaltes, Bisaltes (mitologia), Bizant (mitologia), Black Magic (manga), Bogna Burska, Bora (vent), Borèades, Bosc sagrat, Botes de set llegües, Brau de Creta, Briàreu, Briseida, Brises, Britomartis, Brontes, Broteas, Busiris (fill de Posidó), Butes (fill de Bòreas), Butes (fill de Pandíon), Butes l'argonauta, Caïstre, Cabells rossos, Cadme, Cadmeus, Caduceu, Caiguda de l'home, Cal·líaros, Cal·líope, Cal·lírroe (donzella calidònia), Cal·lírroe (filla d'Escamandre), Cal·lírroe (filla d'Oceà), Cal·lianassa, Cal·lianira, Cal·listo (mitologia), Cal·listo (satèl·lit), Calcant, Calcíope (filla d'Eetes), Calcíope (filla d'Eurípil), Calcíope (filla de Rexènor), Calcodont, Caldona (satèl·lit), Cale (satèl·lit), Calidó (fill d'Ares), Calidó (fill d'Etol), Calidó (fill de Testi), Calliope, Camenes, Camir (fill de Cèrcaf), Campaner blanc, Campe, Camps Elisis, Canon EOS, Canta in prato, Cantos d'Eubea, Canya (planta), Caos, Caos (mitologia), Cap Súnion, Capis (fill d'Assàrac), Capsa de Pandora, Carcinos, Cariclo (filla d'Oceà), Cariclo (filla de Cicreu), Carisma, Carlos Schwabe, Carmànor, Carme (mitologia), Carmenta, Carnabont, Carnaval de Barranquilla, Carnos, Caront, Caront (mitologia), Caront (satèl·lit), Carpo (Hores), Carronya, Cartografia de Mercuri, Casa del Poeta Tràgic, Casos, Cassandra, Cassífone, Cassiope, Cassiopea (mitologia), Castàlia (nimfa), Catàleg de les dones, Caunos, Cavall alat, Cavall blanc (mitologia), Càlice (satèl·lit), Cànace, Càndal, Càon, Càrites (mitologia), Càrops (mitologia), Càstor (muntanya), Càucon, Càucon (fill de Celeno), Cèfal (mitologia), Cèram, Cèrber, Cèrber (satèl·lit), Cèrcaf, Cérvola de Cerinea, Cíl·lar, Cílix (heroi grec), Cínires, Cípsel (mitologia), Cízic (heroi), Còcal, Còricos, Còrit (fill de Paris), Còrit (fill de Zeus), Còrit de Tègea, Cecropia, Cedalió, Cefalònia, Cefís (mitologia), Cefeu (fill d'Àleu), Cefeu (fill de Belos), Ceix, Celèutor, Celeno (filla d'Híam), Celeno (Harpia), Celeno (Plèiade), Celeu, Celmis, Cencreis, Ceneu, Centaur (tram de coet), Centaure (astronomia), Centaure (mitologia), Centauri, Ceos, Ceos (fill d'Urà), Ceràmica grega, Ceròesa, Cerberus (constel·lació), Cerceida, Cerció, Ceres (mitologia), Ceto, Ceto (nereida), Charles Allan Gilbert, Cianip, Ciànea, Ciclop, Cicne (fill d'Apol·lo), Cicne (fill d'Ares), Cicne (fill d'Estènel), Cicne (fill de Posidó), Cicne (pare de Tenes), Cidó, Cidipa, Cidipe, Cidne, Cil·la, Cil·lene (mitologia), Cimatolege, Cimòdoce (nereida), Cimòtoe, Cimo, Cimopolea, Cinortes, Cinos (Grècia), Cinosura, Ciparís, Ciparíssia, Circe envejosa, Circe oferint la copa a Odisseu (Waterhouse), Cirene (filla d'Hipseu), Citeró, Citeró (mitologia), Cithara, Citissor, Citnos, Civilització asteca, Civilització ciclàdica, Claude Elwood Shannon, Clèobis i Bitó, Clícia, Clímene (nereida), Clítor, Cleòpatra (filla d'Idas), Cleòpatra (filla de Bòreas), Cleotera, Clici, Clici (fill d'Èurit), Clici (fill d'Urà), Climen, Clinis, Clite, Cloris (filla d'Amfíon), Cloris (mare de Carpos), Cocit, Codros, Colè, Colitx, Colom de la pau, Colosseu, Combe, Cometes (fill d'Estènel), Cometo, Complex d'Èdip, Complex d'Electra, Constel·lació d'Àries, Constel·lació d'Hèrcules, Constel·lació de Cefeu, Constel·lació de l'Altar, Constel·lació de l'Àguila, Constel·lació de l'Ossa Major, Constel·lació de la Balança, Constel·lació de la Copa, Constel·lació de la Popa, Constel·lació de la Verge, Constel·lació del Ca Menor, Constel·lació del Cigne, Constel·lació del Cotxer, Constel·lació del Gall Dindi, Constel·lació del Lleó, Constel·lació del Pegàs, Constel·lació del Serpent, Constel·lació del Serpentari, Constel·lació del Taure, Copa d'Higiea, Coper, Copreu, Cora (satèl·lit), Coreb (heroi), Corfú (ciutat), Coribants, Corint, Corint (heroi), Corona de flors, Coronis (filla de Coroneu), Coronis (filla de Flègies), Coronos, Cotos, Cragaleu, Cranto, Crapatalus, Cratos, Crànau, Crítias (diàleg), Creació, Creüsa (filla d'Erecteu), Creüsa (filla de Creont), Creüsa (filla de Gea), Creüsa (filla de Príam), Crenea, Creont (rei de Corint), Creont (rei de Tebes), Creontíades, Cres (mitologia), Cresfontes, Creteu, Crimís, Crios, Crisàor, Crisòtemis (filla d'Agamèmnon), Crisòtemis (filla de Carmànor), Criseida, Criseida (oceànide), Crises (pare de Criseida), Crisip (fill de Pèlops), Crisopelia, Crocó (fill de Triptòlem), Crocos, Cromió, Cronòmetre, Cronograma, Cronos, Cronos (el Temps), Crotó, Crotop, Crunomys melanius, Ctèat, Ctímene, Ctònia, Ctesip, Culte ptolemaic a Alexandre el Gran, Cultura de Grècia, Cultura de l'antiga Roma, Cultura del Brasil, Cupid (cràter), Curets (divinitats), Curets (poble etoli), Daïra (filla d'Oceà), Dafnis (poeta), Dafnis (satèl·lit), Daimonis, Dama del Llac, Damastes (mitologia), Damet, Damis (mitologia), Danaides, Danavà, Dardània (Anatòlia), Daune (ancestre dels iapigis), David Benioff, Dàctils, Dànae, Dànau, Dàrdan, Dàscil, Dèmon, Déu de la mort, Déu del Sol, Déu desconegut, Dípters, Dòlops, Dea Dia, Deífob, Deíon, Deípil, Deïcidi, Dedalió, Deianira, Deicoont, Deicoont (heroi), Deidamia, Deifontes (mitologia), Deimos (satèl·lit), Delfine, Delfos (fill d'Apol·lo), Demèter, Demònice, Demofont, Demofont d'Eleusis, Denyen, Dero, Descobriment d'Urà, Desenvolupament psicosexual, Despina, Despina (satèl·lit), Deucalió (fill de Prometeu), Deus Ex: Human Revolution, Dexamen, Dexamene, Diana de Versalles, Diant (fill de Pèlops), Dió (mitologia), Diccionari de mitologia grega i romana, Dictionnaire grec-français, Diego Lama, Difusionisme, Diluvi universal, Dimos, Dinàmena, Diomedes (fill de Tideu), Diomedes de Tràcia, Dionís, Dione, Dione (satèl·lit), Dioskouriïta, Dipè, Dirce, Divinitats de l'Índia, Divinitats fluvials (mitologia grega), Doble Heroides, Dolíons, Doló, Dona d'aigua, Dones a la societat celta, Dones guerreres en la literatura i en la cultura, Dones i matemàtiques, Donusa, Dorceu, Doridoïdeus, Doris (mitologia), Doris (nereida), Doto, Dotze, Drakaina, Dríada, Driant, Driant (fill de Licurg), Drias, Dyeus, Eíone, Eòlia (filla d'Amitàon), Eòlia (illa), Eòlice, Ecàlia, Ecles, Eco (mitologia), Edicions Atalanta, Edos (divinitat), Eeció, Eetes, Efialtes (mitologia), Egesta (filla d'Hípotes), Egeu (fill de Pandíon), Egialea, Egialeu, Egimi, Egina, Egina (mitologia), Egipi, Egipte (fill de Belos), Egist, Egla, Egle, Ekekheria, Ekur, El judici d'Osiris, El judici de Paris (Rafael), El judici de Paris (Rubens), El judici de Paris (Simonet), El Llibre dels Reis, El mite de Sísif, El regreso de Ícaro con su ala de surf, El sastre valent, El triomf de Bacus, El triomf del Dia sobre la Nit precedit de l'Aurora, Elbrús, Electra, Electra (desambiguació), Electra (filla d'Oceà), Electra (Plèiade), Electra a la tomba d'Agamèmnon, Electrió, Elefènor, Eleusis (fill d'Hermes), Elm d'Hades, Elpènor, Els amors de Paris i Hèlena, Els déus de Grècia, Els Herois de l'Olimp, Els jocs de la fam, Els mites grecs, Els set contra Tebes, Emació (bandit), Emació (fill de Titonos), Empusa, Empusa pennata, Enàrete, Enòmau (fill d'Ares), Endimió, Energia eòlica, Eneu, Enio, Enipeu, Enone, Enopió, Enotre, Enqueleus, Eolípila, Eolosaure, Eos, Epífron, Epíone, Epístrof, Epítom, Epònim, Epeu (fill d'Endimió), Epeu (fill de Panopeu), Epeus, Epicasta, Epicurus the Sage, Epimèlides, Epimeteu, Epimeteu (mitologia), Epimeteu i Pandora (escultura), Epopeu, Equíon (fill d'Hermes), Equíon (fill de Porteu), Equíon (pare de Penteu), Equemea, Equidna (mitologia), Equidnes, Erídan, Erígone (filla d'Egist), Erígone (filla d'Icari), Erínome (satèl·lit), Erecteu, Ergí (mitologia), Erictoni, Erifile, Eris (filla de Nix), Eris (planeta nan), Erisícton, Erisícton (fill de Cècrops), Ero e Leandro, Eros (fill d'Ares), Eros (filosofia), Erotes, Ersa (mitologia grega), Escacs, Escamandre (fill d'Oceà), Escatologia, Escil·la (filla de Forcis), Escil·la (filla de Nisos), Escil·la i Caribdis, Escil·lis, Esciró, Escultura hel·lenística, Escurçana, Esfinx, Esfinx de Naxos, Esmílace, Esmicre, Espai exterior, Esparta (mitologia), Esparts, Espeo, Esperança, Esperqueu, Esquedi, Esquema de la psicoanàlisi, Esqueneu, Esquirol terrestre de Níobe, Estàfil, Estàtua de Dionís i Àmpel, Estàtua de la Llibertat, Estàtua de Penèlope, Estàtues de Sperlonga, Estènel (fill d'Androgeu), Estènel (fill de Capaneu), Estènel (fill de Perseu), Estènele, Estèrope (filla de Cefeu), Estèrope (filla de Portàon), Estèropes, Estel de l'alba, Estenelau, Esteve de Bizanci, Estimfal (mitologia), Estix, Estix (satèl·lit), Estrímon (déu), Estròfia, Etàlides, Etòlia, Ethniu, Etiòpia (mitologia), Etil·la, Etli, Etna (mitologia), Etna (satèl·lit), Etol, Etra, Etra (filla de Piteu), Etra (filla de Tetis), Ets molt guapo, Etusa (mitologia), Euante (satèl·lit), Eubea (mitologia), Eucrante, Eudora (nereida), Eufem (fill de Posidó), Euforb, Eufròsine, Eulímene, Eumènides, Eumolp, Eumolpe, Eunòmia, Eunòmia (Hores), Euneu, Eunice (nereida), Eunom (mitologia), Eupòria (satèl·lit), Eupompe, Euquènor, Euràsia, Euríal, Euríal (Eneas), Euríal (fill de Mecisteu), Eurídice (filla de Lacedèmon), Eurídice (muller de Creont), Eurídome (satèl·lit), Euríloc (cunyat d'Ulisses), Eurímac (mitologia), Eurínome (filla de Nisos), Eurípil (fill d'Astipalea), Eurípil (fill de Celeno), Eurípil (fill de Tèlef), Eurísaces, Eurició (centaure), Eurició (fill d'Àctor), Eurició (pastor), Euridamant, Euridamia, Eurimedont (auriga), Eurimedont (fill d'Urà), Eurimedont (fill de Minos), Europa (filla d'Agenor), Europa (filla d'Oceà), Europa (filla de Tici), Euros (mitologia), Eurotas (fill de Miles), Eurotes, Eurydice (cràter), Euterpe, Eutresis, Evadne (filla d'Èpit), Evadne (filla d'Ifis), Evandre, Evarne, Evàgora, Evè, Evèmer, Evenos, Evipe, Exèrcit traci, Excavacions arqueològiques d'Estàbia, Fada, Faetó (planeta), Faetont, Faetusa, Falant (personatge mític), Falèron, Falces (mitologia), Faler d'Atenes, Fames, Fanes (mitologia), Fantasos, Faraona, Faun, Favoni, Fàlanx, Fènix (fill d'Agenor), Fènix (fill d'Amíntor), Fílac, Fílotes (filla de Nix), Fòbia, Fòsfor (desambiguació), Fòsfor (fill d'Astreu), Fea, Febe (filla de Gea), Febe (filla de Leucip), Febe (sobrenom), Fedra (Jean Racine), Fegeu, Femminielli, Feres (fill de Creteu), Feres (fill de Jàson), Ferusa, Festos (fill d'Hèracles), Fetge, Fidip, Filant (fill d'Antíoc), Filant (rei d'Èfira), Filant (rei dels dríops), Filemó i Baucis, Fili (mitologia), Filologia clàssica, Filomela, Filomelides, Filosofia occidental, Fineu, Fineu (fill de Belos), Fineu (pare de Pandíon), Fisi, Flauta, Flauta de Pan, Flègies, Flora (mitologia), Fobètor, FOBO, Fobos (mitologia), Fobos (satèl·lit), Fons Serra i Pagès, Forbant (bandit), Forbant (fill d'Argos), Forbant (fill de Làpites), Forca (estri), Forcis (troià), Formatge, Foroneu, Fortunatae insulae, Foscor, Frankie Goes To Hollywood, Frasi, Fred Holland Day, Freixe de flor, Frixos, Frontons del Partenó, Ftios, Galantis, Galatea (Acis), Galatea (cràter), Galatea (Pigmalió), Galatea (satèl·lit), Galàxia, Galene, Gamelis, Ganímedes raptat per l'àguila, Ganimedes (mitologia), Ganimedes (satèl·lit), Gòrgones (mitologia), Gea, Gediz, Gegant (mitologia), Gelanor, Genealogia deorum gentilium, Georg Wissowa, George Pérez, Gerana, Geríon (mitologia), Gerðr, Geri i Freki, Gies, Gigantomàquia, Ginjoler murcià, Glauc (fill d'Hipòloc), Glauc (fill de Posidó), Glauc (fill de Sísif), Glauc de Creta, Glaucònoma, Glauce, God of War, God of War (videojoc de 2005), God of War: Betrayal, Gollumjapyx smeagol, Gong, Gorgas, Gorgòfone, Gorge (filla d'Eneu), Gorge (filla de Megareu), Gorges del Verdon, Gorgonops (clade de categoria superior), Gos, Grandalla, Granic (fill d'Oceà), Grec (mitologia), Grecobudisme, Grecs, Grecs a la Crimea preromana, Grecs homèrics, Grinos, Grup 4 de la taula periòdica, Guerra de Troia, Guerra dels set Cabdills, Guerrers de Riace, Guineu (desambiguació), Guineu teumèsia, Guineu voladora negra, Guneu, Hades, Haliart (Beòcia), Haliàcmon (mitologia), Halimede, Halirroti, Halmos, Hamadríada, Harpia, Harpinna, Hatra, Hausos, Hàlia (mitologia), Hàlia (nereida), Hècale, Hècate, Hèctor, Hècuba, Hèlice (filla de Selí), Hèlios, Hèmera, Hèracles, Hèrcules, Hèsper, Hèsperis, Hèstia, Hélène, Híades, Híades (cúmul estel·lar), Hídria, Híerax, Hímer, Hípotes, Hecatonquir, Hefest, Hegetòria, Hel·le, Helen (fill de Príam), Helena de Troia, Heliades (ètnia), Helicàon, Helicó, Helioscopi, Hemítea, Hemó, Hemos (mitologia), Hephaistosita, Hera, Heracles Almelo, Herma, Hermafrodit, Hermafrodit adormit, Hermafrodita, Hermanubis, Hermíone (mitologia), Hermes, Hermes amb Dionís infant, Hermolau de Constantinoble, Hermos (divinitat), Hero, Heroi, Heroi grec, Herse, Herse (satèl·lit), Hesíone, Hesíquia, Hespèrides (nimfes), Hiacíntides, Hiant, Hiantes, Hidra (satèl·lit), Hidra de Lerna, Hidros (mitologia), Hiera, Hierogàmia, Hieromneme, Higiea, Higiea (mitologia), Hilaïra, Hilas, Hil·los, Hilda Doolittle, Hileu, Himalia, Himeros (cràter), Himne homèric, Hios (cràter), Hipas, Hipòcrates, Hipòlit, Hipòlit (fill de Ròpal), Hipòlita, Hipòloc (fill de Bel·lerofont), Hipòmenes, Hipònoe, Hipòtesi del gran impacte, Hipòtoe, Hipòtoe (nereida), Hipe, Hiperíon (tità), Hiperbòria, Hipermnestra, Hipermnestra (desambiguació), Hipermnestra (Filla de Testi), Hipnos, Hipnos i el seu germà Tànatos, Hipocamp (mitologia), Hipocamp (satèl·lit), Hipocoont, Hipodamia (filla d'Enomau), Hipodamia (muller de Pirítous), Hipomedont, Hipotoont, Hippalectryon, Hippotis, Hipsípile, Hipseu (mitologia), Hirieu, Hirneto, Història d'Abkhàzia, Història de l'antic Israel, Història de l'astronomia, Història de la meteorologia, Història de la pintura, Història del nu artístic, Història del transport, Història del vi, Historiografia grega, Hivern, HMAS Sydney (D48), HMS Erebus (1826), Homenatge als castellers, Homosexualitat a l'antiga Grècia, Homosexualitat militar a l'antiga Grècia, Horcos, Hores, Hulk (pel·lícula), Humanitats, Hyacinthoides non-scripta, Iacus, Ialmen, Ianassa, Ianisc, Iante, Iaso (filla d'Asclepi), Iasos (fill d'Argos), Iàrdan, Icari (fill d'Èbal), Icari (pare d'Erígone), Icor, Ida (nimfa), Idas, Idea (filla de Dàrdan), Idea (mare de Teucre), Idia, Idomeneu (fill de Deucalió), Iera, Ifínoe, Ifianassa, Ifidamant, Ifigéneia, Ifigenia, Ifimedia, Ifis (filla de Teletusa), Ifis (heroi), Ifis (rei), Ignasi Plana i Fontana, Il Bellerofonte, Il Giasone, Ilíone, Ilitia, Illes Flegrees, Illuyanka, Ilos, Ilos (fill de Dàrdan), Immortals (pel·lícula), Imperi Romà, Imperi Selèucida, Incest, Infern, Inframón grec, Inframon, Ino, Intersexualitat en la història, Io (nimfa), Io (satèl·lit), Iocasta (satèl·lit), Iodama, Ione, Ioxos, Irene Vallejo Moreu, Iridescència, Iridi, Iris (mitologia), Irkalla, Isònoe (satèl·lit), Islamofòbia, Ismene (filla de l'Asop), Istre (fill d'Oceà), Itis (mitologia), Itome (mitologia), Iustitia, Ixíon, Ixíon (Ribera), Ixiolita, Jacint, Jacint (mitologia), Jacintàcies, Jacquetta Hawkes, James Christy, Japó, Jardí de l'Edèn, Jardí de Luxemburg, Jardineria del Barroc, Jardins de la Glorieta, Jàpet (mitologia), Jàpet (satèl·lit), Jàson, Júpiter (planeta), Jean Racine, Jean-Jacques Annaud, Jedi, Jentil, Jerzy Grotowski, Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, Joaquim I Nèstor de Brandenburg, Joaquim II, Jocasta, John William Waterhouse, Jordi Alumà i Masvidal, Juno, Kairós, Károly Kerényi, Küçük Menderes, Kea, Kerberos, L'antre Corici, La Força (tarot), La gorgona, La muntanya màgica, La petita Polon, La Sagesse des mythes, La Sirena (Waterhouse), Laòdice (filla de Cíniras), Laòdice (filla de Príam), Laòdoc, Laònit, Lacèstades, Lacó (fill de Làpat), Lacini, Ladó (fill d'Oceà), Ladó (fill de Tifó), Laertes, Laios, Lamedont, Lamina, Lamos, Lampècia, Lampos, Lantanoide, Laocoont, Laocoont i els seus fills, Laocoonte, Laodamant, Laodamia (filla d'Acast), Laodamia (filla de Bel·lerofont), Laomedea, Laomedont de Troia, Larisa (desambiguació), Larissa, Larissa (satèl·lit), Lawrence Norfolk, Làbdac, Làmia (mitologia), Làpites, Làquesis, Lèagre (mitologia), Lècit, Lèlaps, Lèlex (fill de Posidó), Lèlex (pare de Policàon), Líbia, Líbia (filla d'Èpaf), Lícia, Línia evolutiva de Ponyta, Líparos, Le fatiche di Ercole, Leandre (mitologia), Leanira, Learc, Leàgore, Leda, Leda i el cigne, Leda i el cigne (László Moholy-Nagy), Leda i el cigne (Leonardo da Vinci), Leitos, Leontòfon, Les Cròniques de Nàrnia, Les Metamorfosis, Les oceànides, Les Tres Gràcies (Carpeaux), Lesbiana, Lete (filla d'Eris), Leto, Leucòtea, Leucòtoe, Leucó (mitologia), Leuce, Leucip (fill de Perieres), Leucip (mitologia), Lewis Klahr, Libació, Licas (mitologia), Licàon, Licàon (fill d'Antènor), Licàon (fill d'Ares), Licàon (fill de Príam), Licimni (fill d'Electrió), Licomedes (pare de Deidamia), Licopeu, Licoreu, Licos, Licos (fill de Dàscil), Licos (fill de Hirieu), Licos (fill de Pandíon), Licos (fill de Posidó), Licurg d'Arcàdia, Licurg de Nèmea, Licurg de Tràcia, Lidos, Ligdos, Limó, Limnorea, Limos, Lincos, Lindos (fill de Cèrcaf), Linea, Linos, Lipèfile, Liríope, Lisídice, Lisianassa, Lisipe, Literatura de terror, Literatura fantàstica, Literatura grega antiga, Litierses, Llacs de Tità, Llança de Mart, Lleó de Citeró, Lleó de Nèmea, Llenguatge de les aus, Llevant (vent), Llista d'ossos dels Pirineus, Llista de caos de Mart, Llista de característiques d'albedo de Mercuri, Llista de chasmata de Mimas, Llista de cràters d'Amaltea, Llista de cràters de (433) Eros, Llista de cràters de Cal·listo, Llista de cràters de Ganimedes, Llista de cràters de Mart, Llista de cràters de Tebe, Llista de déus grecs, Llista de formacions geològiques de Tità, Llista de muntanyes de Venus, Llista de religions i tradicions espirituals, Llop de Psàmate, Llucià Navarro i Rodón, Lluita de titans (pel·lícula de 2010), Lluna, Locros (fill de Fiscos), Locros (fill de Zeus), Longma, Lotòfags, Lotis, Luceafărul, Lulú, la caixa de Pandora, Lycaon, Macar (mitologia), Macareu (company d'Ulisses), Macareu (fill d'Èol), Macàon, Macària (filla d'Hèracles), Macèdon, Macedònia del Nord, Macris (nimfa), Magna Grècia, Magnes (mitologia), Maia (mitologia), Manes (rei), Manganotantalita, Mansana de la Discòrdia, Manto (esposa de Tiberí), Manto (filla de Tirèsias), Maquereu, Mar de Màrmara, Mar Negra, Mar Tirrena, Marató (fill d'Epopeu), Marc de Cornualla, Maria Àngels Anglada i d'Abadal, Mariandins, Marie Balmary, Marie Spartali Stillman, Marpessa, Mart (mitologia), Matèria de França, Matràlia, Matrix, Màquina, Mègara (mitologia), Mèlete, Mèlia (nimfa), Mèlite, Mèlite (nereida), Mèmnon, Mènades, Mènal, Mèon (mitologia), Mèrmer, Mèrope (filla d'Enopió), Mèrope (filla de Cípsel), Mèrope (Plèiade), Mèrops (espòs d'Equemea), Mèrops (espòs de Clímene), Mèrops (fill de Pandàreu), Mèstor, Mètode dels loci, Mètope, Méthode de Nomenclature Chimique, Mígdon, Míkonos, Mínias, Mínies, Mírmex, Míscel, Múnicos, Múnit, Música, Música de l'antiga Grècia, Meandre (mitologia), Mecíon, Mecisteu, Medea, Medea furiosa, Medicina a l'antiga Roma, Medont, Medos, Medusa (desambiguació), Medusa (mitologia), Megaclite (satèl·lit), Meganira, Megareu, Megera, Meges (fill de Fileu), Mel de melada, Melamp, Melampig, Melaneu, Melanip, Melanipe, Melanto (filla de Deucalió), Melanto (filla de Doli), Melèagre, Melíades, Melòbosis, Meleàgrides, Melibea (filla d'Oceà), Melicertes, Melisseu, Meliteu, Melpòmene, Meneceu (fill de Penteu), Meneci (pastor), Menesteu (fill de Pèteu), Menesti, Menesto, Menipe, Mente, Mentoria, Mera (Arcàdia), Mera (dona de Tegeates), Mera (filla de Pretos), Mera (gossa), Mera (nereida), Meríones, Mercuri (planeta), Mercuri i Argos, Messene (mitologia), Mestra (mitologia), Metamorfosi (ficció), Metamorfosi (mitologia), Metanira, Metapont (rei), Metíoque i Menipa, Metis (filla d'Oceà), Microquimerisme, Mides I, Migjorn (vent), Miles (fill de Lèlex), Milet (mitologia), Mimas (mitologia), Mimas (satèl·lit), Miníades, Minerva, Minos, Minotaure, Mirina (mitologia), Mirmídons, Mirra (filla de Cínires), Mirtil (mitologia), Mirto (mitologia), Misè, Misenum, Misteris d'Isis, Mite d'Osiris, Mite fundacional, Mites (Szymanowski), Mitologia, Mitologia amaziga, Mitologia bantu, Mitologia bretona, Mitologia dels Pirineus, Mitologia escocesa, Mitologia eslava, Mitologia etrusca, Mitologia fenícia, Mitologia grecoromana, Mitologia haida, Mitologia irlandesa, Mitologia letona, Mitologia nòrdica, Mitologia romana, Mitologia xinesa, Mitraisme, Mnèmon, Mnemòsine, Mnemea, Mnesteu, Moires, Molíone, Molós, Moliònides, Molorcos, Molos, Molossus melini, Molpàdia, Moly, Momo, Monstre de Frankenstein, Mont Ida (Turquia), Mont Mènal, Mont Nemrut, Montgat, Mopsos (fill d'Apol·lo), Mopsos (fill d'Àmpix), Morfeu, Mormo (mitologia), Moros (mitologia grega), Mors (mitologia), Mort (mitologia), Mosaic de Dionís, Mosaic de la caça del cervol, Mosaic dels treballs d'Hèrcules, Mosaics de Delos, Mosca (nom comú), Muntanyes sagrades, Musaranya de Latona, Musaranya del Ruwenzori, Muses, Museu (mitologia), Museu Arqueològic d'Olímpia, Museu Arqueològic Nacional de Florència, Mussol d'Atena, Mut (deessa egípcia), Nadala menuda, Narcís (mitologia), Narcissus (cràter), Narcissus abscissus, Narcissus albimarginatus, Narcissus assoanus subsp. praelongus, Narcissus asturiensis, Narcissus cavanillesii, Narcissus cuatrecasasii, Narcissus hedraeanthus, Narcissus hispanicus, Narcissus hispanicus subsp. eugeniae, Narcissus jonquilla subsp. cordubensis, Narcissus marvieri, Narcissus minor, Narcissus moschatus, Narcissus munozii-garmendiae, Narcissus nevadensis, Narcissus nevadensis subsp. longispathus, Narcissus nobilis, Narcissus obsoletus, Narcissus pallidiflorus, Narcissus papyraceus, Narcissus papyraceus subsp. pachybolbus, Narcissus papyraceus subsp. panizzianus, Narcissus papyraceus subsp. papyraceus, Narcissus papyraceus subsp. polyanthos, Narcissus perezlarae, Narcissus poeticus subsp. radiiflorus, Narcissus pseudonarcissus, Narcissus pseudonarcissus subsp. leonensis, Narcissus pseudonarcissus subsp. pseudonarcissus, Narcissus romieuxii, Narcissus rupicola, Narcissus segurensis, Narcissus tazetta subsp. aureus, Narcissus tazetta subsp. canariensis, Narcissus tazetta subsp. chinensis, Narcissus tazetta subsp. corcyrensis, Narcissus tazetta subsp. italicus, Narcissus tazetta subsp. tazetta, Narcissus tortifolius, Narcissus triandrus, Narcissus viridiflorus, Narcissus watieri, Narcissus yepesii, Nau Argo, Naupacte, Naupli (fill de Clitoneu), Naupli (fill de Posidó), Nausítoe, Nausica, Nausicaä de la Vall del Vent, Naxos, Naxos (mitologia), Nàiade (satèl·lit), Nàiades (mitologia), Nänie, Nèctar (desambiguació), Nèfele (nimfa), Nèmesis, Nèrites, Nèstor (mitologia), Néron (Rubinstein), Níctim, Níobe (filla de Foroneu), Níobe (filla de Tàntal), Neda (filla d'Oceà), Neera (filla de Pereu), Neera (nimfa), Nefalió, Nekyia, Neleu, Nemertes, Neodon irene, Neomeris, Neoptòlem, Neoptòlem (desambiguació), Neoptòlem I de l'Epir, Nepentes, Nereida (satèl·lit), Nereides, Nerine bowdenii, Nerine sarniensis, Nes, Nesea, Neso, Neso (satèl·lit), Nesoi, Nessos, NetHack, Niòbides, Nicòmac, Nice, Nice (filla d'Estix), Nicea (mitologia), Nicipe, Nictímene, Nicteu, Nikólaos G. Politis, Nil (desambiguació), Nil (fill d'Oceà), Nimfa, Nimfeàcies, Nireu, Nisíades, Nisos (fill de Pandíon), Nix, Nix (satèl·lit), Nizami Gandjawi, Noè, Nomenclatura estel·lar, Nomenclatura IUPAC, Notos, Novel·la grega, Nu (art), Ocàlea, Ocèan, Ocípete, Ocírroe, Ocírroe (filla d'Oceà), Oceànides, Ocells del llac Estimfal, Ocne, Odisseu, Ofíon, Ofeltes, Oileu, Oizis, Olimp, Olimp (desambiguació), Olympus Corporation, Ondine, Onquestos (Beòcia), Ops, Opunt, Oracle, Orèades, Orcomen (Beòcia), Orcomen (fill de Mínias), Orestes (mitologia), Orfeu, Orfeu i Eurídice, Orió (constel·lació), Orió (mitologia), Origen (pel·lícula), Origen dels noms dels planetes, Oritia, Oritia (amazona), Oritia (nereida), Oropédio Lassithiú, Orpheus (cràter), Ortòsia (satèl·lit), Ortros, Ossa (empresa), Otreis, Otrera, Otris, Ouadjet, Ourea, Paó blau, Pactol, Pafos (filla de Pigmalió), Palamedes, Palèmon (fill d'Ètol), Pal·lant (fill de Crios), Pal·lant (fill de Pandíon), Pal·las (filla de Tritó), Paleta de pedra, Palics, Pan (mitologia), Panacea (filla d'Asclepi), Pandàreu, Pandíon (fill d'Erictoni), Pandíon (pare d'Egeu), Pandia (mitologia grega), Pandora, Pandora (satèl·lit), Pandora (Waterhouse), Pandros, Pangea, Panteó, Panteó (mitologia), Pantocràtor, Papallona atles, Parc del Laberint d'Horta, Parebi, Paris de Troia, Parnàs, Parnàs (mitologia), Paros, Parrasi (mitologia), Part preterme, Partènope (sirena), Partenó, Partenopeu, Pasífae, Pasífae (satèl·lit), Pasítea (satèl·lit), Paul Radin, Pax (mitologia), Pàgases, Pàmfil (fill d'Egimi), Pàncratis, Pàntou, Pàrtenos, Pàtrocle, Pèlias, Pèlion, Pèlops, Pènia, Pèntil, Pèrgam (mitologia), Pèteu, Píel, Píer, Pílades, Pília, Pírous, Pítane, Pòl·lux (estrella), Pòl·lux (satèl·lit), Peant, Peà (mitologia), Peó, Pederàstia, Pederàstia a l'antiga Grècia, Pegàs (mitologia), Pelasg, Peleu, Pelopea (filla de Pèlias), Pelopea (filla de Tiestes), Peloponès, Pena (mitologia), Penèleos, Penèlope, Peneu, Pentacle invertit, Pentesilea, Penteu, Percy Jackson i els déus de l'Olimp, Peribea (filla d'Alcàtou), Peribea (filla d'Eurimedont), Peribea (mare de Tideu), Periclimen (fill de Neleu), Periclimen (fill de Posidó), Perieres, Perifant, Perifetes, Perigune, Perimele, Perimele (filla d'Hipodamant), Pero, Persèfone, Perseida, Perses (mitologia), Perseu (heroi grec), Perseu allibera Andròmeda, Perseu i Andròmeda (Leighton), Petricor, Petrificació, Peuceci, Pierre-Narcisse Guérin, Pigmalió, Pigmalió (fill de Belos), Pigmeus (mitologia), Pilas (mitologia), Pilèmenes, Pilos (fill d'Ares), Pindos (mitologia), Pirítous, Pirecmes, Pirene (nàiade), Pirineus, Pirra, Pisa (Èlide), Pisístrat (fill de Nèstor), Pitó (mitologia), Piteu (rei), Pitireu, Pitis (mitologia), Planeta menor, Planetes en l'astrologia, Plèiades (astronomia), Plèiades (mitologia), Plèione, Plístenes, Pleione (orquídia), Pleuró (mitologia), Plexaura, Plexip, Plus ultra, Plutó (mitologia), Pluto, Plutos, Podarces, Podarge, Políxena, Poliïd, Polibotes, Policasta, Policàon, Polidamant, Polidectes, Polidor (fill de Cadme), Polidora (filla de Peleu), Polifem (fill d'Èlat), Polifem (fill de Posidó), Polifides, Polifonte (mitologia), Polifontes, Polimàstia, Polimèstor, Polimela (filla d'Èol), Polimela (filla de Filant), Polimela (filla de Peleu), Polipetes, Poliportes, Polites, Polixen, Polixo (dona de Tlepòlem), Polixo (muller de Nicteu), Polixo (sacerdotessa), Poma de la Discòrdia, Ponent (vent), Pontos (mitologia), Poros (mitologia), Portada/article maig 22, Portàon, Posidó, Pothos, Potos (mitologia), Prat de l'Asfòdel, Praxídice (satèl·lit), Praxítea (esposa d'Erictoni), Praxítea (filla del Cefis), Prètides, Príam, Pròmac (fill d'Èson), Prònax, Pròtous, Prósimna (Berbati), Presbó, Presocràtics, Primno, Procne, Procris, Progne, Prometeu, Prometeu (mitologia), Prometeu (satèl·lit), Prometi, Proserpine (obra de teatre), Protògens, Protesilau, Proteu, Proteu (satèl·lit), Protogenia (filla d'Erecteu), Protogenia (filla de Calidó), Protogenia (filla de Deucalió), Protohistòria de la península Ibèrica, Psàmate (filla de Nereu), Psàmate (satèl·lit), Psòfida, Pseudo-Apol·lodor, Psicòstasi, Psiloritis, Psique (mitologia), Psofis (mitologia), PSR B1257+12 c, Psyche (cràter), Pterelau, Puteal de la Moncloa, Quadrangle Elysium, Quadriga, Quíone (filla de Bòreas), Quíone (filla de Dedalió), Que el cel la jutgi, Quelona, Quimera, Quimera (botànica), Quimera d'Arezzo, Quimereu, Quiró, Quiromància, Raci, Radamantis, Ratpenat d'orelles curtes, Ratpenat de cua de beina de les Filipines, Ratpenat frugívor pigmeu, Rattus niobe, Raymond Dart, Ròdope (mitologia), Ròpal, Rea (mitologia), Rea (nom), Rea (satèl·lit), Regió del Pont, Regnat de Cleòpatra, Regne d'Ibèria, Rei de Troia, Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina, Religió a l'antiga Roma, Religió de l'antic Egipte, Religió de l'antiga Grècia, Religió escita, Rene, Resos, Rick Riordan, Rifeu, Riu Acis, Riu Alfeu, Riu Amazones, Riu Aqueloos, Riu Don, Riu Haliàcmon, Riu Leteu, Riu Sanzu, Riu subterrani, RMS Olympic, Rodea, Roma al segle I aC, Rosada, Rossinyol siberià, Ruta de navegació, Saó (mitologia), Sailor Moon, Salamina, Salmoneu, Sampo, Sandra, Sangari, Sangaris, Santuari d'Ise, Sarpèdon, Sarpèdon (fill d'Europa), Sarpèdon (fill de Laodamia), Satèl·lits de Júpiter, Satèl·lits de Neptú, Satèl·lits galileans, Saturn (mitologia), Saturn (planeta), Sàtir, Sàtira, Sága i Sökkvabekkr, Sèmele, Sèpies (Tessàlia), Sèrifos, Síkinos, Sílfide, Símbol, Sísif, Sòfax, Sòstenes, Securitas, Selí, Selene, Selene (cràter), Selenita, Selenografia, Selenops, Selli, Selva amazònica, Semele, Senjutsu Chokokaku Orion, Serp d'Esculapi, Serralada de l'Atles, Set meravelles del món antic, Setge de Castelnuovo, Seven Sisters, Sexualitat a l'antiga Roma, Sibil·la, Sibil·la de Líbia, Sició (mitologia), Sidero, Signe zodiacal, Silè, Silene, Sileu, Silly Symphonies, Simbologia i adoració del foc, Sime (mitologia), Simplici (filòsof), Sinó, Sinis, Sinope (mitologia), Sinope (satèl·lit), Sirena, Sirena (mitologia grega), Sirenis, Siringa, Siris (mitologia), Sirne, Siros (mitologia), Sisal, Smilax, Somnis (mitologia), Soos, Spes, Sponde (satèl·lit), Stygophalangium karamani, Taígete, Taígete (estrella), Taígete (satèl·lit), Tabànids, Tafi (heroi grec), Tafis, Talassa, Taló d'Aquil·les, Tal·lo, Talestris (amazona), Talia (nimfa), Talos, Talosa, Taltibi, Taraxip, Tasos (fill d'Agènor), Taumant, Taxidi sta Kythira, Tàlau, Tàmiris, Tànagra, Tànatos, Tànger, Tàntal (fill de Zeus), Tàrtar (mitologia), Tècmor, Tèlef, Tènages, Tèner, Tèssal, Tèstor, Tíone (satèl·lit), Tíria, Tòcnia, Tòricos, Túnica de Nessos, Teanira, Teano (esposa de Metapont), Teano (Tràcia), Teatre Laboratori, Teòfane, Teònoe, Tebe, Tebe (mitologia), Tebes (Grècia), Tecmessa, Tegèates, Tegiri, Teia (protoplaneta), Telamó, Telègon, Telèmac, Telèsfor (mitologia), Tel·lus, Teleclea, Telefaassa, Telegonia, Telepinu (mitologia), Telest (satèl·lit), Teletusa, Telfusa (filla de Ladó), Telquins, Telquis, Telxínoe, Temen (fill d'Aristòmac), Temen (fill de Pelasg), Temis (satèl·lit hipotètic), Temisto (mitologia), Tempesta, Temple d'Eshmun, Temple romà, Tendó d'Aquil·les, Tenes (fill de Cicne), Teoclimen, Teofania, Teogonia, Terambo, Tereu, Termòpiles, Tero, Terpsícore, Terratrèmol, Tersandre, Tersites, Tesis (mitologia), Tespíades (filles de Tespi), Tespi, Tesprot, Testi, Tetis (filla de Gea), Tetis (mare d'Aquil·les), Tetis (satèl·lit), Teucre, Teutrant, The Doors, The Lightning Thief, Thiasos, Thor: Love and Thunder, Tia (mitologia), Tia (nimfa), Tiamat, Tici (fill de Zeus), Tideu, Tiestes, Tifó (mitologia), Tifis, Timandra, Timàreta, Timeo danaos et dona ferentes, Timetes, Tindàreu, Tinge, Tiodamant, Tique, Tirania, Tirèsias, Tiro, Tirrè (fill d'Atis), Tisamen (fill d'Orestes), Tisamen (fill de Tersandre), Tisífone, Titani, Titanis walleri, Titanomàquia, Titanomyrma, Titanosaures, Tità, Tità (desambiguació), Tità (satèl·lit), Titonos, Tlepòlem, Tmolos (mitologia), Toa, Toant (fill d'Andrèmon), Toant (fill de Dionís), Toó, Tolos de Delfos, Tomis, Toosa, Tortuga mediterrània, Tortugues, Toxeu, Tramuntana, Transformisme, Translatio studii, Trasimedes, Tràmbel, Tríopas, Tríopas (helíade), Treball (economia), Trezè (heroi), Trica (nimfa), Trident, Trident de Posidó, Tries (mitologia), Triptòlem, Tritó (mitologia), Tritó (satèl·lit), Trofoni, Troilos, Troilos i Crèssida, Tros, Turan (mitologia), Turnus, Tursiops erebennus, Ucalegont, Udeu, Udol, Ulisses (desambiguació), Unda, Uni (mitologia), Unitat perifèrica d'Hebros, Univers, Urà, Urà (mitologia), Urà (Pau Gargallo), Urà (planeta), Urània, Varekai, Vas Mèdici, Víctimes del minotaure, Velló (pell), Velló d'or, Velnos, Venília, Vents (mitologia), Venus (mitologia), Venus (planeta), Venus Anadyomene, Verí de sageta, Veritas, Vi en l'antiga Grècia, Via Làctia, Viatxeslav Ivànov, Victor Brecheret, Victor Guérin, Vili i Vé, Virgin Steele, Vivien Leigh, Vol, Volos (mitologia), Vulcano, Vulcà, William Herschel, William-Adolphe Bouguereau, Wonder Woman, Xanadu (musical), Xante, Xantipe, Xantos (cavall), Xantos (rei), Xiprer, Xutos, Ys, Yvan Delporte, Zèfir, Zelos, Zetes, Zetos, Zeus, Zeuxipe (esposa de Pandíon), Zeuxo, (10) Higiea, (100) Hècate, (101) Hèlena, (10199) Cariclo, (103) Hera, (104) Climene, (105) Àrtemis, (11) Partènope, (129) Antígona, (134) Sofrosina, (137) Melibea, (147) Protogènia, (155) Escil·la, (1566) Ícar, (157) Deianira, (158) Coronis, (17) Tetis, (198) Àmpela, (2) Pal·les, (201) Penèlope, (23) Talia, (243) Ida, (28978) Ixion, (31) Eufròsine, (35) Leucòtea, (36) Atalanta, (38) Leda, (40) Harmonia, (41) Dafne, (433) Eros, (4581) Asclepius, (47) Aglaia, (48) Doris, (5) Astrea, (5145) Pholus, (52) Europa, (53) Calipso, (55) Pandora, (56) Meletea, (57) Mnemòsine, (59) Elpis, (6) Hebe, (60) Eco, (60558) Echeclus, (61) Dànae, (62) Èrato, (66) Maia, (67) Àsia, (68) Leto, (69) Hespèria, (7) Iris, (70) Panopea, (71) Níobe, (73) Clícia, (74) Galatea, (75) Eurídice, (79) Eurínome, (81) Terpsícore, (8405) Asbolus, (85) Io, (86) Sèmele, (9) Metis, (90) Antíope, (91) Egina, (95) Aretusa, (97) Cloto, (99) Dice, 293 aC, 51 del Pegàs b. Ampliar l'índex (2414 més) » « Shrink índex

Aèdon

Segons la mitologia grega, en un episodi recollit per Homer a lOdissea, Aèdon (grec antic: ἡ Ἀηδών -όνο&#962) era filla de Pandàreu, heroi cretenc, i de la seva dona Harmòtoe (grec antic: Ἁρμοθό&#951).

Nou!!: Mitologia grega і Aèdon · Veure més »

Aèrope

Aèrope (en grec antic Ἀερόπη, "cara brumosa"), va ser, segons la mitologia grega, filla de Catreu, fill de Minos i rei de Creta.

Nou!!: Mitologia grega і Aèrope · Veure més »

Abant (fill de Melamp)

Abant (en grec antic Ἄβας) va ser, segons la mitologia grega, un heroi fill de Melamp, net d'Amitàon i besnet d'el rei d'Argos Abant.

Nou!!: Mitologia grega і Abant (fill de Melamp) · Veure més »

Abdera (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Abdera fou una heroïna, filla de Tideu i de Deípile.

Nou!!: Mitologia grega і Abdera (mitologia) · Veure més »

Abisme (religió)

Un abisme és una profunditat sense fons i, per extensió, qualsevol lloc profund.

Nou!!: Mitologia grega і Abisme (religió) · Veure més »

Abrota

Abrota de Beòcia és una personatge de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Abrota · Veure més »

Acacal·lis (filla de Minos)

Acacal·lis (en grec antic Ἀκακαλλίς), va ser, segons la mitologia grega, una princesa de Creta, filla de Minos i de Pasífae.

Nou!!: Mitologia grega і Acacal·lis (filla de Minos) · Veure més »

Acacos

Acacos (en grec antic Ἄκακος, inofensiu), segons la mitologia grega, era un fill de Licàon.

Nou!!: Mitologia grega і Acacos · Veure més »

Acalantis

Acalantis (en grec antic Ἄκαλανθίς), va ser, segons la mitologia grega, una de les nou filles de Píer, rei de Macedònia.

Nou!!: Mitologia grega і Acalantis · Veure més »

Acamant

* Mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Acamant · Veure més »

Acamant (fill de Teseu)

Acamant i Demofont Segons la mitologia grega, Acamant (Acamas) fou un heroi fill de Teseu i de Fedra.

Nou!!: Mitologia grega і Acamant (fill de Teseu) · Veure més »

Acamènides

Acamènides (en grec antic Ἀχαιμενίδης), fill d'Adamastos d'Ítaca, va ser un company d'Ulisses, que es va quedar a Sicília quan Ulisses va fugir precipitadament dels Ciclops mentre llençaven roques contra les seves naus, excitats per Polifem.

Nou!!: Mitologia grega і Acamènides · Veure més »

Acames (fill d'Antènor)

Segons la mitologia grega, Acamant (Acamas) va ser un heroi troià fill d'Antènor i Teano.

Nou!!: Mitologia grega і Acames (fill d'Antènor) · Veure més »

Acames (fill d'Eussor)

Segons la mitologia grega, Acamant (Acamas) fou fill d'Eusor i oncle de Cízic.

Nou!!: Mitologia grega і Acames (fill d'Eussor) · Veure més »

Acarnà

D'acord amb la mitologia grega, Acarnà (en Ἀκαρνάν) va ser un heroi, fill d'Alcmeó i de la nimfa Cal·lírroe, filla del déu riu Aqueloos.

Nou!!: Mitologia grega і Acarnà · Veure més »

Acarnània

'''Imatge que destaca en fosc les regions d'Etòlia i d'Acarnània''' Acarnània (en Ἀκαρνανία) era una regió de l'antiga Grècia, a l'oest, limitada al nord pel golf d'Ambràcia, al nord-est per Amfilòquia (Argos d'Acaia), al sud-oest per la mar Jònica, i al sud-est per l'Etòlia (separades pel riu Aqueloos, si bé cap a l'any 430 aC la frontera era una mica més a l'est, ja que la ciutat d'Eníades dominava ambdós costats).

Nou!!: Mitologia grega і Acarnània · Veure més »

Acastos

Segons la mitologia grega, Acastos o Acast (en Ἄκαστος) va ser el fill de Pèlias, rei de Iolcos, i d'Anaxíbia (de vegades es diu que de Filòmaca).

Nou!!: Mitologia grega і Acastos · Veure més »

Acònit

L'acònit o tora (Aconitum) és un gènere de plantes amb flor de la família de les ranunculàcies.

Nou!!: Mitologia grega і Acònit · Veure més »

Acco (nimfa)

Acco és una nimfa de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Acco (nimfa) · Veure més »

Acis (desambiguació)

* Mitologia grega: Acis era l'esperit del riu Acis, fou fill de Faunes i de Simetis.

Nou!!: Mitologia grega і Acis (desambiguació) · Veure més »

Aconci

Aconci (Ἀκόντιος) és un personatge de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Aconci · Veure més »

Acròpoli d'Atenes

Lacròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.

Nou!!: Mitologia grega і Acròpoli d'Atenes · Veure més »

Acrea (filla d'Asterió)

Acrea (en Ἀκραία) segons la mitologia grega, era una nàiade filla del déu-riu Asterió que juntament amb les seves germanes Eubea (Εὔβοια) i Prósimna (Προσύμνα) van ser les nodrisses de la deessa Hera.

Nou!!: Mitologia grega і Acrea (filla d'Asterió) · Veure més »

Actea

Actea (en grec antic Ἀκταίη) va ser, segons la mitologia grega, una nereida filla de Nereu i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Actea · Veure més »

Acteó

1.

Nou!!: Mitologia grega і Acteó · Veure més »

Acteu

Segons la mitologia grega, Acteu (Ἀκταῖος) va ser un rei de l'Àtica, fill d'Erisictó, que va tenir tres filles: Agraulos, Herse i Pandros.

Nou!!: Mitologia grega і Acteu · Veure més »

Actis

Actis (en grec antic Ἀκτίς) va ser, segons la mitologia grega, un dels Helíades, fill d'Hèlios i de la nimfa Rode.

Nou!!: Mitologia grega і Actis · Veure més »

Adam Elsheimer

Adam Elsheimer (també lletrejat Ehlsheimer) fou un pintor, aiguafortista i dibuixant alemany, el qual treballà principalment a Itàlia Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996.

Nou!!: Mitologia grega і Adam Elsheimer · Veure més »

Adana

Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.

Nou!!: Mitologia grega і Adana · Veure més »

Admete (filla d'Euristeu)

Admete o Admeta, (grec antic Ἀδμήτη), segons la mitologia grega és l'heroïna d'una llegenda de Samos.

Nou!!: Mitologia grega і Admete (filla d'Euristeu) · Veure més »

Adonis (mite)

''La mort d''''Adonis''''' de Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Adonis (en grec antic Άδωνις) fou un heroi, fill de Cínires, rei de Xipre, i de Mirra, que era filla de Cínires.

Nou!!: Mitologia grega і Adonis (mite) · Veure més »

Adrast (fill de Cresos)

Segons la mitologia grega, Adrast fou un fill de Cresos.

Nou!!: Mitologia grega і Adrast (fill de Cresos) · Veure més »

Adrast (fill de Tàlau)

Segons la mitologia grega, Adrast (en Ἂδραστος) va ser un rei d'Argos fill de Tàlau i de Lisímaca.

Nou!!: Mitologia grega і Adrast (fill de Tàlau) · Veure més »

Adrastea (nimfa)

Segons la mitologia grega, Adrastea (en Ἀδράστεια) va ser una nimfa, filla de Melisseu, rei de Creta i germana d'Ida.

Nou!!: Mitologia grega і Adrastea (nimfa) · Veure més »

Aede (mitologia)

Segons la mitologia grega, Aede (Ἀοιδή, llatí: Ăoedē), és una de les tres muses originals, juntament amb les seves germanes Mneme i Meletea.

Nou!!: Mitologia grega і Aede (mitologia) · Veure més »

Aedea (satèl·lit)

Aedea, també conegut com a Júpiter XLI (designació provisional S/2003 J 7), és un satèl·lit natural de Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Aedea (satèl·lit) · Veure més »

Aegea (amazona)

Aegea, en la mitologia grega, era una reina de les amazones. L'Enciclopèdia Britànica (1911) esmenta a Aegea, reina de les Amazones, com un epònim alternatiu del Mar Egea.

Nou!!: Mitologia grega і Aegea (amazona) · Veure més »

Ael·lo

Ael·lo (en grec antic Ἀελλώ, "ràfega", "borrasca") va ser, segons la mitologia grega, una de les harpies, les filles de Taumant, un déu marí fill de Pontos, i de l'oceànide Electra.

Nou!!: Mitologia grega і Ael·lo · Veure més »

Afaia

Temple d'Afea a l'illa d'Egina. En la mitologia grega Afaia o Afea (en grec Ἀφαία, "sense llum") era una deessa grega de la llum, filla de Leto i per tant, germanastra d'Apol·lo i Àrtemis.

Nou!!: Mitologia grega і Afaia · Veure més »

Afareu

Segons la mitologia grega, Afareu (en grec antic Ἀφαρεύς) va ser un rei de Messènia, fill de Perieres i de Gorgòfone.

Nou!!: Mitologia grega і Afareu · Veure més »

Afrodita

En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.

Nou!!: Mitologia grega і Afrodita · Veure més »

Agamede

En la mitologia grega, Agameda o Agamede (en grec antic Ἀγαμήδη) era una sàvia fetillera, filla primogènita d'Augias, rei de l'Èlide, i d'Epicaste.

Nou!!: Mitologia grega і Agamede · Veure més »

Agamedes

Segons la mitologia grega, Agamedes (en grec antic Άγαμήδης) va ser un arquitecte molt famós, fill d'Ergí, rei d'Orcomen (o d'Estímfal, un net d'Arcas).

Nou!!: Mitologia grega і Agamedes · Veure més »

Aganipe

Aganipe (en grec antic Ἀγανίππη) és el nom d'una font i de la nimfa (una crenea) associada amb ella a la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Aganipe · Veure més »

Agartha

Agartha (també anomenada Agarta, Agharta, Agarttha o Agarthi) és un llegendari món subterrani format per galeries escavades a l'escorça de la Terra per tot el món, especialment a Àsia.

Nou!!: Mitologia grega і Agartha · Veure més »

Agatodèmon

Agatodèmon o Eudèmon (en grec: ἀγαθὸς δαίμων, Agatodèmon, en llatí: Agathodæmon) representa, en la mitologia grega, un daimon benèfic (o eudaimon) que acompanya durant tota la vida les persones i es manifesta quan cal.

Nou!!: Mitologia grega і Agatodèmon · Veure més »

Agave attenuata

Inflorescència ''Agave attenuata'' Vista de la planta La col (Agave attenuata), és una espècie de planta suculenta de la família de les Asparagàcies.

Nou!!: Mitologia grega і Agave attenuata · Veure més »

Agave parryi

Roseta basal de fulles d'''Agave parryi'' Vista des de dalt Detall de les fulles Agave shawii és una espècie de planta suculenta de l'antiga família de les Agavàcies, ara subfamília Agavoideae.

Nou!!: Mitologia grega і Agave parryi · Veure més »

Agave potatorum

Agave potatorum, és una espècie de planta fanerògama. petita i atractiva pertanyent a la família Agavaceae.

Nou!!: Mitologia grega і Agave potatorum · Veure més »

Agave shawii

Conjunt d'''Agave shawii'' Vista de la planta Agave shawii és una espècie de planta suculenta de l'antiga família de les Agavàcies, ara subfamília Agavoideae.

Nou!!: Mitologia grega і Agave shawii · Veure més »

Agàstenes

Agàstenes (Grec antic: Ἀγασθένης), en la mitologia grega, fou fill d'Augies al que va succeir al tron al regne d'Èlida.

Nou!!: Mitologia grega і Agàstenes · Veure més »

Agènor (fill d'Antènor)

Segons la mitologia grega, Agènor (en grec antic Άγήνωρ) va ser un heroi que ajudà en la defensa de la ciutat durant la mítica Guerra de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Agènor (fill d'Antènor) · Veure més »

Agènor (fill de Pleuró)

Segons la mitologia grega, Agènor (en Ἀγήνωρ) va ser un heroi, rei d'Etòlia, fill de Pleuró i Xantipe, la filla de Doros.

Nou!!: Mitologia grega і Agènor (fill de Pleuró) · Veure més »

Agènor (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Agènor (en grec Ἀγήνωρ, en llatí Ăgēnōr) va ser un rei de Fenícia, fill de Posidó i de Líbia.

Nou!!: Mitologia grega і Agènor (fill de Posidó) · Veure més »

Agó

Agó, en la mitologia grega, era la personificació d'un tipus de competició, batalla, prova o concurs, especialment en el context dels Jocs Olímpics (Ὀλυμπιακοὶ Ἀγῶνες), o un desafiament en connexió amb festivals religiosos.

Nou!!: Mitologia grega і Agó · Veure més »

Agdistis

Agdistis (en grec antic: Ἄγδιστις) era un déu menor, d'origen frigi que va formar part de la mitologia grega i la religió romana.

Nou!!: Mitologia grega і Agdistis · Veure més »

Age of Empires

Age of Empires (coneguda també per les sigles AOE) és una sèrie de videojocs d'estratègia en temps real per a ordinadors personals, desenvolupada per Ensemble Studios i publicada per Microsoft Game Studios.

Nou!!: Mitologia grega і Age of Empires · Veure més »

Age of Mythology

Age of Mythology (comunament abreviat com AoM) és un videojoc per a ordinador personal d'estratègia en temps real en base mitològica desenvolupat per Ensemble Studios i publicat per Microsoft Game Studios.

Nou!!: Mitologia grega і Age of Mythology · Veure més »

Agelau (fill d'Heracles)

Agelau (en grec antic Ἀγέλαος) d'acord amb la mitologia grega, va ser un dels Heràclides, fill d'Heracles i d'Òmfale.

Nou!!: Mitologia grega і Agelau (fill d'Heracles) · Veure més »

Agelau (fill de Damàstor)

Agelau (en grec antic Ἀγέλαος), segons la mitologia grega, va ser un fill de Damàstor.

Nou!!: Mitologia grega і Agelau (fill de Damàstor) · Veure més »

Aglauros

Aglauros i les seves germanes troben Erictoni. Pintura de Jacob Jordaens, vers el 1640, Kunsthistorisches Museum, Viena. Segons la mitologia grega, Aglauros de vegades també Agraulos, (en grec antic Άγλαυρος o Άγραυλος) va ser una princesa atenenca, filla de Cècrops i d'Agraulos.

Nou!!: Mitologia grega і Aglauros · Veure més »

Agraulos

Agraulos (en grec antic Άγραυλος), d'acord amb la mitologia grega, va ser una princesa àtica, filla d'Acteu, primer rei d'Atenes.

Nou!!: Mitologia grega і Agraulos · Veure més »

Agri (fill d'Odisseu)

D'acord amb la mitologia grega, Agri fou un heroi, fill d'Odisseu i de Circe.

Nou!!: Mitologia grega і Agri (fill d'Odisseu) · Veure més »

Agri (fill de Portàon)

Agri (en grec antic Ἄγριος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi, fill de Portàon (Porthaon), rei de Calidó, i d'Èurite, i germà d'Eneu, rei de Calidó (Etòlia) i altres llocs.

Nou!!: Mitologia grega і Agri (fill de Portàon) · Veure més »

Alabandos

Alabandos (en grec antic Ἀλάβανδος) va ser, segons la mitologia grega, un heroi de Cària, fill d'Evip i Cal·lírroe, encara que segons algunes fonts la mare s'anomenava Car.

Nou!!: Mitologia grega і Alabandos · Veure més »

Alalcomenia

Alalcomenia (en Ἀλαλκομενία) era un personatge de la mitologia grega, una de les tres filles del rei Ògig de Beòcia, un fill de Posidó.

Nou!!: Mitologia grega і Alalcomenia · Veure més »

Alèctor

Alèctor (en grec antic Ἀλέκτωρ) va ser, segons la mitologia grega, un rei d'Argos, fill i successor d'Anaxàgoras i pare d'Ifis.

Nou!!: Mitologia grega і Alèctor · Veure més »

Alèvades

La dinastia dels alèvades (Ἀλευάδαι) fou la família més noble i poderosa de Tessàlia; Heròdot els anomena Βασιλεῖς (Basileus).

Nou!!: Mitologia grega і Alèvades · Veure més »

Albatros

Els albatros (Diomedeidae) són una família de grans aus marines relacionats amb els procel·làrids, els hidrobàtids i els pelecanòidids, dins l'ordre dels procel·lariformes.

Nou!!: Mitologia grega і Albatros · Veure més »

Alcàtous

Segons la mitologia grega, Alcàtous o Alcàtou (en Ἀλκάθοος) va ser un heroi, fill de Pèlops, rei de l'Èlide, i d'Hipodamia, filla d'Enòmau.

Nou!!: Mitologia grega і Alcàtous · Veure més »

Alcínous (rei)

A la mitologia grega, Alcínous (en grec Ἀλκίνοος Alkínoös, 'ment poderosa') va ser rei dels feacis, fill de Fèax (o de Nausítous, segons altres).

Nou!!: Mitologia grega і Alcínous (rei) · Veure més »

Alcíone (filla d'Èol)

Segons la mitologia grega, Alcíone (en grec antic Άλκυόνη), va ser una heroïna, filla d'Èol, el rei dels vents (o Èol, rei de Magnèsia, i d'Enàrete, segons altres).

Nou!!: Mitologia grega і Alcíone (filla d'Èol) · Veure més »

Alcíone (Plèiade)

Segons la mitologia grega, Alcíone (Alcyone) va ser una de les Plèiades, filla d'Atlas i de Plèione.

Nou!!: Mitologia grega і Alcíone (Plèiade) · Veure més »

Alcestis

A la mitologia grega, Alcestis o Alceste (en grec antic Ἄλκηστις Álkêstis o Ἀλκέστη Álceste) és una de les filles de Pèlias, rei de Iolcos a Tessàlia i Anaxíbia, germana d'Acastos, un dels argonautes.

Nou!!: Mitologia grega і Alcestis · Veure més »

Alceu (fill d'Heracles)

D'acord amb la mitologia grega, Alceu era un rei de Lídia, fill d'Hèracles i d'Òmfale, la filla de Iàrdan, segons Suides, que diu que era un guerrer molt experimentat.

Nou!!: Mitologia grega і Alceu (fill d'Heracles) · Veure més »

Alceu (fill de Perseu)

Segons la mitologia grega, Alceu fou un rei de Tirint, fill de Perseu i d'Andròmeda.

Nou!!: Mitologia grega і Alceu (fill de Perseu) · Veure més »

Alciònides

Les Alciònides (en grec antic Αλκυονίδες) eren les set o dotze segons algunes fonts, filles d'Alcioneu, un gegant fill de Gea de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Alciònides · Veure més »

Alcioneu

s). Alcioneu (en grec antic Άλκυονεύς) va ser, segons la mitologia grega, un gegant, fill de Gea (la Terra) i d'Urà (el Cel).

Nou!!: Mitologia grega і Alcioneu · Veure més »

Alcmeó (mitologia)

Alcmeó (en Ἀλκμαίων) va ser segons la mitologia grega, un heroi, fill de l'endeví Amfiarau, rei d'Argos, i d'Erifile.

Nou!!: Mitologia grega і Alcmeó (mitologia) · Veure més »

Alcmena

En la mitologia grega Alcmena (en grec antic Άλκμήνη) era l'esposa d'Amfitrió i la mare d'Hèracles.

Nou!!: Mitologia grega і Alcmena · Veure més »

Alecto (mitologia grega)

Alecto o Al·lecto (grec: Ἀληκτώ, "la implacable") és una de les tres fúries que segons la mitologia grega habitava el tàrtar.

Nou!!: Mitologia grega і Alecto (mitologia grega) · Veure més »

Alectríon (mitologia)

Alectríon(Grec antic: ἀλεκτρυών) significa "gall" en Grec Antic.

Nou!!: Mitologia grega і Alectríon (mitologia) · Veure més »

Aleix Caront

Aleix Caront (Ἀλέξιος Χάρων, Aléxios Khàron, fl. a principis del) fou un funcionari romà d'Orient al sud d'Itàlia i avi matern de l'emperador Aleix I Comnè (r. 1081-1118), fundador de la dinastia Comnè.

Nou!!: Mitologia grega і Aleix Caront · Veure més »

Aleksandra Snejko-Blotskaia

Aleksandra Gavrilovna Snejko-Blotskaia (en rus: Александра Гавриловна Снежко-Блоцкая) (Vovtxansk, 21 de febrer de 1909 – província de Moscou, 29 de desembre de 1980) va ser una directora de cinema d'animació soviètica.

Nou!!: Mitologia grega і Aleksandra Snejko-Blotskaia · Veure més »

Aletes

Aletes (grec antic Ἀλήτης), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hípotes.

Nou!!: Mitologia grega і Aletes · Veure més »

Aletes (fill d'Egist)

Aletes (grec clàssic Ἀλήτης), en la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Egist.

Nou!!: Mitologia grega і Aletes (fill d'Egist) · Veure més »

Alexícacos

Alexícacos (Alexicacus) és un epítet que rebien alguns déus grecs com Zeus, Apol·lo o Hèrcules, i que significa 'el que avisa del mal'.

Nou!!: Mitologia grega і Alexícacos · Veure més »

Alexírroe

Segons la mitologia grega, Alexírroe (en grec antic Αλεξιρρόη) va ser una nimfa, filla de Granic, un déu fluvial.

Nou!!: Mitologia grega і Alexírroe · Veure més »

Alfesibea (nimfa)

Alfesibea (en grec antic Άλφεσίβοια), va ser, en la mitologia grega, una nimfa d'Àsia de la qual es va enamorar Dionís.

Nou!!: Mitologia grega і Alfesibea (nimfa) · Veure més »

Alfeu (déu)

Aretusa i Alfeu, La Piscine, Roubaix. Segons la mitologia grega, Alfeu (en grec antic Ἀλφειός, Alfeiós) va ser un déu fluvial, fill d'Ocèan i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Alfeu (déu) · Veure més »

Allassa groga

L'allassa groga, caldereta, espasa de sant, jonquillo, nadala, pixat de burro o santvicentets és una planta herbàcia de flor blanca de la família de les amaril·lidàcies, classificat dins de la secció Tazetta DC. del gènere Narcissus.

Nou!!: Mitologia grega і Allassa groga · Veure més »

Almesquí

L'almesquí (Narcissus assoanus) és una petita planta amb flors grogues que creix sobre sòls molt prims fins als 1.200 m a les muntanyes mediterrànies.

Nou!!: Mitologia grega і Almesquí · Veure més »

Aloïdes

Segons la mitologia grega, els aloïdes (en Ἀλωεῖδαι, Aloeîdai) o alòades (Ἀλωάδαι, Alōádai) van ser dos gegants bessons, anomenats Otos (Ὦτος) i Efialtes, que Posidó va tenir d'Ifimedia, filla de Tríopas.

Nou!!: Mitologia grega і Aloïdes · Veure més »

Aloeu

Aloeu (en grec antic Ἀλωεύς) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Posidó i de Cànace.

Nou!!: Mitologia grega і Aloeu · Veure més »

Alpos

Alpos (en grec antic Άλπος) era, com explica la mitologia grega, un gegant sicilià que vivia a la muntanya del Pelor (avui la Punta del Far).

Nou!!: Mitologia grega і Alpos · Veure més »

Altèmenes

Altèmenes (en grec antic Ἀλθαιμένης), fill de Catreu, va ser un rei de Creta de la mitologia grega que abandonà la seva pàtria perquè un oracle li havia predit que mataria el seu pare.

Nou!!: Mitologia grega і Altèmenes · Veure més »

Altea (mitologia)

Altea cremant el tió D'acord amb la mitologia grega, Altea (en grec antic Άλθαία) va ser una heroïna, filla de Testi, heroi etoli.

Nou!!: Mitologia grega і Altea (mitologia) · Veure més »

Amaltea (mitologia)

Segons la mitologia grega, Amaltea (Ἁμάλθεια, 'tendra') va ser la nodrissa de Zeus, quan aquest déu era nadó.

Nou!!: Mitologia grega і Amaltea (mitologia) · Veure més »

Amaltea (satèl·lit)

Amaltea és el tercer satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta.

Nou!!: Mitologia grega і Amaltea (satèl·lit) · Veure més »

Amatea

Amatea (en grec antic Ἀμάθεια) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Amatea · Veure més »

Amazones (mitologia)

-, Museu del Louvre. Amazona davant d'un altar en una ceràmica grega del 475–450 aC Amazones en la ''Crònica de Núremberg'' Monument a les amazones a Samsun En la mitologia grega, les amazones o amàzones (en grec sg.: Ἀμαζών, pl.: Ἀμαζόνες) eren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confins del món.

Nou!!: Mitologia grega і Amazones (mitologia) · Veure més »

Amazones de Dahomey

Les Amazones de Dahomey cap al 1890 Les Amazones de Dahomey (en llengua fon: Mino o Minon), va ser un regiment format per dones fon del Regne de Dahomey que va existir fins al 1904, format per dones captives o conscrites a partir dels vuit anys d'edat.

Nou!!: Mitologia grega і Amazones de Dahomey · Veure més »

Amíntor

Segons la mitologia grega, Amíntor fou un rei dels dòlops.

Nou!!: Mitologia grega і Amíntor · Veure més »

Ambrosia

''L'aliment dels déus a l'Olimp'' (1530), decorant un plat de majòlica. L'ambrosia (en grec ἀμβροσία) és, a la mitologia grega, un aliment dels déus de l'Olimp.

Nou!!: Mitologia grega і Ambrosia · Veure més »

Ambrosia (híade)

En la mitologia grega, Ambrosia era una de les Híades.

Nou!!: Mitologia grega і Ambrosia (híade) · Veure més »

Ambrosia salsola

Ambrosia salsola és una espècie de planta de la família de les asteràcies que es distribueix per l'oest de Nord Amèrica.

Nou!!: Mitologia grega і Ambrosia salsola · Veure més »

Ameba

Ameba (Amoeba) és un protozou de la família Amoebidae.

Nou!!: Mitologia grega і Ameba · Veure més »

Ametller

L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.

Nou!!: Mitologia grega і Ametller · Veure més »

Amfíloc (mitologia)

Amfíloc (en grec antic, Amphílochos, en llatí Amfilochus) va ser un personatge de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Amfíloc (mitologia) · Veure més »

Amfínome

Amfínome (en grec antic Ἀμφινόμη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Amfínome · Veure més »

Amfíon

Segons la mitologia grega, Amfíon (grec antic: Ἀμφίων, gen.: Ἀμφίονος; llatí: Amphīōn -īŏnis) va ser un heroi, fill de Zeus i d'Antíope.

Nou!!: Mitologia grega і Amfíon · Veure més »

Amfòter (heroi)

D'acord amb la mitologia grega, Amfòter (en grec antic Ἀμφότερος) va ser un heroi, fill d'Alcmeó i de la nimfa Cal·lírroe.

Nou!!: Mitologia grega і Amfòter (heroi) · Veure més »

Amfiarau

En la mitologia grega, Amfiarau o Amfiareu (en grec antic, Ἀμφιάρᾱος Amphiáraos o Ἀμφιάρεως Amphiáreōs “el doblement maleït” en llatí, Amphiarāus), era fill d'Ecles (Οἰκλῆς, llatí Oecleus) -d'on li ve el seu epítet, l'Eclida- i d'Hipermnestra (Ὑπερμνήστρα), filla de Testi.

Nou!!: Mitologia grega і Amfiarau · Veure més »

Amfisbena

L'amfisbena com a figura heràldica L'amfisbena és un monstre de la mitologia grega nascut del cap tallat de Medusa.

Nou!!: Mitologia grega і Amfisbena · Veure més »

Amfitrió

Amfitrió veu Heracles matant les serps que s'havien ficat al bressol. Pintura al fresc de la Casa Vettii (Pompeia) Segons la mitologia grega, Amfitrió (Amphitryon) fou un heroi, fill d'Alceu, el rei de Tirint i d'Astidamia, filla de Pèlops i Hipodamia.

Nou!!: Mitologia grega і Amfitrió · Veure més »

Amfitrite

Amfitrite (1866), per François Théodore Devaulx (1808–1870). Façana nord del ''Cour Carrée'' del palau del Louvre (París). Amfitrite (Ἀμφιτρίτη, 'el tercer que envolta ') és, en la mitologia grega, la deessa de les aigües tranquil·les.

Nou!!: Mitologia grega і Amfitrite · Veure més »

Amicles (rei d'Esparta)

Amicles o també Amiclas (en grec antic Αμύκλας) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Lacedèmon i d'Esparta, filla d'Eurotas.

Nou!!: Mitologia grega і Amicles (rei d'Esparta) · Veure més »

Amimone

Posidó i Amimone Segons la mitologia grega, Amimone (en grec antic Ἀμυμώνη) va ser una de les Danaides, una de les cinquanta filles del rei Dànau.

Nou!!: Mitologia grega і Amimone · Veure més »

Amirani

Monument dedicat a Amirani, a Geòrgia Amirani (en georgià: ამირანი) és el nom d'un heroi de la literatura georgiana, que s'assembla a la clàssica de Prometeu.

Nou!!: Mitologia grega і Amirani · Veure més »

Amitàon

Segons la mitologia grega, Amitàon (en grec antic Ἀμυθάων) va ser un heroi, fill de Creteu, rei de Iolcos, i de Tiro.

Nou!!: Mitologia grega і Amitàon · Veure més »

Amor

El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.

Nou!!: Mitologia grega і Amor · Veure més »

Anacronisme

Orfeu, un personatge de la mitologia grega, representat per Cesare Gennari amb un violí que no existia abans del segle XVI Un anacronisme és un error de la cronologia que es produeix quan quelcom (acció, objecte, paraula, idea, etc.) és discordant amb el període històric de la resta del context global al qual apareix.

Nou!!: Mitologia grega і Anacronisme · Veure més »

Anafi

Anafi (Ανάφη) o Ànafe (Ἀνάφη) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Mitologia grega і Anafi · Veure més »

Anaideia

Lanaideia (provinent de α- com a partícula privativa i aidós, modèstia o reverència) és un mot grec que significa desvergonya, provocació o irreverència.

Nou!!: Mitologia grega і Anaideia · Veure més »

Anance

Ananke de Gilbert Bayes. Anance (en grec antic ἀνάγκη), era, en mitologia grega, la Necessitat, la personificació de l'obligació absoluta, i de la força inevitable del destí.

Nou!!: Mitologia grega і Anance · Veure més »

Anaxàgoras (rei d'Argos)

Anaxàgoras (en grec antic Ἀναξαγόρας) va ser, segons la mitologia grega, un rei d'Argos fill de Megapentes, que al seu torn ho era de Pretos.

Nou!!: Mitologia grega і Anaxàgoras (rei d'Argos) · Veure més »

Anaxàrete

Gravat de Virgil Solis - Ifis i Anaxàrete D'acord amb la mitologia grega, Anaxàrete (en grec antic Ἀναξαρέτη) va ser una donzella de Xipre que pertanyia a una família noble descendent de Telamó, fundador de Salamina en aquella illa.

Nou!!: Mitologia grega і Anaxàrete · Veure més »

Anògon

En la mitologia grega, Anògon (en grec antic: Ἀνώγων, ονος significa 'manament, exhortació') era fill de Càstor, un dels Dioscurs, i d'Hilaïra, filla de Leucip de Messènia.

Nou!!: Mitologia grega і Anògon · Veure més »

Anceu (fill de Licurg)

Segons la mitologia grega, Anceu (Ἀγκαῖος) va ser un heroi, fill de Licurg (o de Posidó) i d'Astipalea.

Nou!!: Mitologia grega і Anceu (fill de Licurg) · Veure més »

Ancuros

Ancuros o també Ancur (Anchurus, Ἄγχουρος) va ser, segons la mitologia grega, un príncep frigi, fill del rei Mides I de Frígia.

Nou!!: Mitologia grega і Ancuros · Veure més »

Andrèmon

Andrèmon (Andraemon) va ser, segons la mitologia grega, el marit de Gorge, filla d'Eneu, rei de Calidó, i pare de Toant, un heroi que va comandar quaranta naus dels etolis a la guerra de Troia, i va ser un dels que es va amagar dins del cavall de fusta.

Nou!!: Mitologia grega і Andrèmon · Veure més »

Andròmaca

''Andròmaca en captivitat,'' de Frederic Leighton (''ca'' 1886). Segons la mitologia grega, Andròmaca (en grec antic Άνδρομάχη) era la filla d'Eeció i va ser esposa d'Hèctor de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Andròmaca · Veure més »

Andròmeda (mitologia)

Andròmeda (en grec antic Άνδρομέδη) era, segons la mitologia grega, la filla de Cefeu, rei d'Etiòpia, i de Cassiopea.

Nou!!: Mitologia grega і Andròmeda (mitologia) · Veure més »

Andreos

Segons la mitologia grega, Andreos (en grec antic Ἀνδρεύς) va ser el fill del déu-riu Peneu i va viure a Tessàlia.

Nou!!: Mitologia grega і Andreos · Veure més »

Androgeu

D'acord amb la mitologia grega, Androgeu (en grec antic Ἀνδρόγεως) va ser un príncep cretenc, fill de Minos i de Pasífae.

Nou!!: Mitologia grega і Androgeu · Veure més »

Anime

Wikipe-tan Lanime (en japonès アニメ) és el terme que agrupa els dibuixos animats de procedència japonesa.

Nou!!: Mitologia grega і Anime · Veure més »

Anquínoe

En la mitologia grega, Anquínoe (en Ἀχιρρόη) o Anquírroe (Ἀγχινόη o Ἀχινόη) va ser una nàiada filla del déu Nil, esposa de Belos, i mare d'Egipte i de Dànau, als quals de vegades s'afegeixen Cefeu i Fineu.

Nou!!: Mitologia grega і Anquínoe · Veure més »

Anquises

Fugida de Troia, Schönbrunn Segons la mitologia grega, Anquises (en grec antic Άγχίσης), va ser l'últim rei de Dardània i el pare del mític heroi Eneas.

Nou!!: Mitologia grega і Anquises · Veure més »

Antènor

Segons la mitologia grega, Antènor (en Άντήνωρ; en Antenor) va ser un rei de Tràcia que participà en la Guerra de Troia, i que fou un dels millors consellers del Rei Príam.

Nou!!: Mitologia grega і Antènor · Veure més »

Antífates

Antífates massacrant els grecs Segons la mitologia grega, Antífates (en grec antic Ἀντιφάτης) va ser un rei dels lestrígons, una tribu de gegants citat a l'Odissea.

Nou!!: Mitologia grega і Antífates · Veure més »

Antígona (filla de Laòmedon)

Antígona (en grec antic Ἀντιγόνη), segons la mitologia grega, va ser una filla de Laomedó de Troia i germana de Príam de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Antígona (filla de Laòmedon) · Veure més »

Antíope

Antíope (en grec antic Άντίοπη), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Èol.

Nou!!: Mitologia grega і Antíope · Veure més »

Anteu (mitologia)

Segons la mitologia grega, Anteu (grec antic: Ἀνταῖος, Antaios, llatí Antaeus) era un gegant, fill de Posidó i de Gea.

Nou!!: Mitologia grega і Anteu (mitologia) · Veure més »

Antianira (nimfa)

Segons la mitologia grega, Antianira (llatí Antianeira, grec Ἀντιάνειρα) va ser una nimfa, amant d'Apol·lo amb qui segons unes versions hauria tingut el fill, Ídmon, un dels argonautes a qui son pare va donar la capacitat de vaticinar.

Nou!!: Mitologia grega і Antianira (nimfa) · Veure més »

Antianira (princesa)

Segons la mitologia grega, Antianira (llatí Antianeira, grec Ἀντιάνειρα) fou una filla de Meneci, cabdill d'Opunt.

Nou!!: Mitologia grega і Antianira (princesa) · Veure més »

Anticlea (filla d'Autòlic)

Anticlea (en grec antic Άντίκλεια), va ser, segons la mitologia grega, filla d'Autòlic, "el més astut dels homes".

Nou!!: Mitologia grega і Anticlea (filla d'Autòlic) · Veure més »

Anticlea (filla de Díocles)

Anticlea (en grec antic Άντίκλεια), segons la mitologia grega, va ser una filla de Díocles, rei de Mègara.

Nou!!: Mitologia grega і Anticlea (filla de Díocles) · Veure més »

Anticlea (mare de Perifetes)

Segons la mitologia grega, Anticlea (en grec antic Άντίκλεια) va ser una amant d'Hefest, de la qual va néixer Perifetes.

Nou!!: Mitologia grega і Anticlea (mare de Perifetes) · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Mitologia grega і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Mitologia grega і Antiga Roma · Veure més »

Antropofàgia

Gravat de 1596 que il·lustra tradicions de canibalisme al Brasil. L'antropofàgia és l'habitud d'humans de menjar carn humana.

Nou!!: Mitologia grega і Antropofàgia · Veure més »

Antropomorfisme

Una imatge antropomòrfica de Carrie Berman Antropomorfisme és la tendència a considerar realitats o elements no humans com si fossin humans.

Nou!!: Mitologia grega і Antropomorfisme · Veure més »

Apis (rei)

Segons la mitologia grega, Apis (en grec antic Άπις), va ser un rei d'Argos, fill de Foroneu i de la nimfa Telèdice, i net d'Ínac.

Nou!!: Mitologia grega і Apis (rei) · Veure més »

Apol·lini i dionisíac

En la filosofia de Nietzsche, l'apol·lini és l'impuls intel·lectual que representa l'ideal d'ordre, mesura i harmonia.

Nou!!: Mitologia grega і Apol·lini i dionisíac · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Mitologia grega і Apol·lo · Veure més »

Apol·lo i Dafne

''Apol·lo i Dafne'', quadre atribuït a Piero Pollaiuolo (1441-1496) Apol·lo i Dafne és una relat de la mitologia grega que a través del temps ha estat narrada per autors grecs i romans en diverses formes literàries.

Nou!!: Mitologia grega і Apol·lo i Dafne · Veure més »

Apol·lo sauròcton

Copia de l'''Apol·lo Sauròcton''. Museu del Louvre, París L'Apol·lo Sauròcton era una estàtua de bronze de grandària natural realitzada per Praxíteles al.

Nou!!: Mitologia grega і Apol·lo sauròcton · Veure més »

Apol·lodor de Cirene

Apol·lodor de Cirene (en llatí Apollodorus, en grec Άπολλόδωρος) va ser un gramàtic grec que sovint és mencionat per altres gramàtics, com ara per un escoliasta d'Eurípides, per Suides, per lEtymologicum Magnum o per Ateneu de Naucratis.

Nou!!: Mitologia grega і Apol·lodor de Cirene · Veure més »

Apríate

Apríate (en grec antic Άπριάτη, "la donzella sense rescat"), va ser, segons la mitologia grega, una heroïna de Lesbos que va ser estimada per Tràmbel, fill de Telamó.

Nou!!: Mitologia grega і Apríate · Veure més »

Apsara

Les apsares (en sànscrit: अप्सरस्, apsara) són esperits femenins d'origen sobrenatural de la mitologia hindú i del budisme que es representen com dones joves de gran bellesa i elegància que dominen l'art de la dansa.

Nou!!: Mitologia grega і Apsara · Veure més »

Apseudes

Apseudes (en grec antic Ἀψευδής) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Apseudes · Veure més »

Apsirt

Segons la mitologia grega, Apsirt (en grec antic Ἄψυρτος) va ser un príncep de la Còlquida, fill d'Eetes i d'Idia.

Nou!!: Mitologia grega і Apsirt · Veure més »

Aqueloides

Les Aqueloides (en Ἀχελωΐς, 'la que treu rentant el dolor') és el nom que rebien diversos personatges de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Aqueloides · Veure més »

Aqueloos (déu)

Cap d'Aqueloos segons un penjoll etrusc Segons la mitologia grega, Aqueloos o Aquelou (Achelōus) va ser un déu fluvial corresponent al riu Aqueloos, un riu d'Acarnània, fill d'Ocèan i Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Aqueloos (déu) · Veure més »

Aquerúsia

Segons la mitologia grega, lAquerúsia (en Ἀχερουσία o Ἀχερουσίς λίμνη) era una llacuna vinculada al riu Aqueront, al món inferior o Hades, i per tant relacionada amb el món dels morts.

Nou!!: Mitologia grega і Aquerúsia · Veure més »

Aqueront

LAqueront (Αχέροντας, Akherondas; en Ἀχέρων) és un riu de Grècia que neix a la regió de l'Epir i desemboca a la mar Jònica, davant l'illa de Gaios.

Nou!!: Mitologia grega і Aqueront · Veure més »

Aqueu (fill de Xutos)

Segons la mitologia grega, Aqueu (en grec antic Ἀχαιός) va ser un heroi d'Acaia, fill de Xutos i de Creüsa.

Nou!!: Mitologia grega і Aqueu (fill de Xutos) · Veure més »

Aqueus

Combat dels aqueus, Museu Pio-Clementino Els aqueus (Achaei) eren una de les quatre tribus gregues en què els grecs es dividien.

Nou!!: Mitologia grega і Aqueus · Veure més »

Aquiló

Aquiló i Boreas a la Rosa dels vents en llatí i grec, segons el Museu Pío-Clementino. Aquiló o Aquilo (en llatí, Aquilo), a la mitologia romana, és el déu dels vents septentrionals (del nord), freds i tempestuosos.

Nou!!: Mitologia grega і Aquiló · Veure més »

Aquil·lea

Sense descripció.

Nou!!: Mitologia grega і Aquil·lea · Veure més »

Aquil·les

Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.

Nou!!: Mitologia grega і Aquil·les · Veure més »

Aracne

Diego Velázquez, ''Les filadores'', que representa el mite d'Aracne, 1644-1648, museu del Prado Aracne, nascuda a Lidia i filla del tintorer Idmó, era, segons la mitologia grega una teixidora de gran anomenada, famosa per la seva habilitat al teler.

Nou!!: Mitologia grega і Aracne · Veure més »

Aranyes en la cultura popular

Imatge precolombina d'una aranya realitzada en una petxina en el jaciment arqueològic Great Mound a Spiro, Oklahoma. Al llarg de la història, són moltes les mostres de les aranyes en la cultura popular, ja sigui en propis relats històrics, mitològics, simbòlics etc.

Nou!!: Mitologia grega і Aranyes en la cultura popular · Veure més »

Aríon (cavall)

Segons la mitologia grega, Aríon (en Ἀρείων) va ser un cavall que va salvar la vida d'Adrast en la primera expedició dels Set Cabdills contra Tebes.

Nou!!: Mitologia grega і Aríon (cavall) · Veure més »

Aríon de Lesbos

Aríon (Αρίων) va ser un músic i poeta de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Aríon de Lesbos · Veure més »

Arbutus canariensis

Arbutus canariensis és una espècie de planta amb flors dins la família de les ericàcies.

Nou!!: Mitologia grega і Arbutus canariensis · Veure més »

Arcas (epònim)

Arcas (en grec antic Ἀρκάς), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim dels arcadis.

Nou!!: Mitologia grega і Arcas (epònim) · Veure més »

Arceofont

Arceofont (en grec antic Άρκεοφών) va ser, segons la mitologia grega, un home molt ric, fill de Minníridas, nascut a Salamina, a Xipre.

Nou!!: Mitologia grega і Arceofont · Veure més »

Arcisi

Segons la mitologia grega, Arcisi (en grec antic Ἀρκείσιος, o Ἀρκέσιος) va ser un heroi grec, rei d'Ítaca, fill de Cèfal i de Procris, (però, d'acord amb altres mitologies, seria fill de Zeus o d'Hermes).

Nou!!: Mitologia grega і Arcisi · Veure més »

Ardesc

En la mitologia grega, Ardesc (en Ἄρδησκος) va és una divinitat fluvial, fill d'Oceà i Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Ardesc · Veure més »

Ares

En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.

Nou!!: Mitologia grega і Ares · Veure més »

Arete (mitologia)

A la mitologia grega, la reina Arete (en grec antic Ἀρήτη "Aréte", 'virtut' o 'aquella per la qual es prega'), filla de Rexènor era casada amb el seu oncle Alcínous, rei dels mítics feacis, famosos per les seves naus, a Esqueria.

Nou!!: Mitologia grega і Arete (mitologia) · Veure més »

Arges

D'acord amb la mitologia grega, Arges o Acmònides fou un dels tres ciclops Urànides esmentats per Ovidi, al que Virgili dona el nom de Pyracmon, i en altres apareix sota el nom d'Arges.

Nou!!: Mitologia grega і Arges · Veure més »

Argia

Argia. BnF Argia (en grec antic Ἀργεία) va ser, segons la mitologia grega, una de les filles d'Adrast, rei de Sició i d'Argos i d'Amfítea.

Nou!!: Mitologia grega і Argia · Veure més »

Argo

Segons la mitologia grega, Argo (Ἀργώ) fou el vaixell en la qual es van embarcar Jàson i els argonautes quan sortiren de Iolcos a la recerca del velló d'or.

Nou!!: Mitologia grega і Argo · Veure més »

Argonautes

''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (Ἀργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.

Nou!!: Mitologia grega і Argonautes · Veure més »

Argos (fill d'Arèstor)

En la mitologia grega, Arèstor era considerat generalment el pare dArgos Panoptes.

Nou!!: Mitologia grega і Argos (fill d'Arèstor) · Veure més »

Argos (fill de Frixos)

D'acord amb la mitologia grega, Argos (Ἄργος) va ser un heroi fill de Frixos i de Calcíope.

Nou!!: Mitologia grega і Argos (fill de Frixos) · Veure més »

Argos (fill de Zeus)

Segons la mitologia grega, Argos (en grec antic Άργος) fou un heroi, fill de Zeus i de Níobe, una noia descendent d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Argos (fill de Zeus) · Veure més »

Argos (mestre d'aixa)

D'acord amb la mitologia grega, Argos (Ἄργος) és l'heroi epònim del vaixell Argo.

Nou!!: Mitologia grega і Argos (mestre d'aixa) · Veure més »

Argos Panopta

Io, identificable per les banyes, sota la vigilància d'Argos, per ordre d'Hera Segons la mitologia grega, Argos (en grec antic Άργος), també conegut com a Argos Panopta (Πανόπτης Panoptes; 'que ho veu tot', 'omnivident'), va ser un fill d'Arèstor (o d'Agènor, entre altres genealogies diverses) i germà de la nimfa Io.

Nou!!: Mitologia grega і Argos Panopta · Veure més »

Ariadna

Ariadna amb Dionís, representats en ceràmica grega d'entorn a 380–370 aC Ariadna (grec antic: Ἀριάδνη; grec modern: Αριάδνη) va ser, en la mitologia grega, la filla del rei de Creta Minos i de Pasífae.

Nou!!: Mitologia grega і Ariadna · Veure més »

Aristàreta

Aristàreta (en Ἀρισταρέτη) va ser una pintora de l'antiga Grècia, considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat, segons Plini el Vell, juntament amb les pintores Irene, Calipso, Timàreta, Iaia de Cízic i Olimpíada.

Nou!!: Mitologia grega і Aristàreta · Veure més »

Aristeu (mitologia)

Segons la mitologia grega, Aristeu (Aristaeus) va ser un fill de la nimfa Cirene, filla d'Hipseu, rei dels làpites.

Nou!!: Mitologia grega і Aristeu (mitologia) · Veure més »

Aristonic de Tarant

Aristonic de Tarant (en Ἀριστόνικος; en Aristonicus) fou un escriptor grec nascut a Tarant autor d'una obra sobre mitologia grega a què diversos autors fan referència de manera freqüent, com ara Foci, Juli Cèsar i Higí.

Nou!!: Mitologia grega і Aristonic de Tarant · Veure més »

Arne

Arne (en grec antic Ἄρνη) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Èol.

Nou!!: Mitologia grega і Arne · Veure més »

Arquelau

* Arquelau (fill de Temen) en la mitologia grega, va ser un avantpassat d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Mitologia grega і Arquelau · Veure més »

Arquelau (fill de Temen)

Arquelau (en grec antic Ἀρχέλαος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Temen, descendent d'Hèracles.

Nou!!: Mitologia grega і Arquelau (fill de Temen) · Veure més »

Arquitectura romana antiga

Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.

Nou!!: Mitologia grega і Arquitectura romana antiga · Veure més »

Arsínoe

Segons la mitologia grega, Arsínoe (en grec antic Ἀρσινόη) va ser una heroïna, filla de Fegeu, rei de Psofis.

Nou!!: Mitologia grega і Arsínoe · Veure més »

Art antic

84-376-0194-0.

Nou!!: Mitologia grega і Art antic · Veure més »

Art clàssic

Mabuse (1516).''Hermes'' de Praxítel·les, còpia d'època romana de l'original del segle IV a. C. 978-3-506713193. Font citada a Monumenta Paderbornensia Entre les nombroses publicacions erudites destaquen ''Monumenta Germaniae Historica'' o ''Corpus Inscriptionum Latinarum''. L'art i la cultura clàssiques són un conjunt de conceptes culturals de la civilització occidental que identifiquen com clàssic allò grecoromà.

Nou!!: Mitologia grega і Art clàssic · Veure més »

Art copte

II, Varsòvia. Encàustica sobre fusta. VI d'Egipte (Museu del Louvre). VI, Siria o Egipte. Museu Cooper Union. X. Col·lecció de l'Acadèmia de les Ciències de Califòrnia. Lart copte és un terme per referir-se a l'art egipci produït en l'era paleocristiana o a l'art produït pròpiament pels coptes.

Nou!!: Mitologia grega і Art copte · Veure més »

Art de l'antiga Grècia

Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.

Nou!!: Mitologia grega і Art de l'antiga Grècia · Veure més »

Art de l'Imperi Part

editorial.

Nou!!: Mitologia grega і Art de l'Imperi Part · Veure més »

Art grecobudista

Art grecobudista és la manifestació artística del grecobudisme, una forma de sincretisme cultural entre la Grècia clàssica i el budisme.

Nou!!: Mitologia grega і Art grecobudista · Veure més »

Art romà

Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a Praxíteles Per art romà s'entén l'art de l'antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals.

Nou!!: Mitologia grega і Art romà · Veure més »

Ascani

Eneas i Ascani. Museu Britànic Ascani (en grec antic Άσκάνιος), dit així segons la mitologia grega o Iulus, segons la mitologia romana, va ser el fundador i primer rei d'Alba Longa (1179 aC - 1141 aC) Era fill d'Enees, rei de Dardània, i la princesa troiana Creusa, filla de Príam (rei de Troia).

Nou!!: Mitologia grega і Ascani · Veure més »

Ascàlab

Segons la mitologia grega, Ascàlab (en grec antic Άσκάλαβος), va ser un nen que va riure's de la deessa Demèter mentre aquesta prenia un got de licor dolç cobert amb farina torrada, ofert per Misme, la mare del nen, quan la dea, exhausta per la cerca constant de la seva filla Persèfone, necessitava refrescar els seus llavis.

Nou!!: Mitologia grega і Ascàlab · Veure més »

Ascàlaf (fill d'Aqueront)

Segons la mitologia grega, Ascàlaf (en grec antic Άσκάλαφος), va ser un geni infernal, fill d'Aqueront i d'una nimfa de l'Estix.

Nou!!: Mitologia grega і Ascàlaf (fill d'Aqueront) · Veure més »

Ascàlaf (fill d'Ares)

D'acord amb la mitologia grega, Ascàlaf (en grec antic Ἀσκάλαφος) va ser un heroi, fill d'Ares i d'Astíoque, filla d'Àctor.

Nou!!: Mitologia grega і Ascàlaf (fill d'Ares) · Veure més »

Asclepi

En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.

Nou!!: Mitologia grega і Asclepi · Veure més »

Ashvins

Els Ashvins (sànscrit: अश्विन, 'propietari de cavalls') o Ashwini Kumaras són déus bessons del cel en el Rig-veda, fills de Saranyu, deessa dels núvols i muller de Vivasvat (una forma de Súrya, el déu solar).

Nou!!: Mitologia grega і Ashvins · Veure més »

Asi (mitologia)

Asi (en grec antic Ἄσιος), a la mitologia grega, va ser el nom de dos personatges que van lluitar a la Guerra de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Asi (mitologia) · Veure més »

Asop (fill d'Oceà)

Segons la mitologia grega, Asop (en grec antic Ἀσωπός, Asopos) va ser un déu fluvial, fill de Posidó i de Pero, o de Zeus i Eurínome, o, com tots els rius, d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Asop (fill d'Oceà) · Veure més »

Assàrac

Assàrac o Arsàrec, segons la mitologia grega, fou el primer rei de Dardània després de la divisió de la regió de la Tròade entre Dardània i Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Assàrac · Veure més »

Astèria

Altar de Pèrgam, a Berlín. Astèria (en grec antic Άστερία), va ser una deessa grega, filla del tità Ceos i de Febe, germana de Leto.

Nou!!: Mitologia grega і Astèria · Veure més »

Astèrope

Segons la mitologia grega, Astèrope (Ἀστερόπη) va ser una de les Plèiades, filla d'Atlas i Plèione.

Nou!!: Mitologia grega і Astèrope · Veure més »

Astíanax

Sébastien Bourdon - Odisseu descobreix Astíanax amagat a la tomba d'Hèctor D'acord amb la mitologia grega, Astíanax (en grec antic Άστυάναξ) va ser un príncep troià, fill d'Hèctor i d'Andròmaca.

Nou!!: Mitologia grega і Astíanax · Veure més »

Astíoque

En la mitologia grega, Astíoque (Ἀστυόχη) va ser una princesa d'Orcomen, filla d'Àctor.

Nou!!: Mitologia grega і Astíoque · Veure més »

Asterió

Asterió o Asteri (del grec Άστέριος o Ἀστερίων) va ser, segons la mitologia grega, un rei de l'illa de Creta, predecessor del llegendari Minos.

Nou!!: Mitologia grega і Asterió · Veure més »

Asterió (argonauta)

Asterió o Asteri (en grec antic Άστέριος o Ἀστερίων "estrellat" o relatiu a les estrelles") va ser, segons la mitologia grega, un heroi nascut a la ciutat de Pel·lene, fill d'Antígona, la filla de Feres.

Nou!!: Mitologia grega і Asterió (argonauta) · Veure més »

Asterió (déu)

Asterió (en Ἀστερίων) va ser, segons la mitologia grega, un déu-riu d'Argos.

Nou!!: Mitologia grega і Asterió (déu) · Veure més »

Asteroide

Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Nou!!: Mitologia grega і Asteroide · Veure més »

Asteroide troià de Júpiter

camp troià, per darrere de Júpiter en la seva òrbita Els troians de Júpiter, comunament anomenats ''asteroides troians'' o simplement troians, són un gran grup d'asteroides que comparteixen l'òrbita del planeta Júpiter al voltant del Sol.

Nou!!: Mitologia grega і Asteroide troià de Júpiter · Veure més »

Asteropeu

Segons la mitologia grega, Asteropeu (Ἀστεροπαῖος) fou un heroi de Peònia.

Nou!!: Mitologia grega і Asteropeu · Veure més »

Astidamia

D'acord amb la mitologia grega, Astidamia (en grec antic Ἀστυδάμεια) va ser una filla d'Amíntor, rei dels dòlops.

Nou!!: Mitologia grega і Astidamia · Veure més »

Astipalea

Astipalea (en Ἀστυπάλαια) és una illa grega del grup del Dodecanès.

Nou!!: Mitologia grega і Astipalea · Veure més »

Astipalea (filla de Fènix)

Astipalea (en llatí Astypalaea, en grec antic Ἀστυπάλαια) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Fènix i Perimede, una filla d'Eneu.

Nou!!: Mitologia grega і Astipalea (filla de Fènix) · Veure més »

Astrea

s). Segons la mitologia grega, Astrea (en grec antic Άστραία) va ser una deessa, filla de Zeus i de Temis (la Justícia) i germana del Pudor (Pudicitia).

Nou!!: Mitologia grega і Astrea · Veure més »

Atalanta (filla de Iasos)

s). Segons la mitologia grega, Atalanta (Ἀταλάντα) fou una heroïna, filla de Iasos, rei d'Arcàdia, i de Clímene (però altres genealogies la consideren filla de Mènal i d'Esquenea).

Nou!!: Mitologia grega і Atalanta (filla de Iasos) · Veure més »

Atalanta Bergamasca Calcio

LAtalanta Bergamasca Calcio és un club de futbol italià de la ciutat de Bèrgam.

Nou!!: Mitologia grega і Atalanta Bergamasca Calcio · Veure més »

Atamant

Segons la mitologia grega, Atamant (en Ἀθάμας) va ser un rei d'Orcomen, fill d'Èol i d'Enàrete.

Nou!!: Mitologia grega і Atamant · Veure més »

Ate (mitologia)

Ate (en grec antic Ἄτη: "error", "insensatesa", "engany"), va ser, segons la mitologia grega, una filla de Zeus.

Nou!!: Mitologia grega і Ate (mitologia) · Veure més »

Atena

Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.

Nou!!: Mitologia grega і Atena · Veure més »

Atena Àlea

Àlea (Grec antic) era un epítet de la deessa grega Atena, amb rellevància en la mitologia arcàdia, sota el qual era venerada a Àlea, Mantinea i Tègea.

Nou!!: Mitologia grega і Atena Àlea · Veure més »

Atena i Febos

Model de daidala de terracota provinent del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, en el qual es van basar per crear les mascotes. Atena i Febos (en grec: Αθηνά, Φοίβος) són les mascotes olímpiques dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 celebrats a la ciutat d'Atenes (Grècia).

Nou!!: Mitologia grega і Atena i Febos · Veure més »

Atena Pàrtenos

Atena Pàrtenos (en grec antic Παρθένος Ἀθηνᾶ, Atena la verge) és el nom de la majestuosa escultura criselefantina de la deessa grega Atena, obra de Fídies.

Nou!!: Mitologia grega і Atena Pàrtenos · Veure més »

Atlant (arquitectura)

Atlants a la plaça de Tarnovski de Varsòvia En arquitectura, un atlant o telamó és un suport amb forma d'home musculós i sovint gegantí que ocupa el lloc que normalment ocupa una columna per suportar l'estructura d'un edifici feta de fustam o d'abraçadores.

Nou!!: Mitologia grega і Atlant (arquitectura) · Veure més »

Atlantis (sèrie)

Atlantis és una sèrie de televisió britànica basada i inspirada en la mitologia grega, creada i produïda per Johnny Capps, Julian Murphy i Howard Overman.

Nou!!: Mitologia grega і Atlantis (sèrie) · Veure més »

Atlàntia

En la mitologia grega, Atlàntia era una de les esposes de Dànau.

Nou!!: Mitologia grega і Atlàntia · Veure més »

Atlàntida

El capità Nemo visitant les restes de l'Atlàntida. L'Atlàntida, segons la mitologia grega, hauria estat una illa o un continent enfonsat sota les aigües en temps remots a causa d'un terratrèmol.

Nou!!: Mitologia grega і Atlàntida · Veure més »

Atles (estrella)

Atles, oficialment Atlas (27 del Taure / 27 Tauri), és un estel que forma part del cúmul obert de les Plèiades a la constel·lació de Taure.

Nou!!: Mitologia grega і Atles (estrella) · Veure més »

Atles (mitologia)

Segons la mitologia grega, Atles, Atlas o Atlant (Ἄτλας) va ser un tità que, per tant, pertany a la generació anterior a la dels Olímpics.

Nou!!: Mitologia grega і Atles (mitologia) · Veure més »

Atles Farnese

LAtles Farnese és una còpia romana de marbre del d'una escultura hel·lenística d'Atles agenollat aguantant un globus pesant damunt les espatlles.

Nou!!: Mitologia grega і Atles Farnese · Veure més »

Atos

El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.

Nou!!: Mitologia grega і Atos · Veure més »

Auge

Hèracles i Auge. Tresor de Rogozen Segons la mitologia grega, Auge (en grec antic Αύγη), va ser una sacerdotessa d'Atena, filla d'Àleu, rei de Tegea, a l'Arcàdia, i de Neera, filla de Pereu.

Nou!!: Mitologia grega і Auge · Veure més »

Augies (fill d'Hèlios)

Hèracles desviant el riu per netejar els estables d'Augies Segons la mitologia grega, Augies o Augias (en Αὐγείας, Augèias) fou un fill d'Hèlios i rei de l'Èlida.

Nou!!: Mitologia grega і Augies (fill d'Hèlios) · Veure més »

Aulos

Laulos (en grec antic αὐλός) és un instrument musical de vent de fusta.

Nou!!: Mitologia grega і Aulos · Veure més »

Aura (mitologia)

Aura Aura (en grec antic Αὔρα) és, en la mitologia grega, filla del tità Lelant i d'una frígia, Peribea.

Nou!!: Mitologia grega і Aura (mitologia) · Veure més »

Autòlic (fill d'Hermes)

Segons la mitologia grega, Autòlic (en grec antic Αὐτόλυκος, i en llatí Autolycus) va ser un heroi, fill d'Hermes i de Quíone, o també d'Estilbe, filla d'Eòsfor.

Nou!!: Mitologia grega і Autòlic (fill d'Hermes) · Veure més »

Autònoe

Autònoe, (en grec antic Αὐτονόη) d'acord amb la mitologia grega, va ser una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia.

Nou!!: Mitologia grega і Autònoe · Veure més »

Autònoe (nereida)

Autònoe (en grec antic Αὐτονόη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Autònoe (nereida) · Veure més »

Autònoe (satèl·lit)

Autònoe (del grec Αυτονόη) o Júpiter XXVIII és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Autònoe (satèl·lit) · Veure més »

Automedont (fill de Diores)

Automedont (en Automedon, en Αὐτομέδων) va ser, segons la mitologia grega l'auriga d'Aquil·les durant la guerra de Troia, i per això, el seu company a les batalles.

Nou!!: Mitologia grega і Automedont (fill de Diores) · Veure més »

Automedusa

Automedusa (en grec antic Αὐτομέδουσα) va ser, segons la mitologia grega, va ser una princesa de Mègara filla del rei Alcàtou, no se sap si de la seva primera esposa Pirgo o de la segona, Evacme, la filla del rei Megareu.

Nou!!: Mitologia grega і Automedusa · Veure més »

Auxo

Segons la mitologia grega, Auxo fou una de les Hores.

Nou!!: Mitologia grega і Auxo · Veure més »

Aventura gràfica

Els videojocs d'aventures o comunament aventures gràfiques són un tipus de programari d'entreteniment i videojocs, caracteritzats per la investigació, l'exploració, la solució de trencaclosques, la interacció amb personatges del videojoc i un enfocament en relat en comptes de desafiaments basats en reflexos.

Nou!!: Mitologia grega і Aventura gràfica · Veure més »

Avern

L'Avern (en italià:lago d'Averno) és un llac d'origen volcànic i de 35 metres de profunditat màxima, situat a la Campània, que els poetes llatins descrivien com l'entrada al baix món, o com el mateix baix món, que després fou anomenat l'infern.

Nou!!: Mitologia grega і Avern · Veure més »

Avinguda dels Camps Elisis

L'avinguda dels Camps Elisis (o simplement els Camps Elisis, de vegades fins i tot els Camps; en francès avenue des Champs-Élysées) és una gran i cèlebre avinguda de la ciutat de París.

Nou!!: Mitologia grega і Avinguda dels Camps Elisis · Veure més »

Axíoque

Axíoque (Axioche, Ἀξιόχη) en la mitologia grega és una nimfa.

Nou!!: Mitologia grega і Axíoque · Veure més »

Azà

Azà (en grec antic Ἀζᾶν) va ser, segons la mitologia grega, un rei de l'Arcàdia, fill d'Arcas i d'una dona que no era mortal, sinó una hamadríada anomenada Crisopelia.

Nou!!: Mitologia grega і Azà · Veure més »

Íam

D'acord amb la mitologia grega, Íam (en grec antic Ἴαμος, Íamos) fou un endeví, fill d'Apol·lo i d'Evadne, i el mític avantpassat de la casta sacerdotal dels Iàmides.

Nou!!: Mitologia grega і Íam · Veure més »

Ícar

A la mitologia grega, Ícar (en grec, Ίκαρος) era fill de Dèdal i d'una esclava de Minos, rei de Creta, anomenada Nàucrate.

Nou!!: Mitologia grega і Ícar · Veure més »

Ídmon

Ídmon (en grec antic, Ίδμων) era, segons la mitologia grega, un tintorer de Colofó, ciutat de Jònia.

Nou!!: Mitologia grega і Ídmon · Veure més »

Ídmon (fill d'Apol·lo)

Ídmon (grec antic Ἴδμων) va ser, en mitologia grega un argonauta i endeví, l'encarregat d'interpretar els presagis de l'expedició.

Nou!!: Mitologia grega і Ídmon (fill d'Apol·lo) · Veure més »

Íficle

Segons la mitologia grega, Íficle (en grec antic Ἴφικλος, Ífiklos) fou un heroi, fill de Fílac, rei de Ptiòtida, i de Clímene.

Nou!!: Mitologia grega і Íficle · Veure més »

Ífit (fill d'Èurit)

Ífit i Íole. Museu del Louvre E635 n3 D'acord amb la mitologia grega, Ífit (en grec antic Ἴφιτος, Ífitos), fou un heroi, fill d'Èurit, rei d'Ecàlia, i d'Antioquea.

Nou!!: Mitologia grega і Ífit (fill d'Èurit) · Veure més »

Ífit (fill de Nàubol)

Segons la mitologia grega, Ífit (en grec antic Ίφιτος) va ser un heroi, fill de Nàubol, rei de Fòcida.

Nou!!: Mitologia grega і Ífit (fill de Nàubol) · Veure més »

Ígor Stravinski

, nom complet amb patronímic Ígor Fiódorovitx Stravinski,fou un compositor rus, posteriorment nacionalitzat francès (1934) i estatunidenc (1945).

Nou!!: Mitologia grega і Ígor Stravinski · Veure més »

Ínac

D'acord amb la mitologia grega, Ínac (en grec antic Ἴναχος Ínakhos) va ser un déu fluvial de l'Argòlida, fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Ínac · Veure més »

Íole

Íole amb una fletxa Íole (en grec antic Ἰόλη) segons la mitologia grega, va ser una heroïna, filla d'Èurit, rei d'Ecàlia, i d'Antioquea.

Nou!!: Mitologia grega і Íole · Veure més »

Ítil (fill de Zetos)

Ítil (en grec antic Ίτυλος), va ser, segons la mitologia grega, el fill d'Aèdon i del tebà Zetos, en la llegenda del rossinyol que explica la tradició tebana.

Nou!!: Mitologia grega і Ítil (fill de Zetos) · Veure més »

Ítonos

Ítonos (en grec antic Ἴτωνος) o Itó (Ἴτων) era una ciutat de Tessàlia, al districte de Ftiotis que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, on diu que formava part dels territoris governats per Protesilau.

Nou!!: Mitologia grega і Ítonos · Veure més »

Èac

D'acord amb la mitologia grega, Èac (en Αἴακος, Aiakos) va ser un semidéu que esdevingué rei de l'illa d'Egina.

Nou!!: Mitologia grega і Èac · Veure més »

Èagre

ÈagreAquesta forma esdrúixola és la prioritzada en les obres habituals de referència, com ara el Diccionari Grec-Català o la traducció catalana del Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre Grimal, així com en traduccions catalanes de clàssics grecs.

Nou!!: Mitologia grega і Èagre · Veure més »

Èax

Èax (en grec antic Οίαξ), va ser, segons la mitologia grega, un dels tres fills de Naupli i de Clímene, la filla de Catreu.

Nou!!: Mitologia grega і Èax · Veure més »

Èbal (fill de Cinortes)

Segons la mitologia grega, Èbal (en grec antic Οίβαλος) va ser un rei d'Esparta, fill de Cinortes, segons Pausànias.

Nou!!: Mitologia grega і Èbal (fill de Cinortes) · Veure més »

Èbal (fill de Teló)

Segons la mitologia grega, Èbal (en grec antic Οίβαλος) va ser un heroi, fill de Teló i de la nimfa Sebetis.

Nou!!: Mitologia grega і Èbal (fill de Teló) · Veure més »

Èdip

Èdip (Oidipūs) fou un heroi de la mitologia grega que pertany al cicle tebà.

Nou!!: Mitologia grega і Èdip · Veure més »

Èfira (Tespròcia)

Mapa amb la ubicació aproximada d'algunes de les principals ciutats de l'antic Epir, en què s'observa la situació d'Èfira, al nord-oest de Casopa i Nicòpolis Èfira (en grec, Εφύρα) és el nom d'una antiga ciutat grega de Tespròcia.

Nou!!: Mitologia grega і Èfira (Tespròcia) · Veure més »

Èlara

Segons la mitologia grega, Èlara (Ἐλάρα) era una filla de Mínias, rei d'Orcomen, o potser d'Orcomen, el fundador d'aquella ciutat, i d'Eurianassa.

Nou!!: Mitologia grega і Èlara · Veure més »

Èlat

Segons la mitologia grega, Èlat p. 42 (Ἔλατος) va ser un rei d'Arcàdia, fill d'Arcas i de Leanira, o de la nimfa Crisopelia.

Nou!!: Mitologia grega і Èlat · Veure més »

Èleos

En la mitologia grega, Èleos (Έλεος) era la personificació de la pietat, la caritat i la misericòrdia.

Nou!!: Mitologia grega і Èleos · Veure més »

Èlim

Èlim (en grec antic Έλυμος), va ser segons la mitologia grega, un fill bastard d'Anquises.

Nou!!: Mitologia grega і Èlim · Veure més »

Èol (fill d'Hípotes)

A la mitologia grega, Èol (en grec antic Αἴολος) va ser un heroi, fill d'Hípotes (o bé de Posidó i d'Arne, o de Melanipe, segons altres genealogies).

Nou!!: Mitologia grega і Èol (fill d'Hípotes) · Veure més »

Èol (fill d'Hel·lè)

Segons la mitologia grega, Èol (en grec antic Αἴολος; en llatí Aeolus) va ser un rei de Magnèsia del Meandre, fill d'Hel·len i Orseis i per tant, net de Deucalió i de Pirra.

Nou!!: Mitologia grega і Èol (fill d'Hel·lè) · Veure més »

Èpaf

Segons la mitologia grega, Èpaf (en Ἔπαφος) va ser un rei d'Egipte, fill de Zeus i d'Ió.

Nou!!: Mitologia grega і Èpaf · Veure més »

Èpit (fill d'Èlat)

Segons la mitologia grega, Èpit (en grec antic Αἴπυτος Aipotos) va ser un rei d'Arcàdia, fill d'Èlat i de Laòdice.

Nou!!: Mitologia grega і Èpit (fill d'Èlat) · Veure més »

Èpit (fill d'Hipòtou)

Segons la mitologia grega, Èpit (en Àipytos) va ser un rei d'Arcàdia, fill d'Hipòtous i pare de Cípsel.

Nou!!: Mitologia grega і Èpit (fill d'Hipòtou) · Veure més »

Èpit (fill de Cresfontes)

Èpit (en grec antic Αἴπυτος Aipotos), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de l'heràclida Cresfontes, rei de Messènia i de Mèrope.

Nou!!: Mitologia grega і Èpit (fill de Cresfontes) · Veure més »

Èquem

egons la mitologia grega, Èquem (Ἔχεμος) va ser el fill d'Aèrop i net de Cefeu.

Nou!!: Mitologia grega і Èquem · Veure més »

Èrato

Èrato Segons la mitologia grega, Èrato (en grec antic Έρατώ, "la que provoca desig") va ser una de les nou muses, filla, com les seves germanes, de Zeus i Mnemòsine.

Nou!!: Mitologia grega і Èrato · Veure més »

Èreb

Segons la mitologia grega, Èreb (en grec antic Ἔρεβος 'foscor', 'ombra') va ser una divinitat primordial, sorgida directament del Caos.

Nou!!: Mitologia grega і Èreb · Veure més »

Èsac

Segons la mitologia grega, Èsac (en grec: Αίσακος), fou un heroi fill del rei de Troia Príam, les seves aventures succeïren abans de l'inici de la Guerra de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Èsac · Veure més »

Èson

Segons la mitologia grega, Èson (en grec antic Αἴσων) va ser un rei de Iolcos, fill de Creteu i de Tiro.

Nou!!: Mitologia grega і Èson · Veure més »

Èter (element)

Lèter (del llatí Aether i, al seu torn, del grec αἰθήρ aithēr, 'substància etèria; part més alta del firmament') era el cinquè element clàssic, una hipotètica substància extremadament lleugera que es creia que ocupava tots els espais buits com un fluid.

Nou!!: Mitologia grega і Èter (element) · Veure més »

Èter (mitologia)

Èter, (en grec antic Αἰθήρ, Aizer), segons la mitologia grega, és la personificació del cel superior, on la llum és més pura que la part del cel més propera a la terra.

Nou!!: Mitologia grega і Èter (mitologia) · Veure més »

Èurit (fill d'Hermes)

Segons la mitologia grega, Èurit (en grec antic Εὔρυτος) va ser un heroi, fill d'Hermes i d'Antianira.

Nou!!: Mitologia grega і Èurit (fill d'Hermes) · Veure més »

Èurit (fill de Melaneu)

Èurit. Museu del Louvre E635 n2 Èurit, (en grec antic Εὔρυτος) segons la mitologia grega,va ser un dels reis d'Ecàlia, ciutat que tan aviat se situa a Tessàlia com a Messènia.

Nou!!: Mitologia grega і Èurit (fill de Melaneu) · Veure més »

Èurit (fill de Posidó)

Èurit, (en grec antic Εὔρυτος) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Posidó i Molíone.

Nou!!: Mitologia grega і Èurit (fill de Posidó) · Veure més »

Èurite

Èurite (Εὐρύτη) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa que amb Posidó va tenir un fill, Halirroti, personatge que té relació amb l'origen del nom de l'Areòpag d'Atenes.

Nou!!: Mitologia grega і Èurite · Veure més »

Ògig

Segons la mitologia grega, Ògig (en grec antic Ὤγυγος, Ogigos) va ser un rei de la Beòcia, fill de Posidó (tot i que alguns el fan fill de l'heroi Beot, que va donar nom a Beòcia) i d'Alistra.

Nou!!: Mitologia grega і Ògig · Veure més »

Òmfale

Segons la mitologia grega, Òmfale (en grec antic Ὀμφάλη), va ser, en la versió més coneguda, una reina de Lídia, filla de Iàrdan.

Nou!!: Mitologia grega і Òmfale · Veure més »

Òpera Garnier

L'Òpera Garnier, també coneguda com l'Òpera de París o Palau Garnier és un dels edificis més característics del 9è districte de París i del paisatge urbà de la capital francesa.

Nou!!: Mitologia grega і Òpera Garnier · Veure més »

Òquim

Segons la mitologia grega, Òquim (en grec antic Ὄχιμος, Ókhimos) va ser un dels Helíades, un dels set fills d'Hèlios i de la nimfa Rode.

Nou!!: Mitologia grega і Òquim · Veure més »

Òrbita ocular

Les òrbites oculars són dues cavitats exocràniques constituïdes per elements dels ossos del cap.

Nou!!: Mitologia grega і Òrbita ocular · Veure més »

Òrcam

D'acord amb la mitologia grega, Òrcam fou un rei dels aquemènides, a Pèrsia.

Nou!!: Mitologia grega і Òrcam · Veure més »

Òrnees

Òrnees (en Orneae; gentilici Ὀρνεάτης, orneata) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada al districte de l'Argòlida, al Peloponnès.

Nou!!: Mitologia grega і Òrnees · Veure més »

Òxid de titani(IV)

L'òxid de titani(IV) o diòxid de titani és un compost de titani que es troba de manera natural, la fórmula del qual és TiO.

Nou!!: Mitologia grega і Òxid de titani(IV) · Veure més »

Òxil

Segons la mitologia grega, Òxil (en Òxylos) va ser un heroi, fill d'Ares i de Protogenia, per tant net de Calidó i besnet de l'heroi Etol.

Nou!!: Mitologia grega і Òxil · Veure més »

Æsir

Els ǽsir són la nissaga de déus del panteó nòrdic més importants.

Nou!!: Mitologia grega і Æsir · Veure més »

Àbia (filla d'Heracles)

Àbia, segons la mitologia grega, fou una filla d'Heracles.

Nou!!: Mitologia grega і Àbia (filla d'Heracles) · Veure més »

Àcid hormèlic

Làcid hormèlic, de nom sistemàtic àcid 15-ciclopent-2-en-1-ilpentadecanoic, és un àcid carboxílic de cadena lineal amb quinze àtoms de carboni i té enllaçat al carboni 15 un grup 2-ciclopen-1-il, la qual fórmula molecular és C20H36O2.

Nou!!: Mitologia grega і Àcid hormèlic · Veure més »

Àctor

D'acord amb la mitologia grega, Àctor (en grec antic Άκτωρ) va ser un heroi tessali, fill de Deíon i de Diomede, o de Mirmídon i de Pisídice, una de les filles d'Èol.

Nou!!: Mitologia grega і Àctor · Veure més »

Àgave (filla de Cadme)

Penteu, fill d'Agaue, és esquinçat per sa mare i la germana d'ella, Ino. Lecànide (λεκανί&#962) àtica amb figures vermelles, aprox. 450-425 a. Cr. (Louvre, París) Segons la mitologia grega, Àgave o Agave (grec antic: Ἀγαύη; llatí: Ăgāuē o Ăgău&#275) va ser una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia.

Nou!!: Mitologia grega і Àgave (filla de Cadme) · Veure més »

Àgave (nereida)

Àgave (en grec antic Ἀγαυή) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Àgave (nereida) · Veure més »

Àguila de Prometeu

Hèracles i Prometeu. Louvre MNE1309 L'Àguila de Prometeu o també l'àguila del Caucas, o Etó, va ser, segons la mitologia grega, una àguila gegant filla de Tifó i d'Equidna.

Nou!!: Mitologia grega і Àguila de Prometeu · Veure més »

Àiax el Major

En la mitologia grega, Àiax (Aiax) o Aiant (Αἴᾱς), fill de Telamó, és un heroi grec rei de l'illa de Salamina que va participar en la Guerra de Troia capitanejant dotze naus.

Nou!!: Mitologia grega і Àiax el Major · Veure més »

Àiax el Menor

440), Museu del Louvre En la mitologia grega, Àiax (Aiax) o Aiant (Αἴᾱς), fill d'Oileu, és un heroi grec rei de la Lòcrida que va participar en la Guerra de Troia capitanejant quaranta naus.

Nou!!: Mitologia grega і Àiax el Menor · Veure més »

Àleu

Segons la mitologia grega, Àleu (en grec antic Ἀλεός) va ser un rei de Tegea, fill d'Afidant i net d'Arcas.

Nou!!: Mitologia grega і Àleu · Veure més »

Àlope

Segons la mitologia grega, Àlope (en Ἀλοπή) va ser una filla de Cercíon, un bandoler que regnava a Eleusis.

Nou!!: Mitologia grega і Àlope · Veure més »

Àmic

Àmic encadenat pels argonautes Àmic (en grec antic Ἄμυκος "el que dessagna"), va ser, segons la mitologia grega, un gegant fill de Posidó.

Nou!!: Mitologia grega і Àmic · Veure més »

Ànima

Déu observa la lluita entre un àngel i un dimoni per una ànima humana. En moltes religions i escoles filosòfiques, lànima és la part immaterial o espiritual d'un ésser viu, sovint considerada com a eterna.

Nou!!: Mitologia grega і Ànima · Veure més »

Ànteros

Ànteros. Piccadilly Circus London D'acord amb la mitologia grega, Ànteros (en grec antic Αντερως) va ser una divinitat, fill d'Ares i d'Afrodita.

Nou!!: Mitologia grega і Ànteros · Veure més »

Àries (astrologia)

Símbol Àries és un dels signes del zodíac, el corder.

Nou!!: Mitologia grega і Àries (astrologia) · Veure més »

Àrtemis

En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.

Nou!!: Mitologia grega і Àrtemis · Veure més »

Àrtemis (cràter)

Àrtemis és un minúscul cràter d'impacte de la Lluna localitzat al Mare Imbrium.

Nou!!: Mitologia grega і Àrtemis (cràter) · Veure més »

Àsia (filla d'Oceà)

Àsia (en grec antic Ἀσία), va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Àsia (filla d'Oceà) · Veure més »

Àsia (mitologia)

Àsia (en grec antic Άσία) en la mitologia grega era una filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Àsia (mitologia) · Veure més »

Àspalis

Àspalis (en grec antic Άσπαλίς), va ser, segons la mitologia grega, una noia de la ciutat de Melitea filla d'Argeu.

Nou!!: Mitologia grega і Àspalis · Veure més »

Àstac (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Àstac (Astacus) fou un fill de Posidó i la nimfa Òlbia.

Nou!!: Mitologia grega і Àstac (fill de Posidó) · Veure més »

Baaltis

Una estatueta del Museu Marítim d'Israel-Palestina que representa Aixera, segons alguns autors la mateixa anomenada ''Baaltis'' o ''Dione'' Baaltis, també anomenada Dione, era una deessa de la mitologia fenícia.

Nou!!: Mitologia grega і Baaltis · Veure més »

Baios

Segons la mitologia grega, Baios (Βαῖος) va ser un company d'Odisseu.

Nou!!: Mitologia grega і Baios · Veure més »

Bali (desambiguació)

* Geografia.

Nou!!: Mitologia grega і Bali (desambiguació) · Veure més »

Bandera de Turquia

Última bandera otomana abans del seu desmembrament La bandera de Turquia és la bandera nacional i el pavelló nacional de la República de Turquia.

Nou!!: Mitologia grega і Bandera de Turquia · Veure més »

Barbara Gordon

Barbara Gordon és una superheroïna de ficció que apareix en còmics publicats per DC Comics, habitualment en associació amb el superheroi Batman.

Nou!!: Mitologia grega і Barbara Gordon · Veure més »

Basilisc

''Medusa'' de Rubens. El naixement del primer basilisc segons la mitologia grega El basilisc o cocatris (del grec βασιλισκος, que vol dir 'reietó') és un monstre mitològic que ha estat descrit de formes diverses.

Nou!!: Mitologia grega і Basilisc · Veure més »

Bastó d'Esculapi

Bastó d'Esculapi o Asclepi El bastó d'Esculapi (o d'Asclepi) és el símbol de la medicina, consistent en un bastó amb una serp enroscada.

Nou!!: Mitologia grega і Bastó d'Esculapi · Veure més »

Bat Boy: The Musical

Bat Boy: The Musical és un musical rock nord-americà amb un llibret de Keythe Farley i Brian Flemming i música i lletra deLaurence O'Keefe, basat en un relat aparegut al Weekly World News del 23 de juny de 1992 sobre un mig noi, mig rap-penat, batejat com "Bat Boy", que va créixer vivint en una cova.

Nou!!: Mitologia grega і Bat Boy: The Musical · Veure més »

Batalla del Crimís

La Batalla del Crimís (Krimisós) va ser una batalla lliurada el 339 aC durant la Guerra de Sicília (600 aC-265 aC) en la qual un exèrcit de Siracusa comandat per Timoleont va atacar per sorpresa les tropes cartagineses d'Hàsdrubal i Hamílcar situades vora del riu Crimís, un riu secundari de Sicília a la vora de la població de Segesta.

Nou!!: Mitologia grega і Batalla del Crimís · Veure més »

Batalló Sagrat de Tebes

pederasta'''. Detall d'un atuell de figures negres de l'Àtica, del segle IV a. de C. El Batalló Sagrat de Tebes (en grec antic ἱερὸς λόχος / hieròs lókhos) era una unitat d'elit grega formada per 150 parelles d'amants, d'acord amb Plutarc (a la «Vida de Pelòpides») creada pel comandant tebà Gòrgides.

Nou!!: Mitologia grega і Batalló Sagrat de Tebes · Veure més »

Bató (mitologia)

Bató (en grec antic Βάτων), va ser, segons la mitologia grega, el conductor del carro d'Amfiarau, l'heroi tebà.

Nou!!: Mitologia grega і Bató (mitologia) · Veure més »

Batia

Batia (en grec antic Βάτεια), d'acord amb la mitologia grega, va ser filla de Teucre, cabdill dels teucris.

Nou!!: Mitologia grega і Batia · Veure més »

Batos (mitologia)

Batos (en grec antic Βάττος) va ser, segons la mitologia grega, un vell pastor que vivia a la Serra de Menalos.

Nou!!: Mitologia grega і Batos (mitologia) · Veure més »

Baubo

Baubo (en grec antic Βαυβώ/ Baubố), en la tradició òrfica de la mitologia grega, és una figura femenina lligada als misteris d'Eleusis i a la història de Demèter i Core.

Nou!!: Mitologia grega і Baubo · Veure més »

Bèbrices (Pont)

Els bèbrices o bebrics (en llatí Bebrici, en grec antic Βέβρυκες) eren una nació del Pont.

Nou!!: Mitologia grega і Bèbrices (Pont) · Veure més »

Bòreas

Segons la mitologia grega, Bòreas o Bòrees (en grec antic Βορέας), era la personificació del vent del nord i era una de les quatre divinitats de l'element aeri.

Nou!!: Mitologia grega і Bòreas · Veure més »

Bòreas (Waterhouse)

Bòreas és una pintura a l'oli d'estil prerafaelita realitzada el 1903 per John William Waterhouse.

Nou!!: Mitologia grega і Bòreas (Waterhouse) · Veure més »

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Nou!!: Mitologia grega і Bòsfor · Veure més »

Bel·lerofont

Pegàs. D'acord amb la mitologia grega, Bel·lerofont (en grec antic Βελλεροφῶν), va ser un heroi grec, fill de Glaucos, rei de Corint, i d'Eurímede.

Nou!!: Mitologia grega і Bel·lerofont · Veure més »

Belos (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Belos (en grec antic Βῆλος) va ser un rei d'Egipte, un dels dos bessons, fills de Posidó i de Líbia.

Nou!!: Mitologia grega і Belos (fill de Posidó) · Veure més »

Belos (pare de Dido)

D'acord amb la mitologia grega, Belos (en grec antic Βῆλος), va ser, segons algunes genealogies, un rei de Tir, pare de Dido i de Pigmalió.

Nou!!: Mitologia grega і Belos (pare de Dido) · Veure més »

Beot

Beot (en grec antic Βοιωτός), segons la mitologia grega, fou un heroi, fill d'Itonos, rei de Tessàlia (o, segons altres, de Posidó), i de Melanipe (o Arne).

Nou!!: Mitologia grega і Beot · Veure més »

Bia (filla d'Estix)

Segons la mitologia grega, Bia (en grec antic Βία), que significa "la Violència", personifica aquesta abstracció.

Nou!!: Mitologia grega і Bia (filla d'Estix) · Veure més »

Biant

D'acord amb la mitologia grega, Biant (Βίας) va ser un rei d'Argos, fill d'Amitàon i d'Idomene, filla de Feres.

Nou!!: Mitologia grega і Biant · Veure més »

Biblioteca històrica

La Biblioteca històrica (Bibliotheca historica) és un tractat d'història de Diodor de Sicília del on descriu la història i la cultura de diversos pobles de l'antiguitat barrejant mites, informacions de primera mà i reculls d'autors anteriors.

Nou!!: Mitologia grega і Biblioteca històrica · Veure més »

Biblis

Segons la mitologia grega, Biblis (en Βυβλίς) va ser filla de Milet i de Ciànea.

Nou!!: Mitologia grega і Biblis · Veure més »

Bisaltes

Els bisaltes (en llatí bisaltae, en grec antic Βισάλτης) eren un poble traci que habitava la regió de Bisàltia, situada entre Macedònia i Tràcia.

Nou!!: Mitologia grega і Bisaltes · Veure més »

Bisaltes (mitologia)

Bisaltes (en grec antic Βισάλτης) va ser, segons la mitologia grega, un heroi fill d'Hèlios i Gea.

Nou!!: Mitologia grega і Bisaltes (mitologia) · Veure més »

Bizant (mitologia)

Bizant, (en grec antic Βύζας, Βύζαντας) segons la mitologia grega, és el fill de Posidó i de Ceròesa.

Nou!!: Mitologia grega і Bizant (mitologia) · Veure més »

Black Magic (manga)

Black Magic és el primer manga de Masamune Shirow, publicat a un fanzine.

Nou!!: Mitologia grega і Black Magic (manga) · Veure més »

Bogna Burska

Bogna Burska (nascuda el 1974) és una dramaturga i artista visual polonesa. El seu art es presenta des d'una perspectiva feminista.

Nou!!: Mitologia grega і Bogna Burska · Veure més »

Bora (vent)

Nin, Croàcia La bora és un vent catabàtic que bufa del nord al nord-est al mar Adriàtic, Croàcia, Itàlia, Grècia, Eslovènia i Turquia.

Nou!!: Mitologia grega і Bora (vent) · Veure més »

Borèades

Un dels borèades en un gerro d'alabastre corinti de figures negres, 615-600 aC. Louvre, L27 Els Borèades (en grec antic: Βορεάδαι), d'acord amb la mitologia grega, era el nom amb què es coneixen els fills bessons de Bòreas, el vent del nord, i d'Oritia, la filla d'Erecteu.

Nou!!: Mitologia grega і Borèades · Veure més »

Bosc sagrat

Monòlits al bosc sagrat de Mawphlang (Índia) Un bosc sagrat és un petit espai dins d'un bosc considerat d'importància religiosa en una determinada cultura.

Nou!!: Mitologia grega і Bosc sagrat · Veure més »

Botes de set llegües

En Polzet traient les botes de set llegües a l'ogre (Gustave Doré) Les botes de set llegües són un calçat fictici que apareix a diversos contes i que permet al seu portador la possibilitat de ser pta a gran velocitat sense esforç, per caminar grans distàncies de forma màgica.

Nou!!: Mitologia grega і Botes de set llegües · Veure més »

Brau de Creta

El Brau de Creta és un ésser fantàstic de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Brau de Creta · Veure més »

Briàreu

Briareu 1795 En la mitologia grega Briàreu (en grec Βριάρεως Briareôs, Βριάρηος Briarêos o Οβριάρεως, Obriareôs, «fort») és un dels Hecatonquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps, fills d'Urà i Gea.

Nou!!: Mitologia grega і Briàreu · Veure més »

Briseida

''Aquil·les i Briseida'', d'Agostino Carracci. En la mitologia grega Briseida (en grec Βρισηίς, Brisēis), que tenia per nom veritable Hipodamia, és una vídua troiana i filla de Brises que va ser raptada durant la Guerra de Troia per Aquil·les després de la mort dels seus tres germans i el seu marit, el rei Mines de Lirnessos.

Nou!!: Mitologia grega і Briseida · Veure més »

Brises

Brises (en grec antic Βρίσης), va ser, segons la mitologia grega, el pare de Briseida.

Nou!!: Mitologia grega і Brises · Veure més »

Britomartis

'''''L'ofegament de Britomartis''''', tapís dissenyat, probablement, per '''Jean Cousin el Vell'''. D'acord amb la mitologia grega, BritomartisTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-Català, Βριτόμαρτις.

Nou!!: Mitologia grega і Britomartis · Veure més »

Brontes

D'acord amb la mitologia grega, Brontes fou un dels ciclops Urànides.

Nou!!: Mitologia grega і Brontes · Veure més »

Broteas

Broteas era el nom d'un caçador i escultor de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Broteas · Veure més »

Busiris (fill de Posidó)

Heracles i Busiris Segons la mitologia grega, Busiris (en grec antic Βούσιρις), fou un rei d'Egipte, fill de Posidó i de Lisianassa (o de Líbia, segons altres versions).

Nou!!: Mitologia grega і Busiris (fill de Posidó) · Veure més »

Butes (fill de Bòreas)

Butes (en grec antic Βούτης), d'acord amb la mitologia grega, va ser un fill de Bòreas i germanastre de Licurg.

Nou!!: Mitologia grega і Butes (fill de Bòreas) · Veure més »

Butes (fill de Pandíon)

Segons la mitologia grega, Butes (en grec antic Βούτης), va ser un sacerdot atenenc, fill de Pandíon i de Zeuxipe.

Nou!!: Mitologia grega і Butes (fill de Pandíon) · Veure més »

Butes l'argonauta

Butes (Βούτης) és un personatge àtic de la mitologia grega, fill de Teleont, que fou un dels membre de l'expedició dels argonautes.

Nou!!: Mitologia grega і Butes l'argonauta · Veure més »

Caïstre

En la mitologia grega, Caïstre (en Κάϋστρος) va ser una divinitat fluvial associada al riu Caïstre, un riu de Lídia (Àsia Menor).

Nou!!: Mitologia grega і Caïstre · Veure més »

Cabells rossos

Retrat de dona jove amb unicorn (Dama amb ''unicorn'') (1506), per Raffaello Sanzio representa una jove amb cabell ros El ros és un color de cabells caracteritzat per nivells baixos del fosc pigment melanina.

Nou!!: Mitologia grega і Cabells rossos · Veure més »

Cadme

Cadme matant el dragó Segons la mitologia grega, Cadme (en grec antic Κάδμος), va ser un heroi, fill d'Agenor, rei de Fenícia, i de Telefaassa (o segons altres tradicions d'Argíope).

Nou!!: Mitologia grega і Cadme · Veure més »

Cadmeus

En la mitologia grega, els cadmeons o cadmeus (en Καδμείωνες o Καδμεῖοι) foren el poble de Cadme, que poblaren Cadmea i el seu territori, Beòcia, després de fer-ne fora els seus habitants originals, els hiantes.

Nou!!: Mitologia grega і Cadmeus · Veure més »

Caduceu

Caduceu, símbol d'Hermes o Mercuri i un dels símbols del comerç La paraula caduceu deriva del grec κηρυκειον que significa 'estri del missatger'.

Nou!!: Mitologia grega і Caduceu · Veure més »

Caiguda de l'home

Il·lustració de Cornelis van Haarlem, 1592 La Caiguda de l'Home es refereix a la doctrina cristiana de la transició dels primers éssers humans d'un estat d'obediència innocent a Déu, a un estat culpable de desobediència a Déu.

Nou!!: Mitologia grega і Caiguda de l'home · Veure més »

Cal·líaros

Cal·líaros (en grec antic Καλλίαρος) era una antiga ciutat de la Lòcrida que Homer menciona al "Catàleg de les naus" de la Ilíada.

Nou!!: Mitologia grega і Cal·líaros · Veure més »

Cal·líope

Cal·líope, 1869 Urània i Cal·líope Cal·líope és una de les muses de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Cal·líope · Veure més »

Cal·lírroe (donzella calidònia)

Segons la mitologia grega, Cal·lírroe (en grec antic Καλλιρρόη) va ser una donzella calidònia que va donar nom a una font propera a Calidó.

Nou!!: Mitologia grega і Cal·lírroe (donzella calidònia) · Veure més »

Cal·lírroe (filla d'Escamandre)

Segons la mitologia grega, Cal·lírroe (en grec antic Καλλιρρόη) va ser una nimfa, filla del déu fluvial Escamandre.

Nou!!: Mitologia grega і Cal·lírroe (filla d'Escamandre) · Veure més »

Cal·lírroe (filla d'Oceà)

Cal·lírroe (en grec antic Καλλιρρόη), va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, filla d'Oceà i Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Cal·lírroe (filla d'Oceà) · Veure més »

Cal·lianassa

Cal·lianassa (en grec antic Καλλιάνασσα) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis, que Homer i Gai Juli Higí citen a les seves llistes de nereides.

Nou!!: Mitologia grega і Cal·lianassa · Veure més »

Cal·lianira

Cal·lianira (en grec antic Καλλιάνειρα) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis, que cita Homer a la llista de nereides que dona a la Ilíada.

Nou!!: Mitologia grega і Cal·lianira · Veure més »

Cal·listo (mitologia)

Àrtemis i les nimfes descobreixen Cal·listo embarassada D'acord amb la mitologia grega, Cal·listo (en grec antic Καλλιστώ) va ser una nimfa del bosc, filla de Licàon o també de Nicteu.

Nou!!: Mitologia grega і Cal·listo (mitologia) · Veure més »

Cal·listo (satèl·lit)

Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.

Nou!!: Mitologia grega і Cal·listo (satèl·lit) · Veure més »

Calcant

Calcant (a la dreta) conduint Ifigenia al sacrifici, fresc sobre guix de Pompeia, després del 62 d. C., Museu nacional arqueològic de Nàpols En mitologia grega, Calcant o Calcas (en grec antic Κάλχας / Kálkhas), és un endeví grec, de Micenes o potser de Mègara, que apareix en els relats de la guerra de Troia, sobretot en la Ilíada.

Nou!!: Mitologia grega і Calcant · Veure més »

Calcíope (filla d'Eetes)

Segons la mitologia grega, Calcíope (en grec antic Χαλκιόπη), va ser una filla d'Eetes, rei de la Còlquida.

Nou!!: Mitologia grega і Calcíope (filla d'Eetes) · Veure més »

Calcíope (filla d'Eurípil)

Segons la mitologia grega, Calcíope (en grec antic Χαλκιόπη) fou el nom d'una filla d'Eurípil, rei de l'illa de Cos.

Nou!!: Mitologia grega і Calcíope (filla d'Eurípil) · Veure més »

Calcíope (filla de Rexènor)

Segons la mitologia grega, Calcíope (en grec antic Χαλκιόπη) va ser una filla de Rexènor (o de Calcodont) i la segona esposa d'Egeu, rei d'Atenes, ja que la primera va ser Meta, filla d'Hoples.

Nou!!: Mitologia grega і Calcíope (filla de Rexènor) · Veure més »

Calcodont

Calcodont (en grec antic Χαλκώδων), va ser, segons la mitologia grega, un heroi d'Eubea, fill d'Abant, l'epònim dels abants i pare de l'heroi Elefènor, que participà en la guerra de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Calcodont · Veure més »

Caldona (satèl·lit)

Caldona (del grec Xαλδηνη) o Júpiter XXI és un satèl·lit natural irregular del planeta Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Caldona (satèl·lit) · Veure més »

Cale (satèl·lit)

Cale (del grec Καλη) o Júpiter XXXVIII és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Cale (satèl·lit) · Veure més »

Calidó (fill d'Ares)

D'acord amb la mitologia grega, Calidó (en Καλυδών) va ser un fill d'Ares i d'Astínome.

Nou!!: Mitologia grega і Calidó (fill d'Ares) · Veure més »

Calidó (fill d'Etol)

Calidó (en grec antic Καλυδών), segons la mitologia grega, va ser un heroi grecfill d'Etol, rei de l'Èlida, i de Prònoe.

Nou!!: Mitologia grega і Calidó (fill d'Etol) · Veure més »

Calidó (fill de Testi)

Segons la mitologia grega, Calidó (en grec antic Καλυδών) va ser un fill de Testi.

Nou!!: Mitologia grega і Calidó (fill de Testi) · Veure més »

Calliope

Calliope és un gènere d'ocells de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Nou!!: Mitologia grega і Calliope · Veure més »

Camenes

Les camenes habitaven en fonts naturals, com aquesta del parc Caffarelli (Roma) que va ser guarnida amb marbre En la mitologia romana, les camenes van ser nimfes llatines de les fonts i eren invocades per les dones treballadores.

Nou!!: Mitologia grega і Camenes · Veure més »

Camir (fill de Cèrcaf)

Camir (en grec antic Κάμειρον) va ser un heroi de la mitologia grega, fill de Cèrcaf i Cidipa la filla d'Òquim, un dels helíades, que va ser rei de l'illa de Rodes.

Nou!!: Mitologia grega і Camir (fill de Cèrcaf) · Veure més »

Campaner blanc

El campaner blanc (Procnias albus) és una espècie d'au paseriforme de la família Cotingidae pertanyent al gènere Procnias.

Nou!!: Mitologia grega і Campaner blanc · Veure més »

Campe

En la mitologia grega, Campe (en grec antic Κάμπη Kámpê, potser de κάμπος kámpos, ‘monstre marí') era la guardiana a qui Cronos va encarregar vigilar el Tàrtar, on havia empresonat els ciclops i els hecatonquirs.

Nou!!: Mitologia grega і Campe · Veure més »

Camps Elisis

En la mitologia grega, els camps Elisis o simplement l'Elisi (en grec antic, Ἠλύσιον πεδίον / Êlýsion pedíon, de ἐνηλύσιον / enêlýsion, lloc tocat pel llamp), és el lloc de l'inframón on els herois i la gent virtuosa gaudeixen del descans després de la mort.

Nou!!: Mitologia grega і Camps Elisis · Veure més »

Canon EOS

Canon EOS (Electro-Optical-System o Sistema Electro òptic) és un sistema fotogràfic creat per la signatura japonesa Canon Inc.

Nou!!: Mitologia grega і Canon EOS · Veure més »

Canta in prato

Canta in prato, RV 623, és una obra religiosa d'Antonio Vivaldi, un motet sobre un text anònim.

Nou!!: Mitologia grega і Canta in prato · Veure més »

Cantos d'Eubea

Segons la mitologia grega, Cantos (Κάνθος) va ser un heroi natural de l'illa d'Eubea, fill de Canet i net d'Abant.

Nou!!: Mitologia grega і Cantos d'Eubea · Veure més »

Canya (planta)

Canya de sant Joan a Macarella (Menorca) La canya és la tija de diferents poàcies (antigament gramínies) lignificades.

Nou!!: Mitologia grega і Canya (planta) · Veure més »

Caos

Atractor de Lorenz, un sistema caòtic. Originàriament, el terme caos es refereix a la substància primordial a partir de la qual, segons la mitologia grega, va nàixer l'univers i prové del mot grec Χαος.

Nou!!: Mitologia grega і Caos · Veure més »

Caos (mitologia)

Segons la mitologia grega, el caos (en grec antic Χάος) era el principi informe existent des de sempre del qual s'originaren totes les coses del món.

Nou!!: Mitologia grega і Caos (mitologia) · Veure més »

Cap Súnion

Temple de Posidó El cap Súnion (en grec, Aκρωτήριο Σούνιο, Akrotírio Súnio; en grec antic, Άκρον Σούνιον, Àkron Súnion; en llatí, Suni promontorium; en venecià, Capo Colonne; en català antic, cap de les Columnes) és un cap situat a 69 quilòmetres per carretera al SSE d'Atenes, a l'extrem sud de la península de l'Àtica, a Grècia.

Nou!!: Mitologia grega і Cap Súnion · Veure més »

Capis (fill d'Assàrac)

Capis (en grec antic Κάπυς) va ser, en la mitologia grega un rei de Troia, fill d'Assàrac.

Nou!!: Mitologia grega і Capis (fill d'Assàrac) · Veure més »

Capsa de Pandora

Pandora obre la capsa que li havia lliurat Zeus, alliberant així tots els mals del món. La capsa de Pandora és un mític recipient de la mitologia grega, pres de la història de Pandora, la primera dona, creada per Hefest per ordre de Zeus, el seu pare.

Nou!!: Mitologia grega і Capsa de Pandora · Veure més »

Carcinos

Carcinos (Καρκίνος, habitualment denominat pel seu nom en llatí, Càncer, o, simplement com el Cranc) és un cranc gegant de la mitologia grega que habitava a la llacuna de Lerna.

Nou!!: Mitologia grega і Carcinos · Veure més »

Cariclo (filla d'Oceà)

D'acord amb la mitologia grega, Cariclo (en grec antic Χαρικλώ) va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis (però alguns la creuen filla d'Apol·lo).

Nou!!: Mitologia grega і Cariclo (filla d'Oceà) · Veure més »

Cariclo (filla de Cicreu)

Cariclo (en grec antic Χαρικλώ), segons la mitologia grega, va ser una filla de Cicreu, rei de Salamina.

Nou!!: Mitologia grega і Cariclo (filla de Cicreu) · Veure més »

Carisma

El carisma es considera una qualitat de la personalitat que atreu els altres i els fa més receptius a les seves idees, és una barreja de caràcter, influència i habilitats socials.

Nou!!: Mitologia grega і Carisma · Veure més »

Carlos Schwabe

Carlos Schwabe (21 de juliol de 1866 – 22 de gener de 1926) fou un pintor simbolista i impressor suís.

Nou!!: Mitologia grega і Carlos Schwabe · Veure més »

Carmànor

Carmànor (en grec antic Καρμάνωρ) va ser, segons la mitologia grega, un sacerdot de la ciutat de Tarrha, a l'illa de Creta que acollí, segons explicaven els cretencs, Apol·lo i Àrtemis després que els déus venceren la serp Pitó, els purificà i es consagrà al seu culte.

Nou!!: Mitologia grega і Carmànor · Veure més »

Carme (mitologia)

El mite de Carme va sorgir a Creta Carme és la forma llatinitzada de la paraula grega Κάρμη (Karmê, «la qui compateix»), i és també un personatge de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Carme (mitologia) · Veure més »

Carmenta

Carmenta-Nicòstrata Segons la mitologia romana, Carmenta (també Carmentis) va ser una nimfa, filla del riu Ladó, a l'Arcàdia.

Nou!!: Mitologia grega і Carmenta · Veure més »

Carnabont

Carnabont (en grec antic Καρναβών), va ser, segons la mitologia grega, un rei dels getes que va acollir amb hospitalitat Triptòlem quan aquest, seguint les instruccions de Demèter, recorria tots els indrets de la terra amb un carro tirat per dracs, i així donava a conèixer als homes el cultiu del blat.

Nou!!: Mitologia grega і Carnabont · Veure més »

Carnaval de Barranquilla

Disfressa de lleó al Carnaval de Barranquilla. Disfresa amb plomes d'aus. El Carnaval de Barranquilla és la festa folklòrica i cultural més important de Colòmbia.

Nou!!: Mitologia grega і Carnaval de Barranquilla · Veure més »

Carnos

Carnos, o també Carneu, (en grec antic Κάρνος), va ser, segons la mitologia grega, un endeví originari d'Acarnània.

Nou!!: Mitologia grega і Carnos · Veure més »

Caront

* Astronomia: Caront (satèl·lit) és el principal satèl·lit de Plutó.

Nou!!: Mitologia grega і Caront · Veure més »

Caront (mitologia)

Museu de Belles Arts. Caront (en grec antic Χάρων), és un geni del món infernal, un personatge de la mitologia grega encarregat de portar les ànimes a l'Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront (en algunes fonts, apareix confós amb la llacuna Estígia), fins a l'altra riba del riu dels morts.

Nou!!: Mitologia grega і Caront (mitologia) · Veure més »

Caront (satèl·lit)

Caront és el més gran dels satèl·lits de Plutó.

Nou!!: Mitologia grega і Caront (satèl·lit) · Veure més »

Carpo (Hores)

D'acord amb la mitologia grega, Carpo (en grec antic Καρπώ) va ser una de les Hores.

Nou!!: Mitologia grega і Carpo (Hores) · Veure més »

Carronya

Un zopilot negre s'alimenta de la carronya d'un esquirol. Carronya (del llatí caro, que vol dir 'carn') es refereix a les restes d'un animal mort.

Nou!!: Mitologia grega і Carronya · Veure més »

Cartografia de Mercuri

Mercuri Per la cartografia de Mercuri, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) ha dividit convencionalment la superfície del planeta d'acord amb un reticulat, adaptat a una representació a escala 1: 5.000.000, que defineix 15 quadrangles,, International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN) designats de H-1 a H-15 (l' H és l'acrònim d'Hermes, l'equivalent grec de Mercuri).

Nou!!: Mitologia grega і Cartografia de Mercuri · Veure més »

Casa del Poeta Tràgic

La Casa del Poeta Tràgic és un conjunt de ruïnes situat a Pompeia, antiga ciutat romana destruïda i sepultada per les cendres de l'erupció del Vesuvi l'any 79.

Nou!!: Mitologia grega і Casa del Poeta Tràgic · Veure més »

Casos

Casos (en Κάσος, Kasos) és una illa grega de l'arxipèlag del Dodecanès situada entre Càrpatos i Creta.

Nou!!: Mitologia grega і Casos · Veure més »

Cassandra

Àiax i Cassandra En la mitologia grega, Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Cassandra · Veure més »

Cassífone

D'acord amb la mitologia grega, Cassífone (en grec antic Κασσιφόνη), va ser una heroïna, filla d'Odisseu i de Circe, i germana de Telègon.

Nou!!: Mitologia grega і Cassífone · Veure més »

Cassiope

Cassiope és un gènere de plantes de 9-12 espècies de petits arbustos perennes de la família de les Ericaceae.

Nou!!: Mitologia grega і Cassiope · Veure més »

Cassiopea (mitologia)

Cassiopea representada com a constel·lació lligada a la cadira. Hyginus, ''Poeticon Astronomicon''. "U.S. Naval Observatory Library" Segons la mitologia grega, Cassiopea (Cassiepeia o Cassiopeia, Κασσιέπεια o Κασσιόπεια) era l'esposa de Cefeu, rei d'Etiòpia (l'Etiòpia mitològica no correspon amb el país actual i era probablement a les costes orientals del Mediterrani), i mare d'Andròmeda.

Nou!!: Mitologia grega і Cassiopea (mitologia) · Veure més »

Castàlia (nimfa)

Segons la mitologia grega, Castàlia (en Κασταλία) fou una nimfa del Parnàs associada a la font Castàlia.

Nou!!: Mitologia grega і Castàlia (nimfa) · Veure més »

Catàleg de les dones

Fragment d'un papir que conté el principi de la descripció de la família de l'heroïna Electra del llibre 3 o 4 El Catàleg de les dones (en grec: κατάλογος γυναικῶν, gynaikon katálogos), també conegut com a Ehoiai: en grec: Ἠοῖαι, en llatí: Eoeae o Ehoeae, derivat de la fórmula ἠ οἵη / Høie, 'o que...', que introdueix cada estrofa del poema, és un dels tres poemes d'Hesíode, dividit en cinc llibres.

Nou!!: Mitologia grega і Catàleg de les dones · Veure més »

Caunos

Segons la mitologia grega, Caunos (en Καύνος) va ser un heroi fill de Milet, fundador de la ciutat d'aquest nom, i de la nimfa Ciànea.

Nou!!: Mitologia grega і Caunos · Veure més »

Cavall alat

Cavalls alats de Tarquínia, art etrusc, exposats al Museu Nacional de Tarquínia Un cavall alat és un cavall amb un parell d'ales, generalment amb plomes i inspirat en els ocells.

Nou!!: Mitologia grega і Cavall alat · Veure més »

Cavall blanc (mitologia)

De 3,000 anys d'antiguitat, el Cavall blanc d'Uffington com una figura de turó a Anglaterra. Els cavalls blancs tenen una importància especial en les mitologies de cultures de tot el món.

Nou!!: Mitologia grega і Cavall blanc (mitologia) · Veure més »

Càlice (satèl·lit)

Càlice (del grec Καλύκη) o Júpiter XXIII és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Càlice (satèl·lit) · Veure més »

Cànace

Suïcidi de Cànace. BnF Segons la mitologia grega, Cànace (en grec antic Κανάκη) va ser una heroïna, filla d'Èol, rei de Magnèsia, i d'Enàrete.

Nou!!: Mitologia grega і Cànace · Veure més »

Càndal

Càndal (en grec antic Κάνδαλος) va ser, segons la mitologia grega, un dels helíades, fill d'Hèlios, el Sol, i de la nimfa Rode.

Nou!!: Mitologia grega і Càndal · Veure més »

Càon

Càon (grec Χάων, genitiu: Χάονος) fou segons la mitologia grega un príncep troià, fill de Príam.

Nou!!: Mitologia grega і Càon · Veure més »

Càrites (mitologia)

s). D'acord amb la tradició mitològica grega, les Càrites (en grec antic Χάριτες) van ser unes divinitats, filles de Zeus i d'Eurínome.

Nou!!: Mitologia grega і Càrites (mitologia) · Veure més »

Càrops (mitologia)

Càrops (en grec antic Χάροψ Khárops) va ser, segons la mitologia grega, un traci que va avisar Dionís de les intencions que tenia Licurg contra el déu.

Nou!!: Mitologia grega і Càrops (mitologia) · Veure més »

Càstor (muntanya)

El Càstor (en italià, Càstore i en francès i alemany, Castor) és una muntanya de 4.223 metres que es troba entre les regions de la Vall d'Aosta a Itàlia i el Valais a Suïssa, al massís del Mont Rosa als Alps Penins.

Nou!!: Mitologia grega і Càstor (muntanya) · Veure més »

Càucon

Càucon (en grec antic Καύκων), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill de Licàon, i per tant, de la raça dels pelasgs.

Nou!!: Mitologia grega і Càucon · Veure més »

Càucon (fill de Celeno)

D'acord amb la mitologia grega, Càucon (en grec antic Καύκων), va ser un heroi, considerat fill de Celeno i net de l'atenès Flios.

Nou!!: Mitologia grega і Càucon (fill de Celeno) · Veure més »

Cèfal (mitologia)

Cèfal i Eos, per Pierre-Narcisse Guérin. En la mitologia grega hi ha dos personatges anomenats Cèfal (Κέφαλος).

Nou!!: Mitologia grega і Cèfal (mitologia) · Veure més »

Cèram

Cèram (Κέραμος) era, segons la mitologia grega, un heroi nascut a Atenes que va donar el nom al barri atenenc del Ceràmic.

Nou!!: Mitologia grega і Cèram · Veure més »

Cèrber

En la mitologia grega, el ca Cèrber (en Κέρβερος; en Cerberus) era el guardià de les portes de l'Hades (l'infern).

Nou!!: Mitologia grega і Cèrber · Veure més »

Cèrber (satèl·lit)

Llunes de pluto Cèrber, (també conegut amb els noms provisionals de S/2011 P 1, S/2011 (134340) 1 o P4) és un petit satèl·lit natural de Plutó l'existència del qual s'anunciava el 20 de juliol de 2011.

Nou!!: Mitologia grega і Cèrber (satèl·lit) · Veure més »

Cèrcaf

D'acord amb la mitologia grega, Cèrcaf (en grec antic Κέρκαφος) va ser un rei de Rodes, un dels set fills d'Hèlios i de Rode, els Helíades.

Nou!!: Mitologia grega і Cèrcaf · Veure més »

Cérvola de Cerinea

s) La cérvola o daina de Cerinea va ser una bèstia de la mitologia grega que tenia banyes d'or i peülles de bronze, consagrada per Taígete a Àrtemis.

Nou!!: Mitologia grega і Cérvola de Cerinea · Veure més »

Cíl·lar

Cíl·lar (en grec antic Κύλλαρος), va ser, segons la mitologia grega, un jove centaure d'una gran bellesa que va ser estimat per la centauressa Hilònome.

Nou!!: Mitologia grega і Cíl·lar · Veure més »

Cílix (heroi grec)

Cílix (en grec antic Κίλιξ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Agenor i de Telefaassa.

Nou!!: Mitologia grega і Cílix (heroi grec) · Veure més »

Cínires

Cínires i Mirra Segons la mitologia grega, Cínires o també Cíniras (en grec antic Κινύρας), va ser un rei de Xipre, el primer que hi va regnar, segons diu la tradició.

Nou!!: Mitologia grega і Cínires · Veure més »

Cípsel (mitologia)

Segons la mitologia grega, Cípsel (en grec antic Κύψελος) va ser un rei d'Arcàdia, fill d'Èpit.

Nou!!: Mitologia grega і Cípsel (mitologia) · Veure més »

Cízic (heroi)

Cízic (en grec antic Κύζικος), va ser, segons la mitologia grega, un heroi de la Propòntida, a la costa asiàtica.

Nou!!: Mitologia grega і Cízic (heroi) · Veure més »

Còcal

Còcal (en grec antic Κώκαλος Cocalos) va ser, segons la mitologia grega, un rei de la ciutat de Kamikos, a Sicília.

Nou!!: Mitologia grega і Còcal · Veure més »

Còricos

Còricos (en grec antic Κώρυκος, en llatí Corycus) era un promontori de Cilícia que formava part de la Cilícia Tràquea, a Anatòlia, segons diu Estrabó, que no menciona la fortalesa i la ciutat amb el mateix nom allà situades.

Nou!!: Mitologia grega і Còricos · Veure més »

Còrit (fill de Paris)

Segons la mitologia grega, Còrit (en grec antic Κόρυθος) va ser el fill del príncep Paris de Troia i la nimfa Enone.

Nou!!: Mitologia grega і Còrit (fill de Paris) · Veure més »

Còrit (fill de Zeus)

Segons la mitologia grega, Còrit (en grec antic Κόριθος) va ser un rei dels tirrens, fill de Zeus i d'Electra filla d'Atlas.

Nou!!: Mitologia grega і Còrit (fill de Zeus) · Veure més »

Còrit de Tègea

Còrit (Κόριθος), va ser, segons la mitologia grega, un rei de la ciutat de Tègea, a l'Arcàdia.

Nou!!: Mitologia grega і Còrit de Tègea · Veure més »

Cecropia

Cecropia és un gènere dedicat a la figura mitològica grega Cècrops; comprèn unes 65 espècies d'arbres dioics que es troben en Centreamèrica i Sud-amèrica.

Nou!!: Mitologia grega і Cecropia · Veure més »

Cedalió

Cedalió (en grec antic Κηδαλίων) va ser, segons la mitologia grega, el mestre del déu Hefest a Lemnos, el que va ensenyar-lo a forjar i a treballar els metalls.

Nou!!: Mitologia grega і Cedalió · Veure més »

Cefalònia

Cefalònia (Κεφαλονιά, Kefalonià; en català medieval Xifalònia) o Cefal·lènia (Κεφαλληνία) és una illa de la mar Jònica.

Nou!!: Mitologia grega і Cefalònia · Veure més »

Cefís (mitologia)

Segons la mitologia grega, Cefís (en Kēphisós) va ser una divinitat fluvial, fill d'Ocèan i Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Cefís (mitologia) · Veure més »

Cefeu (fill d'Àleu)

Cefeu (en grec antic Κηφεύς), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Àleu i de Neera.

Nou!!: Mitologia grega і Cefeu (fill d'Àleu) · Veure més »

Cefeu (fill de Belos)

El rei Cefeu i Cassiopea a un gravat del 1596 D'acord amb la mitologia grega, Cefeu (en grec antic Κηφεύς), va ser un rei d'Etiòpia, fill de Belos i d'Anquínoe.

Nou!!: Mitologia grega і Cefeu (fill de Belos) · Veure més »

Ceix

Gravat que representa la mort de Ceix. Segons la mitologia grega, Ceix (o Cèïx) p. 11 (en grec antic Κήυξ), va ser un heroi, fill de Fòsfor.

Nou!!: Mitologia grega і Ceix · Veure més »

Celèutor

Segons la mitologia grega, Celèutor (en grec antic Κελεύτωρ) va ser un heroi fill d'Agri de Calidó.

Nou!!: Mitologia grega і Celèutor · Veure més »

Celeno (filla d'Híam)

D'acord amb la mitologia grega, Celeno (en grec Κελαινώ, "fosca") va ser una filla d'Híam, cabdill foceu, i de Melanto.

Nou!!: Mitologia grega і Celeno (filla d'Híam) · Veure més »

Celeno (Harpia)

D'acord amb la mitologia grega, Celeno (en grec Κελαινό, "fosca") va ser una de les Harpies.

Nou!!: Mitologia grega і Celeno (Harpia) · Veure més »

Celeno (Plèiade)

D'acord amb la mitologia grega, Celeno (en grec Κελαινό, "fosca") era una de les Plèiades, filla d'Atlas i de Plèione.

Nou!!: Mitologia grega і Celeno (Plèiade) · Veure més »

Celeu

D'acord amb la mitologia grega, Celeu (en grec antic Κελεός) va ser un rei d'Eleusis, fill del fundador epònim de la ciutat, Eleusis fill d'Hermes.

Nou!!: Mitologia grega і Celeu · Veure més »

Celmis

Celmis (en grec antic Κέλμις), va ser, segons la mitologia grega una divinitat que està relacionada amb Zeus infant, segons la tradició de Creta.

Nou!!: Mitologia grega і Celmis · Veure més »

Cencreis

D'acord amb la mitologia grega, Cencreis fou la muller de Cínires, rei de Xipre, i mare de Mirra.

Nou!!: Mitologia grega і Cencreis · Veure més »

Ceneu

Krauss - Posidó i Cenis Ceneu (Kainéus) d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Èlat, rei dels làpites.

Nou!!: Mitologia grega і Ceneu · Veure més »

Centaur (tram de coet)

El segon tram Centaur-2A d'un coet Atlas IIA. Tram del Centaur-2 sobre el coet Atlas II El Centaur és un tram superior de coet dissenyat pel seu ús com tram superior d'un transbordador espacial.

Nou!!: Mitologia grega і Centaur (tram de coet) · Veure més »

Centaure (astronomia)

Els centaures són una classe de planetes menors que giren al voltant del Sol en òrbites situades entre la de Júpiter i la de Neptú.

Nou!!: Mitologia grega і Centaure (astronomia) · Veure més »

Centaure (mitologia)

Un '''centaure''' i la deessa Atena, segons Sandro Botticelli En la mitologia grega, els centaures (en grec antic Κένταυρος Kentauros, plural Κένταυροι Kentauroi) eren unes criatures meitat home, meitat cavall.

Nou!!: Mitologia grega і Centaure (mitologia) · Veure més »

Centauri

Centauri o amb el nom científic Centaurium Hill., és un gènere de plantes amb flor de la família Gentianaceae.

Nou!!: Mitologia grega і Centauri · Veure més »

Ceos

* Geografia: Kea (grec Keos, llatí Ceos) és una illa de la mar Egea amb uns dos mil habitants i 160 km².

Nou!!: Mitologia grega і Ceos · Veure més »

Ceos (fill d'Urà)

En la mitologia grega, Ceos (en grec antic Κοῖος Koĩos, "intel·ligència") era el tità de la intel·ligència.

Nou!!: Mitologia grega і Ceos (fill d'Urà) · Veure més »

Ceràmica grega

Signatura del famós pintor Sòfilos: ''Sófilos m'egrafsen'' (Sòfilos em va pintar) La '''ceràmica''' grega reuneix el conjunt de recipients i pintura de gots grecs. Nascuda al Pròxim Orient, assolí en l'antiga Grècia un alt nivell de qualitat artística, i deixà una important informació sobre la vida i la cultura dels antics grecs.

Nou!!: Mitologia grega і Ceràmica grega · Veure més »

Ceròesa

Ceròesa (en grec antic Κερόεσσα Keroessa), segons la mitologia grega, és filla de Io i de Zeus.

Nou!!: Mitologia grega і Ceròesa · Veure més »

Cerberus (constel·lació)

Cerberus o Cèrber és una antiga constel·lació creada per Johannes Hevelius que apareix per primera vegada en el seu atles estel·lar Firmamentum Sobiescianum de 1690.

Nou!!: Mitologia grega і Cerberus (constel·lació) · Veure més »

Cerceida

Cerceis o Cerceida (en grec antic Κερκηίς) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides, i la defineix com una nimfa «de caràcter amable».

Nou!!: Mitologia grega і Cerceida · Veure més »

Cerció

Cerció (en grec antic Κερκυών), va ser, segons la mitologia grega, un bandit eleusí, fill de Posidó o d'Hefest i d'una filla d'Amficcíon, o també fill de Brancos i de la nimfa Argio.

Nou!!: Mitologia grega і Cerció · Veure més »

Ceres (mitologia)

''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.

Nou!!: Mitologia grega і Ceres (mitologia) · Veure més »

Ceto

Vas Corinti que representa Perseu, Andròmeda i Ceto Segons la mitologia grega, Ceto (en grec antic Κητώ) era una deessa marina, filla de Pontos, el Mar, concebut com a ésser masculí, i de Gea, la Terra.

Nou!!: Mitologia grega і Ceto · Veure més »

Ceto (nereida)

Ceto (en grec antic Κητώ) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Ceto (nereida) · Veure més »

Charles Allan Gilbert

, va ser un il·lustrador estatunidenc.

Nou!!: Mitologia grega і Charles Allan Gilbert · Veure més »

Cianip

Cianip (en grec antic Κυάνιππος) va ser, segons la mitologia grega, un fill d'Egialeu i per tant net d'Adrast.

Nou!!: Mitologia grega і Cianip · Veure més »

Ciànea

Segons la mitologia grega, Ciànea (Κυάνεα) va ser una nimfa, filla del déu fluvial Meandre.

Nou!!: Mitologia grega і Ciànea · Veure més »

Ciclop

Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.

Nou!!: Mitologia grega і Ciclop · Veure més »

Cicne (fill d'Apol·lo)

Representació de Cicne i Erie de Wilhelm Janson i Antonio Tempesta (1606) D'acord amb la mitologia grega, Cicne (en grec antic Κύκνος) va ser un heroi, fill d'Apol·lo i de Tíria, filla d'Amfínom.

Nou!!: Mitologia grega і Cicne (fill d'Apol·lo) · Veure més »

Cicne (fill d'Ares)

Cicne i Hèracles. Louvre F385 Segons la mitologia grega, Cicne (en Κύκνος) va ser un bandit, fill d'Ares i de Pelopea, una filla de Pèlias, o també de Pirene.

Nou!!: Mitologia grega і Cicne (fill d'Ares) · Veure més »

Cicne (fill d'Estènel)

D'acord amb la mitologia grega, Cicne (en grec antic Κύκνος) va ser un rei dels lígurs, fill d'Estènel.

Nou!!: Mitologia grega і Cicne (fill d'Estènel) · Veure més »

Cicne (fill de Posidó)

D'acord amb la mitologia grega, Cicne (en grec antic Κύκνος), va ser un heroi, fill de Posidó i de Càlice.

Nou!!: Mitologia grega і Cicne (fill de Posidó) · Veure més »

Cicne (pare de Tenes)

Cicne (en grec antic Κύκνος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Posidó, però a diferència d'un altre Cicne, també fill de Posidó i mort per Aquil·les, aquest era fill d'Escamandròcide.

Nou!!: Mitologia grega і Cicne (pare de Tenes) · Veure més »

Cidó

D'acord amb la mitologia grega, Cidó fou un heroi, fill d'Hermes i d'Acacalis (però a l'Arcàdia n'atribuïen la paternitat a Tegeates).

Nou!!: Mitologia grega і Cidó · Veure més »

Cidipa

Cidipa (Κυδίππη) va ser un personatge de la mitologia grega, filla d'Òquim i d'Hegetòria.

Nou!!: Mitologia grega і Cidipa · Veure més »

Cidipe

El nom Cidipe o Cidipa (Κυδίππη) s'atribueix a quatre persones de la Mitologia Grega.

Nou!!: Mitologia grega і Cidipe · Veure més »

Cidne

El Cidne o Cidnos (en grec antic Κύδνος), va ser, segons la mitologia grega, un déu-riu fill d'Oceà i de Tetis, i germà de les Oceànides.

Nou!!: Mitologia grega і Cidne · Veure més »

Cil·la

Cil·la (en grec antic Κίλλα), va ser, segons la mitologia grega, una princesa troiana, filla de Laomedont i de la nimfa Estrimo.

Nou!!: Mitologia grega і Cil·la · Veure més »

Cil·lene (mitologia)

Cil·lene (en grec antic Κυλλήνη), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa d'Arcàdia, considerada tan aviat l'esposa com la mare de Licàon.

Nou!!: Mitologia grega і Cil·lene (mitologia) · Veure més »

Cimatolege

Cimatolege (en grec antic Κυματολήγη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis, que cita Hesíode quan dona una llista de nereides.

Nou!!: Mitologia grega і Cimatolege · Veure més »

Cimòdoce (nereida)

Cimòdoce (en grec antic Κυμοδόκη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis, que mencionen Homer, Hesíode i Gai Juli Higí en les llistes que donen de les nereides.

Nou!!: Mitologia grega і Cimòdoce (nereida) · Veure més »

Cimòtoe

Cimòtoe (en grec antic Κυμοθόη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Cimòtoe · Veure més »

Cimo

Cimo (en grec antic Κυμώ) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Cimo · Veure més »

Cimopolea

A la mitologia grega Cimopolea o Cimopòlia (en grec antic Κυμοπολεια) era una nimfa filla de Posidó i Amfitrite.

Nou!!: Mitologia grega і Cimopolea · Veure més »

Cinortes

Cinortes (o Cinortas, en grec antic Κυνόρτης), va ser, segons la mitologia grega, fill d'Amicles, el fill de Lacedèmon fundador de la ciutat d'Amicles, i de Diomeda.

Nou!!: Mitologia grega і Cinortes · Veure més »

Cinos (Grècia)

Mapa de la zona de Grècia central on se situen algunes de les principals ciutats de l'antiga Lòcrida. Cinos se situava a la costa de la part oriental Cinos (en grec, Κύνος) és un antic assentament amb troballes de l'edat del bronze i primera edat del ferro, que es va descobrir als afores de la ciutat de Livanates, a Grècia central.

Nou!!: Mitologia grega і Cinos (Grècia) · Veure més »

Cinosura

Cinosura (en grec antic Κυνόσουρα cua de gos), va ser segons la mitologia grega una nimfa de l'illa de Creta.

Nou!!: Mitologia grega і Cinosura · Veure més »

Ciparís

Ciparís transformant-se en xiprer per obra d'Apol·lo després d'haver matat el cérvol En la mitologia grega, un mite ambientat a Quios parla de Ciparís (grec: κυπάρισσος, "Kyparissos"; llatí: cupressus, Cupressus sempervirens), un jove, fill de Tèlef, descendent d'Hèracles.

Nou!!: Mitologia grega і Ciparís · Veure més »

Ciparíssia

Ciparíssia (Kυπαρισσία) és una vila i antic municipi de Grècia de la unitat perifèrica de Messènia.

Nou!!: Mitologia grega і Ciparíssia · Veure més »

Circe envejosa

Circe envejosa és una pintura a l'oli sobre tela del pintor prerafaelita John William Waterhouse de 1892.

Nou!!: Mitologia grega і Circe envejosa · Veure més »

Circe oferint la copa a Odisseu (Waterhouse)

Circe oferint la copa a Odisseu és una pintura d'oli d'estil prerafaelita de John William Waterhouse realitzada el 1891.

Nou!!: Mitologia grega і Circe oferint la copa a Odisseu (Waterhouse) · Veure més »

Cirene (filla d'Hipseu)

Segons la mitologia grega, Cirene (en Κυρήνη) fou una filla d'Hipseu, rei dels làpites, que la nàiade Creüsa, filla d'Ocèan i de Gea havia engendrat amb el déu-riu Peneu.

Nou!!: Mitologia grega і Cirene (filla d'Hipseu) · Veure més »

Citeró

El Citeró (en Κιθαιρώνας, Kitheronas; en Κιθαιρών, Kithairṓn) és una cadena muntanyosa de Grècia que separa Beòcia de l'Àtica.

Nou!!: Mitologia grega і Citeró · Veure més »

Citeró (mitologia)

Citeró (en grec antic Κιθαιρών), va ser, segons la mitologia grega, un rei de Platea que va donar nom a la muntanya de Citeró.

Nou!!: Mitologia grega і Citeró (mitologia) · Veure més »

Cithara

Apol·lo Citaredo (Apol·lo sostenint una cítara i vestint les túnices habituals dels kitharōdos, encapçalant les muses). Marbre, obra d'art romana, 2n segle CE Dona amb cítara (dreta) i sambuca (esquerra). Fresc romà de Pompeia, segle I dC (Museu Arqueològic Nacional de Nàpols). La cithara (o llatinitzada kithara) va ser un instrument musical grec antic de la família dels llaüts de jou també coneguts com lires.

Nou!!: Mitologia grega і Cithara · Veure més »

Citissor

Citissor (en grec antic Κυτίσσωρος), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, el fill que Frixos va tenir quan va arribar a la Còlquida, amb una filla del rei Eetes, que tan aviat és Calcíope com Iofassa.

Nou!!: Mitologia grega і Citissor · Veure més »

Citnos

Citnos o Kythnos (en Κύθνος, Kithnos; antigament també Thermià, en Θερμιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada entre Kea i Sèrifos.

Nou!!: Mitologia grega і Citnos · Veure més »

Civilització asteca

Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del al.

Nou!!: Mitologia grega і Civilització asteca · Veure més »

Civilització ciclàdica

La civilització ciclàdica (també coneguda com a cultura ciclàdica o període ciclàdic) és una cultura de l'edat del bronze establerta a les illes Cíclades del mar Egeu, que abasta aproximadament el període que va del 3000 aC al 2000 aC.

Nou!!: Mitologia grega і Civilització ciclàdica · Veure més »

Claude Elwood Shannon

va ser un enginyer elèctric, matemàtic i criptògraf estatunidenc, recordat per ser el pare de la teoria de la informació i de les comunicacions digitals.

Nou!!: Mitologia grega і Claude Elwood Shannon · Veure més »

Clèobis i Bitó

Vista posterior Clèobis i Bitó (en grec: Κλέοβις καì Βίτων) és el nom d'un grup escultòric, en marbre, de dues figures masculines nues.

Nou!!: Mitologia grega і Clèobis i Bitó · Veure més »

Clícia

Segons la mitologia grega, Clícia (en grec antic Κλυτία), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Clícia · Veure més »

Clímene (nereida)

Clímene (en grec antic Κλυμένη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Clímene (nereida) · Veure més »

Clítor

Clítor (en grec antic Κλείτωρ, "Kleítor") va ser, segons la mitologia grega, un rei d'Arcàdia, fill d'Azà i net d'Arcas.

Nou!!: Mitologia grega і Clítor · Veure més »

Cleòpatra (filla d'Idas)

Segons la mitologia grega, Cleòpatra (en grec antic Κλεοπάτρα) va ser filla d'Idas, heroi messeni, i de Marpessa.

Nou!!: Mitologia grega і Cleòpatra (filla d'Idas) · Veure més »

Cleòpatra (filla de Bòreas)

Segons la mitologia grega, Cleòpatra (grec antic Κλεοπάτρα), fou filla de Bòreas i d'Oritia, i germana de Quíone i de Zetes i Càlais, els Borèades.

Nou!!: Mitologia grega і Cleòpatra (filla de Bòreas) · Veure més »

Cleotera

Cleotera (en grec antic Κλεοθήρα) era, segons la mitologia grega, una de les filles de Pandàreu i Harmòtoe, germana d'Aèdon i Mèrope.

Nou!!: Mitologia grega і Cleotera · Veure més »

Clici

Segons la mitologia grega, Clici (en grec antic Κλύτιος) va ser un heroi, fill d'Alcmeó i d'Alfesibea (o Arsínoe, segons altres).

Nou!!: Mitologia grega і Clici · Veure més »

Clici (fill d'Èurit)

Segons la mitologia grega, Clici fou un heroi grec, fill d'Èurit, rei d'Ecàlia.

Nou!!: Mitologia grega і Clici (fill d'Èurit) · Veure més »

Clici (fill d'Urà)

Segons la mitologia grega, Clici (en grec antic Κλυτίος) va ser un gegant, fill d'Urà i de Gea.

Nou!!: Mitologia grega і Clici (fill d'Urà) · Veure més »

Climen

Segons la mitologia grega, Climen (en Clýmenos), fill de Presbó, va ser un rei d'Orcomen, que regnà després del rei d'aquest nom.

Nou!!: Mitologia grega і Climen · Veure més »

Clinis

Clinis (en grec antic Κλεῖνις) va ser, segons la mitologia grega, un babiloni pietós i ric estimat per Apol·lo i Àrtemis.

Nou!!: Mitologia grega і Clinis · Veure més »

Clite

Clite (en grec antic Κλείτη), va ser, segons la mitologia grega, una filla de l'endeví Mèrops, de Percote, a Misia.

Nou!!: Mitologia grega і Clite · Veure més »

Cloris (filla d'Amfíon)

Melibea (en grec antic Μελίβοια, Melíboia), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Amfíon, rei de Tebes, i de Níobe, una filla de Tàntal.

Nou!!: Mitologia grega і Cloris (filla d'Amfíon) · Veure més »

Cloris (mare de Carpos)

Segons la mitologia grega, Cloris (en grec antic Χλωρίς) va ser una divinitat, encarnació de la primavera, consagrada als jardins.

Nou!!: Mitologia grega і Cloris (mare de Carpos) · Veure més »

Cocit

El Cocit (en grec antic Κώκυτος), conegut com a "riu de les lamentacions", era un riu de l'inframón segons la mitologia grega, afluent de l'Aqueront.

Nou!!: Mitologia grega і Cocit · Veure més »

Codros

Segons la mitologia grega, Codros (en grec antic Κόδρος), va ser un rei d'Atenes, fill de Melant i descendent de Neleu i per tant, del llinatge de Posidó.

Nou!!: Mitologia grega і Codros · Veure més »

Colè

Colè (en grec antic Κόλαινος), va ser, segons la mitologia grega, un descendent d'Hermes.

Nou!!: Mitologia grega і Colè · Veure més »

Colitx

Castelltallat Fulles de colitxos. El colitx (Silene vulgaris) és una espècie de planta de la família de les Cariofil·làcies.

Nou!!: Mitologia grega і Colitx · Veure més »

Colom de la pau

Colom de la pau El colom de la pau és un emblema que representa la pau com un colom amb una branqueta d'olivera al bec.

Nou!!: Mitologia grega і Colom de la pau · Veure més »

Colosseu

El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà.

Nou!!: Mitologia grega і Colosseu · Veure més »

Combe

Segons la mitologia grega, Combe (en Κόμβη) va ser una nimfa, filla del déu-riu Asop.

Nou!!: Mitologia grega і Combe · Veure més »

Cometes (fill d'Estènel)

D'acord amb la mitologia grega, Cometes (en grec antic Κομήτης) va ser un heroi, fill d'Estènel, rei d'Argos.

Nou!!: Mitologia grega і Cometes (fill d'Estènel) · Veure més »

Cometo

D'acord amb la mitologia grega, Cometo (en grec antic Κομαιθώ) va ser una filla de Pterelau, rei dels tafis, contra els quals estava en guerra Amfitrió.

Nou!!: Mitologia grega і Cometo · Veure més »

Complex d'Èdip

En la teoria psicoanalítica, el complex d'Èdip planteja la idea que, durant l'etapa fàl·lica del desenvolupament del nen (una de les etapes psicosexuals), que té lloc dels 3 als 6 anys, aquest comença a sentir desig envers el progenitor del sexe oposat.

Nou!!: Mitologia grega і Complex d'Èdip · Veure més »

Complex d'Electra

Electra Complex d'Electra és el terme proposat per Jung a principis del per a designar la contrapartida femenina del complex d'Èdip.

Nou!!: Mitologia grega і Complex d'Electra · Veure més »

Constel·lació d'Àries

Àries (Aries), l'ovella, amb el símbol Àries, és una de les constel·lacions del zodíac, situada entre Pisces a l'oest i Taurus a l'est.

Nou!!: Mitologia grega і Constel·lació d'Àries · Veure més »

Constel·lació d'Hèrcules

Hèrcules (Hercules) és una constel·lació que porta el nom d'Hèrcules, l'heroi de la mitologia romana.

Nou!!: Mitologia grega і Constel·lació d'Hèrcules · Veure més »

Constel·lació de Cefeu

Cefeu (Cepheus) és una constel·lació de l'hemisferi nord relacionada amb el mite de Perseu i Andròmeda.

Nou!!: Mitologia grega і Constel·lació de Cefeu · Veure més »

Constel·lació de l'Altar

LAltar (Ara) és una feble constel·lació de l'hemisferi sud, entre Centaurus i Lupus.

Nou!!: Mitologia grega і Constel·lació de l'Altar · Veure més »

Constel·lació de l'Àguila

L'Àguila (Aquila) és una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions en què es va dividir el cel per la Unió Astronòmica Internacional.

Nou!!: Mitologia grega і Constel·lació de l'Àguila · Veure més »

Constel·lació de l'Ossa Major

L'Ossa Major (Ursa Major) és una constel·lació boreal.

Nou!!: Mitologia grega і Constel·lació de l'Ossa Major · Veure més »

Constel·lació de la Balança

La Balança (Libra) és la setena constel·lació del zodíac (símbol Balança.) Segons la Unió Astronòmica Internacional el nom, en llatí, de la constel·lació és Libra.

Nou!!: Mitologia grega і Constel·lació de la Balança · Veure més »

Constel·lació de la Copa

La Copa (Crater) és una de les 88 constel·lacions modernes i era una de les 48 de la relació de Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Mitologia grega і Constel·lació de la Copa · Veure més »

Constel·lació de la Popa

La Popa (Puppis) és una constel·lació de l'hemisferi sud.

Nou!!: Mitologia grega і Constel·lació de la Popa · Veure més »

Constel·lació de la Verge

La Verge (en llatí: Virgo; «verge»), de símbol Verge, és una constel·lació del Zodíac que es troba a l'hemisferi nord celeste.

Nou!!: Mitologia grega і Constel·lació de la Verge · Veure més »

Constel·lació del Ca Menor

El Ca Menor (Canis Minor) és una petita constel·lació de l'hemisferi sud que està situada entre les constel·lació dels Bessons, l'Unicorn, l'Hidra Femella i el Cranc.

Nou!!: Mitologia grega і Constel·lació del Ca Menor · Veure més »

Constel·lació del Cigne

El Cigne (Cygnus) és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Nou!!: Mitologia grega і Constel·lació del Cigne · Veure més »

Constel·lació del Cotxer

El Cotxer (Auriga) és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Nou!!: Mitologia grega і Constel·lació del Cotxer · Veure més »

Constel·lació del Gall Dindi

El Gall Dindi (pavo) és una constel·lació de l'hemisferi sud creada per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597, i aparegueren per primera vegada a l'obra Uranometria de Johann Bayer en el 1603.

Nou!!: Mitologia grega і Constel·lació del Gall Dindi · Veure més »

Constel·lació del Lleó

El Lleó (Leo), de símbol Símbol del Lleó, és una constel·lació del Zodíac que el Sol travessa del 10 d'agost fins al 16 de setembre.

Nou!!: Mitologia grega і Constel·lació del Lleó · Veure més »

Constel·lació del Pegàs

El Pegàs (Pegasus) és una constel·lació de l'hemisferi nord anomenada així degut al mític Pegàs el cavall alat de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Constel·lació del Pegàs · Veure més »

Constel·lació del Serpent

El Serpent (Serpens) és una de les 88 constel·lacions modernes, i també fou una de les 48 ptolemaiques.

Nou!!: Mitologia grega і Constel·lació del Serpent · Veure més »

Constel·lació del Serpentari

El Serpentari, també anomenat Ofiüc, (Ophiuchus, ⛎) és una gran constel·lació que s'estén per l'equador celeste.

Nou!!: Mitologia grega і Constel·lació del Serpentari · Veure més »

Constel·lació del Taure

El Taure (taurus en llatí vol dir "toro") és una de les constel·lacions del zodíac i es troba a l'hemisferi celeste nord.

Nou!!: Mitologia grega і Constel·lació del Taure · Veure més »

Copa d'Higiea

Copa d'Higiea: símbol de farmàcia La copa d'Higiea està formada per una copa (remei) i una serp (el poder) embolicada a la copa.

Nou!!: Mitologia grega і Copa d'Higiea · Veure més »

Coper

kilix en la seva esquerra. Representat en un kilix àtic c. 460-450 a. C. Coper era un oficial o encarregat d'alt rang en les corts reals, la tasca de les quals era servir les begudes en la taula.

Nou!!: Mitologia grega і Coper · Veure més »

Copreu

Segons la mitologia grega, Copreu (en grec antic Κοπρεύς) va ser un heroi, fill de Pèlops.

Nou!!: Mitologia grega і Copreu · Veure més »

Cora (satèl·lit)

Cora, també conegut com a Júpiter XLIX (designació provisional S/2003 J 14), és un satèl·lit natural de Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Cora (satèl·lit) · Veure més »

Coreb (heroi)

Coreb (en grec antic Κόροιβος) va ser, segons la mitologia grega un heroi de l'Argòlida que va fundar la ciutat de Mègara.

Nou!!: Mitologia grega і Coreb (heroi) · Veure més »

Corfú (ciutat)

Corfú (Κέρκυρα, Kérkira) és la ciutat principal de l'illa de Corfú al nord-oest de Grècia.

Nou!!: Mitologia grega і Corfú (ciutat) · Veure més »

Coribants

Segons la mitologia grega, els coribants (Κορύβαντες) eren sacerdots de Cíbele, a Frígia, fills de la musa Talia i Apol·lo.

Nou!!: Mitologia grega і Coribants · Veure més »

Corint

Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.

Nou!!: Mitologia grega і Corint · Veure més »

Corint (heroi)

Segons la mitologia grega, Corint (en grec antic Κόρινθος) va ser un heroi, epònim de la ciutat de Corint, que era considerat pels corintis com un fill de Zeus.

Nou!!: Mitologia grega і Corint (heroi) · Veure més »

Corona de flors

Una corona de Nadal a la porta de la casa a Anglaterra. -. Una corona de flors és un assortiment de flors, fulles, fruits, branquetes o diversos materials que es construeix per formar un anell.

Nou!!: Mitologia grega і Corona de flors · Veure més »

Coronis (filla de Coroneu)

D'acord amb la mitologia grega, Coronis (en grec antic Κορωνίς) va ser una princesa focea, filla de Coroneu.

Nou!!: Mitologia grega і Coronis (filla de Coroneu) · Veure més »

Coronis (filla de Flègies)

Segons la mitologia grega, Coronis (en Κορωνίς) va ser una princesa tessàlia, filla de Flègias, rei dels làpites.

Nou!!: Mitologia grega і Coronis (filla de Flègies) · Veure més »

Coronos

Segons la mitologia grega, Coronos o Coró (Kórōnos) va ser un heroi grec d'origen làpita, fill de Ceneu.

Nou!!: Mitologia grega і Coronos · Veure més »

Cotos

En la mitologia grega, Cotos (en grec: Κοττος; en llatí: Cottus) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Gies.

Nou!!: Mitologia grega і Cotos · Veure més »

Cragaleu

Cragaleu (en grec antic Κραγαλεύς), va ser, segons la mitologia grega, un heroi tessali fill de Dríops.

Nou!!: Mitologia grega і Cragaleu · Veure més »

Cranto

Cranto (en grec antic Κραντώ) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Cranto · Veure més »

Crapatalus

Crapatalus és un gènere de peixos marins de la família dels leptoscòpids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mitologia grega і Crapatalus · Veure més »

Cratos

Cratos (en grec antic Κράτος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un tità, fill de Pal·lant i d'Estix.

Nou!!: Mitologia grega і Cratos · Veure més »

Crànau

Crànau (en grec antic Κραναός), va ser, segons la mitologia grega, un dels primers reis de l'Àtica.

Nou!!: Mitologia grega і Crànau · Veure més »

Crítias (diàleg)

Plató. Crítias, o L'Atlàntida és un dels últims diàlegs de Plató.

Nou!!: Mitologia grega і Crítias (diàleg) · Veure més »

Creació

La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida.

Nou!!: Mitologia grega і Creació · Veure més »

Creüsa (filla d'Erecteu)

Segons la mitologia grega, Creüsa (en grec antic Κρέουσα) va ser una filla d'Erecteu i de Praxítea.

Nou!!: Mitologia grega і Creüsa (filla d'Erecteu) · Veure més »

Creüsa (filla de Creont)

D'acord amb la mitologia grega, Creüsa (en grec antic Κρέουσα) va ser una filla de Creont, rei de Corint.

Nou!!: Mitologia grega і Creüsa (filla de Creont) · Veure més »

Creüsa (filla de Gea)

D'acord amb la mitologia grega, Creüsa (en grec antic Κρέουσα) va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Gea.

Nou!!: Mitologia grega і Creüsa (filla de Gea) · Veure més »

Creüsa (filla de Príam)

XVI). Segons la mitologia grega, Creüsa (en grec antic Κρέουσα) va ser una princesa de Troia, filla de Príam i Hècuba, que estava casada amb l'heroi Enees, hereu del rei de Dardània Anquises.

Nou!!: Mitologia grega і Creüsa (filla de Príam) · Veure més »

Crenea

A la mitologia grega, les Crenees (en grec antic Κρηναῖαι) eren un tipus de nimfes nàiades associades a les fonts i als pous.

Nou!!: Mitologia grega і Crenea · Veure més »

Creont (rei de Corint)

Segons la mitologia grega, Creont (en Κρέων), fill de Licet, va ser un rei de Corint.

Nou!!: Mitologia grega і Creont (rei de Corint) · Veure més »

Creont (rei de Tebes)

Creont (en Κρέων, Kreōn) és un personatge de la mitologia grega que pertany al cicle tebà.

Nou!!: Mitologia grega і Creont (rei de Tebes) · Veure més »

Creontíades

D'acord amb la mitologia grega, Creontíades (en grec antic Κρεοντιάδης) va ser un fill d'Heracles i de Mègara, filla del tebà Creont.

Nou!!: Mitologia grega і Creontíades · Veure més »

Cres (mitologia)

Cres (en grec antic Κρής), va ser segons la mitologia grega un heroi fill de Zeus i d'una nimfa del mont Ida, a Creta.

Nou!!: Mitologia grega і Cres (mitologia) · Veure més »

Cresfontes

Segons la mitologia grega, Cresfontes (en grec antic Κρεσφόντης) va ser un heroi tessali, fill d'Aristòmac.

Nou!!: Mitologia grega і Cresfontes · Veure més »

Creteu

Segons la mitologia grega, Creteu (en grec antic Κρηθεύς) va ser un rei de Tessàlia, fill d'Èol i d'Enàrete.

Nou!!: Mitologia grega і Creteu · Veure més »

Crimís

Segons la mitologia grega, Crimís (o Crinís segons Virgili i Higí) (en grec antic Κριμισός) va ser un déu fluvial de Sicília.

Nou!!: Mitologia grega і Crimís · Veure més »

Crios

En la mitologia grega, Crios (en grec antic: Κρεῖος Kriōs, ‘anyell', ‘amo') era el déu dels ramats, i potser dels saqueigs.

Nou!!: Mitologia grega і Crios · Veure més »

Crisàor

Naixement de Pegàs i Crisàor 1876-1885. Edward Burne-Jones Segons la mitologia grega, Crisàor (en grec antic Χρυσάωρ "l'home de l'espasa d'or") va ser un heroi, fill de Posidó i de Medusa.

Nou!!: Mitologia grega і Crisàor · Veure més »

Crisòtemis (filla d'Agamèmnon)

Segons la mitologia grega, Crisòtemis (Χρυσόθεμις, Chrysothemis, del grec χρυσός 'or' i θέμις 'llei') fou una princesa micènica, filla d'Agamèmnon i de Clitemnestra.

Nou!!: Mitologia grega і Crisòtemis (filla d'Agamèmnon) · Veure més »

Crisòtemis (filla de Carmànor)

Segons la mitologia grega, Crisòtemis (en grec antic Χρυσόθεμις) va ser una filla de Carmànor, sacerdot cretenc.

Nou!!: Mitologia grega і Crisòtemis (filla de Carmànor) · Veure més »

Criseida

Criseida (en grec antic Χρυσηίς), és, segons la mitologia grega, la filla del sacerdot d'Apol·lo anomenat Crises, de la ciutat de Crisa, a la Tròade.

Nou!!: Mitologia grega і Criseida · Veure més »

Criseida (oceànide)

Criseida (en grec antic Χρυσηίς) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Mitologia grega і Criseida (oceànide) · Veure més »

Crises (pare de Criseida)

Crises (en grec antic Χρύσης), va ser, segons la mitologia grega, un sacerdot d'Apol·lo de la ciutat de Crisa, a la Tròada.

Nou!!: Mitologia grega і Crises (pare de Criseida) · Veure més »

Crisip (fill de Pèlops)

Crisip (en grec antic Χρὐσιππος Chrisippos), segons la mitologia grega, va ser un heroi famós per la seva bellesa, fill de Pèlops i de la nimfa Axíoque.

Nou!!: Mitologia grega і Crisip (fill de Pèlops) · Veure més »

Crisopelia

Crisopelia (en grec antic Χρυσοπέλεια), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa hamadríada que vivia a l'Arcàdia, en un roure.

Nou!!: Mitologia grega і Crisopelia · Veure més »

Crocó (fill de Triptòlem)

Crocó (en grec antic Κρόκων), va ser, segons la mitologia grega, un antic rei de la regió d'Eleusis.

Nou!!: Mitologia grega і Crocó (fill de Triptòlem) · Veure més »

Crocos

Crocos (en grec antic Κρόκος) va ser, segons la mitologia grega, un jove enamorat de la nimfa Esmílace o (Esmílax), que el va rebutjar.

Nou!!: Mitologia grega і Crocos · Veure més »

Cromió

Mapa de l'istme de Corint on s'aprecia la possible ubicació de Cromió Cromió és el nom d'una antiga ciutat grega, que segons l'època pertangué a Coríntia o a Megaris.

Nou!!: Mitologia grega і Cromió · Veure més »

Cronòmetre

Cronòmetre senzill. Imatge del mecanisme d'un cronòmetre (ca. 1904). El cronòmetre és un rellotge o una funció de rellotge que serveix per mesurar fraccions de temps, normalment petites i amb gran precisió.

Nou!!: Mitologia grega і Cronòmetre · Veure més »

Cronograma

Un cronograma és la descripció de les activitats d'un projecte en relació amb el temps en el qual es desenvoluparan, el que implica, primer de tot, determinar amb precisió quines són aquestes activitats a partir dels aspectes tècnics presentats en el projecte.

Nou!!: Mitologia grega і Cronograma · Veure més »

Cronos

En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.

Nou!!: Mitologia grega і Cronos · Veure més »

Cronos (el Temps)

Cronos esperant al cementiri monumental de Staglieno. A la mitologia grega, Cronos (en grec antic Χρόνος Khrónos, 'temps') era la personificació del temps, segons es diu a les obres filosòfiques presocràtiques.

Nou!!: Mitologia grega і Cronos (el Temps) · Veure més »

Crotó

Crotó (en grec antic Κρότων) va ser, segons la mitologia grega, un heroi que vivia a les riberes de l'Èsar, al sud d'Itàlia.

Nou!!: Mitologia grega і Crotó · Veure més »

Crotop

D'acord amb la mitologia grega, Crotop (en grec antic Κρότωπος) va ser un rei d'Argos, fill d'Agènor.

Nou!!: Mitologia grega і Crotop · Veure més »

Crunomys melanius

Crunomys melanius és una espècie de rosegador de la família dels múrids.

Nou!!: Mitologia grega і Crunomys melanius · Veure més »

Ctèat

Ctèat (en grec antic Κτέατος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Posidó i Molíone.

Nou!!: Mitologia grega і Ctèat · Veure més »

Ctímene

Ctímene (en grec antic Κτιμένη), segons la mitologia grega, va ser filla de Laertes, rei d'Ítaca, i d'Anticlea.

Nou!!: Mitologia grega і Ctímene · Veure més »

Ctònia

En la mitologia grega, Ctònia (en Cthonia) era la deessa de la terra (χθών) i protectora dels camps; també era un sobrenom de les divinitats infernals Hècate i Demeter.

Nou!!: Mitologia grega і Ctònia · Veure més »

Ctesip

Ctesip, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hèracles i de Deianira.

Nou!!: Mitologia grega і Ctesip · Veure més »

Culte ptolemaic a Alexandre el Gran

El culte ptolemaic a Alexandre el Gran va ser un culte imperial a l'Egipte hel·lenístic dels segles III-I aC, promogut per la dinastia ptolemaica.

Nou!!: Mitologia grega і Culte ptolemaic a Alexandre el Gran · Veure més »

Cultura de Grècia

p.

Nou!!: Mitologia grega і Cultura de Grècia · Veure més »

Cultura de l'antiga Roma

Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).

Nou!!: Mitologia grega і Cultura de l'antiga Roma · Veure més »

Cultura del Brasil

La cultura del Brasil és majoritàriament occidental i és resultant de la imbricació de la cultura portuguesa europea amb la diversitat de pobles indígenes del territori i els milions d'africans esclavitzats arribats fins al.

Nou!!: Mitologia grega і Cultura del Brasil · Veure més »

Cupid (cràter)

Cupid és un cràter de l'asteroide del tipus Amor (433) Eros, situat amb el sistema de coordenades planetocèntriques a 8.1 ° de latitud nord i 230.2 ° de longitud est.

Nou!!: Mitologia grega і Cupid (cràter) · Veure més »

Curets (divinitats)

Curets Segons la mitologia grega, els curets (en Κουρῆτες) eren uns esperits que formaven part del seguici de Zeus quan aquest déu era infant a l'illa de Creta.

Nou!!: Mitologia grega і Curets (divinitats) · Veure més »

Curets (poble etoli)

En la mitologia grega, els curets (en Κουρῆτες) eren un poble que habitava a Etòlia entorn de la ciutat de Pleuró.

Nou!!: Mitologia grega і Curets (poble etoli) · Veure més »

Daïra (filla d'Oceà)

D'acord amb la mitologia grega, Daïra (en grec antic Δάειρα) va ser una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, segons diu Pausànias.

Nou!!: Mitologia grega і Daïra (filla d'Oceà) · Veure més »

Dafnis (poeta)

Dafnis (en grec Δαφνίς, en llatí Daphnis) fou un personatge de la literatura antiga relacionat amb la mitologia grega, al qui s'atribueix la invenció de la poesia bucòlica.

Nou!!: Mitologia grega і Dafnis (poeta) · Veure més »

Dafnis (satèl·lit)

Dafnis, també conegut com a Saturn XXXV (designació provisional S/2005 S 1), és un satèl·lit interior de Saturn.

Nou!!: Mitologia grega і Dafnis (satèl·lit) · Veure més »

Daimonis

Els daimonis són éssers creats per Philip Pullman en la seva obra, la trilogia de La matèria fosca.

Nou!!: Mitologia grega і Daimonis · Veure més »

Dama del Llac

''La Dama del Llac'', en una il·lustració feta per Lancelot Speed La Dama del Llac, com diu la llegenda, treu Excàlibur fora del llac La Dama del Llac és el nom amb el qual es coneixen diversos personatges de la llegenda del rei Artur, interrelacionats entre si, que tenen probablement un origen comú.

Nou!!: Mitologia grega і Dama del Llac · Veure més »

Damastes (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Damastes, anomenat també Procust (en grec antic, Προκρούστης) i Polipèmon, fou un bandit que vivia al camí de Mègara a Atenes.

Nou!!: Mitologia grega і Damastes (mitologia) · Veure més »

Damet

Damet (en grec antic Δαμάιθος), va ser segons la mitologia grega un rei de Cària, país on va fer cap el metge Podaliri quan naufragà mentre tornava de la guerra de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Damet · Veure més »

Damis (mitologia)

Damis (en grec antic Δάμυσος Dámisos), va ser segons la mitologia grega un gegant fill de Gea i de la sang d'Urà.

Nou!!: Mitologia grega і Damis (mitologia) · Veure més »

Danaides

Escultura d'una '''danaide''', obra de Johannes Schilling a Dresden D'acord amb la mitologia grega, les danaides (en grec antic Δαναΐδες) van ser les cinquanta filles del rei Dànau que va tenir amb diferents dones i que el van acompanyar quan marxà d'Egipte per por dels cinquanta fills del seu germà Egipte, advertit per un oracle.

Nou!!: Mitologia grega і Danaides · Veure més »

Danavà

En la mitologia índia, els danavà eren una mena de dimonis sovint identificats amb els daitia o asura.

Nou!!: Mitologia grega і Danavà · Veure més »

Dardània (Anatòlia)

La Dardània (en Δαρδανία) és el nom d'un territori de la Tròada amb capital a la ciutat de Dàrdan, esmentada particularment en la mitologia i poblada pels dàrdans.

Nou!!: Mitologia grega і Dardània (Anatòlia) · Veure més »

Daune (ancestre dels iapigis)

Daune (en llatí Daunus, en grec antic Δαῦνος o també Δαύνιος) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Licàon d'Arcàdia, germà de Jàpige i Peuceci.

Nou!!: Mitologia grega і Daune (ancestre dels iapigis) · Veure més »

David Benioff

David Friedman (Nova York, 25 de setembre de 1970), conegut professionalment com David Benioff, és un escriptor estatunidenc, director i productor.

Nou!!: Mitologia grega і David Benioff · Veure més »

Dàctils

En la mitologia grega, els dàctils (en Dàktyloi) són uns éssers fabulosos de Frígia o bé del mont Ida, a Creta, als quals s'atribuïa el descobriment del ferro i la metal·lúrgia.

Nou!!: Mitologia grega і Dàctils · Veure més »

Dànae

'''''Dànae''''' (obra de Ticià inspirada en ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi, on es representa el moment en què Zeus, sota la forma d'una pluja d'or, entra a la seua cambra). Segons la mitologia grega, Dànae (en grec Δανάη, en llatí Dănăē) era una princesa argòlida, filla del rei Acrisi i d'Eurídice, filla de Lacedèmon, rei d'Esparta.

Nou!!: Mitologia grega і Dànae · Veure més »

Dànau

Dànau (en grec antic Δαναός Danaós), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Belos (Belus) i d'Anquínoe (Anchinoë), i net de Posidó i de Líbia.

Nou!!: Mitologia grega і Dànau · Veure més »

Dàrdan

Segons la mitologia grega, Dàrdan o Dàrdanos (en Dardanus) va ser el fundador de la ciutat de Dàrdan, antecessora de la mítica ciutat de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Dàrdan · Veure més »

Dàscil

Segons la mitologia grega, Dàscil en grec antic Δάσκυλος) va ser un heroi, fill de Licos, rei dels mariandins, que habitaven al nord-est del Regne de Bitínia. Quan els argonautes van arribar al seu territori, Licos els va donar el seu fill perquè els acompanyés fins a les riberes del Termodont en agraïment a Pòl·lux per derrotar Àmic.

Nou!!: Mitologia grega і Dàscil · Veure més »

Dèmon

Un dèmon (en grec antic δαίμων -ονος daímōn) és un ésser supernatural o diví que apareix a la mitologia i la religió grega.

Nou!!: Mitologia grega і Dèmon · Veure més »

Déu de la mort

El déu (o deessa) de la mort és una divinitat que personifica la mort a diverses cultures.

Nou!!: Mitologia grega і Déu de la mort · Veure més »

Déu del Sol

El déu (o deessa) del sol és la personificació del sol, que adopta la forma de la divinitat en moltes mitologies.

Nou!!: Mitologia grega і Déu del Sol · Veure més »

Déu desconegut

A més dels dotze déus principals i les innombrables deïtats menors, els antics grecs adoraven a una deïtat que ells anomenaven Agnostos Theos, és a dir: el déu desconegut. A Atenes va haver-hi un temple dedicat específicament a aquest déu i molt sovint els atenencs prestaven jurament "en el nom del déu desconegut" (Νή τόν Άγνωστον Ne ton Agnoston).

Nou!!: Mitologia grega і Déu desconegut · Veure més »

Dípters

Els dípters (Diptera, compost a partir del grec di, 'dues' i pteron, 'ala'; 'dues ales') són un ordre d'insectes de la subclasse Pterygota.

Nou!!: Mitologia grega і Dípters · Veure més »

Dòlops

D'acord amb la mitologia grega, Dòlops (en grec antic Δόλοψ) va ser un heroi troià, fill de Lampos, citat per la Ilíada per la seva participació en la guerra de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Dòlops · Veure més »

Dea Dia

Dea Dia (en llatí, que significa "deessa de la llum"), en la religió de l'antiga Roma és una arcaica divinitat romana de la Terra, protectora de l'agricultura, collites i camps, que fa créixer les plantes en el seu si.

Nou!!: Mitologia grega і Dea Dia · Veure més »

Deífob

Història Antiga fins a Cèsar. Representació de la proesa de Deífob. Segons la mitologia grega, Deífob (en grec antic Δηΐφοβος) fou un heroi, fill de Príam i d'Hècuba i el germà preferit d'Hèctor.

Nou!!: Mitologia grega і Deífob · Veure més »

Deíon

Deíon (en grec antic Δηίων) o Deioneu (Δηιονεύς), segons la mitologia grega, va ser un rei de la Fòcida, fill d'Èol i d'Enàrete.

Nou!!: Mitologia grega і Deíon · Veure més »

Deípil

Deípil (en grec antic Δηίπυλος), va ser, segons la mitologia grega el fill de Polimèstor, rei de Tràcia, que s'havia casat amb Ilíone, la filla gran de Príam.

Nou!!: Mitologia grega і Deípil · Veure més »

Deïcidi

''Tod Christi'', representació anònima de vora el 1500 de la crucifixió de Jesús a l'Abadia de Neuberg, a l'estat austríac d'Estíria. El deïcidi és l'assassinat d'un déu.

Nou!!: Mitologia grega і Deïcidi · Veure més »

Dedalió

Segons la mitologia grega, Dedalió (en grec antic Δαιδαλίων Daidalíon) va ser un heroi, fill de Fòsfor.

Nou!!: Mitologia grega і Dedalió · Veure més »

Deianira

Guido Reni, ''Rapte de Deianira'', 1620-1621, Museu del Louvre. D'acord amb la mitologia grega, Deianira (en Δηιάνειρα) va ser una princesa filla d'Eneu, rei de Calidó i d'Altea.

Nou!!: Mitologia grega і Deianira · Veure més »

Deicoont

Segons la mitologia grega, Deicoont fou un fill d'Heracles i de Mègara.

Nou!!: Mitologia grega і Deicoont · Veure més »

Deicoont (heroi)

D'acord amb la mitologia grega, Deicoont fou un heroi troià, company d'Enees.

Nou!!: Mitologia grega і Deicoont (heroi) · Veure més »

Deidamia

Deidamia, segons la mitologia grega, fou una princesa d'Esciros amb qui Aquil·les tingué el seu fill Neoptòlem.

Nou!!: Mitologia grega і Deidamia · Veure més »

Deifontes (mitologia)

Segons la mitologia grega, Deifontes (en grec antic Δηιφόντης), va ser un heroi, fill d'Antímac, i descendent d'Hèracles.

Nou!!: Mitologia grega і Deifontes (mitologia) · Veure més »

Deimos (satèl·lit)

Deimos és el més petit i el més exterior dels dos satèl·lits de Mart.

Nou!!: Mitologia grega і Deimos (satèl·lit) · Veure més »

Delfine

Delfine o Delfina (en grec:Δελφύνη) és una criatura de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Delfine · Veure més »

Delfos (fill d'Apol·lo)

Segons la mitologia grega, Delfos (en grec antic Δέλφος) va ser un heroi que donà nom a la ciutat de Delfos, a la Fòcida, cèlebre pel santuari i l'oracle d'Apol·lo.

Nou!!: Mitologia grega і Delfos (fill d'Apol·lo) · Veure més »

Demèter

En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.

Nou!!: Mitologia grega і Demèter · Veure més »

Demònice

Segons la mitologia grega, Demonice (en grec antic Δημονίκη) va ser filla d'Agènor, heroi etoli, i d'Epicasta.

Nou!!: Mitologia grega і Demònice · Veure més »

Demofont

Segons la mitologia grega, Demofont (Demophon) va ser un heroi, fill de Teseu i de Fedra.

Nou!!: Mitologia grega і Demofont · Veure més »

Demofont d'Eleusis

Segons la mitologia grega, Demofont (Dēmophōn o Dēmophóōn) va ser fill de Celeu, rei d'Eleusis, i de Metanira, i germà de Triptòlem.

Nou!!: Mitologia grega і Demofont d'Eleusis · Veure més »

Denyen

Els denyen o danuna (accadi Da-nu-na, fenici Dnn-im egipci Dnwn/Dnjn/Dnan) foren un dels pobles de la mar que es va establir a la regió d'Adana durant el col·lapse de l'edat de bronze.

Nou!!: Mitologia grega і Denyen · Veure més »

Dero

Dero (en grec antic Δηρώ) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Dero · Veure més »

Descobriment d'Urà

William Herschel, descobridor d'Urà Urà ja s'havia observat en moltes ocasions abans del seu descobriment com a planeta, però generalment s'havia confós amb un estel a causa de la seua foscor i l'òrbita lenta.

Nou!!: Mitologia grega і Descobriment d'Urà · Veure més »

Desenvolupament psicosexual

neuròleg Sigmund Freud, ''circa'' 1921 El desenvolupament psicosexual és un concepte central de la teoria psicoanalítica de les pulsions sexuals, que suposa que l'ésser humà està dotat, des que naix, d'una libido (energia sexual) que es desplega en cinc etapes (oral, anal, fàl·lica, període de latència i fase genital), de les quals les tres primeres i la darrera es caracteritzen pel predomini d'una zona erògena rectora, font principal de les excitacions pulsionals en aquesta etapa, mentre que en el període de latència la pulsió no es nuga a un objecte sexual sinó que se sublima cap a l'aprenentatge (la pulsió és constant i dinàmica, la seua font és insaciable i cerca la descàrrega tant directa com indirecta).

Nou!!: Mitologia grega і Desenvolupament psicosexual · Veure més »

Despina

Despina o Despena (en llatí Despoena, en grec antic Δέσποινα) ("La senyora"), d'acord amb la mitologia grega, va ser filla de Posidó i de Demèter.

Nou!!: Mitologia grega і Despina · Veure més »

Despina (satèl·lit)

Despina és un satèl·lit de Neptú, també anomenat Neptú V, és una monòtona lluna gelada entre moltes altres.

Nou!!: Mitologia grega і Despina (satèl·lit) · Veure més »

Deucalió (fill de Prometeu)

Segons la mitologia grega, Deucalió fou fill de Prometeu i de Celeno (o de Clímene).

Nou!!: Mitologia grega і Deucalió (fill de Prometeu) · Veure més »

Deus Ex: Human Revolution

Deus Ex: Human Revolution és un videojoc d'acció, rol i sigil en primera persona, de temàtica cyberpunk, creat per Eidos Montreal i publicat per Square Enix.

Nou!!: Mitologia grega і Deus Ex: Human Revolution · Veure més »

Dexamen

Segons la mitologia grega, Dexamen (en Δεξαμενός, 'el que acull') va ser un rei de la ciutat d'Òlenos, a l'Acaia.

Nou!!: Mitologia grega і Dexamen · Veure més »

Dexamene

Dexamene (en grec antic Δεξαμένη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Dexamene · Veure més »

Diana de Versalles

La Diana de Versalles és una estàtua de marbre de la deessa grega Àrtemis (llatí: Diana), amb un cérvol, que es troba en el Museu del Louvre, París.

Nou!!: Mitologia grega і Diana de Versalles · Veure més »

Diant (fill de Pèlops)

Diant, (en grec antic Δίας), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Pèlops i d'Hipodàmia.

Nou!!: Mitologia grega і Diant (fill de Pèlops) · Veure més »

Dió (mitologia)

Dió (en grec antic Δίων) va ser segons la mitologia grega, un rei de Lacònia casat amb Amfítea, filla de Prònax.

Nou!!: Mitologia grega і Dió (mitologia) · Veure més »

Diccionari de mitologia grega i romana

El Diccionari de mitologia grega i romana (en Dictionnaire de la mythologie grecque et romaine) és un diccionari enciclopèdic obra del llatinista Pierre Grimal (1912-1996), que recull, de manera gairebé exhaustiva, tota la mitologia grega i romana que consta en els clàssics grecollatins.

Nou!!: Mitologia grega і Diccionari de mitologia grega i romana · Veure més »

Dictionnaire grec-français

El Dictionnaire grec-français d'Anatole Bailly, sovint anomenat «el Bailly», és un diccionari grec antic-francès de referència, publicat el 1895 per primer cop.

Nou!!: Mitologia grega і Dictionnaire grec-français · Veure més »

Diego Lama

Diego Lama Cabieses (Lima, Perú, 26 d'agost, 1980) és un videoartista d'última generació peruana.

Nou!!: Mitologia grega і Diego Lama · Veure més »

Difusionisme

Difusió de l'ésser humà pel món El difusionisme és un terme provinent de l'antropologia social pel qual es coneix un corrent teòric de les escoles arqueològiques occidentals de finals del s. XIX i principis del.

Nou!!: Mitologia grega і Difusionisme · Veure més »

Diluvi universal

''El Diluvi'' de Gustave Doré. El diluvi universal és un mite recurrent a diverses cultures, que indica que una gran inundació va destruir tota la vida (o gairebé) en temps remots.

Nou!!: Mitologia grega і Diluvi universal · Veure més »

Dimos

Segons la mitologia grega, Dimos o Deimos (en grec antic Δειμος, 'terror') fou una divinitat que personificava del terror.

Nou!!: Mitologia grega і Dimos · Veure més »

Dinàmena

Dinàmena (en grec antic Δυναμένη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Dinàmena · Veure més »

Diomedes (fill de Tideu)

Estènel i Diomedes. Segons la mitologia grega, Diomedes (en grec antic Διομήδης Diomedes) va ser un rei d'Argos, fill de Tideu i Deípile, una de les filles d'Adrast, i marit d'Egialea.

Nou!!: Mitologia grega і Diomedes (fill de Tideu) · Veure més »

Diomedes de Tràcia

Hèracles i les eugues de Diomedes Diomedes (en grec antic Διομήδης), segons la mitologia grega va ser un rei traci dels bístons, fill d'Ares i de Pirene.

Nou!!: Mitologia grega і Diomedes de Tràcia · Veure més »

Dionís

Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

Nou!!: Mitologia grega і Dionís · Veure més »

Dione

* Astronomia: Dione (satèl·lit) és un dels satèl·lits de Saturn.

Nou!!: Mitologia grega і Dione · Veure més »

Dione (satèl·lit)

Dione és el quart satèl·lit més gran de Saturn.

Nou!!: Mitologia grega і Dione (satèl·lit) · Veure més »

Dioskouriïta

La dioskouriïta és un mineral de la classe dels halurs.

Nou!!: Mitologia grega і Dioskouriïta · Veure més »

Dipè

Dipè (Dipoenus) va ser un escultor grec molt antic que sempre apareix esmentat conjuntament amb Escil·lis.

Nou!!: Mitologia grega і Dipè · Veure més »

Dirce

''Una '''Dirce''' cristiana'' (obra de Henryk Siemieradzki). Segons la mitologia grega, Dirce (en grec antic Δίρκη, en llatí Dirce) va ser l'esposa de Licos, rei de Tebes.

Nou!!: Mitologia grega і Dirce · Veure més »

Divinitats de l'Índia

Brahma, Vixnu i Xiva, temple de Hoysaleswara Múltiples encarnacions de Vixnu Dins de l'hinduisme un gran nombre de déus personals (ixvarà) són adorats com a murtis.

Nou!!: Mitologia grega і Divinitats de l'Índia · Veure més »

Divinitats fluvials (mitologia grega)

En la mitologia grega, les divinitats fluvials, anomenades també Pòtams o simplement Rius (en Ποταμοί, Potamoi 'rius'; en Flumina) eren unes divinitats associades a un curs d'aigua que eren objecte de culte local a la regió que travessaven.

Nou!!: Mitologia grega і Divinitats fluvials (mitologia grega) · Veure més »

Doble Heroides

El Doble Heroides són un conjunt de sis poemes epistolars que es creu que Ovidi els va escriure en idioma llatí seguint els seus 15 poemes de la seva obra Heroides, i numerats de 16 a 21, en el cas de les edicions modernes.

Nou!!: Mitologia grega і Doble Heroides · Veure més »

Dolíons

Els dolíons (en Δολίονες) eren un poble de la mitologia grega que vivia entorn de la ciutat de Cízic, per on passaren els argonautes.

Nou!!: Mitologia grega і Dolíons · Veure més »

Doló

En la mitologia grega, Doló (en Δόλων) va ser un personatge que va combatre a la Guerra de Troia i és descrit en la Ilíada.

Nou!!: Mitologia grega і Doló · Veure més »

Dona d'aigua

Una dona d'aigua (també dita dona de fum i d'aigua, encantada, aloja, goja o paitida) és un ésser de la mitologia catalana, figura femenina que habita en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs subterranis.

Nou!!: Mitologia grega і Dona d'aigua · Veure més »

Dones a la societat celta

Àrea actual de les llengües celtes La posició social de les dones celtes de l'antiguitat no es pot determinar amb certesa per la qualitat de les fonts.

Nou!!: Mitologia grega і Dones a la societat celta · Veure més »

Dones guerreres en la literatura i en la cultura

''Britomart Redeems Faire Amoret'' (''Britomartis redimeix la fada Amoret''), William Etty (1833) La manera com són descrites les dones guerreres a la literatura i la cultura popular és un tema d'estudi en història, estudis literaris, estudis de pel·lícules, folklore i mitologia, estudis de gènere, i estudis culturals.

Nou!!: Mitologia grega і Dones guerreres en la literatura i en la cultura · Veure més »

Dones i matemàtiques

Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.

Nou!!: Mitologia grega і Dones i matemàtiques · Veure més »

Donusa

Donusa (en Δονούσα) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Mitologia grega і Donusa · Veure més »

Dorceu

Dorceu (en llatí Dorceus, en grec antic Δορκεύς) fill d'Hipocoont, va ser, segons la mitologia grega, un personatge de Lacedemònia que tenia un heròon a la vora d'Esparta, juntament amb el seu germà Sebros.

Nou!!: Mitologia grega і Dorceu · Veure més »

Doridoïdeus

Els dorioïdeus (Doridoidea) (abans conegut com a Cryptobranchia) són una superfamília de gastròpodes nudibranquis marins de mides petites i mitjanes, pertanyent al grup Doridacea.

Nou!!: Mitologia grega і Doridoïdeus · Veure més »

Doris (mitologia)

s, Gliptoteca de Múnic). Segons la mitologia grega, Doris p. 69 (en grec antic Δωρίς) va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Doris (mitologia) · Veure més »

Doris (nereida)

Doris (en grec antic Δωρίς) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Doris (nereida) · Veure més »

Doto

Doto (en grec antic Δωτώ) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Doto · Veure més »

Dotze

El dotze és el nombre que segueix l'onze i que precedeix el tretze.

Nou!!: Mitologia grega і Dotze · Veure més »

Drakaina

Drakaina (en grec δράκαινα) en la mitologia grega és la femella del drac de vegades amb característiques humanes.

Nou!!: Mitologia grega і Drakaina · Veure més »

Dríada

'''Dríada''' d'Evelyn De Morgan. Una dríada és una nimfa del bosc unida a un arbre i que viu mentre aquest romangui viu.

Nou!!: Mitologia grega і Dríada · Veure més »

Driant

D'acord amb la mitologia grega, Driant (en grec antic Δρύας, gen. Δρύαντος) va ser un heroi, fill d'Ares.

Nou!!: Mitologia grega і Driant · Veure més »

Driant (fill de Licurg)

Driant (en grec antic Δρύας, gen. Δρύαντος), és un personatge de la mitologia grega, fill de Licurg, rei de Tràcia.

Nou!!: Mitologia grega і Driant (fill de Licurg) · Veure més »

Drias

Grup de ''Dryas octopetala'' a Longyearbyen Drias (Dryas) és un gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les rosàcies.

Nou!!: Mitologia grega і Drias · Veure més »

Dyeus

Dyeus és el nom de l'antic déu reconstruït de la mitologia indoeuropea.

Nou!!: Mitologia grega і Dyeus · Veure més »

Eíone

Eíone (en grec antic Ἠιόνη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Eíone · Veure més »

Eòlia (filla d'Amitàon)

D'acord amb la mitologia grega, Eòlia fou una filla d'Amitàon, cabdill de Iolcos, i d'Idòmene.

Nou!!: Mitologia grega і Eòlia (filla d'Amitàon) · Veure més »

Eòlia (illa)

Segons la mitologia grega, Eòlia (en grec antic Αἰολία; llatí Aeolia) era una illa sobre la qual regnava Èol i on mantenia tancats els vents.

Nou!!: Mitologia grega і Eòlia (illa) · Veure més »

Eòlice

Eòlice (en grec antic Οἰολύκη), també anomenada Deilice (Δειλύκη), era una nimfa de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Eòlice · Veure més »

Ecàlia

Ecàlia (en grec antic Οἰχαλία) era una ciutat de Tessàlia de la que parla Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Mitologia grega і Ecàlia · Veure més »

Ecles

Segons la mitologia grega, EclesTranscripcions del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català o Oicles (en grec antic Οἰκλῆς o Ὀϊκλῆς), també Ecleu o Oicleu (en grec antic Ὀϊκλεύς, en llatí Oecleus), va ser un endeví, fill d'Antífates i de Zeuxipe.

Nou!!: Mitologia grega і Ecles · Veure més »

Eco (mitologia)

Eco (Echo, Ἠχώ) és una nimfa dels boscos de la mitologia grega; és una orèada (una nimfa de la muntanya) de l'Helicó.

Nou!!: Mitologia grega і Eco (mitologia) · Veure més »

Edicions Atalanta

Edicions Atalanta és una editorial de caràcter privat amb seu a Girona.

Nou!!: Mitologia grega і Edicions Atalanta · Veure més »

Edos (divinitat)

Edos (en grec Αἰδώς Aidṓs; literalment 'vergonya', 'pudor') en la mitologia grega era la deessa de la vergonya, la modèstia i la humilitat, essent alhora la deïtat que representava el sentiment de la dignitat humana, com una qualitat de reverència o vergonya que reprimeix els homes de fer el que és inapropiat.

Nou!!: Mitologia grega і Edos (divinitat) · Veure més »

Eeció

Eeció (en grec antic Ήετίων), va ser, segons la mitologia grega, un rei de Tebes, a Mísia.

Nou!!: Mitologia grega і Eeció · Veure més »

Eetes

Jàson rebut pel Rei Eetes Eetes (grec antic Αἰήτης, llatí Aeetes), fou un rei mític fill d'Hèlios i de Perseis que inicialment havia rebut del seu pare el regne de Corint, però l'havia deixat pel de la Còlquida, país situat al peu del Caucas, vora el Mar Negre.

Nou!!: Mitologia grega і Eetes · Veure més »

Efialtes (mitologia)

Efialtes (en llatí Ephialtes, en grec antic Ἐφιάλτης), segons la mitologia grega, és el nom de dos gegants: 1.

Nou!!: Mitologia grega і Efialtes (mitologia) · Veure més »

Egesta (filla d'Hípotes)

Segons la mitologia grega, Egesta o també Segesta (en grec antic Αιγέστα) fou una filla d'Hípotes, heroi troià.

Nou!!: Mitologia grega і Egesta (filla d'Hípotes) · Veure més »

Egeu (fill de Pandíon)

440-430 aC). Segons la mitologia grega, Egeu (en grec antic Αἰγεύς) va ser un rei d'Atenes, fill de Pandíon i de Pília.

Nou!!: Mitologia grega і Egeu (fill de Pandíon) · Veure més »

Egialea

Egialea (en grec antic Αἰγιάλεια), segons la mitologia grega, va ser una filla d'Adrast, rei d'Argos i d'Amfitea.

Nou!!: Mitologia grega і Egialea · Veure més »

Egialeu

D'acord amb la mitologia grega, Egialeu (en grec antic Αἰγιαλεύς) va ser un heroi, fill d'Adrast, rei d'Argos, i d'Amfítea.

Nou!!: Mitologia grega і Egialeu · Veure més »

Egimi

Segons la mitologia grega, Egimi (Aigímios) va ser un heroi grec, fill de Doros.

Nou!!: Mitologia grega і Egimi · Veure més »

Egina

Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.

Nou!!: Mitologia grega і Egina · Veure més »

Egina (mitologia)

Αἴγινα Segons la mitologia grega, Egina (en grec antic Αἴγινα, en llatí Aegīna) va ser una nimfa, filla del riu Asop i de Mètope.

Nou!!: Mitologia grega і Egina (mitologia) · Veure més »

Egipi

Egipi (en grec antic Αἰγυπιός) va ser segons la mitologia grega un fill d'Anteu i Bulis.

Nou!!: Mitologia grega і Egipi · Veure més »

Egipte (fill de Belos)

Egipte (en grec antic ΑἴγυπτοςAigyptos) va ser segons la mitologia grega un fill de Belos i Anquinoe o Aquiroe.

Nou!!: Mitologia grega і Egipte (fill de Belos) · Veure més »

Egist

Egist (en grec antic Αίγισθος Aigistos) va ser, segons la mitologia grega el fruit de les relacions incestuoses de Tiestes i de la seva filla, Pelopea.

Nou!!: Mitologia grega і Egist · Veure més »

Egla

Egla o Egle (en grec antic Αίγλη) va ser la filla més petita d'Asclepi i de Epíone.

Nou!!: Mitologia grega і Egla · Veure més »

Egle

D'acord amb la mitologia grega, Egle (en grec antic Αἴγλη) va ser una filla de Panopeu, heroi de la Fòcida.

Nou!!: Mitologia grega і Egle · Veure més »

Ekekheria

Ekekheria, a la mitologia grega, era l'esperit i personificació de la treva, armistici, i cessament d'hostilitats; i també se'n feia ús per referir-se a la treva olímpica.

Nou!!: Mitologia grega і Ekekheria · Veure més »

Ekur

Ekur (en sumeri 𒂍𒆳 É.KUR) també conegut com a Duranki, un terme sumeri que significa "Casa de muntanya", va ser un temple situat a la ciutat de Nippur on es venerava el Déu Enlil.

Nou!!: Mitologia grega і Ekur · Veure més »

El judici d'Osiris

El judici d'Osiris pintat sobre papir. Capítol 125 del Llibre dels Morts. El judici d'Osiris, en la mitologia egípcia fou l'esdeveniment culminant i principal per tot bon creient egipci.

Nou!!: Mitologia grega і El judici d'Osiris · Veure més »

El judici de Paris (Rafael)

El judici de Paris és una obra pictòrica perduda del pintor Raffaello Sanzio, un fresc conegut gràcies als gravats realitzats per Marcantonio Raimondi cap els anys 1514-1518.

Nou!!: Mitologia grega і El judici de Paris (Rafael) · Veure més »

El judici de Paris (Rubens)

El Juí o judici de Paris és una pintura a l'oli del pintor Peter Paul Rubens, en general considerada la seva darrera feina.

Nou!!: Mitologia grega і El judici de Paris (Rubens) · Veure més »

El judici de Paris (Simonet)

El judici de Paris és una pintura a l'oli sobre llenç que representa el mite grec sobre el judici de Paris.

Nou!!: Mitologia grega і El judici de Paris (Simonet) · Veure més »

El Llibre dels Reis

El llibre dels reis o Xahnamé (Śāhnāmeh o Śāh Nāmeh) és un poema èpic escrit pel poeta persa Firdawsí cap a l'any 1000, que exposa la història i la mitologia de l'Afganistan, Tadjikistan i l'Iran (territori d'esplendor de l'Imperi persa, el centre del qual era Afganistan) des de la creació del món fins a la conquesta de l'islam al.

Nou!!: Mitologia grega і El Llibre dels Reis · Veure més »

El mite de Sísif

'' Sisyphus '' per Ticià, 1549. El mite de Sísif (en francès: Le Mythe de Sisyphe) és un assaig filosòfic d'Albert Camus, originalment publicat en francès el 1942 com Le mythe de Sisyphe.

Nou!!: Mitologia grega і El mite de Sísif · Veure més »

El regreso de Ícaro con su ala de surf

El regreso de Ícaro con su ala de surf (trad.: El retorn d'Ícar amb la seua ala de surf) és una escultura urbana, obra d'Esperanza d'Ors, que es troba des de 1999 en el port d'Alacant (País Valencià).

Nou!!: Mitologia grega і El regreso de Ícaro con su ala de surf · Veure més »

El sastre valent

Els sastre provoca als dos gegants. El sastre valent és un conte popular europeu recollit pels germans Grimm i posteriorment per Andrew Lang.

Nou!!: Mitologia grega і El sastre valent · Veure més »

El triomf de Bacus

El triomf de Bacus és una pintura a l'oli de Diego Velázquez de 1628, conservada al Museu del Prado de Madrid.

Nou!!: Mitologia grega і El triomf de Bacus · Veure més »

El triomf del Dia sobre la Nit precedit de l'Aurora

El triomf del Dia sobre la Nit precedit de l'Aurora és un quadre realitzat pel pintor Antoni Caba i Casamitjana.

Nou!!: Mitologia grega і El triomf del Dia sobre la Nit precedit de l'Aurora · Veure més »

Elbrús

LElbrús és una muntanya situada al Caucas occidental, a la república russa de Kabardino-Balkària, a prop de la frontera amb Karatxai-Txerkèssia i Geòrgia.

Nou!!: Mitologia grega і Elbrús · Veure més »

Electra

En la mitologia grega, Electra (en Ἠλέκτρα), és una heroïna filla d'Agamèmnon i Clitemnestra.

Nou!!: Mitologia grega і Electra · Veure més »

Electra (desambiguació)

* Botànica: Electra, gènere de la família de les poàcies actualment denominat Schismus.

Nou!!: Mitologia grega і Electra (desambiguació) · Veure més »

Electra (filla d'Oceà)

Tieck, Elektra, 1824 Segons la mitologia grega, Electra (en grec antic Ἠλέκτρα), també dita Ozomene (Ὀζομένη), va ser una oceànide, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Electra (filla d'Oceà) · Veure més »

Electra (Plèiade)

D'acord amb la mitologia grega, Electra (en grec antic Ἠλέκτρα), va ser una de les Plèiades, que eren les set filles d'Atles i Plèione i vivien a l'illa de Samotràcia Estimada per Zeus, va engendrar Dàrdan, que va anar de Samotràcia a Troia on va fundar la dinastia reial troiana.

Nou!!: Mitologia grega і Electra (Plèiade) · Veure més »

Electra a la tomba d'Agamèmnon

Electra a la tomba d'Agamèmnon és una pintura a l'oli sobre tela obra de l'artista prerafaelita Frederic Leighton acabada el 1869.

Nou!!: Mitologia grega і Electra a la tomba d'Agamèmnon · Veure més »

Electrió

Electrió (en grec antic Ἠλεκτρύων), segons la mitologia grega, va ser un rei de Micenes, fill de Perseu i d'Andròmeda.

Nou!!: Mitologia grega і Electrió · Veure més »

Elefènor

Elefènor (en grec antic Ἐλεφήνωρ) va ser, segons la mitologia grega, un rei d'Eubea, fill de Calcodont i net d'Abant, a qui havia succeït en el tron d'Eubea.

Nou!!: Mitologia grega і Elefènor · Veure més »

Eleusis (fill d'Hermes)

Segons la mitologia grega, Eleusis (en grec antic Ἐλευσίς) va ser un heroi epònim de la ciutat d'Eleusis, ciutat que fundà i consagrà a Demèter.

Nou!!: Mitologia grega і Eleusis (fill d'Hermes) · Veure més »

Elm d'Hades

''The Arming of Perseus'' 1885 Edward Burne-Jones. Una nimfa dona un casc a Perseu L'elm d'Hades o casc d'Hades (grec antic: ἡ Ἄϊδος κυνέη o κυν&#8134) és una arma pertanyent a la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Elm d'Hades · Veure més »

Elpènor

A la mitologia grega, Elpènor (en grec antic), és un dels companys d'Ulisses en la seva tornada de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Elpènor · Veure més »

Els amors de Paris i Hèlena

Els amors de Paris i Hèlena (en francés: Les Amours de Pâris et d'Hélène) és un oli sobre llenç, obra de Jacques-Louis David.

Nou!!: Mitologia grega і Els amors de Paris i Hèlena · Veure més »

Els déus de Grècia

Els déus de Grècia (en alemany: Die Götter Griechenlands: Das Bild des Göttlichen im Spiegel des griechischen Geistes) és una obra sobre mitologia grega escrita el 1929 per Walter F. Otto.

Nou!!: Mitologia grega і Els déus de Grècia · Veure més »

Els Herois de l'Olimp

Els Herois de l'Olimp és una saga de cinc novel·les escrites per Rick Riordan, publicada entre el 2010 i el 2014.

Nou!!: Mitologia grega і Els Herois de l'Olimp · Veure més »

Els jocs de la fam

Els jocs de la fam (títol original en anglès, The Hunger Games) és una novel·la de ciència-ficció juvenil, escrita per l'autora estatunidenca Suzanne Collins.

Nou!!: Mitologia grega і Els jocs de la fam · Veure més »

Els mites grecs

Els mites grecs (en anglès: The Greek Myths) és una mitografia, un compendi de mitologia grega, elaborada pel poeta i escriptor anglès Robert Graves.

Nou!!: Mitologia grega і Els mites grecs · Veure més »

Els set contra Tebes

''El jurament dels set cabdills'' (obra d'Alfred Church, 1897) Els set contra Tebes és una tragèdia d'Èsquil.

Nou!!: Mitologia grega і Els set contra Tebes · Veure més »

Emació (bandit)

D'acord amb la mitologia grega, Emació fou un bandit macedoni.

Nou!!: Mitologia grega і Emació (bandit) · Veure més »

Emació (fill de Titonos)

Segons la mitologia grega, Emació (en grec antic Ἠμαθίων) va ser un rei d'Etiòpia, fill de Titonos i d'Eos.

Nou!!: Mitologia grega і Emació (fill de Titonos) · Veure més »

Empusa

Empusa (en grec antic Ἔμπουσα), era, segons la mitologia grega, un espectre del seguici de la deessa Hècate.

Nou!!: Mitologia grega і Empusa · Veure més »

Empusa pennata

Empusa pennata (nom comú en català: empusa) és una espècie d'insecte mantodeu de la família dels empúsids.

Nou!!: Mitologia grega і Empusa pennata · Veure més »

Enàrete

Segons la mitologia grega, Enàrete (en grec antic Ἐνάρετη), va ser filla de Deímac, rei de Trica, a Tessàlia.

Nou!!: Mitologia grega і Enàrete · Veure més »

Enòmau (fill d'Ares)

Enomau, Zeus i Pèlops Enòmau va ser, d'acord amb la mitologia grega, un rei de Pisa (Èlide), fill d'Ares i d'una de les filles del déu riu Àsop, Harpinna.

Nou!!: Mitologia grega і Enòmau (fill d'Ares) · Veure més »

Endimió

''El somni d'Endimió '' pintura d'Anne-Louis Girodet (1818), Museu del Louvre, Paris. Segons la mitologia grega, Endimió (en grec antic Ἐνδυμίων, ωνος) va ser un rei de l'Èlida, fill d'Etli (o de Zeus, segons altres) i de Càlice.

Nou!!: Mitologia grega і Endimió · Veure més »

Energia eòlica

Lenergia eòlica és l'energia obtinguda del vent, és a dir, l'energia cinètica generada per l'efecte dels corrents d'aire, i que és transformada en altres formes útils per a les activitats humanes.

Nou!!: Mitologia grega і Energia eòlica · Veure més »

Eneu

Eneu (grec antic Οἰνεύς, llatí Oeneus), segons la mitologia grega va ser un rei de Calidó, fill de Portàon i d'Èurite.

Nou!!: Mitologia grega і Eneu · Veure més »

Enio

Enio (en grec Ένυώ, «horror») era, en la mitologia grega, una antiga deessa coneguda amb l'epítet «destructora de ciutats» i freqüentment representada coberta de sang i portant les armes de guerra en actituds violentes.

Nou!!: Mitologia grega і Enio · Veure més »

Enipeu

Segons la mitologia grega, Enipeu (en grec antic Ενιπεύς), va ser un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Enipeu · Veure més »

Enone

Segons la mitologia grega, Enone (en grec antic Οἰνώνη) va ser una nimfa orèada que esdevingué la primera esposa del príncep Paris de Troia, abans que aquest s'enamorés de la bella Helena d'Esparta.

Nou!!: Mitologia grega і Enone · Veure més »

Enopió

Enopió (grec antic Οἰνοπίων, El bevedor de vi; llatí Oenopion) fou segons la mitologia grega un rei de Quios, fill de Dionís i d'Ariadna (o d'Ariadna i de Teseu).

Nou!!: Mitologia grega і Enopió · Veure més »

Enotre

Enotre (en grec antic Οίνωτρος), va ser segons la mitologia grega un dels cinquanta fills de Licàon i de Cil·lene.

Nou!!: Mitologia grega і Enotre · Veure més »

Enqueleus

Els enqueleus (en llatí Encheleis, en grec antic Ἐγχέλιοι) eren una tribu d'Il·líria que vivia al sud dels taulantis, segons Hecateu.

Nou!!: Mitologia grega і Enqueleus · Veure més »

Eolípila

Un eolípila moderna. Il·lustració d'una eolípila d'Heró. Una eolípila amb una sola càmera. Leolípila va ser inventada al per l'enginyer grec Heró d'Alexandria conegut també com "el mag".

Nou!!: Mitologia grega і Eolípila · Veure més »

Eolosaure

L'eolosaure (Aeolosaurus, "llangardaix d'Èol") és un gènere de dinosaures sauròpodes saltasàurids, que visqueren a la fi del període Cretaci, al Campanià, fa aproximadament 74 a 70 milions d'anys, en el que avui és Sud-amèrica.

Nou!!: Mitologia grega і Eolosaure · Veure més »

Eos

En la mitologia grega, Eos (en grec, ἡ Ἠώς -Ēṓs-, gen. Ἠοῦς ‘aurora') era la deessa titànica de l'aurora, que sortia de la seva llar a la vora de l'oceà que envoltava el món, per anunciar el seu germà Hèlios, el Sol.

Nou!!: Mitologia grega і Eos · Veure més »

Epífron

En la mitologia grega, Epífron o Epifró (grec antic: Ἐπίφρων) era fill d'Èreb i Nix, era el déu o esperit de la prudència, de la finesa, la delicadesa i la sagacitat.

Nou!!: Mitologia grega і Epífron · Veure més »

Epíone

Epíone (en grec antic Ἠπιόνη), va ser, segons la mitologia grega, la companya d'Asclepi, i era considerada la seva esposa i la mare de les seves filles Iaso, Panacea, Egla i Aceso.

Nou!!: Mitologia grega і Epíone · Veure més »

Epístrof

Epístrof (en grec antic Ἐπίστροφος) era el nom de diversos personatges de la mitologia grega que menciona Homer a la Ilíada.

Nou!!: Mitologia grega і Epístrof · Veure més »

Epítom

XIV d'''Epitoma rei militaris'' Un epítom (del grec ἐπιτομή de ἐπιτέμνειν, epitemnein per 'escurçar') és una forma sumària o abreujada, una instància que representa una realitat més gran.

Nou!!: Mitologia grega і Epítom · Veure més »

Epònim

Un epònim és un terme, nom comú o indret, que prové (coincideix o és un derivat) d'un nom propi.

Nou!!: Mitologia grega і Epònim · Veure més »

Epeu (fill d'Endimió)

D'acord amb la mitologia grega, Epeu (en grec antic Ἐπειός) va ser un rei de l'Èlida, un dels fills d'Endimió i germà de Peó i d'Etol.

Nou!!: Mitologia grega і Epeu (fill d'Endimió) · Veure més »

Epeu (fill de Panopeu)

Epeu (en grec antic Ἐπειός), segons la mitologia grega va ser un heroi grec, fill de Panopeu.

Nou!!: Mitologia grega і Epeu (fill de Panopeu) · Veure més »

Epeus

En la mitologia grega, els epeus (en Ἐπειοί) eren els pobladors originaris de l'Èlida, en època històrica desplaçats pels eleus.

Nou!!: Mitologia grega і Epeus · Veure més »

Epicasta

Epicasta (en grec antic Ἐπικάστη), segons la mitologia grega va ser una filla de Calidó, heroi etoli.

Nou!!: Mitologia grega і Epicasta · Veure més »

Epicurus the Sage

Epicurus the Sage és una sèrie humorística i satírica de còmics de dos volums (Visting Hades, The Many Loves of Zeus) del 1989 escrita per William Messner-Loebs, il·lustrada per Sam Kieth, i publicat per DC Comics.

Nou!!: Mitologia grega і Epicurus the Sage · Veure més »

Epimèlides

A la mitologia grega, les epimèlides (en grec antic: Επιμηλιδες significa "els que cuiden els ramats") són les nimfes protectores dels pomers.

Nou!!: Mitologia grega і Epimèlides · Veure més »

Epimeteu

* Astronomia.

Nou!!: Mitologia grega і Epimeteu · Veure més »

Epimeteu (mitologia)

Epimeteu (en grec antic Ἐπιμηθεύς) va ser, segons la mitologia grega, un tità, un dels quatre fills de Jàpet i de Clímene (o d'Àsia, filla d'Oceà).

Nou!!: Mitologia grega і Epimeteu (mitologia) · Veure més »

Epimeteu i Pandora (escultura)

Les escultures d'Epimeteu i Pandora són dues obres en fusta policromada atribuïdes a El Greco, actualment al Museu del Prado, a Madrid.

Nou!!: Mitologia grega і Epimeteu i Pandora (escultura) · Veure més »

Epopeu

D'acord amb la mitologia grega, Epopeu (en grec antic Ἐπωπεύς), va ser un rei de Sició, fill d'Àleu (o de Posidó, segons altres versions) i de Cànace.

Nou!!: Mitologia grega і Epopeu · Veure més »

Equíon (fill d'Hermes)

Segons la mitologia grega, Equíon (en grec antic Έχίων), va ser un heroi, fill d'Hermes i d'Antianira.

Nou!!: Mitologia grega і Equíon (fill d'Hermes) · Veure més »

Equíon (fill de Porteu)

Equíon, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Porteu.

Nou!!: Mitologia grega і Equíon (fill de Porteu) · Veure més »

Equíon (pare de Penteu)

D'acord amb la mitologia grega, Equíon (grec antic Ἐχίων, home serp) va ser un dels cinc supervivents dels esparts de Tebes, nascuts de les dents del drac sembrades per Cadme durant la fundació de la ciutat.

Nou!!: Mitologia grega і Equíon (pare de Penteu) · Veure més »

Equemea

Equemea i de vegades Etemea (en grec antic Ἐχέμεια i en llatí Ethemea) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa del seguici d'Àrtemis.

Nou!!: Mitologia grega і Equemea · Veure més »

Equidna (mitologia)

Imatge idealitzada d''''Equidna''' a partir de relats mitològics. En la mitologia grega, Equidna (Echidna) era una monstruosa nimfa, considerada per Hesíode descendent de Forcis i Ceto, els fills de Pontos i de Gea (les aigües del mar i la terra).

Nou!!: Mitologia grega і Equidna (mitologia) · Veure més »

Equidnes

Els equidnes (Tachyglossidae) són, juntament amb els ornitorrincs, els únics supervivents de l'ordre Monotremata (mamífers que ponen ous).

Nou!!: Mitologia grega і Equidnes · Veure més »

Erídan

Figura d'Erídan, del fris del Partenó. Museu Britànic Segons la mitologia grega, Erídan (en grec antic Ἠριδᾰνός, Eridanos), va ser un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Erídan · Veure més »

Erígone (filla d'Egist)

Erígone (en grec antic Ἠριγόνη), d'acord amb la mitologia grega, va ser una heroïna, filla d'Egist i de Clitemnestra i germana d'Aletes.

Nou!!: Mitologia grega і Erígone (filla d'Egist) · Veure més »

Erígone (filla d'Icari)

''Erigone'' - Charles-André van Loo (1747). D'acord amb la mitologia grega, Erígone (en grec antic Ἠριγόνη) va ser una donzella atenenca, filla d'Icari.

Nou!!: Mitologia grega і Erígone (filla d'Icari) · Veure més »

Erínome (satèl·lit)

Erínome (del grec Ερινομη) o Júpiter XXV és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Erínome (satèl·lit) · Veure més »

Erecteu

L'Erectèon a Atenes Segons la mitologia grega, Erecteu (en grec antic Ἐρεχθεύς), va ser el primer rei d'Atenes, fill de Pandíon i de Zeuxipe, i germà, per tant, de Butes, Procne i Filomela.

Nou!!: Mitologia grega і Erecteu · Veure més »

Ergí (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Ergí (en grec antic Έργίνος) va ser rei dels minies d'Orcomen, fill de Climen.

Nou!!: Mitologia grega і Ergí (mitologia) · Veure més »

Erictoni

Segons la mitologia grega, Erictoni era el segon fill de Dàrdanos, rei de Dardània, i la seva muller Batia, filla de Teucre.

Nou!!: Mitologia grega і Erictoni · Veure més »

Erifile

Erifile (en grec antic Ἐριφύλη) va ser segons la mitologia grega una heroïna, filla de Tàlau, rei d'Argos i germana d'Adrast.

Nou!!: Mitologia grega і Erifile · Veure més »

Eris (filla de Nix)

Eris (en grec antic Ἔρις) és el nom de la deessa grega de la discòrdia i la baralla segons la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Eris (filla de Nix) · Veure més »

Eris (planeta nan)

Eris (designació de planeta menor: 136199 Eris; símbol: ⯰) és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gros que s'ha descobert.

Nou!!: Mitologia grega і Eris (planeta nan) · Veure més »

Erisícton

Bauer - Erisícton venent la seva filla Mestra D'acord amb la mitologia grega, Erisícton (en grec antic Ἐρυσίχθων), va ser un rei de Tessàlia, fill de Tríopas.

Nou!!: Mitologia grega і Erisícton · Veure més »

Erisícton (fill de Cècrops)

Erisícton (en grec antic Έρυσίχθων), va ser, segons la mitologia grega, un heroi d'Atenes, fill de Cècrops i d'Agraulos.

Nou!!: Mitologia grega і Erisícton (fill de Cècrops) · Veure més »

Ero e Leandro

Ero e Leandro ("Hero i Leandre") també coneguda per Qual ti reveggio, oh Dio (HWV 150), és una cantata en llengua italiana de George Frideric Händel.

Nou!!: Mitologia grega і Ero e Leandro · Veure més »

Eros (fill d'Ares)

Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Eros (fill d'Ares) · Veure més »

Eros (filosofia)

Eros (/ˈɪrɒs/ o /ˈɛrɒs/; en grec antic: ἔρως érōs "amor" o "desig") és un dels quatre termes grecocristians antics que es poden traduir al català com "amor".

Nou!!: Mitologia grega і Eros (filosofia) · Veure més »

Erotes

Els erotes, ἔρωτες en grec clàssic, a la mitologia grega són els acompanyants de la deessa Afrodita, equivalents als cupidos en mitologia romana.

Nou!!: Mitologia grega і Erotes · Veure més »

Ersa (mitologia grega)

En la mitologia grega, Ersa (en grec antic: Ἕρσα "rosada"), com el seu nom indica, era la deessa de la rosada i la seva humitat alimentava a les plantes del terra, que canviava segons el poder de la Lluna.

Nou!!: Mitologia grega і Ersa (mitologia grega) · Veure més »

Escacs

Sense descripció.

Nou!!: Mitologia grega і Escacs · Veure més »

Escamandre (fill d'Oceà)

Escamandre (en grec antic Σκάμανδρος), va ser, segons la mitologia grega, un déu fluvial fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Escamandre (fill d'Oceà) · Veure més »

Escatologia

El Judici Final, fresc de Michelangelo a la Capella Sixtina L'escatologia (del grec antic ἔσχατος darrer i λόγος paraula, estudi: 'estudi de la fi') tracta del destí del món, la vida després de la mort, el temps etern o les esperances de cada religió, és a dir, del conjunt de creences i coneixements que transcendeixen els límits temporals pròpiament humans.

Nou!!: Mitologia grega і Escatologia · Veure més »

Escil·la (filla de Forcis)

crater del Louvre, 450-425 aC En la mitologia grega, Escil·la p. 80 (en grec Σκύλλα) era una jove que va ser transformada mitjançant un encís en una criatura marina de sis caps condemnada a guardar l'Estret de Messina.

Nou!!: Mitologia grega і Escil·la (filla de Forcis) · Veure més »

Escil·la (filla de Nisos)

Escil·la i Nisos. Nicolas-André Monsiau Escil·la (en grec Σκύλλα), segons la mitologia grega, va ser una filla de Nisos, rei de Mègara.

Nou!!: Mitologia grega і Escil·la (filla de Nisos) · Veure més »

Escil·la i Caribdis

''Odisseu entre Escil·la i Caribdis'', de Johann Heinrich Füssli. En la mitologia grega, Escil·la i Caribdis eren dos monstres marins que guardaven un estret pas marítim, i que tradicionalment s'ha identificat amb l'estret de Messina, entre Itàlia i Sicília.

Nou!!: Mitologia grega і Escil·la i Caribdis · Veure més »

Escil·lis

Escil·lis Scyllis) va ser un escultor grec molt antic que sempre apareix esmentat conjuntament amb Dipè. La llegenda els feia deixebles de Dèdal, i el seu estil rebia el nom de dedalià. Tot i això, no hi ha dubte que eren personatges reals, i no pas simples personatges mitològics. Plini el Vell diu que Escil·lis va néixer a Creta abans del regnat de Cir II el gran cap a l'any 580 aC, i que d'allí va anar a Sició amb Dipè on junts van fer estàtues dels déus, però no van acabar la feina per alguna baralla i se'n van anar a Etòlia. Una plaga de fam es va abatre sobre Sició i l'oracle de Delfos va dir que no s'arreglaria fins que els dos escultors acabessin la seva tasca. El govern de Sició va aconseguir que els dos escultors tornessin i van acabar l'obra (estàtues d'Apol·lo, Àrtemis, Hèracles i Atena). Plini també diu que van ser els primers a treballar el marbre i que treballaven el de l'illa de Paros. Pausànias diu que van fer una estàtua d'Atena a Cleones i a Argos un grup representant a Càstor i Pol·lux amb les seves dones Hilaïra i Febe, i els seus fills Anàxies i Mnasínous. Climent d'Alexandria esmenta les estàtues dels Dioscurs i altres estàtues d'Hèrcules i d'Artemisa a Sició. Eren deixebles seus Tecteu, Angelió, Learc de Règion, Doríclides, Medó, Dontes i Teocles (els quatre darrers, espartans).

Nou!!: Mitologia grega і Escil·lis · Veure més »

Esciró

'''Esciró''' abatut per Teseu, vas de tipus àtic, 500–490 aC, Museu del Louvre (G 104). Esciró (en grec antic Skiron o Skeiron) va ser segons la mitologia grega un corinti fill de Pèlops, o potser de Posidó que s'havia establert en territori de Mègara en un lloc anomenat Roques Esciròniques, per on passava el camí que corria vora la costa.

Nou!!: Mitologia grega і Esciró · Veure més »

Escultura hel·lenística

Polidor i Atenodor de Rodes, segle I aC L'escultura hel·lenística representa una de les més importants expressions artístiques de la cultura de l'hel·lenisme i l'estadi final de l'evolució de la tradició de l'escultura grega en l'antiguitat.

Nou!!: Mitologia grega і Escultura hel·lenística · Veure més »

Escurçana

Exemplar capturat a la mar Negra L'escurçana, l'escurçó, la ferrassa o, per confusió, la tòtina, el milà o la milana (Dasyatis pastinaca) és un peix de la classe dels condrictis, de l'ordre dels miliobatiformes.

Nou!!: Mitologia grega і Escurçana · Veure més »

Esfinx

La Gran Esfinx de Gizeh. Lesfinx és una figura de la mitologia grega i egípcia.

Nou!!: Mitologia grega і Esfinx · Veure més »

Esfinx de Naxos

L'Esfinx de Naxos, és una esfinx que data de l'any 575 - 560 aC.

Nou!!: Mitologia grega і Esfinx de Naxos · Veure més »

Esmílace

Esmílace o també Esmílax va ser, segons la mitologia grega, una nimfa estimada per Crocos, al qual va rebutjar.

Nou!!: Mitologia grega і Esmílace · Veure més »

Esmicre

Esmicre (en grec antic Σμίκρος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Democle, un habitant de Delfos.

Nou!!: Mitologia grega і Esmicre · Veure més »

Espai exterior

Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.

Nou!!: Mitologia grega і Espai exterior · Veure més »

Esparta (mitologia)

Segons la mitologia grega, Esparta (en grec antic Σπάρτα) va ser una heroïna, filla d'Eurotas, rei de Lacònia i de Cleta, i epònima de la ciutat d'Esparta.

Nou!!: Mitologia grega і Esparta (mitologia) · Veure més »

Esparts

D'acord amb la mitologia grega, els Esparts (en grec antic Σπαρτοί "els homes sembrats") van ser els que van néixer de les dents del drac mort per Cadme al lloc on més endavant s'aixecaria la ciutat de Tebes.

Nou!!: Mitologia grega і Esparts · Veure més »

Espeo

Espeo (en grec antic Σπειώ) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Espeo · Veure més »

Esperança

Jacques Du Brœucq Lesperança és un estat d'ànim optimista basat en l'expectativa de resultats favorables relacionats a esdeveniments o circumstàncies de la pròpia vida o del món en el seu conjunt.

Nou!!: Mitologia grega і Esperança · Veure més »

Esperqueu

Esperqueu (en grec antic Σπερχειός, Sperkeios), va ser, segons la mitologia grega, un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, i germà de les Oceànides.

Nou!!: Mitologia grega і Esperqueu · Veure més »

Esquedi

D'acord amb la mitologia grega, Esquedi (en grec antic Σχεδίος) va ser un heroi, fill d'Ífit, rei de la Fòcida, i d'Hipòlita.

Nou!!: Mitologia grega і Esquedi · Veure més »

Esquema de la psicoanàlisi

Esquema de la psicoanàlisi és una obra pòstuma i inacabada de Sigmund Freud, escrita el 1938 i publicada en alemany el 1940 amb el títol Abriss der Psychoanalyse en Internationale Zeitschrift für Psychoanalyse-Imago (volum 25, núm. 1, pàgines 7-67).

Nou!!: Mitologia grega і Esquema de la psicoanàlisi · Veure més »

Esqueneu

Esqueneu (en grec antic Σχοινεύς) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Beòcia, fill d'Atamant i Temisto.

Nou!!: Mitologia grega і Esqueneu · Veure més »

Esquirol terrestre de Níobe

L'esquirol terrestre de Níobe (Lariscus niobe) és una espècie de rosegador de la família dels esciúrids.

Nou!!: Mitologia grega і Esquirol terrestre de Níobe · Veure més »

Estàfil

Estàfil (en grec antic Στάφυλος Stafilos "el Raïm"), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, nascut de Dionís i d'Ariadna, després que Teseu l'abandonés a Naxos, encara que hi ha una tradició que el fa fill del mateix Teseu.

Nou!!: Mitologia grega і Estàfil · Veure més »

Estàtua de Dionís i Àmpel

L'estàtua de Dionís i Ampel és una escultura exempta realitzada en marbre blanc, molt degradat, que representa al déu grec Dionís embriac, assistit pel sàtir Ampel, tema mitològic derivat de models grecs.

Nou!!: Mitologia grega і Estàtua de Dionís i Àmpel · Veure més »

Estàtua de la Llibertat

L'estàtua de la Llibertat o "Llibertat enllumenant el món" (en anglès: "statue of Liberty" i Liberty Enlightening the World, respectivament) és un dels monuments més famosos de Nova York, dels Estats Units i d'arreu del món.

Nou!!: Mitologia grega і Estàtua de la Llibertat · Veure més »

Estàtua de Penèlope

L'Estàtua de Penèlope és una estàtua de marbre descoberta a Persèpolis, i es creu que representa la mítica Penèlope.

Nou!!: Mitologia grega і Estàtua de Penèlope · Veure més »

Estàtues de Sperlonga

Ulisses en el ''Grup Polifem'' Reconstrucció arbitrària del ''Grup Escil·la'' Gruta i estany al 2006, amb el triclini cobert d'herbes. L'illot del ''Grup Escil·la'' es troba a la cova Vista des de dins de la gruta Plànol de la vila i de la gruta Les estàtues de Sperlonga són un ampli conjunt d'escultures descobertes al 1957 a la vil·la de Tiberi a Sperlonga.

Nou!!: Mitologia grega і Estàtues de Sperlonga · Veure més »

Estènel (fill d'Androgeu)

D'acord amb la mitologia grega, Estènel (en grec antic Σθένελος) va ser un heroi fill d'Androgeu i net de Minos.

Nou!!: Mitologia grega і Estènel (fill d'Androgeu) · Veure més »

Estènel (fill de Capaneu)

Segons la mitologia grega, Estènel (en grec antic Σθένελος) va ser un heroi, fill de Capaneu i d'Evadne.

Nou!!: Mitologia grega і Estènel (fill de Capaneu) · Veure més »

Estènel (fill de Perseu)

D'acord amb la mitologia grega, Estènel (en grec antic Σθένελος) va ser un rei de Micenes, fill de Perseu i d'Andròmeda.

Nou!!: Mitologia grega і Estènel (fill de Perseu) · Veure més »

Estènele

Estènele, d'acord amb la mitologia grega, fou una filla d'Acast, rei de Iolcos.

Nou!!: Mitologia grega і Estènele · Veure més »

Estèrope (filla de Cefeu)

Estèrope (en grec antic Στερόπη), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Cefeu, rei de Tegea.

Nou!!: Mitologia grega і Estèrope (filla de Cefeu) · Veure més »

Estèrope (filla de Portàon)

Segons la mitologia grega, Estèrope (en Στερόπη) va ser una filla de Portàon, rei de Calidó, i d'Èurite.

Nou!!: Mitologia grega і Estèrope (filla de Portàon) · Veure més »

Estèropes

Segons la mitologia grega, Estèropes (en grec antic Στεροπης "el que dona el llamp") va ser un dels ciclops Urànides.

Nou!!: Mitologia grega і Estèropes · Veure més »

Estel de l'alba

L'estel de l'alba, o també estel del matí, és el sobrenom del planeta Venus, quan encara és visible abans de l'alba.

Nou!!: Mitologia grega і Estel de l'alba · Veure més »

Estenelau

Segons la mitologia grega, Estenelau (en grec antic Σθενέλας) va ser un rei d'Argos, fill de Crotop que pertany a l'estirp de Forbant i Tríopas.

Nou!!: Mitologia grega і Estenelau · Veure més »

Esteve de Bizanci

Esteve de Bizanci o Estèfan de Bizanci (Stephanus Byzantinus) va ser un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del.

Nou!!: Mitologia grega і Esteve de Bizanci · Veure més »

Estimfal (mitologia)

Estimfal (en grec antic Στύμφαλος) va ser segons la mitologia grega, un rei de l'Arcàdia, un dels cinc fills d'Èlat i de Laòdice, filla de Cíniras.

Nou!!: Mitologia grega і Estimfal (mitologia) · Veure més »

Estix

Segons la mitologia grega, l'Estígia o Estix (del grec antic Στύξ, del verb στυγέω, 'odiar'), era una oceànide, la filla gran d'Oceà i Tetis, filla de Gea, segons explica Hesíode a la seva Teogonia; segons Gai Juli Higini va néixer d'Èreb i Nix (les tenebres i la nit).

Nou!!: Mitologia grega і Estix · Veure més »

Estix (satèl·lit)

Estix, també conegut pel seu nom provisional com a (S/2012 P 1,S/2012 (134340) 1 o P5) és un petit satèl·lit natural de Plutó l'existència del qual es va anunciar l'11 de juliol de 2012.

Nou!!: Mitologia grega і Estix (satèl·lit) · Veure més »

Estrímon (déu)

D'acord amb la mitologia grega, Estrímon (en grec antic Στρυμών, Strimon), va ser un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, i germà de les Oceànides.

Nou!!: Mitologia grega і Estrímon (déu) · Veure més »

Estròfia

En la mitologia grega Estròfia (en grec Στροφια) és una nimfa nàiade, filla d'Ismeni (fill d'Apol·lo).

Nou!!: Mitologia grega і Estròfia · Veure més »

Etàlides

Etàlides (en grec antic Αἰθαλίδης), va ser, segons la mitologia grega, un fill d'Hermes i d'Eupolèmia, filla de Mirmídon.

Nou!!: Mitologia grega і Etàlides · Veure més »

Etòlia

Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.

Nou!!: Mitologia grega і Etòlia · Veure més »

Ethniu

"Cian troba la filla de Balor", dibuix d'HR Millar, c.1905. Ethniu, o Eithne o també Ethliu, Ethlinn, (i una gran varietat d'altres lletrejos - vegi a baix), és la filla del Líder Fomorià Balor, i la mare de Lug.

Nou!!: Mitologia grega і Ethniu · Veure més »

Etiòpia (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Etiòpia (Αἰθιοπία) se situava cap a l'est, on sortia el Sol.

Nou!!: Mitologia grega і Etiòpia (mitologia) · Veure més »

Etil·la

Etil·la (en grec antic Αίθιλλα) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Laomedó.

Nou!!: Mitologia grega і Etil·la · Veure més »

Etli

D'acord amb la mitologia grega, Etli (Aéthlios) va ser un rei de l'Èlida, fill de Zeus (o de Locre, segons altres genealogies) i de Protogenia, filla de Deucalió.

Nou!!: Mitologia grega і Etli · Veure més »

Etna (mitologia)

Segons la mitologia grega, Etna (en grec antic Αἴτνη) va ser una nimfa, filla d'Urà i de Gea.

Nou!!: Mitologia grega і Etna (mitologia) · Veure més »

Etna (satèl·lit)

Etna (del grec Αίτνη) o Júpiter XXXI és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Etna (satèl·lit) · Veure més »

Etol

D'acord amb la mitologia grega, Etol (en Aitōlós) va ser un heroi que va ser rei de l'Èlida.

Nou!!: Mitologia grega і Etol · Veure més »

Etra

de fons blanc, ''c''. 470–460 ae Etra (grec antic Αἴθρα, 'cel lluminós'), en la mitologia grega, pot referir-se a dos personatges: la mare de Teseu o una de les Oceànides, filla d'Oceà i Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Etra · Veure més »

Etra (filla de Piteu)

Laurent de La Hyre - Teseu i Etra Etra (en grec antic Αἴθρα), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Piteu, rei de Trezè i neta de Pèlops.

Nou!!: Mitologia grega і Etra (filla de Piteu) · Veure més »

Etra (filla de Tetis)

Segons la mitologia grega, Etra (en grec antic Αἴθρα) va ser una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Etra (filla de Tetis) · Veure més »

Ets molt guapo

Ets molt guapo (títol original: Je vous trouve très beau) és una pel·lícula francesa, la primera dirigida per Isabelle Mergault, estrenada l'any 2005.

Nou!!: Mitologia grega і Ets molt guapo · Veure més »

Etusa (mitologia)

Etusa (en grec Αἵθουσα) va ser a la mitologia grega una filla de Posidó i Alcíone, a qui Apol·lo va seduir.

Nou!!: Mitologia grega і Etusa (mitologia) · Veure més »

Euante (satèl·lit)

Euante (del grec antic Ευάνθη) també conegut com a Júpiter XXXIII, és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Euante (satèl·lit) · Veure més »

Eubea (mitologia)

Segons la mitologia grega, Eubea (Euboea) és una filla d'Asop i l'epònim de l'illa d'Eubea.

Nou!!: Mitologia grega і Eubea (mitologia) · Veure més »

Eucrante

Eucrante (en grec antic Εὐκράντη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Eucrante · Veure més »

Eudora (nereida)

Eudora (en grec antic Εὐδώρη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Eudora (nereida) · Veure més »

Eufem (fill de Posidó)

D'acord amb la mitologia grega, Eufem (en grec antic Εύφημος), va ser un heroi, fill de Posidó i de la nimfa Europa, filla de Tici.

Nou!!: Mitologia grega і Eufem (fill de Posidó) · Veure més »

Euforb

Euforb (en grec antic Εὔφορβος), va ser, segons la mitologia grega, un heroi troià fill de Pàntou, un dels ancians de Troia companys de Príam, que formava part del consell d'ancians de la ciutat, com també Antènor i Ucalegont.

Nou!!: Mitologia grega і Euforb · Veure més »

Eufròsine

Talia. Eufròsine (del grec Εὐφροσύνη), segons la mitologia grega, és una de les CàritesDiccionario de mitología clásica (en castellà), C. Falcón, E. Fernández-Galiano y R. López Melero, Alianza Editorial.

Nou!!: Mitologia grega і Eufròsine · Veure més »

Eulímene

Eulímene (en grec antic Εὐλιμένη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Eulímene · Veure més »

Eumènides

Orestes'', per William-Adolphe Bouguereau Les eumènides (en grec antic Εὐμενίδες), o les erínies (grec Έρινύες) són, en la mitologia grega i romana unes divinitats violentes.

Nou!!: Mitologia grega і Eumènides · Veure més »

Eumolp

Segons la mitologia grega, Eumolp (en grec antic Εὔμολπος) va ser un heroi, fill de Posidó i de Quíone, filla de Bòreas.

Nou!!: Mitologia grega і Eumolp · Veure més »

Eumolpe

Eumolpe (en grec antic Εὐμόλπη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Eumolpe · Veure més »

Eunòmia

* Astronomia: un asteroide del cinturó principal; vegeu (15) Eunòmia.

Nou!!: Mitologia grega і Eunòmia · Veure més »

Eunòmia (Hores)

Irene al centre. Obra conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Segons la mitologia grega, Eunòmia (en grec antic Εὐνομία "el bon ordre") va ser una de les Hores, filla de Zeus i Temis, i es considerava la deessa de l'ordre humà.

Nou!!: Mitologia grega і Eunòmia (Hores) · Veure més »

Euneu

Segons la mitologia grega, Euneu (en grec antic Εὔνηος) va ser un rei de Lemnos, fill de Jàson i d'Hipsípile.

Nou!!: Mitologia grega і Euneu · Veure més »

Eunice (nereida)

Eunice (en grec antic Εὐνίκη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Eunice (nereida) · Veure més »

Eunom (mitologia)

Eunom (en grec antic Εὔνομος), va ser, segons la mitologia grega, un noi de Calidó mort per Hèracles.

Nou!!: Mitologia grega і Eunom (mitologia) · Veure més »

Eupòria (satèl·lit)

Eupòria (del grec antic Ευπορία) o Júpiter XXXIV és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Eupòria (satèl·lit) · Veure més »

Eupompe

Eupompe (en grec antic Εὐπόμπη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Eupompe · Veure més »

Euquènor

Euquènor (en grec antic Εὐχήνωρ), segons la mitologia grega, va ser un heroi corinti, fill de l'endeví Poliïd.

Nou!!: Mitologia grega і Euquènor · Veure més »

Euràsia

Euràsia és la massa continental terrestre composta per Europa i Àsia.

Nou!!: Mitologia grega і Euràsia · Veure més »

Euríal

* En la Mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Euríal · Veure més »

Euríal (Eneas)

Euríal (en grec Εὐρύαλος) en la mitologia grega va ser un dels companys d'Eneas.

Nou!!: Mitologia grega і Euríal (Eneas) · Veure més »

Euríal (fill de Mecisteu)

Euríal (en grec antic Εὐρύαλος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Mecisteu que participà en l'expedició dels argonautes.

Nou!!: Mitologia grega і Euríal (fill de Mecisteu) · Veure més »

Eurídice (filla de Lacedèmon)

D'acord amb la mitologia grega, Eurídice (en grec antic Εὐρυδίκη) va ser una princesa espartana, filla de Lacedèmon i d'Esparta, la filla d'Eurotas.

Nou!!: Mitologia grega і Eurídice (filla de Lacedèmon) · Veure més »

Eurídice (muller de Creont)

D'acord amb la mitologia grega, Eurídice (en grec antic Εὐρυδίκη) va ser la muller de Creont, rei de Tebes.

Nou!!: Mitologia grega і Eurídice (muller de Creont) · Veure més »

Eurídome (satèl·lit)

Eurídome (del grec Ευριδομη) o Júpiter XXXII és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Eurídome (satèl·lit) · Veure més »

Euríloc (cunyat d'Ulisses)

Segons la mitologia grega, Euríloc (en grec antic Εὐρύλοχος) era el company i lloctinent d'Odisseu a lOdissea.

Nou!!: Mitologia grega і Euríloc (cunyat d'Ulisses) · Veure més »

Eurímac (mitologia)

Segons la mitologia grega, Eurímac (Εὐρύμαχος) és un personatge mític grec, seguidor d'Hipodamia, princesa dels flegieus, que va destruir Tebes després de la mort d'Amfíon i Zetos.

Nou!!: Mitologia grega і Eurímac (mitologia) · Veure més »

Eurínome (filla de Nisos)

D'acord amb la mitologia grega, Eurínome o Eurimede (en grec antic, Εὐρυνόμη Eurynome o Εὐρυμήδη Eurymede; en llatí, Eurynŏme o Eurymēdē) fou esposa de Glauc i mare de Bel·lerofont.

Nou!!: Mitologia grega і Eurínome (filla de Nisos) · Veure més »

Eurípil (fill d'Astipalea)

Segons la mitologia grega, Eurípil (en grec antic Εὐρύπυλος) va ser un rei de Cos, fill de Posidó i d'Astipalea.

Nou!!: Mitologia grega і Eurípil (fill d'Astipalea) · Veure més »

Eurípil (fill de Celeno)

D'acord amb la mitologia grega, Eurípil (en grec antic Εὐρύπυλος) va ser un rei de Cirene, fill de Posidó i de Celeno.

Nou!!: Mitologia grega і Eurípil (fill de Celeno) · Veure més »

Eurípil (fill de Tèlef)

Eurípil (en grec antic Εὐρύπυλος), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Tèlef de Pèrgam i d'Astíoque.

Nou!!: Mitologia grega і Eurípil (fill de Tèlef) · Veure més »

Eurísaces

Eurísaces (en grec antic Εὐρυσάκης), va ser, segons la mitologia grega, un heroi fill d'Àiax, el fill de Telamó, i de Tecmessa, filla del rei de Frígia Teleutant, que havia estat raptada per Àiax.

Nou!!: Mitologia grega і Eurísaces · Veure més »

Eurició (centaure)

D'acord amb la mitologia grega, Eurició (en grec antic Εὐρυτίων) és el nom d'un dels centaures que, convidats a les noces de Pirítous, van voler raptar la núvia, Hipodamia, fet que provocà una lluita ferotge entre els làpites i els centaures.

Nou!!: Mitologia grega і Eurició (centaure) · Veure més »

Eurició (fill d'Àctor)

Segons la mitologia grega, Eurició (en grec antic Εὐρυτίων) va ser un heroi, fill d'Àctor, rei de Ftia.

Nou!!: Mitologia grega і Eurició (fill d'Àctor) · Veure més »

Eurició (pastor)

Segons la mitologia grega, Eurició (en grec antic Εὐρυτίων) va ser un pastor que custodiava els bous vermells de Gerió acompanyat del gos Ortre.

Nou!!: Mitologia grega і Eurició (pastor) · Veure més »

Euridamant

Euridamant (en grec antic Έυρίδαμας), va ser segons la mitologia grega un heroi fill d'Iros i Demonassa.

Nou!!: Mitologia grega і Euridamant · Veure més »

Euridamia

Euridamia (en grec Εὐρυδάμεια Euridámeia) va ser un personatge femení de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Euridamia · Veure més »

Eurimedont (auriga)

D'acord amb la mitologia grega, Eurimedont (grec antic Εὐρυμέδων), fill de Ptolemeu i net de Peiraios segons Homer, va ser l'auriga d'Agamèmnon.

Nou!!: Mitologia grega і Eurimedont (auriga) · Veure més »

Eurimedont (fill d'Urà)

Segons la mitologia grega, Eurimedont (en grec antic Εὐρυμέδων) va ser un gegant, fill d'Urà i de Gea.

Nou!!: Mitologia grega і Eurimedont (fill d'Urà) · Veure més »

Eurimedont (fill de Minos)

Eurimedont (en grec antic Εὐρυμέδων), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Minos i de Pària, i germà de Nefalió, Crises i Filolau.

Nou!!: Mitologia grega і Eurimedont (fill de Minos) · Veure més »

Europa (filla d'Agenor)

Frank'a Waaldijk Europa, segons la mitologia grega, va ser una princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefaassa, tot i que també podria haver estat filla de Fènix, un dels fills d'Agenor.

Nou!!: Mitologia grega і Europa (filla d'Agenor) · Veure més »

Europa (filla d'Oceà)

Segons la mitologia grega, Europa (en grec antic Εὐρώπη Európe) va ser una de les oceànides, que personifiquen els rierols, les fonts i els cursos breus d'aigua.

Nou!!: Mitologia grega і Europa (filla d'Oceà) · Veure més »

Europa (filla de Tici)

Segons la mitologia grega, Europa (en grec antic Εὐρώπη Európe) va ser una nimfa, filla de Tici, un gegant fill de Zeus.

Nou!!: Mitologia grega і Europa (filla de Tici) · Veure més »

Euros (mitologia)

Rosa dels vents, creada per Adamantios Koraïs al 1796. Els noms dels vuit vents estan escrits en grec. Segons la mitologia grega, Euros (en grec antic Εύρος) era la personificació del vent de l'est i era una de les quatre divinitats de l'element aeri.

Nou!!: Mitologia grega і Euros (mitologia) · Veure més »

Eurotas (fill de Miles)

Eurotas Segons la mitologia grega, Eurotas (en grec antic Εὐρώτας) va ser un rei de Lacònia, fill de Miles.

Nou!!: Mitologia grega і Eurotas (fill de Miles) · Veure més »

Eurotes

El riu Eurotes o Eurotas (en Ευρώτας) és el principal riu de Lacònia, a la regió del Peloponès (Grècia).

Nou!!: Mitologia grega і Eurotes · Veure més »

Eurydice (cràter)

Eurydice és un cràter de l'asteroide del tipus Amor (433) Eros, situat amb el sistema de coordenades planetocèntriques a 13.5 ° de latitud nord i 170 ° de longitud est.

Nou!!: Mitologia grega і Eurydice (cràter) · Veure més »

Euterpe

En la mitologia grega, Euterpe (en grec Ευτέρπη, «la molt agradable», «la d'agradable geni »o «la de bon ànim») és la musa de la música, especialment protectora de l'art de tocar la flauta.

Nou!!: Mitologia grega і Euterpe · Veure més »

Eutresis

Eutresis (en grec, Εὔτρησις; en lineal B, e-u-te-re-u) és el nom d'una antiga ciutat grega de Beòcia.

Nou!!: Mitologia grega і Eutresis · Veure més »

Evadne (filla d'Èpit)

Segons la mitologia grega, Evadne (en grec antic Εὐάδνη) va ser una filla d'Èpit (altres genealogies n'atribueixen la paternitat a Posidó o Ares) i de Pítane.

Nou!!: Mitologia grega і Evadne (filla d'Èpit) · Veure més »

Evadne (filla d'Ifis)

Evadne (en grec antic Εὐάδνη, Euadne), segons la mitologia grega, fou filla d'Ifis, rei d'Argos.

Nou!!: Mitologia grega і Evadne (filla d'Ifis) · Veure més »

Evandre

Segons la mitologia grega, Evandre (en grec antic Εὔανδρος, home bo o home fort) va ser un heroi, originari de la ciutat de Pal·làntion.

Nou!!: Mitologia grega і Evandre · Veure més »

Evarne

Evarne (en grec antic Εὐάρνη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Evarne · Veure més »

Evàgora

Evàgora (en grec antic Εὐαγόρη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Evàgora · Veure més »

Evè

D'acord amb la mitologia grega, Evè o Evenos (en Εὔηνος, Èuēnos) va ser un rei d'Etòlia, fill d'Ares i de Demonice.

Nou!!: Mitologia grega і Evè · Veure més »

Evèmer

Evèmer (Evemerus o Euhemerus) fou un filòsof de l'antiga Grècia de final del.

Nou!!: Mitologia grega і Evèmer · Veure més »

Evenos

LEvenos (Εύηνος) és un riu de Grècia que recorre la regió d'Etòlia.

Nou!!: Mitologia grega і Evenos · Veure més »

Evipe

Evipe (en grec antic Εὐίππη) va ser, segons la mitologia grega, la filla de Tirimmas, rei d'Epir.

Nou!!: Mitologia grega і Evipe · Veure més »

Exèrcit traci

-. 516x516px La història de l'Exèrcit traci s'estén des del fins al a la regió definida pels historiadors grecs i llatins com Tràcia. Fa referència als conflictes armats de les tribus Tràcies i els seus regnes als Balcans.

Nou!!: Mitologia grega і Exèrcit traci · Veure més »

Excavacions arqueològiques d'Estàbia

Les excavacions arqueològiques d'Estàbia han retornat les restes de l'antiga ciutat d'Estàbia (Stabiae), a la zona de l'actual Castellammare di Stabia, prop del turó de Varano, així com un conjunt d'edificis que formaven part del seu ager.

Nou!!: Mitologia grega і Excavacions arqueològiques d'Estàbia · Veure més »

Fada

Una fada pintada per Sophie Anderson Les fades (del llatí fata) són esperits de la naturalesa que tenen cura de mantenir l'equilibri d'aquesta.

Nou!!: Mitologia grega і Fada · Veure més »

Faetó (planeta)

Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers, qui va formular la hipòtesi del planeta Faetó. Faetó, o també Faetont, és el nom d'un planeta hipotètic existent entre les òrbites de Mart i Júpiter, la destrucció del qual suposadament va portar a la formació del cinturó d'asteroides del nostre sistema solar intern.

Nou!!: Mitologia grega і Faetó (planeta) · Veure més »

Faetont

''La caiguda de '''Faetont''''', relleu en marbre de Simone Mosca, Museu Bode, Berlín Segons la mitologia grega, Faetont (en grec antic Φαέθων) o també Faetó, va ser un heroi, fill d'Hèlios, el Sol, i de l'oceànida Clímene (encara que Mèrops va ésser, posteriorment, el seu pare adoptiu).

Nou!!: Mitologia grega і Faetont · Veure més »

Faetusa

Faetusa (en grec antic Φαέθουσα "radiant") va ser, segons la mitologia grega, una de les helíades, una filla d'Hèlios, el Sol, i de la nimfa Neera.

Nou!!: Mitologia grega і Faetusa · Veure més »

Falant (personatge mític)

Falant (Phalanthus; Φάλανθος) va ser, segons la mitologia grega, un mític líder fenici que va defensar Ialisos a Rodes i la va conservar per un temps contra els doris dirigits per Ificle, que ja havien conquerit la resta de l'illa.

Nou!!: Mitologia grega і Falant (personatge mític) · Veure més »

Falèron

Falèron (en llatí Phalerum, en grec antic Φάληρον) era un demos de l'Àtica situat a uns 8 km d'Atenes, a la costa occidental.

Nou!!: Mitologia grega і Falèron · Veure més »

Falces (mitologia)

Falces (en grec antic Φάλκης) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Temen, i per tant, un heràclida.

Nou!!: Mitologia grega і Falces (mitologia) · Veure més »

Faler d'Atenes

Faler (en grec antic Φάληρος) va ser, segons la mitologia grega, un heroi atenès, epònim del port de Falèron, al Pireu.

Nou!!: Mitologia grega і Faler d'Atenes · Veure més »

Fames

Fames és la personificació de la fam en la mitologia romana.

Nou!!: Mitologia grega і Fames · Veure més »

Fanes (mitologia)

Fanes (en grec antic: Φάνης), amb el sobrenom de Protogonos (Πρωτογόνος, «nascut en primer lloc»), era la deïtat primigènia responsable de la procreació i de la nova vida generada, el qual fou introduït en la mitologia grega mitjançant l'orfisme.

Nou!!: Mitologia grega і Fanes (mitologia) · Veure més »

Fantasos

A la mitologia grega, Fantasos (en grec antic Φαντασός "aparició") era un dels Somnis (o també oniroi), fill d'Hipnos i company dels seus germans Morfeu i Fobètor (o Ícelos).

Nou!!: Mitologia grega і Fantasos · Veure més »

Faraona

La faraona (Agave salmiana, Agave salmiana var. ferox), és una planta crassa originària de Mèxic (Oaxaca), on es conrea i a partir del seu suc es produeix la beguda alcohòlica anomenada pulque.

Nou!!: Mitologia grega і Faraona · Veure més »

Faun

Faun és una banda alemanya formada el 2002 que principalment recupera música medieval de les seves fonts originals i també interpreta temes nous dins dels gèneres pagan folk i darkwave.

Nou!!: Mitologia grega і Faun · Veure més »

Favoni

D'acord amb la tradició mitològica romana, Favoni va ser el nom llatí del vent de l'oest, suau, càlid i favorable, equivalent al Zèfir de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Favoni · Veure més »

Fàlanx

Fàlanx (en grec antic Φάλαγξ), va ser, segons la mitologia grega, un atenès germà d'Aracne.

Nou!!: Mitologia grega і Fàlanx · Veure més »

Fènix (fill d'Agenor)

Fènix, fill d'Agenor Fènix (en grec antic Φοῖνιξ), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill del Rei de Sidó Agenor i de Telefaassa, i germà de Cilix, Cadme, Europa.

Nou!!: Mitologia grega і Fènix (fill d'Agenor) · Veure més »

Fènix (fill d'Amíntor)

Segons la mitologia grega, Fènix (en grec antic Φοῖνιξ Foinix), fou un heroi, fill d'Amíntor i de Cleobule (o d'Hipodamia, segons altres variants).

Nou!!: Mitologia grega і Fènix (fill d'Amíntor) · Veure més »

Fílac

Fílac (en grec antic Φύλακος), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, de la Tessàlia, fill de Deíon i de Diomede, filla de Xutos, i descendent d'Èol i de Deucalió.

Nou!!: Mitologia grega і Fílac · Veure més »

Fílotes (filla de Nix)

En la mitologia grega, Fílotes (en grec antic Φιλότης, Filótes, "tendresa") era la personificació de la tendresa, i és considerada per Hesíode a la Teogonia una de les filles que Nix, la Nit, va engendrar per si mateixa.

Nou!!: Mitologia grega і Fílotes (filla de Nix) · Veure més »

Fòbia

Una fòbia (derivat de Fobos, en grec antic Φόϐος, «pànic», fill d'Ares i Afrodita en la mitologia grega, la personificació de la por) és una paüra intensa i específica a objectes i situacions concretes, com ara als espais oberts (agorafòbia) o als llocs tancats (claustrofòbia).

Nou!!: Mitologia grega і Fòbia · Veure més »

Fòsfor (desambiguació)

* Fòsfor (element químic), element químic de nombre atòmic 15 i símbol P. És un no-metall multivalent pertanyent al grup del nitrogen (grup 15) que es troba en la natura combinat en fosfats inorgànics i en organismes vius però mai en estat natiu.

Nou!!: Mitologia grega і Fòsfor (desambiguació) · Veure més »

Fòsfor (fill d'Astreu)

Evelyn de Morgan - ''Fòsfor i Hèsper'', 1881 D'acord amb la mitologia grega, Fòsfor (en grec antic Φωσφόρος, "portador de la llum"), traduït al llatí com a (Lucífer) fou un déu, fill d'Astreu i d'Eos.

Nou!!: Mitologia grega і Fòsfor (fill d'Astreu) · Veure més »

Fea

Teseu lluitant contra Fea Segons la mitologia grega, Fea (en grec antic Φαῖα Faia) va ser una truja enorme, filla de Tifó i d'Equidna, que devastava els camps de Crommió i aterria les poblacions del voltant.

Nou!!: Mitologia grega і Fea · Veure més »

Febe (filla de Gea)

Altar de Pèrgam, a Berlín Febe (En grec Φοιβη) és una figura de la mitologia grega clàssica; el seu nom és la forma femenina de Febus.

Nou!!: Mitologia grega і Febe (filla de Gea) · Veure més »

Febe (filla de Leucip)

Segons la mitologia grega, Febe (en grec antic Φοιβη) va ser una filla de Leucip i de Filòdice Era una de les Leucípides.

Nou!!: Mitologia grega і Febe (filla de Leucip) · Veure més »

Febe (sobrenom)

Segons la mitologia grega, Febe (la brillant) fou un sobrenom d'Àrtemis i de Selene.

Nou!!: Mitologia grega і Febe (sobrenom) · Veure més »

Fedra (Jean Racine)

Fedra (títol original en francès, Phèdre o Phèdre et Hippolyte) és una obra de teatre escrita l'any 1677 per Jean Racine i que es basa en el mite clàssic grec de Fedra, i concretament inspirada en la tragèdia llatina del mateix nom escrita per Sèneca.

Nou!!: Mitologia grega і Fedra (Jean Racine) · Veure més »

Fegeu

Segons la mitologia grega, Fegeu (en grec antic Φηγεύς) va ser un heroi grec, fill del déu-riu Ínac i de la nimfa Mèlia, i germà de Foroneu.

Nou!!: Mitologia grega і Fegeu · Veure més »

Femminielli

Giuseppe Bonito, ''Il femminiello'' Femminielli (plural de Femminiello, «dona petit» en dialecte napolità, prové de l'italià femmina «dona» i -ello «sufix diminutiu masculí») és un terme usat per a referir-se a una població d'homes homosexuals amb expressió de gènere marcadament femenina en la cultura tradicional napolitana.

Nou!!: Mitologia grega і Femminielli · Veure més »

Feres (fill de Creteu)

Feres (en grec antic Φέρης), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Creteu i de Tiro.

Nou!!: Mitologia grega і Feres (fill de Creteu) · Veure més »

Feres (fill de Jàson)

Segons la mitologia grega, Feres (en grec antic Φέρης) va ser un fill de Jàson i de Medea.

Nou!!: Mitologia grega і Feres (fill de Jàson) · Veure més »

Ferusa

Ferusa (del grec Φέρουσα), segons la mitologia grega, és una de les Nereides.

Nou!!: Mitologia grega і Ferusa · Veure més »

Festos (fill d'Hèracles)

Festos (en grec antic Φαιστός) va ser segons la mitologia grega un fill d'Hèracles i rei de Sició.

Nou!!: Mitologia grega і Festos (fill d'Hèracles) · Veure més »

Fetge

El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.

Nou!!: Mitologia grega і Fetge · Veure més »

Fidip

Fidip (en grec antic Φείδιππος Feidippos), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tèssal, rei de Cos i per tant net d'Heracles.

Nou!!: Mitologia grega і Fidip · Veure més »

Filant (fill d'Antíoc)

D'acord amb la mitologia grega, Filant (en grec antic Φύλας) va ser un rei d'Èfira, fill d'Antíoc, que al seu torn era net de Filant, rei dels driops.

Nou!!: Mitologia grega і Filant (fill d'Antíoc) · Veure més »

Filant (rei d'Èfira)

D'acord amb la mitologia grega, Filant (en grec antic Φύλας) va ser un rei d'Èfira, a la terra dels tesprotis.

Nou!!: Mitologia grega і Filant (rei d'Èfira) · Veure més »

Filant (rei dels dríops)

Segons la mitologia grega, Filant (en grec antic Φύλας) va ser un rei dels driops.

Nou!!: Mitologia grega і Filant (rei dels dríops) · Veure més »

Filemó i Baucis

Janus Genelli - Filemó i Baucis Filemó (en grec antic Φιλήμων) i Baucis (Βαυκίς), són dos personatges de la mitologia romana que apareixen a Les Metamorfosis d'Ovidi com a exemple d'hospitalitat.

Nou!!: Mitologia grega і Filemó i Baucis · Veure més »

Fili (mitologia)

Fili (en grec antic Φύλιος) va ser, segons la mitologia grega, un jove etoli que apareix en una història d'amor tinguda amb Cigne, fill d'Apol·lo.

Nou!!: Mitologia grega і Fili (mitologia) · Veure més »

Filologia clàssica

La filologia clàssica és la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de les llengües clàssiques, especialment del llatí i del grec antic i del textos que s'hi escrigueren.

Nou!!: Mitologia grega і Filologia clàssica · Veure més »

Filomela

Filomela (en grec antic Φιλομήλα), d'acord amb la mitologia grega, va ser una princesa atenenca, filla de Pandíon, rei d'Atenes, i de la nimfa Zeuxipe.

Nou!!: Mitologia grega і Filomela · Veure més »

Filomelides

Filomelides (en grec antic Φιλομηλέιδης), va ser segons la mitologia grega, un rei de Lesbos que forçava els viatgers que arribaven a la seva illa a lluitar contra ell.

Nou!!: Mitologia grega і Filomelides · Veure més »

Filosofia occidental

Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.

Nou!!: Mitologia grega і Filosofia occidental · Veure més »

Fineu

* Fineu (fill de Belos), príncep etíop, fill de Belos i d'Anquínoe.

Nou!!: Mitologia grega і Fineu · Veure més »

Fineu (fill de Belos)

Perseu converteix '''Fineu''' i els seus seguidors en pedra (Luca Giordano, segle XVII) Segons la mitologia grega, Fineu (en grec antic Фινεύς, Fineús) fou un príncep etíop, fill de Belos i d'Anquínoe.

Nou!!: Mitologia grega і Fineu (fill de Belos) · Veure més »

Fineu (pare de Pandíon)

Fineu (en grec antic Фινεύς Fineus) fou un rei de Tràcia segons la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Fineu (pare de Pandíon) · Veure més »

Fisi

A la mitologia grega, Fisi (en grec antic Φυσις Phusis, 'natura') era la deïtat primordial de la natura i un dels primers éssers a sorgir al principi dels temps.

Nou!!: Mitologia grega і Fisi · Veure més »

Flauta

La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.

Nou!!: Mitologia grega і Flauta · Veure més »

Flauta de Pan

Dafnis La flauta de Pan, coneguda també com a bufacanyes, flabiol de set forats o flabiol de canons, és un instrument de vent (aeròfon).

Nou!!: Mitologia grega і Flauta de Pan · Veure més »

Flègies

Dante i Virgili'', vitrall vuitcentista del Museo Poldi Pezzoli de Milà. En la mitologia grega, Flègies (en grec antic Φλεγύας Flegias) era Rei dels Làpites, fill d'Ares i Crise, una de les dues filles d'Halmos.

Nou!!: Mitologia grega і Flègies · Veure més »

Flora (mitologia)

''Flora i Zèfir'', de William Adolphe Bouguereau. Flora era la potència vegetativa que feia florir els arbres, i d'aquí passà a presidir tot allò que floria.

Nou!!: Mitologia grega і Flora (mitologia) · Veure més »

Fobètor

Fobètor (en grec antic Φοβητώρ «el que fa por») va ser, segons la mitologia grega, un dels Somnis, els fills d'Hipnos.

Nou!!: Mitologia grega і Fobètor · Veure més »

FOBO

El FOBO és la por a perdre'ns part de la frenètica activitat en línia que ens rodeja, i com a conseqüència, provoca que l'individu estigui permanentment connectat.

Nou!!: Mitologia grega і FOBO · Veure més »

Fobos (mitologia)

Segons la mitologia grega, Fobos (en grec antic Φόϐος, ‘pànic ’) fou una divinitat que personificava la por i el terror.

Nou!!: Mitologia grega і Fobos (mitologia) · Veure més »

Fobos (satèl·lit)

Fobos és el més gran i el més interior dels dos satèl·lits de Mart.

Nou!!: Mitologia grega і Fobos (satèl·lit) · Veure més »

Fons Serra i Pagès

Rossend Serra i Pagès A la mort de l'insigne folklorista Rossend Serra i Pagès, el seu arxiu privat i la seva biblioteca van ser donats a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), on avui dia es conserven.

Nou!!: Mitologia grega і Fons Serra i Pagès · Veure més »

Forbant (bandit)

D'acord amb la mitologia grega, Forbant (en grec antic Φόρβας, genitiu Φόρβαντος) va ser un bandit que vivia a Panopea, a la Fòcida.

Nou!!: Mitologia grega і Forbant (bandit) · Veure més »

Forbant (fill d'Argos)

Forbant (en grec antic Φόρβας, genitiu Φόρβαντος) segons la mitologia grega, va ser un heroi, fill d'Argos.

Nou!!: Mitologia grega і Forbant (fill d'Argos) · Veure més »

Forbant (fill de Làpites)

Forbant (en grec antic Φόρβας, genitiu Φόρβαντος) segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Làpites i d'Arsínome.

Nou!!: Mitologia grega і Forbant (fill de Làpites) · Veure més »

Forca (estri)

Forca al costat d'un munt de compost Una forca és un estri amb un mànec llarg i amb llargues puntes en nombre generalment de 2 a 6 separades.

Nou!!: Mitologia grega і Forca (estri) · Veure més »

Forcis (troià)

Forcis (en grec antic Φόρκυς) va ser, segons la mitologia grega, un cabdill de Frígia aliat del rei Príam, a la Guerra de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Forcis (troià) · Veure més »

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Nou!!: Mitologia grega і Formatge · Veure més »

Foroneu

Segons la mitologia grega, Foroneu (en grec antic Φορωνεύς), va ser, en les llegendes del Peloponès, el primer home, fill del déu-riu Ínac i d'una nimfa, Mèlia, nom que recorda el dels freixes.

Nou!!: Mitologia grega і Foroneu · Veure més »

Fortunatae insulae

Fortunatae Insulae o Illes Afortunades, en grec antic αἱ τῶν Μακάρων νῆσοι, també anomenades Illes dels Benaventurats o Illes de la Benedicció, van ser en les llegendes clàssiques el meravellós paradís en el que, els mortals que ho mereixien, eren rebuts pels déus.

Nou!!: Mitologia grega і Fortunatae insulae · Veure més »

Foscor

''Foscor''. La foscor és l'absència de llum.

Nou!!: Mitologia grega і Foscor · Veure més »

Frankie Goes To Hollywood

Frankie Goes to Hollywood (FGTH) fou un grup musical anglès de dance-pop molt popular a mitjans de la dècada del 1980.

Nou!!: Mitologia grega і Frankie Goes To Hollywood · Veure més »

Frasi

Frasi (en grec antic Φράσιος) va ser, segons la mitologia grega, un endeví nascut a Xipre.

Nou!!: Mitologia grega і Frasi · Veure més »

Fred Holland Day

Fred Holland Day (8 de juliol de 1864 - 12 de novembre de 1933) va ser un fotògraf i editor nord-americà.

Nou!!: Mitologia grega і Fred Holland Day · Veure més »

Freixe de flor

El freixe de flor (Fraxinus ornus) és un arbre caducifoli de capçada esfèrica que pot arribar fins als 15 metres d'alçària.

Nou!!: Mitologia grega і Freixe de flor · Veure més »

Frixos

Frixos i Hel·le. Frixos (en grec antic Φρίξος), en la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Atamant (rei d'Orcomen) i de Nèfele.

Nou!!: Mitologia grega і Frixos · Veure més »

Frontons del Partenó

Els frontons del Partenó són dos conjunts d'estàtues (al voltant de cinquanta) de marbre pentèlic localitzades originàriament a les façanes est i oest del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes.

Nou!!: Mitologia grega і Frontons del Partenó · Veure més »

Ftios

Ftios (en grec antic Φθίος) segons la mitologia grega és l'heroi epònim de la Ftiòtida, a Tessàlia.

Nou!!: Mitologia grega і Ftios · Veure més »

Galantis

En la mitologia grega Galantis (en grec antic Γαλανθίς) (o Galintias Γαλινθιάς), filla del tebà Pretos, era una serventa pèl-roja d'Alcmena que la va assistir durant el naixement d'Hèracles.

Nou!!: Mitologia grega і Galantis · Veure més »

Galatea (Acis)

''El triomf de Galatea'', de Raffaello Sanzio. A la mitologia grega, Galatea p. 69 (en grec antic Γαλάτεια Galateia, 'blanca com la llet') és una nereida de Sicília estimada pel ciclop Polifem.

Nou!!: Mitologia grega і Galatea (Acis) · Veure més »

Galatea (cràter)

Galatea és un cràter de l'asteroide del tipus Amor (433) Eros, situat amb el sistema de coordenades planetocèntriques a -10.2 ° de latitud nord i 183.1 ° de longitud est.

Nou!!: Mitologia grega і Galatea (cràter) · Veure més »

Galatea (Pigmalió)

A la mitologia grega, Galatea p. 69 (en grec antic Γαλάτεια Galateia, 'blanca com la llet') és una estàtua que va rebre el do de la vida per l'amor que li professava el seu creador Pigmalió.

Nou!!: Mitologia grega і Galatea (Pigmalió) · Veure més »

Galatea (satèl·lit)

Galatea és el quart satèl·lit més proper de Neptú que no s'ha de confondre amb l'asteroide 74 Galatea.

Nou!!: Mitologia grega і Galatea (satèl·lit) · Veure més »

Galàxia

anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.

Nou!!: Mitologia grega і Galàxia · Veure més »

Galene

Galene (en grec antic Γαλήνη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Galene · Veure més »

Gamelis

Gamelis (Gamelii, Γαμήλιοι θεοί) són, a la mitologia grega, les divinitats protectores del matrimoni.

Nou!!: Mitologia grega і Gamelis · Veure més »

Ganímedes raptat per l'àguila

Ganimedes raptat per l'àguila, també conegut com El rapte de Ganimedes (en italià,Ganimede e l'aquila) és un quadre del pintor italià Antonio Allegri da Correggio.

Nou!!: Mitologia grega і Ganímedes raptat per l'àguila · Veure més »

Ganimedes (mitologia)

Segons la mitologia grega, Ganimedes (en grec Γανυμήδης Ganymedes) va ser un jove heroi del llinatge reial de Troia i descendent de Dàrdan.

Nou!!: Mitologia grega і Ganimedes (mitologia) · Veure més »

Ganimedes (satèl·lit)

Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.

Nou!!: Mitologia grega і Ganimedes (satèl·lit) · Veure més »

Gòrgones (mitologia)

s Estàtua d'una gòrgona (Museu Arqueològic de Parikia, Paros) Les gòrgones o gorgones (en grec antic, Γοργόνες), segons la mitologia grega, eren tres monstres marins: Esteno (o Èsteno), Euríale i Medusa.

Nou!!: Mitologia grega і Gòrgones (mitologia) · Veure més »

Gea

Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.

Nou!!: Mitologia grega і Gea · Veure més »

Gediz

El riu Gediz (Gediz Nehri o Gediz Çayi) o Hermos (Hermos) és el segon riu més important de la conca de la mar Egea d'Anatòlia (Turquia) després del Meandre.

Nou!!: Mitologia grega і Gediz · Veure més »

Gegant (mitologia)

Representació moderna d'un gegant mitológic El gegant és un monstre mitològic que apareix a gairebé totes les cultures.

Nou!!: Mitologia grega і Gegant (mitologia) · Veure més »

Gelanor

Segons la mitologia grega, Gelanor (grec antic Γελάνωρ) fou un rei d'Argos, fill d'Estenelau i el darrer rei del llinatge de Foroneu.

Nou!!: Mitologia grega і Gelanor · Veure més »

Genealogia deorum gentilium

''Genealogia deorum gentilium'', 1532 La Genealogia deorum gentilium coneguda en català com a Genealogia dels déus pagans és un recull de llegendes de les mitologies grega i romana escrit en llatí pel poeta i autor italià Giovanni Boccaccio a partir de l'any 1360.

Nou!!: Mitologia grega і Genealogia deorum gentilium · Veure més »

Georg Wissowa

Georg Otto August Wissowa (17 juny 1859 – 11 maig 1931) fou un filòleg alemany nascut a Neudorf, un poble a prop de la ciutat polonesa de Breslau.

Nou!!: Mitologia grega і Georg Wissowa · Veure més »

George Pérez

fou un dibuixant novaiorqués que va treballar des de 1973 en títols superheroics com Avengers, The New Teen Titans, Wonder Woman, Superman o Infinity Gauntlet, a més d'autopublicar dos números de la sèrie pròpia Crimson Plague.

Nou!!: Mitologia grega і George Pérez · Veure més »

Gerana

Gerana (en grec antic Γεράνα, Gerana, de γεράνος / gerános, grua), també anomenada Ènoe (Οἰνόη) va ser, segons la mitologia grega, una dona de la raça dels pigmeus.

Nou!!: Mitologia grega і Gerana · Veure més »

Geríon (mitologia)

Geríon o Gerió (Geryon) és un gegant alat de la mitologia grega format per tres cossos humans sencers units per la cintura, fill de Crisàor i Cal·lírroe.

Nou!!: Mitologia grega і Geríon (mitologia) · Veure més »

Gerðr

''Skirnir porta un missatge a Gerd'' (1908) per W. G. Collingwood En la mitologia nòrdica, Gerðr (en nòrdic antic: 'tancada'Orchard (1997:54).) és una jötun, dea, i l'esposa del déu Freyr. Gerðr apareix en l'''Edda poètica'', compilada al a partir de fonts tradicionals anteriors, lEdda prosaica i lHeimskringla, escrit al per Snorri Sturluson, i en la poesia de scaldes.

Nou!!: Mitologia grega і Gerðr · Veure més »

Geri i Freki

El déu Odin entronitzat i flanquejat pels llops Geri i Freki i els corbs Huginn i Muninn en una il·lustració de Carl Emil Doepler (1882) En la mitologia nòrdica, Geri i Freki (en nòrdic antic, ambdós significaven "el voraç" o "el cobdiciós")Simek (2007:90; 106); Lindow (2001:120; 139).

Nou!!: Mitologia grega і Geri i Freki · Veure més »

Gies

En la mitologia grega Gies i de vegades Giges (en grec: Γύης o Γύγης) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Cotos.

Nou!!: Mitologia grega і Gies · Veure més »

Gigantomàquia

Dionís lluitant contra el gegant Èurit. Louvre La Gigantomàquia (del grec antic γιγαντo-μαχια, literalment "guerra dels gegants") va ser, en mitologia grega, la història de la lluita entre els gegants i els déus, i la seva derrota.

Nou!!: Mitologia grega і Gigantomàquia · Veure més »

Ginjoler murcià

''Ziziphus lotus'' El ginjoler murcià (Ziziphus lotus) és un arbust caducifoli dins la família Rhamnaceae, originari de la regió mediterrània, incloent el Sàhara i el Marroc.

Nou!!: Mitologia grega і Ginjoler murcià · Veure més »

Glauc (fill d'Hipòloc)

D'acord amb la mitologia grega, Glauc (gren antic Γλαῦκος) fou un heroi lici, fill d'Hipòloc.

Nou!!: Mitologia grega і Glauc (fill d'Hipòloc) · Veure més »

Glauc (fill de Posidó)

Escil·la'', 1580-1582, Kunsthistorisches Museum (Viena) D'acord amb la mitologia grega, Glaucos — o Glauc— p. 80 (en grec antic Γλαῦκος Glaukos) va ser un pescador beoci, que, entre altres genealogies se'l fa fill de Posidó i una nàiade.

Nou!!: Mitologia grega і Glauc (fill de Posidó) · Veure més »

Glauc (fill de Sísif)

Segons la mitologia grega, Glauc (en grec antic Γλαῦκος Glaukos) fou un rei de Corint, fill de Sísif i de Mèrope.

Nou!!: Mitologia grega і Glauc (fill de Sísif) · Veure més »

Glauc de Creta

Glauc i Poliïd Segons la mitologia grega, Glauc (en Glaukos) va ser un príncep cretenc, fill de Minos i de Pasífae.

Nou!!: Mitologia grega і Glauc de Creta · Veure més »

Glaucònoma

Glaucònoma (en grec antic Γλαυκονόμη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Glaucònoma · Veure més »

Glauce

Glauce (en grec antic Γλαύκη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Glauce · Veure més »

God of War

God of War és una franquícia de videojocs d'acció i aventura creada per David Jaffe de Santa Monica Studio de Sony.

Nou!!: Mitologia grega і God of War · Veure més »

God of War (videojoc de 2005)

God of War és un videojoc per a la consola PlayStation 2 comercialitzat a partir del 22 de maig de 2005.

Nou!!: Mitologia grega і God of War (videojoc de 2005) · Veure més »

God of War: Betrayal

God of War: Betrayal és un videojoc per a telèfon mòbil d'acció i aventura desenvolupat per Javaground i la divisió de Los Angeles de Sony Online Entertainment (SOE) i publicat per Sony Pictures Digital.

Nou!!: Mitologia grega і God of War: Betrayal · Veure més »

Gollumjapyx smeagol

Gollumjapyx smeagol és una espècie d'hexàpode diplur cavernícola carnívor de la família dels japígids, que habita a les coves del nord del País Valencià i de les Terres de l'Ebre Els primers exemplars es van trobar durant la dècada del 1980, però l'espècie no va ser totalment descrita fins a 2006.

Nou!!: Mitologia grega і Gollumjapyx smeagol · Veure més »

Gong

El gong és un instrument de percussió.

Nou!!: Mitologia grega і Gong · Veure més »

Gorgas

Gorgas, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi, fill de Macàon i d'Anticlea.

Nou!!: Mitologia grega і Gorgas · Veure més »

Gorgòfone

Segons la mitologia grega, Gorgòfone (en grec antic Γοργοφόνη, l'assassina de la Gorgona) era filla de Perseu i d'Andròmeda.

Nou!!: Mitologia grega і Gorgòfone · Veure més »

Gorge (filla d'Eneu)

Segons la mitologia grega, Gorge (en grec antic Γόργη, Gorgué) fou una filla d'Eneu, rei de Calidó, i d'Altea i germana de Melèagre.

Nou!!: Mitologia grega і Gorge (filla d'Eneu) · Veure més »

Gorge (filla de Megareu)

Segons la mitologia grega, Gorge (en grec antic Γόργη, Gorgué) va ser una filla de Megareu, heroi beoci.

Nou!!: Mitologia grega і Gorge (filla de Megareu) · Veure més »

Gorges del Verdon

Les Gorges del Verdon (en francès Gorges du Verdon) formen un congost excavat pel riu Verdon que separa els Prealps de Castelana i Dinha, a França.

Nou!!: Mitologia grega і Gorges del Verdon · Veure més »

Gorgonops (clade de categoria superior)

Els gorgonops (Gorgonopsia) són un clade de sinàpsids teràpsids.

Nou!!: Mitologia grega і Gorgonops (clade de categoria superior) · Veure més »

Gos

El gos, ca o quisso (Canis lupus familiaris) és un mamífer carnívor de la família dels cànids.

Nou!!: Mitologia grega і Gos · Veure més »

Grandalla

La grandalla, satalia, el jonquillo o jonquill, lliri blanc, lliri de la Mare de Déu, les menines o el narcís dels poetes (Narcissus poeticus) és una planta bulbosa, molt perfumada, apreciada ja en temps antics, amb connexions amb la poesia i la mitologia greges.

Nou!!: Mitologia grega і Grandalla · Veure més »

Granic (fill d'Oceà)

Segons la mitologia grega, Granic (en grec antic Γρανικός), va ser un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, i germà de les Oceànides.

Nou!!: Mitologia grega і Granic (fill d'Oceà) · Veure més »

Grec (mitologia)

Grec (Graecus, Γραῖκος) fou, en la mitologia grega, el personatge del que els grecs deriven el seu nom Γραικοί (Graeci, grecs).

Nou!!: Mitologia grega і Grec (mitologia) · Veure més »

Grecobudisme

El grecobudisme és el sincretisme cultural entre l'època hel·lenística i el budisme, que es va desenvolupar durant 800 anys a l'Àsia del Sud, en el territori que avui dia ocupen els estats de l'Afganistan i Pakistan, des del fins al.

Nou!!: Mitologia grega і Grecobudisme · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Mitologia grega і Grecs · Veure més »

Grecs a la Crimea preromana

- Les polis gregues van començar a establir colònies al llarg de la costa de la mar Negra de Crimea entre els segles i aC.

Nou!!: Mitologia grega і Grecs a la Crimea preromana · Veure més »

Grecs homèrics

En els poemes homèrics, els grecs són anomenats amb diversos gentilicis.

Nou!!: Mitologia grega і Grecs homèrics · Veure més »

Grinos

Grinos (en grec antic Γρῦνος) és, en la mitologia grega, el fill d'Eurípil i el net de Tèlef.

Nou!!: Mitologia grega і Grinos · Veure més »

Grup 4 de la taula periòdica

El grup 4 és un grup d'elements de la taula periòdica.

Nou!!: Mitologia grega і Grup 4 de la taula periòdica · Veure més »

Guerra de Troia

La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Mitologia grega і Guerra de Troia · Veure més »

Guerra dels set Cabdills

La guerra dels set Cabdills és un dels episodis més dramàtics i coneguts de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Guerra dels set Cabdills · Veure més »

Guerrers de Riace

Els ''Guerrers de Riace'', ''Bronze A'' en primer pla i ''Bronze B'' en segon pla. Els Guerrers de Riace són una parella d'estàtues gregues d'estil sever que s'exposen al Museu nacional de la Magna Grècia de Reggio de Calàbria.

Nou!!: Mitologia grega і Guerrers de Riace · Veure més »

Guineu (desambiguació)

* Zoologia.

Nou!!: Mitologia grega і Guineu (desambiguació) · Veure més »

Guineu teumèsia

La Guineu teumèsia (en grec antic Αλωπεξ Τευμησιος) va ser, segons la mitologia grega, una criatura fantàstica relacionada amb el Cicle tebà.

Nou!!: Mitologia grega і Guineu teumèsia · Veure més »

Guineu voladora negra

La guineu voladora negra (Pteropus alecto) és una espècie de ratpenat de la família dels pteropòdids.

Nou!!: Mitologia grega і Guineu voladora negra · Veure més »

Guneu

Guneu (en grec antic Γουνεὐς), va ser, segons la mitologia grega, un fill d'Òcit.

Nou!!: Mitologia grega і Guneu · Veure més »

Hades

En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).

Nou!!: Mitologia grega і Hades · Veure més »

Haliart (Beòcia)

Situació d'Haliart a Beòcia Haliart (en grec, Άίαρτος, Άλίαρτος) era una antiga ciutat de Beòcia i una de les ciutats de la Lliga Beòcia.

Nou!!: Mitologia grega і Haliart (Beòcia) · Veure més »

Haliàcmon (mitologia)

En la mitologia grega, Haliàcmon (en Ἁλιάκμων) era una divinitat fluvial, fill d'Oceà i Tetis i germà de les Oceànides.

Nou!!: Mitologia grega і Haliàcmon (mitologia) · Veure més »

Halimede

Halimede (en grec antic Ἁλιμήδη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Halimede · Veure més »

Halirroti

Halirroti (Ἁλιρρόθιος, que significa «el soroll del mar») va ser, segons la mitologia grega, un fill de Posidó i de la nimfa Èurite.

Nou!!: Mitologia grega і Halirroti · Veure més »

Halmos

Segons la mitologia grega, Halmos (Ἅλμος) va ser un heroi, fill de Sísif i de Mèrope, i germà de Glauc, d'Ornició i de Tersandre.

Nou!!: Mitologia grega і Halmos · Veure més »

Hamadríada

J. W.Waterhouse - ''A Hamadryad'' (1895) Les hamadríades (en grec Ἁμαδρυάδες, Hamadriádes) són nimfes dels boscos de la mitologia grega que viuen als arbres.

Nou!!: Mitologia grega і Hamadríada · Veure més »

Harpia

Representació medieval d'una harpia En la mitologia grega, les harpies (en Ἁρπυῖα, Harpyia) eren una mena de monstres o de genis alats.

Nou!!: Mitologia grega і Harpia · Veure més »

Harpinna

Segons la mitologia grega, Harpinna (Ἅρπιννα) va ser una nimfa, filla del déu-riu Asop.

Nou!!: Mitologia grega і Harpinna · Veure més »

Hatra

Hatra fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Nínive, a la regió de la Jazira.

Nou!!: Mitologia grega і Hatra · Veure més »

Hausos

Hausos (h₂aus-os-) era la deessa de l'inframón en la mitologia indoeuropea.

Nou!!: Mitologia grega і Hausos · Veure més »

Hàlia (mitologia)

Hàlia (en grec antic Άλια) és, en la mitologia grega, una nereida o una nimfa germana dels Telquines i filla de Pontos i Thalassa.

Nou!!: Mitologia grega і Hàlia (mitologia) · Veure més »

Hàlia (nereida)

Hàlia (en grec antic Ἁλία o Ἁλίη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Hàlia (nereida) · Veure més »

Hècale

Hècale (en grec antic Ἑκάλη) va ser, segons la mitologia grega, una dona vella que va acollir Teseu quan aquest anava a Marató per lluitar contra el brau de Creta.

Nou!!: Mitologia grega і Hècale · Veure més »

Hècate

Segons la mitologia grega, Hècate (en grec antic Ἑκάτη; en llatí, Hĕcătē) va ser una deessa lunar, filla de Perseis i d'Astèria, segons ho explica Hesíode.

Nou!!: Mitologia grega і Hècate · Veure més »

Hèctor

Hèctor s'acomiada d'Andròmaca i d'Astíanax. Albert Maignan En la mitologia grega, Hèctor (en grec antic Ἕκτωρ) era príncep de Troia i un dels herois que van lluitar en la Guerra de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Hèctor · Veure més »

Hècuba

Hècuba amb Príam i Hèctor La reina Hècuba p. 64 o Hècabe (Hecuba o Hecabe era, segons una tradició de la mitologia grega, filla de Dimant de Frígia, o bé filla de Cisseu, un rei de Tràcia. La tradició de la Ilíada és la que la fa filla de Dimant. Els tràgics, sobretot Eurípides, en prefereixen els orígens tracis. Va ser la segona esposa del rei de Troia Príam. Va ser cèlebre per la seva fecunditat. Es diu que va donar a Príam dinou fills, nombre que Eurípides augmenta a cinquanta. Apol·lodor només n'anomena catorze. Alguns dels seus fills van ser.

Nou!!: Mitologia grega і Hècuba · Veure més »

Hèlice (filla de Selí)

Segons la mitologia grega, Hèlice (en grec antic Έλίκη) va ser una filla de Selí, rei d'Acaia.

Nou!!: Mitologia grega і Hèlice (filla de Selí) · Veure més »

Hèlios

Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Hèlios · Veure més »

Hèmera

Segons la mitologia grega, Hèmera (en grec antic Ἡμέρα) va ser, com explica Hesíode, una divinitat primordial, filla de l'Èreb (la Foscor) i de Nix (la Nit), i germana d'Èter (el Cel superior).

Nou!!: Mitologia grega і Hèmera · Veure més »

Hèracles

En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.

Nou!!: Mitologia grega і Hèracles · Veure més »

Hèrcules

Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.

Nou!!: Mitologia grega і Hèrcules · Veure més »

Hèsper

Selene amb Fòsfor i Hèsper. Museu del Louvre Hèsper (en grec antic Ἓσπερος Hesperos), d'acord amb la mitologia grega, fou un déu, fill d'Astreu i d'Eos (o de Jàpet i de Clímene, segons altres genealogies).

Nou!!: Mitologia grega і Hèsper · Veure més »

Hèsperis

Segons la mitologia grega, Hèsperis (en grec antic Ἑσπερίς) va ser una nimfa, filla d'Hèsper.

Nou!!: Mitologia grega і Hèsperis · Veure més »

Hèstia

Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.

Nou!!: Mitologia grega і Hèstia · Veure més »

Hélène

Hélène és un poema líric o òpera en un acte de Camille Saint-Saëns, amb llibret del mateix autor.

Nou!!: Mitologia grega і Hélène · Veure més »

Híades

Boucher, 1734 D'acord amb la mitologia grega, les Híades (en grec antic Ὑάδες, "que plogui"), foren nimfes, filles d'Atlas i d'Etra (però algunes versions les fan filles de Plèione, com les seues germanes les Plèiades).

Nou!!: Mitologia grega і Híades · Veure més »

Híades (cúmul estel·lar)

Les Híades (‘Υάδες: Les filles d'Atlas transformades en un cúmul estel·lar que apareix amb les pluges primavera, segons el mite clàssic) són un cúmul estel·lar obert a la constel·lació de Taure.

Nou!!: Mitologia grega і Híades (cúmul estel·lar) · Veure més »

Hídria

Hídria Apúlia amb figures vermelles, d'entre 360-350 abans de Crist (conservada al Museu Britànic) A la Grècia antiga, una hídria (del grec antic: υδρία) (de vegades anomenat calpis de κάλπις, tot i que era diferent) era un vas tancat que tenia tres nanses, dues laterals per a transportar-la, i la tercera darrere per a vessar l'aigua que contenia.

Nou!!: Mitologia grega і Hídria · Veure més »

Híerax

Segons la mitologia grega, Híerax (en Ἱέραξ, 'el falcó') va ser un ric propietari del país dels mariandins, a la regió de Bitínia, al nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Mitologia grega і Híerax · Veure més »

Hímer

Eros, Iaso i Astèria En la mitologia grega, Hímer o Himeros (en grec antic Ίμερος Himeros, "desig") era la personificació de la luxúria i el desig sexual.

Nou!!: Mitologia grega і Hímer · Veure més »

Hípotes

Segons la mitologia grega, Hípotes (en grec antic Ἱππότης) era un dels Heràclides, descendent d'un dels fills d'Hèracles, Antíoc, que l'heroi va tenir amb Meda, la filla de Filant, rei dels driops.

Nou!!: Mitologia grega і Hípotes · Veure més »

Hecatonquir

"''La caiguda dels gegants''" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les) En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centímans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà.

Nou!!: Mitologia grega і Hecatonquir · Veure més »

Hefest

En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.

Nou!!: Mitologia grega і Hefest · Veure més »

Hegetòria

Hegetòria (en grec antic: Ἡγητορία) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa de l'illa de Rodes que es va casar amb Òquim, el rei de l'illa.

Nou!!: Mitologia grega і Hegetòria · Veure més »

Hel·le

Segons la mitologia grega, Hel·le (en grec antic Έλλη) va ser una heroïna, filla d'Atamant, rei d'Orcomen, i de Nèfele.

Nou!!: Mitologia grega і Hel·le · Veure més »

Helen (fill de Príam)

Eneas i Helen fan un sacrifici. Museu del Louvre Helen (en grec clàssic Ἕλενος Helenos), segons la mitologia grega, va ser fill de Príam i Hècuba, i germà bessó de Cassandra.

Nou!!: Mitologia grega і Helen (fill de Príam) · Veure més »

Helena de Troia

''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.

Nou!!: Mitologia grega і Helena de Troia · Veure més »

Heliades (ètnia)

En la mitologia grega, els helíades (en Heliadae) eren els fills d'Hèlios i Rode que van substituir els telquines com a pobladors de l'illa de Rodes.

Nou!!: Mitologia grega і Heliades (ètnia) · Veure més »

Helicàon

Helicàon (en grec antic Ελικάων), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Antènor, rei de Tràcia.

Nou!!: Mitologia grega і Helicàon · Veure més »

Helicó

L'Helicó (Ελικώνας; Helicon) és una serralada muntanyosa de Grècia situada a la unitat perifèrica de Beòcia; és una prolongació de la serralada del Parnàs.

Nou!!: Mitologia grega і Helicó · Veure més »

Helioscopi

Helioscopi de Christoph Scheiner Un helioscopi és un instrument utilitzat per a observar el sol i les taques solars.

Nou!!: Mitologia grega і Helioscopi · Veure més »

Hemítea

Hemítea (en grec antic Ήμιθέα), va ser, segons la mitologia grega, una filla del rei Cicne, de la Tròade, i germana de Tenes, l'heroi epònim de Tenedos.

Nou!!: Mitologia grega і Hemítea · Veure més »

Hemó

Segons la mitologia grega, Hemó (en grec antic Αἵμων, Aimon), va ser un príncep tebà, fill de Creont i d'Eurídice.

Nou!!: Mitologia grega і Hemó · Veure més »

Hemos (mitologia)

Hemos (en grec antic Αἷμος) va ser, segons la mitologia grega, un dels fills de Bòreas i d'Oritia, i per tant, germà dels Borèades Càlais i Zetes.

Nou!!: Mitologia grega і Hemos (mitologia) · Veure més »

Hephaistosita

Lhephaistosita és un mineral de la classe dels halurs.

Nou!!: Mitologia grega і Hephaistosita · Veure més »

Hera

En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.

Nou!!: Mitologia grega і Hera · Veure més »

Heracles Almelo

LHeracles Almelo és un club de futbol neerlandès de la ciutat d'Almelo.

Nou!!: Mitologia grega і Heracles Almelo · Veure més »

Herma

Demóstenes. A lantiga Grècia, un herma (en grec antic ἕρμα, plural ἕρμαι hermai) era un pilar quadrat o rectangular de pedra, terracota o bronze, un estípit, sobre el que es col·locava un bust, normalment el del déu Hermes, habitualment amb barba, signe de força física, i la base s'adornava amb un fal·lus en erecció, símbol de masculinitat i de disposició a les armes.

Nou!!: Mitologia grega і Herma · Veure més »

Hermafrodit

Hermafrodit (Hermaphroditus, Ἑρμαφρόδιτος) nom compost d'Hermes i Afrodita i sinònim de fou un personatge mitològic.

Nou!!: Mitologia grega і Hermafrodit · Veure més »

Hermafrodit adormit

LHermafrodit adormit és una escultura de marbre que representa el personatge de la mitologia grega Hermafrodit, fill d'Hermes i Afrodita, a grandària natural i recolzat sobre un matalàs.

Nou!!: Mitologia grega і Hermafrodit adormit · Veure més »

Hermafrodita

Hermafrodit, el fill del déu grec Hermes i la deessa Afrodita, origen de la paraulta "hermafrodita". Un hermafrodita és un ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps.

Nou!!: Mitologia grega і Hermafrodita · Veure més »

Hermanubis

Hermanubis (grec antic: Ἑρμανοῦβις; romanitzat Hermanoubis) és un déu greco-egipci que condueix les ànimes dels morts a l'inframón.

Nou!!: Mitologia grega і Hermanubis · Veure més »

Hermíone (mitologia)

Moneda amb la cara d'Hermíone Orestes i Hermíone Hermíone va ser una heroïna mitològica grega, filla única de Menelau i Hèlena i maca com Afrodita (Homer Odissea 4.14, Il. 3.175).

Nou!!: Mitologia grega і Hermíone (mitologia) · Veure més »

Hermes

En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.

Nou!!: Mitologia grega і Hermes · Veure més »

Hermes amb Dionís infant

Hermes amb Dionís infant és una escultura grega de marbre atribuïda a l'escultor Praxíteles del període clàssic final; segons altres autors, però, és una còpia del d'una obra original del mateix artista del 350-330 aC.

Nou!!: Mitologia grega і Hermes amb Dionís infant · Veure més »

Hermolau de Constantinoble

Hermolau (Hermolaus) va ser un escriptor grec de Constantinoble.

Nou!!: Mitologia grega і Hermolau de Constantinoble · Veure més »

Hermos (divinitat)

En la mitologia grega, Hermos (en Hermus) era una divinitat fluvial, fill d'Oceà i Tetis i germà de les Oceànides.

Nou!!: Mitologia grega і Hermos (divinitat) · Veure més »

Hero

Hero (en Ἡρώ) va ser una sacerdotessa d'Afrodita en la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Hero · Veure més »

Heroi

Un heroi o heroïna (en femení) és la persona que sobresurt de la mitjana per les seves característiques morals, usualment relatives a la valentia.

Nou!!: Mitologia grega і Heroi · Veure més »

Heroi grec

L'abundant presència d'herois grecs suposa un dels trets que individualitza la mitologia grega i li dona un toc de singularitat respecte de la romana.

Nou!!: Mitologia grega і Heroi grec · Veure més »

Herse

Jasper van der Laanen Aglauros, Pàndrosos i Herse Herse (en grec antic Ἕρση), segons la mitologia grega, fou una princesa atenenca, filla de Cècrops i d'Agraulos.

Nou!!: Mitologia grega і Herse · Veure més »

Herse (satèl·lit)

Herse, també conegut com a Júpiter L (designació provisional S/2003 J 17), és un satèl·lit irregular de Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Herse (satèl·lit) · Veure més »

Hesíone

Segons la mitologia grega, Hesíone (en grec Hesión) fou una princesa troiana a qui l'heroi Hèracles va salvar la vida i posteriorment va segrestar i endur cap a Salamina.

Nou!!: Mitologia grega і Hesíone · Veure més »

Hesíquia

Hesíquia (Hesychia) era una deïtat de la mitologia grega que personificava la pau i la tranquil·litat.

Nou!!: Mitologia grega і Hesíquia · Veure més »

Hespèrides (nimfes)

''El jardí de les hespèrides'' de Frederic Leighton (1892) Les Hespèrides (Hesperides), en la mitologia grega, eren les "nimfes del crepuscle" i eren filles d'Atles i d'Hèsperis (però també han estat considerades filles de Nix, o de Forcis i de Ceto, o de Zeus i de Temis).

Nou!!: Mitologia grega і Hespèrides (nimfes) · Veure més »

Hiacíntides

Les Hiacíntides (en grec antic Ύακινθίδες) van ser, segons la mitologia grega, unes princeses atenenques filles d'Erecteu i de Praxítea.

Nou!!: Mitologia grega і Hiacíntides · Veure més »

Hiant

Segons la mitologia grega, Hiant (grec antic Ὕιας Hías) fou un heroi grec, fill d'Atlas i de Plèione.

Nou!!: Mitologia grega і Hiant · Veure més »

Hiantes

En la mitologia grega, els hiantes o hiants (en Ὕαντες) foren els primers pobladors de Beòcia, que en van ser expel·lits pels cadmeus.

Nou!!: Mitologia grega і Hiantes · Veure més »

Hidra (satèl·lit)

Hidra, també conegut com a Plutó III (designació provisional S/2005 P 1), és un satèl·lit del sistema binari constituït per Plutó i Caront.

Nou!!: Mitologia grega і Hidra (satèl·lit) · Veure més »

Hidra de Lerna

''Hèracles i l'Hidra'', mosaic romà de Llíria (Camp de Túria) En la mitologia grega, l'Hidra de Lerna era un antic i despietat monstre aquàtic ctònic amb forma de serp policèfala (el nombre dels seus caps va des de 5 fins a 100 i fins i tot 10.000 segons la font) i amb alè verinós (Higí, 30) a la qual Hèracles va matar en un dels seus dotze treballs.

Nou!!: Mitologia grega і Hidra de Lerna · Veure més »

Hidros (mitologia)

A la mitologia grega, Hidros era el déu primordial de l'aigua, de la mateixa manera que Tesis era la deessa primordial de la creació.

Nou!!: Mitologia grega і Hidros (mitologia) · Veure més »

Hiera

A la mitologia grega, Hiera (Ἱέρα) és la muller de Tèlef, el fundador de la ciutat de Pèrgam.

Nou!!: Mitologia grega і Hiera · Veure més »

Hierogàmia

group.

Nou!!: Mitologia grega і Hierogàmia · Veure més »

Hieromneme

A la mitologia grega, Hieromneme (grec antic Ἱερομνήμη, Hieromnēme) era una nàiade filla del déu-riu Simois.

Nou!!: Mitologia grega і Hieromneme · Veure més »

Higiea

* En mitologia grega: Higiea, deessa grega de la salut, filla d'Esculapi.

Nou!!: Mitologia grega і Higiea · Veure més »

Higiea (mitologia)

Higiea i Asclepi Higiea (en grec antic Ὑγίεια, "salut") en la mitologia grega és la personificació de la salut.

Nou!!: Mitologia grega і Higiea (mitologia) · Veure més »

Hilaïra

Segons la mitologia grega, Hilaïra (en grec antic Ἱλάειρα) va ser filla de Leucip i de Filòdice, una de les Leucípides.

Nou!!: Mitologia grega і Hilaïra · Veure més »

Hilas

s. Hilas (en grec antic Ὕλας), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tiodamant, rei dels driops, i de Menòdice.

Nou!!: Mitologia grega і Hilas · Veure més »

Hil·los

Hil·los (en grec antic Ὕλλος), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hèracles i de Deianira, nascut a la ciutat de Calidó, a Etòlia.

Nou!!: Mitologia grega і Hil·los · Veure més »

Hilda Doolittle

Hilda Doolittle (Bethlehem, Pennsilvània, 1886—Zuric, 1961), coneguda amb el seu nom de ploma H. D., va ser una poeta nord-americana.

Nou!!: Mitologia grega і Hilda Doolittle · Veure més »

Hileu

Hileu (en grec antic Ὑλαιος), va ser segons la mitologia grega, un dels centaures d'Arcàdia que va provar de raptar Atalanta.

Nou!!: Mitologia grega і Hileu · Veure més »

Himalia

* Astronomia: Himalia (satèl·lit) és un dels satèl·lits de Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Himalia · Veure més »

Himeros (cràter)

Himeros és el major cràter d'impacte present sobre la superfície de l'asteroide (433) Eros del tipus Amor (433) Eros, situat amb el sistema de coordenades planetocèntriques a -3.7 ° de latitud nord i 62.7 ° de longitud est.

Nou!!: Mitologia grega і Himeros (cràter) · Veure més »

Himne homèric

Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer a causa de les coincidències mètriques amb altres obres homèriques.

Nou!!: Mitologia grega і Himne homèric · Veure més »

Hios (cràter)

Hios és un cràter de l'asteroide del tipus Amor (433) Eros, situat amb el sistema de coordenades planetocèntriques a -9.4 ° de latitud nord i 130.9 ° de longitud est.

Nou!!: Mitologia grega і Hios (cràter) · Veure més »

Hipas

Segons la mitologia grega, Hipas (en grec antic Ἴππασος), va ser un heroi, fill de Ceix, rei de Traquínia.

Nou!!: Mitologia grega і Hipas · Veure més »

Hipòcrates

Hipòcrates (Hipokrates; nascut cap al 460 aC i mort cap al 370 aC) fou un metge grec del segle de Pèricles (Grècia clàssica).

Nou!!: Mitologia grega і Hipòcrates · Veure més »

Hipòlit

''La mort d'Hipòlit'', de Lawrence Alma-Tadema (1836–1912). A la mitologia grega, Hipòlit (en grec antic Ἱππόλυτος / Hippólutos, d'ἵππος / híppos, 'cavall' i de λύειν / lúein, 'desfermar' o 'deslligar', i que significa 'el desfermador de cavalls'), va ser fill de l'heroi tebà Teseu i de la seva muller Hipòlita, reina de les amazones, o, en una altra versió del mite, fill d'Antíope, germana d'Hipòlita.

Nou!!: Mitologia grega і Hipòlit · Veure més »

Hipòlit (fill de Ròpal)

Hipòlit (en grec antic Ἱππόλυτος) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Ròpal i net de Festos.

Nou!!: Mitologia grega і Hipòlit (fill de Ròpal) · Veure més »

Hipòlita

Hipòlita, en grec antic Ἱππολύτη, segons la mitologia grega fou reina de les amazones, identificada sovint amb Antíope.

Nou!!: Mitologia grega і Hipòlita · Veure més »

Hipòloc (fill de Bel·lerofont)

Hipòloc (en grec antic Ίππόλοχος), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec d'origen lici, fill de Bel·lerofont i de Filònoe.

Nou!!: Mitologia grega і Hipòloc (fill de Bel·lerofont) · Veure més »

Hipòmenes

Hipòmenes, (en grec antic Ἰππομένης) segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Megareu, cabdill d'Onquest, i de Mèrope.

Nou!!: Mitologia grega і Hipòmenes · Veure més »

Hipònoe

Hipònoe (en grec antic Ἱππονόη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Hipònoe · Veure més »

Hipòtesi del gran impacte

Recreació artística del gran impacte La hipòtesi del gran impacte (en anglès: Giant impact hypothesis, Big Whack o Big Splash) és la hipòtesi científica més acceptada per a explicar la formació de la Lluna.

Nou!!: Mitologia grega і Hipòtesi del gran impacte · Veure més »

Hipòtoe

Segons la mitologia grega, Hipòtoe (Ἱπποθόη) va ser una heroïna filla de Mèstor (fill de Perseu i Andròmeda) i de Lisídice, filla de Pèlops.

Nou!!: Mitologia grega і Hipòtoe · Veure més »

Hipòtoe (nereida)

Hipòtoe (en grec antic Ἱπποθόη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Hipòtoe (nereida) · Veure més »

Hipe

Hipe (en grec antic Ἵππη) va ser, segons la mitologia grega, una filla del centaure Quiró.

Nou!!: Mitologia grega і Hipe · Veure més »

Hiperíon (tità)

En la mitologia grega, Hiperíon (en Ὑπερίων, Hyperíōn 'el que viu a sobre', 'el que va per sobre'; en Hyperion) és un tità, fill d'Urà (el Cel) i Gea (la Terra).

Nou!!: Mitologia grega і Hiperíon (tità) · Veure més »

Hiperbòria

àrea polar. En la mitologia grega, Hiperbòria era una regió situada en les terres septentrionals encara desconegudes, al nord de Tràcia.

Nou!!: Mitologia grega і Hiperbòria · Veure més »

Hipermnestra

Hipermnestra (en grec antic Ὑπερμνήστρα), en la mitologia grega, va ser una de les danaides, casada amb Linceu, fill d'Egipte.

Nou!!: Mitologia grega і Hipermnestra · Veure més »

Hipermnestra (desambiguació)

Segons la mitologia grega, Hipermnestra pot fer referència a.

Nou!!: Mitologia grega і Hipermnestra (desambiguació) · Veure més »

Hipermnestra (Filla de Testi)

Hipermnestra (en grec antic Ὑπερμνήστρα), segons la mitologia grega, era una heroïna, filla de Testi.

Nou!!: Mitologia grega і Hipermnestra (Filla de Testi) · Veure més »

Hipnos

Els germans bessons Hipnos i Tànatos s'enduen el cos de Sarpèdon a l'Hades Hipnos, Himnos, o Son p. 21-22 (en grec Ύπνος Hypnos, «somni») era, en la mitologia grega, la personificació del somni.

Nou!!: Mitologia grega і Hipnos · Veure més »

Hipnos i el seu germà Tànatos

Hipnos i el seu germà Tànatos (també conegut com a Son i el seu germà Mort) és una pintura a l'oli de l'artista prerafaelita John William Waterhouse realitzada el 1874.

Nou!!: Mitologia grega і Hipnos i el seu germà Tànatos · Veure més »

Hipocamp (mitologia)

Hipocamp d'un dibuix de Pompeia. L'hipocamp (del grec: ἵπποκαμπος: ippokampos, literalment "cavall monstruós"; de ἵππος, "cavall" i κάμπος, "monstre") és una criatura mitològica compartida pels fenicis i els grecs.

Nou!!: Mitologia grega і Hipocamp (mitologia) · Veure més »

Hipocamp (satèl·lit)

Hipocamp (designació provisional S/2004 N 1) és un petit satèl·lit natural de Neptú, té uns 18 km de diàmetre i orbita el planeta en tan sols un dia terrestre.

Nou!!: Mitologia grega і Hipocamp (satèl·lit) · Veure més »

Hipocoont

Segons la mitologia grega, Hipocoont (en grec antic Ἱπποκόων, "el cavaller") fou un rei d'Esparta, fill d'Èbal i d'una nimfa anomenada Bàcia.

Nou!!: Mitologia grega і Hipocoont · Veure més »

Hipodamia (filla d'Enomau)

Pèlops i Hipodamia Segons la mitologia grega, Hipodamia (en Ἱπποδάμεια, Hipodámeia) fou una heroïna, filla d'Enòmau, rei de Pisa, a l'Èlida.

Nou!!: Mitologia grega і Hipodamia (filla d'Enomau) · Veure més »

Hipodamia (muller de Pirítous)

Segons la mitologia grega, Hipodamia (en grec antic Ἱπποδάμεια Hipodámeia) era el nom de la filla de Butes (o d'Adrast) que va ser l'esposa de Pirítous, rei dels làpites.

Nou!!: Mitologia grega і Hipodamia (muller de Pirítous) · Veure més »

Hipomedont

Segons la mitologia grega, Hipomedont (en grec antic Ἱππομέδων) fou un heroi, fill d'Aristòmac d'Argos i nebot d'Adrast, un dels fills de Tàlau.

Nou!!: Mitologia grega і Hipomedont · Veure més »

Hipotoont

Segons la mitologia grega, Hipotoont (en Ἱπποθόων) va ser un heroi fill de Posidó i d'Àlope, la filla del malvat Cerció.

Nou!!: Mitologia grega і Hipotoont · Veure més »

Hippalectryon

'''Hippalectryon''' L'hippalectryon és una criatura de la mitologia grega que és meitat cavall i meitat gall i apareix com a motiu gràfic en diverses ceràmiques de l'època arcaica, així com en una obra d'Aristòfanes.

Nou!!: Mitologia grega і Hippalectryon · Veure més »

Hippotis

Hippotis (en grec antic Ἱππόται) era una antiga polis (ciutat estat) de Beòcia.

Nou!!: Mitologia grega і Hippotis · Veure més »

Hipsípile

Hipsípile salva a Toant Segons la mitologia grega, Hipsípile (en grec antic Ὑψιπύλη), fou una reina de Lemnos, filla de Toant i de Mirina.

Nou!!: Mitologia grega і Hipsípile · Veure més »

Hipseu (mitologia)

Hipseu (en grec antic Ὑψεύς) va ser, segons la mitologia grega, un rei dels làpites, fill del déu-riu Peneu i de la nàiade Creüsa.

Nou!!: Mitologia grega і Hipseu (mitologia) · Veure més »

Hirieu

D'acord amb la mitologia grega, Hirieu fou un rei d'Híria, a la Beòcia, fill de Posidó i de la plèiade Alcíone.

Nou!!: Mitologia grega і Hirieu · Veure més »

Hirneto

Hirneto (en grec antic Ὑρνηθώ), segons la mitologia grega era filla de Temen, rei d'Argos, i descendent d'Hèracles.

Nou!!: Mitologia grega і Hirneto · Veure més »

Història d'Abkhàzia

La història d'Abkhàzia comprén aquests períodes.

Nou!!: Mitologia grega і Història d'Abkhàzia · Veure més »

Història de l'antic Israel

Amarna). La història de l'antic Israel abasta des del segle XX aC fins a l'expulsió i Diàspora al primer segle de nostra era, en una àrea compresa entre el Mediterrani, el desert del Sinaí, les muntanyes del Líban i el desert.

Nou!!: Mitologia grega і Història de l'antic Israel · Veure més »

Història de l'astronomia

Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.

Nou!!: Mitologia grega і Història de l'astronomia · Veure més »

Història de la meteorologia

Meteorología és un terme que deriva del llibre d'Aristòtil Meteorologica, que va ser escrit cap a l'any 340 aC.

Nou!!: Mitologia grega і Història de la meteorologia · Veure més »

Història de la pintura

La història de la pintura és la branca de la història de l'art que estudia les manifestacions pictòriques que s'han donat al llarg de la història de la humanitat i la seva posterior classificació i interpretació.

Nou!!: Mitologia grega і Història de la pintura · Veure més »

Història del nu artístic

Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.

Nou!!: Mitologia grega і Història del nu artístic · Veure més »

Història del transport

Mitjans de transport, en una il·lustració del 1922. Un carrer concorregut ple de vehicles a Bangkok. A mesura que la població de la Terra augmenti, també es fa pressió sobre el transport La història del transport ha evolucionat amb el desenvolupament de la cultura humana.

Nou!!: Mitologia grega і Història del transport · Veure més »

Història del vi

El déu "Bacus" (segons els romans) o "Dionís" (segons els grecs). Pintat per Diego Velázquez La història del vi s'ha entrellaçat amb la història d'altres activitats humanes com l'agricultura, la gastronomia, les activitats lúdiques de les civilitzacions, així com de la humanitat mateixa.

Nou!!: Mitologia grega і Història del vi · Veure més »

Historiografia grega

Heròdot, «pare de la historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric». Per historiografia grega s'entén l'escriptura de professionals de la història sobre l'antiga Grècia, que comença al fins al, des d'Heròdot fins a Zòsim, passant per Tucídides, Posidoni, Polibi i d'altres.

Nou!!: Mitologia grega і Historiografia grega · Veure més »

Hivern

alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: Mitologia grega і Hivern · Veure més »

HMAS Sydney (D48)

LHMAS Sydney, que porta el nom de la ciutat australiana de Sydney, va ser un dels tres creuers lleugers de classe Leander modificats operats per la Royal Australian Navy (RAN).

Nou!!: Mitologia grega і HMAS Sydney (D48) · Veure més »

HMS Erebus (1826)

LHMS Erebus era una bombarda dissenyada per Sir Henry Peake i construïda per a la Royal Navy a Pembroke Dock, País de Gal·les, el 1826.

Nou!!: Mitologia grega і HMS Erebus (1826) · Veure més »

Homenatge als castellers

Castell dins de l'escultura per celebrar el 20è aniversari dels Castellers de Sants Detall dels tubs d'acer inoxidable de l'escultura Homenatge als castellers és un monument dedicat als castellers obra de l'escultor català Antoni Llena i Font.

Nou!!: Mitologia grega і Homenatge als castellers · Veure més »

Homosexualitat a l'antiga Grècia

pederasta'''. Detall d'un atuell de figures negres de l'Àtica, del segle IV a. de C. En l'antiguitat clàssica escriptors com Heròdot, Plató,Xenofont, Ateneu i molts altres van explorar els aspectes de l'amor homosexual a l'antiga Grècia.

Nou!!: Mitologia grega і Homosexualitat a l'antiga Grècia · Veure més »

Homosexualitat militar a l'antiga Grècia

negres. Museu del Louvre. Quan es parla de lhomosexualitat en els exèrcits de l'antiga Grècia s'esmenta principalment a la tropa sagrada tebana, però aquesta no és l'únic exemple de pràctiques homoeròtiques o homosexuals entre els militars dels exèrcits grecs.

Nou!!: Mitologia grega і Homosexualitat militar a l'antiga Grècia · Veure més »

Horcos

Segons la mitologia grega, Horcos fou una divinitat, fill d'Eris.

Nou!!: Mitologia grega і Horcos · Veure més »

Hores

Les Hores (en grec antic ῟Ωραι Hōrai ‟els temps, les estacions”, llatinitzat Horae) són en la mitologia grega les deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida.

Nou!!: Mitologia grega і Hores · Veure més »

Hulk (pel·lícula)

Hulk és una pel·lícula de 2003 basada en el personatge fictici de Marvel Comics del mateix nom.

Nou!!: Mitologia grega і Hulk (pel·lícula) · Veure més »

Humanitats

Les humanitats són un grup de matèries acadèmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condició humana i una aproximació qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribi a definir una disciplina.

Nou!!: Mitologia grega і Humanitats · Veure més »

Hyacinthoides non-scripta

Bosc cobert de jacints del bosc Hyacinthoides non-scripta, comúnment anomenat jacint dels boscos és una espècie de planta del gènere Hyacinthoides endèmica de l'Europa occidental, la península ibèrica inclosa.

Nou!!: Mitologia grega і Hyacinthoides non-scripta · Veure més »

Iacus

Placa d'argila anomenada ''tauleta de Ninnion'', que es va trobar a l'antic santuari d'Eleusis. Iacus està representat a la segona filera guiant la processó celebrada durant els misteris d'Eleusis Iacus (en grec: Ἴακχος) era una divinitat menor de la mitologia grega i probablement un sobrenom de Dionís, emprat sobretot en les cerimònies anomenades misteris d'Eleusis.

Nou!!: Mitologia grega і Iacus · Veure més »

Ialmen

Segons la mitologia grega, Ialmen (en grec antic Ἰάλμενος, Iálmenos), fou un heroi, fill d'Ares i d'Astíoque, filla d'Àctor.

Nou!!: Mitologia grega і Ialmen · Veure més »

Ianassa

Ianassa (en grec antic Ἰάνασσα) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Ianassa · Veure més »

Ianisc

Ianisc (en grec antic Ἰανίσκος) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Sició.

Nou!!: Mitologia grega і Ianisc · Veure més »

Iante

Iante (en grec antic Ἰάνθη), va ser segons la mitologia grega, una de les oceànides, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Iante · Veure més »

Iaso (filla d'Asclepi)

Iaso (en grec antic Ιασώ, "la curació") era en la mitologia grega, filla d'Asclepi, el déu de la salut, i germana d'Higiea (la salut) i de Panacea (que ho cura tot), i tenia per germans Macàon i Podaliri.

Nou!!: Mitologia grega і Iaso (filla d'Asclepi) · Veure més »

Iasos (fill d'Argos)

D'acord amb la mitologia grega, Iasos (en grec antic Ϊασος), fou un rei d'Argos, fill d'Argos i d'Ismene (però alguns el consideren fill de Tríopas).

Nou!!: Mitologia grega і Iasos (fill d'Argos) · Veure més »

Iàrdan

Segons la mitologia grega, Iàrdan (grec antic Ιάρδανος, Iárdanos), va ser un rei de Lídia, pare d'Òmfale.

Nou!!: Mitologia grega і Iàrdan · Veure més »

Icari (fill d'Èbal)

Segons la mitologia grega, Icari (en grec antic Ἰκάριος Icarios) va ser un heroi, fill d'Èbal, rei d'Esparta, i de Gorgòfone.

Nou!!: Mitologia grega і Icari (fill d'Èbal) · Veure més »

Icari (pare d'Erígone)

Dionís i Icari BM B153 D'acord amb la mitologia grega, Icari (en grec antic Ἰκάριος) fou un ciutadà d'Atenes, pare d'Erígone.

Nou!!: Mitologia grega і Icari (pare d'Erígone) · Veure més »

Icor

En la mitologia grega, l'icor (en grec antic: ἰχώρ ikhốr) era el mineral present en l'enrarida i incolora sang dels déus, o la pròpia sang.

Nou!!: Mitologia grega і Icor · Veure més »

Ida (nimfa)

Ida (en grec antic Ἴδη), era, en la mitologia grega, una nimfa filla de Melisseu, rei de Creta i germana d'Adrastea.

Nou!!: Mitologia grega і Ida (nimfa) · Veure més »

Idas

Idas raptant Marpessa D'acord amb la mitologia grega, Idas (en grec antic Ἴδας), va ser un heroi, "el més fort i el més atrevit dels homes", segons la Ilíada.

Nou!!: Mitologia grega і Idas · Veure més »

Idea (filla de Dàrdan)

D'acord amb la mitologia grega, Idea (en grec antic Ἰδαία, Idaia), va ser la segona esposa de Fineu, rei de Tràcia.

Nou!!: Mitologia grega і Idea (filla de Dàrdan) · Veure més »

Idea (mare de Teucre)

D'acord amb la mitologia grega, Idea (en grec antic Ἰδαία, Idaia), fou una nimfa que es va unir al déu fluvial Escamandre quan aquest va emigrar cap a Anatòlia.

Nou!!: Mitologia grega і Idea (mare de Teucre) · Veure més »

Idia

Idia (en grec antic Ἱδυῖα), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Idia · Veure més »

Idomeneu (fill de Deucalió)

Segons la mitologia grega, Idomeneu (en grec antic Ἰδομενεύς), va ser un rei de Creta, fill de Deucalió i net de Minos.

Nou!!: Mitologia grega і Idomeneu (fill de Deucalió) · Veure més »

Iera

Iera (en grec antic Ἴαιρα) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Iera · Veure més »

Ifínoe

D'acord amb la mitologia grega, Ifínoe (en grec antic Ἰφινόη), va ser una de les Prètides, filla del rei de Tirint, Pretos.

Nou!!: Mitologia grega і Ifínoe · Veure més »

Ifianassa

Ifianassa (en grec antic Ίφιάνασσα), segons la mitologia grega va ser una de les Prètides, filla de Pretos, rei d'Argos i d'Estenebea.

Nou!!: Mitologia grega і Ifianassa · Veure més »

Ifidamant

Segons la mitologia grega, Ifidamant (en grec antic Ιϕιδαμας, Ifidamas) fou un heroi troià, fill d'Antènor i de Teano, filla del rei de Tràcia Cisseu.

Nou!!: Mitologia grega і Ifidamant · Veure més »

Ifigéneia

Ifigéneia (Ιφιγένεια) és una pel·lícula grega del 1977 dirigida per Michael Cacoyannis, basada en el mite grec de Ifigenia, la filla d'Agamèmnon i Clitemnestra, a qui la deessa Artemisa va ordenar que fos sacrificada.

Nou!!: Mitologia grega і Ifigéneia · Veure més »

Ifigenia

Gravat que representa el salvament d'Ifigenia i el sacrifici del boc En la mitologia grega, IfigeniaTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris d'alguns hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català, Ἰφιγένεια.

Nou!!: Mitologia grega і Ifigenia · Veure més »

Ifimedia

Segons la mitologia grega, Ifimedia (en Ἰφιμέδεια, Ifimèdeia) va ser una heroïna filla de Tríopas i de l'estirp de Cànace.

Nou!!: Mitologia grega і Ifimedia · Veure més »

Ifis (filla de Teletusa)

Bauer - Ifis i Isis D'acord amb la mitologia grega, Ifis (en grec antic Ἶφις) va ser una noia de Creta, filla de Ligdos i de Teletusa.

Nou!!: Mitologia grega і Ifis (filla de Teletusa) · Veure més »

Ifis (heroi)

Segons la mitologia grega, Ifis (en grec antic Ἶφις) va ser un heroi, fill d'Estènel i de Nicipe, i germà d'Euristeu.

Nou!!: Mitologia grega і Ifis (heroi) · Veure més »

Ifis (rei)

Segons la mitologia grega, Ifis (en grec antic Ἶφις), fou un rei d'Argos, fill d'Alèctor.

Nou!!: Mitologia grega і Ifis (rei) · Veure més »

Ignasi Plana i Fontana

Ignasi Plana i Fontana (1740/50-1811) fou un notari i escriptor, molt afeccionat al teatre va organitzar l'activitat teatral privada de cases principals de Barcelona, com la del Baró de Maldà i Maldanell o la seva pròpia, col·laborà amb el Teatre de la Santa Creu (actualment el Teatre Principal) i dirigí molts esdeveniments culturals relacionats amb la disciplina dramàtica.

Nou!!: Mitologia grega і Ignasi Plana i Fontana · Veure més »

Il Bellerofonte

Il Bellerofonte és una òpera en tres actes de Josef Mysliveček, amb llibret de Giuseppe Bonecchi.

Nou!!: Mitologia grega і Il Bellerofonte · Veure més »

Il Giasone

Il Giasone (El Jasó) és una òpera amb un pròleg i tres actes de Francesco Cavalli segons un llibret de Giacinto Andrea Cicognini.

Nou!!: Mitologia grega і Il Giasone · Veure més »

Ilíone

Ilíone (en grec antic Ἰλιόνη), va ser, segons la mitologia grega, la filla gran de Príam i d'Hècuba, i estava casada amb Polimèstor, rei del Quersonès, a Tràcia.

Nou!!: Mitologia grega і Ilíone · Veure més »

Ilitia

Ilitia (en Īlīthȳia)) fou una deessa de la mitologia grega, filla de Zeus i Hera, protectora dels parts i dels nadons. Els romans la identificaren amb Lucina. Era adorada a la cova d'Ilitia, situada a Amnissos, a uns 7 km de Càndia, a Creta. Segons una tradició, la deessa va néixer d'Hera dins la cova, fet esmentat per Homer en l'Odissea.

Nou!!: Mitologia grega і Ilitia · Veure més »

Illes Flegrees

Les illes Flegrees (italià Isole Flegree) són un arxipèlag de la Itàlia meridional, que comprèn les illes de Ischia, Procida, Vivara i Nisida.

Nou!!: Mitologia grega і Illes Flegrees · Veure més »

Illuyanka

Illuyanka en la mitologia hitita, era el nom d'un monstre amb forma de drac que va matar Tessub, el déu de les Tempestes.

Nou!!: Mitologia grega і Illuyanka · Veure més »

Ilos

Segons la mitologia grega, Ilos (en grec antic Ἶλος), era fill de Tros i de la nimfa Cal·lírroe, i va ser el fundador de la ciutat d'Ilion (Troia) a la regió de Troade, que portava el nom del seu pare, Tros.

Nou!!: Mitologia grega і Ilos · Veure més »

Ilos (fill de Dàrdan)

Segons la mitologia grega, Ilos (en grec antic Ἶλος), era un dels quatre fills i l'hereu de Dàrdan, rei de Dardània, i la seva esposa Batia, filla de Teucre.

Nou!!: Mitologia grega і Ilos (fill de Dàrdan) · Veure més »

Immortals (pel·lícula)

Immortals és una pel·lícula d'acció dels Estats Units de 2011 dirigida per Tarsem Singh i protagonitzada per Henry Cavill, Stephen Dorff, Luke Evans, John Hurt, Isabel Lucas, Kellan Lutz, Freida Pinto, Daniel Sharman i Mickey Rourke.

Nou!!: Mitologia grega і Immortals (pel·lícula) · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Mitologia grega і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Selèucida

LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Mitologia grega і Imperi Selèucida · Veure més »

Incest

L'incest és la pràctica de relacions sexuals entre parents en primer i segon grau.

Nou!!: Mitologia grega і Incest · Veure més »

Infern

L'infern segons un romanç vuit-centista En certes religions, l'infern és l'indret o estat on reposaria l'ànima de la persona un cop ha mort.

Nou!!: Mitologia grega і Infern · Veure més »

Inframón grec

C., Staatliche Antikensammlungen (número d'inventari 2797). LInframón grec és un terme general que s'empra per descriure als diferents regnes de la mitologia grega que es creia que estaven situats sota la terra o més enllà de l'horitzó.

Nou!!: Mitologia grega і Inframón grec · Veure més »

Inframon

L'inframon és l'indret on van a parar les ànimes de les persones que moren, a un país situat sota terra, d'aquí el nom.

Nou!!: Mitologia grega і Inframon · Veure més »

Ino

La fúria Tisífone embogint Atamant i Ino Ino, d'acord amb la mitologia grega, fou una heroïna, filla de Cadme i d'Harmonia.

Nou!!: Mitologia grega і Ino · Veure més »

Intersexualitat en la història

Al llarg de la història, hi ha hagut múltiples registres sobre l'existència de les persones intersexuals, arribant fins i tot a ser part de les mitologies i els escrits de gran importància històrica La història de la intersexualitat fa referència a la història de persones amb trets físics que es poden associar amb la intersexualitat al llarg dels segles.

Nou!!: Mitologia grega і Intersexualitat en la història · Veure més »

Io (nimfa)

Segons la mitologia grega, Io (Ἰώ) fou una nimfa, filla d'Ínac i de Mèlia.

Nou!!: Mitologia grega і Io (nimfa) · Veure més »

Io (satèl·lit)

Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Io (satèl·lit) · Veure més »

Iocasta (satèl·lit)

Iocasta és un satèl·lit natural de Jupiter.

Nou!!: Mitologia grega і Iocasta (satèl·lit) · Veure més »

Iodama

Iodama (en grec antic Ἰοδάμα), segons la mitologia grega, és filla de l'atenenc Itonos, i per tant neta d'Amficcíon, de l'estirp de Deucalió.

Nou!!: Mitologia grega і Iodama · Veure més »

Ione

Ione (en grec antic Ἰόνη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Ione · Veure més »

Ioxos

Ioxos (en grec antic Ίωξος) va ser, segons la mitologia grega, un net de Teseu i fill de Melanip i de Perigune, la filla del bandit Sinis.

Nou!!: Mitologia grega і Ioxos · Veure més »

Irene Vallejo Moreu

Irene Vallejo Moreu (Saragossa, 1979) és una filòloga i escriptora espanyola.

Nou!!: Mitologia grega і Irene Vallejo Moreu · Veure més »

Iridescència

La iridescència és un fenomen òptic caracteritzat com la propietat de certes superfícies en les quals el to de la llum varia segons l'angle des del qual s'observa la superfície, com en les taques d'oli, les bombolles de sabó i les ales d'una papallona.

Nou!!: Mitologia grega і Iridescència · Veure més »

Iridi

L'iridi és l'element químic de símbol Ir i nombre atòmic 77.

Nou!!: Mitologia grega і Iridi · Veure més »

Iris (mitologia)

Imatge d'Iris Iris p. 20 (del grec Ἶρις) era una deessa en la mitologia grega considerada missatgera dels déus de l'Olimp, com Hermes (segons apareix a la Ilíada).

Nou!!: Mitologia grega і Iris (mitologia) · Veure més »

Irkalla

A la mitologia Mesopotàmica, Irkalla (Accadi, també Ir-Kalla, Irkalia), Kur (sumeri) o Ersetu (Accadi) és l'inframón del que no hi ha cap retorn.

Nou!!: Mitologia grega і Irkalla · Veure més »

Isònoe (satèl·lit)

Isònoe (del grec Ισονοη), o Júpiter XXVI, és un satèl·lit natural irregular del planeta Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Isònoe (satèl·lit) · Veure més »

Islamofòbia

Manifestació de Pegida a Alemanya el 2015 La islamofòbia consisteix en un prejudici negatiu categòric contra els musulmans, contra l'islam globalment o contra una part de la fe musulmana.

Nou!!: Mitologia grega і Islamofòbia · Veure més »

Ismene (filla de l'Asop)

D'acord amb la mitologia grega, Ismene (en grec antic Ἰσμήνη) va ser una nimfa, filla del déu-riu Asop i de la nàiade Mètope.

Nou!!: Mitologia grega і Ismene (filla de l'Asop) · Veure més »

Istre (fill d'Oceà)

Segons la mitologia grega, Istre (en Istros) va ser una divinitat fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, i personificació del riu Istre, l'actual Danubi.

Nou!!: Mitologia grega і Istre (fill d'Oceà) · Veure més »

Itis (mitologia)

Procne i Filomela ensenyen el cap d'Itis a Tereu. Rubens Segons la mitologia grega, Itis (en grec antic Ίτυς), va ser un fill de Tereu, rei de Tràcia i de Procne, filla del rei d'Atenes Pandíon.

Nou!!: Mitologia grega і Itis (mitologia) · Veure més »

Itome (mitologia)

Itome (en grec antic Ἰθώμη) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa de la muntanya homònima a Messènia.

Nou!!: Mitologia grega і Itome (mitologia) · Veure més »

Iustitia

''Iustitia'', dibuix de Maarten van Heemskerck, 1556Agripina invocant la ''Iustitia'' en una moneda del temps de Neró Iustitia era una divinitat romana, personificació de la justícia.

Nou!!: Mitologia grega і Iustitia · Veure més »

Ixíon

llengua.

Nou!!: Mitologia grega і Ixíon · Veure més »

Ixíon (Ribera)

Ixíon és un quadre del pintor espanyol Josep de Ribera, signat i datat en 1632.

Nou!!: Mitologia grega і Ixíon (Ribera) · Veure més »

Ixiolita

Lixiolita era un mineral de la classe dels òxids.

Nou!!: Mitologia grega і Ixiolita · Veure més »

Jacint

Detall d'una flor de jacint Els jacints (Hyacinthus) són un gènere de plantes angiospermes de la família de les asparagàcies (Asparagaceae).

Nou!!: Mitologia grega і Jacint · Veure més »

Jacint (mitologia)

''La mort de Jacint'', Jean Broc. En la mitologia grega, Jacint (en llatí Hyacinthus; en grec, translit. Hyiakinthos) era fill d'Amicles, rei d'Esparta, i de Diomeda.

Nou!!: Mitologia grega і Jacint (mitologia) · Veure més »

Jacintàcies

Les Jacintàcies (Hyacinthaceae) foren una família de plantes amb flor de l'ordre Asparagals que comprenia unes deu mil espècies distribuïdes predominantment en climes mediterranis, sobretot al Mediterrani, fins a l'Àsia Central i Birmània, i amb alguns representants al sud d'Àfrica.

Nou!!: Mitologia grega і Jacintàcies · Veure més »

Jacquetta Hawkes

Jacquetta Hawkes, née Jessie Jacquetta Hopkins, (5 d'agost de 1910 - 18 de març de 1996) fou una arqueòloga i escriptora britànica.

Nou!!: Mitologia grega і Jacquetta Hawkes · Veure més »

James Christy

James Walter Christy (1938) és un astrònom estatunidenc.

Nou!!: Mitologia grega і James Christy · Veure més »

Japó

El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.

Nou!!: Mitologia grega і Japó · Veure més »

Jardí de l'Edèn

El ''Jardí de l'Edèn'', segons Cranach Segons l'Antic Testament (Gènesi, capítols segon i tercer) l'Edèn o Edén és el lloc on va ser-hi establert Adam i on es creà Eva.

Nou!!: Mitologia grega і Jardí de l'Edèn · Veure més »

Jardí de Luxemburg

El Palau de Luxemburg. El Jardí de Luxemburg (anomenat localment el «Luco») és un jardí privat obert al públic, situat al 6è districte de París.

Nou!!: Mitologia grega і Jardí de Luxemburg · Veure més »

Jardineria del Barroc

Jardins de Versalles, vista des de la ''Place d'Armes''. La jardineria del Barroc es va desenvolupar a Europa des del segle XVII fins a mitjan.

Nou!!: Mitologia grega і Jardineria del Barroc · Veure més »

Jardins de la Glorieta

Els jardins de la Glorieta Els Jardins de la Glorieta, coneguts simplement com la Glorieta, són uns jardins de la ciutat de València, situats al barri de la Xerea, al districte de Ciutat Vella.

Nou!!: Mitologia grega і Jardins de la Glorieta · Veure més »

Jàpet (mitologia)

En la mitologia grega, Jàpet (en grec antic Ίαπετός Iapetós), era un Tità fill d'Urà i Gea.

Nou!!: Mitologia grega і Jàpet (mitologia) · Veure més »

Jàpet (satèl·lit)

Jàpet és el tercer satèl·lit més gran de Saturn, amb un diàmetre aproximat de 1.470 km, després dels satèl·lits més grans, Tità i Rea.

Nou!!: Mitologia grega і Jàpet (satèl·lit) · Veure més »

Jàson

Jàson i Medea donant-se la mà en senyal de maridatge En la mitologia grega, Jàson (grec antic: Ἰάσων; grec modern: Ιάσονας) és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea.

Nou!!: Mitologia grega і Jàson · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.

Nou!!: Mitologia grega і Júpiter (planeta) · Veure més »

Jean Racine

Jean Racine (La Ferté-Milon, avui dia al departament de l'Aisne, 21 de desembre de 1639 - París, 21 d'abril de 1699) va ser un dramaturg francès.

Nou!!: Mitologia grega і Jean Racine · Veure més »

Jean-Jacques Annaud

Jean-Jacques Annaud (1943, Juvisy-sur-Orge, França) és un director, guionista i productor francès de cinema.

Nou!!: Mitologia grega і Jean-Jacques Annaud · Veure més »

Jedi

Els jedi, o més formalment, els cavallers jedi, són uns personatges imaginaris de la saga cinematogràfica i literària la Guerra de les Galàxies.

Nou!!: Mitologia grega і Jedi · Veure més »

Jentil

Un jentil (jentilak en plural), és un personatge de la mitologia basca que sembla representar al mateix poble basc precristià.

Nou!!: Mitologia grega і Jentil · Veure més »

Jerzy Grotowski

Jerzy Marian Grotowski (Rzeszów, 1933 – Pontedera, 1999) va ser un director teatral, investigador i teòric teatral polonès del.

Nou!!: Mitologia grega і Jerzy Grotowski · Veure més »

Joan Antoni Desvalls i d'Ardena

Joan Antoni Desvalls i d'Ardena (Barcelona, 26 d'octubre de 1740 - 10 de març de 1820), sisè marquès de Llupià, quart del Poal, marquès consort d'Alfarràs i net d'Antoni Desvalls i de Vergós, fou un hisendat i científic català.

Nou!!: Mitologia grega і Joan Antoni Desvalls i d'Ardena · Veure més »

Joaquim I Nèstor de Brandenburg

fou un príncep elector del Marcgraviat de Brandenburg (1499-1535).

Nou!!: Mitologia grega і Joaquim I Nèstor de Brandenburg · Veure més »

Joaquim II

Joaquim Hèctor o Joaquim II (Cölln, avui Berlín, 13 de gener de 1505 - Köpenick, 3 de febrer de 1571) fou membre de la Casa de Hohenzollern, fou el príncep-elector del Marcgraviat de Brandenburg entre 1535 i 1571.

Nou!!: Mitologia grega і Joaquim II · Veure més »

Jocasta

Iocasta. Miniatura per l'obra de Boccaccio De claris mulieribus. Biblioteca Nacional de Francia. Jocasta o Jocaste (grec antic: Ἰοκάστη; Homer l'anomena Epicasta) és una figura de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Jocasta · Veure més »

John William Waterhouse

John William Waterhouse (Roma 1849-Londres 1917) fou un pintor anglès nascut a Itàlia i relacionat amb la Germandat Prerafaelita creada a Anglaterra, i que és famós especialment pels seus quadres de personatges femenins de la mitologia grega i del cicle artúric.

Nou!!: Mitologia grega і John William Waterhouse · Veure més »

Jordi Alumà i Masvidal

Jordi Alumà i Masvidal (Barcelona, 26 de febrer de 1924 - 8 de juny de 2021) fou un pintor català, fill del dibuixant i cartellista Josep Alumà i Sans.

Nou!!: Mitologia grega і Jordi Alumà i Masvidal · Veure més »

Juno

En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Juno · Veure més »

Kairós

Kairos-Relief von Lysippos, Kopie in Trogir Detall d'un fresc de Francesco Salviati representant Kairós (1552-1554) Kairós (forma transliterada) o Ceros (forma transcrita), en grec καιρός i en llatí Caerus o Occasio, era per part dels antics grecs una de les tres maneres d'anomenar el temps, juntament amb Eó i Cronos, i fa referència al "moment adequat i oportú" o "moment suprem".

Nou!!: Mitologia grega і Kairós · Veure més »

Károly Kerényi

Károly Kerényi (Temesvár, Imperi Austrohongarès, 19 de gener de 1897 – Kilchberg, 14 d'abril de 1973) fou un erudit hongarès en filologia clàssica, un dels fundadors dels estudis moderns sobre mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Károly Kerényi · Veure més »

Küçük Menderes

Küçük Menderes ('Petit Menderes', clàssic Kaystros) és un riu de Turquia de 145 de llarg i de 3.140 km² de conca que neix en una de les serralades transversals de la costa de la mar Egea, prop de Bozdağ, al nord de Kiraz.

Nou!!: Mitologia grega і Küçük Menderes · Veure més »

Kea

Port de Kea. Kea (Κέα; ocasionalment també és usada la variant més popular Τζια, Tzia), a l'antiguitat anomenada Ceos (Κέως, Keos), és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més pròxima a Atenes de les illes d'aquest arxipèlag.

Nou!!: Mitologia grega і Kea · Veure més »

Kerberos

Kerberos és un protocol d'autenticació de xarxes d'ordinador que permet a dos ordinadors en una xarxa insegura demostrar la seva identitat mútuament de manera segura.

Nou!!: Mitologia grega і Kerberos · Veure més »

L'antre Corici

L'antre Corici (Κορυκιο Αντρον) és una cova de Grècia.

Nou!!: Mitologia grega і L'antre Corici · Veure més »

La Força (tarot)

La Força, onzè arcà major del tarot. Representació del Tarot de Marsella La Força (XI) l'onzè trumfo o Arcà major en les baralles de tarot (tot i que a la tradició iniciada pel tarot Rider-Waite és l'onzè) i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.

Nou!!: Mitologia grega і La Força (tarot) · Veure més »

La gorgona

La gorgona (The Gorgon en el seu títol original en anglès) és una pel·lícula de l'any 1964 dirigida per Terence Fisher i protagonitzada per Christopher Lee i Peter Cushing.

Nou!!: Mitologia grega і La gorgona · Veure més »

La muntanya màgica

1924 La muntanya màgica (en alemany: Der Zauberberg) és una novel·la de Thomas Mann que es publicà el 1924.

Nou!!: Mitologia grega і La muntanya màgica · Veure més »

La petita Polon

, és una sèrie anime musical de televisió basada en la mitologia grega i en la sèrie de manga de 1977 per Hideo Azuma.

Nou!!: Mitologia grega і La petita Polon · Veure més »

La Sagesse des mythes

La Sagesse des mythes (La saviesa dels mites&#x27) és una sèrie de còmics francesos basats en la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і La Sagesse des mythes · Veure més »

La Sirena (Waterhouse)

La Sirena és una pintura a l'oli de 1900, obra de l'artista prerafaelita John William Waterhouse.

Nou!!: Mitologia grega і La Sirena (Waterhouse) · Veure més »

Laòdice (filla de Cíniras)

Laòdice (en grec antic Λαοδίκη, Laodike), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Cíniras, rei de Xipre.

Nou!!: Mitologia grega і Laòdice (filla de Cíniras) · Veure més »

Laòdice (filla de Príam)

Laòdice (en grec antic Λαοδίκη, Laodike), segons la mitologia grega, va ser una princesa troiana, "la més bella de les filles" de Príam i d'Hècuba.

Nou!!: Mitologia grega і Laòdice (filla de Príam) · Veure més »

Laòdoc

Segons la mitologia grega, Laòdoc (en Λαόδοκος) va ser un heroi fill d'Apol·lo i de Ftia.

Nou!!: Mitologia grega і Laòdoc · Veure més »

Laònit

Laònit (en grec antic Λαόνυτος) va ser, segons la mitologia grega un fill d'Èdip i de Jocasta.

Nou!!: Mitologia grega і Laònit · Veure més »

Lacèstades

Lacèstades (en grec antic Λακεστάδης) va ser, segons la mitologia grega, un rei de la ciutat de Sició.

Nou!!: Mitologia grega і Lacèstades · Veure més »

Lacó (fill de Làpat)

Lacó (en grec antic Λακων, Lacon), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Làpat, rei del Peloponès.

Nou!!: Mitologia grega і Lacó (fill de Làpat) · Veure més »

Lacini

Temple d'Hera Lacinia al cap de Lacinium. Gravat francès del segle XVIII Lacini (en grec antic Λακίνιος), segons la mitologia grega, va ser l'heroi epònim del cap de Lacinium, al territori de la colònia grega de Crotona, al sud d'Itàlia.

Nou!!: Mitologia grega і Lacini · Veure més »

Ladó (fill d'Oceà)

Segons la mitologia grega, Ladó (en grec antic Λάδων), fou un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Ladó (fill d'Oceà) · Veure més »

Ladó (fill de Tifó)

Hèracles i Ladó. Terracota. D'acord amb la mitologia grega, Ladó (grec antic Λάδων, Ládon) fou un monstre, fill de Tifó i d'Equidna (o de Forcis i de Ceto, segons altres versions).

Nou!!: Mitologia grega і Ladó (fill de Tifó) · Veure més »

Laertes

Penèlope, Laertes i Telèmac BnF Laertes (el grec antic Λαέρτης), segons la mitologia grega, va ser rei d'Ítaca, fill d'Arcisi i de Calcomedusa.

Nou!!: Mitologia grega і Laertes · Veure més »

Laios

Segons la mitologia grega, Lai o Laios (grec antic: Λάιο&#962) va ser un rei de Tebes, fill de Làbdac (grec antic: Λάβδακο&#962).

Nou!!: Mitologia grega і Laios · Veure més »

Lamedont

Lamedont (en grec antic Λαμέδων) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Sició, descendent d'Egialeu.

Nou!!: Mitologia grega і Lamedont · Veure més »

Lamina

Lamina (forma indeterminada lamin, plural laminak), Lamia o Lamiña (pronunciat /lamiɲa/), entre d'altres, són els noms més usuals d'uns éssers fantàstics de la mitologia basca que són esperits de la natura o genis d'aparença humana.

Nou!!: Mitologia grega і Lamina · Veure més »

Lamos

Lamos (en grec antic Λάμος), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Heracles i d'Òmfale.

Nou!!: Mitologia grega і Lamos · Veure més »

Lampècia

Lampècia i Helios Lampècia (en grec antic Λαμπετιη Lampetie "brillant"), és, en mitologia grega una filla del Sol.

Nou!!: Mitologia grega і Lampècia · Veure més »

Lampos

Segons la mitologia grega, Lampos (en grec antic Λάμπος) va ser un heroi troià, fill de Laomedont i d'Estrimo, i germà de Príam, segons ens diu la Ilíada.

Nou!!: Mitologia grega і Lampos · Veure més »

Lantanoide

Mostres dels lantanoides, excepte del prometi que és radioactiuSituació dels lantanoides dins la taula periòdica Un lantanoide, o lantànid, és cadascun dels 15 elements químics molt semblants del període 6è de la taula periòdica, els nombres atòmics dels quals van del 57 al 71 (La, Ce, Pr, Nd, Pm, Sm, Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Er, Tm, Yb i Lu).

Nou!!: Mitologia grega і Lantanoide · Veure més »

Laocoont

Laocoont, (en grec antic Λᾱοκόων), segons la mitologia grega, fou un sacerdot d'Apol·lo Timbri troià, fill d'Antènor.

Nou!!: Mitologia grega і Laocoont · Veure més »

Laocoont i els seus fills

Laocoont i els seus fills (o Laocont) és un grup escultòric del període hel·lenístic grec.

Nou!!: Mitologia grega і Laocoont i els seus fills · Veure més »

Laocoonte

Laocoonte és una obra d'El Greco, realitzada a l'oli sobre tela entre 1608 i 1614, durant el seu darrer període toledà.

Nou!!: Mitologia grega і Laocoonte · Veure més »

Laodamant

Segons la mitologia grega, Laodamant (en grec antic Λαοδάμας, Laodamas), fou un rei de Tebes, fill d'Etèocles.

Nou!!: Mitologia grega і Laodamant · Veure més »

Laodamia (filla d'Acast)

Segons la mitologia grega, Laodamia (en Λαοδάμεια, Laodàmeia) fou una filla d'Acast, rei de Iolcos.

Nou!!: Mitologia grega і Laodamia (filla d'Acast) · Veure més »

Laodamia (filla de Bel·lerofont)

Segons la mitologia grega, Laodamia (en Λαοδάμεια, Laodàmeia) va ser una filla de Bel·lerofont i Filònoe, i germana d'Hipòloc.

Nou!!: Mitologia grega і Laodamia (filla de Bel·lerofont) · Veure més »

Laomedea

Laomedea (en grec antic Λαομέδεια) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Laomedea · Veure més »

Laomedont de Troia

Segons la mitologia grega, Laomedont (Laomédōn, -ontos) fou el rei mític de Troia que va bastir les famoses muralles inexpugnables de la ciutat.

Nou!!: Mitologia grega і Laomedont de Troia · Veure més »

Larisa (desambiguació)

Larisa o Larissa (Lárīsa; menys sovint, Λάρισσα) és un topònim referit a diversos llocs de l'antiga Grècia que té origen pre-grec o pelàsgic, usat per anomenar una ciutadella.

Nou!!: Mitologia grega і Larisa (desambiguació) · Veure més »

Larissa

365); l'anvers representa Larissa. Larissa o Larisa (Lārīsa, menys sovint Λάρῑσσα / Larissa) va ser, segons la mitologia grega, una heroïna que tan aviat es considera de l'Argòlida com de Tessàlia, així com el nom de diverses ciutats.

Nou!!: Mitologia grega і Larissa · Veure més »

Larissa (satèl·lit)

Larissa, també anomenat Neptú VII, és un satèl·lit natural del vuitè i últim planeta, Neptú.

Nou!!: Mitologia grega і Larissa (satèl·lit) · Veure més »

Lawrence Norfolk

Lawrence Norfolk (Londres, 1963) és un novel·lista britànic.

Nou!!: Mitologia grega і Lawrence Norfolk · Veure més »

Làbdac

Segons la mitologia grega, Làbdac (en grec antic Λάβδακος, Lábdakos), fou un rei de Tebes, fill de Polidor i net de Cadme.

Nou!!: Mitologia grega і Làbdac · Veure més »

Làmia (mitologia)

En la mitologia grega, Làmia (Λάμια) era un monstre femení que raptava nens per xuclar-los la sang.

Nou!!: Mitologia grega і Làmia (mitologia) · Veure més »

Làpites

Làpita lluitant contra un centaure: una metopa del Partenó Segons la mitologia grega, els làpites (Lapithae) foren un poble de Tessàlia que vivien, en origen, a les serralades del Pindos, del Pèlion i de l'Ossa, d'on havien expulsat els pelasgs, que n'eren els primers pobladors.

Nou!!: Mitologia grega і Làpites · Veure més »

Làquesis

Làquesis (en grec antic Λάχεσις 'Lachesis') va ser segons la mitologia grega, la segona de les Moires, filles de Nix, la Nit, encara que altres genealogies les fan filles de Zeus i de Temis, i per tant germanes de les Hores.

Nou!!: Mitologia grega і Làquesis · Veure més »

Lèagre (mitologia)

Lèagre (en grec antic Λεάγρος) va ser, segons la mitologia grega, un aliat de l'heràclida Temen.

Nou!!: Mitologia grega і Lèagre (mitologia) · Veure més »

Lècit

Gran lècit funerari de marbre, v. 400 aC, alçada de 83 cm, Museu del Louvre Un lècit o lècitos (en grec: λήκυθος, lếkythos) és un vas grec antic utilitzat per emmagatzemar oli perfumat destinat a cura del cos.

Nou!!: Mitologia grega і Lècit · Veure més »

Lèlaps

La Mort de Procris amb Lèlaps a la dreta Segons la mitologia grega, Lèlaps (en Λαῖλαψ, 'vent de tempesta'; Laelaps) era un gos llegendari que sempre agafava la presa quan caçava.

Nou!!: Mitologia grega і Lèlaps · Veure més »

Lèlex (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Lèlex (en grec antic Λέλεξ) fou un heroi, fill de Posidó i de Líbia, segons s'explica a les llegendes megarenques.

Nou!!: Mitologia grega і Lèlex (fill de Posidó) · Veure més »

Lèlex (pare de Policàon)

D'acord amb la mitologia grega, Lèlex (en grec antic Λέλεξ), va ser el primer rei de Lacedemònia, nascut directament de Gea.

Nou!!: Mitologia grega і Lèlex (pare de Policàon) · Veure més »

Líbia

Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Mitologia grega і Líbia · Veure més »

Líbia (filla d'Èpaf)

D'acord amb la mitologia grega, Líbia (en grec antic Λιβύη, Libié) va ser una nimfa filla d'Èpaf, rei d'Egipte, i de Memfis.

Nou!!: Mitologia grega і Líbia (filla d'Èpaf) · Veure més »

Lícia

Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.

Nou!!: Mitologia grega і Lícia · Veure més »

Línia evolutiva de Ponyta

i són dues espècies de Pokémon que apareixen a la franquícia Pokémon, una sèrie de videojocs, anime, mangues, llibres, cartes col·leccionables i altres mitjans que fou inventada per Satoshi Tajiri i ha generat milers de milions de dòlars en beneficis per a Nintendo i Game Freak.

Nou!!: Mitologia grega і Línia evolutiva de Ponyta · Veure més »

Líparos

Líparos (en grec antic Λίπαρος), va ser, segons la mitologia grega un dels fills d'Ausoni, un rei mític d'Ausònia, a Itàlia.

Nou!!: Mitologia grega і Líparos · Veure més »

Le fatiche di Ercole

Le fatiche di Ercole és una pel·lícula italiana d'aventures de 1958 de tema mitològic–fantàstic que es considera com la primera del subgènere del peplum.

Nou!!: Mitologia grega і Le fatiche di Ercole · Veure més »

Leandre (mitologia)

Segons la mitologia grega, Leandre (en Λέανδρος, Léandros), va ser un jove d'Abidos, a la costa de l'Hel·lespont.

Nou!!: Mitologia grega і Leandre (mitologia) · Veure més »

Leanira

Leanira (Λεανείρας) va ser, segons la mitologia grega, una princesa espartana, filla d'Amiclas, rei d'Esparta.

Nou!!: Mitologia grega і Leanira · Veure més »

Learc

Learc (en grec antic Λέαρχος, Learkhos), d'acord amb la mitologia grega, fou un fill d'Atamant, rei d'Orcomen, i d'Ino, i germà de Melicertes.

Nou!!: Mitologia grega і Learc · Veure més »

Leàgore

Leàgore (en grec antic Ληαγόρη) Hipòtoe (en grec antic Ἱπποθόη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Leàgore · Veure més »

Leda

s del quadre perdut de Miquel Àngel. Ulpiano Checa. Leda (en grec Λήδα, en llatí Lēda), segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi, rei d'Etòlia, i esposa de Tindàreu, rei d'Esparta.

Nou!!: Mitologia grega і Leda · Veure més »

Leda i el cigne

Galeria Nacional de Londres) Leda i el cigne és un motiu de la mitologia grega, segons el qual Zeus baixà de l'Olimp en forma d'un cigne cap a Leda, mentre aquesta dona caminava per la vora del riu Eurotas.

Nou!!: Mitologia grega і Leda i el cigne · Veure més »

Leda i el cigne (László Moholy-Nagy)

Leda i el cigne, és una obra d'art modern del pintor hongarès László Moholy-Nagy de l'any 1946.

Nou!!: Mitologia grega і Leda i el cigne (László Moholy-Nagy) · Veure més »

Leda i el cigne (Leonardo da Vinci)

Leda i el cigne és un quadre perdut de Leonardo da Vinci que coneixem per estudis preparatoris de la seva mà i per diverses còpies.

Nou!!: Mitologia grega і Leda i el cigne (Leonardo da Vinci) · Veure més »

Leitos

Segons la mitologia grega, Leitos o Leit (en Λήϊτος) va ser un cabdill tebà fill d'Alèctor.

Nou!!: Mitologia grega і Leitos · Veure més »

Leontòfon

Leontòfon (en grec antic Λεοντοφόνος) va ser, segons la mitologia grega, un heroi fill d'Odisseu.

Nou!!: Mitologia grega і Leontòfon · Veure més »

Les Cròniques de Nàrnia

miniatura Les cròniques de Nàrnia són una sèrie d'11 novel·les fantàstiques escrites per C. S. Lewis entre 1950 i 1967.

Nou!!: Mitologia grega і Les Cròniques de Nàrnia · Veure més »

Les Metamorfosis

XV) Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la Història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.

Nou!!: Mitologia grega і Les Metamorfosis · Veure més »

Les oceànides

Les oceànides (títol en finlandès: Aallottaret, que significa «nimfes de les ones» o «esperits de les ones»; títol de l'obra original Rondeau der Wellen), op.

Nou!!: Mitologia grega і Les oceànides · Veure més »

Les Tres Gràcies (Carpeaux)

Les Tres Gràcies és una obra de l'escultor francès Jean-Baptiste Carpeaux de 1874, a partir del grup escultòric La Danse a la façana de l'Òpera Garnier de París, per encàrrec de l'arquitecte Charles Garnier.

Nou!!: Mitologia grega і Les Tres Gràcies (Carpeaux) · Veure més »

Lesbiana

Lesbianisme és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat femenina, és a dir, les dones que experimenten amor romàntic o atracció sexual per altres dones.

Nou!!: Mitologia grega і Lesbiana · Veure més »

Lete (filla d'Eris)

Wilhelm Wandschneider - Lete. 1908 Segons la mitologia grega, Lete (en grec antic Λήθη, Lethe), fou una divinitat, filla d'Eris, la Discòrdia, i segons una tradició, mare de les Càrites.

Nou!!: Mitologia grega і Lete (filla d'Eris) · Veure més »

Leto

Johann Georg Platzer (1704 – 1761): Leto converteix en granotes els pagesos licis, 1730. Leto (Λητώ; en dialecte dòric Λατώ) és un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe, i germana d'Astèria.

Nou!!: Mitologia grega і Leto · Veure més »

Leucòtea

Odisseu i Leucòtea, per Alessandro Allori Leucòtea (en grec antic Λευκοθέα, Leucothéa) és el nom d'una deessa marina de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Leucòtea · Veure més »

Leucòtoe

D'acord amb la mitologia grega, Leucòtoe (en grec antic Λευκοθόη) va ser una heroïna, filla d'Òrcam i d'Eurínome.

Nou!!: Mitologia grega і Leucòtoe · Veure més »

Leucó (mitologia)

Leucó (en grec antic Λεύκων) va ser, segons la mitologia grega, un dels fills que va tenir Atamant amb la seva tercera esposa, Temisto.

Nou!!: Mitologia grega і Leucó (mitologia) · Veure més »

Leuce

Leuce (en grec antic Λευκή, "la Blanca"), és, a la mitologia grega, la més bella de les nimfes, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Leuce · Veure més »

Leucip (fill de Perieres)

''El rapte de les filles de Leucip'', de Rubens Segons la mitologia grega, Leucip (en grec antic Λεύκιππος, Leukippos), fou un rei de Messènia, fill de Perieres i de Gorgòfone, una de les filles de Perseu.

Nou!!: Mitologia grega і Leucip (fill de Perieres) · Veure més »

Leucip (mitologia)

Leucip (en grec antic Λεύκιππος) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Galatea, filla d'Eurici, i Lampros, fill de Pandíon.

Nou!!: Mitologia grega і Leucip (mitologia) · Veure més »

Lewis Klahr

és un animador i cinematògraf experimental, conegut principalment pel seu treball de collage i decollage des de l'any 1977.

Nou!!: Mitologia grega і Lewis Klahr · Veure més »

Libació

Secció d'una cupa (un tipus romà de sepultura). L'orifici inclinat de la dreta servia per efectuar libacions abocant-hi líquid. La libació (del llatí libatio, grec λοιβή o σπονδή) és un ritual religiós o cerimònia de nombroses religions que consisteix en l'aspersió d'una beguda com a ofrena a una divinitat o un difunt.

Nou!!: Mitologia grega і Libació · Veure més »

Licas (mitologia)

Licas donant la camisa de Nessos a Hèracles, Hans Sebald Beham (1542–1548) D'acord amb la mitologia grega, Licas (en grec antic Λίχας), va ser l'heroi que va acompanyar Hèracles fins a la seva mort al cim de l'Eta.

Nou!!: Mitologia grega і Licas (mitologia) · Veure més »

Licàon

Licàon (Lycaon -onis), segons la mitologia grega, fou fill de Pelasg i l'oceànida Melibea (filla d'Oceà), o segons altres versions, de la nimfa Cil·lene, i rei d'Arcàdia.

Nou!!: Mitologia grega і Licàon · Veure més »

Licàon (fill d'Antènor)

Licàon, D'acord amb la mitologia grega, fou un príncep frigi, fill d'Antènor.

Nou!!: Mitologia grega і Licàon (fill d'Antènor) · Veure més »

Licàon (fill d'Ares)

Segons la mitologia grega, Licàon (en grec antic Λυκάων) fou un heroi, fill d'Ares i de Pirene, i per tant, germà de Diomedes el traci i de Cicne.

Nou!!: Mitologia grega і Licàon (fill d'Ares) · Veure més »

Licàon (fill de Príam)

Licàon (en grec antic Λυκάων), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Príam i de Laòtoe.

Nou!!: Mitologia grega і Licàon (fill de Príam) · Veure més »

Licimni (fill d'Electrió)

Licimni (en grec antic Λικύμνιος, Likimnios) segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Electrió, rei de Micenes i un dels fills de Perseu, i d'una esclava frígia anomenada Mèdia.

Nou!!: Mitologia grega і Licimni (fill d'Electrió) · Veure més »

Licomedes (pare de Deidamia)

Aquil·les a la cort de Licomedes. Museu del Louvre Ma2120 Segons la mitologia grega, Licomedes (en grec antic Λυκομήδης), va ser rei dels dolops a l'illa d'Esciros, pare de Deidamia.

Nou!!: Mitologia grega і Licomedes (pare de Deidamia) · Veure més »

Licopeu

Segons la mitologia grega, Licopeu fou un heroi calidoni, fill d'Agri, i germà de Tersites, Onquest, Pròtou, Celèutor i Melanip.

Nou!!: Mitologia grega і Licopeu · Veure més »

Licoreu

Segons la mitologia grega, Licoreu (en grec antic Λυκωρεύς) va ser un heroi, fill d'Apol·lo i de Corícia, una nimfa que havia donat el seu nom a una cova situada al Parnàs, a sobre de Delfos.

Nou!!: Mitologia grega і Licoreu · Veure més »

Licos

* Geografia: Licos (en llatí Lycus, en grec Lycos o Λύκος) és el nom de diversos rius de l'Àsia Menor, Mesopotàmia, Síria, Xipre i Sarmàcia.

Nou!!: Mitologia grega і Licos · Veure més »

Licos (fill de Dàscil)

Segons la mitologia grega, Licos (en grec antic Λύκος, "llop"), va ser un rei dels mariandins, a Bitínia, fill de Dàscil, i net de Tàntal.

Nou!!: Mitologia grega і Licos (fill de Dàscil) · Veure més »

Licos (fill de Hirieu)

Segons la mitologia grega, Licos (en grec antic Λύκος, "llop"), fou un rei de Tebes, fill d'Hirieu i de Clònia, i, en la versió més freqüent, oncle d'Antíope, per ser germà de Nicteu.

Nou!!: Mitologia grega і Licos (fill de Hirieu) · Veure més »

Licos (fill de Pandíon)

D'acord amb la mitologia grega, Licos (en grec antic Λύκος, "llop), va ser un heroi, fill de Pandíon i de Pília i germà d'Egeu.

Nou!!: Mitologia grega і Licos (fill de Pandíon) · Veure més »

Licos (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Licos (en grec antic Λύκος, "llop") va ser un heroi, fill de Posidó i de Celeno.

Nou!!: Mitologia grega і Licos (fill de Posidó) · Veure més »

Licurg d'Arcàdia

Segons la mitologia grega, Licurg (Lycurgus) fou un fill d'Àleu i de Neera, i, per tant, descendent d'Arcas per part de tots dos.

Nou!!: Mitologia grega і Licurg d'Arcàdia · Veure més »

Licurg de Nèmea

Segons la mitologia grega, Licurg (Lycurgus) va ser un rei de Nèmea, fill de Feres (o potser de Prònax).

Nou!!: Mitologia grega і Licurg de Nèmea · Veure més »

Licurg de Tràcia

Segons la mitologia grega, Licurg (Lycurgus), fill de Driant, fou el rei dels edons de Tràcia.

Nou!!: Mitologia grega і Licurg de Tràcia · Veure més »

Lidos

Lidos (en grec antic Λυδός) va ser, segons la mitologia grega, un rei dels meonis, fill d'Atis, que al seu torn era fill de Manes.

Nou!!: Mitologia grega і Lidos · Veure més »

Ligdos

D'acord amb la mitologia grega, Ligdos (en grec antic Λιγδος) va ser un ciutadà de Cnosos, a l'illa de Creta.

Nou!!: Mitologia grega і Ligdos · Veure més »

Limó

Limó (en grec antic Λειμών) va ser, segons la mitologia grega, un fill del rei Tegeates i de Mera.

Nou!!: Mitologia grega і Limó · Veure més »

Limnorea

Limnorea (en grec antic Λιμνώρεια) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Limnorea · Veure més »

Limos

Limos (en grec antic λιμός), és la deessa de la fam en la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Limos · Veure més »

Lincos

Lincos (en grec antic Λύγκος) va ser, segons la mitologia grega, un rei d'Escítia (o de Sicília si creiem a Higí).

Nou!!: Mitologia grega і Lincos · Veure més »

Lindos (fill de Cèrcaf)

Segons la mitologia grega, Lindos (en Λίνδος) fou un rei de Rodes, fill de Cèrcaf i de Cidipa.

Nou!!: Mitologia grega і Lindos (fill de Cèrcaf) · Veure més »

Linea

Dione. Les línies blanques (''lineae'') són, en realitat, cingles de gel. En astrogeologia, linea (plural lineae, abr. LI) és una paraula llatina que significa «línea» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar formacions geològiques de forma allargada més fosques o més clares que la resta de la superfície on es troben.

Nou!!: Mitologia grega і Linea · Veure més »

Linos

Linos (grec: Λινος) és un personatge de la mitologia grega, fill d'Apol·lo i d'una musa (Urània, Terpsícore, o altres segons les versions).

Nou!!: Mitologia grega і Linos · Veure més »

Lipèfile

Lipèfile (en grec antic Λειπεφίλη) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Iolau, nebot d'Hèracles, i de Mègara.

Nou!!: Mitologia grega і Lipèfile · Veure més »

Liríope

Segons la mitologia grega, Liríope (en grec antic Λιριόπη) va ser una nimfa filla d'Oceà i de Tetis que, seduïda pel riu Cefís, va ser la mare de Narcís.

Nou!!: Mitologia grega і Liríope · Veure més »

Lisídice

Lisídice (Lysidice, Lysidíke) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Pèlops, esposa de Mèstor i mare de Hipòtoe (Apol·lodor, 2.4.5).

Nou!!: Mitologia grega і Lisídice · Veure més »

Lisianassa

Lisianassa (en grec antic Λυσιάνασσα) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Lisianassa · Veure més »

Lisipe

Segons la mitologia grega, Lisipe (Λυσίππη, Lysippe) va ser una de les prètides, les filles de Pretos, rei d'Argos, i d'Estenebea.

Nou!!: Mitologia grega і Lisipe · Veure més »

Literatura de terror

El Corb'' per Gustave Doré. La Literatura de terror és un gènere de ficció que pretén o té la capacitat d'espantar, causar por o aterrir els seus lectors o espectadors en induir sentiments d'horror i terror.

Nou!!: Mitologia grega і Literatura de terror · Veure més »

Literatura fantàstica

La literatura fantàstica és un gènere literari pertanyent a la ficció, generalment en forma de novel·les o relats curts.

Nou!!: Mitologia grega і Literatura fantàstica · Veure més »

Literatura grega antiga

grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.

Nou!!: Mitologia grega і Literatura grega antiga · Veure més »

Litierses

Litierses (en grec antic Λιτυέρσης), va ser, segons la mitologia grega, un fill del rei Mides.

Nou!!: Mitologia grega і Litierses · Veure més »

Llacs de Tità

Aquestes fotografies suggereixen que el Kraken Mare, el cos gran a baix a l'esquerra, té aproximadament el doble de l'extensió visible aquí. El Ligeia Mare és el cos gran a baix a la dreta. El Punga Mare és just per sobre del centre, el Jingpo Lacus al centre esquerra, el Bolsena Lacus a dalt a l'esquerra i el Kivu Lacus just per sobre del pol. El Sparrow Lacus està diagonalment per sobre a l'esquerra del Kivu Lacus, mentre que el Waikare Lacus està a sobre i a la seva dreta. Els llacs de Tità, el satèl·lit de Saturn, són cossos d'età i metà líquid que foren detectats per la sonda Cassini–Huygens, i dels quals s'intuïa l'existència feia temps.

Nou!!: Mitologia grega і Llacs de Tità · Veure més »

Llança de Mart

Llança de Mart La llança de Mart, també coneguda com a fletxa d'Ares (♂) és un símbol d'un cercle amb una fletxa una mica inclinada que n'emergeix.

Nou!!: Mitologia grega і Llança de Mart · Veure més »

Lleó de Citeró

El Lleó de Citeró era una fera de la mitologia grega que vivia a les muntanyes de Citeró.

Nou!!: Mitologia grega і Lleó de Citeró · Veure més »

Lleó de Nèmea

s). Segons la mitologia grega, el Lleó de Nèmea (en grec antic ὁ λέων τῆς Νεμέας; en llatí Leo Nemaeus) fou una fera que infonia terror als camps de Nèmea, a l'Argòlida.

Nou!!: Mitologia grega і Lleó de Nèmea · Veure més »

Llenguatge de les aus

El llenguatge dels ocells, un llenguatge místic, perfecte o diví, o un llenguatge mític o màgic usat pels pardals per a comunicar amb l'iniciat, és un concepte conegut en la mitologia, la literatura medieval i l'ocultisme.

Nou!!: Mitologia grega і Llenguatge de les aus · Veure més »

Llevant (vent)

El llevant és el punt cardinal est, i en la rosa dels vents s'anomena també llevant el vent que prové d'aquest punt cardinal.

Nou!!: Mitologia grega і Llevant (vent) · Veure més »

Llista d'ossos dels Pirineus

La present llista d'ossos dels Pirineus recopila de manera exhaustiva els ossos bruns que han viscut als Pirineus des de la dècada del 1980.

Nou!!: Mitologia grega і Llista d'ossos dels Pirineus · Veure més »

Llista de caos de Mart

Aquesta és una llista de chaoses amb nom de Mart.

Nou!!: Mitologia grega і Llista de caos de Mart · Veure més »

Llista de característiques d'albedo de Mercuri

Aquesta és una llista de característiques d'albedo amb nom de Mercuri Fitxer:Mercury in color - Prockter07 centered.jpg|Imatge de Mercuri Fitxer:Mercury global map 2013-05-14 bright.png|Mapa topogràfic de mercuri Fitxer:Mercure carte antoniadi.jpg|Mapa de les característiques d'albedo de Mercuri, 1934 Les característiques d'albedo de Mercuri adopten, amb algunes excepcions, els noms d'algunes de les característiques representades al mapa de Mercuri creat a principis del per l'astrònom grec Eugène Antoniadi, que al seu torn van ser inspirats en noms de la cultura grecoromana clàssica.

Nou!!: Mitologia grega і Llista de característiques d'albedo de Mercuri · Veure més »

Llista de chasmata de Mimas

Aquesta és una llista de chasmata amb nom de Mimas. Les chasmata de Mimas porten els noms de llocs de les llegendes de Le Morte d'Arthur de Malory (traducció de Baines) i llocs dels mites grecs sobre gegants (Mimas va rebre el nom del gegant Mimas).

Nou!!: Mitologia grega і Llista de chasmata de Mimas · Veure més »

Llista de cràters d'Amaltea

Aquesta és una llista de cràters amb nom d'Amaltea, una de les moltes llunes de Júpiter, descoberta per Edward Barnard el 1892.

Nou!!: Mitologia grega і Llista de cràters d'Amaltea · Veure més »

Llista de cràters de (433) Eros

Aquesta és una llista de cràters amb nom de (433) Eros, un asteroide que forma part dels asteroides Amor, descobert per l'astrònom alemany Carl Gustav Witt (1866-1946) el 1898.

Nou!!: Mitologia grega і Llista de cràters de (433) Eros · Veure més »

Llista de cràters de Cal·listo

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Cal·listo, una de les moltes llunes de Júpiter,.

Nou!!: Mitologia grega і Llista de cràters de Cal·listo · Veure més »

Llista de cràters de Ganimedes

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Ganimedes, una de les moltes llunes de Júpiter,.

Nou!!: Mitologia grega і Llista de cràters de Ganimedes · Veure més »

Llista de cràters de Mart

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Mart.

Nou!!: Mitologia grega і Llista de cràters de Mart · Veure més »

Llista de cràters de Tebe

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Tebe, una de les moltes llunes de Júpiter, descoberta el 1979 amb el pas de la sonda espacial Voyager 1.

Nou!!: Mitologia grega і Llista de cràters de Tebe · Veure més »

Llista de déus grecs

Aquesta és una llista dels déus grecs més importants.

Nou!!: Mitologia grega і Llista de déus grecs · Veure més »

Llista de formacions geològiques de Tità

Llista dels accidents geològics del satèl·lit de Saturn Tità.

Nou!!: Mitologia grega і Llista de formacions geològiques de Tità · Veure més »

Llista de muntanyes de Venus

Aquesta és una llista de muntanyes (en llatí montes en plural, mons en singular) del planeta Venus.

Nou!!: Mitologia grega і Llista de muntanyes de Venus · Veure més »

Llista de religions i tradicions espirituals

Aquesta és una llista de totes les religions i creences espirituals, inclou tant les practicades hui en dia com les ja no practicades.

Nou!!: Mitologia grega і Llista de religions i tradicions espirituals · Veure més »

Llop de Psàmate

Segons la mitologia grega, Psàmate, filla de Nereu, va enviar un Llop (λύκος) ferotge a delmar els ramats de Peleu, perquè aquest havia mort el seu fill Focos.

Nou!!: Mitologia grega і Llop de Psàmate · Veure més »

Llucià Navarro i Rodón

Llucià Navarro i Rodón (Barcelona, 19 d'abril de 1924 - Premià de Mar, 29 d'octubre de 2007) fou un pintor i dibuixant que treballà àmpliament el mural a partir d'un específic i molt propi traç figuratiu.

Nou!!: Mitologia grega і Llucià Navarro i Rodón · Veure més »

Lluita de titans (pel·lícula de 2010)

Lluita de titans (títol original en anglès, Clash of the Titans) és un pèplum britànico-estatunidenc dirigit per Louis Leterrier el 2010, protagonitzada per Sam Worthington, Liam Neeson i Ralph Fiennes.

Nou!!: Mitologia grega і Lluita de titans (pel·lícula de 2010) · Veure més »

Lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.

Nou!!: Mitologia grega і Lluna · Veure més »

Locros (fill de Fiscos)

Segons la mitologia grega, Locros (en grec antic Λοκρός), va ser un rei dels leleges, fill de Fiscos (o d'Amficcíon, segons altres genealogies).

Nou!!: Mitologia grega і Locros (fill de Fiscos) · Veure més »

Locros (fill de Zeus)

Segons la mitologia grega, Locros (en grec antic Λοκρός), va ser un heroi, fill de Zeus i de Mera, la filla del rei d'Argos, Pretos.

Nou!!: Mitologia grega і Locros (fill de Zeus) · Veure més »

Longma

El longma era un cavall alat amb escates de drac propi de la mitologia xinesa.

Nou!!: Mitologia grega і Longma · Veure més »

Lotòfags

Flor del lotus ''Nymphaea caerulea'' Segons la mitologia grega, els lotòfags (Lotophagi) foren un poble de la costa nord del continent africà, possiblement a la Tripolitània de la moderna Líbia.

Nou!!: Mitologia grega і Lotòfags · Veure més »

Lotis

Lotis (en grec antic Λωτίς), segons la mitologia grega, va ser una nimfa estimada per Príap.

Nou!!: Mitologia grega і Lotis · Veure més »

Luceafărul

Luceafărul (originalment escrit Luceafĕrul; representat de manera diferent com "L'estrella del matí", "L'estrella del vespre", "El Vesper", "L'estrella del dia" o "Lucifer") és un poema narratiu de l'autor romanès Mihai Eminescu.

Nou!!: Mitologia grega і Luceafărul · Veure més »

Lulú, la caixa de Pandora

Lulú, la caixa de Pandora o La capsa de Pandora.

Nou!!: Mitologia grega і Lulú, la caixa de Pandora · Veure més »

Lycaon

Lycaon és un gènere de mamífers carnívors de la família dels cànids.

Nou!!: Mitologia grega і Lycaon · Veure més »

Macar (mitologia)

Segons la mitologia grega, Macar (en grec antic Μάκαρ o Μακαρεύς) va ser un dels Helíades, un dels fills d'Hèlios i de Rode.

Nou!!: Mitologia grega і Macar (mitologia) · Veure més »

Macareu (company d'Ulisses)

Macareu, segons la mitologia grega, fou un company d'Ulisses.

Nou!!: Mitologia grega і Macareu (company d'Ulisses) · Veure més »

Macareu (fill d'Èol)

Segons la mitologia grega, Macareu (en grec antic Μακαρεύς) va ser un heroi, fill d'Èol i d'Enàrete.

Nou!!: Mitologia grega і Macareu (fill d'Èol) · Veure més »

Macàon

Macàon atenent Menelau. Font: ''Wellcome's Medical Diary'' A la mitologia grega, Macàon (en grec antic Μαχάων), va ser un heroi, fill d'Asclepi i de Lampècia (altres genealogies li atribueixen mares diferents, com ara Epíone, la filla de Mèrops, Xante, i fins i tot Coronis).

Nou!!: Mitologia grega і Macàon · Veure més »

Macària (filla d'Hèracles)

Segons la mitologia grega, Macària (en grec antic Μακαρία "la Benaurada"), va ser una heroïna, l'única filla d'Hèracles, entre els molts fills que se li atribueixen.

Nou!!: Mitologia grega і Macària (filla d'Hèracles) · Veure més »

Macèdon

Macèdon (en grec antic Μακεδών), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de Macedònia.

Nou!!: Mitologia grega і Macèdon · Veure més »

Macedònia del Nord

La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.

Nou!!: Mitologia grega і Macedònia del Nord · Veure més »

Macris (nimfa)

Segons la mitologia grega, Macris (en grec antic Μάκρις), va ser una nimfa, filla d'Aristeu.

Nou!!: Mitologia grega і Macris (nimfa) · Veure més »

Magna Grècia

Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

Nou!!: Mitologia grega і Magna Grècia · Veure més »

Magnes (mitologia)

Segons la mitologia grega, Magnes (en grec antic Μάγνης), va ser un heroi, fill d'Èol i d'Enàrete.

Nou!!: Mitologia grega і Magnes (mitologia) · Veure més »

Maia (mitologia)

s). Maia, segons la mitologia grega, fou una de les Plèiades, la més gran en edat i també la més tímida.

Nou!!: Mitologia grega і Maia (mitologia) · Veure més »

Manes (rei)

Manes (del grec Μάνης), segons la mitologia grega, és un llegendari rei de Frígia, fill segons algunes tradicions, de Zeus, el Déu suprem, i de Gea (la Terra).

Nou!!: Mitologia grega і Manes (rei) · Veure més »

Manganotantalita

La tantalita-(Mn), també coneguda com a manganotantalita, és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la columbita.

Nou!!: Mitologia grega і Manganotantalita · Veure més »

Mansana de la Discòrdia

La mansana de la DiscòrdiaAl seu Tratado General de la Urbanización de 1867, Ildefons Cerdà dedica dues pàgines a la justificació etimològica del terme «mansana» com una denominació catalana derivada de manso que al seu cop prové del llatí mansio, mansionis.

Nou!!: Mitologia grega і Mansana de la Discòrdia · Veure més »

Manto (esposa de Tiberí)

D'acord amb la mitologia grega, Manto fou una endevina itàlica, muller del rei Tiberí (o del déu-riu Tíber) i mare d'Aucne.

Nou!!: Mitologia grega і Manto (esposa de Tiberí) · Veure més »

Manto (filla de Tirèsias)

Manto Segons la mitologia grega, Manto (en grec antic Μαντώ), el nom de la qual evoca la idea de l'endevinació, va ser una profetessa, filla de Tirèsias.

Nou!!: Mitologia grega і Manto (filla de Tirèsias) · Veure més »

Maquereu

Maquereu "l'home del ganivet" (en grec antic Μαχαιρεύς) va ser, segons la mitologia grega, un sacerdot de Delfos, fill de Detas.

Nou!!: Mitologia grega і Maquereu · Veure més »

Mar de Màrmara

La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.

Nou!!: Mitologia grega і Mar de Màrmara · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Nou!!: Mitologia grega і Mar Negra · Veure més »

Mar Tirrena

La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.

Nou!!: Mitologia grega і Mar Tirrena · Veure més »

Marató (fill d'Epopeu)

Marató (llatí Marathon, grec antic Μαραθών) va ser un heroi, fill d'Epopeu, rei de Sició segons la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Marató (fill d'Epopeu) · Veure més »

Marc de Cornualla

Marc de Cornualla (Marc'h) fou un rei de Kernow (Cornualla) de començaments del.

Nou!!: Mitologia grega і Marc de Cornualla · Veure més »

Maria Àngels Anglada i d'Abadal

Maria Àngels Anglada i d'Abadal (Vic, 9 de març de 1930 – Figueres, 23 d'abril de 1999) fou una poeta, novel·lista, crítica i assagista literària catalana.

Nou!!: Mitologia grega і Maria Àngels Anglada i d'Abadal · Veure més »

Mariandins

Els mariandins (en llatí Mariandyni, en grec antic Μαριανδυνοί, Μαριανδηνοί, o Μαρυανδυνοί) eren un poble antic i conegut que vivien al nord-est de Bitínia entre els rius Sangarios i Billaeus, a l'est de la tribu anomenada tini o bitini.

Nou!!: Mitologia grega і Mariandins · Veure més »

Marie Balmary

Marie Balmary és una psicoanalista francesa, nascuda a la Bretanya i instal·lada a París, dedicada tant a la pràctica professional de la psiquiatria com a la recerca.

Nou!!: Mitologia grega і Marie Balmary · Veure més »

Marie Spartali Stillman

Marie Spartali Stillman el 1868. Fotografia de Julia Margaret Cameron. Marie Euphrosyne Spartali (grec: Μαρία Ευφροσύνη Σπαρτάλη), Marie Euphrosyne Stillman, per matrimoni, (10 de març de 1844 – 6 de març de 1927), era una pintora prerafelita britànica, descendent de grecs, per a molts la millor artista femenina d'aquest moviment.

Nou!!: Mitologia grega і Marie Spartali Stillman · Veure més »

Marpessa

Zeus, al centre, separa Apol·lo, que va acompanyat d'Àrtemis, a l'esquerra, d'Idas i Marpessa, a la dreta Segons la mitologia grega, Marpessa (en grec antic Μάρπησσα) va ser una filla d'Evè, rei d'Etòlia, i neta d'Ares.

Nou!!: Mitologia grega і Marpessa · Veure més »

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Nou!!: Mitologia grega і Mart (mitologia) · Veure més »

Matèria de França

La matèria de França és un conjunt de temes i històries medievals centrats en la cort carolíngia i els seus cavallers, en oposició a la matèria de Bretanya.

Nou!!: Mitologia grega і Matèria de França · Veure més »

Matràlia

Matràlia (en llatí Matralia) era un festival romà que es celebrava cada any el dia 11 de juny en honor de la deessa Mater Matuta.

Nou!!: Mitologia grega і Matràlia · Veure més »

Matrix

Matrix (títol original en anglès The Matrix) és una pel·lícula de ciència-ficció i acció del 1999, escrita i dirigida per Lilly i Lana Wachowski.

Nou!!: Mitologia grega і Matrix · Veure més »

Màquina

Màquina per fer cigarretes de James Albert Bonsack, patentada el 1881. Una màquina és un conjunt independent de mecanismes dissenyat amb l'objectiu de realitzar una o més tasques determinades.

Nou!!: Mitologia grega і Màquina · Veure més »

Mègara (mitologia)

Mègara Mègara, segons la mitologia grega, va ser una princesa tebana, filla de Creont.

Nou!!: Mitologia grega і Mègara (mitologia) · Veure més »

Mèlete

Mèlete (del grec Μελέτη), segons la mitologia grega, és una de les tres muses antigues.

Nou!!: Mitologia grega і Mèlete · Veure més »

Mèlia (nimfa)

Segons la mitologia grega, Mèlia (en grec antic Μελία), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Mèlia (nimfa) · Veure més »

Mèlite

Mèlite (en grec antic Μελίτη) va ser, segons la mitologia grega, una nàiade filla del déu-riu Egeu.

Nou!!: Mitologia grega і Mèlite · Veure més »

Mèlite (nereida)

Mèlite (en grec antic Μελίτη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Mèlite (nereida) · Veure més »

Mèmnon

Mèmnon, gravat de Bernard Picart.Segons la mitologia grega, Mèmnon p. 65 (grec antic: Μέμνων -έμνονος. Llatí: Mĕmnōn -ŏnĭs) va ser un rei d'Etiòpia, fill de Titonos i d'Eos.

Nou!!: Mitologia grega і Mèmnon · Veure més »

Mènades

s, Museo del Prado, Madrid En la mitologia grega, les mènades (en singular, mènada; del grec Μαινάς, Μαινάδες) són éssers femenins divins estretament relacionats amb el déu Dionís, déu originari de Tràcia i Frígia.

Nou!!: Mitologia grega і Mènades · Veure més »

Mènal

Mènal (en grec antic Μαίναλος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Licàon.

Nou!!: Mitologia grega і Mènal · Veure més »

Mèon (mitologia)

Mèon (en grec antic Μαίων) va ser, segons la mitologia grega, un tebà fill d'Hemó i net de Creont.

Nou!!: Mitologia grega і Mèon (mitologia) · Veure més »

Mèrmer

Mèrmer (en grec antic Μέρμερος) va ser, segons la mitologia grega, un dels dos fills de Jàson i Medea.

Nou!!: Mitologia grega і Mèrmer · Veure més »

Mèrope (filla d'Enopió)

D'acord amb la mitologia grega, Mèrope fou una filla d'Enopió, rei de Quios.

Nou!!: Mitologia grega і Mèrope (filla d'Enopió) · Veure més »

Mèrope (filla de Cípsel)

Segons la mitologia grega, Mèrope (en grec antic Μερόπη), era la filla de Cípsel, rei d'Arcàdia.

Nou!!: Mitologia grega і Mèrope (filla de Cípsel) · Veure més »

Mèrope (Plèiade)

D'acord amb la mitologia grega, Mèrope (en grec antic Μερόπη), va ser una de les Plèiades, filla d'Atles i Plèione.

Nou!!: Mitologia grega і Mèrope (Plèiade) · Veure més »

Mèrops (espòs d'Equemea)

D'acord amb la mitologia grega, Mèrops (en grec antic Μέροψ) va ser un rei de Cos.

Nou!!: Mitologia grega і Mèrops (espòs d'Equemea) · Veure més »

Mèrops (espòs de Clímene)

D'acord amb la mitologia grega, Mèrops (en grec antic Μέροψ) va ser un rei d'Etiòpia.

Nou!!: Mitologia grega і Mèrops (espòs de Clímene) · Veure més »

Mèrops (fill de Pandàreu)

Segons la mitologia grega, Mèrops (en grec antic Μέροψ) va ser un metge i endeví, fill de Pandàreu.

Nou!!: Mitologia grega і Mèrops (fill de Pandàreu) · Veure més »

Mèstor

D'acord amb la mitologia grega, Mèstor fou un rei de Micenes, fill de Perseu i d'Andròmeda.

Nou!!: Mitologia grega і Mèstor · Veure més »

Mètode dels loci

Ciceró va tractar sobre el mètode dels loci al seu ''De Oratore''. El mètode dels loci, també anomenat palau de la memòria, és un mètode mnemotècnic que s'utilitza per entrenar la memòria humana.

Nou!!: Mitologia grega і Mètode dels loci · Veure més »

Mètope

Mètope (en grec antic Μετώπη) va ser, segons la mitologia grega, una nàiade filla del déu-riu Ladó.

Nou!!: Mitologia grega і Mètope · Veure més »

Méthode de Nomenclature Chimique

El Méthode de Nomenclature Chimique, en català Mètode de Nomenclatura Química, és un llibre publicat el 1787 a París pels químics francesos Louis Bernard Guyton de Morveau (1737-1816), Antoine Laurent Lavoisier (1743-1794), Claude Louis Berthollet (1748-1822) i Antoine François Fourcroy (1755-1809), on s'estableix per primera vegada un mètode sistemàtic per anomenar les substàncies químiques.

Nou!!: Mitologia grega і Méthode de Nomenclature Chimique · Veure més »

Mígdon

Mígdon (en grec antic Μύγδων) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Frígia.

Nou!!: Mitologia grega і Mígdon · Veure més »

Míkonos

Míkonos o Míconos (en Μύκονος, AFI) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és situada entre Tinos, Siros i Naxos.

Nou!!: Mitologia grega і Míkonos · Veure més »

Mínias

Segons la mitologia grega, Mínias fou un heroi, fill de Crises i de Crisogenia (o, segons altres, de Posidó i de Cal·lírroe).

Nou!!: Mitologia grega і Mínias · Veure més »

Mínies

Els mínies (en Minyae) foren un poble semillegendari de l'antiga Grècia, relacionats principalment amb Beòcia i la ciutat d'Orcomen.

Nou!!: Mitologia grega і Mínies · Veure més »

Mírmex

Mírmex (en grec antic Μύρμηξ) va ser, segons la mitologia grega, una jove atenesa que degut als seus bons costums i a la seva habilitat manual va guanyar-se l'amor de la deessa Atena.

Nou!!: Mitologia grega і Mírmex · Veure més »

Míscel

Segons la mitologia grega, Míscel (en grec antic Μύσκελος, Miskelos), va ser un ciutadà d'Argos, descendent de Crotó.

Nou!!: Mitologia grega і Míscel · Veure més »

Múnicos

Múnicos (en grec antic Μούνιχος) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Driant.

Nou!!: Mitologia grega і Múnicos · Veure més »

Múnit

Múnit (en grec antic Μούνιτος), va ser, segons la mitologia grega, un fill nascut dels amors furtius de Laòdice "la més bella de les filles de Príam" i d'Acamant, un dels fills de Teseu.

Nou!!: Mitologia grega і Múnit · Veure més »

Música

La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.

Nou!!: Mitologia grega і Música · Veure més »

Música de l'antiga Grècia

La música de l'antiga Grècia un art que es trobava molt present en la societat, tant en celebracions com en funerals, al teatre, a través de la música popular o mitjançant les balades que presentaven els poemes èpics.

Nou!!: Mitologia grega і Música de l'antiga Grècia · Veure més »

Meandre (mitologia)

En la mitologia grega, Meandre (en Màiandros) va ser un déu fluvial, fill d'Ocèan i de Tetis, que corresponia al riu Meandre, que travessava la regió de Cària.

Nou!!: Mitologia grega і Meandre (mitologia) · Veure més »

Mecíon

Mecíon (en grec antic Μητίων), va ser, segons la mitologia grega, un heroi grec.

Nou!!: Mitologia grega і Mecíon · Veure més »

Mecisteu

Mecisteu (en grec antic Μηκιστεύς), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Tàlau i de Lisímaca.

Nou!!: Mitologia grega і Mecisteu · Veure més »

Medea

Medea, d'Evelyn de Morgan. En la mitologia grega Medea (Mēdeia, potser 'planificadora') era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia.

Nou!!: Mitologia grega і Medea · Veure més »

Medea furiosa

Medea furiosa (en francès, Médée furieuse) és un quadre que el romàntic francès Eugène Delacroix va pintar cap a la fi de la seva vida i que es troba al museu del Louvre, a París.

Nou!!: Mitologia grega і Medea furiosa · Veure més »

Medicina a l'antiga Roma

La medicina a l'antiga Roma combinava diverses tècniques utilitzant diferents eines.

Nou!!: Mitologia grega і Medicina a l'antiga Roma · Veure més »

Medont

Segons la mitologia grega, Medont (Μέδων), va ser un heroi, fill d'Oileu i de Rene.

Nou!!: Mitologia grega і Medont · Veure més »

Medos

Segons la mitologia grega, Medos (en grec antic Μηδος), va ser un heroi, fill d'Egeu i de Medea, però de vegades se'l considera fill d'un rei de l'interior d'Àsia, amb el que es va casar Medea després de ser desterrada d'Atenes, a causa del retorn de Teseu.

Nou!!: Mitologia grega і Medos · Veure més »

Medusa (desambiguació)

* En mitologia grega, Medusa (mitologia) és una de les tres Gòrgones.

Nou!!: Mitologia grega і Medusa (desambiguació) · Veure més »

Medusa (mitologia)

''Medusa'', per Arnold Böcklin Medusa (Μέδουσα, Médousa, de μέδω 'manar', 'regnar') era, segons la mitologia grega, un monstre ctònic femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament.

Nou!!: Mitologia grega і Medusa (mitologia) · Veure més »

Megaclite (satèl·lit)

Megaclite (Júpiter XIX) és el nom d'un satèl·lit natural menor de Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Megaclite (satèl·lit) · Veure més »

Meganira

Meganira (Μεγάνειρα) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Crocó, fill de Triptòlem, i de Sèsara, filla de Celeu, segons diu Pausànias.

Nou!!: Mitologia grega і Meganira · Veure més »

Megareu

Megareu (en grec antic Μεγαρεύς), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill de Posidó (o d'Egeu, o fins i tot d'Apol·lo, segons altres variants) i d'Ènope, que era filla d'Epopeu.

Nou!!: Mitologia grega і Megareu · Veure més »

Megera

Megera (Grec antic: Μέγαιρα, "la gelosa") és una de les tres fúries que segons la mitologia grega habitava el Tàrtar.

Nou!!: Mitologia grega і Megera · Veure més »

Meges (fill de Fileu)

Segons la mitologia grega, Meges (en grec antic Μέγης) va ser un heroi, fill de Fileu, rei de l'Èlida, i de Ctímene, filla de Laertes i per tant germana d'Odisseu.

Nou!!: Mitologia grega і Meges (fill de Fileu) · Veure més »

Mel de melada

Un àfid produeix la secreció que farà la mel de melada per a una formiga en relació simbiòtica. La mel de melada és un líquid ensucrat enganxós secretat per àfids i algunes cotxinilles que s'alimenten de la saba de les plantes.

Nou!!: Mitologia grega і Mel de melada · Veure més »

Melamp

Segons la mitologia grega, Melamp (Melampus, Melámpos) "l'home dels peus negres", a causa, segons s'explicava, que en el moment de néixer la seva mare el va posar a l'ombra, però no es va adonar que els peus li havien quedat al sol, va ser un endeví, fill d'Amitàon i d'Idòmene.

Nou!!: Mitologia grega і Melamp · Veure més »

Melampig

Melampig (en grec antic Μελαμπύγος) "l'home del cul negre" va ser, segons la mitologia grega, un home misteriós contra el que la mare dels Cercops, Teia, va prevenir els seus fills.

Nou!!: Mitologia grega і Melampig · Veure més »

Melaneu

Segons la mitologia grega, Melaneu (Melaneus, en grec antic), va ser un heroi, fill d'Apol·lo.

Nou!!: Mitologia grega і Melaneu · Veure més »

Melanip

Melanip (en grec antic Μελάνιππος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi de Tebes, fill d'Àstac.

Nou!!: Mitologia grega і Melanip · Veure més »

Melanipe

Melanipe (en grec antic Μελανίππη), va ser, segons la mitologia grega, una heroïna, filla d'Èol, rei de Magnèsia.

Nou!!: Mitologia grega і Melanipe · Veure més »

Melanto (filla de Deucalió)

Segons la mitologia grega, Melanto (en grec antic Μελανθώ), va ser una heroïna, filla de Deucalió i de Pirra.

Nou!!: Mitologia grega і Melanto (filla de Deucalió) · Veure més »

Melanto (filla de Doli)

Melanto (en grec antic Μελανθώ), d'acord amb la mitologia grega, va ser una dona d'Ítaca, filla de Doli.

Nou!!: Mitologia grega і Melanto (filla de Doli) · Veure més »

Melèagre

XVII, Museu del Prado, Madrid). Segons la mitologia grega, Melèagre (en Melèagros), va ser un heroi, fill d'Eneu, rei de Calidó, i d'Altea, germana de Leda.

Nou!!: Mitologia grega і Melèagre · Veure més »

Melíades

Segons la mitologia grega, les Melíades (en grec antic Μελιάδες), eren les nimfes dels freixes.

Nou!!: Mitologia grega і Melíades · Veure més »

Melòbosis

Melòbosis (en grec antic Μηλόβοσίς) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Mitologia grega і Melòbosis · Veure més »

Meleàgrides

Les Meleàgrides (en grec antic Μελεαγρίδες), van ser, segons la mitologia grega, unes donzelles que van ser transformades en pintades, o en perdius.

Nou!!: Mitologia grega і Meleàgrides · Veure més »

Melibea (filla d'Oceà)

Segons la mitologia grega, Melibea (en grec antic Μελίβοια, Meliboia) va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Melibea (filla d'Oceà) · Veure més »

Melicertes

Ino i Melicertes, Pierre Granier Segons la mitologia grega, Melicertes (en grec antic Μελικέρτης), era un fill d'Atamant, rei d'Orcomen, i d'Ino.

Nou!!: Mitologia grega і Melicertes · Veure més »

Melisseu

Segons la mitologia grega, Melisseu (en Μελισσεύς) va ser el rei de Creta que regnava al país quan Zeus hi va néixer.

Nou!!: Mitologia grega і Melisseu · Veure més »

Meliteu

Meliteu, (en grec antic Μελιτεύς), segons la mitologia grega, és un heroi, fill de Zeus, el Déu suprem i d'un nimfa anomenada Otreis.

Nou!!: Mitologia grega і Meliteu · Veure més »

Melpòmene

Melpòmene En la mitologia grega, Melpòmene (en Μελπομένη, 'melodiosa', 'cantant', 'poeta') és una de les dues muses del teatre.

Nou!!: Mitologia grega і Melpòmene · Veure més »

Meneceu (fill de Penteu)

D'acord amb la mitologia grega, Meneceu (en grec antic Μενοικεύς), va ser un heroi tebà, fill de Penteu.

Nou!!: Mitologia grega і Meneceu (fill de Penteu) · Veure més »

Meneci (pastor)

D'acord amb la mitologia grega, Meneci (en grec antic Μενοίτιος) va ser un pastor infernal, encarregat de tenir cura dels ramats d'Hades.

Nou!!: Mitologia grega і Meneci (pastor) · Veure més »

Menesteu (fill de Pèteu)

Menesteu (en grec antic Μενεσθεύς) i d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Pèteu i net del rei Erecteu.

Nou!!: Mitologia grega і Menesteu (fill de Pèteu) · Veure més »

Menesti

Menesti (en grec antic Μενέσθιος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Polidora, filla de Peleu, i del déu-riu Esperqueu.

Nou!!: Mitologia grega і Menesti · Veure més »

Menesto

Menesto (en grec antic Μενεσθώ) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Mitologia grega і Menesto · Veure més »

Menipe

Menipe (en grec antic Μενίππη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Menipe · Veure més »

Mente

Mente o Menta (en grec antic Μένθη), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa de l’inframón, associada al riu Cocit.

Nou!!: Mitologia grega і Mente · Veure més »

Mentoria

Atenea, tranfigurada com Mèntor, guia Telèmac La mentoria és una relació de desenvolupament personal en la qual una persona més experimentada o de coneixement més gran ajuda a una altra menys experimentada o amb menor coneixement.

Nou!!: Mitologia grega і Mentoria · Veure més »

Mera (Arcàdia)

Mera (Μαῖρα) era una antiga ciutat d'Arcàdia.

Nou!!: Mitologia grega і Mera (Arcàdia) · Veure més »

Mera (dona de Tegeates)

Mera (en grec antic Μαῖρα, Maira), va ser, segons la mitologia grega, una heroïna arcàdia filla d'Atles i esposa del rei Tegeates, un dels fills de Licàon.

Nou!!: Mitologia grega і Mera (dona de Tegeates) · Veure més »

Mera (filla de Pretos)

D'acord amb la mitologia grega, Mera (en grec antic Μαῖρα, Maira), va ser filla de Pretos, rei d'Argos, i d'Antea.

Nou!!: Mitologia grega і Mera (filla de Pretos) · Veure més »

Mera (gossa)

D'acord amb la mitologia grega, Mera (en grec antic Μαῖρα, Maira), va ser la gossa de l'heroi Icari, introductor de la vinya a l'Àtica, que va morir destrossat pels camperols borratxos.

Nou!!: Mitologia grega і Mera (gossa) · Veure més »

Mera (nereida)

Mera (en grec antic Μαῖρα) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Mera (nereida) · Veure més »

Meríones

Menelau i Meríones porten el cos de Pàtrocle en un carro Segons la mitologia grega, Meríones (en grec antic Μηριόνης), va ser un heroi cretenc, fill de Molos, que era un fill bastard de Deucalió de Creta, i de Melfis.

Nou!!: Mitologia grega і Meríones · Veure més »

Mercuri (planeta)

Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.

Nou!!: Mitologia grega і Mercuri (planeta) · Veure més »

Mercuri i Argos

Mercuri i Argos 'és un oli d'assumpte mitològic pintat per Diego Velázquez per al Saló dels Miralls de l'Alcàsser de Madrid cap 1659, es tracta d'una de les seues últimes obres.

Nou!!: Mitologia grega і Mercuri i Argos · Veure més »

Messene (mitologia)

Messene (en grec antic Μεσσήνη), va ser, en mitologia grega, una filla de Tríopas, rei d'Argos, i neta de Forbant.

Nou!!: Mitologia grega і Messene (mitologia) · Veure més »

Mestra (mitologia)

Bauer Mestra venuda per Erisícton Mestra (en grec antic Μήστρα), va ser, en mitologia grega, la filla d'Erisícton, un rei de Tessàlia que va destruir un bosc consagrat a Demèter.

Nou!!: Mitologia grega і Mestra (mitologia) · Veure més »

Metamorfosi (ficció)

Dafne, que es transforma en un llorer La metamorfosi (usualment d'éssers humans) és el canvi de forma mitjançant el qual una persona adopta temporalment o de manera definitiva la forma, aparença o personalitat d'un altre ésser, amb molta freqüència d'un animal (teriantropia).

Nou!!: Mitologia grega і Metamorfosi (ficció) · Veure més »

Metamorfosi (mitologia)

finlandès ''Kalevala'' de Elias Lönnrot.(''La defensa del Sampo'', Akseli Gallen-Kallela, 1896) En la mitologia i el folklore la metamorfosi és la capacitat de transformar-se físicament mitjançant una capacitat inherentment sobrehumana, la intervenció divina, la manipulació demoníaca, la bruixeria, els encanteris o haver heretat la capacitat.

Nou!!: Mitologia grega і Metamorfosi (mitologia) · Veure més »

Metanira

Demèter i Metanira Metanira (en grec antic Μετάνειρα, Metaneira), va ser, segons la mitologia grega, l'esposa del rei Celeu, d'Eleusis.

Nou!!: Mitologia grega і Metanira · Veure més »

Metapont (rei)

Metapont (en grec antic Μετάποντος) va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de la ciutat de Metapont, a la Magna Grècia.

Nou!!: Mitologia grega і Metapont (rei) · Veure més »

Metíoque i Menipa

Metíoque (en grec antic Μητιόχη) i Menipa (Μενίππη) van ser, segons la mitologia grega, dues filles del gegant Orió.

Nou!!: Mitologia grega і Metíoque i Menipa · Veure més »

Metis (filla d'Oceà)

Metis com al·legoria de la prudència; Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Metis (en grec antic Μῆτις), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Metis (filla d'Oceà) · Veure més »

Microquimerisme

El microquimerisme és la presència d'un petit nombre de cèl·lules en un individu que s'han originat d'un altre individu i, per tant, són genèticament diferents.

Nou!!: Mitologia grega і Microquimerisme · Veure més »

Mides I

En la versió del mite de Midas de Nathaniel Hawthorne, la seva noia es transforma en estàtua quan la toca. Walter Crane, 1893 En la mitologia grega Mides o Midas (Midas) era el rei de Frígia, fill de Gòrdios I. Va tenir un fill, Ancuros.

Nou!!: Mitologia grega і Mides I · Veure més »

Migjorn (vent)

El migjorn, en la rosa dels vents, és el vent que prové d'aquest sud.

Nou!!: Mitologia grega і Migjorn (vent) · Veure més »

Miles (fill de Lèlex)

Miles (en grec antic Μύλης), segons la mitologia grega, va ser un heroi lacedemoni.

Nou!!: Mitologia grega і Miles (fill de Lèlex) · Veure més »

Milet (mitologia)

Segons la mitologia grega, Milet (en Miletos) va ser un heroi fill d'Apol·lo i d'Acacalis, i net de Minos.

Nou!!: Mitologia grega і Milet (mitologia) · Veure més »

Mimas (mitologia)

Mimes, Mimas o Mimant (en grec antic Μίμας) va ser, segons la mitologia grega, un dels gegants que es va rebel·lar contra els déus.

Nou!!: Mitologia grega і Mimas (mitologia) · Veure més »

Mimas (satèl·lit)

Mimas és una lluna de Saturn que exerceix de satèl·lit pastor de la divisió Cassini.

Nou!!: Mitologia grega і Mimas (satèl·lit) · Veure més »

Miníades

Segons la mitologia grega, les Miníades (en grec antic Μινυάδες), van ser les tres filles de Mínias, rei d'Orcomen, anomenades Alcàtoe (o Alcítoe), Leucipe i Leucònoe.

Nou!!: Mitologia grega і Miníades · Veure més »

Minerva

Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.

Nou!!: Mitologia grega і Minerva · Veure més »

Minos

Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec Μίνως, en llatí Mīnōs) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.

Nou!!: Mitologia grega і Minos · Veure més »

Minotaure

Teseu derrotant el Minotaure dins el laberint El minotaure (del grec Μινόταυρος) era un monstre amb cos d'home i cap de bou.

Nou!!: Mitologia grega і Minotaure · Veure més »

Mirina (mitologia)

Mirina (en grec antic Μυρίνα), va ser, segons la mitologia grega, una amazona que, anant al capdavant d'aquest poble va aconseguir victòries importants.

Nou!!: Mitologia grega і Mirina (mitologia) · Veure més »

Mirmídons

els Mirmídons transformats de formigues en homes Segons la mitologia grega, els mirmídons (Μυρμιδόνες, en singular Μυρμιδών; en Myrmidŏnes) foren un poble establert a la Tessàlia meridional, a la vall del riu Esperqueu, després d'arribar-hi provinents de l'illa d'Egina.

Nou!!: Mitologia grega і Mirmídons · Veure més »

Mirra (filla de Cínires)

Segons la mitologia grega, Mirra (en grec antic Μύρρα), va ser una heroïna, filla de Cínires, rei de Xipre, i de Cencreis.

Nou!!: Mitologia grega і Mirra (filla de Cínires) · Veure més »

Mirtil (mitologia)

Enòmau i Mirtil Mirtil (en Μυρτίλος, Myrtílos), segons la mitologia grega, va ser un fill d'Hermes i de Faetusa, una de les filles de Dànau, o de vegades de Clímene.

Nou!!: Mitologia grega і Mirtil (mitologia) · Veure més »

Mirto (mitologia)

Mirto (en grec antic Μυρτώ) va ser, segons la mitologia grega, una heroïna filla de Meneci, i per tant, germana de Pàtrocle.

Nou!!: Mitologia grega і Mirto (mitologia) · Veure més »

Misè

Els companys d'Eneas construeixen la tomba de Misè Misè o Misenum (en grec antic Μισηνός, Misenos), va ser, segons la mitologia grega, un company d'Hèctor, que quan va morir l'heroi va formar part del contingent que marxà amb Eneas a l'exili, en qualitat de trompeter.

Nou!!: Mitologia grega і Misè · Veure més »

Misenum

Misenum (en Misenum, en Μισηνόν) era el nom d'un promontori, un cap i un port a Campània: el Misenum Promontorium i al costat el Portus Misenus, a la part nord del Sinus Cumanus (moderna badia de Nàpols), al sud d'Itàlia.

Nou!!: Mitologia grega і Misenum · Veure més »

Misteris d'Isis

pp.

Nou!!: Mitologia grega і Misteris d'Isis · Veure més »

Mite d'Osiris

Dinastia XXII. El mite d'Osiris és la història més elaborada i influent de la mitologia egípcia.

Nou!!: Mitologia grega і Mite d'Osiris · Veure més »

Mite fundacional

Un mite fundacional és el mite que explica els orígens d'un poble, ja sigui a partir de la creació del món, com de la fundació de l'assentament del centre de la pàtria o terra original.

Nou!!: Mitologia grega і Mite fundacional · Veure més »

Mites (Szymanowski)

Mites, op.

Nou!!: Mitologia grega і Mites (Szymanowski) · Veure més »

Mitologia

En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.

Nou!!: Mitologia grega і Mitologia · Veure més »

Mitologia amaziga

La mitologia amaziga és el conjunt d'antigues creences i deïtats del poble amazic als seus territoris històrics a l'Àfrica del Nord.

Nou!!: Mitologia grega і Mitologia amaziga · Veure més »

Mitologia bantu

La mitologia bantu es refereix als mites i a les llegendes dels pobles bantus de l'Àfrica.

Nou!!: Mitologia grega і Mitologia bantu · Veure més »

Mitologia bretona

La mitologia bretona és la base de les creences de Bretanya.

Nou!!: Mitologia grega і Mitologia bretona · Veure més »

Mitologia dels Pirineus

El cim de l'Aneto, un gegant adormit segons la mitologia aragonesa La mitologia dels Pirineus és el conjunt de religions, tradicions i supersiticions present a la serralada pirinenca.

Nou!!: Mitologia grega і Mitologia dels Pirineus · Veure més »

Mitologia escocesa

La mitologia escocesa és la col·lecció de mites que han sorgit al llarg de la història d'Escòcia, que de vegades són elaborats per successives generacions i, en altres ocasions, rebutjats i substituïts per altres narracions explicatives.

Nou!!: Mitologia grega і Mitologia escocesa · Veure més »

Mitologia eslava

Moltes generacions d'artistes eslaus s'han inspirat en els seus folklores nacionals. Aquí es veu Sadko en el regne subaquàtic d'Ilià Repin (1876) La mitologia eslava és l'expressió del sistema de creences cosmològiques i religioses que els antics pobles eslaus tenien abans que adoptessin la religió cristiana.

Nou!!: Mitologia grega і Mitologia eslava · Veure més »

Mitologia etrusca

Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.

Nou!!: Mitologia grega і Mitologia etrusca · Veure més »

Mitologia fenícia

La mitologia fenícia és una de les mitologies conegudes més antigues del Mar Mediterrani.

Nou!!: Mitologia grega і Mitologia fenícia · Veure més »

Mitologia grecoromana

Jònics 117 dC La mitologia grega i la romana són esmentades sovint com una única cosa, fet que es va iniciar a partir de la convivència amb els veïns grecs, la conquesta romana del territori grec i es va anar consolidant amb el pas dels segles.

Nou!!: Mitologia grega і Mitologia grecoromana · Veure més »

Mitologia haida

Escultura de Bill Reid ''The Raven and The First Men'', que mostra el Corb alliberant els humans d'una petxina d'escopinya. Museu d'Antropologia de la Universitat de la Colúmbia Britànica La mitologia haida és la religió d'un dels pobles indígenes d'Amèrica de la costa nord-oest d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Mitologia grega і Mitologia haida · Veure més »

Mitologia irlandesa

La mitologia irlandesa és el recull de mites sobre déus i herois d'Irlanda que van sorgir en l'antiguitat i van perviure fins a l'edat mitjana, en què van ser cristianitzats i assimilats o van ser considerats simples llegendes.

Nou!!: Mitologia grega і Mitologia irlandesa · Veure més »

Mitologia letona

XIII. La mitologia letona és un conjunt de creences paganes del poble letó reconstruïdes a partir de proves escrites i materials folklòrics.

Nou!!: Mitologia grega і Mitologia letona · Veure més »

Mitologia nòrdica

Odin (representació de la saviesa transcendent) la creació del món, la seva destrucció i la composició del Cosmos intern i extern. Mentre té la visió sol preguntar-li a Odin (i al lector-oient) l'enigmàtica i desafiant frase: "Ja ho saps, o què?" El freixe Yggdrasil és al centre de la mitologia nòrdica, suportant entre les seves branques els nou mons dels déus i els homes. A la Völuspá la sibil·la diu: ''Sé d'un freixe que s'alça, Yggdrasil'' ''es diu, arbre alt, banyat de blanca humitat;'' ''d'ell baixa la rosada que cau a les valls,'' ''s'alça en la verda font d'Urd.'' Il·lustració de Wilhelm Wägner, 1882, per al llibre ''Nordisch-germanische Götter und Helde'' Pobles germànics i la seva expansió a l'antiguitat La mitologia nòrdica o escandinava és el terme general per als mites, la religió, les creences i les llegendes dels pobles escandinaus, incloent-hi aquells que es van assentar a Islàndia.

Nou!!: Mitologia grega і Mitologia nòrdica · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.

Nou!!: Mitologia grega і Mitologia romana · Veure més »

Mitologia xinesa

Nüwa i Fuxi La mitologia xinesa és el conjunt de relats fantàstics relativament cohesionats de la cultura de l'antiga Xina.

Nou!!: Mitologia grega і Mitologia xinesa · Veure més »

Mitraisme

''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment. El mitraisme o misteris de Mitra era una religió mistèrica molt difosa pels territoris de l'Imperi Romà entre el segle I i el IV dC.

Nou!!: Mitologia grega і Mitraisme · Veure més »

Mnèmon

Mnèmon (en grec antic Μνήμων, «el qui recorda» o «el qui fa recordar») va ser, segons la mitologia grega, un servent d'Aquil·les.

Nou!!: Mitologia grega і Mnèmon · Veure més »

Mnemòsine

Mnemòsine (grec antic Μνημοσύνη), en la mitologia grega, era la deessa de la memòria.

Nou!!: Mitologia grega і Mnemòsine · Veure més »

Mnemea

Mnemea (del grec Μνήμη), segons la mitologia grega, és una de les tres muses antigues.

Nou!!: Mitologia grega і Mnemea · Veure més »

Mnesteu

Mnesteu (en grec antic Μνησθεύς) va ser, en la mitologia grega, un dels companys d'Eneas que va participar en els jocs nàutics organitzats per l'heroi, i va obtenir el segon premi.

Nou!!: Mitologia grega і Mnesteu · Veure més »

Moires

Representació d'una '''Moira''' al Palau de la Moncloa. Les moires (en grec antic Μοῖραι), van ser, en mitologia grega, divinitats, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, i per tant pertanyien a la primera generació divina.

Nou!!: Mitologia grega і Moires · Veure més »

Molíone

Segons la mitologia grega, Molíone fou una filla de Molos, heroi cretenc.

Nou!!: Mitologia grega і Molíone · Veure més »

Molós

Segons la mitologia grega, Molós (en grec Μολοσσός Molossos) va ser un rei de l'Epir que va donar el seu nom al poble dels molossos.

Nou!!: Mitologia grega і Molós · Veure més »

Moliònides

Possible representació primitiva dels Moliònides (Bronze) Segons la mitologia grega, els Moliònides són la denominació conjunta dels germans Èurit i Ctèat, fills de Posidó i de Molíone, adoptats per Àctor, germà d'Augias.

Nou!!: Mitologia grega і Moliònides · Veure més »

Molorcos

Molorcos (en grec antic Μόλορχος) va ser, segons la mitologia grega, un pastor, habitant de la ciutat de Cleones, a l'Argòlida, que va hostatjar a Hèracles quan aquest heroi va anar a matar el Lleó de Nemea que infonia terror als camps dels voltants de Nemea.

Nou!!: Mitologia grega і Molorcos · Veure més »

Molos

D'acord amb la mitologia grega, Molos (en grec antic Μόλος), va ser un heroi cretenc, fill bastard de Deucalió.

Nou!!: Mitologia grega і Molos · Veure més »

Molossus melini

Molossus melini és una espècie de ratpenat de la família dels fil·lostòmids.

Nou!!: Mitologia grega і Molossus melini · Veure més »

Molpàdia

Molpàdia (en grec antic Μολπαδία) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Estàfil, un fill de Dionís i d'Ariadna.

Nou!!: Mitologia grega і Molpàdia · Veure més »

Moly

Moly (en grec antic: μῶλυ, môly) és una herba màgica de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Moly · Veure més »

Momo

En la mitologia grega, Momo o Momos (en grec Μωμος Mômos, «burla», «culpa»; en llatí Momus) era la personificació del sarcasme, les burles i l'agudesa irònica.

Nou!!: Mitologia grega і Momo · Veure més »

Monstre de Frankenstein

El monstre de Frankenstein o la criatura de Frankenstein, sovint anomenat erròniament simplement "Frankenstein", és un personatge de ficció anglès que va aparèixer per primera vegada a la novel·la de 1818 Frankenstein o el Prometeu modern de Mary Shelley.

Nou!!: Mitologia grega і Monstre de Frankenstein · Veure més »

Mont Ida (Turquia)

El Mont Ida (en Ίδη, Idi; en Kaz Dağı) és una muntanya de Turquia de 1774 m d'altitud situada a la regió de l'antiga Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Mont Ida (Turquia) · Veure més »

Mont Mènal

El Mont Mènal (Μαίναλος, en Maenalus) és una muntanya d'Arcàdia que voreja per l'oest els territoris de les antigues ciutats de Mantinea i Tègea.

Nou!!: Mitologia grega і Mont Mènal · Veure més »

Mont Nemrut

El mont Nemrut és una muntanya de 2.134 metres d'altitud del sud-oest de Turquia, destacable per una sèrie de grans estàtues erigides al seu cim al voltant del que se suposa que és una tomba reial del primer segle aC.

Nou!!: Mitologia grega і Mont Nemrut · Veure més »

Montgat

Montgat és un municipi de la comarca del Maresme, de la qual n'és la localitat més meridional; està situat a la costa, al límit amb la comarca del Barcelonès, entre Badalona i el Masnou.

Nou!!: Mitologia grega і Montgat · Veure més »

Mopsos (fill d'Apol·lo)

D'acord amb la mitologia grega, Mopsos (en grec Μόψος), va ser un endeví, fill d'Apol·lo (o de Raci) i de Manto.

Nou!!: Mitologia grega і Mopsos (fill d'Apol·lo) · Veure més »

Mopsos (fill d'Àmpix)

Segons la mitologia grega, Mopsos (en grec Μόψος), va ser un endeví del poble dels làpites, fill d'Àmpix i de Cloris i net de Pèlias.

Nou!!: Mitologia grega і Mopsos (fill d'Àmpix) · Veure més »

Morfeu

Morfeu per F.Tolstoy (1852) Morfeu p. 21 (en grec antic Μορφεύς) és el déu grec dels somnis.

Nou!!: Mitologia grega і Morfeu · Veure més »

Mormo (mitologia)

Mormo (en grec antic Μορμώ), va ser, segons la mitologia grega, un geni femení amb què s'espantava els nens si no feien bondat.

Nou!!: Mitologia grega і Mormo (mitologia) · Veure més »

Moros (mitologia grega)

Moros, segons la mitologia grega, fou una divinitat, fill de Nix.

Nou!!: Mitologia grega і Moros (mitologia grega) · Veure més »

Mors (mitologia)

Mors (en llatí Mors) era la personificació de la mort en la mitologia romana.

Nou!!: Mitologia grega і Mors (mitologia) · Veure més »

Mort (mitologia)

suaire i agarrant una dalla, a la Catedral de Trèveris, Alemanya. ''La gran segadora'', quadre de Nikolai TÉ. Tarkhov. La mort s'ha representat com una figura antropomorfa o com un personatge fictici en moltes mitologies i cultures populars.

Nou!!: Mitologia grega і Mort (mitologia) · Veure més »

Mosaic de Dionís

El Mosaic de Dionís és el mosaic més gran del complex arqueològic de Díon, als peus del Mont Olimp.

Nou!!: Mitologia grega і Mosaic de Dionís · Veure més »

Mosaic de la caça del cervol

El Mosaic de la caça al cérvol és un mosaic existent a l'interior de la "Casa de la violació d'Elena" a Pella, antiga capital del Regne de Macedònia.

Nou!!: Mitologia grega і Mosaic de la caça del cervol · Veure més »

Mosaic dels treballs d'Hèrcules

El Mosaic dels treballs d'Hèrcules va ser descobert a la localitat de Llíria (Camp de Túria) l'any 1917, concretament a l'indret nomenat «La Bombilla» al Pla dels Arens.

Nou!!: Mitologia grega і Mosaic dels treballs d'Hèrcules · Veure més »

Mosaics de Delos

Els mosaics de Delos són un conjunt significatiu de paviments realitzats amb la tècnica del mosaic durant el període de l'antiga Grècia que provenen de Delos, una illa grega de l'arxipèlag de les Cíclades.

Nou!!: Mitologia grega і Mosaics de Delos · Veure més »

Mosca (nom comú)

labium; '''27''': labellum; 28:seudotráquea. miasis. Les mosques són un grup espècies d'insectes, sobretot les pertanyents a l'ordre dels dípters (Diptera), i en especial les del subordre dels braquícers.

Nou!!: Mitologia grega і Mosca (nom comú) · Veure més »

Muntanyes sagrades

Les muntanyes sagrades són el centre de certes religions i són objecte de moltes llegendes.

Nou!!: Mitologia grega і Muntanyes sagrades · Veure més »

Musaranya de Latona

La musaranya de Latona (Crocidura latona) és una espècie de musaranya endèmica de la República Democràtica del Congo.

Nou!!: Mitologia grega і Musaranya de Latona · Veure més »

Musaranya del Ruwenzori

La musaranya del Ruwenzori (Crocidura niobe) és una espècie de musaranya que viu a Burundi, República Democràtica del Congo, Uganda i Etiòpia.

Nou!!: Mitologia grega і Musaranya del Ruwenzori · Veure més »

Muses

Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.

Nou!!: Mitologia grega і Muses · Veure més »

Museu (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Museu (en grec antic Μουσαῖος Mousaios) va ser un poeta, sacerdot, endeví i músic grec, fill d'Eumolp i de Selene.

Nou!!: Mitologia grega і Museu (mitologia) · Veure més »

Museu Arqueològic d'Olímpia

Distribució de les sales del Museu Arqueològic d'Olímpia El Museu Arqueològic d'Olímpia (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Ολυμπίας) és un dels principals museu situat a la localitat grega d'Olímpia a prop del conjunt monumental d'Olímpia i alberga peces d'art de l'antiga Grècia trobades en el mencionat santuari i voltants.

Nou!!: Mitologia grega і Museu Arqueològic d'Olímpia · Veure més »

Museu Arqueològic Nacional de Florència

El Museu Arqueològic Nacional de Florència (en italià Museo archeologico nazionale di Firenze) és un museu arqueològic situat a la ciutat italiana de Florència.

Nou!!: Mitologia grega і Museu Arqueològic Nacional de Florència · Veure més »

Mussol d'Atena

Mussol d'Atena en una moneda Mussol comú europeu (''Athene noctua'') El mussol d'Atena és, en la mitologia grega, l'au que acompanya Atena, deessa de la saviesa, les arts i les tècniques de la guerra, a més de la protectora de la ciutat d'Atenes i la patrona dels artesans; la deessa romana corresponent és Minerva.

Nou!!: Mitologia grega і Mussol d'Atena · Veure més »

Mut (deessa egípcia)

Amon i Mut Mut (també escrit Maut) o Mout, que en antic egipci significa mare, era la deessa mare i del cel a l'antic Egipte.

Nou!!: Mitologia grega і Mut (deessa egípcia) · Veure més »

Nadala menuda

La nadala menuda (Narcissus dubius) és una petita planta de flors blanques de la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Mitologia grega і Nadala menuda · Veure més »

Narcís (mitologia)

Segons la mitologia grega, Narcís (en grec Νάρκισσος) va ser un fill de Cefís i de Liríope.

Nou!!: Mitologia grega і Narcís (mitologia) · Veure més »

Narcissus (cràter)

Narcissus és un cràter de l'asteroide del tipus Amor (433) Eros, situat amb el sistema de coordenades planetocèntriques a 18.2 ° de latitud nord i 7.1 ° de longitud est.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus (cràter) · Veure més »

Narcissus abscissus

Narcissus abscissus és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies que és endèmica als Pirineus.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus abscissus · Veure més »

Narcissus albimarginatus

Narcissus albimarginatus és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus albimarginatus · Veure més »

Narcissus assoanus subsp. praelongus

Narcissus assoanus és una subespècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus assoanus subsp. praelongus · Veure més »

Narcissus asturiensis

Narcissus asturiensis és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus asturiensis · Veure més »

Narcissus cavanillesii

Narcissus cavanillesii és una espècie de planta bulbosa de la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus cavanillesii · Veure més »

Narcissus cuatrecasasii

Narcissus cuatrecasasii és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus cuatrecasasii · Veure més »

Narcissus hedraeanthus

Narcissus hedraeanthus és una planta bulbosa de la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus hedraeanthus · Veure més »

Narcissus hispanicus

Narcissus hispanicus és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus hispanicus · Veure més »

Narcissus hispanicus subsp. eugeniae

Al seu hàbitat Narcissus hispanicus subsp.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus hispanicus subsp. eugeniae · Veure més »

Narcissus jonquilla subsp. cordubensis

Narcissus jonquilla subsp. cordubensis és una subespècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies que és endèmica de la Península Ibèrica. Es classifica en el grup tres, que són els narcisos de copa petita. D'origen conreat amb flor gran i solitària. La copa és més curta que un terç de la longitud dels pètals. El nom genèric Narcissus fa referència al Narcís de la mitologia grega, Νάρκισσος (Narkissos), fill del déu riu Cefís i de la nimfa Liríope; que es distingia per la seva bellesa. El nom deriva de la paraula grega: ναρκὰο, narkào (.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus jonquilla subsp. cordubensis · Veure més »

Narcissus marvieri

Narcissus marvieri és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus marvieri · Veure més »

Narcissus minor

Narcissus minor és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus minor · Veure més »

Narcissus moschatus

Narcissus moschatus és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus moschatus · Veure més »

Narcissus munozii-garmendiae

Narcissus munozii-garmendiae o Narcissus muñozii-garmendiae és una espècie botànica que pertany a la família de les Amaryllidaceae, és un endemisme de les serres de la província de Ciudad Real, Espanya.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus munozii-garmendiae · Veure més »

Narcissus nevadensis

El Narcís de Sierra Nevada (Narcissus nevadensis) és una espècie botànica que pertany a la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus nevadensis · Veure més »

Narcissus nevadensis subsp. longispathus

Narcissus nevadensis subsp.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus nevadensis subsp. longispathus · Veure més »

Narcissus nobilis

Narcissus nobilis és una planta bulbosa de la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus nobilis · Veure més »

Narcissus obsoletus

Narcissus obsoletus és una espècie de planta perenne de la família de les amaril·lidàcies (amaryllidaceae) originària de la regió de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus obsoletus · Veure més »

Narcissus pallidiflorus

Narcissus pallidiflorus és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus pallidiflorus · Veure més »

Narcissus papyraceus

El gènere Narcissus és originari de la Mediterrània occidental, principalment de la península Ibèrica, on actualment és possible trobar més d'una trentena d'espècies, la meitat d'elles molt escasses.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus papyraceus · Veure més »

Narcissus papyraceus subsp. pachybolbus

Narcissus papyraceus subsp.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus papyraceus subsp. pachybolbus · Veure més »

Narcissus papyraceus subsp. panizzianus

Narcissus papyraceus subsp.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus papyraceus subsp. panizzianus · Veure més »

Narcissus papyraceus subsp. papyraceus

Fotografia del Narcissus papyraceus Narcissus papyraceus subsp.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus papyraceus subsp. papyraceus · Veure més »

Narcissus papyraceus subsp. polyanthos

Narcissus papyraceus subsp.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus papyraceus subsp. polyanthos · Veure més »

Narcissus perezlarae

Narcissus perezlarae és una espècie de planta bulbosa de la família de les amaril·lidàcies (amaryllidaceae) i únic membre del gènere Narcissus de la secció Perezlarae.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus perezlarae · Veure més »

Narcissus poeticus subsp. radiiflorus

Narcissus poeticus subsp.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus poeticus subsp. radiiflorus · Veure més »

Narcissus pseudonarcissus

Narcissus pseudonarcissus és una espècie botànica de la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus pseudonarcissus · Veure més »

Narcissus pseudonarcissus subsp. leonensis

Narcissus pseudonarcissus subsp.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus pseudonarcissus subsp. leonensis · Veure més »

Narcissus pseudonarcissus subsp. pseudonarcissus

Narcissus pseudonarcissus subsp.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus pseudonarcissus subsp. pseudonarcissus · Veure més »

Narcissus romieuxii

Narcissus romieuxii és una planta amb flor, espècie del gènere Narcís.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus romieuxii · Veure més »

Narcissus rupicola

Narcissus rupicola és una espècie de planta bulbosa que pertany al gènere Narcissus, de la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus rupicola · Veure més »

Narcissus segurensis

Narcissus segurensis és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus segurensis · Veure més »

Narcissus tazetta subsp. aureus

Narcissus tazetta subsp.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus tazetta subsp. aureus · Veure més »

Narcissus tazetta subsp. canariensis

Narcissus tazetta subsp.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus tazetta subsp. canariensis · Veure més »

Narcissus tazetta subsp. chinensis

Narcissus tazetta subsp.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus tazetta subsp. chinensis · Veure més »

Narcissus tazetta subsp. corcyrensis

Narcissus tazetta subsp.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus tazetta subsp. corcyrensis · Veure més »

Narcissus tazetta subsp. italicus

Narcissus tazetta subsp.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus tazetta subsp. italicus · Veure més »

Narcissus tazetta subsp. tazetta

Narcissus tazetta subsp.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus tazetta subsp. tazetta · Veure més »

Narcissus tortifolius

El Narcissus tortifolius és un tipus de narcís endèmic de la Província d'Almeria i el Camp de Cartagena a la Regió de Múrcia, d'Espanya.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus tortifolius · Veure més »

Narcissus triandrus

Narcissus triandrus és una planta bulbosa de la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae) i l'únic membre del gènere Narcissus a la secció Ganymedes.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus triandrus · Veure més »

Narcissus viridiflorus

Narcissus viridiflorus es troba dins de la Secció botànica Serotini Parl junt amb les espècies N. serotinus, N. obsoletus i N. elegans segons Flora Iberica, encara que antigament se la va classificar dins el grup Jonquillae DC.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus viridiflorus · Veure més »

Narcissus watieri

Narcissus watieri és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus watieri · Veure més »

Narcissus yepesii

Narcissus yepesii és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Mitologia grega і Narcissus yepesii · Veure més »

Nau Argo

La Nau Argos (Johannes Hevelius, ''Uranometria'') La Nau Argo (Argo Navis) va ser una extensa constel·lació en l'hemisferi sud celeste, que representava Argo, el navili en què, segons la mitologia grega, van viatjar Jasó i els Argonautes.

Nou!!: Mitologia grega і Nau Argo · Veure més »

Naupacte

Naupacte (Ναύπακτος, Nàfpaktos), coneguda també pel seu nom històric de Lepant (del venecià Lepanto) és una ciutat de Grècia situada a la unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint.

Nou!!: Mitologia grega і Naupacte · Veure més »

Naupli (fill de Clitoneu)

Segons la mitologia grega, Naupli (en grec antic Ναύπλιος) fou un heroi, fill de Clitoneu.

Nou!!: Mitologia grega і Naupli (fill de Clitoneu) · Veure més »

Naupli (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Naupli (en grec antic Ναύπλιος), va ser un heroi, fill de Posidó i d'Amimone, una de les cinquanta filles de Dànau.

Nou!!: Mitologia grega і Naupli (fill de Posidó) · Veure més »

Nausítoe

Nausítoe (en grec antic Ναυσιθόη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Nausítoe · Veure més »

Nausica

'''Odisseu i Nausica''' — de Charles Gleyre En la mitologia grega, Nausica (en grec: Ναυσικάα) és filla d'Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Areté.

Nou!!: Mitologia grega і Nausica · Veure més »

Nausicaä de la Vall del Vent

és una pel·lícula d'anime creada per Hayao Miyazaki el 1984, inspirada en el manga homònim creat pel mateix Miyazaki l'any 1982.

Nou!!: Mitologia grega і Nausicaä de la Vall del Vent · Veure més »

Naxos

Naxos (Νάξος; antigament també Axià, en Αξιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Mitologia grega і Naxos · Veure més »

Naxos (mitologia)

Segons la mitologia grega, Naxos (en grec antic Νάξος), va ser un heroi, epònim de l'illa de Naxos, la més gran de les Cíclades.

Nou!!: Mitologia grega і Naxos (mitologia) · Veure més »

Nàiade (satèl·lit)

Nàiade, és un satèl·lit de Neptú, també anomenat Neptú III.

Nou!!: Mitologia grega і Nàiade (satèl·lit) · Veure més »

Nàiades (mitologia)

En la mitologia grega, les nàiades (en singular, nàiada o nàiade, del grec Ναϊάς, Ναϊάδες) són unes divinitats menors, categoritzades com a nimfes, que personificaven l'aigua de brolladors, llacs i fonts.

Nou!!: Mitologia grega і Nàiades (mitologia) · Veure més »

Nänie

Tema de l'inici de ''Nänie'' Nänie (la forma germànica del llatí nenia, en català "nènia" significant «cant fúnebre») és una composició per a cor mixt (SATB) i orquestra, op.

Nou!!: Mitologia grega і Nänie · Veure més »

Nèctar (desambiguació)

* Botànica: Líquid ric en sucres produït pels nectaris de les plantes.

Nou!!: Mitologia grega і Nèctar (desambiguació) · Veure més »

Nèfele (nimfa)

Segons la mitologia grega, Nèfele (en grec antic Νεφέλη "núvol"), va ser una nimfa filla d'Oceà.

Nou!!: Mitologia grega і Nèfele (nimfa) · Veure més »

Nèmesis

''Nèmesis.'' Nèmesis (Nemesis) fou, segons la mitologia grega, una divinitat, filla de Nix (o de Zeus i de Temis, o d'Èreb i Ocèan, segons altres genealogies), i generalment descrita com la filla de la nit.

Nou!!: Mitologia grega і Nèmesis · Veure més »

Nèrites

Nèrites (en grec antic Νηρίτης), va ser, segons la mitologia grega, l'únic fill mascle de Nereu i de Doris.

Nou!!: Mitologia grega і Nèrites · Veure més »

Nèstor (mitologia)

Nèstor (en grec antic Νέστωρ) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Pilos, a Messènia, fill de Neleu i de Cloris.

Nou!!: Mitologia grega і Nèstor (mitologia) · Veure més »

Néron (Rubinstein)

Néron és una gran òpera en quatre actes amb música d'Anton Rubinstein, basada en un llibret en francès de Jules Barbier que està basat lliurement en la vida de l'emperador romà Neró.

Nou!!: Mitologia grega і Néron (Rubinstein) · Veure més »

Níctim

Níctim (en grec antic Νύκτιμος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Licàon, rei d'Arcàdia.

Nou!!: Mitologia grega і Níctim · Veure més »

Níobe (filla de Foroneu)

Segons la mitologia grega, Níobe (en grec antic Νιόβη) va ser una filla de Foroneu, rei d'Argos, i de Telèdice.

Nou!!: Mitologia grega і Níobe (filla de Foroneu) · Veure més »

Níobe (filla de Tàntal)

Pintura de 1772 de Jacques-Louis David que representa Níobe intentant protegir els seus fills d'Àrtemis i Apol·lo. En la mitologia grega, Níobe (en grec antic Νιόβη, 'Niòbe') era una filla de Tàntal, i per tant germana de Pèlops, que va ser muller d'Amfíon, rei de Tebes.

Nou!!: Mitologia grega і Níobe (filla de Tàntal) · Veure més »

Neda (filla d'Oceà)

D'acord amb la mitologia grega, Neda (en grec antic Νέδα), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Neda (filla d'Oceà) · Veure més »

Neera (filla de Pereu)

D'acord amb la mitologia grega, Neera fou una filla de Pereu, heroi arcadi.

Nou!!: Mitologia grega і Neera (filla de Pereu) · Veure més »

Neera (nimfa)

Neera, del grec antic Νέαιρα, de νέος, la jove, la fresca, en llatí Neaera, d'acord amb la mitologia grega era una nimfa que va tenir relacions amb Hèlios.

Nou!!: Mitologia grega і Neera (nimfa) · Veure més »

Nefalió

Nefalió (en grec antic Νηφαλίων) d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Minos i de la nimfa Pària.

Nou!!: Mitologia grega і Nefalió · Veure més »

Nekyia

530 ae En poesia grega, la nekyia o necuia (ἡ νέκυια 'l'evocació dels morts') és el viatge a l'Hades.

Nou!!: Mitologia grega і Nekyia · Veure més »

Neleu

Segons la mitologia grega, Neleu (en grec antic Νηλεύς), va ser un heroi grec, fill de Posidó i de Tiro.

Nou!!: Mitologia grega і Neleu · Veure més »

Nemertes

Nemertes (en grec antic Νημερτής) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Nemertes · Veure més »

Neodon irene

Neodon irene és una espècie de rosegador de la família dels cricètids.

Nou!!: Mitologia grega і Neodon irene · Veure més »

Neomeris

Neomeris (en grec antic Νεόμηρις) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Neomeris · Veure més »

Neoptòlem

Segons la mitologia grega, Neoptòlem (en grec antic Νεοπτόλεμος -έμου; en llatí: Nĕoptŏlĕmus -&#299) fou un heroi grec fill del mític Aquil·les, que participà en la Guerra de Troia, assassinà el Rei Príam i fou el primer rei de l'Epir.

Nou!!: Mitologia grega і Neoptòlem · Veure més »

Neoptòlem (desambiguació)

* Neoptòlem, fill de l'heroi Aquil·les i mític rei de l'Epir.

Nou!!: Mitologia grega і Neoptòlem (desambiguació) · Veure més »

Neoptòlem I de l'Epir

Neoptòlem II de l'Epir (en Νεοπτόλεμος, Neoptolemus) fou rei de l'Epir vers 370 a 360 aC.

Nou!!: Mitologia grega і Neoptòlem I de l'Epir · Veure més »

Nepentes

Flor de la ''Nepenthes attenboroughii'' plena d'aigua amb larves de mosquit dins del calze Nepenthes és un gènere de plantes amb flor de l'ordre de les cariofil·lals.

Nou!!: Mitologia grega і Nepentes · Veure més »

Nereida (satèl·lit)

Nereida és un satèl·lit de Neptú, també conegut com a Neptú II.

Nou!!: Mitologia grega і Nereida (satèl·lit) · Veure més »

Nereides

Andròmeda a la roca, segons una pintura de Théodore Chassériau En la mitologia grega, les nereides p. 13 (del grec antic νεράϊδα, neraida) eren les filles de Nereu i de Doris.

Nou!!: Mitologia grega і Nereides · Veure més »

Nerine bowdenii

Flor Al seu hàbitat Inflorescència Nerine bowdenii és una espècie de planta fanerògama de la família de les amaril·lidàcies, originària de Sud-àfrica (Província Oriental del Cap).

Nou!!: Mitologia grega і Nerine bowdenii · Veure més »

Nerine sarniensis

Nerine sarniensis és una espècie de planta herbàcia, perenne i bulbosa nativa del sud-oest de la Província del Cap (Sud-àfrica) i pertanyent a la família Amaryllidaceae.

Nou!!: Mitologia grega і Nerine sarniensis · Veure més »

Nes

* Nes longus, peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Mitologia grega і Nes · Veure més »

Nesea

Nesea (en grec antic Νησαία o Νησαίη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Nesea · Veure més »

Neso

Neso (en grec antic Νησώ) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Neso · Veure més »

Neso (satèl·lit)

Neso, també conegut com a Neptú XIII (designació provisional S/2002 N 4), és el satèl·lit irregular més exterior de Neptú.

Nou!!: Mitologia grega і Neso (satèl·lit) · Veure més »

Nesoi

A la mitologia grega, les Nesoi eren les deesses de les illes.

Nou!!: Mitologia grega і Nesoi · Veure més »

Nessos

Nessos (en grec antic Νέσσος), va ser, segons la mitologia grega, un centaure, fill, com la resta dels centaures d'Ixíon i de Nèfele.

Nou!!: Mitologia grega і Nessos · Veure més »

NetHack

NetHack és un joc de rol per a ordinador originàriament publicat el 1987.

Nou!!: Mitologia grega і NetHack · Veure més »

Niòbides

Relleu d'un sarcòfag (160-170) d.C. Apol·lo i Àrtemis maten els Niòbides. A la línia superior els Niòbides morts Segons la mitologia grega, els Niòbides fou la denominació conjunta dels fills i les filles d'Amfíon i de Níobe.

Nou!!: Mitologia grega і Niòbides · Veure més »

Nicòmac

Segons la mitologia grega, Nicòmac (Νικόμαχος), va ser un heroi grec, fill de Macàon i d'Anticlea.

Nou!!: Mitologia grega і Nicòmac · Veure més »

Nice

* Niça per a la ciutat del sud de França, a la regió d'occitània.

Nou!!: Mitologia grega і Nice · Veure més »

Nice (filla d'Estix)

Pedra gravada de la deessa Nice, trobada a les ruïnes de l'antiga ciutat grega d'Efes, a Turquia Nice o Niké, (en grec antic Νίκη), segons la mitologia grega, va ser una divinitat, filla del tità Pal·lant i de l'oceànide Estix.

Nou!!: Mitologia grega і Nice (filla d'Estix) · Veure més »

Nicea (mitologia)

Segons la mitologia grega, Nicea (en Nikaia) va ser una nàiade, filla del riu Sangari i de la deessa Cíbele.

Nou!!: Mitologia grega і Nicea (mitologia) · Veure més »

Nicipe

Segons la mitologia grega, Nicipe (en grec antic Νικίππη) va ser una filla de Pèlops i d'Hipodamia.

Nou!!: Mitologia grega і Nicipe · Veure més »

Nictímene

Nictímene va ser, segons la mitologia grega, una filla del rei de Lesbos Epopeu o, segons una altra tradició, filla d'un rei d'Etiòpia anomenat Nicteu.

Nou!!: Mitologia grega і Nictímene · Veure més »

Nicteu

Segons la mitologia grega, Nicteu (en Νυκτεύς) va ser un rei de Tebes, fill d'Hirieu i de Clònia, i germà de Licos.

Nou!!: Mitologia grega і Nicteu · Veure més »

Nikólaos G. Politis

Nikolaos G. Politis (1852 – 1921) va ser un filòleg grec, fundador dels estudis de folklore en la Grècia moderna.

Nou!!: Mitologia grega і Nikólaos G. Politis · Veure més »

Nil (desambiguació)

* Biografies.

Nou!!: Mitologia grega і Nil (desambiguació) · Veure més »

Nil (fill d'Oceà)

Segons la mitologia grega, Nil (en grec antic Νεῖλος, llatí Nilus), va ser una divinitat fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, i germà de les Oceànides.

Nou!!: Mitologia grega і Nil (fill d'Oceà) · Veure més »

Nimfa

Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).

Nou!!: Mitologia grega і Nimfa · Veure més »

Nimfeàcies

Nimfeàcia (Nymphaeaceae) és una família de plantes amb flor de l'ordre Nymphaeales.

Nou!!: Mitologia grega і Nimfeàcies · Veure més »

Nireu

Segons la mitologia grega, Nireu (Νιρεύς) va ser un rei de l'illa de Sime, fill de Càrop i de la nimfa Aglaia.

Nou!!: Mitologia grega і Nireu · Veure més »

Nisíades

En la mitologia grega, les Nisíades (en grec antic Νυσιάδες Nysiades) eren les nimfes de la Muntanya Nisa que van tenir cura i van criar d'infant al déu Dionís.

Nou!!: Mitologia grega і Nisíades · Veure més »

Nisos (fill de Pandíon)

Segons la mitologia grega, Nisos (en grec antic Νίσος) va ser un rei de Mègara, fill de Pandíon i de Pília, filla del rei de Mègara.

Nou!!: Mitologia grega і Nisos (fill de Pandíon) · Veure més »

Nix

Nix (en grec Νύξ, ‘nit’) era, en la mitologia grega, la dea primordial de la nit.

Nou!!: Mitologia grega і Nix · Veure més »

Nix (satèl·lit)

Nix, també conegut com a Plutó II (designació provisional S/2005 P 2), és un satèl·lit natural de Plutó.

Nou!!: Mitologia grega і Nix (satèl·lit) · Veure més »

Nizami Gandjawi

Nizami Gandjawi, Elyās Yūsof Neẓāmī Ganjavī, (en / Neẓâmi Ganjavi, que literalment significa «Nizami de Gandja»; en kurd: Nîzamî Gencewî, نیزامی گه‌نجه‌وی), (Gandja, 1141 – Gandja, 1209), el nom complet del qual és Nezam al-Din Abu Mohammad Elyas Elyas Ibnja Ibnyas Gandja Ibnja Ibnyas fou un dels més grans poetes, escriptors i pensadors perses.

Nou!!: Mitologia grega і Nizami Gandjawi · Veure més »

Noè

Noè o Noé és, segons el judaisme, el cristianisme i l'islam, el constructor de l'Arca de Noè i antecessor de tota la humanitat, ja que fou el patriarca de la família que se salvà del Diluvi universal.

Nou!!: Mitologia grega і Noè · Veure més »

Nomenclatura estel·lar

La nomenclatura estel·lar és competència de la Unió Astronòmica Internacional (UAI), l'autoritat internacional reconeguda per assignar noms a les estrelles i altres objectes astronòmics.

Nou!!: Mitologia grega і Nomenclatura estel·lar · Veure més »

Nomenclatura IUPAC

miniatura La nomenclatura IUPAC és un mètode de nomenclatura de composts químics sistemàtic dissenyat per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) i que adapta cada cert temps per incloure nous tipus de composts no contemplats en la nomenclatura existent.

Nou!!: Mitologia grega і Nomenclatura IUPAC · Veure més »

Notos

Segons la mitologia grega, Notos (en grec antic Νότος), era la personificació del vent del sud i era una de les quatre divinitats de l'element aeri.

Nou!!: Mitologia grega і Notos · Veure més »

Novel·la grega

A l'antiga Grècia, la novel·la com a gènere literari sembla haver-se desenvolupat, si s'obliden precedents en la literatura de l'antic Egipte com la Història de Sinuhé, ja a l'època hel·lenística; el fragment més antic trobat és la novel·la de Nino, de la segona meitat del, però va florir especialment a partir del renaixement aticista del.

Nou!!: Mitologia grega і Novel·la grega · Veure més »

Nu (art)

Tors d'Afrodita de Cnidos, còpia de Praxíteles al Museu del Louvre David'' (1501-1504), de Miquel Àngel, Galeria de l'Acadèmia de Florència El nu és un gènere artístic, Tanmateix, deia Kenneth Clark que el cos humà nu no és un tema de l'art, sinó una forma d'art, una manera de realitzar l'ideal artístic; més que un motiu, és una de les formes com s'ha realitzat l'art -almenys en l'àmbit occidental-.

Nou!!: Mitologia grega і Nu (art) · Veure més »

Ocàlea

Ocàlea (en grec, Ωκαλέα) és el nom d'una antiga ciutat grega de Beòcia, que va ser esmentada per Homer al Catàleg de les naus de la Ilíada.«Penèleos i Leit i també Arcesilau, Protoènor i Cloni dirigien els beocis, que habitaven Híria, la rocosa Àulida i els qui vivien als voltants d'Harma, d'Ilesi i dEritres; i els pobladors d'Eleó, els dHile, els de Peteó, els dOcàlea,...». ''Ilíada'', II, 495-500. Traducció de Montserrat Ros, pàg.

Nou!!: Mitologia grega і Ocàlea · Veure més »

Ocèan

En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.

Nou!!: Mitologia grega і Ocèan · Veure més »

Ocípete

Ocípete (en grec antic Ωκυπέτη "que vola ràpid") va ser, segons la mitologia grega, una de les harpies, les filles de Taumant, un déu marí fill de Pontos, i de l'oceànide Electra.

Nou!!: Mitologia grega і Ocípete · Veure més »

Ocírroe

Ocírroe i Zeus Segons la mitologia grega, Ocírroe (en grec antic Ὠκυρρόη, "corrent ràpida"), va ser una endevina, filla de Quiró i de la nimfa Cariclo.

Nou!!: Mitologia grega і Ocírroe · Veure més »

Ocírroe (filla d'Oceà)

Ocírroe (en grec antic Ὠκυρόη), va ser segons la mitologia grega, una oceànide, filla d'Oceà i Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Ocírroe (filla d'Oceà) · Veure més »

Oceànides

En la mitologia grecoromana, les oceànides (en Ὠκεανίδες; en singular, oceànida, Ὠκεανίς) eren unes nimfes filles dels titans Ocèan i Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Oceànides · Veure més »

Ocells del llac Estimfal

Els ocells del llac Estimfal o aus estimfàlides, segons la mitologia grega, eren uns ocells consagrats al déu Ares que causaven grans danys: atacaven els homes amb els seus becs de bronze i les seves plomes de metall que usaven com a arma, a qui devoraven després de morts; arruïnaven les collites amb els seus excrements tòxics i impedien que els altres animals prosperessin.

Nou!!: Mitologia grega і Ocells del llac Estimfal · Veure més »

Ocne

Ocne (en grec antic Ὄκνος, Ocnos), va ser, segons la mitologia grega, un personatge simbòlic que es representava, a l'Hades, trenant una corda amb joncs, que una burra s'anava menjant.

Nou!!: Mitologia grega і Ocne · Veure més »

Odisseu

En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.

Nou!!: Mitologia grega і Odisseu · Veure més »

Ofíon

Ofíon (en grec antic Όφίων "la serp"), va ser, segons la mitologia grega, un tità que governà el món amb la seva parella femenina Eurínome, filla d'Oceà.

Nou!!: Mitologia grega і Ofíon · Veure més »

Ofeltes

Segons la mitologia grega, Ofeltes (en grec antic Ὀφέλτης) va ser un fill de Licurg, rei de Nemea, i d'Eurídice.

Nou!!: Mitologia grega і Ofeltes · Veure més »

Oileu

Segons la mitologia grega, Oileu (en grec antic Ὂιλεύς) va ser un rei de la ciutat d'Opunt, fill d'Hodèdoc i de Laònome.

Nou!!: Mitologia grega і Oileu · Veure més »

Oizis

En la mitologia grega, Oizys és la deessa del sofriment, la depressió, l'angoixa, la misèria, l'ansietat, i el dol.

Nou!!: Mitologia grega і Oizis · Veure més »

Olimp

El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.

Nou!!: Mitologia grega і Olimp · Veure més »

Olimp (desambiguació)

* Geografia.

Nou!!: Mitologia grega і Olimp (desambiguació) · Veure més »

Olympus Corporation

és una companyia japonesa especialitzada en òptiques i reprografia.

Nou!!: Mitologia grega і Olympus Corporation · Veure més »

Ondine

Ondina amb la seva ombra Litografia d'una representació d'''Ondine'', 1851 Ondine, o La Naïade (en català, Ondina, o la nàiade) és un ballet en tres actes i sis escenes de dansa clàssica, coreografiat per Jules Perrot sobre música de Cesare Pugni.

Nou!!: Mitologia grega і Ondine · Veure més »

Onquestos (Beòcia)

Onquestos o Onquest (llatí Onchestus, grec Ογχηστός) fou una antiga ciutat de Beòcia, situada entre Haliart i Tebes,''Ilíada'', FBM, Traducció de Montserrat Ros, nota 61, pàgina 74, de Joan Alberich i Mariné esmentada per Homer en el Catàleg de les naus de la Ilíada.,«Penèleos i Leit i també Arcesilau, Protoènor i Cloni dirigien els beocis, que habitaven Híria, la rocosa Àulida; i els qui posseïen la ciutat ben bastida d'Hipotebes, la sagrada Onquest, l'esplèndit bosc dedicat a Posidó...». ''Ilíada'', II, 495-506. Traducció de Montserrat Ros, pàg.

Nou!!: Mitologia grega і Onquestos (Beòcia) · Veure més »

Ops

Ops, que en llatí significa «abundància», era una deessa de la mitologia romana d'origen sabí, deessa de la fertilitat i de la terra, i més endavant protectora de tots els béns i recursos del país.

Nou!!: Mitologia grega і Ops · Veure més »

Opunt

D'acord amb la mitologia grega, Opunt (en Ὀποῦς, genitiu Ὀποῦντος) fou un heroi, fill de Zeus i de la filla d'un altre Opunt, rei de l'Èlida, o bé de Locros i de Protogenia). En la primera versió, Zeus va confiar el petit Opunt a Locros, que no tenia fills i Locros el va educar com si fos seu. Fundà la ciutat d'Opunt, a la Lòcrida, que porta el seu nom.

Nou!!: Mitologia grega і Opunt · Veure més »

Oracle

Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.

Nou!!: Mitologia grega і Oracle · Veure més »

Orèades

Representació pictòrica d'unes orèades, segle XIX Les orèades (en grec antic Ὀρεάδες), orestíades o orodemníades van ésser nimfes que protegeixen les muntanyes, d'acord amb la mitologia grega, i acompanyaven Àrtemis (o Diana).

Nou!!: Mitologia grega і Orèades · Veure més »

Orcomen (Beòcia)

Orcomen (Ορχομενός) és una vila i municipi del nord de la unitat perifèrica de Beòcia, a la regió de la Grècia Central.

Nou!!: Mitologia grega і Orcomen (Beòcia) · Veure més »

Orcomen (fill de Mínias)

D'acord amb la mitologia grega, Orcomen va ser un rei de Beòcia, fill de Mínias i d'Eurianassa, o potser de Fanosura, filla de Peó.

Nou!!: Mitologia grega і Orcomen (fill de Mínias) · Veure més »

Orestes (mitologia)

''Orestes perseguit per les Erínies'' de William-Adolphe Bouguereau. Orestes (en grec antic Ὀρέστης), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill d'Agamèmnon i de Clitemnestra.

Nou!!: Mitologia grega і Orestes (mitologia) · Veure més »

Orfeu

Eurídice i Orfeu (dreta). Orfeu (Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, atès que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.

Nou!!: Mitologia grega і Orfeu · Veure més »

Orfeu i Eurídice

Orfeu i Eurídice (en italià: Orfeo ed Euridice, en francès: Orphée et Eurydice) és una òpera en tres actes del compositor alemany Christoph Willibald Gluck, amb llibret de Ranieri de' Calzabigi, que data de 1762 i està basada en el mite d'Orfeu.

Nou!!: Mitologia grega і Orfeu i Eurídice · Veure més »

Orió (constel·lació)

Orió o El Caçador (Orion) és una constel·lació prominent situada a l'equador celeste i, per tant, és visible des de qualsevol lloc del món.

Nou!!: Mitologia grega і Orió (constel·lació) · Veure més »

Orió (mitologia)

Orió (en grec antic: Ὠρίων ó Ωαρίων) era un gegant de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Orió (mitologia) · Veure més »

Origen (pel·lícula)

Origen (títol original en anglès: Inception) és una pel·lícula de ciència-ficció escrita, produïda i dirigida per Christopher Nolan, autor també de Memento, Batman Begins i El cavaller fosc.

Nou!!: Mitologia grega і Origen (pel·lícula) · Veure més »

Origen dels noms dels planetes

El nom dels planetes del nostre sistema solar prové de la mitologia grega i romana.

Nou!!: Mitologia grega і Origen dels noms dels planetes · Veure més »

Oritia

Bòreas raptant Oritia Segons la mitologia grega, Oritia (en grec antic Ὠρείθυια), va ser una princesa atenenca, filla d'Erecteu, rei d'Atenes, i de la nimfa Praxítea.

Nou!!: Mitologia grega і Oritia · Veure més »

Oritia (amazona)

Segons la mitologia grega, Oritia va ser una de les reines de les amazones, juntament amb les germanes Antíope i Hipòlita, succeint Marpesia quan aquesta va morir lluitant contra els bàrbars.

Nou!!: Mitologia grega і Oritia (amazona) · Veure més »

Oritia (nereida)

Oritia (en grec antic Ὠρείθυια) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Oritia (nereida) · Veure més »

Oropédio Lassithiú

L'actual municipi d'Oropédio Lassithiú a Creta Oropédio Lassithiú (grec Οροπέδιο Λασιθίου, normalment transliterat Oropedio Lasithiou, literalment altiplà de Lassithi) és un municipi de l'interior de l'illa grega de Creta, a la prefectura de Lassithi.

Nou!!: Mitologia grega і Oropédio Lassithiú · Veure més »

Orpheus (cràter)

Orpheus és un cràter de l'asteroide del tipus Amor (433) Eros, situat amb el sistema de coordenades planetocèntriques a 25.6 ° de latitud nord i 176.7 ° de longitud est.

Nou!!: Mitologia grega і Orpheus (cràter) · Veure més »

Ortòsia (satèl·lit)

Ortòsia (del grec Ορθωσία) o Júpiter XXXV és un satèl·lit natural retrògrad de Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Ortòsia (satèl·lit) · Veure més »

Ortros

Segons la mitologia grega, Ortros o Ortre (grec antic Ὄρθρος, Ὄρθος, llatí Orthrus, Orthus) va ser un gos fill de Tifó i d'Equidna, germà de Cèrber, i pare, amb Quimera, de l'esfinx i del lleó de Nèmea.

Nou!!: Mitologia grega і Ortros · Veure més »

Ossa (empresa)

OSSA fou una empresa catalana dedicada inicialment a la fabricació de maquinària cinematogràfica i més tard a la de motocicletes que estigué activa entre 1928 i 1985.

Nou!!: Mitologia grega і Ossa (empresa) · Veure més »

Otreis

Otreis, segons la mitologia grega, és una nimfa que tingué un fill amb Zeus, déu suprem, al qual anomenaren Meliteu.

Nou!!: Mitologia grega і Otreis · Veure més »

Otrera

Otrera (en grec antic Ὀτρηρή ràpida, àgil) va ser, segons la mitologia grega, una reina de les amazones.

Nou!!: Mitologia grega і Otrera · Veure més »

Otris

L'Otris (Όθρυς, Óthrys) és una serralada del centre de Grècia situada al nord-est de la Ftiòtida i el sud de Magnèsia.

Nou!!: Mitologia grega і Otris · Veure més »

Ouadjet

Uadjet, també anomenada Wadjet, Buto, Uto, Edjo, Udjo o Wadjit, fou una deessa de la mitologia egípcia amb forma de serp (específicament d'una cobra) sovint envoltant una tija de papir.

Nou!!: Mitologia grega і Ouadjet · Veure més »

Ourea

Els ourea eren, segons la mitologia grega, els déus primigenis de les muntanyes, fills de Gea.

Nou!!: Mitologia grega і Ourea · Veure més »

Paó blau

El paó comú (Pavo cristatus) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids, ordre dels gal·liformes.

Nou!!: Mitologia grega і Paó blau · Veure més »

Pactol

Pactol (en grec antic Πακτωλός, Pactolos), va ser un déu fluvial de la mitologia grega fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Pactol · Veure més »

Pafos (filla de Pigmalió)

D'acord amb la mitologia grega, Pafos (en grec antic Παφος), fou una heroïna, filla de Pigmalió, rei de Xipre, i de la seua estàtua animada, Galatea.

Nou!!: Mitologia grega і Pafos (filla de Pigmalió) · Veure més »

Palamedes

Palamedes (en grec antic Παλαμήδης) era, segons la mitologia grega, un príncep grec que va participar en la Guerra de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Palamedes · Veure més »

Palèmon (fill d'Ètol)

Segons la mitologia grega, Palèmon (en grec antic Παλαίμων, Palaimon, "el Lluitador"), va ser un heroi, fill d'Etol, rei de l'Èlida (o també d'Hefest).

Nou!!: Mitologia grega і Palèmon (fill d'Ètol) · Veure més »

Pal·lant (fill de Crios)

Segons la mitologia grega, Pal·lant (en grec antic Παλλάς), va ser un tità, fill de Crios i d'Euríbia.

Nou!!: Mitologia grega і Pal·lant (fill de Crios) · Veure més »

Pal·lant (fill de Pandíon)

D'acord amb la mitologia grega, Pal·lant (en grec antic Πάλλας, Pal·las), va ser un rei de Trezè, i el fill petit de Pandíon i de Pília.

Nou!!: Mitologia grega і Pal·lant (fill de Pandíon) · Veure més »

Pal·las (filla de Tritó)

En la mitologia grega, Pal·las (en grec antic: Παλλάς) era la filla de Tritó, fill de Posidó i missatger dels mars.

Nou!!: Mitologia grega і Pal·las (filla de Tritó) · Veure més »

Paleta de pedra

-, Sirkap. Les paletes de pedra són paletes rodones, trobades a les zones de Bàctria i Gandhara, que representen escenes de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Paleta de pedra · Veure més »

Palics

Els Palics (en grec antic Παλικοι Palikoi), d'acord amb la mitologia grega, foren divinitats sicilianes, fills d'Hefest i d'Etna (o, segons altres, de Zeus i de la nimfa Talia).

Nou!!: Mitologia grega і Palics · Veure més »

Pan (mitologia)

El déu Pan acompanyat d'un sàtir Pan (en grec Πά&#957), en la mitologia grega, era el déu dels pastors i dels ramats.

Nou!!: Mitologia grega і Pan (mitologia) · Veure més »

Panacea (filla d'Asclepi)

Panacea (en grec antic Πανάκεια Panákeia, "que ho cura tot") és, en mitologia grega, la deessa que simbolitza la guarició universal gràcies a les plantes.

Nou!!: Mitologia grega і Panacea (filla d'Asclepi) · Veure més »

Pandàreu

''Les filles de '''Pandàreu''''' (obra de Johann Heinrich Füssli, ca. 1795). Pandàreu (en grec antic Πανδάρεως), va ser, segons la mitologia grega, un personatge relacionat amb mites obscurs que semblen procedents de Creta o de l'Àsia Menor.

Nou!!: Mitologia grega і Pandàreu · Veure més »

Pandíon (fill d'Erictoni)

Segons la mitologia grega, Pandíon (en grec antic Πανδίων), va ser un rei d'Atenes, fill d'Erictoni i de Praxítea, una nàiade.

Nou!!: Mitologia grega і Pandíon (fill d'Erictoni) · Veure més »

Pandíon (pare d'Egeu)

Segons la mitologia grega, Pandíon (en grec antic Πανδίων), va ser un rei d'Atenes, fill del segon Cècrops, que era fill d'Erecteu i de Praxítea.

Nou!!: Mitologia grega і Pandíon (pare d'Egeu) · Veure més »

Pandia (mitologia grega)

En la mitologia grega, Pàndia, (en grec antic: Πανδία significa "la que dona brillantor a tot") era una filla de Zeus producte d'una infidelitat amb Selene, deessa de la lluna.

Nou!!: Mitologia grega і Pandia (mitologia grega) · Veure més »

Pandora

''Pandora'', pintura de Jules Joseph Lefebvre, 1882 Pandora (en grec antic Πανδώρα, etimològicament "la que tot ho dona") és un personatge de la mitologia grega, conegut per haver portat tots els mals a la humanitat.

Nou!!: Mitologia grega і Pandora · Veure més »

Pandora (satèl·lit)

El satèl·lit Pandora Pandora és un satèl·lit de Saturn descobert el 1980 per la sonda Voyager 1.

Nou!!: Mitologia grega і Pandora (satèl·lit) · Veure més »

Pandora (Waterhouse)

Pandora és una pintura a l'oli creada el 1896 per John William Waterhouse.

Nou!!: Mitologia grega і Pandora (Waterhouse) · Veure més »

Pandros

Pandros (Πάνδροσος), va ser, segons la mitologia grega, una princesa atenesa, una de les tres filles de Cècrops i d'Agraulos.

Nou!!: Mitologia grega і Pandros · Veure més »

Pangea

Pangea (del grec antic pan, tot i Gea, Terra) fou el supercontinent on es concentraren totes les masses continentals de la Terra fa entre 200 i 250 milions d'anys.

Nou!!: Mitologia grega і Pangea · Veure més »

Panteó

A l'antiga Grècia, el Panteó (panthēum) designava la totalitat de divinitats de la religió grega, i actualment el mot panteó fa referència al conjunt de divinitats de qualsevol religió politeista.

Nou!!: Mitologia grega і Panteó · Veure més »

Panteó (mitologia)

Panteó de Roma, temple dedicat a tots els déus romans Un panteó (o bé pantèon) és el conjunt de tots els déus d'una religió o mitologia politeista particular, com els déus de l'hinduisme, la mitologia grega o la mitologia nòrdica.

Nou!!: Mitologia grega і Panteó (mitologia) · Veure més »

Pantocràtor

Pantocràtor de l'absis de la Catedral de Cefalù L'atribut pantocràtor (del grec παντοκράτωρ.

Nou!!: Mitologia grega і Pantocràtor · Veure més »

Papallona atles

Eruga La papallona atles (Attacus atlas) és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família Saturniidae.

Nou!!: Mitologia grega і Papallona atles · Veure més »

Parc del Laberint d'Horta

El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat.

Nou!!: Mitologia grega і Parc del Laberint d'Horta · Veure més »

Parebi

Parebi (en grec antic Παραίβιος) va ser, segons la mitologia grega, un habitant de la regió del Bòsfor Traci, al costat del regne de Fineu.

Nou!!: Mitologia grega і Parebi · Veure més »

Paris de Troia

Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David Segons la mitologia grega, Paris (en grec antic Πάρις) també anomenat Alexandre (Ἀλέξανδρος, Aléxandros), va ser un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau.

Nou!!: Mitologia grega і Paris de Troia · Veure més »

Parnàs

Delfos El Parnàs (en Παρνασσός, Parnassós) és una serralada de Grècia de pedra calcària situada a la regió de la Fòcida, prop de Delfos, al nord del golf de Corint.

Nou!!: Mitologia grega і Parnàs · Veure més »

Parnàs (mitologia)

Parnàs (en grec antic Παρνασσός) va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de la muntanya del Parnàs, que estava consagrada a Apol·lo.

Nou!!: Mitologia grega і Parnàs (mitologia) · Veure més »

Paros

Paros (en Πάρος) és una illa grega que pertany a l'arxipèlag de les Cíclades; està situada a l'oest de Naxos, separada per un canal d'uns vuit quilòmetres.

Nou!!: Mitologia grega і Paros · Veure més »

Parrasi (mitologia)

Parrasi (en grec antic Παρράσιος) va ser, segons la mitologia grega, un heroi arcadi, fill de Licàon o també fill de Zeus, i pare d'Arcas, el que va donar nom a l'Arcàdia.

Nou!!: Mitologia grega і Parrasi (mitologia) · Veure més »

Part preterme

El naixement prematur o part preterme és aquell en el qual el part ocorre abans de les 37 setmanes de gestació, en oposició a la majoria dels embarassos que duren més de 37 setmanes, comptades des del primer dia de l'última menstruació.

Nou!!: Mitologia grega і Part preterme · Veure més »

Partènope (sirena)

Partènope (del grec: Παρθενόμη) era una de les sirenes, la tomba de la qual, segons la mitologia grega es podia trobar a Nàpols, ciutat que rebia el seu nom antigament.

Nou!!: Mitologia grega і Partènope (sirena) · Veure més »

Partenó

El Partenó (del grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora.

Nou!!: Mitologia grega і Partenó · Veure més »

Partenopeu

Partenopeu (en grec Παρθενοπαῖоς, Parthenopaios), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi, fill d'Hipòmenes (o, segons altres, de Melèagre) i d'Atalanta.

Nou!!: Mitologia grega і Partenopeu · Veure més »

Pasífae

Dèdal i Pasífae (pintura al fresc, Pompeia, ''circa'' segle I) Pasífae (en grec Πασιφάη) va ser, en la mitologia grega, una heroïna, filla d'Hèlios i de Perseis.

Nou!!: Mitologia grega і Pasífae · Veure més »

Pasífae (satèl·lit)

Pasífae (en grec: Πασιφάη) és un satèl·lit retrògrad i irregular de Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Pasífae (satèl·lit) · Veure més »

Pasítea (satèl·lit)

Pasítea (del grec Πασιθέη), també conegut com a Júpiter XXXVIII, és un satèl·lit retrògrad irregular de Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Pasítea (satèl·lit) · Veure més »

Paul Radin

Paul Radin (Łódź, 2 d'abril de 1883 – Nova York, 21 de febrer de 1959) fou un antropòleg estatunidenc d'origen polonès.

Nou!!: Mitologia grega і Paul Radin · Veure més »

Pax (mitologia)

Pax és la divinitat que era la personificació de la pau, en la cultura romana.

Nou!!: Mitologia grega і Pax (mitologia) · Veure més »

Pàgases

Pàgases (en llatí Pagasae, en grec antic Παγασαί Pagasai) era una ciutat de Magnèsia a Tessàlia situada al nord del golf Pagàsic (Παγασητικὸς κόλπος, Pagasaeus Sinus).

Nou!!: Mitologia grega і Pàgases · Veure més »

Pàmfil (fill d'Egimi)

Segons la mitologia grega, Pàmfil (Πάμφιλος) va ser un dels dos fills d'Egimi i net de Doros.

Nou!!: Mitologia grega і Pàmfil (fill d'Egimi) · Veure més »

Pàncratis

Pàncratis (en grec antic Παγκρατις), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Aloeu i d'Ifimèdia, i germana dels Aloïdes.

Nou!!: Mitologia grega і Pàncratis · Veure més »

Pàntou

Pàntou (en grec antic Πάνθοος, Pánthoos), va ser, segons la mitologia grega, un dels ancians troians companys de Príam, com ho eren Antènor, Antímac, Ucalegont i Timetes, que es reunien vora les portes Escees a Troia per aconsellar al rei sobre els afers de la guerra.

Nou!!: Mitologia grega і Pàntou · Veure més »

Pàrtenos

Pàrtenos (en grec antic Παρθένος) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Estàfil, un fill de Dionís i d'Ariadna, i de Crisòtemis, filla de Carmànor.

Nou!!: Mitologia grega і Pàrtenos · Veure més »

Pàtrocle

Aquil·les curant Patrocle, ceràmica grega Segons la mitologia grega, Pàtrocle (en Πάτροκλος Pátroklos, 'Glòria del pare') era fill de Meneci i l'amant (o, depenent de les versions, millor amic) de l'heroi Aquil·les.

Nou!!: Mitologia grega і Pàtrocle · Veure més »

Pèlias

''Jàson donant a '''Pèlias''' el Velló d'Or'' (ca. 340 aC-330 aC, Museu del Louvre, París, França). Segons la mitologia grega, Pèlias (en grec antic Πελίας), va ser un heroi, fill, junt amb el seu germà bessó Neleu, de Posidó i de Tiro (o del déu-riu Enipeu, del qual Posidó va prendre la forma).

Nou!!: Mitologia grega і Pèlias · Veure més »

Pèlion

El mont Pèlion (en grec modern Πήλιο, Pílio; en Pḗlion) és una muntanya de Grècia situada al sud-est de la Tessàlia.

Nou!!: Mitologia grega і Pèlion · Veure més »

Pèlops

Pèlops Pèlops i Hipodàmia; Metropolitan Museum, Ciutat de Nova York Pèlops (enΠέλοψ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tàntal i de Dione (segons la genealogia més divulgada).

Nou!!: Mitologia grega і Pèlops · Veure més »

Pènia

Pènia (en grec antic Πενία), era, segons la mitologia grega, la personificació de la Pobresa i la necessitat.

Nou!!: Mitologia grega і Pènia · Veure més »

Pèntil

Segons la mitologia grega, Pèntil (en grec antic Πένθιλος, Péntilos), va ser un heroi, un fill il·legítim que Erígone, la filla d'Egist, donà a Orestes.

Nou!!: Mitologia grega і Pèntil · Veure més »

Pèrgam (mitologia)

Segons la mitologia grega, Pèrgam (en grec antic Πέργαμος, Pergamos), va ser un dels fills de Neoptòlem, rei de l'Epir, i la seva concubina Andròmaca.

Nou!!: Mitologia grega і Pèrgam (mitologia) · Veure més »

Pèteu

Pèteu (en llatí Peteus o Peteos en grec antic Πετεώς o Πετεώο o Πέτην) va ser, segons la mitologia grega, un fill d'Orneu, fill d'Erecteu.

Nou!!: Mitologia grega і Pèteu · Veure més »

Píel

D'acord amb la mitologia grega, Píel fou un dels fills de Neoptòlem, rei de l'Epir, i Andròmaca.

Nou!!: Mitologia grega і Píel · Veure més »

Píer

Píer (en grec antic Πίερος), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de la ciutat de Pièria, a Tràcia.

Nou!!: Mitologia grega і Píer · Veure més »

Pílades

A la mitologia grega, Pílades (en grec antic Πυλάδης), va ser un heroi grec, fill d'Estrofi, rei de la Fòcida, i d'Anaxíbia, la germana d'Agamèmnon.

Nou!!: Mitologia grega і Pílades · Veure més »

Pília

Pília, d'acord amb la mitologia grega, fou una filla de Pilas, rei de Mègara.

Nou!!: Mitologia grega і Pília · Veure més »

Pírous

Pírous (en grec antic Πείροος "Peiroos") va ser, segons la mitologia grega, un cabdill dels tracis que a la Guerra de Troia es va aliar amb el rei Príam.

Nou!!: Mitologia grega і Pírous · Veure més »

Pítane

Segons la mitologia grega, Pítane (en Πιτάνη) va ser una nimfa, filla del déu-riu Eurotes.

Nou!!: Mitologia grega і Pítane · Veure més »

Pòl·lux (estrella)

Pòl·lux (Beta dels Bessons / β Geminorum) és l'estel més brillant de la constel·lació dels Bessons i un dels més brillants del cel.

Nou!!: Mitologia grega і Pòl·lux (estrella) · Veure més »

Pòl·lux (satèl·lit)

Pòl·lux, també conegut com a Saturn XXXIV (designació provisional S/2004 S 5), és un satèl·lit natural molt petit de Saturn, coorbital amb Dione i que ocupa el punt de Lagrange (L₅).

Nou!!: Mitologia grega і Pòl·lux (satèl·lit) · Veure més »

Peant

Segons la mitologia grega, Peant (en grec antic Ποίας, Poias) fou un heroi, fill de Tàumac, cabdill de Magnèsia.

Nou!!: Mitologia grega і Peant · Veure més »

Peà (mitologia)

Peà (en grec antic Παιάν), segons la mitologia grega és, en els cultes de l'època clàssica un epítet ritual aplicat a Apol·lo "guaridor".

Nou!!: Mitologia grega і Peà (mitologia) · Veure més »

Peó

D'acord amb la mitologia grega, Peó (en grec antic Παιών) va ser un heroi, fill d'Endimió, rei de l'Èlide.

Nou!!: Mitologia grega і Peó · Veure més »

Pederàstia

Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.

Nou!!: Mitologia grega і Pederàstia · Veure més »

Pederàstia a l'antiga Grècia

V-. ''L'home amb barba està representat en un tradicional gest de festeig pederasta, amb una mà buscant acariciar al jove i l'altra tocant la seva barbeta mirant-lo als ulls.''J.D. Beazley, "Alguns atuells de l'Àtica en el museu de Xipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenos, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant').

Nou!!: Mitologia grega і Pederàstia a l'antiga Grècia · Veure més »

Pegàs (mitologia)

En la mitologia grega, Pegàs, Pegas o Pègasos (en Πήγασος, Pégasos) era el cavall alat nascut del coll tallat de la Medusa, i aquí es relaciona amb el mite de Perseu.

Nou!!: Mitologia grega і Pegàs (mitologia) · Veure més »

Pelasg

Pelasg (Pelasgus), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Zeus i de Níobe.

Nou!!: Mitologia grega і Pelasg · Veure més »

Peleu

'''Peleu''', Aquil·les i Quiró (circa 500 aC, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes). Peleu (en grec Πηλεύς Pêleús) segons la mitologia grega, fou un heroi grec que fou pare d'Aquil·les.

Nou!!: Mitologia grega і Peleu · Veure més »

Pelopea (filla de Pèlias)

Segons la mitologia grega, Pelopea (en grec antic Πελόπεια) va ser una filla de Pèlias, rei de Iolcos.

Nou!!: Mitologia grega і Pelopea (filla de Pèlias) · Veure més »

Pelopea (filla de Tiestes)

Segons la mitologia grega, Pelopea (en grec antic Πελόπεια), és el nom de la mare d'Egist, fill que va tenir involuntàriament, fruit d'una unió incestuosa amb el seu pare, Tiestes.

Nou!!: Mitologia grega і Pelopea (filla de Tiestes) · Veure més »

Peloponès

El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.

Nou!!: Mitologia grega і Peloponès · Veure més »

Pena (mitologia)

Pena (en grec antic Ποινή), va ser segons la mitologia grega una personificació de la venjança o del càstig.

Nou!!: Mitologia grega і Pena (mitologia) · Veure més »

Penèleos

Penèleos (en grec antic Πηνέλεως), va ser, segons la mitologia grega, un heroi beoci que figura entre els pretendents d'Helena.

Nou!!: Mitologia grega і Penèleos · Veure més »

Penèlope

Penèlope (en grec: Πηνελόπεια o Πηνελόπη) és un personatge de lOdissea, un dels dos grans poemes èpics atribuïts a Homer.

Nou!!: Mitologia grega і Penèlope · Veure més »

Peneu

Peneu consolat per altres déus-rius per la pèrdua de la seva filla Dafne Segons la mitologia grega, Peneu (en grec antic Πηνειός, Peneios), era un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Peneu · Veure més »

Pentacle invertit

màgia negra. El Pentacle invertit ha estat associat des de fa molt temps amb el misteri i la màgia.

Nou!!: Mitologia grega і Pentacle invertit · Veure més »

Pentesilea

Pentesilea, en grec: Πενθεσίλεια o "Penthesilea", segons la mitologia grega, fou la reina de les guerreres amazones, i les va dirigir en la Guerra de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Pentesilea · Veure més »

Penteu

D'acord amb la mitologia grega, Penteu (en grec antic Πενθεύς), va ser un rei de Tebes, fill d'Equíon, un dels Esparts, i d'Agave, una de les filles de Cadme.

Nou!!: Mitologia grega і Penteu · Veure més »

Percy Jackson i els déus de l'Olimp

Percy Jackson i els déus de l'Olimp és una sèrie de llibres juvenils, publicada en versió original anglesa com a Percy Jackson & the Olympians per l'escriptor dels Estats Units Rick Riordan.

Nou!!: Mitologia grega і Percy Jackson i els déus de l'Olimp · Veure més »

Peribea (filla d'Alcàtou)

D'acord amb la mitologia grega, Peribea (en grec antic Περίβοια, Periboia) va ser una filla d'Alcàtou, rei de Mègara.

Nou!!: Mitologia grega і Peribea (filla d'Alcàtou) · Veure més »

Peribea (filla d'Eurimedont)

Segons la mitologia grega, Peribea (en grec antic Περίβοια, Periboia) va ser una filla d'Eurimedont, cabdill de Paros.

Nou!!: Mitologia grega і Peribea (filla d'Eurimedont) · Veure més »

Peribea (mare de Tideu)

Peribea (en grec antic Περίβοια, Periboia), va ser, segons la mitologia grega, la filla d'Hipònous, rei d'Olenus i esposa d'Eneu, i per tant, mare de Tideu.

Nou!!: Mitologia grega і Peribea (mare de Tideu) · Veure més »

Periclimen (fill de Neleu)

D'acord amb la mitologia grega, Periclimen (en grec antic Περικλύμενος, Periclímenos), va ser un heroi grec, fill de Neleu i de Cloris.

Nou!!: Mitologia grega і Periclimen (fill de Neleu) · Veure més »

Periclimen (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Periclimen (en grec antic Περικλύμενος), va ser un heroi, fill de Posidó i de Cloris, la filla de Tirèsias.

Nou!!: Mitologia grega і Periclimen (fill de Posidó) · Veure més »

Perieres

Segons la mitologia grega, Perieres (en grec antic Περιήρης), va ser un rei de Messènia.

Nou!!: Mitologia grega і Perieres · Veure més »

Perifant

Perifant (en grec antic Περίφας), va ser, segons la mitologia grega, un rei molt antic de l'Àtica, anterior a Cècrops, i conegut per la seva pietat i la seva justícia.

Nou!!: Mitologia grega і Perifant · Veure més »

Perifetes

Perifetes (en grec antic Περιφήτης), va ser, d'acord amb la mitologia grega, un bandit, fill d'Hefest i d'Anticlea.

Nou!!: Mitologia grega і Perifetes · Veure més »

Perigune

Perigune (en grec antic Περιγούνη), va ser, segons la mitologia grega, una filla de Sinis, el bandit que assaltava els viatgers prop de Corint.

Nou!!: Mitologia grega і Perigune · Veure més »

Perimele

Segons la mitologia grega, Perimele (en grec antic Περιμήλη), va ser una princesa tessàlia, filla d'Admet i d'Alcestis, i germana d'Eumel.

Nou!!: Mitologia grega і Perimele · Veure més »

Perimele (filla d'Hipodamant)

Segons la mitologia grega, Perimele (en Περιμήλη) va ser una filla d'Hipodamant, cabdill etoli.

Nou!!: Mitologia grega і Perimele (filla d'Hipodamant) · Veure més »

Pero

Segons la mitologia grega, Pero (en grec antic Πηρώ) va ser una filla de Neleu, rei de Pilos, i de Cloris.

Nou!!: Mitologia grega і Pero · Veure més »

Persèfone

En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.

Nou!!: Mitologia grega і Persèfone · Veure més »

Perseida

Segons la mitologia grega, Perseida (en Περσηίς) va ser una nimfa oceànida, filla d'Ocèan i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Perseida · Veure més »

Perses (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Perses (en grec antic Πέρσης) va ser un tità, fill de Crios i d'Euríbia.

Nou!!: Mitologia grega і Perses (mitologia) · Veure més »

Perseu (heroi grec)

Cellini. Loggia dei Lanzi En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles.

Nou!!: Mitologia grega і Perseu (heroi grec) · Veure més »

Perseu allibera Andròmeda

Perseu allibera Andròmeda és una pintura de l'artista neerlandès Peter Paul Rubens, realitzada l'any 1607.

Nou!!: Mitologia grega і Perseu allibera Andròmeda · Veure més »

Perseu i Andròmeda (Leighton)

Perseu i Andròmeda és una pintura a l'oli d'estil prerafaelita obra de sir Frederic Leighton.

Nou!!: Mitologia grega і Perseu i Andròmeda (Leighton) · Veure més »

Petricor

Pluja sobre un camí de Cornualla, Anglaterra. Petricor és el nom que rep l'olor que provoca la pluja en caure en els sòls eixuts.

Nou!!: Mitologia grega і Petricor · Veure més »

Petrificació

sílice (silicificació). amonites. Petrificar (del llatí petra (pedra) i -ficar) es refereix a convertir o transformar alguna cosa en pedra, en algun altre material dur o simplement,endurir-la.

Nou!!: Mitologia grega і Petrificació · Veure més »

Peuceci

Peuceci, va ser, segons la mitologia grega, un dels cinquanta fills de Licàon i de Cil·lene.

Nou!!: Mitologia grega і Peuceci · Veure més »

Pierre-Narcisse Guérin

Salon de peinture'' al 1799, (Museu del Louvre) ''L'Aurore et Céphale'', (Museu del Louvre) Baró Pierre-Narcisse Guérin (13 de maig del 1774, París - 6 de juliol del 1833, Roma), fou un pintor francès membre de l'Acadèmia.

Nou!!: Mitologia grega і Pierre-Narcisse Guérin · Veure més »

Pigmalió

Pigmalió (en grec antic Πυγμαλίων) va ser, segons la mitologia grega un rei de Xipre que a més de ser sacerdot, era també un magnífic escultor.

Nou!!: Mitologia grega і Pigmalió · Veure més »

Pigmalió (fill de Belos)

Segons la mitologia grega, Pigmalió (en grec antic Πυγμαλίων) va ser un rei de Tir, en la Fenícia, fill de Belos (o de Mutos, segons altres genealogies) i germà de la famosa Elissa, més coneguda amb el nom de Dido a qui la tradició atribueix la fundació de Cartago, prop de Tunísia, i encara més cèlebre pels seus desgraciats amors amb el príncep troià Enees, tan sentidament narrats per Virgili en la seva Eneida.

Nou!!: Mitologia grega і Pigmalió (fill de Belos) · Veure més »

Pigmeus (mitologia)

Ceràmica àtica de figures vermelles, del 430–420 aC, Museu Arqueològic Nacional d'Espanya Segons la mitologia grega, els pigmeus (en Pygmaioi) foren un poble fabulós d'éssers extraordinàriament petits que vivia al sud d'Egipte, tot i que alguns els situen en altres indrets exòtics, com en una regió de l'Índia.

Nou!!: Mitologia grega і Pigmeus (mitologia) · Veure més »

Pilas (mitologia)

Pilas (en grec antic Πύλας), segons la mitologia grega, va ser un rei de Mègara, fill de Clesó i net de Lèlex.

Nou!!: Mitologia grega і Pilas (mitologia) · Veure més »

Pilèmenes

Segons la mitologia grega, Pilèmenes (Pylaemenes) fou un rei de Paflagònia que va lluitar a la guerra de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Pilèmenes · Veure més »

Pilos (fill d'Ares)

Segons la mitologia grega, Pilos fou un heroi, fill d'Ares i de Demònice.

Nou!!: Mitologia grega і Pilos (fill d'Ares) · Veure més »

Pindos (mitologia)

Pindos (en grec antic Πίνδος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Macèdon en la tradició que considera aquest heroi un dels fills de Licàon.

Nou!!: Mitologia grega і Pindos (mitologia) · Veure més »

Pirítous

Pirítous i Hipodamia rebent els centaures. Fresc de Pompeia D'acord amb la mitologia grega, Pirítous (en grec antic Πειρίθοος, Peirithoos), va ser un rei dels làpites, fill d'Ixíon.

Nou!!: Mitologia grega і Pirítous · Veure més »

Pirecmes

Pirecmes (en grec antic Πυραίχμης) va ser, segons la mitologia grega, un dels dos caps del contingent de peons (els habitants de Peònia) que van anar a la guerra de Troia per ajudar el rei Príam.

Nou!!: Mitologia grega і Pirecmes · Veure més »

Pirene (nàiade)

La font de Pirene segons Göttling Segons la mitologia grega, Pirene (en Πειρήνη) va ser una nàiada filla del déu-riu Asop, o bé d'Aqueloos, també un fill d'Oceà o Gea, i fins i tot d'Èbal, fill de Cinortes.

Nou!!: Mitologia grega і Pirene (nàiade) · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Mitologia grega і Pirineus · Veure més »

Pirra

Pirra (en grec antic Πύρρα "La pel-roja") va ser, segons la mitologia grega, una heroïna, filla d'Epimeteu i de Pandora.

Nou!!: Mitologia grega і Pirra · Veure més »

Pisa (Èlide)

Pisa (en Πῖσα) era una ciutat de l'Èlida, al Peloponnès, antiga capital del districte independent de la Pisàtida, després conquerit per Elis.

Nou!!: Mitologia grega і Pisa (Èlide) · Veure més »

Pisístrat (fill de Nèstor)

Pisístrat (en grec antic Πεισίστρατος, Peisístratos) va ser, segons la mitologia grega, un heroi grec, fill de Nèstor.

Nou!!: Mitologia grega і Pisístrat (fill de Nèstor) · Veure més »

Pitó (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, la serp gegantina i nascuda directament de Gea fou anomenada Pitó (en grec antic Πύθων).

Nou!!: Mitologia grega і Pitó (mitologia) · Veure més »

Piteu (rei)

Segons la mitologia grega, Piteu (en Πιτθεύς) va ser un rei de Trezè, fill de Pèlops i d'Hipodamia, i germà de Tiestes, d'Atreu i de Trezè.

Nou!!: Mitologia grega і Piteu (rei) · Veure més »

Pitireu

Pitireu (en grec antic Πιτυρεύς), va ser, segons la mitologia grega, un rei d'Epidaure, al Peloponès, descendent d'Ió.

Nou!!: Mitologia grega і Pitireu · Veure més »

Pitis (mitologia)

Pan i Pitis Pitis, (en grec antic Πίτυς), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa que formava part del grup de les Orèades, estimada per Pan.

Nou!!: Mitologia grega і Pitis (mitologia) · Veure més »

Planeta menor

Els planetes menors són cossos celestes del sistema solar que orbiten al voltant del Sol (o d'altres sistemes planetaris orbitant altres estrelles) més grans que els meteoroides però més petits que els planetes.

Nou!!: Mitologia grega і Planeta menor · Veure més »

Planetes en l'astrologia

El concepte de planeta en l'astrologia és diferent del que es fa servir en l'astronomia moderna.

Nou!!: Mitologia grega і Planetes en l'astrologia · Veure més »

Plèiades (astronomia)

Les Plèiades (també conegudes com a Messier 45, M45, les Set Germanes, o Subaru (al Japó)) és un cúmul obert en la constel·lació de Taure.

Nou!!: Mitologia grega і Plèiades (astronomia) · Veure més »

Plèiades (mitologia)

Segons la mitologia grega, les Plèiades (Πληίαδες, segons Pierre Grimal. Πέλειαι, -ων αἱ, segons José M. Pabón S. de Urbina) foren nimfes, filles d'Atlas i de Plèione.

Nou!!: Mitologia grega і Plèiades (mitologia) · Veure més »

Plèione

D'acord amb la mitologia grega, Plèione (en grec antic Πληιόνη), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Plèione · Veure més »

Plístenes

Plístenes (en grec antic Πλεισθένης), figura, segons la mitologia grega, entre la genealogia dels atrides i dels pelòpides, els descendents de Pèlops, però el seu paper és molt divergent segons les tradicions.

Nou!!: Mitologia grega і Plístenes · Veure més »

Pleione (orquídia)

Pleione és un gènere d'orquídies de mida petita que predominantment són plantes terrestres, però algunes espècies són epífits o litòfits.

Nou!!: Mitologia grega і Pleione (orquídia) · Veure més »

Pleuró (mitologia)

Segons la mitologia grega, Pleuró (en grec antic Πλευρών), va ser un fill d'Etol, rei d'Etòlia, i de Prònoe, i germà de Calidó.

Nou!!: Mitologia grega і Pleuró (mitologia) · Veure més »

Plexaura

Plexaura (en grec antic Πληξαύρη) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Mitologia grega і Plexaura · Veure més »

Plexip

Segons la mitologia grega, Plexip (en grec antic Πλήξιππος, Plexippos), va ser un heroi, fill de Testi.

Nou!!: Mitologia grega і Plexip · Veure més »

Plus ultra

Lema '''Plus Ultra''' a l'Ajuntament de Sevilla Escut d'Espanya amb el lema '''Plus ultra''' al voltant de les columnes d'Hèrcules Plus ultra (del llatí que significa "més enllà") és un lema llatí, actualment lema d'Espanya.

Nou!!: Mitologia grega і Plus ultra · Veure més »

Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

Nou!!: Mitologia grega і Plutó (mitologia) · Veure més »

Pluto

Segons la mitologia grega, Pluto (en grec antic Πλουτω) va ser una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Mitologia grega і Pluto · Veure més »

Plutos

s, segons l'original esculpit entre el 374 aC i el 370 aC). Plutos (en grec antic Πλοῦτος; en llatí Plutus), era en la mitologia grega transmesa per Hesíode, fill de Jasió i de Demèter.

Nou!!: Mitologia grega і Plutos · Veure més »

Podarces

Segons la mitologia grega, Podarces (en grec antic Ποδάρκης), va ser un heroi, fill d'Íficle.

Nou!!: Mitologia grega і Podarces · Veure més »

Podarge

Segons la mitologia grega, Podarge (en grec antic Ποδάργη), va ser una de les Harpies.

Nou!!: Mitologia grega і Podarge · Veure més »

Políxena

Políxena (en grec antic Πολυξένη) era, segons la mitologia grega, una de les filles de Príam i Hècuba.

Nou!!: Mitologia grega і Políxena · Veure més »

Poliïd

Segons la mitologia grega, Poliïd (en Πολύϊδος), va ser un endeví corinti, fill de Cèran, del llinatge de Melamp.

Nou!!: Mitologia grega і Poliïd · Veure més »

Polibotes

475-470 aC., descoberta a Vulci, Etrúria). Polibotes (en grec antic Πολυβώτης), va ser, segons la mitologia grega, un gegant, fill d'Urà i de Gea.

Nou!!: Mitologia grega і Polibotes · Veure més »

Policasta

Policasta (en grec antic Πολυκάστη), és un personatge de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Policasta · Veure més »

Policàon

Policàon (en grec antic Πολυκάων), va ser, segons la mitologia grega, el fill petit de Lèlex i de Peridea.

Nou!!: Mitologia grega і Policàon · Veure més »

Polidamant

Segons la mitologia grega, Polidamant (Polydámas) va ser un heroi troià, fill de Pàntou i de Frontis, o bé de Prònome, la filla de Clici.

Nou!!: Mitologia grega і Polidamant · Veure més »

Polidectes

D'acord amb la mitologia grega, Polidectes (en Πολυδέκτης), va ser un rei de Sèrifos, fill de Magnes i d'una nàiade, i descendent d'Èol.

Nou!!: Mitologia grega і Polidectes · Veure més »

Polidor (fill de Cadme)

D'acord amb la mitologia grega, Polidor (en grec antic Πολύδωρος) va ser un rei de Tebes, fill de Cadme i d'Harmonia.

Nou!!: Mitologia grega і Polidor (fill de Cadme) · Veure més »

Polidora (filla de Peleu)

Polidora (en grec antic Πολυδώρα) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Peleu i d'Antígona, la filla d'Eurició.

Nou!!: Mitologia grega і Polidora (filla de Peleu) · Veure més »

Polifem (fill d'Èlat)

Polifem (en grec antic Πολύφημος), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Èlat, rei dels làpites, i d'Higia.

Nou!!: Mitologia grega і Polifem (fill d'Èlat) · Veure més »

Polifem (fill de Posidó)

A la mitologia grega, Polifem (grec antic: Πολύφημο&#962) era un ciclop, és a dir, un gegant d'un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa, filla de Forcis.

Nou!!: Mitologia grega і Polifem (fill de Posidó) · Veure més »

Polifides

Segons la mitologia grega, Polifides (en grec antic Πολυφείδης), va ser un endeví, fill de Manci, i per tant, descendent de Melamp.

Nou!!: Mitologia grega і Polifides · Veure més »

Polifonte (mitologia)

Polifonte (en grec antic Πολυφόντη), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Hipònou, un traci que s'havia casat amb Trassa, filla d'Ares i de Terenia, la filla del déu-riu Estrímon.

Nou!!: Mitologia grega і Polifonte (mitologia) · Veure més »

Polifontes

Polifontes (en grec antic Πολυφόντης), va ser, segons la mitologia grega, un heràclida que arribà a ser rei de Messènia.

Nou!!: Mitologia grega і Polifontes · Veure més »

Polimàstia

La polimàstia també coneguda com a pits accessoris, pits supernumeraris o mammae erraticae, és la condició de tenir un pit addicional.

Nou!!: Mitologia grega і Polimàstia · Veure més »

Polimèstor

Bauer - Polimèstor matant Polidor Segons la mitologia grega, Polimèstor p. 64 o Polimnèstor (en grec antic Πολυμ(ν)ήστωρ), va ser un rei del Quersonès, a Tràcia.

Nou!!: Mitologia grega і Polimèstor · Veure més »

Polimela (filla d'Èol)

D'acord amb la mitologia grega, Polimela (en grec antic Πολυμήλα), va ser una filla d'Èol, rei dels vents.

Nou!!: Mitologia grega і Polimela (filla d'Èol) · Veure més »

Polimela (filla de Filant)

D'acord amb la mitologia grega, Polimela (en grec antic Πολυμήλη), va ser una filla de Filant.

Nou!!: Mitologia grega і Polimela (filla de Filant) · Veure més »

Polimela (filla de Peleu)

Segons la mitologia grega, Polimela (en grec antic Πολυμήλη), va ser una filla de Peleu i d'Antígona.

Nou!!: Mitologia grega і Polimela (filla de Peleu) · Veure més »

Polipetes

Polipetes (en grec antic Πολυποίτης), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Pirítous, rei dels làpites, i d'Hipodamia.

Nou!!: Mitologia grega і Polipetes · Veure més »

Poliportes

Poliportes (en grec antic Πολιπόρθης) o també Ptoliportes (Πτολιπόρθης) (les dues veus són equivalents) va ser, segons la mitologia grega, un fill d'Odisseu i Penèlope nascut quan aquest heroi va tornar de la guerra de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Poliportes · Veure més »

Polites

Segons la mitologia grega, Polites (en grec antic Πολίτης), va ser un heroi troià, fill de Príam i d'Hècuba.

Nou!!: Mitologia grega і Polites · Veure més »

Polixen

Polixen (en grec antic Πολύξενος), va ser segons la mitologia grega, un dels nets d'Augias, per part del seu pare Agàstenes.

Nou!!: Mitologia grega і Polixen · Veure més »

Polixo (dona de Tlepòlem)

Polixo (en grec antic Πολυξώ), va ser, segons la mitologia grega, l'esposa de Tlepòlem, rei de Rodes i fill d'Hèracles, mort davant de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Polixo (dona de Tlepòlem) · Veure més »

Polixo (muller de Nicteu)

Segons la mitologia grega, Polixo (en grec antic Πολυξώ) fou la muller de Nicteu i la mare d'Antíope.

Nou!!: Mitologia grega і Polixo (muller de Nicteu) · Veure més »

Polixo (sacerdotessa)

Segons la mitologia grega, Polixo (en grec antic Πολυξώ) va ser una sacerdotessa d'Apol·lo.

Nou!!: Mitologia grega і Polixo (sacerdotessa) · Veure més »

Poma de la Discòrdia

J. M. W. Turner, "The Goddess of Discord Choosing the Apple of Contention in the Garden of the Hesperides" La Poma de la Discòrdia fa referència a un relat de la mitologia grega en el qual la deessa Eris (Ἔρις) va llançar aquesta poma daurada al centre del banquet dels déus celebrat pel casament de Peleu i Tetis com a premi a la més bella.

Nou!!: Mitologia grega і Poma de la Discòrdia · Veure més »

Ponent (vent)

El ponent és el punt cardinal oest, i més concretament, el vent que prové de l'oest.

Nou!!: Mitologia grega і Ponent (vent) · Veure més »

Pontos (mitologia)

Pontos en un mosaic romà antic, Tunisia Pontos (en grec antic Πόντος, ‘mar’; en llatí Pontus-ȏs: el Pont), o Pont era, a la mitologia grega, un antic déu del mar preolímpic, fill de Gea, la Terra, i germà d'Urà.

Nou!!: Mitologia grega і Pontos (mitologia) · Veure més »

Poros (mitologia)

Poros (en grec antic Πόρος "camí", "sender", o també "recurs"), era, segons la mitologia grega, la personificació de l'oportunitat i els mitjans per a aconseguir alguna cosa.

Nou!!: Mitologia grega і Poros (mitologia) · Veure més »

Portada/article maig 22

Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.

Nou!!: Mitologia grega і Portada/article maig 22 · Veure més »

Portàon

D'acord amb la mitologia grega, Portàon (en Πορθάων), o be Partàon o Porteu, va ser un rei de Calidó, fill d'Agènor i d'Epicasta i, per tant, net de Pleuró.

Nou!!: Mitologia grega і Portàon · Veure més »

Posidó

En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.

Nou!!: Mitologia grega і Posidó · Veure més »

Pothos

* Pothos (mitologia), un personatge de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Pothos · Veure més »

Potos (mitologia)

Potos (en grec antic Πόθος), va ser, segons la mitologia grega, la personificació del Desig amorós.

Nou!!: Mitologia grega і Potos (mitologia) · Veure més »

Prat de l'Asfòdel

El Prat de l'Asfòdel (en grec antic ἀσφοδελὸς λειμών asphodelòs leimṓn) és una secció de l'Hades (inframon grec) de la mitologia grega on anaven a parar les ànimes mortals per viure-hi després de la mort.

Nou!!: Mitologia grega і Prat de l'Asfòdel · Veure més »

Praxídice (satèl·lit)

Praxídice (en grec antic Πραξιδίκη) o Júpiter XXVII, és un satèl·lit irregular i retrògrad de Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Praxídice (satèl·lit) · Veure més »

Praxítea (esposa d'Erictoni)

D'acord amb la mitologia grega, Praxítea (en grec Πραξιθέα) va ser una nimfa, esposa d'Erictoni, que li va donar un fill, Pandíon.

Nou!!: Mitologia grega і Praxítea (esposa d'Erictoni) · Veure més »

Praxítea (filla del Cefis)

Segons la mitologia grega, Praxítea (en grec Πραξιθέα), va ser una nimfa, filla del déu-riu Cefís o, segons altres, de Fràsim i Diogènia, que era filla de Cefís.

Nou!!: Mitologia grega і Praxítea (filla del Cefis) · Veure més »

Prètides

Les Prètides (en grec antic Προιτίδες), segons la mitologia grega, van ser les filles de Pretos, rei d'Argos (o de Tirint), i d'Estenebea.

Nou!!: Mitologia grega і Prètides · Veure més »

Príam

Príam (grec Πρίαμος, Priamos) a la mitologia grega és el rei de Troia al temps de la guerra homònima.

Nou!!: Mitologia grega і Príam · Veure més »

Pròmac (fill d'Èson)

D'acord amb la mitologia grega, Pròmac (en grec antic Πρόμαχος), va ser un fill d'Èson i d'Alcimede (o Perimede).

Nou!!: Mitologia grega і Pròmac (fill d'Èson) · Veure més »

Prònax

Prònax (en grec antic Πρώναξ), segons la mitologia grega, va ser un heroi, fill de Tàlau, rei d'Argos, el fill de Biant, i de Lisímaca.

Nou!!: Mitologia grega і Prònax · Veure més »

Pròtous

Pròtous (en grec antic Πρόθοος), va ser, segons la mitologia grega, un cabdill dels magnesis davant de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Pròtous · Veure més »

Prósimna (Berbati)

Prósimna (en grec, Πρόσυμνα) és el nom d'un poble de Grecia que pertany al municipi d'Argos-Micenes, en la unitat perifèrica d'Argòlida.

Nou!!: Mitologia grega і Prósimna (Berbati) · Veure més »

Presbó

Presbó (Πρέσβων), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, cinquè fill de Frixos i de Calcíope o, segons Acusilau i Hesíode, de Iofassa.

Nou!!: Mitologia grega і Presbó · Veure més »

Presocràtics

La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.

Nou!!: Mitologia grega і Presocràtics · Veure més »

Primno

Segons la mitologia grega, Primno (en Πρυμνώ, que significa 'que és en un extrem', 'que es troba a l'arrel') va ser una nimfa del grup de les oceànides, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Mitologia grega і Primno · Veure més »

Procne

Filomela i Procne mostren el cap del seu fill a Tereu D'acord amb la mitologia grega, Procne (en grec antic Πρόκνη), va ser una heroïna, filla de Pandíon, rei d'Atenes, i de Zeuxipe.

Nou!!: Mitologia grega і Procne · Veure més »

Procris

D'acord amb la mitologia grega, Procris (en grec antic Πρόκρις) va ser una princesa atenenca, filla d'Erecteu, tot i que hi ha una variant de la tradició que la considera filla de Cècrops.

Nou!!: Mitologia grega і Procris · Veure més »

Progne

Progne és un dels gèneres d'ocells, de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Nou!!: Mitologia grega і Progne · Veure més »

Prometeu

* Astronomia: Prometeu (satèl·lit) és un dels satèl·lits de Saturn.

Nou!!: Mitologia grega і Prometeu · Veure més »

Prometeu (mitologia)

''Prometeu'', de Gustave Moreau. Imatge de Prometeu encadenat i amb l'àguila menjant-li el fetge. Prometeu (en grec Προμηθεύς, 'previsió', 'prospecció') és una divinitat de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Prometeu (mitologia) · Veure més »

Prometeu (satèl·lit)

Prometeu vist pel Voyager 2 el 25 d'agost de 1981. Prometeu és un satèl·lit de Saturn descobert el 1980 per la sonda espacial Voyager 1.

Nou!!: Mitologia grega і Prometeu (satèl·lit) · Veure més »

Prometi

El prometi és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Pm i el seu nombre atòmic és 61, i pertany al grup dels lantanoides.

Nou!!: Mitologia grega і Prometi · Veure més »

Proserpine (obra de teatre)

''Proserpine'' Per Dante Gabriel Rossetti (1874) Proserpine és un drama en vers escrit per a nens pels escriptors romàntics anglesos Mary Shelley i el seu marit Percy Bysshe Shelley.

Nou!!: Mitologia grega і Proserpine (obra de teatre) · Veure més »

Protògens

En la mitologia grega, el nom Protogenoi (en grec. Πρωτογενοι) significa 'nascuts en primer lloc' o 'primitius'.

Nou!!: Mitologia grega і Protògens · Veure més »

Protesilau

Segons la mitologia grega, Protesilau (en Πρωτεσίλαος) fou un heroi grec d'origen tessali, fill d'Íficle i d'Astíoque.

Nou!!: Mitologia grega і Protesilau · Veure més »

Proteu

Proteu, (grec antic: Πρωτεύ&#962) d'acord amb la mitologia grega, fou un déu marí, fill d'Oceà i de Tetis (però també se'l fa fill de Posidó).

Nou!!: Mitologia grega і Proteu · Veure més »

Proteu (satèl·lit)

Proteu, també anomenat Neptú VIII, és un satèl·lit natural del vuitè planeta del sistema solar.

Nou!!: Mitologia grega і Proteu (satèl·lit) · Veure més »

Protogenia (filla d'Erecteu)

Segons la mitologia grega, Protogenia (en Πρωτογένεια, 'nascuda la primera') va ser una princesa atenesa, filla d'Erecteu i de Praxítea.

Nou!!: Mitologia grega і Protogenia (filla d'Erecteu) · Veure més »

Protogenia (filla de Calidó)

Segons la mitologia grega, Protogenia (en Πρωτογένεια, 'nascuda la primera') va ser una filla de Calidó i d'Eòlia.

Nou!!: Mitologia grega і Protogenia (filla de Calidó) · Veure més »

Protogenia (filla de Deucalió)

Segons la mitologia grega, Protogenia (Πρωτογένεια) fou una filla de Deucalió i de Pirra.

Nou!!: Mitologia grega і Protogenia (filla de Deucalió) · Veure més »

Protohistòria de la península Ibèrica

300 aehttp://arkeotavira.com/Mapas/Iberia/Populi.htm Pobles de la península Ibèrica Protohistòria de la península Ibèrica és la denominació historiogràfica del període inicial de la història antiga de la península Ibèrica, del final de la prehistòria de la península Ibèrica, o de la transició entre ambdues èpoques.

Nou!!: Mitologia grega і Protohistòria de la península Ibèrica · Veure més »

Psàmate (filla de Nereu)

Segons la mitologia grega, Psàmate (en grec antic, Ψάμαθη) va ser una nereida, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Mitologia grega і Psàmate (filla de Nereu) · Veure més »

Psàmate (satèl·lit)

Psàmate, també conegut com a Neptú X (designació provisional S/2003 N 1), és un satèl·lit retrògrad de Neptú.

Nou!!: Mitologia grega і Psàmate (satèl·lit) · Veure més »

Psòfida

Plànol de Psòfida Psòfida (Ψωφίς, en Psophis) era una ciutat del nord-oest d'Arcàdia, que limitava al nord amb Acaia i a l'oest amb l'Èlida.

Nou!!: Mitologia grega і Psòfida · Veure més »

Pseudo-Apol·lodor

Pseudo-Apol·lodor és el nom que es dona actualment a l'autor del compendi mitològic grec titulat Biblioteca (Βιβλιοθήκη), una obra atribuïda anteriorment a Apol·lodor d'Atenes (del). No sabem res de la seva vida ni si va escriure altres obres.

Nou!!: Mitologia grega і Pseudo-Apol·lodor · Veure més »

Psicòstasi

''Llibre dels morts'' d'Ani, 1275 aC La psicòstasi (del grec antic ψυχή psicos "ànima" i στάσις stasis "estabilitat, suport, pes") és un terme que significa pesar les ànimes i es refereix al judici dels morts.

Nou!!: Mitologia grega і Psicòstasi · Veure més »

Psiloritis

El Psiloritis (Ψηλορείτης 'muntanya alta'), històricament conegut com a mont Ida (Ίδη), és una muntanya de Creta i el cim més elevat de l'illa, amb 2.456 metres.

Nou!!: Mitologia grega і Psiloritis · Veure més »

Psique (mitologia)

''El rapte de Psique'' de William-Adolphe Bouguereau Psique (en grec Ψυχή) és el nom de lànima.

Nou!!: Mitologia grega і Psique (mitologia) · Veure més »

Psofis (mitologia)

Psofis (en grec antic Ψωφίς) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Èrix, rei dels sicans.

Nou!!: Mitologia grega і Psofis (mitologia) · Veure més »

PSR B1257+12 c

PSR B1257+12 c, anomenat Poltergeist i inicialment conegut com a PSR B1257+12 B, és un exoplaneta que orbita el púlsar PSR B1257+12, situat al voltant d'una distància de la Terra de 710 ± 40 parsecs o 2 300 anys llum, en direcció de la constel·lació de la Verge.

Nou!!: Mitologia grega і PSR B1257+12 c · Veure més »

Psyche (cràter)

Psyche és un cràter de l'asteroide del tipus Amor (433) Eros, situat amb el sistema de coordenades planetocèntriques a 31.6 ° de latitud nord i 94.6 ° de longitud est.

Nou!!: Mitologia grega і Psyche (cràter) · Veure més »

Pterelau

D'acord amb la mitologia grega, Pterelau (en grec Πτερέλαος), va ser un heroi pertanyent a l'estirp de Perseu.

Nou!!: Mitologia grega і Pterelau · Veure més »

Puteal de la Moncloa

El Puteal de la Moncloa, també conegut com a Puteal de Madrid, és un brocal de pou -puteal en llatí- realitzat a l'antiga Roma en el segle I i pertanyent als fons del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya a Madrid on té el número d'inventari 2691.

Nou!!: Mitologia grega і Puteal de la Moncloa · Veure més »

Quadrangle Elysium

El quadrangle de Elysium és un dels 30 mapes quadrangulars de Mart utilitzats pel Programa de Recerca en Astrogeologia del Servei Geològic dels Estats Units (USGS).

Nou!!: Mitologia grega і Quadrangle Elysium · Veure més »

Quadriga

Quadriga sobre la Porta de Brandenburg, a Berlín s procedent de Cízic, Museu Arqueològic d'Istanbul. Fresc mostrant una quadriga. Tomba tràcia prop de Kazanlak (Bulgària). Una quadriga (del llatí, quadri-, quatre, i jungere, junyir, unir mitjançant un jou) era un carro impulsat per quatre cavalls en línia.

Nou!!: Mitologia grega і Quadriga · Veure més »

Quíone (filla de Bòreas)

Segons la mitologia grega, Quíone (en grec antic Χιονη, "neu") va ser una filla de Bòreas (de qui, de vegades, també es deia que era esposa), el vent del Nord (també considerat déu de l'hivern) i d'Oritia, la senyora de les tempestes a la muntanya.

Nou!!: Mitologia grega і Quíone (filla de Bòreas) · Veure més »

Quíone (filla de Dedalió)

D'acord amb la mitologia grega, Quíone p. 12 (en grec antic Χιονη, "neu") va ser una filla del rei Dedalió.

Nou!!: Mitologia grega і Quíone (filla de Dedalió) · Veure més »

Que el cel la jutgi

Que el cel la jutgi (títol original en anglès Leave Her to Heaven) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John M. Stahl i estrenada l'any 1945.

Nou!!: Mitologia grega і Que el cel la jutgi · Veure més »

Quelona

Quelona (del grec Χελώνη), segons la mitologia grega, és el nom de la tortuga.

Nou!!: Mitologia grega і Quelona · Veure més »

Quimera

"Quimera d'Arezzo". Estàtua de bronze etrusca. En la mitologia grega, Quimera (en grec, Χιμαιρα Khimaira) era un monstre que tenia forma de lleó, amb un cap de cabra enmig del dors i cua de serp o potes de drac, i que treia foc per la boca.

Nou!!: Mitologia grega і Quimera · Veure més »

Quimera (botànica)

L. quimera variegada Quimera sobre pera. Quimera sobre cítric. Quimera, en botànica, són normalment uns organismes simples compostos de dos o més tipus de teixits que són diferents genèticament.

Nou!!: Mitologia grega і Quimera (botànica) · Veure més »

Quimera d'Arezzo

La quimera d'Arezzo és una escultura etrusca de bronze i un dels exemples més coneguts de l'art dels etruscs.

Nou!!: Mitologia grega і Quimera d'Arezzo · Veure més »

Quimereu

Quimereu (en grec antic Χιμαιρεύς), segons la mitologia grega, va ser un fill del gegant Prometeu i de la filla d'Atlas, Celeno.

Nou!!: Mitologia grega і Quimereu · Veure més »

Quiró

Quiró (en grec antic Χείρων Khíron, 'l'inferior' dels fills de Cronos) va ser el més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Quiró · Veure més »

Quiromància

''La bona sort'', de Caravaggio (1594-1495; Canvas; Louvre), il·lustra una lectura de mans. ''La bona sort'' d'Enric Simonet i Lombardo (1899). La quiromància és segons els practicants, l'art de predir-li el futur mitjançant l'examen de les línies, prominències i altres característiques de la mà.

Nou!!: Mitologia grega і Quiromància · Veure més »

Raci

Segons la mitologia grega, Raci (en grec 'ΡάΚιος) és un cretenc, fill de Lebes, que es va casar amb Manto, i li va donar un fill: l'endeví Mopsos.

Nou!!: Mitologia grega і Raci · Veure més »

Radamantis

Radamantis o Radamant (en grec Ῥαδάμανθυς, en llatí Rhădămanthus), en la mitologia grega, és un déu heroi, fill de Zeus i Europa.

Nou!!: Mitologia grega і Radamantis · Veure més »

Ratpenat d'orelles curtes

El ratpenat d'orelles curtes (Cyttarops alecto) és una espècie de ratpenat de la família dels embal·lonúrids, que està ubicada dins del gènere monotípic Cyttarops.

Nou!!: Mitologia grega і Ratpenat d'orelles curtes · Veure més »

Ratpenat de cua de beina de les Filipines

El ratpenat de cua de beina de les Filipines (Emballonura alecto) és una espècie de ratpenat de la família dels embal·lonúrids.

Nou!!: Mitologia grega і Ratpenat de cua de beina de les Filipines · Veure més »

Ratpenat frugívor pigmeu

El ratpenat frugívor pigmeu (Aethalops alecto) és una espècie de ratpenat de la família dels pteropòdids.

Nou!!: Mitologia grega і Ratpenat frugívor pigmeu · Veure més »

Rattus niobe

Rattus niobe és una espècie de rosegador de la família dels múrids.

Nou!!: Mitologia grega і Rattus niobe · Veure més »

Raymond Dart

Raymond Arthur Dart i Joseph Lexden Shellshear el 1921 fou un anatomista i antropòleg australià, que va participar en el descobriment del primer fòssil de lAustralopithecus africanus (el Nen de Taung) el 1924.

Nou!!: Mitologia grega і Raymond Dart · Veure més »

Ròdope (mitologia)

Ròdope (en grec antic Ῥοδόπη) va ser, segons la mitologia grega, una filla del déu-riu Estrímon.

Nou!!: Mitologia grega і Ròdope (mitologia) · Veure més »

Ròpal

Ròpal (en grec antic Ῥόπαλος) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Festos, que era fill al seu torn d'Hèracles.

Nou!!: Mitologia grega і Ròpal · Veure més »

Rea (mitologia)

En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.

Nou!!: Mitologia grega і Rea (mitologia) · Veure més »

Rea (nom)

Rea (en grec antic: Ῥέα, català) és un prenom femení d'origen grec Era el nom de Rea, un Tità en mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Rea (nom) · Veure més »

Rea (satèl·lit)

Rea és el segon satèl·lit més gran de Saturn.

Nou!!: Mitologia grega і Rea (satèl·lit) · Veure més »

Regió del Pont

La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.

Nou!!: Mitologia grega і Regió del Pont · Veure més »

Regnat de Cleòpatra

pp.

Nou!!: Mitologia grega і Regnat de Cleòpatra · Veure més »

Regne d'Ibèria

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.

Nou!!: Mitologia grega і Regne d'Ibèria · Veure més »

Rei de Troia

Els reis de la Tròade o reis de Dardània, posteriorment dividits ens dos regnes; Dardània i Troia, foren foren, segons la mitologia grega, el governants de la Tròade, regió de les ciutats de Troia i Dardània, des de la fundació mítica pel príncep de Creta Escamandre de la primera població assentada a la zona fins a la destrucció de les dues ciutats en finalitzar la Guerra de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Rei de Troia · Veure més »

Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina

Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.

Nou!!: Mitologia grega і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina · Veure més »

Religió a l'antiga Roma

La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.

Nou!!: Mitologia grega і Religió a l'antiga Roma · Veure més »

Religió de l'antic Egipte

Osiris, Anubis i Horus, de la pintura d'una tomba La religió de l'antic Egipte engloba les diferents creences religioses i rituals practicats pels pobladors de l'antic Egipte, durant més de tres mil anys, abans de l'arribada del cristianisme.

Nou!!: Mitologia grega і Religió de l'antic Egipte · Veure més »

Religió de l'antiga Grècia

Zeus déu suprem de l'Olimp. La Religió de l'antiga Grècia abasta la col·lecció de les creences i rituals practicats a l'antiga Grècia en la forma de pràctiques cultuals, homòlogues de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Religió de l'antiga Grècia · Veure més »

Religió escita

isbn.

Nou!!: Mitologia grega і Religió escita · Veure més »

Rene

Rene (en grec antic Ῥήνη) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa del mont Cilene, al Peloponès, una orèada.

Nou!!: Mitologia grega і Rene · Veure més »

Resos

Diomedes i Odisseu amb els cavalls de Resos, a qui acaben de matar Resos (en grec antic Ῥῆσος), va ser, en la mitologia grega, un rei de Tràcia, fill d'Eioneu, segons Homer, o del deu-riu Estrímon i de la musa Clio (o de Terpsícore, o d'Euterpe, o de Cal·líope) segons els autors posteriors.

Nou!!: Mitologia grega і Resos · Veure més »

Rick Riordan

Richard Russell Riordan, amb nom de ploma Rick Riordan, (San Antonio, Texas, 5 de juny de 1964) és un escriptor nord-americà que va escriure una sèrie de novel·les de misteri que protagonitza el detectiu Jackson «Tres» Navarre.

Nou!!: Mitologia grega і Rick Riordan · Veure més »

Rifeu

Rifeu, va ser un troià company d'Enees, un personatge mític menor del cicle èpic de la guerra de Troia, encara que no figura a la mitologia grega ni a les epopeies homèriques, la Ilíada i lOdissea, sinó que deriva exclusivament d'una brevíssima menció que en fa Virgili a lEneida i d'una posterior menció a la Divina Comèdia de Dante Alighieri.

Nou!!: Mitologia grega і Rifeu · Veure més »

Riu Acis

Acis (en Acis, en Ἄκις) era el nom d'un riu de Sicília que naixia al peu de l'Etna.

Nou!!: Mitologia grega і Riu Acis · Veure més »

Riu Alfeu

L'Alfeu (en Aλφειός, Alfiós; anteriorment conegut també com a Ρουφιάς, Rufiàs) és el riu més important del Peloponès.

Nou!!: Mitologia grega і Riu Alfeu · Veure més »

Riu Amazones

LAmazones és un riu d'Amèrica del Sud que neix als Andes i desemboca a l'oceà Atlàntic després de travessar el Perú i Brasil.

Nou!!: Mitologia grega і Riu Amazones · Veure més »

Riu Aqueloos

El riu Aqueloos (en Αχελώος; Achelous) és un riu de Grècia que neix a les muntanyes del Pindos, a la regió de l'Epir i desemboca a la mar Jònica, fent frontera entre Etòlia i Acarnània.

Nou!!: Mitologia grega і Riu Aqueloos · Veure més »

Riu Don

El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).

Nou!!: Mitologia grega і Riu Don · Veure més »

Riu Haliàcmon

El riu Haliàcmon (en Αλιάκμονας, Aliàkmonas; en Бистрица, Vistritza) és un riu de la regió grega de Macedònia que neix a les muntanyes del Pindos i desemboca al Golf Termaic, a prop de Tessalònica.

Nou!!: Mitologia grega і Riu Haliàcmon · Veure més »

Riu Leteu

En la mitologia grega, el Leteu o també Lete (en grec antic Λήθη Lếthê/, 'oblit' o 'ocultació') és un dels rius de l'Hades.

Nou!!: Mitologia grega і Riu Leteu · Veure més »

Riu Sanzu

El riu Sanzu en una representació del segle XV. El riu Sanzu (en japonès, 三途の川, Sanzu-no-kawa; literalment, riu dels tres creuaments) és un riu mitològic de la tradició budista japonesa; és similar al riu Huang Quan de la mitologia xinesa, al Vaitarani de la mitologia hindú o a l'Estígia de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Riu Sanzu · Veure més »

Riu subterrani

Riu subterrani a Eslovènia Un riu subterrani és un riu que discorre totalment o parcial sota la supperfície del sòl on la llera del riu no es veu sobre la superfície de la Terra). En mitologia i literatura hi ha molts exemples de rius subterranis. Els rius subterranis poden ser completament naturals fluint en sistemes de coves. En el relleu càrstic els rius poden desaparèixer en grans forats i continuar fluint per sota de la terra. En alguns casos tornen a emergir més endavant. En general un riu subterrani desapareix sota la terra perquè l'àcid carbònic ha dissolt la roca calcària. Certs rius subterranisvan ser coberts dins del desenvolupament urbà.Richard J. Heggen:, University of New Mexico.

Nou!!: Mitologia grega і Riu subterrani · Veure més »

RMS Olympic

El RMS Olympic va ser el primer transatlàntic de la Classe Olympic dissenyat per Thomas Andrews i va ser construït per les drassanes Harland and Wolff.

Nou!!: Mitologia grega і RMS Olympic · Veure més »

Rodea

En la mitologia grega, Rodea (en grec antic Ρόδεια) era la major de les oceànides, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Mitologia grega і Rodea · Veure més »

Roma al segle I aC

El segle I aC a Roma es va caracteritzar per les disputes entre populars i aristòcrates (vegeu Gai Mari i Luci Corneli Sul·la), i al final per la presa del poder per Juli Cèsar.

Nou!!: Mitologia grega і Roma al segle I aC · Veure més »

Rosada

Teranyina amb rosada La rosada (ros o reixiu en valencià, rou en mallorquí, banyadura en menorquí i aiguatge en septentrional, castellonenc i ampostenc) és un fenomen meteorològic superficial que consisteix en gotes d'aigua que es formen sobre les superfícies refredades per la radiació nocturna, per efecte de la condensació directa del vapor d'aigua present en la capa d'aire en contacte immediat amb la superfície i a temperatura superior a 0° C. Aquesta forma de pas de l'aigua atmosfèrica cap a la superfície constitueix una forma de precipitació oculta o horitzontal, ja que perquè sigui precipitació en sentit estricte, l'aigua ha de passar cap a la superfície després de caure a certa velocitat.

Nou!!: Mitologia grega і Rosada · Veure més »

Rossinyol siberià

El rossinyol siberià (Calliope calliope) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que habita als arbusts dels boscos de ribera de la Rússia asiàtica, des dels Urals i el Massís de l'Altai cap a l'est, a través de Sibèria, Mongòlia i centre i nord-est de la Xina, fins Txukotka, Kamtxatka, illes Kurils, Sakhalín i Hokkaido.

Nou!!: Mitologia grega і Rossinyol siberià · Veure més »

Ruta de navegació

Una ruta de navegació (o molles de pa, en anglès breadcrumb; en francès fil d'Ariane) és un sistema d'ajuda a la navegació utilitzada en moltes interfícies gràfiques d'usuari, així com en pàgines web.

Nou!!: Mitologia grega і Ruta de navegació · Veure més »

Saó (mitologia)

Saó (en grec antic Σάων) va ser, segons la mitologia grega, un beoci que va anar a consultar l'oracle de Delfos a causa d'una llarga sequera que devastava el seu país, Beòcia.

Nou!!: Mitologia grega і Saó (mitologia) · Veure més »

Sailor Moon

, també traduït al català com a Marinera Lluna, és un manga shojo creat per Naoko Takeuchi el 1991.

Nou!!: Mitologia grega і Sailor Moon · Veure més »

Salamina

Panoràmica de la capital de l'illa, davant la badia del mateix nom Salamina o Sàlamis (Σαλαμίνα; en grec antic i en katharévussa, Σαλαμίς; antigament també Kúluri, Κούλουρη) és la més gran de les illes del Golf Sarònic, situada entre la costa occidental de l'Àtica i la costa oriental de Mègara, i que forma la part sud de la badia d'Eleusis.

Nou!!: Mitologia grega і Salamina · Veure més »

Salmoneu

Segons la mitologia grega, Salmoneu (en grec antic Σαλμωνεύς) va ser un rei de l'Èlida, fill d'Èol i d'Enàrete.

Nou!!: Mitologia grega і Salmoneu · Veure més »

Sampo

''El robatori del Sampo'', Akseli Gallen-Kallela, 1897 En la mitologia finesa, el Sampo és un dispositiu o objecte màgic descrit de moltes maneres diferents que va ser construït pel ferrer Ilmarinen i que va portar riquesa i bona fortuna al seu titular (semblant a la banya de l'abundància de la mitologia grega).

Nou!!: Mitologia grega і Sampo · Veure més »

Sandra

Sandra (títol original en italià: Vaghe stelle dell'Orsa) és una pel·lícula italiana dirigida per Luchino Visconti, estrenada el 1965.

Nou!!: Mitologia grega і Sandra · Veure més »

Sangari

En la mitologia grega, Sangari (en Sangarius) va ser una divinitat fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, segons diu Hesíode (Teogonia, 344), on l'anomena «el gran Sangari».

Nou!!: Mitologia grega і Sangari · Veure més »

Sangaris

D'acord amb la mitologia grega, Sangaris (en grec antic Σάγγαρις) o també Sagaritis (Σάγαρίτις, va ser una hamadríada estimada per Atis, segons la versió que en dona Ovidi. Atis, déu de la natura i pàredre de Cíbele, havia promès a la deessa, que es mantindria cast, però es va unir a la nimfa Sangaris. Cíbele, gelosa i irritada, va tallar l'arbre al qual anava lligada la seua vida i va fer embogir al jove Atis, que es va emascular.

Nou!!: Mitologia grega і Sangaris · Veure més »

Santuari d'Ise

El Santuari d'Ise (en japonès: 伊勢神宮, Ise-jingū), també conegut com el Gran Santuari d'Ise (伊勢大神宮, Ise-Daijingū) i oficialment com El Santuari  (神宮, Jingū), és el santuari del xintoisme més important del Japó, considerat el lloc més sagrat d'aquesta religió.

Nou!!: Mitologia grega і Santuari d'Ise · Veure més »

Sarpèdon

* Geografia: Sarpedon fou un promontori de la costa de Cilícia.

Nou!!: Mitologia grega і Sarpèdon · Veure més »

Sarpèdon (fill d'Europa)

Mort de Sarpèdon. Sarpèdon (en grec Σαρπηδών, en llatí Sarpēdon), d'acord amb la mitologia grega, va ser un fill de Zeus i d'Europa.

Nou!!: Mitologia grega і Sarpèdon (fill d'Europa) · Veure més »

Sarpèdon (fill de Laodamia)

''La mort de '''Sarpèdon''' a mans de Pàtrocle'' (ca. 400 aC). Segons la mitologia grega, Sarpèdon (en grec antic Σαρπηδών), va ser un rei de Lícia, fill de Zeus i de Laodàmia, la filla de Bel·lerofont.

Nou!!: Mitologia grega і Sarpèdon (fill de Laodamia) · Veure més »

Satèl·lits de Júpiter

Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Satèl·lits de Júpiter · Veure més »

Satèl·lits de Neptú

Tritó (a sota), tres dies després del sobrevol de la ''Voyager 2'' el 1989 Es coneixen 14 satèl·lits de Neptú, que són anomenats en referència a deïtats aquàtiques menors de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Satèl·lits de Neptú · Veure més »

Satèl·lits galileans

Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.

Nou!!: Mitologia grega і Satèl·lits galileans · Veure més »

Saturn (mitologia)

s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.

Nou!!: Mitologia grega і Saturn (mitologia) · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Saturn (planeta) · Veure més »

Sàtir

''Pan i Siringa'' En la mitologia grega, els sàtirs (en grec antic Σάτυροι) eren divinitats dels boscos i de les muntanyes.

Nou!!: Mitologia grega і Sàtir · Veure més »

Sàtira

La sàtira és definida, amb freqüència de manera estricta, com un gènere o forma literària, encara que en la pràctica sigui també trobada en les arts gràfiques i les arts escèniques.

Nou!!: Mitologia grega і Sàtira · Veure més »

Sága i Sökkvabekkr

Sága i Odin conversen, (1895) per Lorenz Frølich. A la mitologia nòrdica, Sága (que possiblement vol dir "vident"Orchard (1997:136).), és una deessa associada a la ubicació Sökkvabekkr, "banc enfonsat" o "banc del tresor".

Nou!!: Mitologia grega і Sága i Sökkvabekkr · Veure més »

Sèmele

Sèmele crema pels llamps de Zeus, sota la mirada d'Hera Sèmele (en grec antic Σεμέλη), segons la mitologia grega, va ser una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia.

Nou!!: Mitologia grega і Sèmele · Veure més »

Sèpies (Tessàlia)

Sèpies (en llatí Sepias, en grec antic Σηπιάς) era un cap de Magnèsia, a Tessàlia, a l'extrem sud-est, enfront de l'illa d'Escíatos.

Nou!!: Mitologia grega і Sèpies (Tessàlia) · Veure més »

Sèrifos

Sèrifos (Σέριφος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada entre Citnos i Sifnos.

Nou!!: Mitologia grega і Sèrifos · Veure més »

Síkinos

Síkinos o Sícinos (en Σίκινος; en Sicandro) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades, situada entre Folegandros i Ios.

Nou!!: Mitologia grega і Síkinos · Veure més »

Sílfide

Aquarel·la amb Marie Taglioni com a sílfide, al segle XIX Una sílfide és una criatura femenina imaginària que habita l'aire dels boscs i els camps.

Nou!!: Mitologia grega і Sílfide · Veure més »

Símbol

Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.

Nou!!: Mitologia grega і Símbol · Veure més »

Sísif

En la mitologia grega, Sísif (Σίσυφος) fou fundador i rei d'Efira (nom antic de Corint).

Nou!!: Mitologia grega і Sísif · Veure més »

Sòfax

Sòfax (en grec antic Σόφαξ) va ser, segons la mitologia grega, un heroi fill d'Hèracles i de Tinge.

Nou!!: Mitologia grega і Sòfax · Veure més »

Sòstenes

Sòstenes (en grec antic Σωσθένης), va ser, segons la mitologia grega, un personatge vinculat a la llegenda dels argonautes.

Nou!!: Mitologia grega і Sòstenes · Veure més »

Securitas

''Securitas'' en un sesterci d'Hostilià. A la mitologia romana, Securitas era la personificació de la seguretat i l'estabilitat d'una persona i, en un aspecte més ampli, de l'estat romà sencer (Imperi Romà).

Nou!!: Mitologia grega і Securitas · Veure més »

Selí

D'acord amb la mitologia grega, Selí (en grec antic Σέλινος) o Selinunt va ser un rei d'Acaia fill de Posidó.

Nou!!: Mitologia grega і Selí · Veure més »

Selene

Selene (Museu de Pèrgam) En la mitologia grega, Selene (en grec antic: Σελήνη) era una antiga deessa lunar, filla dels titans Hiperió i Teia.

Nou!!: Mitologia grega і Selene · Veure més »

Selene (cràter)

Lolita és un cràter de l'asteroide del tipus Amor (433) Eros, situat amb el sistema de coordenades planetocèntriques a -14.2 ° de latitud nord i 12.5 ° de longitud est.

Nou!!: Mitologia grega і Selene (cràter) · Veure més »

Selenita

La selenita és una varietat del guix (sulfat de calci dihidratat, CaSO₄·2H₂O) que ocorre en cristalls transparents o en masses cristal·lines.

Nou!!: Mitologia grega і Selenita · Veure més »

Selenografia

La selenografia és l'estudi dels trets de la superfície i del relleu de la Lluna.

Nou!!: Mitologia grega і Selenografia · Veure més »

Selenops

Selenops és un gènere d'aranyes araneomorfes de la família dels selenòpids (Selenopidae).

Nou!!: Mitologia grega і Selenops · Veure més »

Selli

Els selli (en grec antic Σελλοί) que Homer diu que eren intèrprets de Zeus, i els descriu com a "homes de peus sense rentar, que dormien a terra", semblen haver estat una tribu molt antiga que vivia a l'Epir.

Nou!!: Mitologia grega і Selli · Veure més »

Selva amazònica

miniatura La selva amazònica, també coneguda com a Amazònia, és la regió d'Amèrica del Sud definida per la conca del riu Amazones i els seus afluents, la conca fluvial més gran del món, i coberta en gran part per la selva tropical.

Nou!!: Mitologia grega і Selva amazònica · Veure més »

Semele

* Mitologia: Sèmele: segons la mitologia grega, fou una princesa tebana.

Nou!!: Mitologia grega і Semele · Veure més »

Senjutsu Chokokaku Orion

Senjutsu Chokokaku Orion és un manga de comèdia, ciència-ficció i fantasia de Shirow Masamune publicat al Japó el 1991 per l'editorial Seishinsha.

Nou!!: Mitologia grega і Senjutsu Chokokaku Orion · Veure més »

Serp d'Esculapi

La serp d'Esculapi (Zamenis longissimus, abans Elaphe longissima)Aram Agasyan, et.

Nou!!: Mitologia grega і Serp d'Esculapi · Veure més »

Serralada de l'Atles

Petit poble de l'Atles situat a la ruta que uneix Marràqueix i Ouarzazate La serralada de l'Atles (amazic chelha:; amazic cabilenc), massís de l'Atles o simplement Atles, és un sistema de serralades del nord d'Àfrica d'uns 2.700 km de llargada.

Nou!!: Mitologia grega і Serralada de l'Atles · Veure més »

Set meravelles del món antic

s. Les set meravelles del món o les set meravelles del món antic és una coneguda llista de construccions considerades com a monuments a la creació i l'enginy humà durant l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Mitologia grega і Set meravelles del món antic · Veure més »

Setge de Castelnuovo

El setge de Castelnuovo es va produir entre el 18 de juliol i el 7 d'agost de 1539 en la lluita pel control de la Mar Mediterrània entre la República de Venècia i l'Imperi Otomà durant les Guerres turco-venecianes.

Nou!!: Mitologia grega і Setge de Castelnuovo · Veure més »

Seven Sisters

Les Seven Sisters són un grup d'universitats femenines estatunidenques creat el 1927 per promoure l'educació de les dones.

Nou!!: Mitologia grega і Seven Sisters · Veure més »

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Nou!!: Mitologia grega і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »

Sibil·la

Sibiŀla dèlfica, fresc de Miquel Àngel a la capella Sixtina La sibil·la (en grec antic Σίβυλλα) és un personatge de la mitologia grega i romana.

Nou!!: Mitologia grega і Sibil·la · Veure més »

Sibil·la de Líbia

Sibil·la de Líbia, segons la mitologia grega, és, en alguns casos, la més antiga de les sibil·les.

Nou!!: Mitologia grega і Sibil·la de Líbia · Veure més »

Sició (mitologia)

Sició (en grec antic Σικυών), va ser, segons la mitologia grega, el segon fundador i epònim de la ciutat de Sició al Peloponès.

Nou!!: Mitologia grega і Sició (mitologia) · Veure més »

Sidero

Sidero (en grec antic Σιδηρώ, 'la de ferro') va ser, segons la mitologia grega, la segona esposa de Salmoneu, i madrastra de Tiro.

Nou!!: Mitologia grega і Sidero · Veure més »

Signe zodiacal

Signes zodiacals clàssics. Personificació dels signes zodiacals clàssics en un rellotge a l'edifici Transradio Internacional de la ciutat de Buenos Aires, Argentina. Els signes zodiacals o del Zodíac (del grec ζωδιακός) són signes que provenen de Zodíac.

Nou!!: Mitologia grega і Signe zodiacal · Veure més »

Silè

Estàtua de '''Silè''' en estat ebri (Museu del Louvre, París). D'acord amb la mitologia grega, Silè (en grec antic Σιληνός), va ser un sàtir, fill d'Hermes i d'una nimfa.

Nou!!: Mitologia grega і Silè · Veure més »

Silene

Silene és un gènere de plantes amb flor de la família de les cariofil·làcies.

Nou!!: Mitologia grega і Silene · Veure més »

Sileu

Hèracles i Sileu Louvre G210 n2 Sileu (en grec antic Συλεύς), va ser, segons la mitologia grega, un personatge del cercle d'Hèracles.

Nou!!: Mitologia grega і Sileu · Veure més »

Silly Symphonies

Les Silly Symphonies són una sèrie de curtmetratges produïts per Walt Disney Productions entre els anys 1929 i 1939.

Nou!!: Mitologia grega і Silly Symphonies · Veure més »

Simbologia i adoració del foc

L'adoració del foc és l'acció de retre culte a aquest element, considerant-lo sagrat o representant d'alguna divinitat.

Nou!!: Mitologia grega і Simbologia i adoració del foc · Veure més »

Sime (mitologia)

Sime (en grec antic Σύμη) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Ialis i de Dotis, epònima de l'illa de Sime.

Nou!!: Mitologia grega і Sime (mitologia) · Veure més »

Simplici (filòsof)

Simplici (Simplicius) va ser un filòsof grec nadiu de Cilícia deixeble d'Ammoni a Alexandria.

Nou!!: Mitologia grega і Simplici (filòsof) · Veure més »

Sinó

Príam i Sinó davant del Cavall de Troia. Il·lustració de l'''Eneida''. 1502 En la mitologia grega, Sinó (en grec antic Σίνων), va ser un guerrer que els grecs van deixar com a espia prop dels troians, cap al final de la Guerra de Troia, quan van fer veure que aixecaven el campament i marxaven amb totes les seves naus.

Nou!!: Mitologia grega і Sinó · Veure més »

Sinis

Segons la mitologia grega, Sinis (en grec antic Σίνις), o Siris, va ser, segons la mitologia grega, un bandit, a vegades descrit com si fos un gegant.

Nou!!: Mitologia grega і Sinis · Veure més »

Sinope (mitologia)

Segons la mitologia grega, Sinope (en grec antic Σινώπη), va ser una nimfa, filla del déu-riu Asop (o segons altres, d'Ares i d'Egina).

Nou!!: Mitologia grega і Sinope (mitologia) · Veure més »

Sinope (satèl·lit)

Sinope, (en greg Σινώπη) és un satèl·lit natural irregular i retrògrad de Júpiter, descobert per Seth Barnes Nicholson a l'observatori Lick, el 21 de juliol de 1914.

Nou!!: Mitologia grega і Sinope (satèl·lit) · Veure més »

Sirena

Sirena pintant-se un escut Sirena mare ''La sirena i el pescador,'' una obra mestra de 1893 de Giulio Aristide Sartorio. Una sirena és un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix.

Nou!!: Mitologia grega і Sirena · Veure més »

Sirena (mitologia grega)

Les Sirenes (Σειρήν, Seirḗn; plural: Σειρῆνες, Seirênes), en la mitologia grega, eren criatures perilloses, que atreien als mariners amb la seva encantadora música i veus cantores per provocar el naufragi a les costes rocoses de les seves illes.

Nou!!: Mitologia grega і Sirena (mitologia grega) · Veure més »

Sirenis

Els sirenis (Sirenia) o vaques marines són un ordre de mamífers herbívors que viuen en aiguamolls, rius, estuaris, zones humides marines i aigües litorals.

Nou!!: Mitologia grega і Sirenis · Veure més »

Siringa

Pan i '''Siringa'''. En la mitologia grega, Siringa o Sírinx (Sýrinx en grec antic Σΰριγξ) era una nàiade d'Arcàdia filla del Ladó a qui agradava caçar amb arc.

Nou!!: Mitologia grega і Siringa · Veure més »

Siris (mitologia)

Siris (en grec antic Σίρις) va ser, segons la mitologia grega, l'heroïna epònima de la ciutat grega de Siris, a la Magna Grècia, situada al golf de Tàrent.

Nou!!: Mitologia grega і Siris (mitologia) · Veure més »

Sirne

Sirne (en grec antic Σύρνα), va ser, segons la mitologia grega, l'epònima de la ciutat de Sirnos.

Nou!!: Mitologia grega і Sirne · Veure més »

Siros (mitologia)

Segons la mitologia grega, Siros (en grec antic Σύρος), va ser un heroi, fill de Sinope, la filla d'Asop, i del déu Apol·lo.

Nou!!: Mitologia grega і Siros (mitologia) · Veure més »

Sisal

El sisal o atzavara (Agave sisalana), és una planta suculenta conreada per la seva fibra, puix que serveix com a planta tèxtil per a fabricar cordes, xarxes i teles.

Nou!!: Mitologia grega і Sisal · Veure més »

Smilax

Smilax L. 1753 és un gènere de plantes amb unes 300-350 espècies, que té una distribució cosmopolita en zones de clima temperat, tropicals i subtropical.

Nou!!: Mitologia grega і Smilax · Veure més »

Somnis (mitologia)

Els somnis o també oniroi (en grec antic Ὄνειροι) o de vegades en singular, somni, oniros (Ὄνειρος), segons la mitologia grega, eren fills de Nix sense intervenció masculina, o de vegades, amb la intervenció d'Èreb.

Nou!!: Mitologia grega і Somnis (mitologia) · Veure més »

Soos

En la mitologia grega, Soos (en grec antic Σόος) va ser un rei parcialment llegendari d'Esparta, mort al voltant del 890 aC.

Nou!!: Mitologia grega і Soos · Veure més »

Spes

p.

Nou!!: Mitologia grega і Spes · Veure més »

Sponde (satèl·lit)

Sponde (del grec Σπονδή) o Júpiter XXXVI és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Sponde (satèl·lit) · Veure més »

Stygophalangium karamani

Stygophalangium karamani és una espècie d'aràcnid.

Nou!!: Mitologia grega і Stygophalangium karamani · Veure més »

Taígete

En la mitologia grega, Táigete (en grec antic, Ταϋγέτη: Taygète) és una de les set Plèiades, per tant filla d'Atles i Plèione.

Nou!!: Mitologia grega і Taígete · Veure més »

Taígete (estrella)

Taígete, oficialment Taygeta (19 del Taure / 19 Tauri), és un estel que forma part del cúmul obert de les Plèiades a la constel·lació de Taure.

Nou!!: Mitologia grega і Taígete (estrella) · Veure més »

Taígete (satèl·lit)

Taígete (del grec Ταϋγέτη) o Júpiter XX és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Taígete (satèl·lit) · Veure més »

Tabànids

Els tabànids (Tabanidae) són una família de dípters braquícers de l'infraordre dels tabanomorfs conegut popularment com a tàvecs, taves/tàvens, tavans o mosques de bou.

Nou!!: Mitologia grega і Tabànids · Veure més »

Tafi (heroi grec)

Tafi (en grec antic Τάφιος), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill de Posidó i d'Hipòtoe.

Nou!!: Mitologia grega і Tafi (heroi grec) · Veure més »

Tafis

Els tafis (Taphii) foren un poble de l'antiga Grècia que apareixen sovint en la mitologia com a pirates a la zona de la mar Jònica.

Nou!!: Mitologia grega і Tafis · Veure més »

Talassa

Talassa (en grec antic, Θάλασσα Thalassa, Θάλασση Thalassê o Θάλαττη Thalattê, 'mar'), en la mitologia grega, era una deessa primordial i la personificació del mar.

Nou!!: Mitologia grega і Talassa · Veure més »

Taló d'Aquil·les

Corfú Un taló d'Aquil·les o punt feble és una debilitat present malgrat la força general i que pot dur a un daltabaix.

Nou!!: Mitologia grega і Taló d'Aquil·les · Veure més »

Tal·lo

Segons la mitologia grega, Tal·lo fou una de les Hores.

Nou!!: Mitologia grega і Tal·lo · Veure més »

Talestris (amazona)

Talestris, (en grec, Θάληστρις, Thalestris), fl. 334 aC, va ser una reina de les Amazones.

Nou!!: Mitologia grega і Talestris (amazona) · Veure més »

Talia (nimfa)

Talía (en grec antic Θάλεια), segons la mitologia grega era una nimfa de la muntanya Etna a Sicília.

Nou!!: Mitologia grega і Talia (nimfa) · Veure més »

Talos

Talos representat en una moneda En la mitologia grega, Talos (en grec antic Τάλως), era un gegant de bronze forjat per Hefest i obsequiat a Minos perquè custodiés les costes de Creta.

Nou!!: Mitologia grega і Talos · Veure més »

Talosa

La talosa és un monosacàrid de sis carbonis amb un grup aldehid per tant és una aldosa i una aldohexosa.

Nou!!: Mitologia grega і Talosa · Veure més »

Taltibi

Taltibi (en grec antic Ταλθύβιος), va ser, segons la mitologia grega, l'herald d'Agamèmnon que participà amb ell a la guerra de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Taltibi · Veure més »

Taraxip

Enòmau Taraxip (en Ταράξιππος, 'el que torba els cavalls') era, segons la mitologia grega, un geni o un dimoni que estava a l'hipòdrom d'Olímpia i espantava els cavalls que prenien part en les curses, vora d'un giravolt on hi havia un altar.

Nou!!: Mitologia grega і Taraxip · Veure més »

Tasos (fill d'Agènor)

Tasos (en grec antic Θάσος), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de l'illa de Tassos.

Nou!!: Mitologia grega і Tasos (fill d'Agènor) · Veure més »

Taumant

Segons la mitologia grega, Taumant (en grec antic Θαύμας, "meravella", "miracle"), va ser un déu marí, fill de Pontos, (el Mar) i de Gea (la Terra).

Nou!!: Mitologia grega і Taumant · Veure més »

Taxidi sta Kythira

Taxidi sta Kythira (Ταξίδι στα Κύθηρα, "Viatge a Cítera") és una pel·lícula grega del 1984 dirigida per Theo Angelópulos.

Nou!!: Mitologia grega і Taxidi sta Kythira · Veure més »

Tàlau

Segons la mitologia grega, Tàlau (en grec antic Ταλαός) va ser un rei d'Argos, fill de Biant i de Pero, la filla de Neleu.

Nou!!: Mitologia grega і Tàlau · Veure més »

Tàmiris

Tàmiris o Tàmiras (en grec antic Θάμυρις), segons la mitologia grega, va ser un músic traci, fill del poeta i músic Filammó i de la nimfa Argíope.

Nou!!: Mitologia grega і Tàmiris · Veure més »

Tànagra

Tànagra (Τάναγρα) fou una ciutat de Beòcia situada en una plana fèrtil a l'esquerra del riu Asop, a uns 40 km de Platea i uns 25 d'Oropos.

Nou!!: Mitologia grega і Tànagra · Veure més »

Tànatos

''Tànatos.'' Tànatos (en grec: Θάνατος), en la mitologia grega, era el geni masculí alat que personificava la mort (equivalent a la Mors romana).

Nou!!: Mitologia grega і Tànatos · Veure més »

Tànger

Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.

Nou!!: Mitologia grega і Tànger · Veure més »

Tàntal (fill de Zeus)

'''''Tàntal''''' (obra de Francisco de Goya) Tàntal (en llatí, Tantalus; en grec antic, Τάνταλος), fou un rei de Frígia o de Lídia, fill de Zeus i de la nimfa Pluto, segons la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Tàntal (fill de Zeus) · Veure més »

Tàrtar (mitologia)

Sísif al Tàrtar observat per Persèfone En la mitologia grega, el Tàrtar p. 22 (en grec antic Τάρταρος, Tàrtaros) apareix als poemes homèrics i a la Teogonia d'Hesíode com la regió més profunda del món situada per sota dels mateixos Inferns.

Nou!!: Mitologia grega і Tàrtar (mitologia) · Veure més »

Tècmor

En la mitologia grega Tècmor (en grec antic Τέκμωρ, 'límit', 'final') era un dels déus protògens, ço és, nascuts en el principi de l'univers.

Nou!!: Mitologia grega і Tècmor · Veure més »

Tèlef

Tèlef curat pel rovell de la llança que el va ferir Tèlef (Tèlephos), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hèracles i d'Auge.

Nou!!: Mitologia grega і Tèlef · Veure més »

Tènages

Tènages (en grec antic Τενάγης) va ser, segons la mitologia grega un dels helíades, els fills d'Hèlios, el Sol, i de la nimfa Rode.

Nou!!: Mitologia grega і Tènages · Veure més »

Tèner

D'acord amb la mitologia grega, Tèner (en grec antic Τήνερος) va ser un heroi, fill d'Apol·lo i de Mèlia.

Nou!!: Mitologia grega і Tèner · Veure més »

Tèssal

Tèssal (en grec antic Θεσσαλός) va ser, segons la mitologia grega, un heroi grec fill de Jàson i de Medea.

Nou!!: Mitologia grega і Tèssal · Veure més »

Tèstor

Tèstor (en grec antic Θέστωρ), va ser, segons la mitologia grega, un endeví fill d'Apol·lo i de Laòtoe i pare de l'endeví Calcant.

Nou!!: Mitologia grega і Tèstor · Veure més »

Tíone (satèl·lit)

Tíone (grec antic Θυώνη), o Júpiter XXIX, és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Tíone (satèl·lit) · Veure més »

Tíria

Segons la mitologia grega, Tíria (en grec antic Θύρια) o també Híria (Υρυα), va ser una filla d'Amfínom.

Nou!!: Mitologia grega і Tíria · Veure més »

Tòcnia

Tòcnia (en grec Θωκνία; anteriorment Βρωμοσέλα) és una vila de Grècia situada al municipi de Megalòpolis, a la Unitat perifèrica d'Arcàdia.

Nou!!: Mitologia grega і Tòcnia · Veure més »

Tòricos

Tòricos (Θορικός) era una ciutat de l'Àtica a la costa sud-est, i a uns 7 o 8 km al nord del cap Súnion.

Nou!!: Mitologia grega і Tòricos · Veure més »

Túnica de Nessos

Licas donant la '''túnica de Nessos''' a Hèrcules (el nom d'Hèracles en la mitologia romana), de Hans Sebald Beham (1542–1548) La túnica de Nessos és un objecte mitològic, la peça de roba enverinada que va matar Hèracles.

Nou!!: Mitologia grega і Túnica de Nessos · Veure més »

Teanira

Teanira (en grec antic Θεάνειρα), va ser, segons la mitologia grega, una dona troiana capturada per Hèracles quan aquest heroi va conquerir Troia per primera vegada.

Nou!!: Mitologia grega і Teanira · Veure més »

Teano (esposa de Metapont)

Teano (en grec antic Θεανώ) va ser, segons la mitologia grega, l'esposa del rei Metapont, que regnava a la Magna Grècia.

Nou!!: Mitologia grega і Teano (esposa de Metapont) · Veure més »

Teano (Tràcia)

D'acord amb la mitologia grega, Teano (en grec antic Θεανώ), era una princesa tràcia que actuà com a sacerdotessa d'Atenea durant la guerra de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Teano (Tràcia) · Veure més »

Teatre Laboratori

Placa a Grotowski i el seu Teatre laboratori Teatre laboratori (en polonès, Teatr Laboratorium) va ser una companyia de teatre polonesa fundada en 1959 per Jerzy Grotowski i Ludwik Flaszen.

Nou!!: Mitologia grega і Teatre Laboratori · Veure més »

Teòfane

Teòfane (en grec antic Θεοφάνη), va ser, segons la mitologia grega, una filla del rei Bisaltes que estava dotada d'una extraordinària bellesa.

Nou!!: Mitologia grega і Teòfane · Veure més »

Teònoe

Teònoe (en grec antic Θεονόη), és el nom de dues heroïnes a la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Teònoe · Veure més »

Tebe

* Astronomia: Tebe (satèl·lit) és un dels satèl·lits de Júpiter.

Nou!!: Mitologia grega і Tebe · Veure més »

Tebe (mitologia)

Tebes (en grec antic Θήβη), fou un personatge bastant discutit en la mitologia clàssica.

Nou!!: Mitologia grega і Tebe (mitologia) · Veure més »

Tebes (Grècia)

Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.

Nou!!: Mitologia grega і Tebes (Grècia) · Veure més »

Tecmessa

Tecmessa (en grec antic Τέκμησσα), va ser, segons la mitologia grega, una filla de Teleutant, rei de Frígia.

Nou!!: Mitologia grega і Tecmessa · Veure més »

Tegèates

Segons la mitologia grega, Tegèates (en Τεγεάτης) fou un heroi grec, fill de Licàon, rei d'Arcàdia.

Nou!!: Mitologia grega і Tegèates · Veure més »

Tegiri

Tegiri (en grec antic Τεγύριος) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Tràcia.

Nou!!: Mitologia grega і Tegiri · Veure més »

Teia (protoplaneta)

Representació de l'impacte de dos planetesimals Teia (també conegut com a Orfeu) fou un planeta hipotètic del sistema solar primerenc, que -segons la hipòtesi del gran impacte- va col·lidir amb la proto-Terra fa aproximadament 4.500 milions d'anys.

Nou!!: Mitologia grega і Teia (protoplaneta) · Veure més »

Telamó

Per a altres usos de telamó, vegeu Telamó (desambiguació).

Nou!!: Mitologia grega і Telamó · Veure més »

Telègon

Segons la mitologia grega, Telègon (en grec antic Τηλέγονος, "el que ha nascut lluny") va ser un heroi, fill dels amors d'Odisseu i de Circe.

Nou!!: Mitologia grega і Telègon · Veure més »

Telèmac

Antonio Canova. ''Ritorno di Telemaco'' En la mitologia grega Telèmac (en grec antic Τηλέμαχος Telémakhos, «lluitador llunyà», en al·lusió al seu pare) fou un heroi i fill d'Odisseu i Penèlope, i un personatge de L'Odissea d'Homer.

Nou!!: Mitologia grega і Telèmac · Veure més »

Telèsfor (mitologia)

Telèsfor (Τελεσφόρος) va ser, segons la mitologia grega, un déu menor de la curació representat sempre com un nen.

Nou!!: Mitologia grega і Telèsfor (mitologia) · Veure més »

Tel·lus

Tel·lus era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.

Nou!!: Mitologia grega і Tel·lus · Veure més »

Teleclea

Teleclea (en grec antic Τηλέκλεια), segons la mitologia grega, fou una princesa troiana filla del Rei Ilos.

Nou!!: Mitologia grega і Teleclea · Veure més »

Telefaassa

Segons la mitologia grega, Telefaassa (en grec antic Τηλέφαασσα) fou una nimfa, filla de Posidó i de Líbia.

Nou!!: Mitologia grega і Telefaassa · Veure més »

Telegonia

La Telegonia (en Telegonia) és un poema èpic de l'antiga Grècia, actualment perdut, que formava part de l'anomenat cicle troià.

Nou!!: Mitologia grega і Telegonia · Veure més »

Telepinu (mitologia)

Telepinu era una divinitat hitita considerat el déu de l'agricultura o de les collites.

Nou!!: Mitologia grega і Telepinu (mitologia) · Veure més »

Telest (satèl·lit)

Telest és un satèl·lit de Saturn.

Nou!!: Mitologia grega і Telest (satèl·lit) · Veure més »

Teletusa

Segons la mitologia grega, Teletusa fou una dona de Creta casada amb Ligdos.

Nou!!: Mitologia grega і Teletusa · Veure més »

Telfusa (filla de Ladó)

Telfusa (en grec antic Τέλφουσα) va ser, a la mitologia grega, una nimfa filla del déu-riu Ladó.

Nou!!: Mitologia grega і Telfusa (filla de Ladó) · Veure més »

Telquins

En la mitologia grega, els telquins (Telkhines) eren unes divinitats marines amb l'aspecte de personatges amfibis, meitat terrestres i meitat marins, que tenien la part inferior del cos en forma de peix, o de serp, o tenien els peus palmats.

Nou!!: Mitologia grega і Telquins · Veure més »

Telquis

Segons la mitologia grega, Telquis (Τελχίς) va ser un rei de Sició, fill d'Èurops i net d'Egialeu, primer rei i fundador de Sició.

Nou!!: Mitologia grega і Telquis · Veure més »

Telxínoe

En la mitologia grega, Telxínoe (grec antic: Θελξινόη / Thelxinóē; llatí: Thelxĭnŏē) era una de les quatre muses originals, filla de Zeus i Plusia.

Nou!!: Mitologia grega і Telxínoe · Veure més »

Temen (fill d'Aristòmac)

Temen (en grec antic: Τήμενος, Témenos), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Aristòmac, un dels heraclides, per ser besnet d'Hil·los, el fill d'Hèracles i Deianira.

Nou!!: Mitologia grega і Temen (fill d'Aristòmac) · Veure més »

Temen (fill de Pelasg)

Segons la mitologia grega, Temen (en grec antic Τήμενος), fou un heroi, fill de Pelasg.

Nou!!: Mitologia grega і Temen (fill de Pelasg) · Veure més »

Temis (satèl·lit hipotètic)

Dues possibles òrbites de Temis com les calculà W. H. Pickering Temis és un hipotètic satèl·lit de Saturn anunciat per William H. Pickering a l'abril de 1905, qui set anys abans havia descobert el satèl·lit Febe.

Nou!!: Mitologia grega і Temis (satèl·lit hipotètic) · Veure més »

Temisto (mitologia)

Temisto (en grec antic Θεμιστώ), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Hipseu, fill al seu torn del déu-riu Peneu i de Creüsa.

Nou!!: Mitologia grega і Temisto (mitologia) · Veure més »

Tempesta

Cel de tempesta Una tempesta, tempestat, borrasca o cicló és una forta pertorbació meteorològica de l'atmosfera acompanyada de vent, pluja, neu o pedra i especialment d'intensa activitat elèctrica.

Nou!!: Mitologia grega і Tempesta · Veure més »

Temple d'Eshmun

El temple d'Eshmun és un antic lloc de culte dedicat a Eshmun, el déu fenici del guariment.

Nou!!: Mitologia grega і Temple d'Eshmun · Veure més »

Temple romà

'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).

Nou!!: Mitologia grega і Temple romà · Veure més »

Tendó d'Aquil·les

Vista lateral del tendó d'Aquil·les. El tendó d'Aquil·les (tendo Achillis), tendó calcani (tendo calcaneus) i popularment garró és un tendó de la part posterior de la cama.

Nou!!: Mitologia grega і Tendó d'Aquil·les · Veure més »

Tenes (fill de Cicne)

Tenes (en grec antic Τένης), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de l'illa de Tenedos, davant de la costa de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Tenes (fill de Cicne) · Veure més »

Teoclimen

Segons la mitologia grega, Teoclimen (en grec antic Θεοκλύμενος), va ser un endeví, fill de Polifides i per tant descendent de Melamp.

Nou!!: Mitologia grega і Teoclimen · Veure més »

Teofania

Rubens. Una teofania (del grec antic θεοφάνεια, theofània, 'aparició de déu') és una manifestació local (com ara una aparició visible) d'una deïtat als éssers humans.

Nou!!: Mitologia grega і Teofania · Veure més »

Teogonia

La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Teogonia · Veure més »

Terambo

Terambo (en grec antic Τέραμβος) va ser un cèlebre músic segons la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Terambo · Veure més »

Tereu

Itis'' (obra de Rubens dipositada al Museu del Prado -Madrid, Estat espanyol-, ca. 1636-1638). Tereu (Tereus) d'acord amb la mitologia grega, fou un rei de Tràcia, fill d'Ares.

Nou!!: Mitologia grega і Tereu · Veure més »

Termòpiles

Les Termòpiles (Θερμοπύλαι, 'Portes Calentes') és un famós pas de Grècia entre Tessàlia i la Lòcrida, únic lloc pel qual es podia entrar des del nord cap al sud de Grècia.

Nou!!: Mitologia grega і Termòpiles · Veure més »

Tero

Tero (en grec antic Θηρώ), segons la mitologia grega, va ser una filla de Filant, rei d'Èfira, i descendent d'Íficles, el germà bessó d'Hèracles.

Nou!!: Mitologia grega і Tero · Veure més »

Terpsícore

Terpsícore D'acord amb la mitologia grega, Terpsícore (en Τερψιχόρη, 'delit de la dansa') va ser una de les nou Muses, i com les seves germanes, filla de Zeus i de Mnemòsine.

Nou!!: Mitologia grega і Terpsícore · Veure més »

Terratrèmol

dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).

Nou!!: Mitologia grega і Terratrèmol · Veure més »

Tersandre

Segons la mitologia grega, Tersandre (en grec antic Θέρσανδρος), va ser un heroi, fill de Polinices i d'Argia, i va unir els llinatges d'Èdip i d'Adrast.

Nou!!: Mitologia grega і Tersandre · Veure més »

Tersites

Aquil·les colpeja Tersites. Museu Arqueològic d'Antalya. S. II dC Segons la mitologia grega, Tersites (en grec antic Θερσίτης), va ser un guerrer etoli, fill d'Agri i net de Portàon i d'Èurite.

Nou!!: Mitologia grega і Tersites · Veure més »

Tesis (mitologia)

A la mitologia grega, Tesis o Tetis (en grec antic Θεσις o Θετις, 'creació') era la deessa primordial de la creació, identificant-se-la amb Fusis (la Natura).

Nou!!: Mitologia grega і Tesis (mitologia) · Veure més »

Tespíades (filles de Tespi)

Tespíades, segons la mitologia grega, és la denominació conjunta de les cinquanta filles de Tespi.

Nou!!: Mitologia grega і Tespíades (filles de Tespi) · Veure més »

Tespi

Segons la mitologia grega, Tespi (en grec antic Θέσπιος), va ser un heroi beoci, fill d'Erecteu, rei de l'Àtica, i epònim de la ciutat de Tèspies.

Nou!!: Mitologia grega і Tespi · Veure més »

Tesprot

Tesprot (en grec antic Θεσπρωτός) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Licàon, rei d'Arcàdia.

Nou!!: Mitologia grega і Tesprot · Veure més »

Testi

Segons la mitologia grega, Testi (en Thestĭus) va ser un rei de Pleuró, a Etòlia, i era fill d'Agènor i Epicasta, o bé d'Ares i de Demonice.

Nou!!: Mitologia grega і Testi · Veure més »

Tetis (filla de Gea)

Tetis o Tetís (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.

Nou!!: Mitologia grega і Tetis (filla de Gea) · Veure més »

Tetis (mare d'Aquil·les)

Segons la mitologia grega, Tetis (en grec, Θέτις Thétis) és una de les nereides, més coneguda per ser la mare d'Aquil·les, l'heroi que va lluitar en la Guerra de Troia.

Nou!!: Mitologia grega і Tetis (mare d'Aquil·les) · Veure més »

Tetis (satèl·lit)

Tetis és el cinquè satèl·lit més gran de Saturn.

Nou!!: Mitologia grega і Tetis (satèl·lit) · Veure més »

Teucre

Segons la mitologia grega, el Rei Teucer o Rei Teucre (en grec antic Τεύκρος), fou el fill del déu fluvial Escamandre i la nimfa Idea.

Nou!!: Mitologia grega і Teucre · Veure més »

Teutrant

Segons la mitologia grega, Teutrant (en grec antic Τεύτρας) va ser un rei de Mísia.

Nou!!: Mitologia grega і Teutrant · Veure més »

The Doors

The Doors era un grup de rock psicodèlic format a Los Angeles (Califòrnia) el juliol de 1965 i dissolt el 1973.

Nou!!: Mitologia grega і The Doors · Veure més »

The Lightning Thief

El lladre del llampec (títol original en anglès The Lightning Thief) és el primer llibre de la col·lecció Percy Jackson i els déus de l'Olimp.

Nou!!: Mitologia grega і The Lightning Thief · Veure més »

Thiasos

figures vermelles, 520-510 aC (Museu del Louvre). El thiasos (en grec antic thíasos), era una comitiva extàtica de Dionís, sovint descrita com a borratxos fent gresca, que està present en les reproduccions artístiques de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Thiasos · Veure més »

Thor: Love and Thunder

Thor: Love and Thunder és una pel·lícula estatudinenca dirigida per Taika Waititi, que forma part de la franquícia del Marvel Cinematic Universe.

Nou!!: Mitologia grega і Thor: Love and Thunder · Veure més »

Tia (mitologia)

Tia o Tea (en Θεία) és una de les titànides de la mitologia grega, filla d'Urà i de Gea.

Nou!!: Mitologia grega і Tia (mitologia) · Veure més »

Tia (nimfa)

Tia (en grec antic Θυία), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa del país de Delfos, filla del déu-riu Cefís, o de l'heroi Castali, fill de Castàlia, un dels primers habitants de Delfos.

Nou!!: Mitologia grega і Tia (nimfa) · Veure més »

Tiamat

Tiamat (en accadi 𒀭𒋾𒊩𒆳) és una deessa/monstre primitiva que pertany a la mitologia babilònica i que pren un paper destacable en el poema èpic dEnûma Elish.

Nou!!: Mitologia grega і Tiamat · Veure més »

Tici (fill de Zeus)

El càstig de Tici, cristall de roca tallat per Giovanni Bernardi, al Museu Britànic Segons la mitologia grega, Tici (en grec antic Τιτυός) va ser un gegant, fill de Zeus i d'Èlara.

Nou!!: Mitologia grega і Tici (fill de Zeus) · Veure més »

Tideu

Segons la mitologia grega, Tideu (en grec antic Τυδεύς), va ser un heroi, fill d'Eneu i de Peribea.

Nou!!: Mitologia grega і Tideu · Veure més »

Tiestes

'''''Tiestes''' i Aèrope'' (obra de Giovanni Francesco Bezzi, ca. 1565-1571). D'acord amb la mitologia grega, Tiestes (en grec antic Θυέστης), va ser el germà bessó d'Atreu, fill de Pèlops, rei de l'Èlida, i d'Hipodamia.

Nou!!: Mitologia grega і Tiestes · Veure més »

Tifó (mitologia)

Tifó en un mural etrusc. En la mitologia grega, Tifó, Tifeu o Tifoeu (en grec antic Τυφών, Τυφεύς o Τυφωεύς) era un monstre engendrat per Gea després d'haver-se unit amb el Tàrtar.

Nou!!: Mitologia grega і Tifó (mitologia) · Veure més »

Tifis

Argos Tifis (Τίφυς) va ser, segons la mitologia grega, el primer timoner de la nau Argo, que transportà els argonautes.

Nou!!: Mitologia grega і Tifis · Veure més »

Timandra

D'acord amb la mitologia grega, Timandra (en grec antic Τιμάνδρα) va ser una filla de Tindàreu i de Leda.

Nou!!: Mitologia grega і Timandra · Veure més »

Timàreta

Timàreta (Τιμαρέτη; Atenes, fl. 420 aC) va ser una pintora de l'antiga Grècia considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat segons Plini el Vell juntament amb les pintores Irene, Calipso, Aristàreta, Iaia de Cízic i Olimpíada.

Nou!!: Mitologia grega і Timàreta · Veure més »

Timeo danaos et dona ferentes

Timeo Danaos et dona ferentes és una frase llatina de lEneida de Virgili (llibre II, 49).

Nou!!: Mitologia grega і Timeo danaos et dona ferentes · Veure més »

Timetes

Timetes (en grec antic Θυμοίτης), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Laomedont, i, per tant, un dels germans de Príam.

Nou!!: Mitologia grega і Timetes · Veure més »

Tindàreu

Segons la mitologia grega, Tindàreu (en grec Τυνδάρεως, en llatí Tyndăreus), també conegut com a Tíndar, va ser un rei d'Esparta.

Nou!!: Mitologia grega і Tindàreu · Veure més »

Tinge

Tinge (de vegades Tingis) (en grec antic Τίγγη) va ser, segons la mitologia grega i amaziga, l'esposa del gegant Anteu, un fill de Posidó i de Gea.

Nou!!: Mitologia grega і Tinge · Veure més »

Tiodamant

Tiodamant (en grec antic Θειοδάμας) va ser, segons la mitologia grega, un heroi que es relaciona amb el cicle d'Hèracles.

Nou!!: Mitologia grega і Tiodamant · Veure més »

Tique

Dibuix de l'escultura de Tique que va realitzar Eutíquides. Tique (Τύχη) va ser una nimfa de la mitologia grega, filla d'Oceà i de Tetis o filla de Zeus, segons una versió posterior.

Nou!!: Mitologia grega і Tique · Veure més »

Tirania

Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti Un tirà (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un individu que té poder absolut per mitjà del poble d'un estat o una organització.

Nou!!: Mitologia grega і Tirania · Veure més »

Tirèsias

Tirèsies, a l'esquerra, amb OdisseuEn la mitologia grega, Tirèsias o Tirèsies, (en grec) és un endeví cec de Tebes.

Nou!!: Mitologia grega і Tirèsias · Veure més »

Tiro

Tiro (en grec antic Τυρώ), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Salmoneu i d'Alcídice.

Nou!!: Mitologia grega і Tiro · Veure més »

Tirrè (fill d'Atis)

A les mitologies estrusca i grega, Tirrè (en Τυρρηνός, en llatí Tirrenus), fill d'Atis i de Cal·lítea (o d'Heracles i d'Òmfale, segons altres genealogies), va ser un dels fundadors de la federació etrusca de dotze ciutats, amb el seu germà Tarcont.

Nou!!: Mitologia grega і Tirrè (fill d'Atis) · Veure més »

Tisamen (fill d'Orestes)

Segons la mitologia grega, Tisamen (en grec antic Τισαμενός "el Venjador") va ser un rei d'Esparta, fill d'Orestes i d'Hermíone.

Nou!!: Mitologia grega і Tisamen (fill d'Orestes) · Veure més »

Tisamen (fill de Tersandre)

D'acord amb la mitologia grega, Tisamen (en grec antic Τισαμενός) va ser un rei de Tebes, fill de Tersandre i de Demonassa.

Nou!!: Mitologia grega і Tisamen (fill de Tersandre) · Veure més »

Tisífone

Tisífone (grec: Τισιφονη, "venjadora de la mort") és una de les tres Erínnies de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Tisífone · Veure més »

Titani

El titani és l'element químic de símbol Ti i nombre atòmic 22.

Nou!!: Mitologia grega і Titani · Veure més »

Titanis walleri

Titanis walleri (Titanis, gr. "tità", raça de poderosos déus de la mitologia grega) és un gènere d'aus no voladores de l'ordre Cariamiformes que va viure en el període Pliocè, fa 4 milions d'anys.

Nou!!: Mitologia grega і Titanis walleri · Veure més »

Titanomàquia

''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En la mitologia grega s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).

Nou!!: Mitologia grega і Titanomàquia · Veure més »

Titanomyrma

Titanomyrma (gr. "formiga tità") és un gènere de formigues gegants fòssils de la subfamília Formiciinae.

Nou!!: Mitologia grega і Titanomyrma · Veure més »

Titanosaures

Els titanosaures (Titanosauria) van ser una superfamília de sauròpodes dels dinosaures, el qual inclou Saltasaurus i Isisaurus.

Nou!!: Mitologia grega і Titanosaures · Veure més »

Tità

Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.

Nou!!: Mitologia grega і Tità · Veure més »

Tità (desambiguació)

* Astronomia: Tità (satèl·lit) és el major satèl·lit de Saturn.

Nou!!: Mitologia grega і Tità (desambiguació) · Veure més »

Tità (satèl·lit)

Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.

Nou!!: Mitologia grega і Tità (satèl·lit) · Veure més »

Titonos

l'Eos encalça en Titó per a raptar-lo. Pintor de l'Aquil·les: enòcoe àtica amb personatges eritromorfs, 470–460 a. Cr. Museu del Louvre Titonos, o millor, Titó (grec antic: Τιθωνός -οῦ; llatí: Tīthōnus –&#299), segons la mitologia grega, fou un heroi grec fill de Laomedont, rei de Troia, i de la nimfa Estrímon (Στρυμώ -οῦς / Strymo -ōnis).

Nou!!: Mitologia grega і Titonos · Veure més »

Tlepòlem

Segons la mitologia grega, Tlepòlem (Τληπόλεμος, 'qui resisteix la guerra') va ser un heroi grec fill d'Hèracles i d'Astíoque (o d'Astidamia), i rei de Rodes.

Nou!!: Mitologia grega і Tlepòlem · Veure més »

Tmolos (mitologia)

Tmolos o Tmol (en grec antic Τμῶλος), va ser, segons la mitologia grega, el nom del marit de qui era vídua la reina de Lídia Òmfale.

Nou!!: Mitologia grega і Tmolos (mitologia) · Veure més »

Toa

Segons la mitologia grega, Toa (en Θόη) era una nimfa del grup de les oceànides, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Mitologia grega і Toa · Veure més »

Toant (fill d'Andrèmon)

Segons la mitologia grega, Toant (en grec antic Θόας, Thoas) fou un heroi, fill d'Andrèmon i de Gorge.

Nou!!: Mitologia grega і Toant (fill d'Andrèmon) · Veure més »

Toant (fill de Dionís)

Toant (en grec antic Θόας), segons la mitologia grega, va ser un fill de Dionís (o de Teseu, segons altres versions) i d'Ariadna.

Nou!!: Mitologia grega і Toant (fill de Dionís) · Veure més »

Toó

Toó (Θόων en grec antic) és un gegant de la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Toó · Veure més »

Tolos de Delfos

El tolos de Delfos era un tolos o temple circular construït l'any 390 ae.

Nou!!: Mitologia grega і Tolos de Delfos · Veure més »

Tomis

Tomis (en grec antic Τόμις) era una ciutat de la Mèsia Inferior, a la riba de l'Euxí, capital del districte anomenat Escítia Menor.

Nou!!: Mitologia grega і Tomis · Veure més »

Toosa

Toosa (en grec antic Θόωσα) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa filla de Forcis i de Ceto i germana de les Gorgones.

Nou!!: Mitologia grega і Toosa · Veure més »

Tortuga mediterrània

La tortuga mediterrània o tortuga de terra (Testudo hermanni) és una espècie de tortuga de la família dels testudínids.

Nou!!: Mitologia grega і Tortuga mediterrània · Veure més »

Tortugues

Les tortugues (Testudines), conegudes igualment com a testudins o quelonis, són un ordre de sauròpsids que tenen el tronc tancat en una closca.

Nou!!: Mitologia grega і Tortugues · Veure més »

Toxeu

Segons la mitologia grega, Toxeu (en grec antic Τοξεύς, "l'arquer"), va ser un heroi, fill de Testi, un heroi etoli.

Nou!!: Mitologia grega і Toxeu · Veure més »

Tramuntana

Caractarístic núvol de tramuntana sobre Requesens i el puig Neulós a la serralada de l'Albera. La tramuntana és un vent fort i fred que ve del nord, d'origen polar, usant el nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Central com a zona d'acceleració.

Nou!!: Mitologia grega і Tramuntana · Veure més »

Transformisme

"This Is the Army, Mr. Jones", d'Irving Berlin, interpretat per transformistes. (1942) El transformisme o cross-dressing és l'acte de portar peces de roba que no s'associen habitualment amb el propi sexe.

Nou!!: Mitologia grega і Transformisme · Veure més »

Translatio studii

La translatio studii és una locució llatina que serveix per anunciar una teoria del i segons la qual sovint es produeix una transferència de civilització i de cultura que va d'est a oest.

Nou!!: Mitologia grega і Translatio studii · Veure més »

Trasimedes

Segons la mitologia grega, Trasimedes (en grec antic Θρασυμήδης) va ser un heroi grec, fill de Nèstor, rei de Pilos, i d'Anaxíbia.

Nou!!: Mitologia grega і Trasimedes · Veure més »

Tràmbel

Tràmbel (en grec antic Τράμβηλος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Telamó i de la troiana Teanira, feta presonera en la primera caiguda de Troia a mans d'Hèracles.

Nou!!: Mitologia grega і Tràmbel · Veure més »

Tríopas

Segons la mitologia grega, Tríopas o Tríops (en grec antic Τριόπας), és el nom d'un heroi de genealogia incerta, que tan aviat surt a les llegendes tessàlies com a les argives.Se'l considera de vegades fill d'Èol i de Cànace.

Nou!!: Mitologia grega і Tríopas · Veure més »

Tríopas (helíade)

Tríopas (en grec antic Τριόπας) va ser, segons la mitologia grega, un dels helíades, fill d'Hèlios i la nimfa Rode.

Nou!!: Mitologia grega і Tríopas (helíade) · Veure més »

Treball (economia)

El treball és l'activitat feta amb esforç per produir béns i que té com a objectiu la supervivència i el progrés, tant de l'individu que l'exerceix com de cada Estat o societat on es produeix.

Nou!!: Mitologia grega і Treball (economia) · Veure més »

Trezè (heroi)

Segons la mitologia grega, Trezè (en Troezen) va ser l'heroi epònim de la ciutat homònima, situada al golf Sarònic.

Nou!!: Mitologia grega і Trezè (heroi) · Veure més »

Trica (nimfa)

Trica (en grec antic Τρίκκη) era, segons la mitologia grega, una filla del déu-riu Peneu, a Tessàlia.

Nou!!: Mitologia grega і Trica (nimfa) · Veure més »

Trident

Trident és una llança de tres puntes.

Nou!!: Mitologia grega і Trident · Veure més »

Trident de Posidó

Posidó amb el seu trident, placa de Corint, 550–525 BC El trident de Posidó i el seu equivalent romà, Neptú, ha estat l'atribut diví tradicional que apareix en moltes representacions antigues.

Nou!!: Mitologia grega і Trident de Posidó · Veure més »

Tries (mitologia)

Les Tries (en grec antic Θριαί "les Profetesses"), van ser, en la mitologia grega, tres germanes filles de Zeus.

Nou!!: Mitologia grega і Tries (mitologia) · Veure més »

Triptòlem

Triptòlem de peu Entre Demèter i Persèfone, rebent espigues de blat. Relleu votiu, 440-430 aC., Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. Triptòlem (en grec antic Τριπτόλεμος) va ser un heroi, fill de Celeu, rei d'Eleusis i Metanira i germà de Demofó, segons la genealogia més acceptada a la mitologia grega.

Nou!!: Mitologia grega і Triptòlem · Veure més »

Tritó (mitologia)

Estàtua de '''Tritó''' a la Fontana del Moro (Piazza Navona, Roma, Itàlia). Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite.

Nou!!: Mitologia grega і Tritó (mitologia) · Veure més »

Tritó (satèl·lit)

Tritó és el satèl·lit natural més gros del planeta Neptú, així com el primer satèl·lit neptúnic a ser descobert.

Nou!!: Mitologia grega і Tritó (satèl·lit) · Veure més »

Trofoni

D'acord amb la mitologia grega, Trofoni (en grec antic Τροφώνιος), era conegut com a arquitecte i per ser l'oracle de Lebadea, a Beòcia.

Nou!!: Mitologia grega і Trofoni · Veure més »

Troilos

Troilos Segons la mitologia grega, Troilos (en grec antic Τρωίλος), era un heroi, fill petit de Príam i d'Hècuba.

Nou!!: Mitologia grega і Troilos · Veure més »

Troilos i Crèssida

Troilos i Crèssida (en anglès: Troilus and Cressida) és una obra dramàtica de William Shakespeare.

Nou!!: Mitologia grega і Troilos i Crèssida · Veure més »

Tros

Segons la mitologia grega, Tros (en grec antic Τρώς) fou rei de Dardània i de tota la regió homònima, que es va anomenar Tròade en honor seu.

Nou!!: Mitologia grega і Tros · Veure més »

Turan (mitologia)

Turan era una deessa de la mitologia etrusca.

Nou!!: Mitologia grega і Turan (mitologia) · Veure més »

Turnus

Eneas derrota a Turnus, Luca Giordano, (1634 - 1705), escena inspirada en el final de l'''Eneida'' de Virgili. D'acord amb la mitologia grega, Turnus (en català també Turn) va ser un heroi itàlic, rei dels rútuls, fill de Daune i de la nimfa Venília, i net de Pilumnus.

Nou!!: Mitologia grega і Turnus · Veure més »

Tursiops erebennus

Tursiops erebennus és una espècie de cetaci de la família dels delfínids que habita les aigües costaneres de l'est dels Estats Units.

Nou!!: Mitologia grega і Tursiops erebennus · Veure més »

Ucalegont

Ucalegont (en grec antic Ούκαλέγων) va ser, segons la mitologia grega, un dels ancians companys de Príam, com ho eren Antènor, Antímac, Pàntou i Timetes.

Nou!!: Mitologia grega і Ucalegont · Veure més »

Udeu

Udeu, d'acord amb la mitologia grega, fou un dels esparts de Tebes.

Nou!!: Mitologia grega і Udeu · Veure més »

Udol

Udol és un duo calderí de rock gòtic compost per Adrià Boluda (veu i bateria) i Joan Roquerias (guitarra i veu) fundat l'any 2013.

Nou!!: Mitologia grega і Udol · Veure més »

Ulisses (desambiguació)

* Mitologia: Ulisses, heroi mitològic grec.

Nou!!: Mitologia grega і Ulisses (desambiguació) · Veure més »

Unda

En astrogeologia, unda (plural undae, abr. UN) és una paraula llatina que significa «ona» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un camp de dunes, o més generalment formacions o estructures ondulatòries a la superfície d'un cos planetari.

Nou!!: Mitologia grega і Unda · Veure més »

Uni (mitologia)

Uni és la deessa suprema del panteó etrusc i la deessa patrona de Perusa.

Nou!!: Mitologia grega і Uni (mitologia) · Veure més »

Unitat perifèrica d'Hebros

Hebros (en grec: Νομός Έβρου) és una unitat perifèrica grega de la perifèria de Macedònia Oriental i Tràcia.

Nou!!: Mitologia grega і Unitat perifèrica d'Hebros · Veure més »

Univers

LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.

Nou!!: Mitologia grega і Univers · Veure més »

Urà

* Astronomia: planeta del sistema solar.

Nou!!: Mitologia grega і Urà · Veure més »

Urà (mitologia)

Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.

Nou!!: Mitologia grega і Urà (mitologia) · Veure més »

Urà (Pau Gargallo)

Urà és una escultura de 1933 de l'artista Pau Gargallo.

Nou!!: Mitologia grega і Urà (Pau Gargallo) · Veure més »

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Nou!!: Mitologia grega і Urà (planeta) · Veure més »

Urània

Urània, musa de l'astronomia, de la Ciutat del Vaticà. Urània és la menor de les nou muses gregues.

Nou!!: Mitologia grega і Urània · Veure més »

Varekai

Envelat de Varekai Varekai és un espectacle de Cirque du Soleil que va ser estrenat a Mont-real el 2002.

Nou!!: Mitologia grega і Varekai · Veure més »

Vas Mèdici

El Vas Mèdici és un monumental crater en forma de campana de marbre esculpit a Atenes en la segona meitat del s. I ae, com a ornament de jardí per al públic del comerç romà.

Nou!!: Mitologia grega і Vas Mèdici · Veure més »

Víctimes del minotaure

Tesseu lluitant amb el Minotaure Les víctimes del Minotaure de Creta són aquelles persones ofertes com a sacrifici al Minotaure que residia al laberint.

Nou!!: Mitologia grega і Víctimes del minotaure · Veure més »

Velló (pell)

El velló de les ovelles és el cuir de l'ovella o moltó adobat de manera que en conservi la llana per a oferir així protecció al seu usuari contra la humitat i el fred.

Nou!!: Mitologia grega і Velló (pell) · Veure més »

Velló d'or

vermell de la Pulla, c. 340-330 aC En la mitologia grega, el velló d'or era el velló del moltó alat Crisomal·los (Χρυσομαλλος).

Nou!!: Mitologia grega і Velló d'or · Veure més »

Velnos

Velnos era el déu de l'inframón o el cel nocturn en la mitologia indoeuropea.

Nou!!: Mitologia grega і Velnos · Veure més »

Venília

Segons la mitologia grega, Venília va ser una nimfa marina del Tirrè, associada amb els vents i el mar.

Nou!!: Mitologia grega і Venília · Veure més »

Vents (mitologia)

Torre dels Vents a l'antiga Atenes. Part del fris amb la representació dels déus del vent grecs: Bòreas (a l'esquerra) i Skiron, (a la dreta) D'acord amb la mitologia grega, els vents (en grec antic Ἄνεμοι, singular Ἄνεμος) eren divinitats de l'element aeri, fills d'Astreu i d'Eos.

Nou!!: Mitologia grega і Vents (mitologia) · Veure més »

Venus (mitologia)

Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.

Nou!!: Mitologia grega і Venus (mitologia) · Veure més »

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Nou!!: Mitologia grega і Venus (planeta) · Veure més »

Venus Anadyomene

Mural de Pompeia de Venus Anadyomene Venus Anadyomene o 'Venus eixint de la mar' és una representació iconogràfica de la dea Afrodita, feta famosa pel pintor Apel·les. La representació originària va desaparèixer, però apareix descrita en la Naturalis Historia de Plini: s'hi esmenta com a anècdota que el pintor va usar Campaspe, concubina d'Alexandre el Gran, com a model.

Nou!!: Mitologia grega і Venus Anadyomene · Veure més »

Verí de sageta

Els verins de sageta es fan servir per enverinar les puntes de les sagetes o els darts per a la cacera.

Nou!!: Mitologia grega і Verí de sageta · Veure més »

Veritas

Veritas (llatí) és la deessa de la veritat en la mitologia romana.

Nou!!: Mitologia grega і Veritas · Veure més »

Vi en l'antiga Grècia

- El vi en l'antiga Grècia va ser important no només per a la indústria del vi grec sinó per al desenvolupament de quasi totes les regions vinícoles europees i per a la mateixa història del vi.

Nou!!: Mitologia grega і Vi en l'antiga Grècia · Veure més »

Via Làctia

La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.

Nou!!: Mitologia grega і Via Làctia · Veure més »

Viatxeslav Ivànov

Viatxeslav Ivànovitx IvànovВячесла́в Ива́нович Ива́нов, Moscou — 16 de juliol de 1949, Roma) — fou un poeta simbolista, filòsof, traductor, dramaturg i crític literari rus, brillant representant de l'anomenada Edat de plata de la literatura russa.

Nou!!: Mitologia grega і Viatxeslav Ivànov · Veure més »

Victor Brecheret

, nascut Vittorio Breheret, va ser un escultor italià, naturalitzat brasiler.

Nou!!: Mitologia grega і Victor Brecheret · Veure més »

Victor Guérin

Victor Guérin (París, 15 de setembre de 1821 – 21 de setembre de 1891) va ser un intel·lectual francès, explorador i arqueòleg aficionat.

Nou!!: Mitologia grega і Victor Guérin · Veure més »

Vili i Vé

A la mitologia nòrdica, Vili i Vé són els germans d'Odin, fills de Bestla, filla de Bölþorn; i Borr, fill de Buri: En antic nòrdic Vili significa "voluntat".

Nou!!: Mitologia grega і Vili i Vé · Veure més »

Virgin Steele

Virgin Steele són una banda de heavy metal que es va formar l'any 1981 a Nova York.

Nou!!: Mitologia grega і Virgin Steele · Veure més »

Vivien Leigh

Vivien Leigh, Lady Olivier (Darjeeling, Índia, 5 de novembre del 1913-Londres, Anglaterra, 8 de juliol del 1967) va ser una actriu anglesa guanyadora de dos Oscar per les seves interpretacions de dues belles surenyes: Scarlett O'Hara, en Allò que el vent s'endugué (1939), i Blanche DuBois, en A Streetcar Named Desire (1951).

Nou!!: Mitologia grega і Vivien Leigh · Veure més »

Vol

El vol és l'acció de volar: qualsevol moviment a través de l'aire genera per elevació aerodinàmica o flotabilitat aerostàtica.

Nou!!: Mitologia grega і Vol · Veure més »

Volos (mitologia)

Volos (darrere de l'home ajagut) Volos, Veles, Weles o Voloh és el déu eslau de la terra, les aigües, els boscos, la fertilitat, el bestiar, la pastura, les serps, els llops, la medicina, la música, la màgia i el món subterrani.

Nou!!: Mitologia grega і Volos (mitologia) · Veure més »

Vulcano

Vulcano és una illa de 21 quilòmetres quadrats, la més meridional de l'arxipèlag de les Eòlies i la tercera en extensió.

Nou!!: Mitologia grega і Vulcano · Veure més »

Vulcà

En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.

Nou!!: Mitologia grega і Vulcà · Veure més »

William Herschel

William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.

Nou!!: Mitologia grega і William Herschel · Veure més »

William-Adolphe Bouguereau

William-Adolphe Bouguereau (La Rochelle, 30 de novembre de 1825 - ibídem, 19 d'agost de 1905) fou un pintor academicista francès.

Nou!!: Mitologia grega і William-Adolphe Bouguereau · Veure més »

Wonder Woman

Wonder Woman, anglicisme de la Dona Meravella, és un personatge de ficció de còmic i una de les superheroïnes més poderoses de l'univers DC.

Nou!!: Mitologia grega і Wonder Woman · Veure més »

Xanadu (musical)

Xanadu és un musical amb llibret de Douglas Carter Beane i música i lletres de Jeff Lynne i John Farrar, basat en Xanadu, la pel·lícula de culte homònima de 1980, que, alhora, estava inspirada en la pel·lícula de Rita Hayworth Down to Earth, una seqüela de la pel·lícula de 1941 Here Comes Mr. Jordan, adaptada de l'obra Heaven Can Wait de Harry Segall.

Nou!!: Mitologia grega і Xanadu (musical) · Veure més »

Xante

Segons la mitologia grega, Xante (en Ξάνθη) era una nimfa del grup de les oceànides, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Mitologia grega і Xante · Veure més »

Xantipe

Segons la mitologia grega, Xantipe (Ξανθίππη) fou una filla de Doros.

Nou!!: Mitologia grega і Xantipe · Veure més »

Xantos (cavall)

D'acord amb la mitologia grega, Xantos (en grec antic Ξάνθος), va ser un cavall immortal, fill del Zèfir i de Podarge.

Nou!!: Mitologia grega і Xantos (cavall) · Veure més »

Xantos (rei)

D'acord amb la mitologia grega, Xantos (en grec antic Ξάνθος) va ser un rei de Tebes.

Nou!!: Mitologia grega і Xantos (rei) · Veure més »

Xiprer

El xiprer (Cupressus sempervirens) és una espècie de conífera, de la família de les cupressàcies (Cupressaceae), originària de l'orient del Mediterrani, sent una de les espècies arbòries de fulla perenne més longeves del planeta.

Nou!!: Mitologia grega і Xiprer · Veure més »

Xutos

Segons la mitologia grega, Xutos fou un heroi, fill d'Hel·lè i d'Orseis.

Nou!!: Mitologia grega і Xutos · Veure més »

Ys

Ys o Is, de vegades anomenada «Ker Ys» (en bretó Kêr-Is), és una vila llegendària de la Bretanya, que es diu que va ser engolida per l'oceà.

Nou!!: Mitologia grega і Ys · Veure més »

Yvan Delporte

Yvan Delporte, nascut el 24 de juny de 1928 a Sint-Gillis-Obbrussel (Bèlgica) i mort el 5 de març de 2007 (als 78 anys) a Brussel·les (Bèlgica), és un guionista belga francòfon de còmic i el redactor en cap de la revista Spirou de 1956 a 1968 durant l'edat d'or del setmanari.

Nou!!: Mitologia grega і Yvan Delporte · Veure més »

Zèfir

Zèfir i Flora, per William Adolphe Bouguereau (1875) Segons la mitologia grega, Zèfir (en grec antic Ζέφυρος Zéphyros) era la personificació del vent de l'oest i era una de les quatre divinitats de l'element aeri.

Nou!!: Mitologia grega і Zèfir · Veure més »

Zelos

Segons la mitologia grega, Zelos (en grec antic Ζήλος) va ser un déu menor, fill de Pal·lant i d'Estix.

Nou!!: Mitologia grega і Zelos · Veure més »

Zetes

Càlais i Zetes lliuren Fineu de les Harpies En la mitologia grega, Zetes (en grec antic Ζήτης, "el que bufa fort"), era un fill de Bòreas, el déu del vent del nord, i d'Oritia, filla d'Erecteu.

Nou!!: Mitologia grega і Zetes · Veure més »

Zetos

Amfíon i Zetos D'acord amb la mitologia grega, Zetos (grec antic: Ζῆθος, gen.: Ζήθο&#965) fou un heroi, fill de Zeus i d'Antíope.

Nou!!: Mitologia grega і Zetos · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Mitologia grega і Zeus · Veure més »

Zeuxipe (esposa de Pandíon)

Zeuxipe, segons la mitologia grega, va ser una nimfa, filla del déu fluvial Erídan, que es casà amb Pandíon, rei d'Atenes, i fou mare de Butes, Erecteu, Filomela i Procne.

Nou!!: Mitologia grega і Zeuxipe (esposa de Pandíon) · Veure més »

Zeuxo

Zeuxo (en grec antic Ζευξώ), va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una de les tres mil filles d'Oceà i Tetis divinitats que personifiquen els rierols, les fonts i els cursos breus d'aigua.

Nou!!: Mitologia grega і Zeuxo · Veure més »

(10) Higiea

(10) Higiea és el quart major asteroide del cinturó d'asteroides, amb un diàmetre de 407 km.

Nou!!: Mitologia grega і (10) Higiea · Veure més »

(100) Hècate

Hekate és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (100) Hècate · Veure més »

(101) Hèlena

Hèlena és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (101) Hèlena · Veure més »

(10199) Cariclo

(10199) Cariclo és un planeta menor que es troba entre les òrbites de Saturn i Urà a 16 ua de distància mitjana del Sol.

Nou!!: Mitologia grega і (10199) Cariclo · Veure més »

(103) Hera

103 Hera és un asteroide del cinturó principal gran.

Nou!!: Mitologia grega і (103) Hera · Veure més »

(104) Climene

104 Klymene és un asteroide del cinturó principal gran i fosc.

Nou!!: Mitologia grega і (104) Climene · Veure més »

(105) Àrtemis

(105) Artemis és un asteroide del cinturó principal que va ser descobert per J.C. Watson el 16 de setembre de 1868, en Ann Arbor, Michigan.

Nou!!: Mitologia grega і (105) Àrtemis · Veure més »

(11) Partènope

(11) Partènope és un asteroide gran i brillant del cinturó d'asteroides.

Nou!!: Mitologia grega і (11) Partènope · Veure més »

(129) Antígona

Antígona (designació de planeta menor: 129 Antígona) és un gran asteroide del cinturó principal.

Nou!!: Mitologia grega і (129) Antígona · Veure més »

(134) Sofrosina

Sophrosyne és el nom que rep l'asteroide número 134, del cinturó d'asteroides.

Nou!!: Mitologia grega і (134) Sofrosina · Veure més »

(137) Melibea

(137) Melibea és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides descobert el 21 d'abril de 1874 per Johann Palisa des de l'observatori de Pula (Croàcia).

Nou!!: Mitologia grega і (137) Melibea · Veure més »

(147) Protogènia

Protogeneia és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (147) Protogènia · Veure més »

(155) Escil·la

Scylla és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (155) Escil·la · Veure més »

(1566) Ícar

(1566) Ícar és un asteroide Apol·lo (una subclasse dels asteroides propers a la Terra) que es caracteritza per estar, en el seu periheli, més proper al Sol que Mercuri.

Nou!!: Mitologia grega і (1566) Ícar · Veure més »

(157) Deianira

Dejanira és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (157) Deianira · Veure més »

(158) Coronis

(158) Coronis és un asteroide de tipus S del cinturó principal.

Nou!!: Mitologia grega і (158) Coronis · Veure més »

(17) Tetis

(17) Tetis és un gran asteroide del cinturó d'asteroides.

Nou!!: Mitologia grega і (17) Tetis · Veure més »

(198) Àmpela

Àmpela és l'asteroide número 198, descobert el 13 de juny de 1879 des de Marsella per Alphonse Louis Nicolas Borrelly.

Nou!!: Mitologia grega і (198) Àmpela · Veure més »

(2) Pal·les

(2) Pal·les (del grec Παλλάς) és el segon asteroide més gros i el segon a ser descobert (el primer fou (1) Ceres) que posteriorment va ser com reassignat com Ceres, planeta nan.

Nou!!: Mitologia grega і (2) Pal·les · Veure més »

(201) Penèlope

(201) Penèlope és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides descobert el 7 d'agost de 1879 per Johann Palisa des de l'observatori de Pula, a Croàcia.

Nou!!: Mitologia grega і (201) Penèlope · Veure més »

(23) Talia

(23) Talia és l'asteroide número 23 de la sèrie, descobert des de l'Observatori George Bishop de Londres per l'astrònom anglès John Russell Hind (1823-1895), a Londres el 15 de desembre de 1852.

Nou!!: Mitologia grega і (23) Talia · Veure més »

(243) Ida

Ida (designació de planeta menor: 243 Ida) és un asteroide de la família Coronis del cinturó principal.

Nou!!: Mitologia grega і (243) Ida · Veure més »

(28978) Ixion

(28978) Ixion és un objecte del Cinturó de Kuiper.

Nou!!: Mitologia grega і (28978) Ixion · Veure més »

(31) Eufròsine

Euphrosyne és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (31) Eufròsine · Veure més »

(35) Leucòtea

(35) Leucòtea és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (35) Leucòtea · Veure més »

(36) Atalanta

(36) Atalanta és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (36) Atalanta · Veure més »

(38) Leda

(38) Leda és un asteroide gran i fosc del cinturó d'asteroides.

Nou!!: Mitologia grega і (38) Leda · Veure més »

(40) Harmonia

(40) Harmonia és l'asteroide que porta el número 40 de la sèrie, descobert des de París el 31 de març de 1856 per Hermann Mayer Salomon Goldschmidt.

Nou!!: Mitologia grega і (40) Harmonia · Veure més »

(41) Dafne

(41) Dafne és un gran asteroide, el número 41 de la sèrie, descobert per en Hermann Mayer Salomon Goldschmidt el 22 de maig del 1856 a París.

Nou!!: Mitologia grega і (41) Dafne · Veure més »

(433) Eros

(433) Eros és un asteroide anomenat així en memòria del déu grec de l'amor Eros.

Nou!!: Mitologia grega і (433) Eros · Veure més »

(4581) Asclepius

(4581) Asclepius és un asteroide que pertany als asteroide Apol·lo i va ser descobert per Norman G. Thomas i Henry I. Holt el 31 de març de 1989 des de l'Observatori Palomar, als Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Mitologia grega і (4581) Asclepius · Veure més »

(47) Aglaia

(47) Aglaia és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (47) Aglaia · Veure més »

(48) Doris

Doris és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (48) Doris · Veure més »

(5) Astrea

(5) Astrea és un gran asteroide del cinturó d'asteroides.

Nou!!: Mitologia grega і (5) Astrea · Veure més »

(5145) Pholus

(5145) Pholus és un planeta menor amb una òrbita de gran excentricitat, amb un periheli a prop de l'òrbita de Saturn i l'afeli a prop de l'òrbita de Neptú, i una distància mitjana al Sol de 20 ua.

Nou!!: Mitologia grega і (5145) Pholus · Veure més »

(52) Europa

Europa és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (52) Europa · Veure més »

(53) Calipso

Kalypso és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (53) Calipso · Veure més »

(55) Pandora

Pandora és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (55) Pandora · Veure més »

(56) Meletea

Melete és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (56) Meletea · Veure més »

(57) Mnemòsine

Mnemosyne és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (57) Mnemòsine · Veure més »

(59) Elpis

Elpis és l'asteroide número 59 de la sèrie.

Nou!!: Mitologia grega і (59) Elpis · Veure més »

(6) Hebe

(6) Hebe és un asteroide molt gran del cinturó d'asteroides.

Nou!!: Mitologia grega і (6) Hebe · Veure més »

(60) Eco

Echo és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (60) Eco · Veure més »

(60558) Echeclus

(60558) Echeclus és un planeta menor del Sistema Solar exterior, descobert pel Spacewatch en 2000 i inicialment classificat com un asteroide amb la designació provisional 2000 EC98.

Nou!!: Mitologia grega і (60558) Echeclus · Veure més »

(61) Dànae

Danaë és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (61) Dànae · Veure més »

(62) Èrato

Èrato és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (62) Èrato · Veure més »

(66) Maia

Maja és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (66) Maia · Veure més »

(67) Àsia

Asia és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (67) Àsia · Veure més »

(68) Leto

Leto és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (68) Leto · Veure més »

(69) Hespèria

Hesperia és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (69) Hespèria · Veure més »

(7) Iris

(7) Iris és un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides.

Nou!!: Mitologia grega і (7) Iris · Veure més »

(70) Panopea

Panopaea és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (70) Panopea · Veure més »

(71) Níobe

Níobe és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (71) Níobe · Veure més »

(73) Clícia

Klytia és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (73) Clícia · Veure més »

(74) Galatea

Galatea és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (74) Galatea · Veure més »

(75) Eurídice

Eurydike (ew-rid'-i-kee) és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (75) Eurídice · Veure més »

(79) Eurínome

Eurynome (designació de planeta menor: 79 Eurynome) és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (79) Eurínome · Veure més »

(81) Terpsícore

Terpsícore (designació de planeta menor: 81 Terpsichore) és un asteroide gran i molt fosc del cinturó principal, el número 81 de la sèrie. Probablement té una composició carbonosa molt primitiva. Va ser trobat pel prolífic descobridor de cometes Ernst Tempel el 30 de setembre de 1864. Rep el nom de Terpsichore, la musa de la dansa de la mitologia grega. El 2011, les observacions fotomètriques del planeta menor van donar un període de amb una amplitud de de magnitud. Aquest resultat és coherent amb determinacions anteriors. El 2009 es van observar dos esdeveniments d’ocultació estel·lar que van implicar aquest asteroide des de diversos llocs. Els acords resultants van coincidir amb una secció el·líptica suau amb unes dimensions de ×.

Nou!!: Mitologia grega і (81) Terpsícore · Veure més »

(8405) Asbolus

(8405) Asbolus, la designació internacional (8405) Asbolus, és un centaure, un tipus d'asteroide, l'òrbita del qual, creua la dels dels planetes externs del sistema solar.

Nou!!: Mitologia grega і (8405) Asbolus · Veure més »

(85) Io

Io (eye'-oh) és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (85) Io · Veure més »

(86) Sèmele

Semele (sem'-i-lee) és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (86) Sèmele · Veure més »

(9) Metis

(9) Metis és un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides.

Nou!!: Mitologia grega і (9) Metis · Veure més »

(90) Antíope

Antiope (an-tye'-ə-pee)és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (90) Antíope · Veure més »

(91) Egina

Egina és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (91) Egina · Veure més »

(95) Aretusa

Arethusa (arr'-ə-thew'-zə) és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (95) Aretusa · Veure més »

(97) Cloto

Klotho és l'asteroide número 97 de la sèrie.

Nou!!: Mitologia grega і (97) Cloto · Veure més »

(99) Dice

Dike és l'asteroide núm.

Nou!!: Mitologia grega і (99) Dice · Veure més »

293 aC

El 293 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Mitologia grega і 293 aC · Veure més »

51 del Pegàs b

51 del Pegàs b (51 Pegasi b), també anomenat Bel·lerofont, Gliese 882 b, HD 217014 b, HIP 113357 b o HR 8729 b, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella nana groga 51 del Pegàs.

Nou!!: Mitologia grega і 51 del Pegàs b · Veure més »

Redirigeix aquí:

Mitologia Grega, Religió grega, Època heroica.