Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Siena

Índex Siena

Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.

94 les relacions: Abadia, Alessandro Piccolomini, Ambrogio Lorenzetti, Antiga Roma, Aristocràcia, Arqueologia, Arquitectura gòtica, Arquitectura longobarda, Arquitectura romànica, Ascanio Piccolomini, August, Baix relleu, Baldassare Peruzzi, Banca Monte dei Paschi di Siena, Baptisteri, Basílica, Carlemany, Carlo Lapini, Catedral de Siena, Caterina de Siena, Cèsar, Conservatori de música, Domenico Ghirlandaio, Donatello, Ducat de Florència, Duccio di Buoninsegna, Duomo, Eneas Piccolomini, Escola senesa, Escut d'armes, Etrúria, Etruscs, Felip II de Castella, Florença, Francesco Piccolomini, Francs, Gàl·lia, Gran Ducat de Toscana, Gran Enciclopèdia Catalana, Institut d'Estudis Catalans, Itàlia, Jacopo della Quercia, Jardí botànic, Longobards, Lorenzo Ghiberti, Luperca, Maestà de la catedral de Siena, Mar Adriàtica, Marca de Toscana, Matilde de Canossa, ..., Mèdici, Montalcino, Nicola Pisano, Nomenclàtor mundial, Ottavio Piccolomini, Palazzo Pubblico, Palio, Patrici (classe romana), Patrimoni de la Humanitat, Púlpit, Pedestal, Pesta Negra, Pietro Lorenzetti, Pintura al fresc, Pinturicchio, Plini el Vell, Presidis Toscans, Primer Triumvirat, Província de Siena, Ròmul i Rem, Renaixement, República de Siena, Sagristia, Sènons, Senigallia, Simone Martini, Sinagoga, Tàcit, Tommaso Pecci, Tommaso Redi, Toscana, Transsepte, UNESCO, Universitat de Siena, Via Aurèlia, Via Càssia, Volterra, 1255, 1280, 1284, 1285, 1318, 1344, 1348. Ampliar l'índex (44 més) »

Abadia

El Monestir de Poblet Una abadia (del llatí abbatia, que deriva del sirià abba, que vol dir "pare") és un monestir cristià amb territori propi, governat per un abat o abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.

Nou!!: Siena і Abadia · Veure més »

Alessandro Piccolomini

Alessandro Piccolomini (Siena, Toscana, 13 de juny de 1508 - 12 de març de 1578) fou un filòsof i literat italià.

Nou!!: Siena і Alessandro Piccolomini · Veure més »

Ambrogio Lorenzetti

''Mare de Déu amb Infant'', de 1319. La seua primera obra coneguda Ambrogio Lorenzetti, també dit Ambruogio Laurati, va ser un pintor italià de l'Escola senesa, nascut probablement l'any 1290.

Nou!!: Siena і Ambrogio Lorenzetti · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Siena і Antiga Roma · Veure més »

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Nou!!: Siena і Aristocràcia · Veure més »

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Nou!!: Siena і Arqueologia · Veure més »

Arquitectura gòtica

La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.

Nou!!: Siena і Arquitectura gòtica · Veure més »

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles  i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles  i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.

Nou!!: Siena і Arquitectura longobarda · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Siena і Arquitectura romànica · Veure més »

Ascanio Piccolomini

Ascanio Piccolomini (Siena, 1550 - 1597) fou un prelat italià.

Nou!!: Siena і Ascanio Piccolomini · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Siena і August · Veure més »

Baix relleu

Segona dinastia. El baix relleu és una tècnica escultòrica per a confeccionar imatges o inscripcions en els murs, que s'aconsegueix remarcant les vores del dibuix i tallant les figures, rebaixant lleugerament el mur, amb què sobresurt el fons al voltant de la figura i s'obté un efecte tridimensional.

Nou!!: Siena і Baix relleu · Veure més »

Baldassare Peruzzi

Baldassare Peruzzi (Siena, 7 de març de 1481 - Roma, 6 de gener de 1536) fou un pintor i arquitecte italià.

Nou!!: Siena і Baldassare Peruzzi · Veure més »

Banca Monte dei Paschi di Siena

Banca Monte dei Paschi di Siena S.p.A. (BMPS) és el banc actiu més vell del món i el tercer banc italià mes gran a nivell comercial i per actius, segons la recerca de Ricerche e Studi, amb dades del 2014.

Nou!!: Siena і Banca Monte dei Paschi di Siena · Veure més »

Baptisteri

El '''baptisteri''' de la ciutat de Parma Maqueta del baptisteri Notre-Dame aux Fonts de Lieja, a costat de la catedral gòtica Pica baptismal de la catedral de Barcelona El baptisteri (del llatí baptisterium) és l'edifici on els cristians atorguen el sagrament del baptisme a aquells que volen entrar a llur religió.

Nou!!: Siena і Baptisteri · Veure més »

Basílica

Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.

Nou!!: Siena і Basílica · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Siena і Carlemany · Veure més »

Carlo Lapini

Carlo Lapini (Siena, 1724 - 28 d'octubre de 1802) fou un compositor italià del classicisme.

Nou!!: Siena і Carlo Lapini · Veure més »

Catedral de Siena

La catedral de Siena (en italià: Duomo di Siena) és una església medieval de Siena (Itàlia), dedicada des dels seus primers temps com a església catòlica mariana, i ara dedicada a l'Assumpció de Maria.

Nou!!: Siena і Catedral de Siena · Veure més »

Caterina de Siena

Caterina de Siena (Siena, 25 de març de 1347-Roma, 29 d'abril de 1380) fou una monja terciària dominicana, del Tercer orde de Sant Domènec.

Nou!!: Siena і Caterina de Siena · Veure més »

Cèsar

Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.

Nou!!: Siena і Cèsar · Veure més »

Conservatori de música

Conservatori de Sant Petersburg Escola Municipal de Música i Conservatori Professional Un conservatori és un centre especialitzat en l'ensenyament de la música.

Nou!!: Siena і Conservatori de música · Veure més »

Domenico Ghirlandaio

Autoretrat a l'''Adoració dels Reis Mags'', 1488, Ospedale degli Innocenti, Florència Domenico Ghirlandaio (Florència, 1449 - Florència, 11 de gener de 1494) va ser un pintor florentí, considerat com un dels grans mestres del Renaixement italià.

Nou!!: Siena і Domenico Ghirlandaio · Veure més »

Donatello

Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 - Florència, 13 de desembre de 1466) va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement.

Nou!!: Siena і Donatello · Veure més »

Ducat de Florència

El Ducat de Florència (en italià: Ducato di Firenze) fou un estat situat al nord de la península italiana, al voltant de la ciutat de Florència, que existí entre 1532 i 1569.

Nou!!: Siena і Ducat de Florència · Veure més »

Duccio di Buoninsegna

Panell amb el cicle de la Passió, dins la ''Maestà'', Catedral de Siena Duccio di Buoninsegna (Siena, 1255 - 1318) va ser un pintor italia del considerat tradicionalment com el primer mestre de l'Escola senesa.

Nou!!: Siena і Duccio di Buoninsegna · Veure més »

Duomo

Duomo de Florència. Duomo és la paraula italiana que es fa servir per referir-se al temple cristià on té seu o càtedra el bisbe, sent així l'església principal de cada diòcesi, coneguda en català com Catedral.

Nou!!: Siena і Duomo · Veure més »

Eneas Piccolomini

Eneas Piccolomini (Siena, 1840 - 1910) fou un hel·lenista italià.

Nou!!: Siena і Eneas Piccolomini · Veure més »

Escola senesa

Duccio, Madonna Rucellai, 1285, Galleria degli Uffizi, Florència. Lescola de Siena o escola senesa representa el llegat dels models i la tècnica de la maniera greca i fonamentà l'estil elegant del gòtic internacional.

Nou!!: Siena і Escola senesa · Veure més »

Escut d'armes

Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.

Nou!!: Siena і Escut d'armes · Veure més »

Etrúria

Etrúria era el nom del país dels etruscs.

Nou!!: Siena і Etrúria · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Nou!!: Siena і Etruscs · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Siena і Felip II de Castella · Veure més »

Florença

Florença (en francès Fleurance) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Siena і Florença · Veure més »

Francesco Piccolomini

Francesco Piccolomini (Siena, 1520-1604) fou un filòsof italià.

Nou!!: Siena і Francesco Piccolomini · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Siena і Francs · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Siena і Gàl·lia · Veure més »

Gran Ducat de Toscana

El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.

Nou!!: Siena і Gran Ducat de Toscana · Veure més »

Gran Enciclopèdia Catalana

Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.

Nou!!: Siena і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Siena і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Siena і Itàlia · Veure més »

Jacopo della Quercia

Jacopo della Quercia (c. 1374 – 20 d'octubre de 1438) va ser l'escultor senès més conegut del Renaixement italià, contemporani de Brunelleschi, Ghiberti i Donatello.

Nou!!: Siena і Jacopo della Quercia · Veure més »

Jardí botànic

Jardí Botànic de Curitiba (Regió Sud del Brasil). Un Jardí botànic és un terreny condicionat per una institució pública, privada o mixta que té com a objectiu l'exhibició d'espècies o varietats vegetals.

Nou!!: Siena і Jardí botànic · Veure més »

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Siena і Longobards · Veure més »

Lorenzo Ghiberti

Lorenzo Ghiberti (Florència, 1378 - id., 1 de desembre de 1455).

Nou!!: Siena і Lorenzo Ghiberti · Veure més »

Luperca

Luperca és el nom de la lloba que segons la mitologia va alletar Ròmul i Rem, fundadors mitològics de Roma.

Nou!!: Siena і Luperca · Veure més »

Maestà de la catedral de Siena

La Maestà de la catedral de Siena, o Maestà de Duccio és un retaule compost de moltes pintures individuals encarregat per la ciutat de Siena el 1308 a l'artista Duccio di Buoninsegna.

Nou!!: Siena і Maestà de la catedral de Siena · Veure més »

Mar Adriàtica

La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.

Nou!!: Siena і Mar Adriàtica · Veure més »

Marca de Toscana

La marca o marquesat o marcgraviat de Toscana o de Túscia va ser una marca fronterera a la Itàlia central, a la frontera dels Estats Pontificis al sud i l'est, el Mar de Ligúria a l'oest, i la resta del Regne d'Itàlia cap al nord.

Nou!!: Siena і Marca de Toscana · Veure més »

Matilde de Canossa

Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic.

Nou!!: Siena і Matilde de Canossa · Veure més »

Mèdici

Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.

Nou!!: Siena і Mèdici · Veure més »

Montalcino

Montalcino és un municipi comune d'Itàlia que té 5.278 habitants (2010); pertany a la província de Siena a la Toscana.

Nou!!: Siena і Montalcino · Veure més »

Nicola Pisano

Nicola Pisano (també anomenat Niccolò Pisano, Nicola de Apulia o Nicola Pisanus; c. 1220/1225 – c. 1284) va ser un escultor italià que va emprar un estil basat en l'escultura clàssica romana.

Nou!!: Siena і Nicola Pisano · Veure més »

Nomenclàtor mundial

El Nomenclàtor mundial és un recull de noms i topònims d'arreu del món, en català, editat l'any 2022 per la Generalitat en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Siena і Nomenclàtor mundial · Veure més »

Ottavio Piccolomini

Ottavio Piccolomini (Florència, Toscana, 11 de novembre de 1599 - 11 d'agost de 1656 en caure del cavall) Fou un militar italià pertanyent a la família Piccolomini.

Nou!!: Siena і Ottavio Piccolomini · Veure més »

Palazzo Pubblico

El Palazzo Pubblico ('palau públic' en català) de la ciutat italiana de Siena (la Toscana) es troba en la famosa Piazza del Campo.

Nou!!: Siena і Palazzo Pubblico · Veure més »

Palio

Imatge del Palio de Siena Palio és el nom donat a Itàlia a una competició atlètica anual, molt sovint de caràcter històric, entre els barris d'una ciutat o els llocs d'un comune, l'un contra l'altre.

Nou!!: Siena і Palio · Veure més »

Patrici (classe romana)

Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.

Nou!!: Siena і Patrici (classe romana) · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Siena і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Púlpit

gòtic de la Catedral de Pisa (Itàlia), en forma d'ambó Un púlpit o trona és una plataforma elevada que hi ha als temples catòlics i als refetors dels monestirs i convents que servia per a la predicació o per a la lectura en veu alta.

Nou!!: Siena і Púlpit · Veure més »

Pedestal

Pedestal i escultura ''A Ramon Berenguer III'' de Josep Llimona i Bruguera a Barcelona. Bixi'' mitològic ha estat utilitzat tradicionalment com a pedestal. Un pedestal o base és un element arquitectònic destinat a sostenir una estàtua o bé un element prismàtic que conforma la part inferior d'una columna.

Nou!!: Siena і Pedestal · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Siena і Pesta Negra · Veure més »

Pietro Lorenzetti

''Crist entrant a Jerusalem'' (1320-1330), fresc de '''Pietro Lorenzetti''' per a la basílica inferior de Sant Francesc, Assís. Pietro Lorenzetti, també conegut com a Pietro Laurati (Siena, c. 1280 - Siena, 1348) va ser un pintor italià d'estil italo-gòtic, actiu aproximadament entre 1306 i 1345.

Nou!!: Siena і Pietro Lorenzetti · Veure més »

Pintura al fresc

Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).

Nou!!: Siena і Pintura al fresc · Veure més »

Pinturicchio

Detall de ''La Resurrecció'', amb el retrat del papa Alexandre VI, a la Biblioteca Vaticana. Bernardino di Betto, dit Pintoricchio o Pinturicchio (Perusa, 1454 – 1513) va ser un pintor italià del Renaixement.

Nou!!: Siena і Pinturicchio · Veure més »

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Siena і Plini el Vell · Veure més »

Presidis Toscans

Els presidis, enclavats al sud del Gran Ducat de Toscana. Els Presidis Toscans foren un territori de sobirania espanyola, dependent del virrei de Nàpols fins al 1735, i després d'un governador propi, integrat per una sèrie de fortaleses que foren anteriorment possessió de la República de Siena, i algunes mes que foren abans del Principat del Piombino.

Nou!!: Siena і Presidis Toscans · Veure més »

Primer Triumvirat

El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Siena і Primer Triumvirat · Veure més »

Província de Siena

La província de Siena és una província forma part de la regió de la Toscana dins Itàlia.

Nou!!: Siena і Província de Siena · Veure més »

Ròmul i Rem

En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.

Nou!!: Siena і Ròmul i Rem · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Siena і Renaixement · Veure més »

República de Siena

La República de Siena (en italià Repubblica di Siena) va ser un estat creat el 1125 al voltant de la ciutat de Siena.

Nou!!: Siena і República de Siena · Veure més »

Sagristia

Sagristia Sagristia La sagristia (del llatí sacristia) és una sala o cambra annexa a les esglésies, generalment propera al presbiteri, utilitzada per custodiar els ornaments i els vasos sagrats (calzes, patenes…) de l'església.

Nou!!: Siena і Sagristia · Veure més »

Sènons

Els sènons (llatí Senones, grec Σένονες, Σέννονες o Σήνωνες) eren un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Siena і Sènons · Veure més »

Senigallia

Senigallia o Sinigaglia és una ciutat d'Itàlia a la regió de les Marques, província d'Ancona, amb 44.357 habitants l'any 2008.

Nou!!: Siena і Senigallia · Veure més »

Simone Martini

Simone Martini (Siena, 1284 - Avinyó, Regne de França, 1344), conegut també com a "Simone Sanese", fou un dels grans pintors del Trecento a italià, va pertànyer a l'escola senesa a la qual pertanyien també els grans pintors Duccio di Buoninsegna, Lippo Memmi i els germans Ambrogio i Pietro Lorenzetti.

Nou!!: Siena і Simone Martini · Veure més »

Sinagoga

Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.

Nou!!: Siena і Sinagoga · Veure més »

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.

Nou!!: Siena і Tàcit · Veure més »

Tommaso Pecci

Tommaso Pecci (Siena, 1576 - 1606) fou un compositor i madrigalista italià.

Nou!!: Siena і Tommaso Pecci · Veure més »

Tommaso Redi

Tommaso Redi (Siena, segona meitat del i mort vers el 1735) fou un compositor italià.

Nou!!: Siena і Tommaso Redi · Veure més »

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Nou!!: Siena і Toscana · Veure més »

Transsepte

Transsepte El transsepte (en llatí: transeptum) és, en una església, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici.

Nou!!: Siena і Transsepte · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Siena і UNESCO · Veure més »

Universitat de Siena

La Universitat de Siena (en italià Università degli Studi di Siena, UNISI) és una universitat situada a Siena (Itàlia).

Nou!!: Siena і Universitat de Siena · Veure més »

Via Aurèlia

La Via Aurèlia en groc. La Via Aurèlia (en llatí Via Aurelia) va ser una via romana que portava de Roma a Pisa (Etrúria) i a la costa de Ligúria i als Alps marítims.

Nou!!: Siena і Via Aurèlia · Veure més »

Via Càssia

La '''via Càssia''' en verd La via Càssia (en llatí Via Cassia) era el nom d'una via romana a Itàlia, que portava de Roma a Arretium per Florència i Lucca.

Nou!!: Siena і Via Càssia · Veure més »

Volterra

Volterra és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Pisa, amb uns 15.000 habitants.

Nou!!: Siena і Volterra · Veure més »

1255

Sense descripció.

Nou!!: Siena і 1255 · Veure més »

1280

;Països Catalans.

Nou!!: Siena і 1280 · Veure més »

1284

Sense descripció.

Nou!!: Siena і 1284 · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Siena і 1285 · Veure més »

1318

Sense descripció.

Nou!!: Siena і 1318 · Veure més »

1344

Sense descripció.

Nou!!: Siena і 1344 · Veure més »

1348

s.

Nou!!: Siena і 1348 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Sena Julia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »