Accés més ràpid que el navegador!
55 les relacions: Arxiu Nacional de Catalunya, Audiència Reial, Bases de Manresa, Batlle general de Catalunya, Canceller, Cancelleria Reial, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Catalanisme, Codi Civil de Catalunya, Comtats de Rosselló i Cerdanya, Consell d'Aragó, Conseller en cap de Barcelona, Constitució (llei), Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corpus de Sang, Corts de Barcelona (1493), Corts de Barcelona (1599), Corts de Barcelona (1701-1702), Corts de Montsó (1512), Corts de Montsó-Barcelona (1563-1564), Corts de Montsó-Binèfar, Decrets de Nova Planta, Dret penal, Els segadors, Evocació, Felip II de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Fiscal, Guerra de Successió Espanyola, Independència judicial, Jaume el Just, Lliura barcelonina, Moneta, Pere el Cerimoniós, Principat de Catalunya, Regalia, Reial audiència, Reial Audiència de Catalunya (borbònica), Reial Audiència de Mallorca, Reial Audiència de València, Setge de Barcelona (1651-1652), Tribunal, Tribunal de Contrafaccions, Universitat (municipi), Vegueria, Virrei, 1299, 1365, ..., 1493, 1599, 16 de gener, 1714, 1716. Ampliar l'índex (5 més) »
Arxiu Nacional de Catalunya
L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), ubicat a Sant Cugat del Vallès, és la institució cabdal del país que s'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Arxiu Nacional de Catalunya · Veure més »
Audiència Reial
L'audiència reial era una institució de la Corona d'Aragó consistent en el fet que el rei rebia les persones del seu regne que li ho demanaven per a escoltar-ne les súpliques, fossin o no de caràcter judicial, i prendre una decisió al respecte.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Audiència Reial · Veure més »
Bases de Manresa
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Bases de Manresa · Veure més »
Batlle general de Catalunya
El batlle general de Catalunya va ser una figura administrativa incorporada pel rei Pere II de Catalunya-Aragó, l'ofici va ser reglamentat el 1347, amb funcions sobre la tresoreria reial i, en general, sobre tot el que afectava el patrimoni reial, que comprenia tant el domini públic (mines, salines, pastures, boscos, aigües, drets de caça i pesca), monopolis reials de serveis públics (molins, forns, carnisseries, banys, etc.), rendes i drets dominicals o emfitèutics (delmes, tasques, etc.), com, d'altra banda, censos, drets d'establiment emfitèutic, firma, lluïsmes, etc., imposts reials de diversa mena, impostos sobre pas marítim o terrestre de bestiar o mercaderies, drets de duana, etc.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Batlle general de Catalunya · Veure més »
Canceller
El títol de canceller (del llatí cancellarius) és un títol oficial utilitzat en diverses nacions i en diferents etapes de la història occidental des de l'antiga Roma.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Canceller · Veure més »
Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Cancelleria Reial · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Catalanisme · Veure més »
Codi Civil de Catalunya
El Codi Civil de Catalunya, que recull la majoria del dret civil català, està format per sis llibres, i cada llibre format per títols, capítols i seccions.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Codi Civil de Catalunya · Veure més »
Comtats de Rosselló i Cerdanya
Els Comtats de Rosselló i Cerdanya o senzillament Els Comtats van ser els territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei de Mallorca des del 1276 i fins al 1344 formant part de la Corona de Mallorca.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Comtats de Rosselló i Cerdanya · Veure més »
Consell d'Aragó
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Aragó, o Consell Suprem d'Aragó, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Consell d'Aragó · Veure més »
Conseller en cap de Barcelona
Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Conseller en cap de Barcelona · Veure més »
Constitució (llei)
Les constitucions (constitutiones), o furs al regne de València, eren el primer rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Constitució (llei) · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Constitucions catalanes · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Corona d'Aragó · Veure més »
Corpus de Sang
El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Corpus de Sang · Veure més »
Corts de Barcelona (1493)
Les Corts de Barcelona de 1493 foren convocades per Ferran el Catòlic, sent Joan de Peralta el President de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Corts de Barcelona (1493) · Veure més »
Corts de Barcelona (1599)
Publicació de les Constitucions de 1599, impresa el 1603 Les Corts de Barcelona de 1599 van ser presidides pel rei Felip II d'Aragó.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Corts de Barcelona (1599) · Veure més »
Corts de Barcelona (1701-1702)
Constitucions de la Cort general de 1701-1702 Les Corts de Barcelona de 1701 van ser presidides pel rei borbó Felip IV d'Aragó.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Corts de Barcelona (1701-1702) · Veure més »
Corts de Montsó (1512)
Les Corts de Montsó de 1512 van ser presidides per la reina Germana de Foix, havien estat convocades a el temps de l'inici de la guerra contra el regne de Navarra i se celebraren entre juny i el 2 de setembre de 1512.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Corts de Montsó (1512) · Veure més »
Corts de Montsó-Barcelona (1563-1564)
Constitucions de 1564 Les Corts de Montsó-Barcelona de 1564 van ser presidides pel rei Felip I d'Aragó.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Corts de Montsó-Barcelona (1563-1564) · Veure més »
Corts de Montsó-Binèfar
Les Corts de Montsó-Binèfar van ser presidides pel rei Felip I d'Aragó i foren Corts Generals de la Corona d'Aragó que implicava la reunió de les Corts forals valencianes, les Corts del Regne d'Aragó i les Corts de Catalunya.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Corts de Montsó-Binèfar · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Dret penal
El dret penal és la branca del dret públic que regula la potestat correctiva (ius puniendi) de l'Estat.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Dret penal · Veure més »
Els segadors
Enregistrament instrumental de l'himne Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Els segadors · Veure més »
Evocació
En el dret modern de la Corona d'Aragó (- principis segle XVIII) les evocacions eren tots aquells casos encara no resolts pels tribunals locals de primera instància de les batllies, les vegueries (i altres institucions) que passaven a ser assumits en segona instància per les reials audiències de cada estat de la Corona.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Evocació · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Felip II de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Felip V d'Espanya · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Ferran el Catòlic · Veure més »
Fiscal
El fiscal és el funcionari públic (magistrat en alguns països), integrant del Ministeri Públic, que porta materialment la direcció de la investigació criminal i l'exercici de l'acció penal pública; és a dir, és a qui correspon exercir directament i concreta les funcions i atribucions d'aquest Ministeri, en els casos que coneix.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Fiscal · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Independència judicial
Diego, va haver de deixar el seu càrrec de president del Tribunal Constitucional d'Espanya per ser militant del partit polític PP, en procés judicial per corrupció, i considerar-se que era incompatible amb la independència dels poders judicial i polític de l'Estat La independència judicial és el concepte que el poder judicial s'ha de mantenir separat dels altres poders de l'estat.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Independència judicial · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Jaume el Just · Veure més »
Lliura barcelonina
La lliura barcelonina era una unitat monetària encunyada a Barcelona i utilitzada a l'edat mitjana i l'edat moderna a Catalunya.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Lliura barcelonina · Veure més »
Moneta
Moneta era el lloc on s'encunyava moneda a l'antiga Roma.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Moneta · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Principat de Catalunya · Veure més »
Regalia
Una regalia és una prerrogativa reial medieval.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Regalia · Veure més »
Reial audiència
Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Reial audiència · Veure més »
Reial Audiència de Catalunya (borbònica)
La Reial Audiència del Principat de Catalunya (en castellà: Real Audiencia del Principado de Cataluña) fou el màxim òrgan d'administració de justícia a Catalunya des del 1716 i fins a la seva abolició el 1833, exercint la seva funció judicial en nom del monarca borbònic.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) · Veure més »
Reial Audiència de Mallorca
La Reial Audiència de Mallorca fou una instància col·legiada d'exercici del poder judicial i de presa de decisions de govern en l'àmbit del Regne de Mallorca.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Reial Audiència de Mallorca · Veure més »
Reial Audiència de València
La Real Audiència de València o Audiència de València va ser una institució col·legiada creada en 1506 pel rei Ferran II el Catòlic per a tot el Regne de València amb funcions judicials i polítiques.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Reial Audiència de València · Veure més »
Setge de Barcelona (1651-1652)
El Setge de Barcelona d'agost 1651 a octubre de 1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, que posà punt final al conflicte, posant les autoritats catalanes novament sota l'obediència del rei castellà.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Setge de Barcelona (1651-1652) · Veure més »
Tribunal
Edifici del Tribunal Judicial de la comarca portuguesa de Sátão Un tribunal (paraula derivada del llatí tribunalis: "dels tribuns") és, en l'àmbit del Dret, un òrgan col·legiat, format per diverses persones, generalment magistrats, encarregades de dirimir i impartir justícia.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Tribunal · Veure més »
Tribunal de Contrafaccions
El Tribunal de Contrafaccions fou un organisme de representació paritària del rei i els braços, encarregat de resoldre les reclamacions per actes contraris a les constitucions catalanes realitzats per funcionaris reials.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Tribunal de Contrafaccions · Veure més »
Universitat (municipi)
La universitat (del llatí: universitas, -atis; la totalitat) era la col·lectivitat, o el comú, de les persones d'una vila o parròquia o d'un terme jurisdiccional formada pels caps de casa, revestida d'una certa personalitat pública premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i la representació davant el senyor feudal, ja fos el mateix rei, un noble o un senyor eclesiàstic.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Universitat (municipi) · Veure més »
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Vegueria · Veure més »
Virrei
García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і Virrei · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і 1299 · Veure més »
1365
Sense descripció.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і 1365 · Veure més »
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і 1493 · Veure més »
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і 1599 · Veure més »
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і 16 de gener · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і 1714 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Reial Audiència de Catalunya і 1716 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Canceller de Catalunya, Reial Audiència de Catalunya (1493-1716), Reial Audiència de Catalunya (1493−1716), Reial Audiència del Principat de Catalunya, Reial Senat de Catalunya.
