Accés més ràpid que el navegador!
228 les relacions: Acre (Israel), Agnès d'Antioquia, Al-Àixraf Khalil, Alacant, Alfons de la Cerda, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfons X de Castella, Almodis, Alt Empordà, Amadeu IV de Savoia, Andreu II d'Hongria, Antoni Comas i Pujol, Argent (heràldica), Arnau de Vilanova, Arquebisbat de Tarragona, Arxidiòcesi de Toledo, Barcelona, Baronia d'Entença, Béla III d'Hongria, Beatriu d'Albon, Benet XII, Blanca d'Aragó, Blanca de Castella i d'Anglaterra, Blanca de Nàpols, Bonifaci VIII, Camp heràldic, Carles II d'Anjou, Cartagena, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Castella, Castellà, Català, Catedral, Catolicisme, Còrsega, Cognom, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Pallars Sobirà, Comtat de Prades, Comtat de Ribagorça, ..., Comtat de Sobrarb, Comtat del Rosselló, Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304), Constança d'Aragó i d'Anjou, Constança de Sicília, Constantinoble, Corona d'Aragó, Cort Comtal, Coserans, Creu d'Alcoraç, Crevillent, Croada d'al-Mariyya, Croada dels Pastors (1320), Croades, Dansa (trobadors), Egipte, Eimeric d'Usall, Elda, Elionor de Castella i de Portugal, Elisabet d'Aragó i d'Anjou, Elisenda de Montcada, Elx, Enric II de Xipre, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Església Catòlica Romana, Eudòxia Comnena, Felip I de Tàrent, Ferran IV de Castella, Feudalisme, Fidel Fita i Colomer, Fra Dalmau de Rocabertí, Frederic I d'Habsburg, Frederic II de Sicília, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gènova, Girona, Guardamar del Segura, Guerra catalano-genovesa (1330-1336), Guillem d'Entença i de Montcada, Guillem VIII de Montpeller, Gules, Hohenstaufen, Hug III de Borgonya, Illa, Illes Balears, Imperi Romà d'Orient, Isabel de Castella i de Molina, Jaca, Jaume d'Aragó i d'Anjou, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Joan d'Aragó i d'Anjou, Joan de Grailly, Joan Manuel de Castella, Jofre de Foixà, La Fova, Llista de comtes d'Empúries, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Rosselló, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis de València, Lope de Luna, Manfred I de Sicília, Maria d'Aragó i d'Anjou, Maria de Montpeller, Maria de Xipre, Martí de Riquer i Morera, Múrcia, Mot, Nicòsia, Novelda, Numeració del Casal d'Aragó, Or, Or (heràldica), Orde de Montesa, Orde del Temple, Ordinals dels reis d'Aragó, Oriola, Osca, País Valencià, Pal (heràldica), Pamplona, Papa, Papa Climent V, Patriarca d'Alexandria, Pau, Pau d'Anagni, Pau de Caltabellotta, Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere el Catòlic, Pere el Gran, Pere II de Courtenay, Petrer, Pirineus, Pisa, Principat de Catalunya, Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou, Ramon Berenguer I, Ramon Llull, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de Mallorca, Regne de Múrcia, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, República de Pisa, Rex bellator, Roma, Sable, Sanç I de Mallorca, Sanç IV de Castella, Sança de Castella i de Polònia, Santa Seu, Sardenya, Sòria, Senescal, Sentència Arbitral de Torrellas, Senyera reial, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Montpeller, Setge d'Acre, Sibil·la I de Pallars Sobirà, Sicília, Societat de Lingüística Aragonesa, Tarragona, Terra Santa, Tomàs I de Savoia, Tractat d'Alcalá de Henares, Trobador, Tudela, Usatges de Barcelona, València, Vall d'Aran, Vallespir, Vilabertran, Violant d'Aragó i d'Anjou, Violant d'Hongria, Violant de Courtenay, Violant de Flandes, Xipre, 1 de desembre, 10 d'agost, 12 de febrer, 1267, 1285, 1291, 1293, 1294, 1295, 1296, 1297, 1302, 1305, 1309, 1310, 1313, 1315, 1317, 1319, 1320, 1321, 1324, 1327, 1331, 1336, 15 de juny, 19 de setembre, 2 de novembre, 25 d'octubre, 25 de desembre, 26 d'abril, 27 de novembre, 28 de juny, 28 de març. Ampliar l'índex (178 més) »
Acre (Israel)
Acre és una ciutat costanera situada a la vora del mar Mediterrani al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes.
Nou!!: Jaume el Just і Acre (Israel) · Veure més »
Agnès d'Antioquia
Agnès d'Antioquia (1154 – 1184) o, també, de Châtillon, pel cognom del seu pare, i també Anna, després del seu bateig ortodox, fou reina consort d'Hongria i àvia de la reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Jaume el Just і Agnès d'Antioquia · Veure més »
Al-Àixraf Khalil
Al-Màlik al-Àixraf Salah-ad-Din Khalil ibn Qalàwun ——, més conegut simplement com al-Àixraf Khalil, fou soldà del Caire d'origen bahrita o kiptxak (1290 - 1293).
Nou!!: Jaume el Just і Al-Àixraf Khalil · Veure més »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Nou!!: Jaume el Just і Alacant · Veure més »
Alfons de la Cerda
Alfons de la Cerda (1270 - 1333), fou el fill gran de Ferran de la Cerda i de la seva esposa Blanca de França.
Nou!!: Jaume el Just і Alfons de la Cerda · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Jaume el Just і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Jaume el Just і Alfons el Cast · Veure més »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Nou!!: Jaume el Just і Alfons el Franc · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Jaume el Just і Alfons el Magnànim · Veure més »
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Nou!!: Jaume el Just і Alfons X de Castella · Veure més »
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Nou!!: Jaume el Just і Almodis · Veure més »
Alt Empordà
LAlt Empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.
Nou!!: Jaume el Just і Alt Empordà · Veure més »
Amadeu IV de Savoia
Escut d'armes de la Dinastia Savoia. Amadeu IV de Savoia (Montmélian, Savoia 1197 - íd. 1253) fou el comte de Savoia entre 1233 i 1253.
Nou!!: Jaume el Just і Amadeu IV de Savoia · Veure més »
Andreu II d'Hongria
Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.
Nou!!: Jaume el Just і Andreu II d'Hongria · Veure més »
Antoni Comas i Pujol
Antoni Comas i Pujol (Mataró, 3 de gener de 1931 - Barcelona, 24 de març de 1981) fou un historiador de la literatura i crític literari, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i membre electe de l'Acadèmia de les Bones Lletres.
Nou!!: Jaume el Just і Antoni Comas i Pujol · Veure més »
Argent (heràldica)
Representacions de l'argent Largent és un esmalt argentat usat en heràldica.
Nou!!: Jaume el Just і Argent (heràldica) · Veure més »
Arnau de Vilanova
Arnau de Vilanova (lloc desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen ignot, per a alguns valencià, per a altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.
Nou!!: Jaume el Just і Arnau de Vilanova · Veure més »
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Nou!!: Jaume el Just і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »
Arxidiòcesi de Toledo
Larxidiòcesi de Toledo, a Espanya, és la diòcesi principal de la província eclesiàstica de Toledo, de la qual són sufragànies les diòcesis de Sigüenza-Guadalajara, Conca, Ciudad Real i Albacete.
Nou!!: Jaume el Just і Arxidiòcesi de Toledo · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Jaume el Just і Barcelona · Veure més »
Baronia d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença La baronia d'Entença fou una jurisdicció senyorial que tingué com a centre el castell d'Entença (Baixa Ribagorça).
Nou!!: Jaume el Just і Baronia d'Entença · Veure més »
Béla III d'Hongria
Bela III (vers 1148 - 23 d'abril de 1196) va ser rei d'Hongria des de 1172 fins a la seva mort.
Nou!!: Jaume el Just і Béla III d'Hongria · Veure més »
Beatriu d'Albon
Beatriu d'Albon (nascuda el 1161 - morta el 16 de desembre de 1228 al castell de Vizille), delfina del Vienès, comtessa d'Albon, de Grenoble, d'Oisans i de Briançon de 1162 a 1228, filla de Guigó V d'Albon, delfí del Vienès, i de Beatriu de Montferrat.
Nou!!: Jaume el Just і Beatriu d'Albon · Veure més »
Benet XII
Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.
Nou!!: Jaume el Just і Benet XII · Veure més »
Blanca d'Aragó
Tron d'abadessa del monestir de Sixena de Blanca d'Aragó, al Museu de Lleida Blanca d'Aragó (vers 1302 - Barcelona 1348) fou una religiosa de la Corona d'Aragó, abadessa del monestir de Sixena i filla del rei Jaume II d'Aragó, anomenat el Just, i de Blanca de Nàpols.
Nou!!: Jaume el Just і Blanca d'Aragó · Veure més »
Blanca de Castella i d'Anglaterra
Blanca de Castella (Palència, 4 de març de 1187 - París, 1252) fou infanta de Castella, reina consort de França (1223-1226) i regent de França (1226-1234 i 1248).
Nou!!: Jaume el Just і Blanca de Castella i d'Anglaterra · Veure més »
Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
Nou!!: Jaume el Just і Blanca de Nàpols · Veure més »
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Nou!!: Jaume el Just і Bonifaci VIII · Veure més »
Camp heràldic
El camper o camp és, en heràldica, la superfície interior i total d'un escut, on es posen les particions i les càrregues.
Nou!!: Jaume el Just і Camp heràldic · Veure més »
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Nou!!: Jaume el Just і Carles II d'Anjou · Veure més »
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Nou!!: Jaume el Just і Cartagena · Veure més »
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Nou!!: Jaume el Just і Casa reial d'Aragó · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Jaume el Just і Casal de Barcelona · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Jaume el Just і Castella · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Jaume el Just і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Jaume el Just і Català · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Jaume el Just і Catedral · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Jaume el Just і Catolicisme · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Jaume el Just і Còrsega · Veure més »
Cognom
El cognom o llinatge és el nom oficial que segueix el prenom.
Nou!!: Jaume el Just і Cognom · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Jaume el Just і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Jaume el Just і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Jaume el Just і Comtat de Berga · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Jaume el Just і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Jaume el Just і Comtat de Conflent · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Jaume el Just і Comtat de Girona · Veure més »
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Nou!!: Jaume el Just і Comtat de Manresa · Veure més »
Comtat de Pallars Sobirà
El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).
Nou!!: Jaume el Just і Comtat de Pallars Sobirà · Veure més »
Comtat de Prades
El comtat de Prades, nom simplificat a causa del seu ús generalitzat del comtat de les Muntanyes de Prades, és un títol nobiliari català erigit el 1324 pel rei Jaume II d'Aragó a favor del seu fill, l'infant Ramon Berenguer.
Nou!!: Jaume el Just і Comtat de Prades · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Jaume el Just і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Nou!!: Jaume el Just і Comtat de Sobrarb · Veure més »
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Jaume el Just і Comtat del Rosselló · Veure més »
Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304)
La conquesta del Regne de Múrcia va començar l'any 1296 quan Ferran II de la Cerda l'ofereix al rei Jaume II el Just a canvi del seu suport contra l'infant hereu al tron de Castella, Ferran IV de Castella.
Nou!!: Jaume el Just і Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304) · Veure més »
Constança d'Aragó i d'Anjou
Constança d'Aragó (València, 4 d'abril de 1300 - Castillo de Garcimuñoz, 19 d'octubre de 1327) fou infanta d'Aragó.
Nou!!: Jaume el Just і Constança d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Nou!!: Jaume el Just і Constança de Sicília · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Jaume el Just і Constantinoble · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Jaume el Just і Corona d'Aragó · Veure més »
Cort Comtal
'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.
Nou!!: Jaume el Just і Cort Comtal · Veure més »
Coserans
El Coserans (Coserans en occità i Couserans en francès) és un territori situat a la part occidental del departament de l'Arieja, veí pel nord de la Vall d'Aran i del Pallars Sobirà, corresponent a la conca del riu Salat.
Nou!!: Jaume el Just і Coserans · Veure més »
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Nou!!: Jaume el Just і Creu d'Alcoraç · Veure més »
Crevillent
Crevillent és una població del País Valencià a la comarca del Baix Vinalopó.
Nou!!: Jaume el Just і Crevillent · Veure més »
Croada d'al-Mariyya
La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.
Nou!!: Jaume el Just і Croada d'al-Mariyya · Veure més »
Croada dels Pastors (1320)
La Croada dels Pastors, un moviment popular al nord de França dirigit a ajudar a la Reconquesta, una època de fam deguda als canvis climàtics i la deteriorada situació econòmica de la població rural, unida amb profecies i la parla d'una nova croada.
Nou!!: Jaume el Just і Croada dels Pastors (1320) · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Jaume el Just і Croades · Veure més »
Dansa (trobadors)
La dansa és un gènere trobadoresc.
Nou!!: Jaume el Just і Dansa (trobadors) · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Jaume el Just і Egipte · Veure més »
Eimeric d'Usall
Eimeric d'Usall (Banyoles, 1267-1335) va ser un agent secret i ambaixador del rei Jaume el Just i confrare templer català.
Nou!!: Jaume el Just і Eimeric d'Usall · Veure més »
Elda
Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.
Nou!!: Jaume el Just і Elda · Veure més »
Elionor de Castella i de Portugal
, fou infanta de Castella i reina d'Aragó (1328-1336).
Nou!!: Jaume el Just і Elionor de Castella i de Portugal · Veure més »
Elisabet d'Aragó i d'Anjou
Elisabet d'Aragó i d'Anjou (1302 - Estíria 1330), princesa d'Aragó i reina consort d'Alemanya (1315-1330).
Nou!!: Jaume el Just і Elisabet d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Elisenda de Montcada
Escut d'Elisenda de Montcada Elisenda de Montcada i de Pinós (Aitona, c. 1292 - Barcelona, 19 de juliol de 1364) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1322-1327), ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.
Nou!!: Jaume el Just і Elisenda de Montcada · Veure més »
Elx
Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.
Nou!!: Jaume el Just і Elx · Veure més »
Enric II de Xipre
Enric II de Lusignan (en francès:, grec:; juny del 1270 – Strovolos, 31 de març de 1324), rei de Xipre des del 1285 fins al 1306 i novament des del 1310 fins al 1324, príncep titular d'Antioquia i comte titular de Trípoli des del 1308.
Nou!!: Jaume el Just і Enric II de Xipre · Veure més »
Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).
Nou!!: Jaume el Just і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Jaume el Just і Església Catòlica Romana · Veure més »
Eudòxia Comnena
Eudòxia Comnena (en grec: Ευδοκία Κομνηνή, Evdokia Komniní) (1150/1152-1203), noble romana d'Orient.
Nou!!: Jaume el Just і Eudòxia Comnena · Veure més »
Felip I de Tàrent
Felip I de Tàrent (Nàpols, 10 de novembre, 1278 - 26 de desembre del 1331) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília va ser príncep de Tàrent, senyor del Regne d'Albània-Durazzo (Felip I d'Albània) i príncep d'Acaia (Felip II d'Acaia); també va ser pretendent com a dèspota de l'Epir i emperador llatí (Felip II de Constantinoble).
Nou!!: Jaume el Just і Felip I de Tàrent · Veure més »
Ferran IV de Castella
Ferran IV de Castella, anomenat l'Emplaçat (Sevilla, 1285 - Jaén, 1312), fou rei de Castella (1295-1312).
Nou!!: Jaume el Just і Ferran IV de Castella · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Jaume el Just і Feudalisme · Veure més »
Fidel Fita i Colomer
Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
Nou!!: Jaume el Just і Fidel Fita i Colomer · Veure més »
Fra Dalmau de Rocabertí
Fra Dalmau de Rocabertí va ser el darrer cap militar de l'Orde del Temple.
Nou!!: Jaume el Just і Fra Dalmau de Rocabertí · Veure més »
Frederic I d'Habsburg
Frederic I d'Habsburg dit Frederic el Bell (alemany Friedrich der Schöne), nascut el 1286 a Viena, i mort el 13 de gener de 1330 a Gutenstein (Baixa Àustria), fou anti-rei dels Romans, és a dir pretendent però no elegit, i pretendent al títol d'Emperador del Sacre Imperi de 1314 a 1322.
Nou!!: Jaume el Just і Frederic I d'Habsburg · Veure més »
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Nou!!: Jaume el Just і Frederic II de Sicília · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: Jaume el Just і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Jaume el Just і Gènova · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Jaume el Just і Girona · Veure més »
Guardamar del Segura
Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.
Nou!!: Jaume el Just і Guardamar del Segura · Veure més »
Guerra catalano-genovesa (1330-1336)
La Guerra catalano-genovesa de 1330 a 1336 fou un conflicte armat entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova.
Nou!!: Jaume el Just і Guerra catalano-genovesa (1330-1336) · Veure més »
Guillem d'Entença i de Montcada
Guillem II de Montpeller d'Entença (1294-1321) fou l'últim baró de la dinastia Entença del que es va passar a denominar baronia que fou d'en Guillem d'Entença.
Nou!!: Jaume el Just і Guillem d'Entença i de Montcada · Veure més »
Guillem VIII de Montpeller
Guillem VIII de Montpeller (1157-1203) va ser senyor de Montpeller, fill i successor de Guillem VII de Montpeller i de Matilda de Borgonya.
Nou!!: Jaume el Just і Guillem VIII de Montpeller · Veure més »
Gules
Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.
Nou!!: Jaume el Just і Gules · Veure més »
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Nou!!: Jaume el Just і Hohenstaufen · Veure més »
Hug III de Borgonya
Hug III de Borgonya (1142 - Acre 1192), duc de Borgonya (1162-1192).
Nou!!: Jaume el Just і Hug III de Borgonya · Veure més »
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Nou!!: Jaume el Just і Illa · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Jaume el Just і Illes Balears · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Jaume el Just і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Isabel de Castella i de Molina
Isabel de Castella (Toro, Zamora 1283 - 1328), infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1291-1295) i vescomtessa de Llimotges.
Nou!!: Jaume el Just і Isabel de Castella i de Molina · Veure més »
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Nou!!: Jaume el Just і Jaca · Veure més »
Jaume d'Aragó i d'Anjou
Jaume d'Aragó i d'Anjou dit “el Dissortat” (1296 - Tarragona, 1334) fou príncep d'Aragó.
Nou!!: Jaume el Just і Jaume d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Jaume el Just і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Jaume el Just і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Joan d'Aragó i d'Anjou
Joan d'Aragó i d'Anjou (1304 - el Pobo, Saragossa, 19 d'agost de 1334) fou un infant d'Aragó dedicat a la vida religiosa.
Nou!!: Jaume el Just і Joan d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Joan de Grailly
Joan I de Grailly o, en francès, Jean de Grailly (?-1301) va ser un senescal del Ducat de Gascunya durant el període que abraça els anys 1266 i 1268, del Regne de Jerusalem des de 1271-1276 i de Gascunya novament de 1278-1287.
Nou!!: Jaume el Just і Joan de Grailly · Veure més »
Joan Manuel de Castella
Joan Manuel de Castella (Escalona, 1282 - Còrdova, 1348), infant de Castella i senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena.
Nou!!: Jaume el Just і Joan Manuel de Castella · Veure més »
Jofre de Foixà
Jofre de Foixà fou un trobador català, fill segon de Bernat de Foixà, del llinatge empordanès dels Foixà, vassalls del comte d'Empúries.
Nou!!: Jaume el Just і Jofre de Foixà · Veure més »
La Fova
La Fova o la Fova de Terrantona (en aragonès A Fueba, en castellà La Fueva, oficialment La Fueva/A Fueba) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.
Nou!!: Jaume el Just і La Fova · Veure més »
Llista de comtes d'Empúries
or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.
Nou!!: Jaume el Just і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Jaume el Just і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Jaume el Just і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Jaume el Just і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Nou!!: Jaume el Just і Llista de reis de Mallorca · Veure més »
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Nou!!: Jaume el Just і Llista de reis de Sardenya · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: Jaume el Just і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Nou!!: Jaume el Just і Llista de reis de València · Veure més »
Lope de Luna
Pàgina de l'Armorial de Gelre Lope de Luna (? - Pedrola, 1360) fou un noble aragonès del llinatge dels Luna, primer comte de Luna, i senyor de Sogorb.
Nou!!: Jaume el Just і Lope de Luna · Veure més »
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Nou!!: Jaume el Just і Manfred I de Sicília · Veure més »
Maria d'Aragó i d'Anjou
Maria d'Aragó i d'Anjou (1299 – Barcelona, 1347) fou princesa d'Aragó.
Nou!!: Jaume el Just і Maria d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Maria de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.
Nou!!: Jaume el Just і Maria de Montpeller · Veure més »
Maria de Xipre
Maria de Xipre o Maria de Lusignan (Nicòsia, Xipre 1273 a 1279 - Tortosa 1322), princesa de Xipre i reina consort de la Corona d'Aragó (1315-1322).
Nou!!: Jaume el Just і Maria de Xipre · Veure més »
Martí de Riquer i Morera
Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013), comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i filòleg català.
Nou!!: Jaume el Just і Martí de Riquer i Morera · Veure més »
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Nou!!: Jaume el Just і Múrcia · Veure més »
Mot
Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. Un mot o paraula és un element lingüístic, en les llengües alfabètiques, generalment entre dos blancs.
Nou!!: Jaume el Just і Mot · Veure més »
Nicòsia
Nicòsia (Turc;, romanitzat: Nikosia; Àrab xipriota: Nikusiya) amb una població de 339.000 habitants el 2015, és la capital de Xipre i de la República Turca de Xipre del Nord, reconeguda només per Turquia.
Nou!!: Jaume el Just і Nicòsia · Veure més »
Novelda
Novelda és una ciutat del sud del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà, coneguda per la seua viticultura i el comerç d'espècies i marbre.
Nou!!: Jaume el Just і Novelda · Veure més »
Numeració del Casal d'Aragó
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.
Nou!!: Jaume el Just і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Jaume el Just і Or · Veure més »
Or (heràldica)
Representacions de l'or Lor és un esmalt daurat usat en heràldica.
Nou!!: Jaume el Just і Or (heràldica) · Veure més »
Orde de Montesa
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Nou!!: Jaume el Just і Orde de Montesa · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Jaume el Just і Orde del Temple · Veure més »
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.
Nou!!: Jaume el Just і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Nou!!: Jaume el Just і Oriola · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Jaume el Just і Osca · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Jaume el Just і País Valencià · Veure més »
Pal (heràldica)
El pal, en heràldica, és una peça honorable col·locada verticalment al centre de l'escut, tot travessant el camper de dalt a baix, i delimitada per dues línies verticals paral·leles.
Nou!!: Jaume el Just і Pal (heràldica) · Veure més »
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Nou!!: Jaume el Just і Pamplona · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Jaume el Just і Papa · Veure més »
Papa Climent V
Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.
Nou!!: Jaume el Just і Papa Climent V · Veure més »
Patriarca d'Alexandria
Patriarca d'Alexandria és un títol del bisbe d'Alexandria, a Egipte.
Nou!!: Jaume el Just і Patriarca d'Alexandria · Veure més »
Pau
La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.
Nou!!: Jaume el Just і Pau · Veure més »
Pau d'Anagni
La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).
Nou!!: Jaume el Just і Pau d'Anagni · Veure més »
Pau de Caltabellotta
La Pau de Caltabellotta fou un tractat de pau signat el 31 d'agost de 1302 prop de la ciutat siciliana de Caltabellotta entre Frederic II de Sicília d'una banda, i Carles II de Nàpols i Carles I de Valois de l'altra, que posà fi a la Guerra de Sicília.
Nou!!: Jaume el Just і Pau de Caltabellotta · Veure més »
Pere d'Aragó i d'Anjou
Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).
Nou!!: Jaume el Just і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Jaume el Just і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Jaume el Just і Pere el Gran · Veure més »
Pere II de Courtenay
Pere II de Courtenay o I de Constantinoble (~1165 -1219) fou emperador llatí nominalment del 1216 al 1219.
Nou!!: Jaume el Just і Pere II de Courtenay · Veure més »
Petrer
Petrer és un municipi del sud del País Valencià situat a la comarca del Vinalopó Mitjà.
Nou!!: Jaume el Just і Petrer · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Jaume el Just і Pirineus · Veure més »
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Nou!!: Jaume el Just і Pisa · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Jaume el Just і Principat de Catalunya · Veure més »
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou (1308 - ca. 1366) fou príncep d'Aragó, comte de Prades i baró d'Entença (1324-1341) i comte d'Empúries (1341-1364).
Nou!!: Jaume el Just і Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Jaume el Just і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Nou!!: Jaume el Just і Ramon Llull · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Jaume el Just і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Jaume el Just і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Jaume el Just і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Nou!!: Jaume el Just і Regne de Múrcia · Veure més »
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Nou!!: Jaume el Just і Regne de Sardenya · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Jaume el Just і Regne de Sicília · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Jaume el Just і Regne de València · Veure més »
República de Pisa
La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del.
Nou!!: Jaume el Just і República de Pisa · Veure més »
Rex bellator
El Rex bellator (‘rei guerrer’) és una teoria política que pretenia la unificació sota un príncep solter o vidu i dels ordes militars la reconquesta de Terra Santa.
Nou!!: Jaume el Just і Rex bellator · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Jaume el Just і Roma · Veure més »
Sable
Representacions del sable El sable és el color negre en heràldica.
Nou!!: Jaume el Just і Sable · Veure més »
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Nou!!: Jaume el Just і Sanç I de Mallorca · Veure més »
Sanç IV de Castella
Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).
Nou!!: Jaume el Just і Sanç IV de Castella · Veure més »
Sança de Castella i de Polònia
Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).
Nou!!: Jaume el Just і Sança de Castella i de Polònia · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Jaume el Just і Santa Seu · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Jaume el Just і Sardenya · Veure més »
Sòria
Sòria (en castellà, Soria) és una ciutat castellana de gairebé 40.000 habitants i capital de la província de Sòria (de la comunitat autònoma de Castella i Lleó).
Nou!!: Jaume el Just і Sòria · Veure més »
Senescal
El senescal o dàpifer era l'oficial major de palau de la majoria de corts feudals d'Europa a l'edat mitjana.
Nou!!: Jaume el Just і Senescal · Veure més »
Sentència Arbitral de Torrellas
La sentència arbitral de Torrellas és un acord signat el 8 d'agost de 1304 a la localitat aragonesa de Torrellas per restablir la pau entre la corona de Castella i la corona d'Aragó, després de la conquesta del Regne de Múrcia per a Castella, per part del rei Jaume II el Just.
Nou!!: Jaume el Just і Sentència Arbitral de Torrellas · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Jaume el Just і Senyera reial · Veure més »
Senyoria d'Omeladès
La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.
Nou!!: Jaume el Just і Senyoria d'Omeladès · Veure més »
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Nou!!: Jaume el Just і Senyoria de Montpeller · Veure més »
Setge d'Acre
El setge d'Acre també anomenat Caiguda d'Acre del 1291 resultà en la pèrdua del control de la ciutat d'Acre per part dels cristians.
Nou!!: Jaume el Just і Setge d'Acre · Veure més »
Sibil·la I de Pallars Sobirà
Sibil·la I de Pallars i Ventimiglia-Làscaris (1282 - 1330) fou comtessa de Pallars Sobirà (1295 - 1330).
Nou!!: Jaume el Just і Sibil·la I de Pallars Sobirà · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Jaume el Just і Sicília · Veure més »
Societat de Lingüística Aragonesa
La Societat de Lingüística Aragonesa o SLA (en aragonès: Sociedat de Lingüistica Aragonesa) és una associació que es dedica a la promoció de la llengua aragonesa i la ribagorçana a través de la investigació científica en lingüística.
Nou!!: Jaume el Just і Societat de Lingüística Aragonesa · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Jaume el Just і Tarragona · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Jaume el Just і Terra Santa · Veure més »
Tomàs I de Savoia
Tomàs I de Savoia (Aiguebelle, Savoia, 1178 - Moncalieri, 1233) fou el comte de Savoia entre 1189 i 1233.
Nou!!: Jaume el Just і Tomàs I de Savoia · Veure més »
Tractat d'Alcalá de Henares
Vista de l'alcassaba d'Almeria. El Tractat d'Alcalá de Henares va ser un acord rubricat el dia 19 de desembre de 1308 a la ciutat d'Alcalá de Henares entre el rei Ferran IV de Castella i els ambaixadors Bernat de Sarrià i Gonzalo García, representants de Jaume II d'Aragó.
Nou!!: Jaume el Just і Tractat d'Alcalá de Henares · Veure més »
Trobador
Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.
Nou!!: Jaume el Just і Trobador · Veure més »
Tudela
Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.
Nou!!: Jaume el Just і Tudela · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Jaume el Just і Usatges de Barcelona · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Jaume el Just і València · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Jaume el Just і Vall d'Aran · Veure més »
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
Nou!!: Jaume el Just і Vallespir · Veure més »
Vilabertran
Vilabertran és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà a l'est de Figueres, entre els cursos dels rius Muga, al nord, i, Manol, al sud.
Nou!!: Jaume el Just і Vilabertran · Veure més »
Violant d'Aragó i d'Anjou
va ser una noble catalana, dèspoina de l'Epir i comtessa de Luna.
Nou!!: Jaume el Just і Violant d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Nou!!: Jaume el Just і Violant d'Hongria · Veure més »
Violant de Courtenay
Violant de Courtenay —en francès Yolande de Courtenay, en hongarès Courtenay Jolánta— (1200 – 1233) fou la segona esposa del rei Andreu II d'Hongria, i per tant reina consort d'aquest estat.
Nou!!: Jaume el Just і Violant de Courtenay · Veure més »
Violant de Flandes
Violant de Namur o Violant d'Hainaut esmentada a vegades com Violant de Flandes (1175-1219) fou comtessa-marquesa de Namur (1212-1216) i regent de l'Imperi Llatí en absència del seu marit Pere II de Courtenay de 1217 a 1219.
Nou!!: Jaume el Just і Violant de Flandes · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Jaume el Just і Xipre · Veure més »
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume el Just і 1 de desembre · Veure més »
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume el Just і 10 d'agost · Veure més »
12 de febrer
El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Jaume el Just і 12 de febrer · Veure més »
1267
Sense descripció.
Nou!!: Jaume el Just і 1267 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Jaume el Just і 1285 · Veure més »
1291
Sense descripció.
Nou!!: Jaume el Just і 1291 · Veure més »
1293
El 1293 (MCCXCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Jaume el Just і 1293 · Veure més »
1294
Sense descripció.
Nou!!: Jaume el Just і 1294 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Jaume el Just і 1295 · Veure més »
1296
Sense descripció.
Nou!!: Jaume el Just і 1296 · Veure més »
1297
; Països Catalans.
Nou!!: Jaume el Just і 1297 · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Jaume el Just і 1302 · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: Jaume el Just і 1305 · Veure més »
1309
Sense descripció.
Nou!!: Jaume el Just і 1309 · Veure més »
1310
Sense descripció.
Nou!!: Jaume el Just і 1310 · Veure més »
1313
Sense descripció.
Nou!!: Jaume el Just і 1313 · Veure més »
1315
Sense descripció.
Nou!!: Jaume el Just і 1315 · Veure més »
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Jaume el Just і 1317 · Veure més »
1319
Sense descripció.
Nou!!: Jaume el Just і 1319 · Veure més »
1320
Sense descripció.
Nou!!: Jaume el Just і 1320 · Veure més »
1321
Sense descripció.
Nou!!: Jaume el Just і 1321 · Veure més »
1324
Sense descripció.
Nou!!: Jaume el Just і 1324 · Veure més »
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Nou!!: Jaume el Just і 1327 · Veure més »
1331
Sense descripció.
Nou!!: Jaume el Just і 1331 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Jaume el Just і 1336 · Veure més »
15 de juny
El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume el Just і 15 de juny · Veure més »
19 de setembre
El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume el Just і 19 de setembre · Veure més »
2 de novembre
El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume el Just і 2 de novembre · Veure més »
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume el Just і 25 d'octubre · Veure més »
25 de desembre
miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume el Just і 25 de desembre · Veure més »
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume el Just і 26 d'abril · Veure més »
27 de novembre
El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume el Just і 27 de novembre · Veure més »
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume el Just і 28 de juny · Veure més »
28 de març
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume el Just і 28 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Jaume I de Nàpols, Jaume I de Sicília, Jaume II d'Aragó, Jaume II de Catalunya-Aragó, Jaume II de Sicília, Jaume II de València, Jaume II el Just.
