Accés més ràpid que el navegador!
102 les relacions: Alagó, Alfaro, Antiga Roma, Apià, Aquità, Aquitània, Astorga, August, Autrígons, Azkoitia, Àlaba, Berons, Bilbao, Bordeus, Britànnia, Briviesca, Burgos, Calagurris, Calahorra, Cantàbria, Caristis, Castro Urdiales, Cató el Censor, Cònsol romà, Celtibers, Claudi Ptolemeu, Cleòpatra, Cohort (unitat militar), Ebre, Eixea, Estrabó, Flaviobriga, Forua, Gai Sal·lusti Crisp, Gals, Garona, Gàl·lia, Germània (regió), Gneu Pompeu Magne, Guàrdia Pretoriana, Guerra de Sertori, Guerres càntabres, Guipúscoa, Hanníbal Barca (247 aC), Hàsdrubal Barca, Herramélluri, Hispània, Iruña Oka, Iruña-Veleia, Irun, ..., Jaca, Juli Cèsar, Juvenal, La Rioja, Legió romana, Leiva, Logronyo, Loira, Luci Anneu Flor, Marc Antoni, Mauritània Tingitana, Metel, Miranda de Ebro, Museu de la romanització, Pamplona, Pau Orosi, Pirineus, Plini el Vell, Pomponi Mela, Portugalete, Pretor, Procés de romanització, Província de Burgos, Província de Sòria, Publi Licini Cras Dives (llegat), Qüestor, Quint Sertori, Riu Aragó, Riu Asón, Riu Deba, Romanització d'Hispània, Sant Sebastià, Segle I aC, Segle II aC, Segle IV aC, Segona Guerra Púnica, Serra de la Demanda, Sili Itàlic, Sos del Rey Católico, Tiberi Semproni Grac (cònsol 177 aC), Titus Livi, Trajà, Tricio, Tritium Autrigonum, Valeri Màxim, Vareia, Vascons, Vàrduls, Virovesca, Zadorra, Zarautz, 77. Ampliar l'índex (52 més) »
Alagó
Alagó (Alagón en castellà i oficial) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Alta de l'Ebre, a la regió del Castelar, entre l'Ebre i el Jalón.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Alagó · Veure més »
Alfaro
Alfaro és una ciutat de La Rioja.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Alfaro · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Antiga Roma · Veure més »
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Apià · Veure més »
Aquità
Laquità és una llengua paleohispànica que és coneguda només per testimonis indirectes, no se'n coneixen textos escrits.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Aquità · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Aquitània · Veure més »
Astorga
Astorga és un municipi i ciutat espanyola de la província de Lleó (Castella i Lleó), situada al sud-est de la capital, a una altitud de 868m sobre el nivell del mar.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Astorga · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і August · Veure més »
Autrígons
Els autrígons (llatí Autrigones) foren un poble probablement celta o celtitzat i més tard iberitzat de la província romana de la Tarraconense, que ocupava la part occidental de les províncies actuals de Biscaia i Àlaba, i una part de Burgos fins a Briviesca.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Autrígons · Veure més »
Azkoitia
Azkoitia és un municipi de Guipúscoa, al País Basc.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Azkoitia · Veure més »
Àlaba
Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria. Àlaba (en basc, Araba; en castellà, Álava; oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Àlaba · Veure més »
Berons
Els berons (llatí: Berones o Verones) foren un poble del nord de la Tarraconense, a la part alta de l'Ebre, que ocupava una regió equivalent a la Rioja i Burgos.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Berons · Veure més »
Bilbao
Bilbao (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Bilbao · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Bordeus · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Britànnia · Veure més »
Briviesca
Briviesca és un municipi de la província de Burgos, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Briviesca · Veure més »
Burgos
Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Burgos · Veure més »
Calagurris
Calagurris (actual Calahorra) fou una ciutat dels vascons a la Hispània Tarraconense.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Calagurris · Veure més »
Calahorra
Calahorra és un municipi de La Rioja, a la regió de La Rioja Baixa.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Calahorra · Veure més »
Cantàbria
Cantàbria (Cantabria en càntabre i castellà) és una comunitat autònoma situada al nord de l'estat espanyol, és reconeguda com a comunitat històrica en el seu Estatut d'Autonomia.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Cantàbria · Veure més »
Caristis
Els caristis (llatí: Caristii) foren un poble celtitzat i més tard iberitzat, probablement originat per una fracció o tribu dels càntabres, que vivien des del Nervión al Deba, i pel sud dominaven una part del nord i oest d'Àlaba.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Caristis · Veure més »
Castro Urdiales
Castro Urdiales és un municipi costaner en l'extrem més oriental de la comunitat autònoma de Cantàbria, limita per l'est amb la província de Biscaia, amb el municipi de Liendo a l'oest i amb el de Guriezo al sud.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Castro Urdiales · Veure més »
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Cató el Censor · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Cònsol romà · Veure més »
Celtibers
Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Celtibers · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Cleòpatra
Cleòpatra VII Filopàtor va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Cleòpatra · Veure més »
Cohort (unitat militar)
Una cohort (del llatí cohors, en plural cohortis) era la unitat tàctica d'una legió romana després de les reformes de Gai Mari el 107 aC.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Cohort (unitat militar) · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Ebre · Veure més »
Eixea
Eixea (en aragonès: Exeya d'os Caballers; en castellà i oficialment: Ejea de los Caballeros) és un municipi de l'Aragó a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de les Cinco Villas.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Eixea · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Estrabó · Veure més »
Flaviobriga
Flaviobriga fou un port de la mar Cantàbrica, que probablement correspon a Castro Urdiales a Cantàbria.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Flaviobriga · Veure més »
Forua
Forua és un municipi de la província de Biscaia, País Basc.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Forua · Veure més »
Gai Sal·lusti Crisp
Gai Sal·lusti Crisp (en llatí: Gaius Sallustius Crispus) (Amitern, 86 aC — Roma, 35 aC) va ser un historiador romà que va escriure les obres conegudes per Historiae, de les quals només s'ha conservat algun fragment, la Coniuratio Catilinae, la seva primera obra, escrita després de la mort de Juli Cèsar (cap al 42 aC), i el Bellum Iugurthinum, escrita en època del Segon Triumvirat (cap al 40 aC).
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Gai Sal·lusti Crisp · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Gals · Veure més »
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Garona · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Gàl·lia · Veure més »
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Germània (regió) · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Guàrdia Pretoriana · Veure més »
Guerra de Sertori
La Guerra de Sertori fou un conflicte entre una coalició de Romans i Ibers contra els representants del règim del dictador romà Luci Corneli Sul·la.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Guerra de Sertori · Veure més »
Guerres càntabres
Les guerres càntabres van tenir lloc en temps d'Octavi August a Cantàbria, a la província Tarraconense, entre el 29 aC i el 19 aC.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Guerres càntabres · Veure més »
Guipúscoa
Situació de Guipúscoa al conjunt d'Euskal Herria. Guipúscoa (en basc i únic topònim oficial Gipuzkoa i en castellà Guipúzcoa) és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Guipúscoa · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Hàsdrubal Barca
Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Hàsdrubal Barca · Veure més »
Herramélluri
Herramélluri és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Herramélluri · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Hispània · Veure més »
Iruña Oka
Iruña Oka és un municipi d'Àraba o Àlaba, de la Añanako Kuadrila (Quadrilla d'Añana).
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Iruña Oka · Veure més »
Iruña-Veleia
Iruña-Veleia és el nom d'un jaciment arqueològic situat al municipi d'Iruña Oka a uns 10 km a l'oest de la ciutat de Vitòria a Àlaba, País Basc, on s'excava el solar de l'antiga ciutat romana de Veleia.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Iruña-Veleia · Veure més »
Irun
Irun (nom èuscar oficial) és un municipi de la província de Guipúscoa, al País Basc.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Irun · Veure més »
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Jaca · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Juli Cèsar · Veure més »
Juvenal
miniatura Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis) (Aquino, 55 – 60? – 127 o després) fou un poeta satíric.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Juvenal · Veure més »
La Rioja
La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat o) és una autonomia uniprovincial d'Espanya.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і La Rioja · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Legió romana · Veure més »
Leiva
Leiva és un municipi de la comunitat autònoma de la Rioja (Espanya), de la Comarca de Santo Domingo de la Calzada.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Leiva · Veure més »
Logronyo
Logronyo (en castellà i oficialment, Logroño) és un municipi situat al nord d'Espanya, capital de la comunitat autònoma uniprovincial de La Rioja.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Logronyo · Veure més »
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Loira · Veure més »
Luci Anneu Flor
Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (en llatí Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) (?, segle I — ?, segle II) va ser un historiador i poeta romà.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Luci Anneu Flor · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Marc Antoni · Veure més »
Mauritània Tingitana
La Mauritània Tingitana fou una província romana aproximadament equivalent a l'actual Marroc.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Mauritània Tingitana · Veure més »
Metel
Metel (Metellus) va ser el nom d'una família noble romana de la gens Cecília.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Metel · Veure més »
Miranda de Ebro
Miranda de Ebro és un municipi i una ciutat espanyola situada a la província de Burgos, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Miranda de Ebro · Veure més »
Museu de la romanització
El Museu de la romanització (en castellà, Museo de la romanización) es un museu d'història i arqueologia que es troba a Calahorra, La Rioja.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Museu de la romanització · Veure més »
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Pamplona · Veure més »
Pau Orosi
s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Pau Orosi · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Pirineus · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Plini el Vell · Veure més »
Pomponi Mela
Pomponi Mela o Mel·la - Pomponius Mela - (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, va ser el primer geògraf romà.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Pomponi Mela · Veure més »
Portugalete
Portugalete (Portugaldeta en èuscar) és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca del Gran Bilbao.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Portugalete · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Pretor · Veure més »
Procés de romanització
La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Procés de romanització · Veure més »
Província de Burgos
La província de Burgos, tradicionalment en català Província de Burchs.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Província de Burgos · Veure més »
Província de Sòria
La província de Sòria és una província espanyola amb capital a Sòria que forma part de Castella i Lleó.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Província de Sòria · Veure més »
Publi Licini Cras Dives (llegat)
Publi Licini Cras Dives (en llatí Publius Licinius Crassus Dives) va ser el fill petit del triumvir Dives I i de Tertúl·lia.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Publi Licini Cras Dives (llegat) · Veure més »
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Qüestor · Veure més »
Quint Sertori
Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Quint Sertori · Veure més »
Riu Aragó
LAragó és un riu de la conca de l'Ebre.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Riu Aragó · Veure més »
Riu Asón
LAsón és un riu situat al nord de la península Ibèrica, a la Cornisa Cantàbrica, que discorre per la zona oriental de la comunitat autònoma de Cantàbria i desemboca al Mar Cantàbric.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Riu Asón · Veure més »
Riu Deba
El Deba o Deva és un riu d'Euskadi que neix a les muntanyes d'Arlabán, a l'extrem occidental de la Serra d'Elgea, molt a prop de Leintz-Gatzaga.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Riu Deba · Veure més »
Romanització d'Hispània
La romanització d'Hispània és el procés pel qual la Cultura de l'Antiga Roma es va implantar en la Península Ibèrica durant el període de domini romà sobre aquesta.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Romanització d'Hispània · Veure més »
Sant Sebastià
Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Sant Sebastià · Veure més »
Segle I aC
s dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Segle I aC · Veure més »
Segle II aC
El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Segle II aC · Veure més »
Segle IV aC
El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 aC i el 301 aC.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Segle IV aC · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Serra de la Demanda
La Serra de la Demanda o d'Arandio és un espai natural protegit i pertanyent a la Serralada Ibèrica, en els límits de les províncies de Burgos, la Rioja i Sòria.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Serra de la Demanda · Veure més »
Sili Itàlic
''Sili Itàlic davant la tomba de Virgili'', pintura de Joseph Wright. Tiberi Caci Asconi Sili Itàlic (Tiberius Catius Asconius Silius Italicus) va ser un poeta èpic llatí nascut l'any 25.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Sili Itàlic · Veure més »
Sos del Rey Católico
Sos del Rey Católico és el municipi més al nord de la comarca de les Cinco Villas, al nord-oest de la província de Saragossa, Aragó.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Sos del Rey Católico · Veure més »
Tiberi Semproni Grac (cònsol 177 aC)
Tiberi Semproni Grac (en llatí Tiberius Sempronius P. F. TIB. N. Gracchus), va ser un magistrat romà, i el pare dels Gracs.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Tiberi Semproni Grac (cònsol 177 aC) · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Titus Livi · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Trajà · Veure més »
Tricio
Tricio és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Tricio · Veure més »
Tritium Autrigonum
Tritium Autrigonum fou una ciutat preromana d'Hispània.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Tritium Autrigonum · Veure més »
Valeri Màxim
Valeri Màxim (alguns manuscrits l'anomenen Marc Valeri Màxim i altres Publi Valeri Màxim) en llatí Valerius Maximus, va ser un compilador romà d'un llibre d'anècdotes històriques que tenia per finalitat posar en relleu les virtuts morals dels romans, titulat De Factis Dictisque Memorabilibus Libri IX (Fets i dites memorables), llibre dedicat a l'emperador Tiberi.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Valeri Màxim · Veure més »
Vareia
Vareia (Varia Οὐάρεια) va ser una ciutat dels berons, a la província romana de la Tarraconense, a la riba de l'Ebre, allà on aquest riu començava a ser navegable, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Vareia · Veure més »
Vascons
Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Vascons · Veure més »
Vàrduls
Els vàrduls (llatí: Varduli) foren un poble celtitzat que ocupà la major part de l'actual província de Guipúscoa (la part del nord-est de la província era poblada pels vascons), i la part oriental d'Àlaba, a la província Tarraconense.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Vàrduls · Veure més »
Virovesca
Virovesca és una ciutat hispana citada per antics cronistes romans com Plini el vell el 77 i Pomponi Mela.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Virovesca · Veure més »
Zadorra
El riu Zadorra, és un riu del nord de la península Ibèrica, un afluent de l'Ebre que recorre gairebé tot per Àlaba, desembocant entre les localitats de Miranda de Ebro (els seus 200 metres de marge fan de frontera entre el País Basc i Castella i Lleó), i el municipi alabès de Zanbrana.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Zadorra · Veure més »
Zarautz
Zarautz és una vila turística situada en el centre de la costa de Guipúscoa, al País Basc.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і Zarautz · Veure més »
77
El 77 (LXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Romanització a Bascònia i Aquitània і 77 · Veure més »
