Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ceres (mitologia)

Índex Ceres (mitologia)

''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.

93 les relacions: Agricultura, Ambarvàlia, Aríon (cavall), Arcàdia, Arquitrau, Art etrusc, Atenes, Aventí, Batalla de Cannes, Blat, Calendari romà, Cariopsi, Cavall, Cònsol romà, Cúria romana, Cereàlia, Ciceró, Circ Màxim, Columna, Como (ciutat d'Itàlia), Constel·lació del Triangle, Contrabaix, Creta, Crinera, Deessa, Demèter, Dionís, Edil romà, Eleusis (ciutat), Enna, Etna, Etruscs, Figàlia, Font de Ceres, Frontó (arquitectura), Gens Mèmmia, Gran incendi de Roma, Guaret, Guineu, Hanníbal Barca (247 aC), Iacus, Júpiter (mitologia), Jocs Plebeus, Juno, Lacònia, Lèmur (mitologia), Llaurada, Lleis de les dotze taules, Llibre sibil·lí, Macrobi, ..., Manes, Misias, Misteris d'Eleusis, Mitologia grega, Mitologia romana, Murta (planta), Narcís (gènere), Neptú (mitologia), Neró, Ops, Ovella, París, Peloponès, Persèfone, Plini el Jove, Plini el Vell, Plutarc de Queronea, Plutó (mitologia), Porc, Prosèrpina, Protoindoeuropeu, Quirí, Ròmul i Rem, Roma, Rosella, Saturn (mitologia), Sèneca, Segona Guerra Púnica, Senglar, Sext Pompeu Fest, Sicília, Tesmofòries, Tiberi Semproni Grac, Titus Livi, Tortona, Tribú de la plebs, Triptòlem, Valeri Cató, Verres, Vesta (mitologia), Virgili, Vitruvi, Vulcà. Ampliar l'índex (43 més) »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Agricultura · Veure més »

Ambarvàlia

Ambarvàlia era una festa de l'antiga Roma de caràcter purificador que se celebrava en primavera per desitjar la fertilitat dels camps.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Ambarvàlia · Veure més »

Aríon (cavall)

Segons la mitologia grega, Aríon (en Ἀρείων) va ser un cavall que va salvar la vida d'Adrast en la primera expedició dels Set Cabdills contra Tebes.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Aríon (cavall) · Veure més »

Arcàdia

Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Arcàdia · Veure més »

Arquitrau

Exemple d'arquitrau sobre el capitell. L'arquitrau és un element horitzontal de pedra que uneix entre si dues pilastres o bé columnes per dalt.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Arquitrau · Veure més »

Art etrusc

Caront), amb un martell Amb l'expressió art etrusc es fa referència a les manifestacions artístiques dels etruscs en els diversos camps, que es van produir en un període entre el i el.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Art etrusc · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Atenes · Veure més »

Aventí

LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Aventí · Veure més »

Batalla de Cannes

La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Batalla de Cannes · Veure més »

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Blat · Veure més »

Calendari romà

El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Calendari romà · Veure més »

Cariopsi

Cariopsi és un fruit sec indehiscent propi de la família de les gramínies o Poaceae.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Cariopsi · Veure més »

Cavall

El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Cavall · Veure més »

Cònsol romà

Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Cònsol romà · Veure més »

Cúria romana

Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Cúria romana · Veure més »

Cereàlia

Pintuara a l'oli de Lawrence Alma-Tadema (1894), que mostra la celebració de la Cereàlia als carrers de Roma Cereàlia (en llatí Cerialia) era un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, Unes dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc representaven els laments de la deessa per la seva filla perduda Prosèrpina.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Cereàlia · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Ciceró · Veure més »

Circ Màxim

Localització del Circ Màxim en l'antiga Roma- El Circ Màxim de Roma és una construcció monumental on s'hi durien a terme les curses de bigues i quadrigues.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Circ Màxim · Veure més »

Columna

Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Columna · Veure més »

Como (ciutat d'Itàlia)

Como (o Còm en llombard) és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Llombardia, província de Como, amb 82.000 habitants.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Como (ciutat d'Itàlia) · Veure més »

Constel·lació del Triangle

El Triangle (Triangulum) és una petita constel·lació amb tres estrelles de la tercera i quarta magnitud que formen un triangle allargat.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Constel·lació del Triangle · Veure més »

Contrabaix

Un contrabaix és un instrument de corda fregada.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Contrabaix · Veure més »

Creta

Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Creta · Veure més »

Crinera

Cavall mostrant la seva crinera formada per crins. La crinera és el pèl que guarneix el coll d'un cavall o d'un l'altre equí, abastant des de les orelles fins a la creu, i incloent el del front.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Crinera · Veure més »

Deessa

Afrodita és la deessa grega de la bellesa i l'amor. Una deessa o dea és un deïtat femenina en les religions politeistes. Sovint les característiques femenines són les principals de les seves formes.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Deessa · Veure més »

Demèter

En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Demèter · Veure més »

Dionís

Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Dionís · Veure més »

Edil romà

Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Edil romà · Veure més »

Eleusis (ciutat)

Eleusis (en grec antic Ἐλευσίς) era una ciutat de l'Àtica situada en una altura a poca distància del mar, enfront de l'illa de Salamina.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Eleusis (ciutat) · Veure més »

Enna

Ubicació de Enna dins la província ''Castello di Lombardia'' a Enna, Sicília Enna (sicilià Castrugiuvanni, en català medieval Castrejoan) és una ciutat de Sicília, vers el centre de l'illa a la cimera d'un gran turó rodejat de precipicis el que la feia gairebé impossible de conquerir doncs els pocs accessos eren fàcils de defendre i tenia subministrament propi d'aigua de fonts.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Enna · Veure més »

Etna

LEtna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval), és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Etna · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Etruscs · Veure més »

Figàlia

Figàlia (Φιγαλία) fou una antiga ciutat d'Arcàdia al sud-oest del país, pròxima a la frontera amb Messènia, a la riba dreta del Neda.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Figàlia · Veure més »

Font de Ceres

La Font de Ceres es troba a la plaça de Sant Jordi —també coneguda com a Mirador del Llobregat—, a la muntanya de Montjuïc, Barcelona.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Font de Ceres · Veure més »

Frontó (arquitectura)

L'església dels Josepets de Gràcia, amb un '''frontó''' triangular En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Frontó (arquitectura) · Veure més »

Gens Mèmmia

La gens Mèmmia (en llatí Memmia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Gens Mèmmia · Veure més »

Gran incendi de Roma

''Les torxes de Neró'', de Henryk Siemiradzki. D'acord amb Tàcit, Neró va culpar els cristians com a responsables de l'incendi. El Gran incendi de Roma (en Magnum Incendium Romae) va ser un incendi urbà que es va produir l'any 64, quan Neró era emperador.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Gran incendi de Roma · Veure més »

Guaret

Talavera - Toledo) 2001 Es denomina guaret (etimol: llat vulgar veractum (clàssic vervactum), per influència germànica) a la tècnica per la qual la terra es deixa sense sembrar o cultivar durant un o més cicles vegetatius, amb el propòsit de recuperar i emmagatzemar matèria orgànica i la humitat de la terra.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Guaret · Veure més »

Guineu

Guineu roja ''Vulpes vulpes''- Crani Les guineus, guilles o raboses (antigament renards, volps o guinardes) són mamífers de la família dels cànids.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Guineu · Veure més »

Hanníbal Barca (247 aC)

Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »

Iacus

Placa d'argila anomenada ''tauleta de Ninnion'', que es va trobar a l'antic santuari d'Eleusis. Iacus està representat a la segona filera guiant la processó celebrada durant els misteris d'Eleusis Iacus (en grec: Ἴακχος) era una divinitat menor de la mitologia grega i probablement un sobrenom de Dionís, emprat sobretot en les cerimònies anomenades misteris d'Eleusis.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Iacus · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Jocs Plebeus

Dibuix idealitzat del circ Flamini el 1699. Segons alguns autors era on es feien els jocs plebeus, però segons altres això no és del tot cert. Ludi plebeii o jocs plebeus foren uns jocs romans.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Jocs Plebeus · Veure més »

Juno

En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Juno · Veure més »

Lacònia

Lacònia (Laconica o Laconia), anomenada també Lacedemònia (ἡ Λακεδαιμονία γῆ, 'la terra lacedemònia'), fou una regió de l'antiga Grècia situada era la part sud-est del Peloponnès, entre Messènia, l'Argòlida i Arcàdia.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Lacònia · Veure més »

Lèmur (mitologia)

Lèmurs (Lemures) foren a la mitologia romana els espectres o esperits de la mort, que els romans creien que tornaven de la tomba per atacar als vius.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Lèmur (mitologia) · Veure més »

Llaurada

Llaurant amb bous a l'Antic Egipte Tractor llaurant Camp llaurat Dona llaurant arròs. Museu Valencià d'Etnologia La llaurada és l'operació agrícola que consisteix a fer solcs més o menys profunds a la terra amb una arada, un arreu o qualsevol altre instrument apropiat per remoure la terra.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Llaurada · Veure més »

Lleis de les dotze taules

Duodecim tabularum (Lleis de les dotze taules) van ser unes antigues lleis romanes.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Lleis de les dotze taules · Veure més »

Llibre sibil·lí

Delfos'' Un llibre sibil·lí era un llibre profètic de l'antiga Roma, un recull de respostes oraculars escrits en grec que es conservaven al temple de Júpiter Capitolí, i van ser transferits en temps d'August al temple d'Apol·lo Palatí.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Llibre sibil·lí · Veure més »

Macrobi

Macrobi Ambrosi Teodosi (Macrobius Ambrosius Theodosius) va ser un gramàtic i filòsof romà que va viure a final del i començament del.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Macrobi · Veure més »

Manes

III. Les lletres ''D.M.'' a la part superior són l'abreviació de ''Diis Manibus'', que vol dir «als esperits dels morts» En la mitologia romana, els Manes eren les ànimes dels éssers estimats que havien mort.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Manes · Veure més »

Misias

Misias era el nom que rebien unes festes establertes per Misio Argivo en honor de Ceres en memòria per haver-se allotjat aquesta deïtat a casa seva.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Misias · Veure més »

Misteris d'Eleusis

Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Misteris d'Eleusis · Veure més »

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Mitologia grega · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Mitologia romana · Veure més »

Murta (planta)

La murta, murtra, murter, mirter, murtrer o murtrera (Myrtus communis) és una planta de la família de les mirtàcies que creix a les dues vores de la Mediterrània.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Murta (planta) · Veure més »

Narcís (gènere)

Narcís (Narcissus) és un gènere de plantes angiospermes de la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Narcís (gènere) · Veure més »

Neptú (mitologia)

Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Neptú (mitologia) · Veure més »

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Neró · Veure més »

Ops

Ops, que en llatí significa «abundància», era una deessa de la mitologia romana d'origen sabí, deessa de la fertilitat i de la terra, i més endavant protectora de tots els béns i recursos del país.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Ops · Veure més »

Ovella

Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Ovella · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Ceres (mitologia) і París · Veure més »

Peloponès

El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Peloponès · Veure més »

Persèfone

En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Persèfone · Veure més »

Plini el Jove

Gai Plini Cecili Segon (en llatí Caius Plinius Caecilius Secundus; Como, 61 – Nicomèdia, 113) va ser un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove, per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Plini el Jove · Veure més »

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Plini el Vell · Veure més »

Plutarc de Queronea

Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Plutarc de Queronea · Veure més »

Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Plutó (mitologia) · Veure més »

Porc

El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Porc · Veure més »

Prosèrpina

En la mitologia romana, Prosèrpina (Prōserpĭna, adaptació del grec Περσεφόνη, Persephonē, per via de l'etrusc, influïda potser pel llatí prōserpĕre, 'emergir') era la deessa dels Inferns, esposa de Plutó i filla Ceresi Júpiter.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Prosèrpina · Veure més »

Protoindoeuropeu

El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Protoindoeuropeu · Veure més »

Quirí

Quirí, en llatí Quirinus, era un déu de la mitologia romana, considerat en el període clàssic com un déu guerrer similar a Mart, i que tenia per parella la deessa Hora Quirina, que sembla l'esposa de Ròmul, Hersília, divinitzada.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Quirí · Veure més »

Ròmul i Rem

En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Ròmul i Rem · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Roma · Veure més »

Rosella

La rosella (Papaver rhoeas) és una planta anual ruderal de flors vermelles habitual en els camps cultivats.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Rosella · Veure més »

Saturn (mitologia)

s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Saturn (mitologia) · Veure més »

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Sèneca · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Senglar

El senglar, porc senglar o porc salvatge (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Senglar · Veure més »

Sext Pompeu Fest

Sext Pompeu Fest (en Sextus Pompeius Festus) va ser un lexicògraf romà a cavall dels segles i dC autor d'un epítome en vint llibres de l'obra de Marc Verri Flac De significatu verborum ('sobre el significat dels mots') intitulat Sexti Pompeii Festi de verborum significatione.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Sext Pompeu Fest · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Sicília · Veure més »

Tesmofòries

Les tesmofòries (thesmophoria, Θεσμοφόρια) són unes festes i misteris associats celebrat en honor de Demèter Tesmofora almenys a una trentena ciutats de Grècia, Àsia Minor i Sicília i també a certes pobles rurals.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Tesmofòries · Veure més »

Tiberi Semproni Grac

Hispània Citerior va ser un polític romà, cap del partit popular a Roma durant els anys centrals del segle II aC i especialment famós per les grans reformes agràries que va emprendre i que van ser continuades després pel seu germà Gai Semproni Grac.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Tiberi Semproni Grac · Veure més »

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Titus Livi · Veure més »

Tortona

Tortona és un municipi italià, situat a la regió de Piemont i a la província d'Alessandria.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Tortona · Veure més »

Tribú de la plebs

El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Tribú de la plebs · Veure més »

Triptòlem

Triptòlem de peu Entre Demèter i Persèfone, rebent espigues de blat. Relleu votiu, 440-430 aC., Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. Triptòlem (en grec antic Τριπτόλεμος) va ser un heroi, fill de Celeu, rei d'Eleusis i Metanira i germà de Demofó, segons la genealogia més acceptada a la mitologia grega.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Triptòlem · Veure més »

Valeri Cató

Publi Valeri Cató (en) va ser un escriptor i poeta romà del, que va florir als últims temps de la República.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Valeri Cató · Veure més »

Verres

Gai Verres (Gaius Verres; ca. –) va ser un magistrat romà famós el seu processament per corrupció i abús de poder.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Verres · Veure més »

Vesta (mitologia)

Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Vesta (mitologia) · Veure més »

Virgili

Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Virgili · Veure més »

Vitruvi

Marc Vitruvi Pol·lió (en llatí, Marcus Vitruvius Pollio) va ser un arquitecte, enginyer i tractadista del segle I aC.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Vitruvi · Veure més »

Vulcà

En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.

Nou!!: Ceres (mitologia) і Vulcà · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »