Accés més ràpid que el navegador!
70 les relacions: Abbàs Hilmí II d'Egipte, Abd el-Kader, Abu Hammu, Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí, Algèria, Alger, Atles Tell, Banu Hilal, Banu Ifran, Constantina (Algèria), Damiata, Dinastia almoràvit, Dinastia marínida, Getúlia, Ibadisme, Ibn Khaldun, Líbia, Leptis Magna, Maghrawa, Magrib, Malikisme, Marroc, Medea, Morabit, Muhammad VII al-Munsif, Mulay Ismail, Mzab, Oasis, Orà, Ouargla, Procopi de Cesarea, Salafisme, Salé, Tlemcen, Tunis, Vàndals, Yússuf ibn Taixfín, Zenetes, 1368, 1663, 1666, 1727, 1738, 1741, 1752, 1784, 1786, 1787, 1828, 1829, ..., 1831, 1839, 1844, 1848, 1852, 1917, 1921, 1922, 1924, 1928, 1946, 1947, 1954, 1955, 1957, 1958, 1974, 20 de setembre, 21 de novembre, 4 de desembre. Ampliar l'índex (20 més) »
Abbàs Hilmí II d'Egipte
Abbàs Hilmí II d'Egipte (Alexandria, 14 de juliol de 1874 - Ginebra, 20 de desembre de 1944) fou kediv d'Egipte (1892 - 1914).
Nou!!: Laghouat і Abbàs Hilmí II d'Egipte · Veure més »
Abd el-Kader
Abd-al-Qàdir ibn Muhyí-d-Din al-Hassaní al-Jazaïrí (Guetna (Mascara), 1808-Damasc, 1883), conegut com a emir Abd-al-Qàdir o, segons la pronunciació dialectal i la transcripció tradicional francesa, emir Abd el-Kader o Abdelkader, va ser un escriptor, poeta, filòsof i teòleg sufí algerià.
Nou!!: Laghouat і Abd el-Kader · Veure més »
Abu Hammu
Abu-Hammú Mussa ibn Abi-Saïd Uthman ibn Yaghmuràssan o, simplement, Abu-Hammú I fou el quart emir de la dinastia abdalwadita.
Nou!!: Laghouat і Abu Hammu · Veure més »
Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí
Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí (883-947) fou un cap kharigita-ibadita, fill d'un amazic zanata de Takyus, a la regió de Qastíliya, i d'una esclava.
Nou!!: Laghouat і Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí · Veure més »
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Laghouat і Algèria · Veure més »
Alger
Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.
Nou!!: Laghouat і Alger · Veure més »
Atles Tell
Mapa mostrant la localització de l'Atles del Tell LAtles Tell o Atles del Tell és una serralada d'uns 1.500 km de llarg que pertany a les muntanyes de l'Atles, situada al Nord d'Àfrica; va des del Marroc a Tunísia, passant per Algèria.
Nou!!: Laghouat і Atles Tell · Veure més »
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Nou!!: Laghouat і Banu Hilal · Veure més »
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Nou!!: Laghouat і Banu Ifran · Veure més »
Constantina (Algèria)
Constantina és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.
Nou!!: Laghouat і Constantina (Algèria) · Veure més »
Damiata
Damiata (en àrab مدينة دمياط, Madīnat Dimyāṭ, o, més senzillament, دمياط, Dimyāṭ) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació homònima.
Nou!!: Laghouat і Damiata · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Laghouat і Dinastia almoràvit · Veure més »
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Nou!!: Laghouat і Dinastia marínida · Veure més »
Getúlia
Getúlia (de vegades escrit) era el país dels gètuls.
Nou!!: Laghouat і Getúlia · Veure més »
Ibadisme
Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.
Nou!!: Laghouat і Ibadisme · Veure més »
Ibn Khaldun
Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.
Nou!!: Laghouat і Ibn Khaldun · Veure més »
Líbia
Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Laghouat і Líbia · Veure més »
Leptis Magna
Leptis Magna, moderna Lebda, a Líbia, fou una ciutat del nord d'Àfrica que, juntament amb Oea i Sabrata, formaven el districte de Trípolis (‘Tres ciutats’) o Tripolitània.
Nou!!: Laghouat і Leptis Magna · Veure més »
Maghrawa
Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.
Nou!!: Laghouat і Maghrawa · Veure més »
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Nou!!: Laghouat і Magrib · Veure més »
Malikisme
El malikisme —, , o — és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el xafiisme.
Nou!!: Laghouat і Malikisme · Veure més »
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Laghouat і Marroc · Veure més »
Medea
Medea, d'Evelyn de Morgan. En la mitologia grega Medea (Mēdeia, potser 'planificadora') era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia.
Nou!!: Laghouat і Medea · Veure més »
Morabit
Un morabit (de l'àrab, literalment ‘que està acampat’, ‘que està estacionat’) o marabut (de l'àrab, ‘marabut’) és un líder religiós musulmà i professor a l'Àfrica Occidental i (històricament) al Magrib.
Nou!!: Laghouat і Morabit · Veure més »
Muhammad VII al-Munsif
Muhàmmad VII al-Múnsif, conegut pels francesos com Moncef Bey (Tunis, 4 de març de 1881 - Pau, França, 1 de setembre de 1948), fou bei de Tunis de la dinastia husaynita, del 1942 al 1943.
Nou!!: Laghouat і Muhammad VII al-Munsif · Veure més »
Mulay Ismail
Mulay Ismail (Tafilalt, 1634? o 1645?-1727) fou sultà del Marroc de la dinastia alauita.
Nou!!: Laghouat і Mulay Ismail · Veure més »
Mzab
Mzab és una antiga regió del Sàhara algerià, que correspon a la moderna província de Ghadaïa.
Nou!!: Laghouat і Mzab · Veure més »
Oasis
Oasis va ser una banda anglesa de rock en l'estil de britpop, originàriament formada a Manchester, Anglaterra.
Nou!!: Laghouat і Oasis · Veure més »
Orà
Orà (‘dels dos lleons’) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.
Nou!!: Laghouat і Orà · Veure més »
Ouargla
Ouargla, també Wargla és una ciutat algeriana, capital de la província d'Ouargla, al desert del Sàhara, al sud del país.
Nou!!: Laghouat і Ouargla · Veure més »
Procopi de Cesarea
Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.
Nou!!: Laghouat і Procopi de Cesarea · Veure més »
Salafisme
El salafisme (de l'àrab, al seu torn derivada de la paraula àrab sàlaf, ‘predecessors’ o ‘primeres generacions’) és un moviment reformista musulmà sorgit a Egipte a la fi del en el context de la Nahda o renaixement cultural àrab.
Nou!!: Laghouat і Salafisme · Veure més »
Salé
Salé és un municipi de la prefectura de Salé de la regió marroquina de Rabat-Salé-Kenitra.
Nou!!: Laghouat і Salé · Veure més »
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Laghouat і Tlemcen · Veure més »
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Nou!!: Laghouat і Tunis · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Laghouat і Vàndals · Veure més »
Yússuf ibn Taixfín
Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.
Nou!!: Laghouat і Yússuf ibn Taixfín · Veure més »
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Nou!!: Laghouat і Zenetes · Veure més »
1368
Sense descripció.
Nou!!: Laghouat і 1368 · Veure més »
1663
Sense descripció.
Nou!!: Laghouat і 1663 · Veure més »
1666
196x196px.
Nou!!: Laghouat і 1666 · Veure més »
1727
Sense descripció.
Nou!!: Laghouat і 1727 · Veure més »
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Laghouat і 1738 · Veure més »
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Laghouat і 1741 · Veure més »
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Nou!!: Laghouat і 1752 · Veure més »
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Laghouat і 1784 · Veure més »
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Laghouat і 1786 · Veure més »
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Nou!!: Laghouat і 1787 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Laghouat і 1828 · Veure més »
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Laghouat і 1829 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Laghouat і 1831 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Laghouat і 1839 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Laghouat і 1844 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Laghouat і 1848 · Veure més »
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Laghouat і 1852 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Laghouat і 1917 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Laghouat і 1921 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Laghouat і 1922 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Laghouat і 1924 · Veure més »
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Nou!!: Laghouat і 1928 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Laghouat і 1946 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Laghouat і 1947 · Veure més »
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Nou!!: Laghouat і 1954 · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Laghouat і 1955 · Veure més »
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Nou!!: Laghouat і 1957 · Veure més »
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Nou!!: Laghouat і 1958 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Laghouat і 1974 · Veure més »
20 de setembre
El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laghouat і 20 de setembre · Veure més »
21 de novembre
El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laghouat і 21 de novembre · Veure més »
4 de desembre
El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Laghouat і 4 de desembre · Veure més »
