Comunicació

361 les relacions: Abdicació de Peronella, reina d'Aragó, Acord de Borja, Acord de Serón de Nágima (1158), Agnès de Peitieu, Agost, Al-Àndalus, Alexandre III (papa), Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Alfons II de Provença, Alfons VII de Lleó, Alfons VIII de Castella, Alfred Pillet, Almeria, Almodis, Alou, Antonio Ubieto Arteta, Aragonès, Arnau Mir de Pallars Jussà, Artau II de Pallars Sobirà, Artau III de Pallars Sobirà, Artau IV de Pallars Sobirà, Àgreda, Barbastre, Barcelonès (moneda), Batalla d'Alarcos, Bearn, Berenguer de Vilademuls, Bernat III de Pallars Sobirà, Bertran de Born, Besalú, Besiers, Bigorra, Borgonya, Camarga, Cançó (trobadors), Capítols matrimonials de Barbastre, Carcassona, Carladès, Carlat, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Castell de Montaragó, Castella, Catalunya Nova, Catarisme, Catedral de Sant Ponç de Tomièiras, Catedral de Sant Salvador de Saragossa, Cerdanya, Comtat d'Empúries, ..., Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Foix, Comtat de Gavaldà, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Pallars Sobirà, Comtat de Provença, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Comtat del Rosselló, Concili del Laterà III, Conquesta de Conca, Constança d'Aragó i de Castella, Corona d'Aragó, Cort Comtal, Croades, Cronicó Dertusense II, Dénia, Dei gratia, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dolça de Barcelona, Dolça de Provença, Dolça I de Pallars Jussà, Dolça II de Provença, Elionor d'Aragó i de Castella, Elna, Emeric I d'Hongria, Enric II d'Anglaterra, Era Hispànica, Ermengol V d'Urgell, Ermengol VI d'Urgell, Ermengol VII d'Urgell, Ermengol VIII d'Urgell, Ermessenda de Bigorra, Església de Sant Tròfim, Febrer, Felícia de Roucy, Felip II de França, Felipa Matilde de Tolosa, Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón), Ferran II de Lleó, Ferran Soldevila i Zubiburu, Fidel Fita i Colomer, Fondarella, Fraga, França, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gausbert I d'Empúries-Rosselló, Gausfred I d'Empúries-Rosselló, Gausfred III de Rosselló, Gènova, Genealogia del Casal d'Aragó, Gerberga de Provença, Gerbert de Gavaldà, Girard II de Rosselló, Giraut de Bornelh, Giraut del Luc, Girona, Guerau IV de Cabrera, Guerres baussenques, Guillem de Torroja, Guillem IV de Tolosa, Guillem IX d'Aquitània, Guillem Ramon I de Montcada, Guillem VIII d'Aquitània, Guislabert I de Rosselló, Història de Catalunya, Honor (propietat), Hug III d'Empúries, Islam, Jaume el Conqueridor, Jerónimo Zurita y Castro, Joan-Ferran Cabestany i Fort, Jofré I de Provença, Josefina Mateu Ibars, Jutjat d'Arborea, La Rioja, Liber feudorum maior, Llatí, Lleida, Llenguadoc, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Besalú, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Provença, Llista de comtes de Rosselló, Llista de consellers reials, Llista de reis d'Aragó, Lluçà, Lluís VII de França, Lo Borg Sant Dalmatz, Mafalda de Portugal i de Savoia, Mafalda de Pulla-Calàbria, Magrib, Maig, Mallorca, Mar Mediterrània, Martí de Riquer i Morera, Matarranya, Múrcia, Millau, Montpeller, Muntanyes de Prades, Narbona, Niça, Nimes, Numeració del Casal d'Aragó, Occità, Occitània, Olèrdola, Orde d'Alcalá de la Selva, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Ordinals dels reis d'Aragó, Osca, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Papa Celestí III, Partiment, Pau i Treva de Déu, Pau Perpètua de Sahagún, Península Ibèrica, Pere el Catòlic, Peronella d'Aragó, Perpinyà, Piemont, Ponç II d'Empúries, Ponç III d'Empúries, Ponç III de Cabrera, Principat de Catalunya, Provença, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer II de Provença, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer IV de Provença, Ramon de Caldes, Ramon Folc III de Cardona, Ramon V de Tolosa, Ramon VI de Pallars Jussà, Ramon VI de Tolosa, Ramon VII de Tolosa, Rasès, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de Lleó, Regne de Múrcia, Regne de Navarra, Regne de Portugal, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Requesens, Ricard Cor de Lleó, Robert Guiscard, Roergue, Roger Bernat I de Foix, Rosselló, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sanç Ramires, Sanç VI de Navarra, Sança d'Aragó, Sança de Castella i de Polònia, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Sixena, Santa Maria de Vilabertran, Santa Seu, Santiago de Compostel·la, Saragossa, Sardenya, Sarraïns, Segle IX, Segle X, Senescal de Barcelona, Senyera reial, Setembre, Sicília, Societat de Lingüística Aragonesa, Sunyer II d'Empúries-Rosselló, Tençó, Terol, Terra Santa, Testament de Peronella d'Aragó (1152), Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162), Tolosa de Llenguadoc, Tortosa, Tractat d'Emparança, Tractat de Cazola, Tractat de Lleida (1157), Tractat de Tarascó (1176), Tractat de Tudilén, Trobador, Usatges de Barcelona, València, Valença de Pallars Jussà, Vall d'Aran, Vegueria, Vescomtat de Carlat, Vescomtat de Millau, Vescomte, Vida (literatura trobadoresca), Vilamajor (universitat), Villel, Xàtiva, Zayyan ibn Mardanix, 1 de març, 1014, 1027, 1040, 1064, 1068, 1081, 1092, 1097, 11 d'octubre, 11 de novembre, 1102, 1108, 1113, 1116, 1118, 1124, 1128, 1131, 1134, 1137, 1147, 1150, 1151, 1152, 1154, 1156, 1157, 1158, 1159, 1162, 1163, 1164, 1166, 1167, 1168, 1169, 1170, 1171, 1172, 1173, 1174, 1175, 1176, 1177, 1178, 1179, 1180, 1181, 1182, 1184, 1185, 1186, 1187, 1188, 1189, 1190, 1192, 1193, 1194, 1195, 1196, 1197, 1198, 1199, 12 de maig, 1200, 1202, 1205, 1209, 1210, 1211, 1213, 1217, 1229, 1562, 1580, 18 de gener, 18 de juny, 1951, 1954, 1956, 20 de març, 21 de gener, 24 de febrer, 25 d'abril, 25 de març, 26 de juliol, 28 de novembre, 30 de gener, 31 de gener, 4 d'abril, 5 d'abril, 7 d'agost, 7 de febrer, 862, 915, 931, 991. Ampliar l'índex (311 més) » « Shrink índex

Abdicació de Peronella, reina d'Aragó

''Donació del regne d'Aragó atorgat per Peronella'', «aragonensis regina et barchinonensis comitissa» (reina d'Aragó i comtessa de Barcelona), dona al seu fill Alfons «regi aragonensi et comiti barchinonensi» (el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona). Barcelona, a 18 de juliol de 1164. L'abdicació de Peronella d'Aragó és la renúncia als seus drets al Regne d'Aragó que la reina Peronella feu el 18 de juny del 1164 en favor del seu fill l'infant Alfons (futur rei Alfons II d'Aragó el Cast), a instàncies del Consell de la Procuradoria.

Nou!!: Alfons el Cast і Abdicació de Peronella, reina d'Aragó · Veure més »

Acord de Borja

L'Acord de Borja és un tractat signat el 1190 entre Alfons el Cast i Sanç VI de Navarra pel qual ambdós reis es comprometien a defendre's mútuament de les pretensions expansionistes d'Alfons VIII de Castella.

Nou!!: Alfons el Cast і Acord de Borja · Veure més »

Acord de Serón de Nágima (1158)

L'Acord de Serón de Nágima o Tractat d'Haxama fou un acord al qual arribaren el febrer del 1158 a Serón de Nágima el rei Sanç III de Castella i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

Nou!!: Alfons el Cast і Acord de Serón de Nágima (1158) · Veure més »

Agnès de Peitieu

Agnès de Peitieu, Agnès de Poitiers o Agnès d'Aquitània (1105-1159) va ser reina d'Aragó durant el seu breu matrimoni amb el Ramir II d'Aragó, antic monjo.

Nou!!: Alfons el Cast і Agnès de Peitieu · Veure més »

Agost

L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Alfons el Cast і Agost · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Alfons el Cast і Al-Àndalus · Veure més »

Alexandre III (papa)

Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.

Nou!!: Alfons el Cast і Alexandre III (papa) · Veure més »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Alfons el Cast і Alfons el Bataller · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Alfons el Cast і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons II de Provença

pals de gules» Alfons II de Provença (Barcelona, 1180 — Palerm, 2 de febrer de 1209), infant d'Aragó, comte de Provença (1184-1209) i '''comte consort de Forcalquer''' per matrimoni amb la comtessa Garsenda de Forcalquier (1193-1209).

Nou!!: Alfons el Cast і Alfons II de Provença · Veure més »

Alfons VII de Lleó

Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).

Nou!!: Alfons el Cast і Alfons VII de Lleó · Veure més »

Alfons VIII de Castella

Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158-1214).

Nou!!: Alfons el Cast і Alfons VIII de Castella · Veure més »

Alfred Pillet

Alfred Pillet (Breslau, Baixa Silèsia, Prússia, 25 de gener de 1875 - Königsberg, Prússia (actual Kaliningrad), 27 d'octubre de 1928) fou un romanista i filòleg alemany.

Nou!!: Alfons el Cast і Alfred Pillet · Veure més »

Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.

Nou!!: Alfons el Cast і Almeria · Veure més »

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Nou!!: Alfons el Cast і Almodis · Veure més »

Alou

L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.

Nou!!: Alfons el Cast і Alou · Veure més »

Antonio Ubieto Arteta

Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de març de 1923 - València, 1 de febrer de 1990).

Nou!!: Alfons el Cast і Antonio Ubieto Arteta · Veure més »

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Alfons el Cast і Aragonès · Veure més »

Arnau Mir de Pallars Jussà

''Els territoris d'Arnau Mir a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Arnau Mir de Pallars Jussà (o Arnal) (ca. 1113 - 1174) fou comte de Pallars Jussà entre el 1124 i el 1174.

Nou!!: Alfons el Cast і Arnau Mir de Pallars Jussà · Veure més »

Artau II de Pallars Sobirà

Artau II de Pallars Sobirà (c. 1065 (?) - 1124) fou comte de Pallars Sobirà (1081-1124).

Nou!!: Alfons el Cast і Artau II de Pallars Sobirà · Veure més »

Artau III de Pallars Sobirà

Artau III de Pallars Sobirà, també conegut com a Artau I d'Alagón (? - 1167) fou comte de Pallars Sobirà (1124-1167) i III senyor d'Alagón (1135-1167).

Nou!!: Alfons el Cast і Artau III de Pallars Sobirà · Veure més »

Artau IV de Pallars Sobirà

Artau IV de Pallars Sobirà (? - 1182) fou comte de Pallars Sobirà (1167-1182), el sisè des de la creació del comtat l'any 1011.

Nou!!: Alfons el Cast і Artau IV de Pallars Sobirà · Veure més »

Àgreda

Cards d'Ágreda tallats i preparats per cuinar Àgreda (Ágreda en castellà) és un poble de 3.215 habitants (2004) de la provincia de Sòria, a Castella i Lleó.

Nou!!: Alfons el Cast і Àgreda · Veure més »

Barbastre

Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.

Nou!!: Alfons el Cast і Barbastre · Veure més »

Barcelonès (moneda)

El barcelonès era el nom que rebien els diners encunyats a Barcelona, sobretot els diners de billó, que s'anomenaven barcelonesos, i també els croats d'argent o barcelonesos d'argent.

Nou!!: Alfons el Cast і Barcelonès (moneda) · Veure més »

Batalla d'Alarcos

La batalla d'Alarcos tingué lloc a la vora del castell d'Alarcos (en àrab, al-Arak), en un turó al costat del riu Guadiana, a prop de Ciudad Real, el 19 de juliol de 1195, entre les tropes del Regne de Castella d'Alfons VIII de Castella i les de l'Imperi almohade d'Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur, comandades per Abu-Yahya ibn Abi-Hafs.

Nou!!: Alfons el Cast і Batalla d'Alarcos · Veure més »

Bearn

Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.

Nou!!: Alfons el Cast і Bearn · Veure més »

Berenguer de Vilademuls

Berenguer de Vilademuls (Vilademuls s.XII – Montcada 1194) fou abat de Sant Feliu de Girona, arquebisbe de Tarragona, llegat apostòlic, i conseller de la cort d'Alfons el cast.

Nou!!: Alfons el Cast і Berenguer de Vilademuls · Veure més »

Bernat III de Pallars Sobirà

Bernat III de Pallars Sobirà (? - 1199) fou comte de Pallars Sobirà (1182-1199).

Nou!!: Alfons el Cast і Bernat III de Pallars Sobirà · Veure més »

Bertran de Born

Bertran de Born (1140 - després de 1215) va ser un noble, trobador i soldat occità.

Nou!!: Alfons el Cast і Bertran de Born · Veure més »

Besalú

Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.

Nou!!: Alfons el Cast і Besalú · Veure més »

Besiers

Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Nou!!: Alfons el Cast і Besiers · Veure més »

Bigorra

Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió històrica d'Occitània situada entre el Bearn i el Comenge, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Alfons el Cast і Bigorra · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Alfons el Cast і Borgonya · Veure més »

Camarga

La Camarga (en occità provençal: Camarga segons la norma clàssica o Camargo segons la norma mistralenca, en francès: Camargue) és un espai terrestre de 145.300 ha al sud de França, situat geogràficament entre els dos braços principals del delta del Roine i del mar Mediterrani.

Nou!!: Alfons el Cast і Camarga · Veure més »

Cançó (trobadors)

La cançó (occità, canso) és un gènere de la poesia trobadoresca.

Nou!!: Alfons el Cast і Cançó (trobadors) · Veure més »

Capítols matrimonials de Barbastre

Els anomenats Capítols matrimonials de Barbastre són una carta de donacióUbieto 1987,: Ramiro II: «todo cuánto había retenido en esa otra carta de donación del reino que le había hecho cuando le dí mi hija» que féu el rei Ramir II d'Aragó l'11 d'agost del 1137 a Barbastre on es recullen els capítols matrimonials pactats entre el rei Ramir II d'Aragó i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i en virtut dels quals es pactava el casament del comte de Barcelona amb l'acabada de néixer Peronella d'Aragó, filla del rei d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Capítols matrimonials de Barbastre · Veure més »

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Alfons el Cast і Carcassona · Veure més »

Carladès

El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.

Nou!!: Alfons el Cast і Carladès · Veure més »

Carlat

Carlat és un municipi francès, situat al departament de Cantal i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Alfons el Cast і Carlat · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Alfons el Cast і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell de Montaragó

El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.

Nou!!: Alfons el Cast і Castell de Montaragó · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Alfons el Cast і Castella · Veure més »

Catalunya Nova

Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.

Nou!!: Alfons el Cast і Catalunya Nova · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: Alfons el Cast і Catarisme · Veure més »

Catedral de Sant Ponç de Tomièiras

L'antiga abadia de Sant Ponç de Tomeres estava situada en una vall a la part baixa del Llenguadoc, al nord-oest de Narbona, envoltat de muntanyes i travessat el riu Jaur.

Nou!!: Alfons el Cast і Catedral de Sant Ponç de Tomièiras · Veure més »

Catedral de Sant Salvador de Saragossa

La Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa —la catedral de Sant Salvador, de la ciutat de Saragossa— és una de les dues catedrals metropolitanes de Saragossa, juntament amb la basílica i cocatedral del Pilar.

Nou!!: Alfons el Cast і Catedral de Sant Salvador de Saragossa · Veure més »

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Nou!!: Alfons el Cast і Cerdanya · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat d'Osona · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat de Berga · Veure més »

Comtat de Foix

El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat de Foix · Veure més »

Comtat de Gavaldà

''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat de Gavaldà · Veure més »

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Manresa

Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat de Manresa · Veure més »

Comtat de Pallars Jussà

El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat de Pallars Jussà · Veure més »

Comtat de Pallars Sobirà

El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat de Pallars Sobirà · Veure més »

Comtat de Provença

El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat de Provença · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Sobrarb

Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat de Sobrarb · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Alfons el Cast і Comtat del Rosselló · Veure més »

Concili del Laterà III

El Concili del Laterà III es va celebrar el 1179 sota la presidència del Papa Alexandre III.

Nou!!: Alfons el Cast і Concili del Laterà III · Veure més »

Conquesta de Conca

La conquesta de Conca fou un dels episodis de la reconquesta, produït l'any 1177.

Nou!!: Alfons el Cast і Conquesta de Conca · Veure més »

Constança d'Aragó i de Castella

Sepulcre romà de Constança d'Aragó a la catedral de Palerm Corona de Constança d'Aragó, Palerm, tresor de la catedral Constança d'Aragó i de Castella (vers 1179 - Catània, Sicília, 23 de juny de 1222) fou una princesa de la Corona d'Aragó, reina consort d'Hongria (1198-1204) i emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic (1210-1222).

Nou!!: Alfons el Cast і Constança d'Aragó i de Castella · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Alfons el Cast і Corona d'Aragó · Veure més »

Cort Comtal

'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.

Nou!!: Alfons el Cast і Cort Comtal · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Alfons el Cast і Croades · Veure més »

Cronicó Dertusense II

El Cronicó Dertusense II és un cronicó de la sèrie de Cronicons Rivipullensis redactats en llatí i que tingueren origen en el Monestir de Ripoll.

Nou!!: Alfons el Cast і Cronicó Dertusense II · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: Alfons el Cast і Dénia · Veure més »

Dei gratia

Dei gratia o abreujat D.G. és una expressió llatina que vol dir per la gràcia de Déu que sovint s'afegeix al títol de monarques o caps d'estats en països de tradició cristiana segons el principi del dret diví dels reis.

Nou!!: Alfons el Cast і Dei gratia · Veure més »

Dinastia almohade

Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.

Nou!!: Alfons el Cast і Dinastia almohade · Veure més »

Dinastia almoràvit

Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Nou!!: Alfons el Cast і Dinastia almoràvit · Veure més »

Dolça de Barcelona

Dolça de Barcelona (Barcelona, 1160 - Coïmbra, 1 de setembre de 1198) va ser una infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1185-1198), filla del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i de la reina d'Aragó, Peronella d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Dolça de Barcelona · Veure més »

Dolça de Provença

Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).

Nou!!: Alfons el Cast і Dolça de Provença · Veure més »

Dolça I de Pallars Jussà

Dolça I de Pallars Jussà o Dolça de So (? - 1198) fou comtessa de Pallars Jussà (1182-1192).

Nou!!: Alfons el Cast і Dolça I de Pallars Jussà · Veure més »

Dolça II de Provença

Dolça II de Provença (? - 1172) fou comtessa de Provença (1166-1167).

Nou!!: Alfons el Cast і Dolça II de Provença · Veure més »

Elionor d'Aragó i de Castella

Elionor d'Aragó (1182 - 1226), princesa d'Aragó i comtessa consort de Tolosa.

Nou!!: Alfons el Cast і Elionor d'Aragó i de Castella · Veure més »

Elna

Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.

Nou!!: Alfons el Cast і Elna · Veure més »

Emeric I d'Hongria

Emeric I d'Hongria (1174 - 1204) (en hongarès: Imri), fou rei d'Hongria, Croàcia, Dalmàcia i Eslavònia des del 1196 fins a la seva mort el 1204.

Nou!!: Alfons el Cast і Emeric I d'Hongria · Veure més »

Enric II d'Anglaterra

Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.

Nou!!: Alfons el Cast і Enric II d'Anglaterra · Veure més »

Era Hispànica

Lera hispànica o era del Cèsars és una variant del calendari julià difosa a Hispània probablement d'ençà el i emprada fins al, segons els regnes, que s'adoptà el sistema Anno Domini.

Nou!!: Alfons el Cast і Era Hispànica · Veure més »

Ermengol V d'Urgell

Església de nostra Senyora de la Anunciat (Urueña, província de Valladolid) és l'única còpia de l'Art romànic a Catalunya al Castilla y León. Va ser construïda després del casament entre Ermengol V i María Pérez Ansúrez, que va produir un intercanvi de persones de les Comtats catalans. Ermengol V d'Urgell, anomenat Ermengol V el de Mollerussa (?, 1078 – Mollerussa, 11 de setembre de 1102) fou comte d'Urgell (1092-1102).

Nou!!: Alfons el Cast і Ermengol V d'Urgell · Veure més »

Ermengol VI d'Urgell

''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).

Nou!!: Alfons el Cast і Ermengol VI d'Urgell · Veure més »

Ermengol VII d'Urgell

Ermengol VII d'Urgell, anomenat Ermengol VII el de València (?, 1120/1130 – Requena, 11 d'agost de 1184), fou comte d'Urgell (1154-1184).

Nou!!: Alfons el Cast і Ermengol VII d'Urgell · Veure més »

Ermengol VIII d'Urgell

Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).

Nou!!: Alfons el Cast і Ermengol VIII d'Urgell · Veure més »

Ermessenda de Bigorra

Ermessenda de Bigorra (1015-1049?), també coneguda com a Gerberga o Gisberga fou reina d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Ermessenda de Bigorra · Veure més »

Església de Sant Tròfim

L'església de Sant Tròfim és un temple de l'església catòlica romana que es troba a la ciutat d'Arle (Provença, França).

Nou!!: Alfons el Cast і Església de Sant Tròfim · Veure més »

Febrer

El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons el Cast і Febrer · Veure més »

Felícia de Roucy

Evangeliario de Felicia de Roucy (1070-1085) Felícia de Roucy (Barbastre, cap a 1050 - Barcelona, 1094) va ser una reina d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Felícia de Roucy · Veure més »

Felip II de França

Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).

Nou!!: Alfons el Cast і Felip II de França · Veure més »

Felipa Matilde de Tolosa

Felipa o Felipa Matilde de Tolosa (morta el 1117) fou duquessa d'Aquitània per matrimoni amb Guillem IX el Trobador i pretesa hereva del comtat de Tolosa i els seus drets.

Nou!!: Alfons el Cast і Felipa Matilde de Tolosa · Veure més »

Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)

Ferran d'Aragó (1190 - 1 de juliol del 1248), tercer fill del rei Alfons II d'Aragó, fou abat de Mont Aragón.

Nou!!: Alfons el Cast і Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) · Veure més »

Ferran II de Lleó

Tomba de Ferran II de Lleó y Galícia a la catedral de Santiago de Compostel·la Ferran II de Lleó (1137 - Benavente, Zamora, 1188) fou rei de Lleó (1157-1188).

Nou!!: Alfons el Cast і Ferran II de Lleó · Veure més »

Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.

Nou!!: Alfons el Cast і Ferran Soldevila i Zubiburu · Veure més »

Fidel Fita i Colomer

Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.

Nou!!: Alfons el Cast і Fidel Fita i Colomer · Veure més »

Fondarella

Fondarella és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Nou!!: Alfons el Cast і Fondarella · Veure més »

Fraga

Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).

Nou!!: Alfons el Cast і Fraga · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Alfons el Cast і França · Veure més »

Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.

Nou!!: Alfons el Cast і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Alfons el Cast і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Gausbert I d'Empúries-Rosselló

Gausbert (? - 931) fou comte d'Empúries i Rosselló (915-931).

Nou!!: Alfons el Cast і Gausbert I d'Empúries-Rosselló · Veure més »

Gausfred I d'Empúries-Rosselló

Gausfred I d'Empúries-Rosselló (900 - 991) va ser comte d'Empúries i Rosselló de 931 fins a la seva mort el 991.

Nou!!: Alfons el Cast і Gausfred I d'Empúries-Rosselló · Veure més »

Gausfred III de Rosselló

Els territoris de Gausfred III a la mort de Ramon Berenguer III (1131) Gausfred III de Rosselló (? - 1164) fou comte de Rosselló (1113-1164).

Nou!!: Alfons el Cast і Gausfred III de Rosselló · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Alfons el Cast і Gènova · Veure més »

Genealogia del Casal d'Aragó

La Genealogia del Casal d'Aragó és un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i conservat actualment a la biblioteca del mateix monestir.

Nou!!: Alfons el Cast і Genealogia del Casal d'Aragó · Veure més »

Gerberga de Provença

Gerberga de Provença (? - ~1112) fou comtessa de Provença (1093-1112).

Nou!!: Alfons el Cast і Gerberga de Provença · Veure més »

Gerbert de Gavaldà

Gilbert de Milhau o Gilbert o Gerbert de Gavaldà (Milhau, Llenguadoc 1055 + 1111), vescomte de Milhau, i de Lodeva, comte de Gavaldà i comte consort de Provença (vers 1073-1111).

Nou!!: Alfons el Cast і Gerbert de Gavaldà · Veure més »

Girard II de Rosselló

Girard II de Rosselló (? - 1172) fou comte de Rosselló (1164-1172).

Nou!!: Alfons el Cast і Girard II de Rosselló · Veure més »

Giraut de Bornelh

Giraut de Bornelh o Guiraut (1138 - 1215) fou un trobador occità tan famós que els seus contemporanis l'anomenaven maestre dels trobadors.

Nou!!: Alfons el Cast і Giraut de Bornelh · Veure més »

Giraut del Luc

Giraut del Luc o Guiraut del Luc (fl...1190-1194...) fou un trobador occità.

Nou!!: Alfons el Cast і Giraut del Luc · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Alfons el Cast і Girona · Veure més »

Guerau IV de Cabrera

Escut d'armes del vescomtes d'Àger Escut d'armes dels comtes Cabrera-Urgell Guerau IV de Cabrera (1196-1229) fou vescomte de Cabrera i vescomte d'Àger (conegut com a Guerau III).

Nou!!: Alfons el Cast і Guerau IV de Cabrera · Veure més »

Guerres baussenques

Les Guerres baussenques (1144-1162) van ser una sèrie de conflictes armats a la Provença entre la Senyoria dels Baus i el Casal de Barcelona que van acabar amb la incorporació de la senyoria als dominis del casal de Barcelona.

Nou!!: Alfons el Cast і Guerres baussenques · Veure més »

Guillem de Torroja

Guillem de Torroja (Solsona - Tarragona, 1174) fou bisbe de Barcelona (1144-1171) i arquebisbe de Tarragona (1171-1174).

Nou!!: Alfons el Cast і Guillem de Torroja · Veure més »

Guillem IV de Tolosa

Guillem IV de Tolosa († 1094) va ser comte de Tolosa de 1060 a 1094.

Nou!!: Alfons el Cast і Guillem IV de Tolosa · Veure més »

Guillem IX d'Aquitània

Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.

Nou!!: Alfons el Cast і Guillem IX d'Aquitània · Veure més »

Guillem Ramon I de Montcada

Guillem Ramon I de Montcada, dit el Gran Senescal (1090 - 1173) fou senescal de Barcelona (1130-1173) i senyor de Tortosa, Sentmenat, Arraona, Peníscola i Carles, i castlà de Lleida.

Nou!!: Alfons el Cast і Guillem Ramon I de Montcada · Veure més »

Guillem VIII d'Aquitània

Guillem VIII d'Aquitània i VI de Poitiers, de naixement Guiu o Guiu-Jofré, fou duc de Gascunya (1052-1086) i duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1058-1086).

Nou!!: Alfons el Cast і Guillem VIII d'Aquitània · Veure més »

Guislabert I de Rosselló

Guislabert I de Rosselló (? - 1013) fou comte de Rosselló (991-1013).

Nou!!: Alfons el Cast і Guislabert I de Rosselló · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Alfons el Cast і Història de Catalunya · Veure més »

Honor (propietat)

Un Honor és un Usatge del règim consuetudinari català que determina la propietat d'un immoble o d'una finca, ja sigui rústica o urbana.

Nou!!: Alfons el Cast і Honor (propietat) · Veure més »

Hug III d'Empúries

Hug III d'Empúries (? - 1173) fou comte d'Empúries de 1154 fins a la seva mort el 1173.

Nou!!: Alfons el Cast і Hug III d'Empúries · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Alfons el Cast і Islam · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Alfons el Cast і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jerónimo Zurita y Castro

Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.

Nou!!: Alfons el Cast і Jerónimo Zurita y Castro · Veure més »

Joan-Ferran Cabestany i Fort

Joan-Ferran Cabestany i Fort (Barcelona, 1930 - Barcelona, 26 de setembre de 2013) fou un historiador català, pioner en l'estudi de la demografia de l'edat mitjana a Catalunya.

Nou!!: Alfons el Cast і Joan-Ferran Cabestany i Fort · Veure més »

Jofré I de Provença

Jofré I dit igualment Guifré I, nascut probablement el 1015 i mort després del mes de febrer de 1062, probablement el 1063 fou comte de Provença de 1018 a la seva mort.

Nou!!: Alfons el Cast і Jofré I de Provença · Veure més »

Josefina Mateu Ibars

Josefina Mateu Ibars (Lleida, 9 de maig de 1933 - Barcelona, 25 de novembre de 2015) va ser una bibliotecària i professora universitària catalana, catedràtica de Paleografia i Diplomàtica.

Nou!!: Alfons el Cast і Josefina Mateu Ibars · Veure més »

Jutjat d'Arborea

Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.

Nou!!: Alfons el Cast і Jutjat d'Arborea · Veure més »

La Rioja

La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat o) és una autonomia uniprovincial d'Espanya.

Nou!!: Alfons el Cast і La Rioja · Veure més »

Liber feudorum maior

El Liber feudorum maior (originalment Liber domini regis) és un cartulari obra de Ramon de Caldes que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella.

Nou!!: Alfons el Cast і Liber feudorum maior · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Alfons el Cast і Llatí · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Alfons el Cast і Lleida · Veure més »

Llenguadoc

El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Nou!!: Alfons el Cast і Llenguadoc · Veure més »

Llista de bisbes de Barcelona

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.

Nou!!: Alfons el Cast і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Alfons el Cast і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Besalú

El que segueix és la llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Besalú, des de la seva creació el 785 fins a la seva integració definitiva al comtat de Barcelona el 1111.

Nou!!: Alfons el Cast і Llista de comtes de Besalú · Veure més »

Llista de comtes de Cerdanya

Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Alfons el Cast і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »

Llista de comtes de Provença

Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.

Nou!!: Alfons el Cast і Llista de comtes de Provença · Veure més »

Llista de comtes de Rosselló

Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Alfons el Cast і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »

Llista de consellers reials

Llista de consellers del Consell Reial de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Llista de consellers reials · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Nou!!: Alfons el Cast і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Lluçà

Lluçà és un municipi de la comarca del Lluçanès i està situat a l'oest de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Alfons el Cast і Lluçà · Veure més »

Lluís VII de França

Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.

Nou!!: Alfons el Cast і Lluís VII de França · Veure més »

Lo Borg Sant Dalmatz

Burg de Sant Dalmau (en occità Lo Borg Sant Dalmatz, en italià Borgo San Dalmazzo i en piemontès ël Borgh San Dalmass) és un municipi italià, a la Val Ges, dins de les Valls Occitanes, a la regió del Piemont.

Nou!!: Alfons el Cast і Lo Borg Sant Dalmatz · Veure més »

Mafalda de Portugal i de Savoia

Mafalda de Portugal (Coïmbra, Regne de Portugal, 1149 - 1160) fou infanta de Portugal.

Nou!!: Alfons el Cast і Mafalda de Portugal i de Savoia · Veure més »

Mafalda de Pulla-Calàbria

Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).

Nou!!: Alfons el Cast і Mafalda de Pulla-Calàbria · Veure més »

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Nou!!: Alfons el Cast і Magrib · Veure més »

Maig

El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Alfons el Cast і Maig · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Alfons el Cast і Mallorca · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Alfons el Cast і Mar Mediterrània · Veure més »

Martí de Riquer i Morera

Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013), comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i filòleg català.

Nou!!: Alfons el Cast і Martí de Riquer i Morera · Veure més »

Matarranya

Municipis del Matarranya Isoglosses fonològiques del català del Matarranya segons Joaquim Rafel i Fontanals (1981) El Matarranya (en castellà Matarraña i oficialment Matarraña/Matarranya) és una comarca de l'Aragó, a la província de Terol.

Nou!!: Alfons el Cast і Matarranya · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: Alfons el Cast і Múrcia · Veure més »

Millau

Millau (en Milhau; oficialment i en Millau) és un municipi francès, situat a la riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses i al departament de l'Avairon de la regió d'Occitània.

Nou!!: Alfons el Cast і Millau · Veure més »

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Nou!!: Alfons el Cast і Montpeller · Veure més »

Muntanyes de Prades

Localització de les '''Muntanyes de Prades'''. Paratge de les muntanyes de Prades, al terme de Capafonts Pena-roja Les muntanyes de Prades són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral que ocupen una extensió de 30 726,39 Ha (307,26 km²), és a dir, aproximadament la mateixa extensió que el Pla d'Urgell.

Nou!!: Alfons el Cast і Muntanyes de Prades · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Alfons el Cast і Narbona · Veure més »

Niça

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.

Nou!!: Alfons el Cast і Niça · Veure més »

Nimes

Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Alfons el Cast і Nimes · Veure més »

Numeració del Casal d'Aragó

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.

Nou!!: Alfons el Cast і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Alfons el Cast і Occità · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Alfons el Cast і Occitània · Veure més »

Olèrdola

Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola.

Nou!!: Alfons el Cast і Olèrdola · Veure més »

Orde d'Alcalá de la Selva

L'Orde d'Alcalá de la Selva fou un orde militar fundat per Alfons el Cast, rei d'Aragó i comte de Barcelona, en 1174.

Nou!!: Alfons el Cast і Orde d'Alcalá de la Selva · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.

Nou!!: Alfons el Cast і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Ordinals dels reis d'Aragó

Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Alfons el Cast і Osca · Veure més »

Pallars Jussà

El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca de la Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà.

Nou!!: Alfons el Cast і Pallars Jussà · Veure més »

Pallars Sobirà

El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.

Nou!!: Alfons el Cast і Pallars Sobirà · Veure més »

Papa Celestí III

Celestí III (Roma, 1106 - † Roma, 8 de gener de 1198) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1191 al 1198.

Nou!!: Alfons el Cast і Papa Celestí III · Veure més »

Partiment

Partiment (occ. partimen) o joc partit (escrit també joch) és un dels gèneres dialogats de la lírica trobadoresca.

Nou!!: Alfons el Cast і Partiment · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Alfons el Cast і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Pau Perpètua de Sahagún

La Pau Perpètua de Sahagún o Tractat de Sahagún fou signada a Sahagún el 4 de juny de 1170 entre Alfons VIII de Castella i Alfons el Cast, supeditant l'actuació peninsular d'Alfons el Cast als designis d'Alfons VIII.

Nou!!: Alfons el Cast і Pau Perpètua de Sahagún · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Alfons el Cast і Península Ibèrica · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: Alfons el Cast і Pere el Catòlic · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Alfons el Cast і Peronella d'Aragó · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Alfons el Cast і Perpinyà · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Alfons el Cast і Piemont · Veure més »

Ponç II d'Empúries

Ponç II d'Empúries o Ponç Hug I d'Empúries (ca. 1070 - 1154) fou comte d'Empúries de 1116 fins a la seva mort el 1154.

Nou!!: Alfons el Cast і Ponç II d'Empúries · Veure més »

Ponç III d'Empúries

Ponç III d'Empúries o Ponç Hug II d'Empúries (ca. 1135 - 1200) fou comte d'Empúries de 1173 fins a la seva mort el 1200.

Nou!!: Alfons el Cast і Ponç III d'Empúries · Veure més »

Ponç III de Cabrera

Escut d'armes del vescomtes d'Àger Ponç III de Cabrera (? -1199), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana.

Nou!!: Alfons el Cast і Ponç III de Cabrera · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Alfons el Cast і Principat de Catalunya · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Alfons el Cast і Provença · Veure més »

Ramir I d'Aragó

Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).

Nou!!: Alfons el Cast і Ramir I d'Aragó · Veure més »

Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).

Nou!!: Alfons el Cast і Ramir II d'Aragó · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon Berenguer II de Provença

Ramon Berenguer II (o III) de Provença (ca. 1135 - Niça, 1166) fou comte de Provença (1144-1166).

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon Berenguer II de Provença · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Berenguer IV de Provença

Ramon Berenguer IV (o III) de Provença, inicialment anomenat Pere I de Cerdanya (Murviel, 1158 — Montpeller, 5 d'abril de 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon Berenguer IV de Provença · Veure més »

Ramon de Caldes

Il·lustració del ''Liber feudorum maior'' que representa al rei Alfons II d'Aragó «el Cast» i al compilador d'aquesta obra, Ramon de Caldes Ramon de Caldes (? - 1199).

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon de Caldes · Veure més »

Ramon Folc III de Cardona

Ramon Folc III de Cardona fou vescomte de Cardona (1155-1176).

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon Folc III de Cardona · Veure més »

Ramon V de Tolosa

Ramon V de Tolosa (1134- Nimes, 1194) fou comte de Tolosa i duc de Narbona (1148-1194).

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon V de Tolosa · Veure més »

Ramon VI de Pallars Jussà

Ramon VI de Pallars Jussà (? - 1178) fou comte de Pallars Jussà (1174-1178).

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon VI de Pallars Jussà · Veure més »

Ramon VI de Tolosa

Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon VI de Tolosa · Veure més »

Ramon VII de Tolosa

Ramon VII de Tolosa o de Sant Geli, dit el Jove (juliol de 1197, Bellcaire - 27 de setembre de 1249, Millau) va ser comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.

Nou!!: Alfons el Cast і Ramon VII de Tolosa · Veure més »

Rasès

El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.

Nou!!: Alfons el Cast і Rasès · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Alfons el Cast і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Alfons el Cast і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Lleó

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Nou!!: Alfons el Cast і Regne de Lleó · Veure més »

Regne de Múrcia

LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.

Nou!!: Alfons el Cast і Regne de Múrcia · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Alfons el Cast і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Alfons el Cast і Regne de Portugal · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Alfons el Cast і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Requesens

Requesens és un veïnat del municipi altempordanès de la Jonquera, situat a l'extrem oriental del terme, a uns cinc-centsmetres sobre el nivell del mar (poble i castell).

Nou!!: Alfons el Cast і Requesens · Veure més »

Ricard Cor de Lleó

Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.

Nou!!: Alfons el Cast і Ricard Cor de Lleó · Veure més »

Robert Guiscard

Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.

Nou!!: Alfons el Cast і Robert Guiscard · Veure més »

Roergue

Escut de Roergue El Roergue és una regió històrica d'Occitània que limita al nord amb Alvèrnia, al sud i sud-oest amb Llenguadoc, a l'est per Gavaldà i a l'oest per Carcí.

Nou!!: Alfons el Cast і Roergue · Veure més »

Roger Bernat I de Foix

Roger Bernat I de Foix, dit el Gras (Foix, 1130 - 1188) fou comte de Foix (1148-1188) i governador de Provença.

Nou!!: Alfons el Cast і Roger Bernat I de Foix · Veure més »

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Alfons el Cast і Rosselló · Veure més »

Sanç de Barcelona i d'Aragó

miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).

Nou!!: Alfons el Cast і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »

Sanç Ramires

Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).

Nou!!: Alfons el Cast і Sanç Ramires · Veure més »

Sanç VI de Navarra

esmalt els seus successors. Sanç VI de Navarra dit «el Savi» (1132 - Pamplona, 27 de juny de 1194) fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (1150-1194).

Nou!!: Alfons el Cast і Sanç VI de Navarra · Veure més »

Sança d'Aragó

Sança d'Aragó (Saragossa, ~1186 - ~1241) fou infanta d'Aragó i comtessa consort de Tolosa (1222-1241).

Nou!!: Alfons el Cast і Sança d'Aragó · Veure més »

Sança de Castella i de Polònia

Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).

Nou!!: Alfons el Cast і Sança de Castella i de Polònia · Veure més »

Sant Pere de Vilamajor

Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 4.371 habitants (2018).

Nou!!: Alfons el Cast і Sant Pere de Vilamajor · Veure més »

Santa Maria de Sixena

El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.

Nou!!: Alfons el Cast і Santa Maria de Sixena · Veure més »

Santa Maria de Vilabertran

Santa Maria de Vilabertran és un monestir romànic situat a Vilabertran (Alt Empordà).

Nou!!: Alfons el Cast і Santa Maria de Vilabertran · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.

Nou!!: Alfons el Cast і Santa Seu · Veure més »

Santiago de Compostel·la

Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago.

Nou!!: Alfons el Cast і Santiago de Compostel·la · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Saragossa · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Alfons el Cast і Sardenya · Veure més »

Sarraïns

Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Nou!!: Alfons el Cast і Sarraïns · Veure més »

Segle IX

El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Alfons el Cast і Segle IX · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Alfons el Cast і Segle X · Veure més »

Senescal de Barcelona

El senescal de Barcelona era el màxim oficial del Casal de Barcelona i tenia en les seves atribucions l'exercici del govern i la guerra.

Nou!!: Alfons el Cast і Senescal de Barcelona · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Alfons el Cast і Senyera reial · Veure més »

Setembre

Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.

Nou!!: Alfons el Cast і Setembre · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Alfons el Cast і Sicília · Veure més »

Societat de Lingüística Aragonesa

La Societat de Lingüística Aragonesa o SLA (en aragonès: Sociedat de Lingüistica Aragonesa) és una associació que es dedica a la promoció de la llengua aragonesa i la ribagorçana a través de la investigació científica en lingüística.

Nou!!: Alfons el Cast і Societat de Lingüística Aragonesa · Veure més »

Sunyer II d'Empúries-Rosselló

Sunyer II d'Empúries-Rosselló (?, ca. 840 - ?, 915) fou comte d'Empúries (862-915) i comte de Rosselló (896-915).

Nou!!: Alfons el Cast і Sunyer II d'Empúries-Rosselló · Veure més »

Tençó

Una tençó (occ. tenso o tenson) és un dels gèneres dialogats de la lírica trobadoresca Es tracta d'un debat entre dos trobadors.

Nou!!: Alfons el Cast і Tençó · Veure més »

Terol

Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Terol · Veure més »

Terra Santa

Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Nou!!: Alfons el Cast і Terra Santa · Veure més »

Testament de Peronella d'Aragó (1152)

El Testament de Peronella Ramires, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona, fou el primer testament fet per aquesta reina el 4 d'abril del 1152, quan es trobava de part del seu primer fill Pere, que morí abans de la majoria d'edat.

Nou!!: Alfons el Cast і Testament de Peronella d'Aragó (1152) · Veure més »

Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)

El testament de Ramon Berenguer IV fou un testament sacramental (oral i davant testimonis) fet el 4 d'agost del 1162 a Borgo San Dalmazzo i del qual foren testimonis el Gran Senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada, Albert de Castellvell, i el mestre Guillem, capellà del comte.

Nou!!: Alfons el Cast і Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162) · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Alfons el Cast і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Alfons el Cast і Tortosa · Veure més »

Tractat d'Emparança

El Tractat d'Emparança fou un conveni de protecció o ampara atorgat als aranesos pel rei Alfons el Bataller el mes de març de 1130 al desaparegut monestir de Sant Andreu de Barravés (Alta Ribagorça).

Nou!!: Alfons el Cast і Tractat d'Emparança · Veure més »

Tractat de Cazola

El Tractat de Cazola o Tractat de Cazorla, va ésser un acord signat el 20 de març de l'any 1179 entre Alfons I de la Corona d'Aragó i Alfons VIII de Castella, on es reparteixen les zones d'expansió d'aquests dos regnes a la península Ibèrica.

Nou!!: Alfons el Cast і Tractat de Cazola · Veure més »

Tractat de Lleida (1157)

El Tractat de Lleida és un acord firmat el maig del 1157Ubieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg.

Nou!!: Alfons el Cast і Tractat de Lleida (1157) · Veure més »

Tractat de Tarascó (1176)

La Pau de Tarascó fou una pau concertada entre Ramon V de Tolosa i Alfons el Cast l'abril de l'any 1176 a Tarascó on, a canvi del pagament de trenta mil marcs d'argent, el comte de Tolosa renunciava a les seves pretensions sobre Provença, el Gavaldà i el Carladès.

Nou!!: Alfons el Cast і Tractat de Tarascó (1176) · Veure més »

Tractat de Tudilén

El Tractat de Tudilén fou un tractat signat el 27 de gener del 1151 a Tudilén (Navarra) entre Alfons VII, lEmperador, rei de Lleó, de Castella i de Galícia, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Cast і Tractat de Tudilén · Veure més »

Trobador

Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.

Nou!!: Alfons el Cast і Trobador · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Alfons el Cast і Usatges de Barcelona · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Alfons el Cast і València · Veure més »

Valença de Pallars Jussà

Valença de Pallars Jussà (? - 1182) fou comtessa de Pallars Jussà (1177-1182).

Nou!!: Alfons el Cast і Valença de Pallars Jussà · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Nou!!: Alfons el Cast і Vall d'Aran · Veure més »

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Alfons el Cast і Vegueria · Veure més »

Vescomtat de Carlat

El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.

Nou!!: Alfons el Cast і Vescomtat de Carlat · Veure més »

Vescomtat de Millau

El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.

Nou!!: Alfons el Cast і Vescomtat de Millau · Veure més »

Vescomte

Corona de vescomte Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.

Nou!!: Alfons el Cast і Vescomte · Veure més »

Vida (literatura trobadoresca)

Vida del trobador Pistoleta, en tinta vermella, precedint el text d'una de les seves obres; BnF ms. 12473 fol. 123, cançoner K Vida (occità vida, plural vidas) és el terme que designa una breu biografia, escrita en occità antic d'un trobador o trobairitz.

Nou!!: Alfons el Cast і Vida (literatura trobadoresca) · Veure més »

Vilamajor (universitat)

Cardedeu Vilamajor fou una universitat sota domini comtal i reial (dels comtes de Barcelona) i comprenia els territoris dels actuals municipis de Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu, al Vallès Oriental.

Nou!!: Alfons el Cast і Vilamajor (universitat) · Veure més »

Villel

Villel és un municipi de la província de Terol, situat a la comarca de la Comunitat de Terol i que des de l'edat mitjana fou seu d'una comanda de l'orde de Sant Joan de Jerusalem enquadrada a la Castellania d'Amposta.

Nou!!: Alfons el Cast і Villel · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Alfons el Cast і Xàtiva · Veure més »

Zayyan ibn Mardanix

Zayyan ibn Mudafi ibn Yússuf ibn Sad ibn Mardanix al-Judhamí, més conegut simplement com Zayyan ibn Mardanix (Onda (Plana Baixa), ? - Tunis, 1270) fou el darrer emir de Balànsiya.

Nou!!: Alfons el Cast і Zayyan ibn Mardanix · Veure més »

1 de març

El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons el Cast і 1 de març · Veure més »

1014

* '''Expedició normanda''' a Galícia.

Nou!!: Alfons el Cast і 1014 · Veure més »

1027

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1027 · Veure més »

1040

El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Alfons el Cast і 1040 · Veure més »

1064

El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Alfons el Cast і 1064 · Veure més »

1068

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1068 · Veure més »

1081

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1081 · Veure més »

1092

Països Catalans.

Nou!!: Alfons el Cast і 1092 · Veure més »

1097

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1097 · Veure més »

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons el Cast і 11 d'octubre · Veure més »

11 de novembre

L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons el Cast і 11 de novembre · Veure més »

1102

El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.

Nou!!: Alfons el Cast і 1102 · Veure més »

1108

;Països Catalans.

Nou!!: Alfons el Cast і 1108 · Veure més »

1113

El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Alfons el Cast і 1113 · Veure més »

1116

El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Alfons el Cast і 1116 · Veure més »

1118

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1118 · Veure més »

1124

El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Alfons el Cast і 1124 · Veure més »

1128

El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Alfons el Cast і 1128 · Veure més »

1131

;Resta del món.

Nou!!: Alfons el Cast і 1131 · Veure més »

1134

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1134 · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Alfons el Cast і 1137 · Veure més »

1147

El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Alfons el Cast і 1147 · Veure més »

1150

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1150 · Veure més »

1151

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1151 · Veure més »

1152

El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Alfons el Cast і 1152 · Veure més »

1154

Països Catalans.

Nou!!: Alfons el Cast і 1154 · Veure més »

1156

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1156 · Veure més »

1157

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1157 · Veure més »

1158

El 1158 (MCLVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Alfons el Cast і 1158 · Veure més »

1159

El 1159 (MCLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Alfons el Cast і 1159 · Veure més »

1162

El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Alfons el Cast і 1162 · Veure més »

1163

El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Alfons el Cast і 1163 · Veure més »

1164

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1164 · Veure més »

1166

El 1166 (MCLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Alfons el Cast і 1166 · Veure més »

1167

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1167 · Veure més »

1168

El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Alfons el Cast і 1168 · Veure més »

1169

El 1169 (MCLXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Alfons el Cast і 1169 · Veure més »

1170

Països Catalans.

Nou!!: Alfons el Cast і 1170 · Veure més »

1171

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1171 · Veure més »

1172

El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Alfons el Cast і 1172 · Veure més »

1173

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1173 · Veure més »

1174

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1174 · Veure més »

1175

El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Alfons el Cast і 1175 · Veure més »

1176

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1176 · Veure més »

1177

El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Alfons el Cast і 1177 · Veure més »

1178

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1178 · Veure més »

1179

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1179 · Veure més »

1180

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1180 · Veure més »

1181

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1181 · Veure més »

1182

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1182 · Veure més »

1184

Països Catalans.

Nou!!: Alfons el Cast і 1184 · Veure més »

1185

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1185 · Veure més »

1186

El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Alfons el Cast і 1186 · Veure més »

1187

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1187 · Veure més »

1188

Països Catalans.

Nou!!: Alfons el Cast і 1188 · Veure més »

1189

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1189 · Veure més »

1190

El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Alfons el Cast і 1190 · Veure més »

1192

El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Alfons el Cast і 1192 · Veure més »

1193

El 1193 (MCXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Alfons el Cast і 1193 · Veure més »

1194

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Alfons el Cast і 1194 · Veure més »

1195

Països Catalans.

Nou!!: Alfons el Cast і 1195 · Veure més »

1196

Països Catalans.

Nou!!: Alfons el Cast і 1196 · Veure més »

1197

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1197 · Veure més »

1198

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1198 · Veure més »

1199

;Països catalans;Món.

Nou!!: Alfons el Cast і 1199 · Veure més »

12 de maig

El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons el Cast і 12 de maig · Veure més »

1200

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1200 · Veure més »

1202

El 1202 (MCCII) fou un any comú del començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Alfons el Cast і 1202 · Veure més »

1205

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1205 · Veure més »

1209

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1209 · Veure més »

1210

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1210 · Veure més »

1211

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1211 · Veure més »

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Nou!!: Alfons el Cast і 1213 · Veure més »

1217

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 1217 · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Alfons el Cast і 1229 · Veure més »

1562

;Països Catalans.

Nou!!: Alfons el Cast і 1562 · Veure més »

1580

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Alfons el Cast і 1580 · Veure més »

18 de gener

El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Alfons el Cast і 18 de gener · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons el Cast і 18 de juny · Veure més »

1951

1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.

Nou!!: Alfons el Cast і 1951 · Veure més »

1954

1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.

Nou!!: Alfons el Cast і 1954 · Veure més »

1956

1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.

Nou!!: Alfons el Cast і 1956 · Veure més »

20 de març

El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons el Cast і 20 de març · Veure més »

21 de gener

El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Alfons el Cast і 21 de gener · Veure més »

24 de febrer

El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Alfons el Cast і 24 de febrer · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons el Cast і 25 d'abril · Veure més »

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons el Cast і 25 de març · Veure més »

26 de juliol

El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons el Cast і 26 de juliol · Veure més »

28 de novembre

El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons el Cast і 28 de novembre · Veure més »

30 de gener

El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Alfons el Cast і 30 de gener · Veure més »

31 de gener

El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Alfons el Cast і 31 de gener · Veure més »

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons el Cast і 4 d'abril · Veure més »

5 d'abril

El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons el Cast і 5 d'abril · Veure més »

7 d'agost

El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons el Cast і 7 d'agost · Veure més »

7 de febrer

El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Alfons el Cast і 7 de febrer · Veure més »

862

El 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.

Nou!!: Alfons el Cast і 862 · Veure més »

915

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 915 · Veure més »

931

El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Alfons el Cast і 931 · Veure més »

991

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Cast і 991 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Alfons I de Barcelona, Alfons I de Catalunya, Alfons I de Catalunya-Aragó, Alfons I de Provença, Alfons I el Cast, Alfons II d'Aragó, Alfons II el Cast, Alfons el Trobador.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant