Accés més ràpid que el navegador!
114 les relacions: Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, Aeroport Internacional de Monastir, Agricultura, Arbre fruiter, Baladiyya, Banu Hilal, Bizacena, Còrsega, Cereal, Ciutat, Coptos, Daira, Dioclecià, Enfidha, Filatura, Fosfat, França, Gafsa, Gènova, Gordià II, Governació de Sussa, Hadrumet, Hergla, Hussayn (I) ibn Alí, Ifríqiya, Imada, Imperi Cartaginès, Indústria tèxtil, ISO 3166-2:TN, Kairuan, Kalaa Kebira, Kasserine, M'Saken, Madrassa, Mahdia, Moknine, Morabit, Museu del Bardo, Mutamadiyya, Normands, Olivera, Patrimoni de la Humanitat, Port de Sussa, Port El Kantaoui, Qubba, Ràbita, Romans d'Orient, Sabkha, Sahel tunisià, Sahline, ..., Sardenya, Sfax, Sicília, Soc (mercat), Sousse Jaouhara, Sousse Médina, Sousse Riadh, Sousse Sidi Abdelhamid, Tercera Guerra Púnica, Tir, Toscana, Trajà, Tunísia, Tunis, UNESCO, Universitat de Sussa, Vàndals, Venècia, Virgili, Yazid ibn Hàtim al-Muhal·labí, Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim, 1205, 16 de juliol, 1675, 1686, 1699, 1728, 1757, 1770, 1784, 1786, 1864, 1881, 1884, 1895, 1896, 1898, 1907, 1909, 1911, 1942, 1943, 1956, 1959, 1962, 1964, 1965, 1970, 1976, 1980, 1988, 1992, 21 de juny, 238, 297, 439, 533, 647, 775, 796, 821, 850, 851, 859. Ampliar l'índex (64 més) »
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr (Medina, maig del 624 - la Meca, 3 de novembre del 692) fou califa en oposició al califa omeia.
Nou!!: Sussa і Abd-Al·lah ibn az-Zubayr · Veure més »
Aeroport Internacional de Monastir
Aeroport de Monastir Aeroport de Monastir L'Aeroport Internacional de Monastir, també conegut com a Aeroport Internacional de Monastir-Skanes, i Aeroport Internacional Monastir-Habib Bourguiba és l'aeroport de la ciutat de Monastir a Tunísia, a la governació de Monastir i delegació de Monastir, a uns 5 km a l'oest de la ciutat (8 km del centre).
Nou!!: Sussa і Aeroport Internacional de Monastir · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Sussa і Agricultura · Veure més »
Arbre fruiter
Cirerers de conreu ecològic, en secà al mes de maig de 2006 Un arbre fruiter és aquella espècie vegetal arbòria o arbustiva que es conrea principalment per obtenir el seu fruit en forma de fruita.
Nou!!: Sussa і Arbre fruiter · Veure més »
Baladiyya
La baladiyya (en plural) és una divisió administrativa àrab que es pot traduir com ‘districte’, ‘subdistricte’ o ‘municipi’.
Nou!!: Sussa і Baladiyya · Veure més »
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Nou!!: Sussa і Banu Hilal · Veure més »
Bizacena
Bizacena (o) va ser un districte de la província romana d'Àfrica al sud de la Zeugitània o Zeugitana que en un principi formava part del territori de Cartago i després va ser la part sud de la província romana d'Àfrica fins que es va convertir en una província separada, la Província Byzacena, governada per un cònsol, amb capital a Hadrumetum.
Nou!!: Sussa і Bizacena · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Sussa і Còrsega · Veure més »
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Nou!!: Sussa і Cereal · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Sussa і Ciutat · Veure més »
Coptos
Coptos (o Kebto; egipci antic: Gebtu) fou una ciutat de l'antic Egipte situada on avui hi ha la ciutat de Qift o Kift.
Nou!!: Sussa і Coptos · Veure més »
Daira
La dàïra o daerah, al sud-est d'Àsia, és una unitat administrativa territorial utilitzada principalment a Algèria, Tunísia i als territoris controlats per la República Sahrauí, així com a Brunei, Indonèsia i Malàisia.
Nou!!: Sussa і Daira · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Sussa і Dioclecià · Veure més »
Enfidha
Rodalia d'Enfhida Enfhida o Enfida, antigament Dar El Bey, és una ciutat de la governació de Sussa, situada uns 40 km al nord de Sussa i 40 km al sud d'Hammamet.
Nou!!: Sussa і Enfidha · Veure més »
Filatura
La filadora (''La fileuse''), quadre de William-Adolphe Bouguereau, de 1873 La filatura és un procés que té per objectiu obtenir fibres tèxtils.
Nou!!: Sussa і Filatura · Veure més »
Fosfat
Roques de fosfat al costat d'una moneda per tal de comparar la seva grandària. Un fosfat, en química inorgànica, és una sal d'àcid fosfòric.
Nou!!: Sussa і Fosfat · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Sussa і França · Veure més »
Gafsa
Zona cèntrica de Gafsa Gafsa (pronunciat localment Gafsa; o) és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb més de 100.000 habitants.
Nou!!: Sussa і Gafsa · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Sussa і Gènova · Veure més »
Gordià II
Marc Antoni Gordià Sempronià, conegut generalment com a Gordià II, fou emperador associat al tron pel seu pare Gordià I. En aquest càrrec només va durar 20 dies de l'any 238, car va morir a la batalla de Cartago lluitant contra l'exèrcit del procurador de Numídia.
Nou!!: Sussa і Gordià II · Veure més »
Governació de Sussa
La governació o wilaya de Sussa o Sousse és una divisió administrativa de primer nivell de Tunísia a la costa nord oriental.
Nou!!: Sussa і Governació de Sussa · Veure més »
Hadrumet
Hadrumet (Hadrūmētum) fou una ciutat de la província romana de l'Àfrica, i més tard capital de la província de la Bizacena.
Nou!!: Sussa і Hadrumet · Veure més »
Hergla
Hergla és una ciutat de Tunísia a la costa de la governació de Sussa, situada uns 25 km al nord de la ciutat de Sussa.
Nou!!: Sussa і Hergla · Veure més »
Hussayn (I) ibn Alí
Abu-Muhàmmad Hussayn ibn Alí at-Turkí o, més senzillament, Hussayn (I) ibn Alí (Le Kef, 1675 - Kairuan, 1740) fou bei de Tunis.
Nou!!: Sussa і Hussayn (I) ibn Alí · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Sussa і Ifríqiya · Veure més »
Imada
La imada, en plural imadat (literalment ‘alcaldia’) o sector és el nivell més baix de l'administració de Tunísia, també anomenat míntaqa.
Nou!!: Sussa і Imada · Veure més »
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Sussa і Imperi Cartaginès · Veure més »
Indústria tèxtil
Sala de producció a l'Índia La indústria tèxtil és el sector de l'economia dedicat a la producció de roba, tela, fil, fibra i productes relacionats.
Nou!!: Sussa і Indústria tèxtil · Veure més »
ISO 3166-2:TN
ISO 3166-2:TN és l'entrada de l'ISO 3166-2, part de la norma ISO, que defineix codis pels noms de les principals subdivisions de Tunísia (que té "TN" com a codi ISO 3166-1 alpha-2) Inclou 24 governacions.
Nou!!: Sussa і ISO 3166-2:TN · Veure més »
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Nou!!: Sussa і Kairuan · Veure més »
Kalaa Kebira
Kalaa Kebira és una ciutat de Tunísia a la governació de Sussa, situada uns 11 km al nord-oest de Sussa (menys en línia recta), de la qual gairebé n'ha esdevingut un suburbi.
Nou!!: Sussa і Kalaa Kebira · Veure més »
Kasserine
Kasserine és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima.
Nou!!: Sussa і Kasserine · Veure més »
M'Saken
Rodalia de Msaken Rodalia de Msaken M'Saken o Msaken és una ciutat de Tunísia propera a Monastir (uns 15 km a l'oest) i Sussa (uns 10 km al sud-oest), a la part sud-est de la governació de Sussa.
Nou!!: Sussa і M'Saken · Veure més »
Madrassa
Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab, pl.) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.
Nou!!: Sussa і Madrassa · Veure més »
Mahdia
Mahdia és una ciutat de Tunísia, a la costa oriental, capital de la governació de Mahdia.
Nou!!: Sussa і Mahdia · Veure més »
Moknine
Moknine és una ciutat de Tunísia, a la governació de Monastir, situada uns 17 km al sud-est de la ciutat de Monastir, i propera a la costa.
Nou!!: Sussa і Moknine · Veure més »
Morabit
Un morabit (de l'àrab, literalment ‘que està acampat’, ‘que està estacionat’) o marabut (de l'àrab, ‘marabut’) és un líder religiós musulmà i professor a l'Àfrica Occidental i (històricament) al Magrib.
Nou!!: Sussa і Morabit · Veure més »
Museu del Bardo
El Museu del Bardo o Museu Nacional del Bardo és el principal museu de Tunísia, situat a la municipalitat del Bardo, a la governació de Tunis.
Nou!!: Sussa і Museu del Bardo · Veure més »
Mutamadiyya
Mapa de les delegacions de Tunísia per governació Una mutamadiyya o delegació és una subdivisió administrativa de segon nivell de Tunísia.
Nou!!: Sussa і Mutamadiyya · Veure més »
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Nou!!: Sussa і Normands · Veure més »
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Nou!!: Sussa і Olivera · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Sussa і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Port de Sussa
El port de Sussa és un port de Tunísia situat a la ciutat de Sussa (governació de Sussa) especialitzat en el tractament de diverses mercaderies.
Nou!!: Sussa і Port de Sussa · Veure més »
Port El Kantaoui
Port el Kantaoui és una vila turística de Tunísia, construïda el 1979 en l'emplaçament d'un petit port costaner, proper a Akouda, a la municipalitat de Hammam Sousse.
Nou!!: Sussa і Port El Kantaoui · Veure més »
Qubba
Petra, Jordània Una qubba (‘cúpula’) designa en general un edifici islàmic, sovint aïllat, de planta quadrangular i coronat per una cúpula, usat com a tomba d'un sant.
Nou!!: Sussa і Qubba · Veure més »
Ràbita
Monastir, a Tunísia Una ràbita o un ribat (de l'àrab, ‘fonda’, ‘hostal’) era, en els primers temps de la conquesta musulmana del Magrib, un recinte fortificat (o un bastió a la costa destinat a protegir l'àrea i descoratjar els enemics d'atacar per mar) edificat als confins de les zones frontereres que servia per a protegir les rutes comercials, però també per a difondre l'islam.
Nou!!: Sussa і Ràbita · Veure més »
Romans d'Orient
Els romans d'Orient, romaics o, simplement, romans (Ῥωμαῖοι, Romei) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.
Nou!!: Sussa і Romans d'Orient · Veure més »
Sabkha
Sebkha d'Arzew (Algèria) cap al 1975. Sabkha o sebkha (de l'àrab) és el nom en àrab de les llacunes salades.
Nou!!: Sussa і Sabkha · Veure més »
Sahel tunisià
Ribat de Monastir Amfiteatre d'El Djem Camp d'olivieres prop de Sfax. El Sahel tunisià és una regió de Tunísia que a grans trets forma la part central del país i més estrictament la zona que va del Golf d'Hammamet al Golf de Gabes.
Nou!!: Sussa і Sahel tunisià · Veure més »
Sahline
Sahline és una ciutat de Tunísia a la governació de Monastir, situada uns 10 km a l'oest de la ciutat de Monastir, 1 km a l'oest de l'Aeroport Internacional de Monastir i 1 km al sud dels nombrosos hotels de la zona turística de La Dkhila, l'hipòdrom i el golf Palm-Links.
Nou!!: Sussa і Sahline · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Sussa і Sardenya · Veure més »
Sfax
Sfax (pronunciat en àrab clàssic Safaqus i en el dialecte local aproximadament Sfaqs) és la segona ciutat de Tunísia, a la governació de Sfax, uns 270 km al sud-est de Tunis.
Nou!!: Sussa і Sfax · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Sussa і Sicília · Veure més »
Soc (mercat)
Soc a Marràqueix, Marroc Soc a Esna, Egipte Un soc (de l'àrab) és la denominació que es dona en català als mercats tradicionals dels països àrabs, especialment els que es realitzen a l'aire lliure i que, sovint, tenen lloc en un determinat dia de la setmana o en una determinada època de l'any, encara que la paraula es pot fer extensiva a tota mena de mercat tradicional.
Nou!!: Sussa і Soc (mercat) · Veure més »
Sousse Jaouhara
La delegació o mutamadiyya de Sousse Jawhara o Sousse Jaouhara és una delegació de Tunísia a la governació de Sussa, formada pels barris a la part sud de la ciutat de Sussa, entre la zona costanera (Sousse Médina) i la delegació de Sousse Riadh (els barris del sud-oest).
Nou!!: Sussa і Sousse Jaouhara · Veure més »
Sousse Médina
Sousse Médina La delegació o mutamadiyya de Sousse Médina és una delegació de Tunísia a la governació de Sussa, formada per la zona costanera de la ciutat i el barri antic o medina.
Nou!!: Sussa і Sousse Médina · Veure més »
Sousse Riadh
La delegació o mutamadiyya de Sousse Riadh és una delegació de Tunísia a la governació de Sussa, formada pels barris de la part sud-oest de la ciutat de Sussa.
Nou!!: Sussa і Sousse Riadh · Veure més »
Sousse Sidi Abdelhamid
La delegació o mutamadiyya de Sousse Sidi Abdelhamid és una delegació de Tunísia a la governació de Sussa, formada pels barris al nord-oest de la ciutat de Sussa, abans d'arribar a Hammam Sousse.
Nou!!: Sussa і Sousse Sidi Abdelhamid · Veure més »
Tercera Guerra Púnica
La Tercera Guerra Púnica (Tertium Bellum Punicum) va ser la darrera de les guerres entre Cartago i la República Romana.
Nou!!: Sussa і Tercera Guerra Púnica · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: Sussa і Tir · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Sussa і Toscana · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Sussa і Trajà · Veure més »
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Nou!!: Sussa і Tunísia · Veure més »
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Nou!!: Sussa і Tunis · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Sussa і UNESCO · Veure més »
Universitat de Sussa
La Universitat de Sussa és una universitat pública a Sussa, Tunísia.
Nou!!: Sussa і Universitat de Sussa · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Sussa і Vàndals · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Sussa і Venècia · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Sussa і Virgili · Veure més »
Yazid ibn Hàtim al-Muhal·labí
Yazid ibn Hàtim ibn Qabissa ibn al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Muhal·labí fou un membre de la família àrab dels muhal·làbides que fou governador o valí d'Egipte i d'Ifríqiya.
Nou!!: Sussa і Yazid ibn Hàtim al-Muhal·labí · Veure més »
Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim
Abu-Muhàmmad Ziyàdat-Al·lah (I) ibn Ibrahim o, simplement, Ziyàdat-Al·lah I (788-838) fou el tercer emir aglàbida d'Ifríqiya (817-838).
Nou!!: Sussa і Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Sussa і 1205 · Veure més »
16 de juliol
El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sussa і 16 de juliol · Veure més »
1675
Sense descripció.
Nou!!: Sussa і 1675 · Veure més »
1686
; Països Catalans.
Nou!!: Sussa і 1686 · Veure més »
1699
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Sussa і 1699 · Veure més »
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Nou!!: Sussa і 1728 · Veure més »
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Sussa і 1757 · Veure més »
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Sussa і 1770 · Veure més »
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Sussa і 1784 · Veure més »
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Sussa і 1786 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Sussa і 1864 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Sussa і 1881 · Veure més »
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Sussa і 1884 · Veure més »
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Sussa і 1895 · Veure més »
1896
;Països Catalans.
Nou!!: Sussa і 1896 · Veure més »
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Sussa і 1898 · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Sussa і 1907 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Sussa і 1909 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Sussa і 1911 · Veure més »
1942
;Països Catalans.
Nou!!: Sussa і 1942 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Sussa і 1943 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Sussa і 1956 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Sussa і 1959 · Veure més »
1962
;Països Catalans.
Nou!!: Sussa і 1962 · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: Sussa і 1964 · Veure més »
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Nou!!: Sussa і 1965 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Sussa і 1970 · Veure més »
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Nou!!: Sussa і 1976 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Sussa і 1980 · Veure més »
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Sussa і 1988 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Sussa і 1992 · Veure més »
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sussa і 21 de juny · Veure més »
238
Sense descripció.
Nou!!: Sussa і 238 · Veure més »
297
Sense descripció.
Nou!!: Sussa і 297 · Veure més »
439
El 439 (CDXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Sussa і 439 · Veure més »
533
Sense descripció.
Nou!!: Sussa і 533 · Veure més »
647
Sense descripció.
Nou!!: Sussa і 647 · Veure més »
775
El 775 (DCCLXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Sussa і 775 · Veure més »
796
Sense descripció.
Nou!!: Sussa і 796 · Veure més »
821
El 821 (DCCCXXI en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Sussa і 821 · Veure més »
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Sussa і 850 · Veure més »
851
El 851 (DCCCLI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Sussa і 851 · Veure més »
859
Sense descripció.
Nou!!: Sussa і 859 · Veure més »
