164 les relacions: Abd-al-Màlik al-Mudhàffar, Abdalwadites, Abu Hammu, Abu Hammu II, Abu-Thàbit I, Abu-Ubayd al-Bakrí, Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan, Abu-Zayyan I, Adh-Dhàhir (fatimita), Al-Abbàs ibn Mandil, Al-Àndalus, Al-Butr, Al-Mansur ibn Bulugguín, Alí ibn Ràixid, Algèria, Almansor, Amazic, An-Nàssir ibn Alannàs, Ashir, Úmar ibn Mandil, Úmar ibn Wíghran ibn Mandil, Aurès, Awlad Mandil, Àïd ibn Mandil, Àfrica, Banu Hammad, Banu Hilal, Banu Ifran, Banu Khazar, Banu l-Rand, Banu Midrar, Biskra, Bone, Bulugguín ibn Ziri, Califat de Còrdova, Califat Fatimita, Còrdova, Chelif, Claudi Ptolemeu, Dinastia almoràvit, Dinastia marínida, Egipte, Emirat maghrawa de Fes, Emirat maghrawa de Tlemcen, Emirat maghrawa de Trípoli, Enciclopèdia de l'Islam, Gabès, Hamza ibn Alí, Hàjib, Ibadisme, ..., Ibn Khaldun, Ifríqiya, Kairuan, Kàhina, Kharigisme, Lamtuna, Lawata, Lleó l'Africà, Mandil ibn Abd-ar-Rahman, Mar Mediterrània, Marroc, Mauritània Cesariense, Maysara, Medea (Algèria), Miknasa (tribu), Miliana (Tunísia), Mostaganem, Muhàmmad ibn Mandil, Muhàmmad ibn Thàbit, Muluia, Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur, Nòmada, Nefzaoua, Nukkarites, Ouargla, Ouarsenis, Plini el Vell, Ptolemeu de Mauritània, Ràixid ibn Muhàmmad, Regió del Draa, Sadrata, Salé, Sersell, Sigilmasa, Sufruy, Sus, Sus al-Aksa, Ténès, Thàbit ibn Mandil, Tiaret, Tlemcen, Tobna, Trípoli, Tribu (antropologia), Tripolitana, Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis, Yahya ibn Ghàniya, Yússuf ibn Taixfín, Zab, Zírida, Zenetes, 1000, 1001, 1009, 1010, 1012, 1013, 1014, 1017, 1022, 1023, 1026, 1038, 1053, 1054, 1063, 1065, 1067, 1068, 1069, 1070, 1071, 1075, 1076, 1078, 1080, 1081, 1145, 1146, 1152, 1159, 1170, 1180, 1225, 1226, 1271, 1272, 1273, 1300, 1304, 1307, 1350, 1352, 1359, 1370, 1373, 1525, 647, 648, 739, 740, 750, 760, 961, 962, 971, 972, 976, 977, 986, 989, 990, 997, 999. Ampliar l'índex (114 més) »
Abd-al-Màlik al-Mudhàffar
Al-Mudhàddar bi-L·lah Sayf-ad-Dawla Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut simplement com a Abd-al-Màlik al-Mudhàffar o Abd-al-Màlik ibn Abi-Àmir (975-1008) fou hàjib (equivalent a primer ministre) del califat de Còrdova.
Nou!!: Maghrawa і Abd-al-Màlik al-Mudhàffar · Veure més »
Abdalwadites
Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.
Nou!!: Maghrawa і Abdalwadites · Veure més »
Abu Hammu
Abu-Hammú Mussa ibn Abi-Saïd Uthman ibn Yaghmuràssan o, simplement, Abu-Hammú I fou el quart emir de la dinastia abdalwadita.
Nou!!: Maghrawa і Abu Hammu · Veure més »
Abu Hammu II
Abu-Hammú (II) Mussa ibn Abi-Yaqub Yússuf ibn Abd-ar-Rahman ibn Yahya ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Hammú II fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn o Tlemcen.
Nou!!: Maghrawa і Abu Hammu II · Veure més »
Abu-Thàbit I
Abu-Thàbit I fou sultà abdalwadita de Tlemcen del 1348 al 1352, juntament amb el seu germà Abu-Saïd Uthman II.
Nou!!: Maghrawa і Abu-Thàbit I · Veure més »
Abu-Ubayd al-Bakrí
Abu-Ubayd Abd-Al·lah ibn Abd-al-Aziz ibn Muhàmmad ibn Ayyub al-Bakrí, més conegut com a Abu-Ubayd al-Bakrí o, simplement, al-Bakrí (vers 1010-1094) fou un geògraf andalusí, el més gran de l'occident musulmà junt amb Al-Idrissí.
Nou!!: Maghrawa і Abu-Ubayd al-Bakrí · Veure més »
Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan
Abu-Yahya Yaghmuràssan ibn Zayyan ibn Thàbit ibn Muhàmmad, més conegut com a Abu-Yahya I o Yaghmuràssan (vers 1206-1209 - 1283) fou el fundador de la dinastia dels abdalwadites o zayyànides que va governar a Tlemcen.
Nou!!: Maghrawa і Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan · Veure més »
Abu-Zayyan I
Abu-Zayyan (I) Muhàmmad ibn Abi-Saïd Uthman ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Zayyan I fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).
Nou!!: Maghrawa і Abu-Zayyan I · Veure més »
Adh-Dhàhir (fatimita)
Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàkim adh-Dhàhir li-izaz-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab adh-Dhàhir (el Caire, 20 de juny de 1005 - ?, 13 de juny de 1036), fou califa fatimita del Caire (1021-1036).
Nou!!: Maghrawa і Adh-Dhàhir (fatimita) · Veure més »
Al-Abbàs ibn Mandil
Al-Abbàs ibn Mandil fou emir dels Banu Mandil del Chelif.
Nou!!: Maghrawa і Al-Abbàs ibn Mandil · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Maghrawa і Al-Àndalus · Veure més »
Al-Butr
Al-Butr (en singular àrab al-abtar) és un dels dos grans grups de pobles que formen els amazics.
Nou!!: Maghrawa і Al-Butr · Veure més »
Al-Mansur ibn Bulugguín
Al-Mansur ibn Bulugguín fou fill de Bulugguín ibn Ziri, al que va succeir com a governador d'Ifríqiya i emir d'Ashir a la seva mort el 25 de maig del 984.
Nou!!: Maghrawa і Al-Mansur ibn Bulugguín · Veure més »
Alí ibn Ràixid
Alí ibn Ràixid fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Nou!!: Maghrawa і Alí ibn Ràixid · Veure més »
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Maghrawa і Algèria · Veure més »
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Nou!!: Maghrawa і Almansor · Veure més »
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Nou!!: Maghrawa і Amazic · Veure més »
An-Nàssir ibn Alannàs
An-Nàssir ibn Alannàs fou emir hammadita (Banu Hammad) del 1062 al 1089.
Nou!!: Maghrawa і An-Nàssir ibn Alannàs · Veure més »
Ashir
Ashir o Aixir és una antiga ciutat fortificada d'Àfrica del nord, a l'actual territori d'Algèria, uns 100 km al sud-sud-oest d'Alger, al Djebel Titerï.
Nou!!: Maghrawa і Ashir · Veure més »
Úmar ibn Mandil
Úmar ibn Mandil fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Nou!!: Maghrawa і Úmar ibn Mandil · Veure més »
Úmar ibn Wíghran ibn Mandil
Úmar ibn Wíghran ibn Mandil fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Nou!!: Maghrawa і Úmar ibn Wíghran ibn Mandil · Veure més »
Aurès
Mapa El massís de l'Aurès o l'Awres o l'Aures és un massís muntanyós d'Algèria, part de l'Atles saharià oriental.
Nou!!: Maghrawa і Aurès · Veure més »
Awlad Mandil
Els Awlad Mandil o Banu Mandil (o) van ser una família dels Maghrawa que va dominar algunes regions del Magrib central en el període comprès aproximadament entre el 1160 i el 1372.
Nou!!: Maghrawa і Awlad Mandil · Veure més »
Àïd ibn Mandil
Àïd ibn Mandil fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Nou!!: Maghrawa і Àïd ibn Mandil · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Maghrawa і Àfrica · Veure més »
Banu Hammad
Mapa vers 1100 Els Banu Hammad o hammadites o hammàdides (o) foren una dinastia amaziga sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152.
Nou!!: Maghrawa і Banu Hammad · Veure més »
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Nou!!: Maghrawa і Banu Hilal · Veure més »
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Nou!!: Maghrawa і Banu Ifran · Veure més »
Banu Khazar
Els Banu Khazar foren el clan reial dels Maghrawa, descendents de Khazar ibn Haf ibn Sulat ibn Wanzamar ibn Maghraw.
Nou!!: Maghrawa і Banu Khazar · Veure més »
Banu l-Rand
Els Banu r-Rand foren una dinastia musulmana que va governar Gafsa del 1053/1054 al 1159 i vers 1170 a 1180.
Nou!!: Maghrawa і Banu l-Rand · Veure més »
Banu Midrar
Els midràrides o dinastia midràrida o dels Banu Midrar o dels Banu Wàssul fou una dinastia amaziga independent que va governar el Tafilalt amb centre a Sigilmasa entre el i el.
Nou!!: Maghrawa і Banu Midrar · Veure més »
Biskra
Biskra (amazic: Biskra en amazic, Tibeskert) és una ciutat d'Algèria, capital de la província de Biskra.
Nou!!: Maghrawa і Biskra · Veure més »
Bone
Bone és una sèrie de còmic independent, publicada en 55 números entre el 1991 i el 2004, escrita i dibuixada per l'americà Jeff Smith.
Nou!!: Maghrawa і Bone · Veure més »
Bulugguín ibn Ziri
Bulugguín ibn Ziri fou fill de l'emir sanhaja d'Ashir Ziri ibn Manad.
Nou!!: Maghrawa і Bulugguín ibn Ziri · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Maghrawa і Califat de Còrdova · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Maghrawa і Califat Fatimita · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Maghrawa і Còrdova · Veure més »
Chelif
El riu Chelif (en català Xelif), a vegades esmentat com Chleff, Chlef, Cheleff, és el principal riu d'Algèria, situat al nord-oest del país.
Nou!!: Maghrawa і Chelif · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Maghrawa і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Maghrawa і Dinastia almoràvit · Veure més »
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Nou!!: Maghrawa і Dinastia marínida · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Maghrawa і Egipte · Veure més »
Emirat maghrawa de Fes
Lemirat maghrawa de Fes fou un estat musulmà que va existir amb capital a Fes del 980 al 1069.
Nou!!: Maghrawa і Emirat maghrawa de Fes · Veure més »
Emirat maghrawa de Tlemcen
Lemirat maghrawa de Tlemcen fou un estat governat pels amazics maghrawa a la regió oberta Tilimsen (Tlemcen), que amb diverses alternatives va durar del 788/789 al 979.
Nou!!: Maghrawa і Emirat maghrawa de Tlemcen · Veure més »
Emirat maghrawa de Trípoli
Lemirat maghrawa de Trípoli o de la Tripolitana fou un estat musulmà governat per la dinastia Banu Khazrun, derivada dels Banu Khazar, el clan reial dels maghrawes, que va existir del 1001 al 1148 centrat a Trípoli de Líbia i dominant generalment la Tripolitana.
Nou!!: Maghrawa і Emirat maghrawa de Trípoli · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Maghrawa і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Gabès
Aspecte de Gabès Gabès (pronunciat en el dialecte local Gabs) és una ciutat de Tunísia, a la governació de Gabès, amb una població de 116.323 habitants (2004), capçalera de tres delegacions (Gabès Médina, Gabès Ouest i Gabès Sud).
Nou!!: Maghrawa і Gabès · Veure més »
Hamza ibn Alí
Hamza ibn Alí fou un emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Nou!!: Maghrawa і Hamza ibn Alí · Veure més »
Hàjib
Hàjib fou un càrrec en diversos govern musulmans, que es podria traduir per camarlenc.
Nou!!: Maghrawa і Hàjib · Veure més »
Ibadisme
Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.
Nou!!: Maghrawa і Ibadisme · Veure més »
Ibn Khaldun
Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.
Nou!!: Maghrawa і Ibn Khaldun · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Maghrawa і Ifríqiya · Veure més »
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Nou!!: Maghrawa і Kairuan · Veure més »
Kàhina
La Kàhina (literalment ‘la Sacerdotessa’ o ‘l'Endevinadora’), malnom de Dihya, va ser una reina amaziga dels zanates de l'Aurès, que va dirigir la resistència a la conquesta àrab al final del.
Nou!!: Maghrawa і Kàhina · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Maghrawa і Kharigisme · Veure més »
Lamtuna
Lamtuna, també Luntuna o Lumtuna, fou una gran tribu amaziga del grup sanhadja.
Nou!!: Maghrawa і Lamtuna · Veure més »
Lawata
Lawata o Luwata (anomenats antigament Lagaudes en francès i llatí fins al segle XVIII) són una important divisió dels amazics, assignats al grup zenata o zeneta, derivat dels garamants.
Nou!!: Maghrawa і Lawata · Veure més »
Lleó l'Africà
Al-Hàssan ibn Muhàmmad al-Wazzan az-Zayyatí o al-Fassí o, més senzillament, al-Hàssan al-Wazzan, anomenat després de batejar-se Joan Lleó de Medicis, Joan Lleó Africà o Joan Lleó de Granada, però conegut sobretot com Lleó l'Africà (Granada, entre 1488 i 1495 - ?, vers 1545-1555) fou un diplomàtic, geògraf i explorador de l'Àfrica del Nord.
Nou!!: Maghrawa і Lleó l'Africà · Veure més »
Mandil ibn Abd-ar-Rahman
Mandil ibn Abd-ar-Rahman ibn Abi-Nas fou el fundador de la dinastia dels Awlad Mandil, branca dels Banu Khazrun dels Maghrawa.
Nou!!: Maghrawa і Mandil ibn Abd-ar-Rahman · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Maghrawa і Mar Mediterrània · Veure més »
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Maghrawa і Marroc · Veure més »
Mauritània Cesariense
La Mauritània Cesariense (Mauritania Caesariensis) va ser una província romana, que ocupava el que ara és l'actual Algèria occidental i central, fins al riu Ampsaga.
Nou!!: Maghrawa і Mauritània Cesariense · Veure més »
Maysara
Maysara fou un cap amazic de la tribu matghara que va dirigir la resistència nacional contra la invasió i dominació àrab el 739-740.
Nou!!: Maghrawa і Maysara · Veure més »
Medea (Algèria)
Medea és l'una de les més importants ciutats d'Algèria, situada a 80 km al sud-oest d'Alger, sobre els altiplans que tanquen la vall de la Mitidja.
Nou!!: Maghrawa і Medea (Algèria) · Veure més »
Miknasa (tribu)
Els miknasa foren una important tribu amaziga del Magreb, del grup dels Butr.
Nou!!: Maghrawa і Miknasa (tribu) · Veure més »
Miliana (Tunísia)
Miliana és el nom d'una regió natural de Tunísia que rep aquest nom per estar formada per la baixa vall del oued o riu Miliana entre la plana de Fahs i el golf de Tunis, amb el Djebel Zaghouan a l'est i la vall del riu Medjerda a l'oest.
Nou!!: Maghrawa і Miliana (Tunísia) · Veure més »
Mostaganem
Mostaganem (en àrab مستغانم, Mustaḡānim) és una ciutat portuària i capital de la província de Mostaganem, al nord-oest d'Algèria.
Nou!!: Maghrawa і Mostaganem · Veure més »
Muhàmmad ibn Mandil
Muhàmmad ibn Mandil fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Nou!!: Maghrawa і Muhàmmad ibn Mandil · Veure més »
Muhàmmad ibn Thàbit
Muhàmmad ibn Thàbit fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Nou!!: Maghrawa і Muhàmmad ibn Thàbit · Veure més »
Muluia
El Muluia (pronunciat localment Muluya) és un riu del Marroc d'uns 600 km de curs i 22,3 m³ de cabal, encara que pot tenir grans variacions.
Nou!!: Maghrawa і Muluia · Veure més »
Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur
Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur conegut també com a Abu-Manad Badis Nàssir-ad-Dawla, fou emir de la dinastia zírida durant vint anys.
Nou!!: Maghrawa і Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur · Veure més »
Nòmada
Poblat nòmada Un nòmada és una persona que no té un territori fix com a residència permanent, sinó que es desplaça amb freqüència d'un lloc a un altre.
Nou!!: Maghrawa і Nòmada · Veure més »
Nefzaoua
Nefzaoua, segons la pronúncia local i una transcripció afrancesada, o Nafzawa, segons la pronúncia àrab clàssica és el nom d'una regió de Tunísia al sud del Chott El Fedjaj, coincident en gran part amb la governació de Kébili.
Nou!!: Maghrawa і Nefzaoua · Veure més »
Nukkarites
Els nukkarites (de l'àrab an-Nukkar, també anomenats en àrab an-Nakkara o an-Nakkariyya) foren una de les tendències ibadites que va predominar al Magrib al.
Nou!!: Maghrawa і Nukkarites · Veure més »
Ouargla
Ouargla, també Wargla és una ciutat algeriana, capital de la província d'Ouargla, al desert del Sàhara, al sud del país.
Nou!!: Maghrawa і Ouargla · Veure més »
Ouarsenis
LOuarsenis (literalment ‘res de més alt’;, llatinitzat pels francesos com El Ouanchariss) és un massís de muntanyes del nord-oest d'Algèria.
Nou!!: Maghrawa і Ouarsenis · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Maghrawa і Plini el Vell · Veure més »
Ptolemeu de Mauritània
Ptolemeu de Mauritània fou rei de Mauritània des de l'any 20 al 40.
Nou!!: Maghrawa і Ptolemeu de Mauritània · Veure més »
Ràixid ibn Muhàmmad
Ràixid ibn Muhàmmad ibn Thàbit fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Nou!!: Maghrawa і Ràixid ibn Muhàmmad · Veure més »
Regió del Draa
La regió del Draa és una tradicional regió i província històrica marroquina que s'estén pels dos costats del riu Draa, durant uns 200 km, en sentit nord-oest cap a sud-est, entre Agdz i el colze del riu.
Nou!!: Maghrawa і Regió del Draa · Veure més »
Sadrata
Sadrata fou una població d'Algèria fundada pel darrer imam rustúmida el 909 a 8 km al sud-oest de Ouargla, després que els fatimites van destruir el principat de Tahert (Tahart, Tiaret).
Nou!!: Maghrawa і Sadrata · Veure més »
Salé
Salé és un municipi de la prefectura de Salé de la regió marroquina de Rabat-Salé-Kenitra.
Nou!!: Maghrawa і Salé · Veure més »
Sersell
Sersell (o a vegades alternativament Xerxell,;, abans) és un port de la província de Tipaza, a Algèria, uns 95 km a l'oest d'Alger.
Nou!!: Maghrawa і Sersell · Veure més »
Sigilmasa
Ruïnes de Sigilmasa Sigilmasa, Sijilmassa, Sidjilmasa, Sidjilmassa o Sigilmassa fou una ciutat que, en època medieval, fou un important empori a la vora nord del desert del Sàhara, a l'est del que és ara el Marroc.
Nou!!: Maghrawa і Sigilmasa · Veure més »
Sufruy
''Medina'' de Sufruy Sufruy (àrab: Sufrūy, localment Sefrū, francès: Sefrou) és una ciutat del Marroc central, a 29 km al sud de Fes, a la regió de Fes-Meknès, a 850 metres d'altitud a la plana de Sa'is.
Nou!!: Maghrawa і Sufruy · Veure més »
Sus
Una truja amb cinc garrins Sus és un gènere d'ungulats de la família dels súids.
Nou!!: Maghrawa і Sus · Veure més »
Sus al-Aksa
Sus al-Aqsa o Sus és una regió del sud del Marroc formada per una plana sensiblement triangular d'uns 200 km de llarg i entre 40 i 100 d'ample.
Nou!!: Maghrawa і Sus al-Aksa · Veure més »
Ténès
Ténès és una ciutat turística de la província de Chlef, a la costa algeriana, situada aproximadament a 200 km a l'oest de la capital Alger.
Nou!!: Maghrawa і Ténès · Veure més »
Thàbit ibn Mandil
Thàbit ibn Mandil fou emir dels Banu Mandil del Chelif.
Nou!!: Maghrawa і Thàbit ibn Mandil · Veure més »
Tiaret
Tiaret o, en amazic, Tihert, abans coneguda com Tahart (‘estació’) és una ciutat del centre d'Algèria capital de la província de Tiaret al sud-oest del país a la part occidental de les muntanyes centrals anomenades Tell Atlas i a uns 150 km de la costa Mediterrània.
Nou!!: Maghrawa і Tiaret · Veure més »
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Maghrawa і Tlemcen · Veure més »
Tobna
Tobna (en àrab Tubna) fou una antiga ciutat de la moderna Algèria a 4 km al sud de l'actual Barika, a la part oriental del Chott Hoda, entre aquest i les muntanyes Bélezma als Aurès.
Nou!!: Maghrawa і Tobna · Veure més »
Trípoli
Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.
Nou!!: Maghrawa і Trípoli · Veure més »
Tribu (antropologia)
Tribu dels tobes, prop del riu Pilcomayo, 1892 Una tribu és un conjunt de persones amb un avantpassat comú i que viuen en un territori determinat.
Nou!!: Maghrawa і Tribu (antropologia) · Veure més »
Tripolitana
Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.
Nou!!: Maghrawa і Tripolitana · Veure més »
Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis
Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis fou emir zírida fill de Nasr ad-Dawla Badis ben al-Mansur, al que va succeir a la seva mort el 10 de maig de 1016, quan tenia només 9 anys.
Nou!!: Maghrawa і Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis · Veure més »
Yahya ibn Ghàniya
Yahya ibn Ishaq ibn Ghàniya, més conegut com a Yahya ibn Ghàniya, fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya del 1188 al 1237.
Nou!!: Maghrawa і Yahya ibn Ghàniya · Veure més »
Yússuf ibn Taixfín
Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.
Nou!!: Maghrawa і Yússuf ibn Taixfín · Veure més »
Zab
Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.
Nou!!: Maghrawa і Zab · Veure més »
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Nou!!: Maghrawa і Zírida · Veure més »
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Nou!!: Maghrawa і Zenetes · Veure més »
1000
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1000 · Veure més »
1001
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1001 · Veure més »
1009
El 1009 (MIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Maghrawa і 1009 · Veure més »
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Maghrawa і 1010 · Veure més »
1012
El 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al i per tant a la plena edat mitjana.
Nou!!: Maghrawa і 1012 · Veure més »
1013
El 1013 (MXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Maghrawa і 1013 · Veure més »
1014
* '''Expedició normanda''' a Galícia.
Nou!!: Maghrawa і 1014 · Veure més »
1017
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1017 · Veure més »
1022
El 1022 (MXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Maghrawa і 1022 · Veure més »
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Maghrawa і 1023 · Veure més »
1026
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1026 · Veure més »
1038
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1038 · Veure més »
1053
El 1053 (MLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Maghrawa і 1053 · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1054 · Veure més »
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Maghrawa і 1063 · Veure més »
1065
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1065 · Veure més »
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Maghrawa і 1067 · Veure més »
1068
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1068 · Veure més »
1069
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1069 · Veure més »
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Maghrawa і 1070 · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1071 · Veure més »
1075
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1075 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1076 · Veure més »
1078
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Maghrawa і 1078 · Veure més »
1080
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1080 · Veure més »
1081
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1081 · Veure més »
1145
El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Maghrawa і 1145 · Veure més »
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Nou!!: Maghrawa і 1146 · Veure més »
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Maghrawa і 1152 · Veure més »
1159
El 1159 (MCLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Maghrawa і 1159 · Veure més »
1170
Països Catalans.
Nou!!: Maghrawa і 1170 · Veure més »
1180
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1180 · Veure més »
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Nou!!: Maghrawa і 1225 · Veure més »
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Nou!!: Maghrawa і 1226 · Veure més »
1271
El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Maghrawa і 1271 · Veure més »
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Maghrawa і 1272 · Veure més »
1273
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1273 · Veure més »
1300
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1300 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1304 · Veure més »
1307
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1307 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1350 · Veure més »
1352
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1352 · Veure més »
1359
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1359 · Veure més »
1370
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1370 · Veure més »
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Maghrawa і 1373 · Veure més »
1525
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 1525 · Veure més »
647
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 647 · Veure més »
648
El 648 (DCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Maghrawa і 648 · Veure més »
739
El 739 (DCCXXXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Maghrawa і 739 · Veure més »
740
El 740 (DCCXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Maghrawa і 740 · Veure més »
750
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 750 · Veure més »
760
El 760 (DCCLX) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Maghrawa і 760 · Veure més »
961
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Maghrawa і 961 · Veure més »
962
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 962 · Veure més »
971
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 971 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 972 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 976 · Veure més »
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Maghrawa і 977 · Veure més »
986
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 986 · Veure més »
989
El 989 (CMLXXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Maghrawa і 989 · Veure més »
990
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 990 · Veure més »
997
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 997 · Veure més »
999
Sense descripció.
Nou!!: Maghrawa і 999 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Emirat maghrawa de Sigilmasa, Emirat maghrawa del Chelif, Maghraua, Maghrawes, Magrawa.