Accés més ràpid que el navegador!
62 les relacions: Aristòtil, Basilea, Déu, Dret, Enciclopèdia Espasa, Eneida, Física, Filòsof, Filosofia, Francès, Gregori XIII, Home, Italià, Itàlia, Laïcat, Literatura, Llatí, Londres, Metafísica, Ovidi, París, Patres, Pàdua, Pius II, Roma, Siena, Teologia, Toscana, Univers, Venècia, Virgili, 12 de març, 13 de juny, 1508, 1539, 1540, 1542, 1543, 1545, 1547, 1549, 1551, 1552, 1558, 1560, 1563, 1565, 1568, 1571, 1572, ..., 1574, 1575, 1578, 1580, 1581, 1582, 1583, 1585, 1586, 1594, 1750, 1760. Ampliar l'índex (12 més) »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Aristòtil · Veure més »
Basilea
Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Basilea · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Déu · Veure més »
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Dret · Veure més »
Enciclopèdia Espasa
Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Enciclopèdia Espasa · Veure més »
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Eneida · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Física · Veure més »
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Filòsof · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Filosofia · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Francès · Veure més »
Gregori XIII
Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Gregori XIII · Veure més »
Home
actual Un home és una persona de sexe masculí de l'espècie humana, especialment quan ja és adult, en contraposició amb un nen.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Home · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Itàlia · Veure més »
Laïcat
En les organitzacions religioses, el laïcat està format per tots els membres que no formen part del clergat, normalment inclosos els membres no ordenats d'ordes religiosos.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Laïcat · Veure més »
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Literatura · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Llatí · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Londres · Veure més »
Metafísica
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Metafísica · Veure més »
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Ovidi · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і París · Veure més »
Patres
Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Patres · Veure més »
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Pàdua · Veure més »
Pius II
, nascut Enea Silvio Piccolomini, va ser Papa de Roma del 1458 a 1464.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Pius II · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Roma · Veure més »
Siena
Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Siena · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Teologia · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Toscana · Veure més »
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Univers · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Venècia · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і Virgili · Veure més »
12 de març
El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 12 de març · Veure més »
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 13 de juny · Veure més »
1508
Sense descripció.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1508 · Veure més »
1539
Sense descripció.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1539 · Veure més »
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1540 · Veure més »
1542
;Països Catalans.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1542 · Veure més »
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1543 · Veure més »
1545
Sense descripció.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1545 · Veure més »
1547
El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1547 · Veure més »
1549
Sense descripció.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1549 · Veure més »
1551
Sense descripció.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1551 · Veure més »
1552
El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1552 · Veure més »
1558
; Països Catalans.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1558 · Veure més »
1560
Sense descripció.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1560 · Veure més »
1563
Sense descripció.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1563 · Veure més »
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1565 · Veure més »
1568
;Països Catalans.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1568 · Veure més »
1571
;Països Catalans.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1571 · Veure més »
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1572 · Veure més »
1574
;Països Catalans.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1574 · Veure més »
1575
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1575 · Veure més »
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1578 · Veure més »
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1580 · Veure més »
1581
Sense descripció.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1581 · Veure més »
1582
Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1582 · Veure més »
1583
;Països Catalans.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1583 · Veure més »
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1585 · Veure més »
1586
;Països Catalans.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1586 · Veure més »
1594
Llinda d'una casa de Santa Pau.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1594 · Veure més »
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1750 · Veure més »
1760
;Països Catalans.
Nou!!: Alessandro Piccolomini і 1760 · Veure més »
