Accés més ràpid que el navegador!
32 les relacions: Aulus Gel·li, Àpex (lligadura), Braman, Carmenta, Cònsol romà, Ceres (mitologia), Comicis romans, De lingua latina, Fàlacre, Flamínica, Flamen martialis, Flora (mitologia), Furina, Georges Dumézil, Júpiter (mitologia), Lex Domitia de sacerdotiis, Llatí, Llista de reis de Roma, Marc Terenci Varró, Mart (mitologia), Numa Pompili, Palatí, Patrici (classe romana), Plebs, Plutarc de Queronea, Pomona, Pontífex Màxim, Quirí, Ròmul i Rem, Volturnus (mitologia), Vulcà, 103 aC.
Aulus Gel·li
Aulus Gel·li (en llatí Aulus Gellius) (vers 115 - 180) va ser un escriptor romà en llatí.
Nou!!: Flamen і Aulus Gel·li · Veure més »
Àpex (lligadura)
Ara pacis''. Quatre flamines porten al cap galerus i àpex Àpex (en llatí apex) era el nom que rebia un capell de forma cònica que portaven els flamines i els salii a l'antiga Roma.
Nou!!: Flamen і Àpex (lligadura) · Veure més »
Braman
Braman - també escrit bràman, brahman o bràhman - (en sànscrit, brāhmaṇ, "expansió") és un concepte filosofico-espiritual indi que fa referència al principi originari de l'univers.
Nou!!: Flamen і Braman · Veure més »
Carmenta
Carmenta-Nicòstrata Segons la mitologia romana, Carmenta (també Carmentis) va ser una nimfa, filla del riu Ladó, a l'Arcàdia.
Nou!!: Flamen і Carmenta · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Flamen і Cònsol romà · Veure més »
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Nou!!: Flamen і Ceres (mitologia) · Veure més »
Comicis romans
Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.
Nou!!: Flamen і Comicis romans · Veure més »
De lingua latina
De lingua latina (Sobre la llengua llatina) és l'obra magna del gramàtic romà Marc Terenci Varró (116-27 aC).
Nou!!: Flamen і De lingua latina · Veure més »
Fàlacre
Fàlacre (en llatí Falacer) o de forma més completa divus pater falacer va ser, segons la mitologia romana, un antic déu itàlic, segons diu Varró.
Nou!!: Flamen і Fàlacre · Veure més »
Flamínica
Flamínica era el nom que es donava a l'esposa del flamen dialis, el sacerdot que tenia el rang més alt.
Nou!!: Flamen і Flamínica · Veure més »
Flamen martialis
El Flamen Martialis a la religió a l'antiga Roma, era el summe sacerdot del culte oficial de l'estat de Mart, el déu de la guerra. Va ser un dels tres alts sacerdots que tenien una posició distingida entre els quinze flamens. El Flamen Martialis era el responsable dels ritus públics als dies consagrats a Mart i, entre els seus deures, es trobava el ritual de brandar les llances sagrades de Mart quan l'exèrcit romà es preparava per a la guerra. Com d'altres flamines maiores, el summe sacerdot de Mart era un patrici que havia de casar-se durant la cerimònia de confarreatio.
Nou!!: Flamen і Flamen martialis · Veure més »
Flora (mitologia)
''Flora i Zèfir'', de William Adolphe Bouguereau. Flora era la potència vegetativa que feia florir els arbres, i d'aquí passà a presidir tot allò que floria.
Nou!!: Flamen і Flora (mitologia) · Veure més »
Furina
Furina o Furrina fou una antiga deïtat romana que habitava en un bosc sagrada de Roma.
Nou!!: Flamen і Furina · Veure més »
Georges Dumézil
Georges Dumézil (París, 1898 - 1986) fou un antropòleg francès amant de la filologia que va destacar pel seu estudi de la societat dels indoeuropeus, a partir de la qual va inferir que la majoria de cultures s'estructuren al voltant de tres funcions: la sagrada o jurídica, la guerrera i la de producció.
Nou!!: Flamen і Georges Dumézil · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Flamen і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Lex Domitia de sacerdotiis
Domitia de sacerdotiis va ser una llei romana proposada pel tribú de la plebs Gneu Domici Aenobarb, l'avi de l'emperador Neró, l'any 103 aC quan eren cònsols Gai Mari i Luci Aureli Orestes.
Nou!!: Flamen і Lex Domitia de sacerdotiis · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Flamen і Llatí · Veure més »
Llista de reis de Roma
Segons les fonts antigues, Roma va ser governada originàriament per reis, els quals eren els caps polítics, religiosos i militars del primitiu poble romà.
Nou!!: Flamen і Llista de reis de Roma · Veure més »
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Nou!!: Flamen і Marc Terenci Varró · Veure més »
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Nou!!: Flamen і Mart (mitologia) · Veure més »
Numa Pompili
Numa Pompili (715 aC-672 aC) va ser el segon rei de Roma, successor de Ròmul, segons la informació aportada per Plutarc i Titus Livi.
Nou!!: Flamen і Numa Pompili · Veure més »
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Nou!!: Flamen і Palatí · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: Flamen і Patrici (classe romana) · Veure més »
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Nou!!: Flamen і Plebs · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Flamen і Plutarc de Queronea · Veure més »
Pomona
'''Pomona''' (pintura de Nicolas Fouché, c. 1700). Pomona fou una divinitat itàlica.
Nou!!: Flamen і Pomona · Veure més »
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Nou!!: Flamen і Pontífex Màxim · Veure més »
Quirí
Quirí, en llatí Quirinus, era un déu de la mitologia romana, considerat en el període clàssic com un déu guerrer similar a Mart, i que tenia per parella la deessa Hora Quirina, que sembla l'esposa de Ròmul, Hersília, divinitzada.
Nou!!: Flamen і Quirí · Veure més »
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Nou!!: Flamen і Ròmul i Rem · Veure més »
Volturnus (mitologia)
Volturno al seu pas per Càpua, on es creu que es va originar el culte al déu Volturnus Volturnus era el nom d'una divinitat de l'arcaica religió romana.
Nou!!: Flamen і Volturnus (mitologia) · Veure més »
Vulcà
En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.
Nou!!: Flamen і Vulcà · Veure més »
103 aC
Sense descripció.
Nou!!: Flamen і 103 aC · Veure més »
Redirigeix aquí:
Flamen Dialis, Flamen Quirinalis, Flamen dialis, Flamines.
