Accés més ràpid que el navegador!
161 les relacions: Abd-Al·lah ibn Sad, Abd-ar-Rahman ibn Rústam, Abu-Darba Muhàmmad (III), Abu-Ishaq al-Husrí, Abu-l-Hàssan Alí, Abu-l-Khattab al-Maafirí, Abu-Yahya Abu-Bakr aix-Xahid, Agricultura, Al-Husayn II ibn Mahmud, Al-Mansuriyya, Ali I, Almansor, Amazic, Ametller, Banu Ghàniya, Banu Hilal, Basses dels aglàbides, Batalla de Sufètula, Bizacena, Caravana (expedició), Caravanserrall, Catifa, Còrdova, Cementos Molins, Ciment, Daira, Dècada del 760, Dinastia marínida, Fes, Governació de Kairuan, Gran Mesquita de Kairuan, Hammuda Paixà, Hassan ibn an-Numan, Hàfsida, Hàndhala ibn Safwan, Husaynita de Tunísia, Hussayn (I) ibn Alí, Ibadisme, Ibn Abd-al-Hàkam, Ibn Abi-Umara, Ibn Idhari, Ibrahim (soldà otomà), Imada, Imperi Romà d'Orient, Islam, ISO 3166-2:TN, Kairuan Nord, Kairuan Sud, Khair ed-Din Barba-rossa, Kharigisme, ..., Kosayla, Kutama, La Meca, Mahdia, Medina, Mesquita de les Tres Portes, Mesquita del Barber, Morabit, Muàwiya ibn Hudayj, Municipalitats de Tunísia, Muradita, Mutamadiyya, Olivera, Pahlavi, Patrimoni de la Humanitat, Polígon industrial, Qastíliya (Tunísia), Quraix, Rustúmida, Seca, Sfax, Sinan Paixà, Sufrites, Sussa, Tiaret, Trípoli, Tunísia, Tunis, Turgut Reis, Ubayd-Al·lah, UNESCO, Uqba ibn Nafi, Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis, Yahya ibn Ghàniya, Yaqut al-Hamawí, Yazid ibn Hàtim al-Muhal·labí, Zírida, Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim, Zuhayr ibn Qays al-Balawí, 1016, 1017, 1054, 1057, 11 d'abril, 11 de juliol, 1161, 1186, 1187, 1200, 1203, 1283, 1284, 13 de maig, 1318, 1324, 1348, 1534, 1535, 1542, 1558, 1574, 1631, 1699, 1700, 1701, 1703, 1705, 1735, 1740, 1824, 1835, 1864, 1881, 1948, 1965, 1969, 1972, 1988, 20 de juny, 24 de juny, 25 de gener, 26 d'octubre, 3 de gener, 3 de març, 647, 648, 654, 655, 661, 662, 665, 670, 682, 684, 689, 742, 757, 758, 762, 763, 771, 772, 788, 810, 817, 824, 838, 9 de desembre, 912, 943, 947. Ampliar l'índex (111 més) »
Abd-Al·lah ibn Sad
Abu-Yahya Abd-Al·lah ibn Sad ibn Abi-s-Sarh al-Amirí al-Quraixí ——, més conegut simplement com a Abd-Al·lah ibn Sad o com Ibn Abi-Sarh, fou un home d'estat i general musulmà, del clan dels quraixites.
Nou!!: Kairuan і Abd-Al·lah ibn Sad · Veure més »
Abd-ar-Rahman ibn Rústam
Abd-ar-Rahman ibn Rústum o Rústam —— fou el fundador de l'imamat ibadita a Tahart i la dinastia rustàmida.
Nou!!: Kairuan і Abd-ar-Rahman ibn Rústam · Veure més »
Abu-Darba Muhàmmad (III)
Abu-Darba Muhàmmad (III) al-Mustànsir fou emir hàfsida de Tunis per nou mesos entre el 1317 i el 1318.
Nou!!: Kairuan і Abu-Darba Muhàmmad (III) · Veure més »
Abu-Ishaq al-Husrí
Abu-Ishaq Ibrahim ibn Alí ibn Tamim al-Qayrawaní al-Husrí, més conegut com a Abu-Ishaq al-Husrí o, simplement, com a al-Husrí —en àrab أبو إسحاق الحصري, Abū Isḥaq al-Ḥuṣrī— (1022 - abans de 1100) fou un poeta i escriptor àrab d'Ifríqiya que va viure a Kairuan al.
Nou!!: Kairuan і Abu-Ishaq al-Husrí · Veure més »
Abu-l-Hàssan Alí
Abu-l-Hàssan Alí (1297 – 24 de maig de 1351) fou el desè sobirà de la dinastia marínida de Fes.
Nou!!: Kairuan і Abu-l-Hàssan Alí · Veure més »
Abu-l-Khattab al-Maafirí
Abu-l-Khattab Abd-Al·lah ibn as-Samh al-Maafirí al-Himyarí al-Yamaní, més conegut simplement com a Abu-l-Khattab al-Maafirí, fou el primer imam elegit pels ibadites del Magrib.
Nou!!: Kairuan і Abu-l-Khattab al-Maafirí · Veure més »
Abu-Yahya Abu-Bakr aix-Xahid
Abu-Yahya Abu-Bakr (I) aix-Xahid fou emir hàfsida de Tunis durant disset dies el 1309.
Nou!!: Kairuan і Abu-Yahya Abu-Bakr aix-Xahid · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Kairuan і Agricultura · Veure més »
Al-Husayn II ibn Mahmud
Al-Hussayn II ibn Mahmud (Tunis, 5 de març de 1784 - 20 de maig de 1835) fou bei de Tunis, de la dinastia husaynita de Tunísia, del 1824 a 1835.
Nou!!: Kairuan і Al-Husayn II ibn Mahmud · Veure més »
Al-Mansuriyya
Al-Mansuriyya o Sabra o Sabra al-Mansuriyya (o, o) fou una ciutat residència reial fatimita i zírida d'Ifríqiya fundada al sud de Kairuan per Ismaïl al-Mansur.
Nou!!: Kairuan і Al-Mansuriyya · Veure més »
Ali I
Alí I (Tunis, 30 de juny de 1688-22 de setembre de 1756) fou bei dels husaynites de Tunísia (1735-1756).
Nou!!: Kairuan і Ali I · Veure més »
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Nou!!: Kairuan і Almansor · Veure més »
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Nou!!: Kairuan і Amazic · Veure més »
Ametller
L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.
Nou!!: Kairuan і Ametller · Veure més »
Banu Ghàniya
Els Banu Ghàniya fou una dinastia amaziga sanhadja emparentada amb els almoràvits que va ocupar importants càrrecs de govern a Xarq al-Àndalus (1133-1145), Granada (1147-1149), les Illes Orientals d'al-Andalus (1126-1203), i, per conquesta, d'Ifríqiya (1184-1212).
Nou!!: Kairuan і Banu Ghàniya · Veure més »
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Nou!!: Kairuan і Banu Hilal · Veure més »
Basses dels aglàbides
miniatura Les basses dels aglàbides són quinze basses situades a la ciutat de Kairuan, començades a construir pel governador Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab per ordre del califa omeia Hixam ibn Abd al-Màlik, per proveir d'aigua la ciutat.
Nou!!: Kairuan і Basses dels aglàbides · Veure més »
Batalla de Sufètula
La batalla de Sufètula va enfrontar l'any 647 les forces musulmanes àrabs del califat Rashidun i l'exarcat d'Àfrica romà.
Nou!!: Kairuan і Batalla de Sufètula · Veure més »
Bizacena
Bizacena (o) va ser un districte de la província romana d'Àfrica al sud de la Zeugitània o Zeugitana que en un principi formava part del territori de Cartago i després va ser la part sud de la província romana d'Àfrica fins que es va convertir en una província separada, la Província Byzacena, governada per un cònsol, amb capital a Hadrumetum.
Nou!!: Kairuan і Bizacena · Veure més »
Caravana (expedició)
Una caravana en arribar a la ciutat de Marroco220x220px Una caravana és una colla de viatgers, sovint junta amb un comboi de transport de mercaderies, en terres hostils o poc còmodes per a traversar sol.
Nou!!: Kairuan і Caravana (expedició) · Veure més »
Caravanserrall
Caravanserrall de Karaj, Iran, època safàvida Caravanserrall i actual hotel a Shaki (Azerbaidjan) Un caravanserrall (del persa, كاروان caravan, 'viatgers' i سرا sarayı, 'hostal', 'refugi', 'palau') o khan era un edifici situat al llarg de les grans vies de comunicació del món musulmà (especialment les de la ruta de la Seda), destinat a acollir les caravanes a la fi d'una etapa de viatge.
Nou!!: Kairuan і Caravanserrall · Veure més »
Catifa
Una catifa, un tapit, una estora, un drap de peus o drap de terra és una peça teixida de llana o altra matèria que serveix per a cobrir i adornar el sòl d'una cambra, estança o corredor, els graons d'una escala, el terra d'un vehicle, d'un carrer, etc.
Nou!!: Kairuan і Catifa · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Kairuan і Còrdova · Veure més »
Cementos Molins
Cementos Molins és una empresa catalana.
Nou!!: Kairuan і Cementos Molins · Veure més »
Ciment
El ciment (del llatí caementum) és un conglomerant hidràulic artificial de naturalesa inorgànica (conglomerant hidràulic vol dir que endureix dins l'aigua).
Nou!!: Kairuan і Ciment · Veure més »
Daira
La dàïra o daerah, al sud-est d'Àsia, és una unitat administrativa territorial utilitzada principalment a Algèria, Tunísia i als territoris controlats per la República Sahrauí, així com a Brunei, Indonèsia i Malàisia.
Nou!!: Kairuan і Daira · Veure més »
Dècada del 760
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і Dècada del 760 · Veure més »
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Nou!!: Kairuan і Dinastia marínida · Veure més »
Fes
Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Nou!!: Kairuan і Fes · Veure més »
Governació de Kairuan
La governació o wilaya de Kairuan és una divisió administrativa de primer nivell de Tunísia, situada al centre del país.
Nou!!: Kairuan і Governació de Kairuan · Veure més »
Gran Mesquita de Kairuan
La gran mesquita de Kairuan o mesquita d'Uqba ibn Nafi és un dels monuments del patrimoni de la humanitat de la UNESCO i la principal mesquita de Tunísia, a la ciutat de Kairuan antecessora de totes les mesquites del món islàmic occidental tret de les de Turquia i els Balcans, Suposadament construïda per Uqba ibn Nafi a partir del 670, ocupa 9.000 m².
Nou!!: Kairuan і Gran Mesquita de Kairuan · Veure més »
Hammuda Paixà
Muhàmmad ibn Alí, conegut com a Hammuda Paixà (Tunis, 9 de desembre de 1759 - 15 de setembre de 1814) fou bei de Tunísia, de la dinastia dels husaynites de Tunísia, del 1782 al 1814.
Nou!!: Kairuan і Hammuda Paixà · Veure més »
Hassan ibn an-Numan
Hassan ibn an-Numan al-Ghassaní (?-705) fou un general omeia conqueridor d'Ifríqiya.
Nou!!: Kairuan і Hassan ibn an-Numan · Veure més »
Hàfsida
La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).
Nou!!: Kairuan і Hàfsida · Veure més »
Hàndhala ibn Safwan
Hàndhala ibn Safwan ibn Zuhayr al-Kalbí fou un militar i governador o valí àrab al servei dels califes omeies de Damasc.
Nou!!: Kairuan і Hàndhala ibn Safwan · Veure més »
Husaynita de Tunísia
La dinastia husaynita, husainita o husseinita fou la nissaga que va governar Tunísia del 1705 al 1957.
Nou!!: Kairuan і Husaynita de Tunísia · Veure més »
Hussayn (I) ibn Alí
Abu-Muhàmmad Hussayn ibn Alí at-Turkí o, més senzillament, Hussayn (I) ibn Alí (Le Kef, 1675 - Kairuan, 1740) fou bei de Tunis.
Nou!!: Kairuan і Hussayn (I) ibn Alí · Veure més »
Ibadisme
Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.
Nou!!: Kairuan і Ibadisme · Veure més »
Ibn Abd-al-Hàkam
Abu-l-Qàssim Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah, més conegut com a Ibn Abd-al-Hàkam —en àrab ابن عبد الحكم, Ibn ʿAbd al-Ḥakam—, (798/799-871) fou un historiador egipci.
Nou!!: Kairuan і Ibn Abd-al-Hàkam · Veure més »
Ibn Abi-Umara
Ibn Abi-Umara fou un aventurer de Tunísia que, amb el suport dels àrabs d'Ifríqiya, es va revoltar al sud del país vers el 1281 o 1282.
Nou!!: Kairuan і Ibn Abi-Umara · Veure més »
Ibn Idhari
Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Muhàmmad ibn Idhari al-Marrakuixí, més conegut simplement com a Ibn Idhari, fou un historiador musulmà del final del i primera part del XIV.
Nou!!: Kairuan і Ibn Idhari · Veure més »
Ibrahim (soldà otomà)
Ibrahim I (5 de novembre de 1615 – 18 d'agost de 1648) fou soldà de l'Imperi Otomà des de 1640 fins poc abans de la seva mort.
Nou!!: Kairuan і Ibrahim (soldà otomà) · Veure més »
Imada
La imada, en plural imadat (literalment ‘alcaldia’) o sector és el nivell més baix de l'administració de Tunísia, també anomenat míntaqa.
Nou!!: Kairuan і Imada · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Kairuan і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Kairuan і Islam · Veure més »
ISO 3166-2:TN
ISO 3166-2:TN és l'entrada de l'ISO 3166-2, part de la norma ISO, que defineix codis pels noms de les principals subdivisions de Tunísia (que té "TN" com a codi ISO 3166-1 alpha-2) Inclou 24 governacions.
Nou!!: Kairuan і ISO 3166-2:TN · Veure més »
Kairuan Nord
miniatura La delegació o mutamadiyya de Kairuan Nord és una delegació o ''mutamadiyya'' de la governació de Kairuan formada per la part nord de la ciutat de Kairuan i els pobles i viles de la zona al nord de la capital de la governació, entre elles El Baten i Fasnasa.
Nou!!: Kairuan і Kairuan Nord · Veure més »
Kairuan Sud
La delegació o mutamadiyya de Kairuan Sud és una delegació o ''mutamadiyya'' de la governació de Kairuan formada per la part sud de la ciutat de Kairuan i els pobles i viles de la zona al sud de la capital de la governació, entre elles Zaafrana.
Nou!!: Kairuan і Kairuan Sud · Veure més »
Khair ed-Din Barba-rossa
Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.
Nou!!: Kairuan і Khair ed-Din Barba-rossa · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Kairuan і Kharigisme · Veure més »
Kosayla
Kosayla ibn Lamzam (Kusayla ibn Lamzam o Kasila ibn Lamzam) fou un heroi nacional amazic, cap de la lluita per la seva independència.
Nou!!: Kairuan і Kosayla · Veure més »
Kutama
Els kutama o ketama foren un dels grans grups amazics.
Nou!!: Kairuan і Kutama · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Kairuan і La Meca · Veure més »
Mahdia
Mahdia és una ciutat de Tunísia, a la costa oriental, capital de la governació de Mahdia.
Nou!!: Kairuan і Mahdia · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: Kairuan і Medina · Veure més »
Mesquita de les Tres Portes
La mesquita de les Tres Portes o mesquita d'Ibn Khayrun és una important mesquita de Kairuan, a Tunísia, amb una façana que ofereix un exemple magnific d'arquitectura aglàbida.
Nou!!: Kairuan і Mesquita de les Tres Portes · Veure més »
Mesquita del Barber
La mesquita del Barber o mausoleu de Sidi as-Sahbí o confraria de Sidi as-Sahbí o tomba d'Abu-Zama al-Balawí és un complex religiós de la ciutat de Kairuan, a Tunísia, format per un mausoleu, una mesquita i una madrassa.
Nou!!: Kairuan і Mesquita del Barber · Veure més »
Morabit
Un morabit (de l'àrab, literalment ‘que està acampat’, ‘que està estacionat’) o marabut (de l'àrab, ‘marabut’) és un líder religiós musulmà i professor a l'Àfrica Occidental i (històricament) al Magrib.
Nou!!: Kairuan і Morabit · Veure més »
Muàwiya ibn Hudayj
Abu-Nuaym (o Abu-Abd-ar-Rahman) Muàwiya ibn Hudayj ibn Jafna as-Sakuní at-Tujibí fou un dels companys del Profeta.
Nou!!: Kairuan і Muàwiya ibn Hudayj · Veure més »
Municipalitats de Tunísia
Les municipalitats o baladiyyes de Tunísia són una divisió administrativa de segon nivell de la República de Tunísia.
Nou!!: Kairuan і Municipalitats de Tunísia · Veure més »
Muradita
La dinastia muradita fou una dinastia de beis que va governar Tunísia sota sobirania de l'Imperi Otomà, del 1628 al 1705.
Nou!!: Kairuan і Muradita · Veure més »
Mutamadiyya
Mapa de les delegacions de Tunísia per governació Una mutamadiyya o delegació és una subdivisió administrativa de segon nivell de Tunísia.
Nou!!: Kairuan і Mutamadiyya · Veure més »
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Nou!!: Kairuan і Olivera · Veure més »
Pahlavi
El pahlavi o pehlevi, també anomenat persa mitjà o persa sassànida, és una antiga llengua indoeuropea occidental parlada a Pèrsia, que va constituir l'idioma oficial, religiós i literari de l'Imperi Sassànida.
Nou!!: Kairuan і Pahlavi · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Kairuan і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Polígon industrial
Un polígon industrial és una àrea especialitzada on es localitzen les empreses i les indústries segons una planificació urbanística prèvia.
Nou!!: Kairuan і Polígon industrial · Veure més »
Qastíliya (Tunísia)
Qastíliya o Qastila (o) fou el nom donat pels àrabs a la regió de Tunísia coneguda després com a Djerid.
Nou!!: Kairuan і Qastíliya (Tunísia) · Veure més »
Quraix
La tribu de Quraix o de Curaix o els quraixites —— era la tribu dominant a la Meca quan va sorgir l'islam, els membres de la qual s'encarregaven de la protecció de la Kaba.
Nou!!: Kairuan і Quraix · Veure més »
Rustúmida
La dinastia rustúmida o rustàmida (o) fou una nissaga ibadita que va governar l'emirat de Tahart, actualment a Algèria, del 778 al 909.
Nou!!: Kairuan і Rustúmida · Veure més »
Seca
isbn.
Nou!!: Kairuan і Seca · Veure més »
Sfax
Sfax (pronunciat en àrab clàssic Safaqus i en el dialecte local aproximadament Sfaqs) és la segona ciutat de Tunísia, a la governació de Sfax, uns 270 km al sud-est de Tunis.
Nou!!: Kairuan і Sfax · Veure més »
Sinan Paixà
* Hadım Sinan Paşa (?-1517), gran visir otomà (1516-1517).
Nou!!: Kairuan і Sinan Paixà · Veure més »
Sufrites
Els sufrites (de l') foren un grup religiós islàmic dels primers temps de l'islam, definits generalment com una secta sorgida de l'escissió de la comunitat kharigita de Bàssora vers el 683/684.
Nou!!: Kairuan і Sufrites · Veure més »
Sussa
''Ribat'' de Sussa Sussa, coneguda també per la forma francesa del seu nom, Sousse, és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima i tercera ciutat del país.
Nou!!: Kairuan і Sussa · Veure més »
Tiaret
Tiaret o, en amazic, Tihert, abans coneguda com Tahart (‘estació’) és una ciutat del centre d'Algèria capital de la província de Tiaret al sud-oest del país a la part occidental de les muntanyes centrals anomenades Tell Atlas i a uns 150 km de la costa Mediterrània.
Nou!!: Kairuan і Tiaret · Veure més »
Trípoli
Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.
Nou!!: Kairuan і Trípoli · Veure més »
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Nou!!: Kairuan і Tunísia · Veure més »
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Nou!!: Kairuan і Tunis · Veure més »
Turgut Reis
Turgut Reis (Bodrum, 1485? - 23 de juny de 1565) fou un corsari turc i almirall otomà.
Nou!!: Kairuan і Turgut Reis · Veure més »
Ubayd-Al·lah
* Ubayd-Al·lah (nom).
Nou!!: Kairuan і Ubayd-Al·lah · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Kairuan і UNESCO · Veure més »
Uqba ibn Nafi
Uqba ibn Nafi ibn Abd-al-Qays al-Fihrí al-Quraixí o, simplement, Uqba ibn Nafi (vers 632 - 683) fou un general àrab, conqueridor de l'Àfrica del nord.
Nou!!: Kairuan і Uqba ibn Nafi · Veure més »
Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis
Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis fou emir zírida fill de Nasr ad-Dawla Badis ben al-Mansur, al que va succeir a la seva mort el 10 de maig de 1016, quan tenia només 9 anys.
Nou!!: Kairuan і Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis · Veure més »
Yahya ibn Ghàniya
Yahya ibn Ishaq ibn Ghàniya, més conegut com a Yahya ibn Ghàniya, fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya del 1188 al 1237.
Nou!!: Kairuan і Yahya ibn Ghàniya · Veure més »
Yaqut al-Hamawí
Yaqut ibn Abd-Al·lah al-Hamawí ar-Rumí, més conegut simplement com a Yaqut al-Hamawí o Yaqut ar-Rumí (vers 1179 – Alep, 12 d'agost de 1229), fou un historiador i geògraf musulmà d'origen sirià, famós pels seus escrits enciclopèdics sobre el món islàmic.
Nou!!: Kairuan і Yaqut al-Hamawí · Veure més »
Yazid ibn Hàtim al-Muhal·labí
Yazid ibn Hàtim ibn Qabissa ibn al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Muhal·labí fou un membre de la família àrab dels muhal·làbides que fou governador o valí d'Egipte i d'Ifríqiya.
Nou!!: Kairuan і Yazid ibn Hàtim al-Muhal·labí · Veure més »
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Nou!!: Kairuan і Zírida · Veure més »
Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim
Abu-Muhàmmad Ziyàdat-Al·lah (I) ibn Ibrahim o, simplement, Ziyàdat-Al·lah I (788-838) fou el tercer emir aglàbida d'Ifríqiya (817-838).
Nou!!: Kairuan і Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim · Veure més »
Zuhayr ibn Qays al-Balawí
Zuhayr ibn Qays al-Balawí (mort en 695) fou un conqueridor àrab de la tribu iemenita de Balí.
Nou!!: Kairuan і Zuhayr ibn Qays al-Balawí · Veure més »
1016
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 1016 · Veure més »
1017
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 1017 · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 1054 · Veure més »
1057
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 1057 · Veure més »
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kairuan і 11 d'abril · Veure més »
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kairuan і 11 de juliol · Veure més »
1161
El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Kairuan і 1161 · Veure més »
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Kairuan і 1186 · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 1187 · Veure més »
1200
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 1200 · Veure més »
1203
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 1203 · Veure més »
1283
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 1283 · Veure més »
1284
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 1284 · Veure més »
13 de maig
El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kairuan і 13 de maig · Veure més »
1318
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 1318 · Veure més »
1324
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 1324 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: Kairuan і 1348 · Veure més »
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Nou!!: Kairuan і 1534 · Veure més »
1535
Barba-roja.
Nou!!: Kairuan і 1535 · Veure més »
1542
;Països Catalans.
Nou!!: Kairuan і 1542 · Veure més »
1558
; Països Catalans.
Nou!!: Kairuan і 1558 · Veure més »
1574
;Països Catalans.
Nou!!: Kairuan і 1574 · Veure més »
1631
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Kairuan і 1631 · Veure més »
1699
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Kairuan і 1699 · Veure més »
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Nou!!: Kairuan і 1700 · Veure més »
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Nou!!: Kairuan і 1701 · Veure més »
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kairuan і 1703 · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Kairuan і 1705 · Veure més »
1735
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 1735 · Veure més »
1740
;Països Catalans.
Nou!!: Kairuan і 1740 · Veure més »
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kairuan і 1824 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Kairuan і 1835 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Kairuan і 1864 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Kairuan і 1881 · Veure més »
1948
;Països Catalans.
Nou!!: Kairuan і 1948 · Veure més »
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Nou!!: Kairuan і 1965 · Veure més »
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Nou!!: Kairuan і 1969 · Veure més »
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Nou!!: Kairuan і 1972 · Veure més »
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Kairuan і 1988 · Veure més »
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kairuan і 20 de juny · Veure més »
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kairuan і 24 de juny · Veure més »
25 de gener
El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Kairuan і 25 de gener · Veure més »
26 d'octubre
El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kairuan і 26 d'octubre · Veure més »
3 de gener
El 3 de gener és el tercer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Kairuan і 3 de gener · Veure més »
3 de març
El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kairuan і 3 de març · Veure més »
647
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 647 · Veure més »
648
El 648 (DCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Kairuan і 648 · Veure més »
654
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 654 · Veure més »
655
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Kairuan і 655 · Veure més »
661
El 661 (DCLXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Kairuan і 661 · Veure més »
662
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 662 · Veure més »
665
El 665 (DCLXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Kairuan і 665 · Veure més »
670
El 670 (DCLXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Kairuan і 670 · Veure més »
682
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 682 · Veure més »
684
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 684 · Veure més »
689
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 689 · Veure més »
742
El 742 (DCCXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Kairuan і 742 · Veure més »
757
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 757 · Veure més »
758
El 758 (DCCLVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Kairuan і 758 · Veure més »
762
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 762 · Veure més »
763
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 763 · Veure més »
771
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 771 · Veure més »
772
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 772 · Veure més »
788
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 788 · Veure més »
810
El 810 (DCCCX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Kairuan і 810 · Veure més »
817
; Països Catalans.
Nou!!: Kairuan і 817 · Veure més »
824
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 824 · Veure més »
838
El 838 (DCCCXXXVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Kairuan і 838 · Veure més »
9 de desembre
El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kairuan і 9 de desembre · Veure més »
912
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 912 · Veure més »
943
El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Kairuan і 943 · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: Kairuan і 947 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Al-Qayrawan, Kairouan, Kayrawan, Qayrawan.
