Accés més ràpid que el navegador!
27 les relacions: Alfa i beta carboni, Amida (compost químic), Aminoàcid, Aminoàcid essencial, ARN missatger, Àcid glutàmic, Col·lagen, Enllaç peptídic, Enllaç per pont d'hidrogen, Entropia, Escorbut, Estereoquímica, Estructura secundària de les proteïnes, Glutamina, Gluten, Grup amino, Hèlix alfa, Hidroxilació, Hidroxiprolina, Iminoàcid, Làmina beta, Nitrogen, Plegament proteic, Proteïna, Teixit connectiu, Termofília, Vitamina C.
Alfa i beta carboni
Alfa i beta carbonis. El carbonil té dos α-carbonis i cinc α-hidrogens L'alfa carboni en la química orgànica es refereix al primer carboni unit a un grup funcional (el carboni està unit a la primera posició o posició alfa).
Nou!!: Prolina і Alfa i beta carboni · Veure més »
Amida (compost químic)
Una amida és un compost químic orgànic que presenta un grup funcional (grup carbamoïl) constituït per un carboni enllaçat a un oxigen per un doble enllaç (grup acil) i al nitrogen d'un grup amino mitjançant un enllaç simple.
Nou!!: Prolina і Amida (compost químic) · Veure més »
Aminoàcid
Els aminoàcids són compostos orgànics que contenen els grups funcionals amino (-NH₂) i carboxil (-COOH), així com una cadena lateral diferent en cada aminoàcid.
Nou!!: Prolina і Aminoàcid · Veure més »
Aminoàcid essencial
Els aminoàcids essencials, centrant la definició en els humans, són aminoàcids proteïnògens que no poden ser sintetitzats pels nostre organisme, i que per tant han de ser ingerits en la nostra dieta.
Nou!!: Prolina і Aminoàcid essencial · Veure més »
ARN missatger
traduït una o més vegades i, finalment, és degradat. L'àcid ribonucleic missatger (ARNm o mRNA) és una molècula d'ARN que serveix de model químic per a crear un producte proteic.
Nou!!: Prolina і ARN missatger · Veure més »
Àcid glutàmic
Làcid glutàmic (abreviat com a Glu o E) és un dels vint aminoàcids proteïnogènics, i els seus codons són GAA i GAG.
Nou!!: Prolina і Àcid glutàmic · Veure més »
Col·lagen
Representació de la triple hèlix del tropocol·làgen. El col·lagen és una molècula proteica que forma fibres, les fibres col·làgenes, que estan presents en quantitat variable en quasi tots els tipus de teixit conjuntiu.
Nou!!: Prolina і Col·lagen · Veure més »
Enllaç peptídic
Reacció de deshidratació, durant la qual es forma una amida. Un enllaç peptídic és un enllaç covalent que es forma entre dues molècules quan el grup carboxil d'una molècula reacciona amb el grup amino de l'altra, alliberant una molècula d'aigua (H₂O).
Nou!!: Prolina і Enllaç peptídic · Veure més »
Enllaç per pont d'hidrogen
Enllaç per pont d'hidrogen entre molècules d'aigua simbolitzat amb línies discontínues Un enllaç per pont d'hidrogen és una forma d'associació entre un àtom electronegatiu i un àtom d'hidrogen enllaçat amb enllaç covalent a un segon àtom relativament electronegatiu.
Nou!!: Prolina і Enllaç per pont d'hidrogen · Veure més »
Entropia
Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.
Nou!!: Prolina і Entropia · Veure més »
Escorbut
Lescorbut és una malaltia produïda pel dèficit de vitamina C (també anomenada «àcid ascòrbic» perquè prevé i cura l'escorbut).
Nou!!: Prolina і Escorbut · Veure més »
Estereoquímica
Un centre quiral és un àtom de carboni amb quatre substituents diferents. L'estereoquímica és la part de la química que pren com a base l'estudi de la disposició espacial dels àtoms que componen les molècules i el com afecta això a les propietats i reactivitat d'aquestes molècules.
Nou!!: Prolina і Estereoquímica · Veure més »
Estructura secundària de les proteïnes
Representació esquemàtica d'una proteïna. Es mostren de color vermell les hèlixs alfa dextrogires, i de color verd els plans beta. L'estructura secundària de les proteïnes la disposició espacial que adopta la seqüència d'aminoàcids o estructura primària a fi de ser estable, i és una conseqüència directa de la capacitat de gir que tenen els carbonis α dels aminoàcids.
Nou!!: Prolina і Estructura secundària de les proteïnes · Veure més »
Glutamina
La glutamina (abreujat Gln o Q) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.
Nou!!: Prolina і Glutamina · Veure més »
Gluten
El gluten és un conjunt de proteïnes que es troba a la llavor de molts cereals barrejat amb midó.
Nou!!: Prolina і Gluten · Veure més »
Grup amino
Un grup amino és un grup funcional constituït per un àtom de nitrogen enllaçat o bé a dos àtoms d'hidrogen -NH2, o bé a un àtom d'hidrogen i un radical -NHR, o bé a dos radicals -NR^1R^2.
Nou!!: Prolina і Grup amino · Veure més »
Hèlix alfa
Vista lateral a nivell atòmic de residus d'alanina d'una hèlix α En color fúcsia, estan ressaltats dos ponts d'hidrogen, que separen l'oxigen i l'hidrogen per 2 Å. La proteïna va cap amunt, és a dir, té l'extrem amino a dalt i l'extrem carboxílic a baix. Al dibuix s'hi representa com els oxígens (de vermell) assenyalen cap amunt mentre que els grups –NH (de blau) ho fan cap avall. L'hèlix alfa, o hèlix α (alpha helix en anglès), és el motiu principal de l'estructura secundària de les proteïnes.
Nou!!: Prolina і Hèlix alfa · Veure més »
Hidroxilació
La hidroxilació és un procés químic que introdueix grups hidroxils (-OH) dins un compost orgànic.
Nou!!: Prolina і Hidroxilació · Veure més »
Hidroxiprolina
Procés de formació de ''Hidroxiprolina''(2S, 4R)-4-hidroxiprolina, L-hidroxiprolina (C₅H9O₃N), és un aminoàcid comú no proteinogenic (HYP).
Nou!!: Prolina і Hidroxiprolina · Veure més »
Iminoàcid
Imina Àcid carboxílic 1-Pyrroline-5-carboxylic acid, un iminoàcid prolina Un iminoàcid en química és qualsevol molècula que conté ambdós grups funcionals: imino (>C.
Nou!!: Prolina і Iminoàcid · Veure més »
Làmina beta
La làmina β (o làmina β-plegada) és la segona forma d'estructura secundària de les proteïnes, només una mica menys comú que l'hèlix alfa.
Nou!!: Prolina і Làmina beta · Veure més »
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Nou!!: Prolina і Nitrogen · Veure més »
Plegament proteic
Dibuix representant la configuració d'un polímer proteic (línia en la imatge esquerra) abans i després de replegar-se (dreta). Les cintes de la imatge plegada representen estructures organitzades com l'hèlix alfa o el full beta. El plegament proteic és el procés físic pel qual un polipèptid es replega en la seva estructura tridimensional característica i funcional.
Nou!!: Prolina і Plegament proteic · Veure més »
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.
Nou!!: Prolina і Proteïna · Veure més »
Teixit connectiu
El teixit connectiu o teixit conjuntiu és aquell teixit l'origen del qual és el mesènquima embrionari i que té com a finalitat servir de sustentació i envoltar la resta de teixits de l'organisme, l'intercanvi de nutrients, la defensa contra infeccions així com la regulació de la calor corporal.
Nou!!: Prolina і Teixit connectiu · Veure més »
Termofília
Els termòfils produeixen alguns dels vius colors del Grand Prismatic Spring, Yellowstone National Park Un termòfil és un organisme – un tipus d'extremòfil – que viu a temperatures relativament altes, per sobre els 45 °C.
Nou!!: Prolina і Termofília · Veure més »
Vitamina C
Microcristalls d'àcid ascòrbic sota il·luminació polaritzada, en una escala de 125:1. La vitamina C, enantiòmer L de l'àcid ascòrbic o àcid dihidroascòrbic, coneguda també com a antiescorbútica, és un nutrient essencial per a l'ésser humà i alguns altres primats, els cavalls i alguns ratpenats, que no tenen el mecanisme per a la seva síntesi.
Nou!!: Prolina і Vitamina C · Veure més »
