Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Alfons el Cast і Jaume el Conqueridor
Alfons el Cast і Jaume el Conqueridor tenen 86 coses en comú (en Uniopèdia): Agnès de Peitieu, Alfons el Cast, Alfons VII de Lleó, Alfons VIII de Castella, Almodis, Aragonès, Àgreda, Carcassona, Carladès, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Castell de Montaragó, Castella, Cerdanya, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Provença, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Comtat del Rosselló, Corona d'Aragó, Cort Comtal, Croades, Dénia, Dinastia almohade, ..., Dolça de Provença, Ermengol VIII d'Urgell, Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón), Fidel Fita i Colomer, França, Guerau IV de Cabrera, Història de Catalunya, Jaume el Conqueridor, Jerónimo Zurita y Castro, Llatí, Lleida, Llenguadoc, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Rosselló, Llista de reis d'Aragó, Mallorca, Mar Mediterrània, Múrcia, Montpeller, Narbona, Numeració del Casal d'Aragó, Occità, Occitània, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Ordinals dels reis d'Aragó, Osca, Península Ibèrica, Pere el Catòlic, Peronella d'Aragó, Perpinyà, Principat de Catalunya, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon VI de Tolosa, Regne d'Aragó, Regne de Múrcia, Regne de Navarra, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Rosselló, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sança de Castella i de Polònia, Santa Maria de Sixena, Santa Seu, Sarraïns, Societat de Lingüística Aragonesa, Terra Santa, Usatges de Barcelona, València, Vall d'Aran, Vescomtat de Carlat, Xàtiva, Zayyan ibn Mardanix, 1 de març, 25 d'abril. Ampliar l'índex (56 més) »
Agnès de Peitieu
Agnès de Peitieu, Agnès de Poitiers o Agnès d'Aquitània (1105-1159) va ser reina d'Aragó durant el seu breu matrimoni amb el Ramir II d'Aragó, antic monjo.
Agnès de Peitieu і Alfons el Cast · Agnès de Peitieu і Jaume el Conqueridor ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Alfons el Cast · Alfons el Cast і Jaume el Conqueridor ·
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Alfons VII de Lleó і Alfons el Cast · Alfons VII de Lleó і Jaume el Conqueridor ·
Alfons VIII de Castella
Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158-1214).
Alfons VIII de Castella і Alfons el Cast · Alfons VIII de Castella і Jaume el Conqueridor ·
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Alfons el Cast і Almodis · Almodis і Jaume el Conqueridor ·
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Alfons el Cast і Aragonès · Aragonès і Jaume el Conqueridor ·
Àgreda
Cards d'Ágreda tallats i preparats per cuinar Àgreda (Ágreda en castellà) és un poble de 3.215 habitants (2004) de la provincia de Sòria, a Castella i Lleó.
Àgreda і Alfons el Cast · Àgreda і Jaume el Conqueridor ·
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Alfons el Cast і Carcassona · Carcassona і Jaume el Conqueridor ·
Carladès
El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.
Alfons el Cast і Carladès · Carladès і Jaume el Conqueridor ·
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Alfons el Cast і Casa reial d'Aragó · Casa reial d'Aragó і Jaume el Conqueridor ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Alfons el Cast і Casal de Barcelona · Casal de Barcelona і Jaume el Conqueridor ·
Castell de Montaragó
El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.
Alfons el Cast і Castell de Montaragó · Castell de Montaragó і Jaume el Conqueridor ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Alfons el Cast і Castella · Castella і Jaume el Conqueridor ·
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Alfons el Cast і Cerdanya · Cerdanya і Jaume el Conqueridor ·
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Alfons el Cast і Comtat d'Empúries · Comtat d'Empúries і Jaume el Conqueridor ·
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Alfons el Cast і Comtat d'Osona · Comtat d'Osona і Jaume el Conqueridor ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Alfons el Cast і Comtat d'Urgell · Comtat d'Urgell і Jaume el Conqueridor ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Alfons el Cast і Comtat de Barcelona · Comtat de Barcelona і Jaume el Conqueridor ·
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Alfons el Cast і Comtat de Berga · Comtat de Berga і Jaume el Conqueridor ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Alfons el Cast і Comtat de Girona · Comtat de Girona і Jaume el Conqueridor ·
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Alfons el Cast і Comtat de Manresa · Comtat de Manresa і Jaume el Conqueridor ·
Comtat de Provença
El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Alfons el Cast і Comtat de Provença · Comtat de Provença і Jaume el Conqueridor ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Alfons el Cast і Comtat de Ribagorça · Comtat de Ribagorça і Jaume el Conqueridor ·
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Alfons el Cast і Comtat de Sobrarb · Comtat de Sobrarb і Jaume el Conqueridor ·
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Alfons el Cast і Comtat del Rosselló · Comtat del Rosselló і Jaume el Conqueridor ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Alfons el Cast і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor ·
Cort Comtal
'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.
Alfons el Cast і Cort Comtal · Cort Comtal і Jaume el Conqueridor ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Alfons el Cast і Croades · Croades і Jaume el Conqueridor ·
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Alfons el Cast і Dénia · Dénia і Jaume el Conqueridor ·
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Alfons el Cast і Dinastia almohade · Dinastia almohade і Jaume el Conqueridor ·
Dolça de Provença
Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).
Alfons el Cast і Dolça de Provença · Dolça de Provença і Jaume el Conqueridor ·
Ermengol VIII d'Urgell
Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).
Alfons el Cast і Ermengol VIII d'Urgell · Ermengol VIII d'Urgell і Jaume el Conqueridor ·
Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)
Ferran d'Aragó (1190 - 1 de juliol del 1248), tercer fill del rei Alfons II d'Aragó, fou abat de Mont Aragón.
Alfons el Cast і Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) · Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і Jaume el Conqueridor ·
Fidel Fita i Colomer
Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
Alfons el Cast і Fidel Fita i Colomer · Fidel Fita i Colomer і Jaume el Conqueridor ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Alfons el Cast і França · França і Jaume el Conqueridor ·
Guerau IV de Cabrera
Escut d'armes del vescomtes d'Àger Escut d'armes dels comtes Cabrera-Urgell Guerau IV de Cabrera (1196-1229) fou vescomte de Cabrera i vescomte d'Àger (conegut com a Guerau III).
Alfons el Cast і Guerau IV de Cabrera · Guerau IV de Cabrera і Jaume el Conqueridor ·
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Alfons el Cast і Història de Catalunya · Història de Catalunya і Jaume el Conqueridor ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Alfons el Cast і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Jaume el Conqueridor ·
Jerónimo Zurita y Castro
Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.
Alfons el Cast і Jerónimo Zurita y Castro · Jaume el Conqueridor і Jerónimo Zurita y Castro ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Alfons el Cast і Llatí · Jaume el Conqueridor і Llatí ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Alfons el Cast і Lleida · Jaume el Conqueridor і Lleida ·
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Alfons el Cast і Llenguadoc · Jaume el Conqueridor і Llenguadoc ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Alfons el Cast і Llista de comtes de Barcelona · Jaume el Conqueridor і Llista de comtes de Barcelona ·
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Alfons el Cast і Llista de comtes de Rosselló · Jaume el Conqueridor і Llista de comtes de Rosselló ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Alfons el Cast і Llista de reis d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Llista de reis d'Aragó ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Alfons el Cast і Mallorca · Jaume el Conqueridor і Mallorca ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Alfons el Cast і Mar Mediterrània · Jaume el Conqueridor і Mar Mediterrània ·
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Alfons el Cast і Múrcia · Jaume el Conqueridor і Múrcia ·
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Alfons el Cast і Montpeller · Jaume el Conqueridor і Montpeller ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Alfons el Cast і Narbona · Jaume el Conqueridor і Narbona ·
Numeració del Casal d'Aragó
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.
Alfons el Cast і Numeració del Casal d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Numeració del Casal d'Aragó ·
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Alfons el Cast і Occità · Jaume el Conqueridor і Occità ·
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Alfons el Cast і Occitània · Jaume el Conqueridor і Occitània ·
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Alfons el Cast і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Jaume el Conqueridor і Orde de Sant Joan de Jerusalem ·
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.
Alfons el Cast і Ordinals dels reis d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Ordinals dels reis d'Aragó ·
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Alfons el Cast і Osca · Jaume el Conqueridor і Osca ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Alfons el Cast і Península Ibèrica · Jaume el Conqueridor і Península Ibèrica ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Alfons el Cast і Pere el Catòlic · Jaume el Conqueridor і Pere el Catòlic ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Alfons el Cast і Peronella d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Peronella d'Aragó ·
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Alfons el Cast і Perpinyà · Jaume el Conqueridor і Perpinyà ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Alfons el Cast і Principat de Catalunya · Jaume el Conqueridor і Principat de Catalunya ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Alfons el Cast і Ramir II d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Ramir II d'Aragó ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Alfons el Cast і Ramon Berenguer I · Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer I ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Alfons el Cast і Ramon Berenguer III · Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer III ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Alfons el Cast і Ramon Berenguer IV · Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer IV ·
Ramon VI de Tolosa
Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).
Alfons el Cast і Ramon VI de Tolosa · Jaume el Conqueridor і Ramon VI de Tolosa ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Alfons el Cast і Regne d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Regne d'Aragó ·
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Alfons el Cast і Regne de Múrcia · Jaume el Conqueridor і Regne de Múrcia ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Alfons el Cast і Regne de Navarra · Jaume el Conqueridor і Regne de Navarra ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Alfons el Cast і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Jaume el Conqueridor і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Alfons el Cast і Rosselló · Jaume el Conqueridor і Rosselló ·
Sanç de Barcelona i d'Aragó
miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).
Alfons el Cast і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Sança de Castella i de Polònia
Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).
Alfons el Cast і Sança de Castella i de Polònia · Jaume el Conqueridor і Sança de Castella i de Polònia ·
Santa Maria de Sixena
El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.
Alfons el Cast і Santa Maria de Sixena · Jaume el Conqueridor і Santa Maria de Sixena ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Alfons el Cast і Santa Seu · Jaume el Conqueridor і Santa Seu ·
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Alfons el Cast і Sarraïns · Jaume el Conqueridor і Sarraïns ·
Societat de Lingüística Aragonesa
La Societat de Lingüística Aragonesa o SLA (en aragonès: Sociedat de Lingüistica Aragonesa) és una associació que es dedica a la promoció de la llengua aragonesa i la ribagorçana a través de la investigació científica en lingüística.
Alfons el Cast і Societat de Lingüística Aragonesa · Jaume el Conqueridor і Societat de Lingüística Aragonesa ·
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Alfons el Cast і Terra Santa · Jaume el Conqueridor і Terra Santa ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Alfons el Cast і Usatges de Barcelona · Jaume el Conqueridor і Usatges de Barcelona ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Alfons el Cast і València · Jaume el Conqueridor і València ·
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Alfons el Cast і Vall d'Aran · Jaume el Conqueridor і Vall d'Aran ·
Vescomtat de Carlat
El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.
Alfons el Cast і Vescomtat de Carlat · Jaume el Conqueridor і Vescomtat de Carlat ·
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Alfons el Cast і Xàtiva · Jaume el Conqueridor і Xàtiva ·
Zayyan ibn Mardanix
Zayyan ibn Mudafi ibn Yússuf ibn Sad ibn Mardanix al-Judhamí, més conegut simplement com Zayyan ibn Mardanix (Onda (Plana Baixa), ? - Tunis, 1270) fou el darrer emir de Balànsiya.
Alfons el Cast і Zayyan ibn Mardanix · Jaume el Conqueridor і Zayyan ibn Mardanix ·
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
1 de març і Alfons el Cast · 1 de març і Jaume el Conqueridor ·
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
25 d'abril і Alfons el Cast · 25 d'abril і Jaume el Conqueridor ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Alfons el Cast і Jaume el Conqueridor
- Què tenen en comú Alfons el Cast і Jaume el Conqueridor
- Semblances entre Alfons el Cast і Jaume el Conqueridor
Comparació entre Alfons el Cast і Jaume el Conqueridor
Alfons el Cast té 361 relacions, mentre que Jaume el Conqueridor té 557. Com que tenen en comú 86, l'índex de Jaccard és 9.37% = 86 / (361 + 557).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Alfons el Cast і Jaume el Conqueridor. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
