Taula de continguts
327 les relacions: Abdicació de Peronella, reina d'Aragó, Acord de Borja, Acord de Serón de Nágima (1158), Agnès de Peitieu, Agost, Al-Àndalus, Alexandre III (papa), Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Alfons II de Provença, Alfons VII de Lleó, Alfons VIII de Castella, Alfred Pillet, Almeria, Almodis, Alou, Antonio Ubieto Arteta, Aragonès, Arnau Mir de Pallars Jussà, Artau II de Pallars Sobirà, Artau III de Pallars Sobirà, Artau IV de Pallars Sobirà, Àgreda, Barbastre, Barcelonès (moneda), Batalla d'Alarcos, Bearn, Berenguer de Vilademuls, Bernat III de Pallars Sobirà, Bertran de Born, Besalú, Besiers, Bigorra, Borgonya, Camarga, Cançó (trobadors), Capítols matrimonials de Barbastre, Carcassona, Carladès, Carlat, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Castell de Montaragó, Castella, Catalunya Nova, Catarisme, Catedral de Sant Ponç de Tomièiras, Catedral de Sant Salvador de Saragossa, Cerdanya, Comtat d'Empúries, ... Ampliar l'índex (277 més) »
- Casal de Barcelona
- Comtes de Barcelona
- Comtes de Provença
Abdicació de Peronella, reina d'Aragó
''Donació del regne d'Aragó atorgat per Peronella'', «aragonensis regina et barchinonensis comitissa» (reina d'Aragó i comtessa de Barcelona), dona al seu fill Alfons «regi aragonensi et comiti barchinonensi» (el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona).
Veure Alfons el Cast і Abdicació de Peronella, reina d'Aragó
Acord de Borja
L'Acord de Borja és un tractat signat el 1190 entre Alfons el Cast i Sanç VI de Navarra pel qual ambdós reis es comprometien a defendre's mútuament de les pretensions expansionistes d'Alfons VIII de Castella.
Veure Alfons el Cast і Acord de Borja
Acord de Serón de Nágima (1158)
L'Acord de Serón de Nágima o Tractat d'Haxama fou un acord al qual arribaren el febrer del 1158 a Serón de Nágima el rei Sanç III de Castella i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.
Veure Alfons el Cast і Acord de Serón de Nágima (1158)
Agnès de Peitieu
Agnès de Peitieu, Agnès de Poitiers o Agnès d'Aquitània (1105-1159) va ser reina d'Aragó durant el seu breu matrimoni amb el Ramir II d'Aragó, antic monjo.
Veure Alfons el Cast і Agnès de Peitieu
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Alfons el Cast і Agost
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Alfons el Cast і Al-Àndalus
Alexandre III (papa)
Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.
Veure Alfons el Cast і Alexandre III (papa)
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Veure Alfons el Cast і Alfons el Bataller
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.
Veure Alfons el Cast і Alfons el Cast
Alfons II de Provença
pals de gules» Alfons II de Provença (Barcelona, 1180 — Palerm, 2 de febrer de 1209), infant d'Aragó, comte de Provença (1184-1209) i '''comte consort de Forcalquer''' per matrimoni amb la comtessa Garsenda de Forcalquier (1193-1209).
Veure Alfons el Cast і Alfons II de Provença
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Veure Alfons el Cast і Alfons VII de Lleó
Alfons VIII de Castella
Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158-1214).
Veure Alfons el Cast і Alfons VIII de Castella
Alfred Pillet
Alfred Pillet (Breslau, Baixa Silèsia, Prússia, 25 de gener de 1875 - Königsberg, Prússia (actual Kaliningrad), 27 d'octubre de 1928) fou un romanista i filòleg alemany.
Veure Alfons el Cast і Alfred Pillet
Almeria
Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.
Veure Alfons el Cast і Almeria
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Veure Alfons el Cast і Almodis
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Veure Alfons el Cast і Alou
Antonio Ubieto Arteta
Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de març de 1923 - València, 1 de febrer de 1990).
Veure Alfons el Cast і Antonio Ubieto Arteta
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Veure Alfons el Cast і Aragonès
Arnau Mir de Pallars Jussà
''Els territoris d'Arnau Mir a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Arnau Mir de Pallars Jussà (o Arnal) (ca. 1113 - 1174) fou comte de Pallars Jussà entre el 1124 i el 1174.
Veure Alfons el Cast і Arnau Mir de Pallars Jussà
Artau II de Pallars Sobirà
Artau II de Pallars Sobirà (c. 1065 (?) - 1124) fou comte de Pallars Sobirà (1081-1124).
Veure Alfons el Cast і Artau II de Pallars Sobirà
Artau III de Pallars Sobirà
Artau III de Pallars Sobirà, també conegut com a Artau I d'Alagón (? - 1167) fou comte de Pallars Sobirà (1124-1167) i III senyor d'Alagón (1135-1167).
Veure Alfons el Cast і Artau III de Pallars Sobirà
Artau IV de Pallars Sobirà
Artau IV de Pallars Sobirà (? - 1182) fou comte de Pallars Sobirà (1167-1182), el sisè des de la creació del comtat l'any 1011.
Veure Alfons el Cast і Artau IV de Pallars Sobirà
Àgreda
Cards d'Ágreda tallats i preparats per cuinar Àgreda (Ágreda en castellà) és un poble de 3.215 habitants (2004) de la provincia de Sòria, a Castella i Lleó.
Veure Alfons el Cast і Àgreda
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Veure Alfons el Cast і Barbastre
Barcelonès (moneda)
El barcelonès era el nom que rebien els diners encunyats a Barcelona, sobretot els diners de billó, que s'anomenaven barcelonesos, i també els croats d'argent o barcelonesos d'argent.
Veure Alfons el Cast і Barcelonès (moneda)
Batalla d'Alarcos
La batalla d'Alarcos tingué lloc a la vora del castell d'Alarcos (en àrab, al-Arak), en un turó al costat del riu Guadiana, a prop de Ciudad Real, el 19 de juliol de 1195, entre les tropes del Regne de Castella d'Alfons VIII de Castella i les de l'Imperi almohade d'Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur, comandades per Abu-Yahya ibn Abi-Hafs.
Veure Alfons el Cast і Batalla d'Alarcos
Bearn
Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.
Veure Alfons el Cast і Bearn
Berenguer de Vilademuls
Berenguer de Vilademuls (Vilademuls s.XII – Montcada 1194) fou abat de Sant Feliu de Girona, arquebisbe de Tarragona, llegat apostòlic, i conseller de la cort d'Alfons el cast.
Veure Alfons el Cast і Berenguer de Vilademuls
Bernat III de Pallars Sobirà
Bernat III de Pallars Sobirà (? - 1199) fou comte de Pallars Sobirà (1182-1199).
Veure Alfons el Cast і Bernat III de Pallars Sobirà
Bertran de Born
Bertran de Born (1140 - després de 1215) va ser un noble, trobador i soldat occità.
Veure Alfons el Cast і Bertran de Born
Besalú
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Veure Alfons el Cast і Besalú
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Veure Alfons el Cast і Besiers
Bigorra
Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió històrica d'Occitània situada entre el Bearn i el Comenge, a la regió d'Occitània.
Veure Alfons el Cast і Bigorra
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Alfons el Cast і Borgonya
Camarga
La Camarga (en occità provençal: Camarga segons la norma clàssica o Camargo segons la norma mistralenca, en francès: Camargue) és un espai terrestre de 145.300 ha al sud de França, situat geogràficament entre els dos braços principals del delta del Roine i del mar Mediterrani.
Veure Alfons el Cast і Camarga
Cançó (trobadors)
La cançó (occità, canso) és un gènere de la poesia trobadoresca.
Veure Alfons el Cast і Cançó (trobadors)
Capítols matrimonials de Barbastre
Els anomenats Capítols matrimonials de Barbastre són una carta de donacióUbieto 1987,: Ramiro II: «todo cuánto había retenido en esa otra carta de donación del reino que le había hecho cuando le dí mi hija» que féu el rei Ramir II d'Aragó l'11 d'agost del 1137 a Barbastre on es recullen els capítols matrimonials pactats entre el rei Ramir II d'Aragó i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i en virtut dels quals es pactava el casament del comte de Barcelona amb l'acabada de néixer Peronella d'Aragó, filla del rei d'Aragó.
Veure Alfons el Cast і Capítols matrimonials de Barbastre
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Veure Alfons el Cast і Carcassona
Carladès
El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.
Veure Alfons el Cast і Carladès
Carlat
Carlat és un municipi francès, situat al departament de Cantal i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Alfons el Cast і Carlat
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Veure Alfons el Cast і Casa reial d'Aragó
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Alfons el Cast і Casal de Barcelona
Castell de Montaragó
El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.
Veure Alfons el Cast і Castell de Montaragó
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Alfons el Cast і Castella
Catalunya Nova
Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.
Veure Alfons el Cast і Catalunya Nova
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Veure Alfons el Cast і Catarisme
Catedral de Sant Ponç de Tomièiras
L'antiga abadia de Sant Ponç de Tomeres estava situada en una vall a la part baixa del Llenguadoc, al nord-oest de Narbona, envoltat de muntanyes i travessat el riu Jaur.
Veure Alfons el Cast і Catedral de Sant Ponç de Tomièiras
Catedral de Sant Salvador de Saragossa
La Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa —la catedral de Sant Salvador, de la ciutat de Saragossa— és una de les dues catedrals metropolitanes de Saragossa, juntament amb la basílica i cocatedral del Pilar.
Veure Alfons el Cast і Catedral de Sant Salvador de Saragossa
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Veure Alfons el Cast і Cerdanya
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Alfons el Cast і Comtat d'Empúries
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Alfons el Cast і Comtat d'Osona
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Veure Alfons el Cast і Comtat d'Urgell
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Alfons el Cast і Comtat de Barcelona
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Alfons el Cast і Comtat de Berga
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Veure Alfons el Cast і Comtat de Foix
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Veure Alfons el Cast і Comtat de Gavaldà
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Veure Alfons el Cast і Comtat de Girona
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Veure Alfons el Cast і Comtat de Manresa
Comtat de Pallars Jussà
El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).
Veure Alfons el Cast і Comtat de Pallars Jussà
Comtat de Pallars Sobirà
El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).
Veure Alfons el Cast і Comtat de Pallars Sobirà
Comtat de Provença
El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Veure Alfons el Cast і Comtat de Provença
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Alfons el Cast і Comtat de Ribagorça
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Veure Alfons el Cast і Comtat de Sobrarb
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Alfons el Cast і Comtat del Rosselló
Concili del Laterà III
El Concili del Laterà III es va celebrar el 1179 sota la presidència del Papa Alexandre III.
Veure Alfons el Cast і Concili del Laterà III
Conquesta de Conca
La conquesta de Conca fou un dels episodis de la reconquesta, produït l'any 1177.
Veure Alfons el Cast і Conquesta de Conca
Constança d'Aragó i de Castella
Sepulcre romà de Constança d'Aragó a la catedral de Palerm Corona de Constança d'Aragó, Palerm, tresor de la catedral Constança d'Aragó i de Castella (vers 1179 - Catània, Sicília, 23 de juny de 1222) fou una princesa de la Corona d'Aragó, reina consort d'Hongria (1198-1204) i emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic (1210-1222).
Veure Alfons el Cast і Constança d'Aragó i de Castella
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Alfons el Cast і Corona d'Aragó
Cort Comtal
'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.
Veure Alfons el Cast і Cort Comtal
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Veure Alfons el Cast і Croades
Cronicó Dertusense II
El Cronicó Dertusense II és un cronicó de la sèrie de Cronicons Rivipullensis redactats en llatí i que tingueren origen en el Monestir de Ripoll.
Veure Alfons el Cast і Cronicó Dertusense II
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Veure Alfons el Cast і Dénia
Dei gratia
Dei gratia o abreujat D.G. és una expressió llatina que vol dir per la gràcia de Déu que sovint s'afegeix al títol de monarques o caps d'estats en països de tradició cristiana segons el principi del dret diví dels reis.
Veure Alfons el Cast і Dei gratia
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Veure Alfons el Cast і Dinastia almohade
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Veure Alfons el Cast і Dinastia almoràvit
Dolça de Barcelona
Dolça de Barcelona (Barcelona, 1160 - Coïmbra, 1 de setembre de 1198) va ser una infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1185-1198), filla del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i de la reina d'Aragó, Peronella d'Aragó.
Veure Alfons el Cast і Dolça de Barcelona
Dolça de Provença
Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).
Veure Alfons el Cast і Dolça de Provença
Dolça I de Pallars Jussà
Dolça I de Pallars Jussà o Dolça de So (? - 1198) fou comtessa de Pallars Jussà (1182-1192).
Veure Alfons el Cast і Dolça I de Pallars Jussà
Dolça II de Provença
Dolça II de Provença (? - 1172) fou comtessa de Provença (1166-1167).
Veure Alfons el Cast і Dolça II de Provença
Elionor d'Aragó i de Castella
Elionor d'Aragó (1182 - 1226), princesa d'Aragó i comtessa consort de Tolosa.
Veure Alfons el Cast і Elionor d'Aragó i de Castella
Elna
Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.
Veure Alfons el Cast і Elna
Emeric I d'Hongria
Emeric I d'Hongria (1174 - 1204) (en hongarès: Imri), fou rei d'Hongria, Croàcia, Dalmàcia i Eslavònia des del 1196 fins a la seva mort el 1204.
Veure Alfons el Cast і Emeric I d'Hongria
Enric II d'Anglaterra
Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.
Veure Alfons el Cast і Enric II d'Anglaterra
Era Hispànica
Lera hispànica o era del Cèsars és una variant del calendari julià difosa a Hispània probablement d'ençà el i emprada fins al, segons els regnes, que s'adoptà el sistema Anno Domini.
Veure Alfons el Cast і Era Hispànica
Ermengol V d'Urgell
Església de nostra Senyora de la Anunciat (Urueña, província de Valladolid) és l'única còpia de l'Art romànic a Catalunya al Castilla y León. Va ser construïda després del casament entre Ermengol V i María Pérez Ansúrez, que va produir un intercanvi de persones de les Comtats catalans.
Veure Alfons el Cast і Ermengol V d'Urgell
Ermengol VI d'Urgell
''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).
Veure Alfons el Cast і Ermengol VI d'Urgell
Ermengol VII d'Urgell
Ermengol VII d'Urgell, anomenat Ermengol VII el de València (?, 1120/1130 – Requena, 11 d'agost de 1184), fou comte d'Urgell (1154-1184).
Veure Alfons el Cast і Ermengol VII d'Urgell
Ermengol VIII d'Urgell
Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).
Veure Alfons el Cast і Ermengol VIII d'Urgell
Ermessenda de Bigorra
Ermessenda de Bigorra (1015-1049?), també coneguda com a Gerberga o Gisberga fou reina d'Aragó.
Veure Alfons el Cast і Ermessenda de Bigorra
Església de Sant Tròfim
L'església de Sant Tròfim és un temple de l'església catòlica romana que es troba a la ciutat d'Arle (Provença, França).
Veure Alfons el Cast і Església de Sant Tròfim
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Veure Alfons el Cast і Febrer
Felícia de Roucy
Evangeliario de Felicia de Roucy (1070-1085) Felícia de Roucy (Barbastre, cap a 1050 - Barcelona, 1094) va ser una reina d'Aragó.
Veure Alfons el Cast і Felícia de Roucy
Felip II de França
Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).
Veure Alfons el Cast і Felip II de França
Felipa Matilde de Tolosa
Felipa o Felipa Matilde de Tolosa (morta el 1117) fou duquessa d'Aquitània per matrimoni amb Guillem IX el Trobador i pretesa hereva del comtat de Tolosa i els seus drets.
Veure Alfons el Cast і Felipa Matilde de Tolosa
Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)
Ferran d'Aragó (1190 - 1 de juliol del 1248), tercer fill del rei Alfons II d'Aragó, fou abat de Mont Aragón.
Veure Alfons el Cast і Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)
Ferran II de Lleó
Tomba de Ferran II de Lleó y Galícia a la catedral de Santiago de Compostel·la Ferran II de Lleó (1137 - Benavente, Zamora, 1188) fou rei de Lleó (1157-1188).
Veure Alfons el Cast і Ferran II de Lleó
Ferran Soldevila i Zubiburu
Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.
Veure Alfons el Cast і Ferran Soldevila i Zubiburu
Fidel Fita i Colomer
Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
Veure Alfons el Cast і Fidel Fita i Colomer
Fondarella
Fondarella és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
Veure Alfons el Cast і Fondarella
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Veure Alfons el Cast і Fraga
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Alfons el Cast і França
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Veure Alfons el Cast і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Veure Alfons el Cast і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Gausbert I d'Empúries-Rosselló
Gausbert (? - 931) fou comte d'Empúries i Rosselló (915-931).
Veure Alfons el Cast і Gausbert I d'Empúries-Rosselló
Gausfred I d'Empúries-Rosselló
Gausfred I d'Empúries-Rosselló (900 - 991) va ser comte d'Empúries i Rosselló de 931 fins a la seva mort el 991.
Veure Alfons el Cast і Gausfred I d'Empúries-Rosselló
Gausfred III de Rosselló
Els territoris de Gausfred III a la mort de Ramon Berenguer III (1131) Gausfred III de Rosselló (? - 1164) fou comte de Rosselló (1113-1164).
Veure Alfons el Cast і Gausfred III de Rosselló
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Veure Alfons el Cast і Gènova
Genealogia del Casal d'Aragó
La Genealogia del Casal d'Aragó és un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i conservat actualment a la biblioteca del mateix monestir.
Veure Alfons el Cast і Genealogia del Casal d'Aragó
Gerberga de Provença
Gerberga de Provença (? - ~1112) fou comtessa de Provença (1093-1112).
Veure Alfons el Cast і Gerberga de Provença
Gerbert de Gavaldà
Gilbert de Milhau o Gilbert o Gerbert de Gavaldà (Milhau, Llenguadoc 1055 + 1111), vescomte de Milhau, i de Lodeva, comte de Gavaldà i comte consort de Provença (vers 1073-1111).
Veure Alfons el Cast і Gerbert de Gavaldà
Girard II de Rosselló
Girard II de Rosselló (? - 1172) fou comte de Rosselló (1164-1172).
Veure Alfons el Cast і Girard II de Rosselló
Giraut de Bornelh
Giraut de Bornelh o Guiraut (1138 - 1215) fou un trobador occità tan famós que els seus contemporanis l'anomenaven maestre dels trobadors.
Veure Alfons el Cast і Giraut de Bornelh
Giraut del Luc
Giraut del Luc o Guiraut del Luc (fl...1190-1194...) fou un trobador occità.
Veure Alfons el Cast і Giraut del Luc
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Alfons el Cast і Girona
Guerau IV de Cabrera
Escut d'armes del vescomtes d'Àger Escut d'armes dels comtes Cabrera-Urgell Guerau IV de Cabrera (1196-1229) fou vescomte de Cabrera i vescomte d'Àger (conegut com a Guerau III).
Veure Alfons el Cast і Guerau IV de Cabrera
Guerres baussenques
Les Guerres baussenques (1144-1162) van ser una sèrie de conflictes armats a la Provença entre la Senyoria dels Baus i el Casal de Barcelona que van acabar amb la incorporació de la senyoria als dominis del casal de Barcelona.
Veure Alfons el Cast і Guerres baussenques
Guillem de Torroja
Guillem de Torroja (Solsona - Tarragona, 1174) fou bisbe de Barcelona (1144-1171) i arquebisbe de Tarragona (1171-1174).
Veure Alfons el Cast і Guillem de Torroja
Guillem IV de Tolosa
Guillem IV de Tolosa († 1094) va ser comte de Tolosa de 1060 a 1094.
Veure Alfons el Cast і Guillem IV de Tolosa
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Veure Alfons el Cast і Guillem IX d'Aquitània
Guillem Ramon I de Montcada
Guillem Ramon I de Montcada, dit el Gran Senescal (1090 - 1173) fou senescal de Barcelona (1130-1173) i senyor de Tortosa, Sentmenat, Arraona, Peníscola i Carles, i castlà de Lleida.
Veure Alfons el Cast і Guillem Ramon I de Montcada
Guillem VIII d'Aquitània
Guillem VIII d'Aquitània i VI de Poitiers, de naixement Guiu o Guiu-Jofré, fou duc de Gascunya (1052-1086) i duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1058-1086).
Veure Alfons el Cast і Guillem VIII d'Aquitània
Guislabert I de Rosselló
Guislabert I de Rosselló (? - 1013) fou comte de Rosselló (991-1013).
Veure Alfons el Cast і Guislabert I de Rosselló
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Veure Alfons el Cast і Història de Catalunya
Honor (propietat)
Un Honor és un Usatge del règim consuetudinari català que determina la propietat d'un immoble o d'una finca, ja sigui rústica o urbana.
Veure Alfons el Cast і Honor (propietat)
Hug III d'Empúries
Hug III d'Empúries (? - 1173) fou comte d'Empúries de 1154 fins a la seva mort el 1173.
Veure Alfons el Cast і Hug III d'Empúries
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Alfons el Cast і Islam
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Alfons el Cast і Jaume el Conqueridor
Jerónimo Zurita y Castro
Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.
Veure Alfons el Cast і Jerónimo Zurita y Castro
Joan-Ferran Cabestany i Fort
Joan-Ferran Cabestany i Fort (Barcelona, 1930 - Barcelona, 26 de setembre de 2013) fou un historiador català, pioner en l'estudi de la demografia de l'edat mitjana a Catalunya.
Veure Alfons el Cast і Joan-Ferran Cabestany i Fort
Jofré I de Provença
Jofré I dit igualment Guifré I, nascut probablement el 1015 i mort després del mes de febrer de 1062, probablement el 1063 fou comte de Provença de 1018 a la seva mort.
Veure Alfons el Cast і Jofré I de Provença
Josefina Mateu Ibars
Josefina Mateu Ibars (Lleida, 9 de maig de 1933 - Barcelona, 25 de novembre de 2015) va ser una bibliotecària i professora universitària catalana, catedràtica de Paleografia i Diplomàtica.
Veure Alfons el Cast і Josefina Mateu Ibars
Jutjat d'Arborea
Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.
Veure Alfons el Cast і Jutjat d'Arborea
La Rioja
La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat o) és una autonomia uniprovincial d'Espanya.
Veure Alfons el Cast і La Rioja
Liber feudorum maior
El Liber feudorum maior (originalment Liber domini regis) és un cartulari obra de Ramon de Caldes que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella.
Veure Alfons el Cast і Liber feudorum maior
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Alfons el Cast і Llatí
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Alfons el Cast і Lleida
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Veure Alfons el Cast і Llenguadoc
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Veure Alfons el Cast і Llista de bisbes de Barcelona
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Alfons el Cast і Llista de comtes de Barcelona
Llista de comtes de Besalú
El que segueix és la llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Besalú, des de la seva creació el 785 fins a la seva integració definitiva al comtat de Barcelona el 1111.
Veure Alfons el Cast і Llista de comtes de Besalú
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Veure Alfons el Cast і Llista de comtes de Cerdanya
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Veure Alfons el Cast і Llista de comtes de Provença
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Veure Alfons el Cast і Llista de comtes de Rosselló
Llista de consellers reials
Llista de consellers del Consell Reial de la Corona d'Aragó.
Veure Alfons el Cast і Llista de consellers reials
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Veure Alfons el Cast і Llista de reis d'Aragó
Lluçà
Lluçà és un municipi de la comarca del Lluçanès i està situat a l'oest de la regió de l'Alt Ter.
Veure Alfons el Cast і Lluçà
Lluís VII de França
Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.
Veure Alfons el Cast і Lluís VII de França
Lo Borg Sant Dalmatz
Burg de Sant Dalmau (en occità Lo Borg Sant Dalmatz, en italià Borgo San Dalmazzo i en piemontès ël Borgh San Dalmass) és un municipi italià, a la Val Ges, dins de les Valls Occitanes, a la regió del Piemont.
Veure Alfons el Cast і Lo Borg Sant Dalmatz
Mafalda de Portugal i de Savoia
Mafalda de Portugal (Coïmbra, Regne de Portugal, 1149 - 1160) fou infanta de Portugal.
Veure Alfons el Cast і Mafalda de Portugal i de Savoia
Mafalda de Pulla-Calàbria
Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).
Veure Alfons el Cast і Mafalda de Pulla-Calàbria
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Veure Alfons el Cast і Magrib
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Alfons el Cast і Maig
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Alfons el Cast і Mallorca
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Alfons el Cast і Mar Mediterrània
Martí de Riquer i Morera
Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013), comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i filòleg català.
Veure Alfons el Cast і Martí de Riquer i Morera
Matarranya
Municipis del Matarranya Isoglosses fonològiques del català del Matarranya segons Joaquim Rafel i Fontanals (1981) El Matarranya (en castellà Matarraña i oficialment Matarraña/Matarranya) és una comarca de l'Aragó, a la província de Terol.
Veure Alfons el Cast і Matarranya
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Veure Alfons el Cast і Múrcia
Millau
Millau (en Milhau; oficialment i en Millau) és un municipi francès, situat a la riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses i al departament de l'Avairon de la regió d'Occitània.
Veure Alfons el Cast і Millau
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Veure Alfons el Cast і Montpeller
Muntanyes de Prades
Localització de les '''Muntanyes de Prades'''. Paratge de les muntanyes de Prades, al terme de Capafonts Pena-roja Les muntanyes de Prades són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral que ocupen una extensió de 30 726,39 Ha (307,26 km²), és a dir, aproximadament la mateixa extensió que el Pla d'Urgell.
Veure Alfons el Cast і Muntanyes de Prades
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Veure Alfons el Cast і Narbona
Niça
Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.
Veure Alfons el Cast і Niça
Nimes
Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Veure Alfons el Cast і Nimes
Numeració del Casal d'Aragó
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms.
Veure Alfons el Cast і Numeració del Casal d'Aragó
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Alfons el Cast і Occità
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Veure Alfons el Cast і Occitània
Olèrdola
Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola.
Veure Alfons el Cast і Olèrdola
Orde d'Alcalá de la Selva
L'Orde d'Alcalá de la Selva fou un orde militar fundat per Alfons el Cast, rei d'Aragó i comte de Barcelona, en 1174.
Veure Alfons el Cast і Orde d'Alcalá de la Selva
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Veure Alfons el Cast і Orde de Sant Joan de Jerusalem
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms.
Veure Alfons el Cast і Ordinals dels reis d'Aragó
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Veure Alfons el Cast і Osca
Pallars Jussà
El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca de la Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà.
Veure Alfons el Cast і Pallars Jussà
Pallars Sobirà
El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.
Veure Alfons el Cast і Pallars Sobirà
Papa Celestí III
Celestí III (Roma, 1106 - † Roma, 8 de gener de 1198) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1191 al 1198.
Veure Alfons el Cast і Papa Celestí III
Partiment
Partiment (occ. partimen) o joc partit (escrit també joch) és un dels gèneres dialogats de la lírica trobadoresca.
Veure Alfons el Cast і Partiment
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Veure Alfons el Cast і Pau i Treva de Déu
Pau Perpètua de Sahagún
La Pau Perpètua de Sahagún o Tractat de Sahagún fou signada a Sahagún el 4 de juny de 1170 entre Alfons VIII de Castella i Alfons el Cast, supeditant l'actuació peninsular d'Alfons el Cast als designis d'Alfons VIII.
Veure Alfons el Cast і Pau Perpètua de Sahagún
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Alfons el Cast і Península Ibèrica
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Veure Alfons el Cast і Pere el Catòlic
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Veure Alfons el Cast і Peronella d'Aragó
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Veure Alfons el Cast і Perpinyà
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Veure Alfons el Cast і Piemont
Ponç II d'Empúries
Ponç II d'Empúries o Ponç Hug I d'Empúries (ca. 1070 - 1154) fou comte d'Empúries de 1116 fins a la seva mort el 1154.
Veure Alfons el Cast і Ponç II d'Empúries
Ponç III d'Empúries
Ponç III d'Empúries o Ponç Hug II d'Empúries (ca. 1135 - 1200) fou comte d'Empúries de 1173 fins a la seva mort el 1200.
Veure Alfons el Cast і Ponç III d'Empúries
Ponç III de Cabrera
Escut d'armes del vescomtes d'Àger Ponç III de Cabrera (? -1199), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana.
Veure Alfons el Cast і Ponç III de Cabrera
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Alfons el Cast і Principat de Catalunya
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Alfons el Cast і Provença
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Veure Alfons el Cast і Ramir I d'Aragó
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Veure Alfons el Cast і Ramir II d'Aragó
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Veure Alfons el Cast і Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Veure Alfons el Cast і Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II de Provença
Ramon Berenguer II (o III) de Provença (ca. 1135 - Niça, 1166) fou comte de Provença (1144-1166).
Veure Alfons el Cast і Ramon Berenguer II de Provença
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Veure Alfons el Cast і Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure Alfons el Cast і Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV de Provença
Ramon Berenguer IV (o III) de Provença, inicialment anomenat Pere I de Cerdanya (Murviel, 1158 — Montpeller, 5 d'abril de 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).
Veure Alfons el Cast і Ramon Berenguer IV de Provença
Ramon de Caldes
Il·lustració del ''Liber feudorum maior'' que representa al rei Alfons II d'Aragó «el Cast» i al compilador d'aquesta obra, Ramon de Caldes Ramon de Caldes (? - 1199).
Veure Alfons el Cast і Ramon de Caldes
Ramon Folc III de Cardona
Ramon Folc III de Cardona fou vescomte de Cardona (1155-1176).
Veure Alfons el Cast і Ramon Folc III de Cardona
Ramon V de Tolosa
Ramon V de Tolosa (1134- Nimes, 1194) fou comte de Tolosa i duc de Narbona (1148-1194).
Veure Alfons el Cast і Ramon V de Tolosa
Ramon VI de Pallars Jussà
Ramon VI de Pallars Jussà (? - 1178) fou comte de Pallars Jussà (1174-1178).
Veure Alfons el Cast і Ramon VI de Pallars Jussà
Ramon VI de Tolosa
Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).
Veure Alfons el Cast і Ramon VI de Tolosa
Ramon VII de Tolosa
Ramon VII de Tolosa o de Sant Geli, dit el Jove (juliol de 1197, Bellcaire - 27 de setembre de 1249, Millau) va ser comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.
Veure Alfons el Cast і Ramon VII de Tolosa
Rasès
El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.
Veure Alfons el Cast і Rasès
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Veure Alfons el Cast і Regne d'Anglaterra
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Alfons el Cast і Regne d'Aragó
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Veure Alfons el Cast і Regne de Lleó
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Veure Alfons el Cast і Regne de Múrcia
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Alfons el Cast і Regne de Navarra
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Veure Alfons el Cast і Regne de Portugal
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Veure Alfons el Cast і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Requesens
Requesens és un veïnat del municipi altempordanès de la Jonquera, situat a l'extrem oriental del terme, a uns cinc-centsmetres sobre el nivell del mar (poble i castell).
Veure Alfons el Cast і Requesens
Ricard Cor de Lleó
Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.
Veure Alfons el Cast і Ricard Cor de Lleó
Robert Guiscard
Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.
Veure Alfons el Cast і Robert Guiscard
Roergue
Escut de Roergue El Roergue és una regió històrica d'Occitània que limita al nord amb Alvèrnia, al sud i sud-oest amb Llenguadoc, a l'est per Gavaldà i a l'oest per Carcí.
Veure Alfons el Cast і Roergue
Roger Bernat I de Foix
Roger Bernat I de Foix, dit el Gras (Foix, 1130 - 1188) fou comte de Foix (1148-1188) i governador de Provença.
Veure Alfons el Cast і Roger Bernat I de Foix
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Veure Alfons el Cast і Rosselló
Sanç de Barcelona i d'Aragó
miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).
Veure Alfons el Cast і Sanç de Barcelona i d'Aragó
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Veure Alfons el Cast і Sanç Ramires
Sanç VI de Navarra
esmalt els seus successors. Sanç VI de Navarra dit «el Savi» (1132 - Pamplona, 27 de juny de 1194) fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (1150-1194).
Veure Alfons el Cast і Sanç VI de Navarra
Sança d'Aragó
Sança d'Aragó (Saragossa, ~1186 - ~1241) fou infanta d'Aragó i comtessa consort de Tolosa (1222-1241).
Veure Alfons el Cast і Sança d'Aragó
Sança de Castella i de Polònia
Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).
Veure Alfons el Cast і Sança de Castella i de Polònia
Sant Pere de Vilamajor
Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 4.371 habitants (2018).
Veure Alfons el Cast і Sant Pere de Vilamajor
Santa Maria de Sixena
El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.
Veure Alfons el Cast і Santa Maria de Sixena
Santa Maria de Vilabertran
Santa Maria de Vilabertran és un monestir romànic situat a Vilabertran (Alt Empordà).
Veure Alfons el Cast і Santa Maria de Vilabertran
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Alfons el Cast і Santa Seu
Santiago de Compostel·la
Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago.
Veure Alfons el Cast і Santiago de Compostel·la
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Alfons el Cast і Saragossa
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Alfons el Cast і Sardenya
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Veure Alfons el Cast і Sarraïns
Segle IX
El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.
Veure Alfons el Cast і Segle IX
Segle X
El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.
Veure Alfons el Cast і Segle X
Senescal de Barcelona
El senescal de Barcelona era el màxim oficial del Casal de Barcelona i tenia en les seves atribucions l'exercici del govern i la guerra.
Veure Alfons el Cast і Senescal de Barcelona
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg.
Veure Alfons el Cast і Senyera reial
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Veure Alfons el Cast і Setembre
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Alfons el Cast і Sicília
Societat de Lingüística Aragonesa
La Societat de Lingüística Aragonesa o SLA (en aragonès: Sociedat de Lingüistica Aragonesa) és una associació que es dedica a la promoció de la llengua aragonesa i la ribagorçana a través de la investigació científica en lingüística.
Veure Alfons el Cast і Societat de Lingüística Aragonesa
Sunyer II d'Empúries-Rosselló
Sunyer II d'Empúries-Rosselló (?, ca. 840 - ?, 915) fou comte d'Empúries (862-915) i comte de Rosselló (896-915).
Veure Alfons el Cast і Sunyer II d'Empúries-Rosselló
Tençó
Una tençó (occ. tenso o tenson) és un dels gèneres dialogats de la lírica trobadoresca Es tracta d'un debat entre dos trobadors.
Veure Alfons el Cast і Tençó
Terol
Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.
Veure Alfons el Cast і Terol
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Veure Alfons el Cast і Terra Santa
Testament de Peronella d'Aragó (1152)
El Testament de Peronella Ramires, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona, fou el primer testament fet per aquesta reina el 4 d'abril del 1152, quan es trobava de part del seu primer fill Pere, que morí abans de la majoria d'edat.
Veure Alfons el Cast і Testament de Peronella d'Aragó (1152)
Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)
El testament de Ramon Berenguer IV fou un testament sacramental (oral i davant testimonis) fet el 4 d'agost del 1162 a Borgo San Dalmazzo i del qual foren testimonis el Gran Senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada, Albert de Castellvell, i el mestre Guillem, capellà del comte.
Veure Alfons el Cast і Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Veure Alfons el Cast і Tolosa de Llenguadoc
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Veure Alfons el Cast і Tortosa
Tractat d'Emparança
El Tractat d'Emparança fou un conveni de protecció o ampara atorgat als aranesos pel rei Alfons el Bataller el mes de març de 1130 al desaparegut monestir de Sant Andreu de Barravés (Alta Ribagorça).
Veure Alfons el Cast і Tractat d'Emparança
Tractat de Cazola
El Tractat de Cazola o Tractat de Cazorla, va ésser un acord signat el 20 de març de l'any 1179 entre Alfons I de la Corona d'Aragó i Alfons VIII de Castella, on es reparteixen les zones d'expansió d'aquests dos regnes a la península Ibèrica.
Veure Alfons el Cast і Tractat de Cazola
Tractat de Lleida (1157)
El Tractat de Lleida és un acord firmat el maig del 1157Ubieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg.
Veure Alfons el Cast і Tractat de Lleida (1157)
Tractat de Tarascó (1176)
La Pau de Tarascó fou una pau concertada entre Ramon V de Tolosa i Alfons el Cast l'abril de l'any 1176 a Tarascó on, a canvi del pagament de trenta mil marcs d'argent, el comte de Tolosa renunciava a les seves pretensions sobre Provença, el Gavaldà i el Carladès.
Veure Alfons el Cast і Tractat de Tarascó (1176)
Tractat de Tudilén
El Tractat de Tudilén fou un tractat signat el 27 de gener del 1151 a Tudilén (Navarra) entre Alfons VII, lEmperador, rei de Lleó, de Castella i de Galícia, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó.
Veure Alfons el Cast і Tractat de Tudilén
Trobador
Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.
Veure Alfons el Cast і Trobador
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Veure Alfons el Cast і Usatges de Barcelona
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Alfons el Cast і València
Valença de Pallars Jussà
Valença de Pallars Jussà (? - 1182) fou comtessa de Pallars Jussà (1177-1182).
Veure Alfons el Cast і Valença de Pallars Jussà
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Veure Alfons el Cast і Vall d'Aran
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Veure Alfons el Cast і Vegueria
Vescomtat de Carlat
El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.
Veure Alfons el Cast і Vescomtat de Carlat
Vescomtat de Millau
El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.
Veure Alfons el Cast і Vescomtat de Millau
Vescomte
Corona de vescomte Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.
Veure Alfons el Cast і Vescomte
Vida (literatura trobadoresca)
Vida del trobador Pistoleta, en tinta vermella, precedint el text d'una de les seves obres; BnF ms. 12473 fol. 123, cançoner K Vida (occità vida, plural vidas) és el terme que designa una breu biografia, escrita en occità antic d'un trobador o trobairitz.
Veure Alfons el Cast і Vida (literatura trobadoresca)
Vilamajor (universitat)
Cardedeu Vilamajor fou una universitat sota domini comtal i reial (dels comtes de Barcelona) i comprenia els territoris dels actuals municipis de Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu, al Vallès Oriental.
Veure Alfons el Cast і Vilamajor (universitat)
Villel
Villel és un municipi de la província de Terol, situat a la comarca de la Comunitat de Terol i que des de l'edat mitjana fou seu d'una comanda de l'orde de Sant Joan de Jerusalem enquadrada a la Castellania d'Amposta.
Veure Alfons el Cast і Villel
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Veure Alfons el Cast і Xàtiva
Zayyan ibn Mardanix
Zayyan ibn Mudafi ibn Yússuf ibn Sad ibn Mardanix al-Judhamí, més conegut simplement com Zayyan ibn Mardanix (Onda (Plana Baixa), ? - Tunis, 1270) fou el darrer emir de Balànsiya.
Veure Alfons el Cast і Zayyan ibn Mardanix
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Alfons el Cast і 1 de març
1014
* '''Expedició normanda''' a Galícia.
Veure Alfons el Cast і 1014
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Alfons el Cast і 1040
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Alfons el Cast і 1064
1092
Països Catalans.
Veure Alfons el Cast і 1092
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Alfons el Cast і 11 d'octubre
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Veure Alfons el Cast і 11 de novembre
1102
El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.
Veure Alfons el Cast і 1102
1108
;Països Catalans.
Veure Alfons el Cast і 1108
1113
El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Alfons el Cast і 1113
1116
El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Alfons el Cast і 1116
1124
El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Alfons el Cast і 1124
1128
El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Alfons el Cast і 1128
1131
;Resta del món.
Veure Alfons el Cast і 1131
1137
;Països Catalans.
Veure Alfons el Cast і 1137
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Alfons el Cast і 1147
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Alfons el Cast і 1152
1154
Països Catalans.
Veure Alfons el Cast і 1154
1158
El 1158 (MCLVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Alfons el Cast і 1158
1159
El 1159 (MCLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Alfons el Cast і 1159
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Alfons el Cast і 1162
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Alfons el Cast і 1163
1166
El 1166 (MCLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Alfons el Cast і 1166
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Alfons el Cast і 1168
1169
El 1169 (MCLXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Alfons el Cast і 1169
1170
Països Catalans.
Veure Alfons el Cast і 1170
1172
El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Alfons el Cast і 1172
1175
El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Alfons el Cast і 1175
1177
El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Alfons el Cast і 1177
1184
Països Catalans.
Veure Alfons el Cast і 1184
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Alfons el Cast і 1186
1188
Països Catalans.
Veure Alfons el Cast і 1188
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Alfons el Cast і 1190
1192
El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Alfons el Cast і 1192
1193
El 1193 (MCXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Alfons el Cast і 1193
1194
;Països Catalans:;Món.
Veure Alfons el Cast і 1194
1195
Països Catalans.
Veure Alfons el Cast і 1195
1196
Països Catalans.
Veure Alfons el Cast і 1196
1199
;Països catalans;Món.
Veure Alfons el Cast і 1199
12 de maig
El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Alfons el Cast і 12 de maig
1202
El 1202 (MCCII) fou un any comú del començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Alfons el Cast і 1202
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Veure Alfons el Cast і 1213
1229
;Països Catalans.
Veure Alfons el Cast і 1229
1562
;Països Catalans.
Veure Alfons el Cast і 1562
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Alfons el Cast і 1580
18 de gener
El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Alfons el Cast і 18 de gener
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Veure Alfons el Cast і 18 de juny
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Veure Alfons el Cast і 1951
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Veure Alfons el Cast і 1954
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Veure Alfons el Cast і 1956
20 de març
El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.
Veure Alfons el Cast і 20 de març
21 de gener
El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Alfons el Cast і 21 de gener
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Alfons el Cast і 24 de febrer
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Veure Alfons el Cast і 25 d'abril
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Alfons el Cast і 25 de març
26 de juliol
El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.
Veure Alfons el Cast і 26 de juliol
28 de novembre
El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Alfons el Cast і 28 de novembre
30 de gener
El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Alfons el Cast і 30 de gener
31 de gener
El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Alfons el Cast і 31 de gener
4 d'abril
El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Alfons el Cast і 4 d'abril
5 d'abril
El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Alfons el Cast і 5 d'abril
7 d'agost
El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.
Veure Alfons el Cast і 7 d'agost
7 de febrer
El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Alfons el Cast і 7 de febrer
862
El 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.
Veure Alfons el Cast і 862
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Alfons el Cast і 931
Vegeu també
Casal de Barcelona
- Alfons el Cast
- Berenguer Ramon I de Provença
- Berenguera de Barcelona
- Casal de Barcelona
- Dolça II de Provença
- Ferran Sanxis de Castre
- Jaume III de Mallorca
- Llista de comtes de Barcelona
- Mafalda de Pulla-Calàbria
- Pere Ramon de Barcelona
- Pere el Gran
- Ramon Berenguer I
- Ramon Berenguer II
- Ramon Berenguer II de Provença
- Ramon Berenguer III
- Ramon Berenguer IV
- Sança d'Aragó
Comtes de Barcelona
- Aleran de Troyes
- Alfons el Benigne
- Alfons el Cast
- Alfons el Franc
- Alfons el Magnànim
- Berà I
- Berenguer Ramon I
- Berenguer Ramon II
- Berenguer de Tolosa
- Bernat Plantapilosa
- Bernat de Gòtia
- Bernat de Septimània
- Borrell II
- Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
- Casal de Barcelona
- Enric IV de Castella
- Ferran d'Antequera
- Ferran el Catòlic
- Guifré II de Barcelona
- Guifré el Pilós
- Guillem de Septimània
- Humfrid
- Jaume el Conqueridor
- Jaume el Just
- Joan el Caçador
- Joan el Sense Fe
- Joana I de Castella
- Llista de comtes de Barcelona
- Martí l'Humà
- Miró I de Barcelona
- Odalric
- Pere el Catòlic
- Pere el Cerimoniós
- Pere el Conestable de Portugal
- Pere el Gran
- Ramon Berenguer I
- Ramon Berenguer II
- Ramon Berenguer III
- Ramon Berenguer IV
- Ramon Borrell I
- Rampó
- Renat I
- Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Comtes de Provença
- Alfons II de Provença
- Alfons el Cast
- Berenguer Ramon I de Provença
- Bertran II de Provença
- Carles I d'Anjou
- Carles II d'Anjou
- Dolça II de Provença
- Dolça de Provença
- Emma de Provença
- Folc Bertran de Provença
- Fulcrad de Provença
- Gerberga de Provença
- Guillem Bertran de Provença
- Guillem I de Provença
- Guillem II de Provença-Arle
- Guillem III de Provença-Arle
- Guillem III de Provença-Avinyó
- Joana I de Nàpols
- Jofré I de Provença
- Jofré II de Provença
- Liebulf
- Lluís I de Provença
- Lluís I de Tàrent
- Lluís II de Provença
- Lluís III de Provença
- Lluís XVIII de França
- Ramon Berenguer II de Provença
- Ramon Berenguer III
- Ramon Berenguer IV de Provença
- Ramon Berenguer V de Provença
- Ratbold I de Provença
- Ratbold II de Provença
- Renat I
- Renat II de Lorena
- Robert I de Nàpols
- Sanç de Barcelona i d'Aragó
També conegut com Alfons I de Barcelona, Alfons I de Catalunya, Alfons I de Catalunya-Aragó, Alfons I de Provença, Alfons I el Cast, Alfons II d'Aragó, Alfons II el Cast, Alfons el Trobador.
, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Foix, Comtat de Gavaldà, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Pallars Sobirà, Comtat de Provença, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Comtat del Rosselló, Concili del Laterà III, Conquesta de Conca, Constança d'Aragó i de Castella, Corona d'Aragó, Cort Comtal, Croades, Cronicó Dertusense II, Dénia, Dei gratia, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dolça de Barcelona, Dolça de Provença, Dolça I de Pallars Jussà, Dolça II de Provença, Elionor d'Aragó i de Castella, Elna, Emeric I d'Hongria, Enric II d'Anglaterra, Era Hispànica, Ermengol V d'Urgell, Ermengol VI d'Urgell, Ermengol VII d'Urgell, Ermengol VIII d'Urgell, Ermessenda de Bigorra, Església de Sant Tròfim, Febrer, Felícia de Roucy, Felip II de França, Felipa Matilde de Tolosa, Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón), Ferran II de Lleó, Ferran Soldevila i Zubiburu, Fidel Fita i Colomer, Fondarella, Fraga, França, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gausbert I d'Empúries-Rosselló, Gausfred I d'Empúries-Rosselló, Gausfred III de Rosselló, Gènova, Genealogia del Casal d'Aragó, Gerberga de Provença, Gerbert de Gavaldà, Girard II de Rosselló, Giraut de Bornelh, Giraut del Luc, Girona, Guerau IV de Cabrera, Guerres baussenques, Guillem de Torroja, Guillem IV de Tolosa, Guillem IX d'Aquitània, Guillem Ramon I de Montcada, Guillem VIII d'Aquitània, Guislabert I de Rosselló, Història de Catalunya, Honor (propietat), Hug III d'Empúries, Islam, Jaume el Conqueridor, Jerónimo Zurita y Castro, Joan-Ferran Cabestany i Fort, Jofré I de Provença, Josefina Mateu Ibars, Jutjat d'Arborea, La Rioja, Liber feudorum maior, Llatí, Lleida, Llenguadoc, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Besalú, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Provença, Llista de comtes de Rosselló, Llista de consellers reials, Llista de reis d'Aragó, Lluçà, Lluís VII de França, Lo Borg Sant Dalmatz, Mafalda de Portugal i de Savoia, Mafalda de Pulla-Calàbria, Magrib, Maig, Mallorca, Mar Mediterrània, Martí de Riquer i Morera, Matarranya, Múrcia, Millau, Montpeller, Muntanyes de Prades, Narbona, Niça, Nimes, Numeració del Casal d'Aragó, Occità, Occitània, Olèrdola, Orde d'Alcalá de la Selva, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Ordinals dels reis d'Aragó, Osca, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Papa Celestí III, Partiment, Pau i Treva de Déu, Pau Perpètua de Sahagún, Península Ibèrica, Pere el Catòlic, Peronella d'Aragó, Perpinyà, Piemont, Ponç II d'Empúries, Ponç III d'Empúries, Ponç III de Cabrera, Principat de Catalunya, Provença, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer II de Provença, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer IV de Provença, Ramon de Caldes, Ramon Folc III de Cardona, Ramon V de Tolosa, Ramon VI de Pallars Jussà, Ramon VI de Tolosa, Ramon VII de Tolosa, Rasès, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de Lleó, Regne de Múrcia, Regne de Navarra, Regne de Portugal, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Requesens, Ricard Cor de Lleó, Robert Guiscard, Roergue, Roger Bernat I de Foix, Rosselló, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sanç Ramires, Sanç VI de Navarra, Sança d'Aragó, Sança de Castella i de Polònia, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Sixena, Santa Maria de Vilabertran, Santa Seu, Santiago de Compostel·la, Saragossa, Sardenya, Sarraïns, Segle IX, Segle X, Senescal de Barcelona, Senyera reial, Setembre, Sicília, Societat de Lingüística Aragonesa, Sunyer II d'Empúries-Rosselló, Tençó, Terol, Terra Santa, Testament de Peronella d'Aragó (1152), Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162), Tolosa de Llenguadoc, Tortosa, Tractat d'Emparança, Tractat de Cazola, Tractat de Lleida (1157), Tractat de Tarascó (1176), Tractat de Tudilén, Trobador, Usatges de Barcelona, València, Valença de Pallars Jussà, Vall d'Aran, Vegueria, Vescomtat de Carlat, Vescomtat de Millau, Vescomte, Vida (literatura trobadoresca), Vilamajor (universitat), Villel, Xàtiva, Zayyan ibn Mardanix, 1 de març, 1014, 1040, 1064, 1092, 11 d'octubre, 11 de novembre, 1102, 1108, 1113, 1116, 1124, 1128, 1131, 1137, 1147, 1152, 1154, 1158, 1159, 1162, 1163, 1166, 1168, 1169, 1170, 1172, 1175, 1177, 1184, 1186, 1188, 1190, 1192, 1193, 1194, 1195, 1196, 1199, 12 de maig, 1202, 1213, 1229, 1562, 1580, 18 de gener, 18 de juny, 1951, 1954, 1956, 20 de març, 21 de gener, 24 de febrer, 25 d'abril, 25 de març, 26 de juliol, 28 de novembre, 30 de gener, 31 de gener, 4 d'abril, 5 d'abril, 7 d'agost, 7 de febrer, 862, 931.