Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Llengües txibtxa і Muisca
Llengües txibtxa і Muisca tenen 15 coses en comú (en Uniopèdia): Colòmbia, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant bilabial, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant oclusiva, Consonant velar, Consonant vibrant, Llengües lenmitxí, Macrotxibtxa, Muisques, Pobles indígenes d'Amèrica, Vocal anterior, Vocal central.
Colòmbia
Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.
Colòmbia і Llengües txibtxa · Colòmbia і Muisca ·
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Consonant africada і Llengües txibtxa · Consonant africada і Muisca ·
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Consonant alveolar і Llengües txibtxa · Consonant alveolar і Muisca ·
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Consonant bilabial і Llengües txibtxa · Consonant bilabial і Muisca ·
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Consonant fricativa і Llengües txibtxa · Consonant fricativa і Muisca ·
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Consonant glotal і Llengües txibtxa · Consonant glotal і Muisca ·
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Consonant oclusiva і Llengües txibtxa · Consonant oclusiva і Muisca ·
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Consonant velar і Llengües txibtxa · Consonant velar і Muisca ·
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Consonant vibrant і Llengües txibtxa · Consonant vibrant і Muisca ·
Llengües lenmitxí
Les llengües lenmitxí és una agrupació genealògica de llengües indígenes de l'àrea Intermèdia.
Llengües lenmitxí і Llengües txibtxa · Llengües lenmitxí і Muisca ·
Macrotxibtxa
El macrotxibtxa consisteix que un conjunt de famílies lingüístiques de llengües ameríndies de Centreamèrica que formarien una família de llengües, i tindrien un origen comú.
Llengües txibtxa і Macrotxibtxa · Macrotxibtxa і Muisca ·
Muisques
Els muisques (paraula muisca per gent) són un poble indígena de Colòmbia que va habitar l'Altiplà Cundiboyacense, des del fins a la conquesta espanyola el, milers dels descendents directes dels quals encara viuen en localitats del districte de Bogotà com a Suba i Bosa, i en municipis veïns com Cota, Chía i Sesquilé.
Llengües txibtxa і Muisques · Muisca і Muisques ·
Pobles indígenes d'Amèrica
Quítxues del Perú Maies de Chiapas Shoshoni, dels Estats Units Home atsina Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, els seus descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.
Llengües txibtxa і Pobles indígenes d'Amèrica · Muisca і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Llengües txibtxa і Vocal anterior · Muisca і Vocal anterior ·
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Llengües txibtxa і Muisca
- Què tenen en comú Llengües txibtxa і Muisca
- Semblances entre Llengües txibtxa і Muisca
Comparació entre Llengües txibtxa і Muisca
Llengües txibtxa té 102 relacions, mentre que Muisca té 43. Com que tenen en comú 15, l'índex de Jaccard és 10.34% = 15 / (102 + 43).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Llengües txibtxa і Muisca. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
