Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Carcinos і Mitologia grega
Carcinos і Mitologia grega tenen 27 coses en comú (en Uniopèdia): Alcmena, Aristòtil, Ceràmica, Ceràmica de figures vermelles, Civilització minoica, Creta, Diodor de Sicília, Doris (grup humà), Els dotze treballs d'Hèracles, Eurípides, Gai Juli Higí, Hèracles, Hesíode, Hidra de Lerna, Les Metamorfosis, Olímpics, Oracle de Delfos, Ovidi, Pausànias (geògraf), Peloponès, Plató, Pseudo-Apol·lodor, Sòcrates, Servi Maure Honorat, Teogonia, Zeus, Zodíac.
Alcmena
En la mitologia grega Alcmena (en grec antic Άλκμήνη) era l'esposa d'Amfitrió i la mare d'Hèracles.
Alcmena і Carcinos · Alcmena і Mitologia grega ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Carcinos · Aristòtil і Mitologia grega ·
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Carcinos і Ceràmica · Ceràmica і Mitologia grega ·
Ceràmica de figures vermelles
Exemple de ceràmica grega de l'estil dit "de figures vermelles". Es caracteritzen pel color vermellós dels dibuixos sobre fons negre La ceràmica de figures vermelles és un estil figuratiu de la ceràmica grega que va néixer a Atenes cap al 530 aC, substituint l'estil anterior, la ceràmica de figures negres, i que es va utilitzar fins al.
Carcinos і Ceràmica de figures vermelles · Ceràmica de figures vermelles і Mitologia grega ·
Civilització minoica
La civilització minoica fou una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.
Carcinos і Civilització minoica · Civilització minoica і Mitologia grega ·
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Carcinos і Creta · Creta і Mitologia grega ·
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Carcinos і Diodor de Sicília · Diodor de Sicília і Mitologia grega ·
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Carcinos і Doris (grup humà) · Doris (grup humà) і Mitologia grega ·
Els dotze treballs d'Hèracles
Els dotze treballs d'Hèracles foren la penitència que hagué de pagar l'heroi per ser perdonat per l'assassinat dels seus fills en un atac de bogeria induït per la deessa Hera.
Carcinos і Els dotze treballs d'Hèracles · Els dotze treballs d'Hèracles і Mitologia grega ·
Eurípides
'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
Carcinos і Eurípides · Eurípides і Mitologia grega ·
Gai Juli Higí
Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor.
Carcinos і Gai Juli Higí · Gai Juli Higí і Mitologia grega ·
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Carcinos і Hèracles · Hèracles і Mitologia grega ·
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Carcinos і Hesíode · Hesíode і Mitologia grega ·
Hidra de Lerna
''Hèracles i l'Hidra'', mosaic romà de Llíria (Camp de Túria) En la mitologia grega, l'Hidra de Lerna era un antic i despietat monstre aquàtic ctònic amb forma de serp policèfala (el nombre dels seus caps va des de 5 fins a 100 i fins i tot 10.000 segons la font) i amb alè verinós (Higí, 30) a la qual Hèracles va matar en un dels seus dotze treballs.
Carcinos і Hidra de Lerna · Hidra de Lerna і Mitologia grega ·
Les Metamorfosis
XV) Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la Història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.
Carcinos і Les Metamorfosis · Les Metamorfosis і Mitologia grega ·
Olímpics
Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.
Carcinos і Olímpics · Mitologia grega і Olímpics ·
Oracle de Delfos
Ruïnes de Delfos Loracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.
Carcinos і Oracle de Delfos · Mitologia grega і Oracle de Delfos ·
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Carcinos і Ovidi · Mitologia grega і Ovidi ·
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Carcinos і Pausànias (geògraf) · Mitologia grega і Pausànias (geògraf) ·
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Carcinos і Peloponès · Mitologia grega і Peloponès ·
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Carcinos і Plató · Mitologia grega і Plató ·
Pseudo-Apol·lodor
Pseudo-Apol·lodor és el nom que es dona actualment a l'autor del compendi mitològic grec titulat Biblioteca (Βιβλιοθήκη), una obra atribuïda anteriorment a Apol·lodor d'Atenes (del). No sabem res de la seva vida ni si va escriure altres obres.
Carcinos і Pseudo-Apol·lodor · Mitologia grega і Pseudo-Apol·lodor ·
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Carcinos і Sòcrates · Mitologia grega і Sòcrates ·
Servi Maure Honorat
XVI amb el text de Virgili i els comentaris de Servius a la part esquerra. Servi Maure Honorat (en llatí Servius Maurus Honoratus) o Servi Mari Honorat (Servius Marius Honoratus) va ser un cèlebre gramàtic llatí contemporani de Macrobi, conegut principalment com a Servi (Servius, que era un nom romà força comú, algunes vegades usat també com a cognom).
Carcinos і Servi Maure Honorat · Mitologia grega і Servi Maure Honorat ·
Teogonia
La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.
Carcinos і Teogonia · Mitologia grega і Teogonia ·
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Carcinos і Zeus · Mitologia grega і Zeus ·
Zodíac
El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Carcinos і Mitologia grega
- Què tenen en comú Carcinos і Mitologia grega
- Semblances entre Carcinos і Mitologia grega
Comparació entre Carcinos і Mitologia grega
Carcinos té 130 relacions, mentre que Mitologia grega té 315. Com que tenen en comú 27, l'índex de Jaccard és 6.07% = 27 / (130 + 315).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Carcinos і Mitologia grega. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
