Taula de continguts
Ĥ
Ĥ, en minúscules ĥ, (H amb accent circumflex) és l'onzena lletra de l'alfabet en esperanto, que correspon a una fricativa velar sorda en l'Alfabet Fonètic Internacional.
Veure Ĵ і Ĥ
Ŭ
Ŭ, en minúscules ŭ, (U amb breu) és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet en esperanto, que correspon a l'aproximant labiovelar sonora en l'Alfabet Fonètic Internacional.
Veure Ĵ і Ŭ
Ĝ
Ĝ, en minúscules ĝ, (G amb accent circumflex) és la novena lletra de l'alfabet en esperanto, que correspon a una africada postalveolar sonora (en l'Alfabet Fonètic Internacional).
Veure Ĵ і Ĝ
Ŝ
Ŝ, en minúscules ŝ, (S amb accent circumflex) és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet en esperanto i la vint-i-cinquena de l'eurolingua, que correspon a una fricativa postalveolar sorda (en l'Alfabet Fonètic Internacional).
Veure Ĵ і Ŝ
Ĉ
Ĉ, en minúscules ĉ, (C amb accent circumflex) és la quarta lletra de l'alfabet en esperanto, que correspon a una africada postalveolar sorda en l'Alfabet Fonètic Internacional.
Veure Ĵ і Ĉ
Signe diacrític
Un signe diacrític, diacrític, o signe d'accentuació, és un signe que s'afegeix a una lletra per a alterar la pronunciació d'una paraula, o per a distingir-la entre paraules similars.
Veure Ĵ і Signe diacrític