16 les relacions: Iemil, Kaidu Khan, Kanat de Txagatai, Khublai Khan, Ogodei, Oljeitu, Pequín, Turquestan Oriental, Turquestan Rus, 1301, 1303, 1304, 1306, 1307, 1309, 1939.
Iemil
El riu Iemil (Имил/Емель/Эмель) és l'antic nom turc d'un riu del Kazakhstan al Tarbagatai entre les Muntanyes Altai i la serralada de Tien Shan o Tian Shan, allà on ambdues sembla que es troben.
Nou!!: Čäpär і Iemil · Veure més »
Kaidu Khan
Kaidu Khan (o Qaidu Khan) (1230-1301) fou un cap de la casa d'Ogodei (ogodeïdes) i efectiu kan del kanat de Txagatai.
Nou!!: Čäpär і Kaidu Khan · Veure més »
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Nou!!: Čäpär і Kanat de Txagatai · Veure més »
Khublai Khan
Khublai Khan o Kubilai (en mongol: Хубилай хаан, xinès: 忽必烈汗) (23 de setembre de 1215 - 18 de febrer de 1294), va ser el cinquè i l'últim kan (1260-1294) de l'Imperi Mongol.
Nou!!: Čäpär і Khublai Khan · Veure més »
Ogodei
Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.
Nou!!: Čäpär і Ogodei · Veure més »
Oljeitu
Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316. El seu nom ("Ölziit" o Oljeitu) vol dir "beneït" en mongol (1262 -16 de desembre de 1316) Era fill del kan Arghun, germà i successor de Mahmud Ghazan i besnet d'Hulagu el fundador de la dinastia. Sent infant fou batejat amb el nom Nicolau en honor del papa Nicolau IV amb el qual el seu pare havia tingut tractes, però després es va fer budista; quan el seu germà Ghazan es va fer musulmà sunnita, el va seguir i va oscil·lar entre hanafites i xafiïtes fins que es va passar al xiisme. Va pujar al tron succeint el seu germà i va establir la seva residència principal a Sultaniyya al sud-est de la moderna Zandjan, ciutat fundada per Arghun però que no es va acabar fins al 1313. De fet encara que hi passava temporades tenia costums nòmades i per tant residia a diversos llocs. Va gaudir d'un regnat excepcionalment pacífic, durant el qual només es van produir tres expedicions militars: el 1307 quan va intentar amb grans mitjans conquerir la província de Gilan a la vora de la mar Càspia; el 1312/1313 quan va organitzar la darrera expedició a territori mameluc assetjant sense èxit Rahbat al-Sham (Rahba) a l'Eufrates; i el 1314 quan va haver de marxar cap a l'est per oposar-se a una invasió del Khorasan pel mongols de Txagatai. El gran visir de Ghazan, l'historiador Raixid-ad-Din, va restar en funcions; en canvi el seu col·lega Sal al-Din Sawaji fou destituït i executat el 1312 i substituït per Tadj al-Din Ali Shah que no es va entendre amb Rashid al-Din i finalment es va acordar que cadascun governaria en unes àrees i uns territoris; a Rashid li va pertocar el centre i sud i a Tadj al-Din el nord-est i oest (Mesopotàmia i Anatòlia). Fin després de la mort d'Oljeitu, Tadj al-Din no va aconseguir fer eliminar a Rashid al-Din i va aconseguir morir de mort natural. Oljeitu va fer construir un mausoleu per dur les restes d'Ali i Hussein ibn Ali, però que finalment va servir per a ell mateix. Va morir el 16 de desembre de 1316 i el va succeir el seu fill Abu Said Bahadur Khan.
Nou!!: Čäpär і Oljeitu · Veure més »
Pequín
Pequín o Beijing (en xinès: 北京, pinyin: Běijīng, 'capital del nord') és la capital de la República Popular de la Xina, situada al nord-est del país, davant la serralada Ian-Xan (燕山) i a l'est de la serralada Tai-Hang-Xan (太行山).
Nou!!: Čäpär і Pequín · Veure més »
Turquestan Oriental
El Turquestan Oriental o Uiguristan és el territori del poble uigur.
Nou!!: Čäpär і Turquestan Oriental · Veure més »
Turquestan Rus
El Turquestan Occidental, Turquestan Rus o simplement Turquestan fou un territori imperial de la Rússia tsarista, que estava format per territoris conquerits a l'Àsia central (l'Àsia central russa) en el que avui dia són les repúbliques del Kazakhstan, l'Uzbekistan, el Kirguizstan, el Tadjikistan i el Turkmenistan, i del qual depenien els kanats vassalls de Kokand, Khivà i Bukharà.
Nou!!: Čäpär і Turquestan Rus · Veure més »
1301
Sense descripció.
Nou!!: Čäpär і 1301 · Veure més »
1303
Sense descripció.
Nou!!: Čäpär і 1303 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Čäpär і 1304 · Veure més »
1306
Sense descripció.
Nou!!: Čäpär і 1306 · Veure més »
1307
Sense descripció.
Nou!!: Čäpär і 1307 · Veure més »
1309
Sense descripció.
Nou!!: Čäpär і 1309 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Čäpär і 1939 · Veure més »