Taula de continguts
124 les relacions: Alemany, Alemanya, Antic Règim, Austerlitz, Àustria, Balcans, Batalla d'Austerlitz, Batalla de Bailèn, Batalla de Sadowa, Baviera, Bratislava, Bucovina, Budapest, Concert europeu, Confederació Alemanya del Nord, Confederació del Rin, Confederació Germànica, Congrés de Viena, Croat (llengua), Croàcia, Dalmàcia, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Savoia, Discapacitat intel·lectual, Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic, Ducat de Caríntia, Ducat de Carniola, Emperador, Església Catòlica Romana, Eslovac, Eslovàquia, Eslovè, Espanya, Europa, Ferran I d'Àustria, França, Francesc I d'Àustria, Francesc Josep I d'Àustria, Friül - Venècia Júlia, Gorizia, Guerra Austroprussiana, Guerra dels Ducats, Guerres Napoleòniques, Guillem I de Prússia, Hannover, Hongarès, Hongria, Imperi Alemany, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, ... Ampliar l'índex (74 més) »
- Imperi austríac
- Segle XIX a Itàlia
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Imperi Austríac і Alemany
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Imperi Austríac і Alemanya
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Veure Imperi Austríac і Antic Règim
Austerlitz
* Austerlitz (Nova York), localitat a l'estat de Nova York.
Veure Imperi Austríac і Austerlitz
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Imperi Austríac і Àustria
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Imperi Austríac і Balcans
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès.
Veure Imperi Austríac і Batalla d'Austerlitz
Batalla de Bailèn
La Batalla de Bailèn és una batalla que es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée.
Veure Imperi Austríac і Batalla de Bailèn
Batalla de Sadowa
La batalla de Königgrätz (o Hradec Králové) o batalla de Sadowa (o Sadová) tingué lloc el 3 de juliol de 1866 i fou lliurada en el marc de la Guerra de les Set Setmanes.
Veure Imperi Austríac і Batalla de Sadowa
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Veure Imperi Austríac і Baviera
Bratislava
miniatura Bratislava (en eslovac ; en hongarès Pózsony, en alemany Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i amb 430.000 habitants, la ciutat més gran del país.
Veure Imperi Austríac і Bratislava
Bucovina
Bucovina (verd); Ucraïna (groc);Romania (vermell) La Bucovina (ucraïnès: Буковина, Bukovina; romanès: Bucovina; alemany i polonès: Bukowina) és una regió de l'Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítsia i la regió de Moldàvia, que constituí una província de l'imperi austrohongarès, i actualment està dividida entre Ucraïna i Romania.
Veure Imperi Austríac і Bucovina
Budapest
Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.
Veure Imperi Austríac і Budapest
Concert europeu
Fronteres nacionals traçades al continent europeu al Congrés de Viena, al final de les Guerres Napoleòniques Metternich, un dels principals líders del període El Concert Europeu és un terme emprat en història per designar un tipus de relacions interestatals a Europa amb l'objectiu de mantenir un equilibri de poder i garantir la pau entre els Estats, particularment al posterior a les Guerres Napoleòniques, després del Congrés de Viena.
Veure Imperi Austríac і Concert europeu
Confederació Alemanya del Nord
La Confederació Alemanya del Nord (Norddeutscher Bund en alemany) fou l'agrupament transitori de 22 estats en el que avui és el nord d'Alemanya, que s'inicià el 1867, amb la dissolució de la Confederació Germànica, i durà fins a la proclamació de l'Imperi Alemany, el 1871.
Veure Imperi Austríac і Confederació Alemanya del Nord
Confederació del Rin
La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).
Veure Imperi Austríac і Confederació del Rin
Confederació Germànica
La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.
Veure Imperi Austríac і Confederació Germànica
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Veure Imperi Austríac і Congrés de Viena
Croat (llengua)
El croat (en croat: hrvatski jezik) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 7 milions de persones, principalment a Croàcia.
Veure Imperi Austríac і Croat (llengua)
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Veure Imperi Austríac і Croàcia
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Veure Imperi Austríac і Dalmàcia
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Imperi Austríac і Dinastia dels Habsburg
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Veure Imperi Austríac і Dinastia Savoia
Discapacitat intel·lectual
Pacient infantil d'escafocefàlia el 1923. Una discapacitat intel·lectual, retard mental o deficiència mental és el que es considera que té una persona amb funcions cognitives significativament inferiors a les de la mitjana de la població i de manera que a més aquestes limitin la seva conducta adaptativa, com per exemple tenir cura d'ella mateixa o les habilitats socials.
Veure Imperi Austríac і Discapacitat intel·lectual
Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic
La dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic es produí de facto el 6 d'agost del 1806, quan l'últim emperador romanogermànic, Francesc II, de la casa d'Habsburg-Lorena, abdicà el seu títol i alliberà tots els estats i funcionaris imperials dels seus juraments i obligacions envers l'imperi.
Veure Imperi Austríac і Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Veure Imperi Austríac і Ducat de Caríntia
Ducat de Carniola
escut El ducat de Carniola (eslovè: Vojvodina Kranjska, alemany: Herzogtum Krain) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic establert el 1364, anteriorment anomenat marcgraviat o marca de Carniola.
Veure Imperi Austríac і Ducat de Carniola
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Veure Imperi Austríac і Emperador
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Imperi Austríac і Església Catòlica Romana
Eslovac
L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.
Veure Imperi Austríac і Eslovac
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Veure Imperi Austríac і Eslovàquia
Eslovè
L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.
Veure Imperi Austríac і Eslovè
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Imperi Austríac і Espanya
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Imperi Austríac і Europa
Ferran I d'Àustria
Ferran I d'Àustria, Ferran V de Bohèmia o Ferran V d'Hongria (19 d'abril de 1793, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic - 29 de juny de 1875, Praga, Imperi austríac) fou emperador d'Àustria (1835 - 1848), any en què hagué d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria.
Veure Imperi Austríac і Ferran I d'Àustria
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Imperi Austríac і França
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Veure Imperi Austríac і Francesc I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.
Veure Imperi Austríac і Francesc Josep I d'Àustria
Friül - Venècia Júlia
El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.
Veure Imperi Austríac і Friül - Venècia Júlia
Gorizia
Gorizia - Gorica en eslovè, Görz en alemany, Gurize en friülà - és una petita ciutat d'Itàlia a la frontera amb Eslovènia, al peu dels Alps, a la regió del Friül – Venècia Júlia.
Veure Imperi Austríac і Gorizia
Guerra Austroprussiana
La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.
Veure Imperi Austríac і Guerra Austroprussiana
Guerra dels Ducats
La Guerra dels Ducats o Segona Guerra de Slesvig va ser un conflicte militar que va enfrontar l'Imperi Austríac i Prússia contra Dinamarca el 1864.
Veure Imperi Austríac і Guerra dels Ducats
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Veure Imperi Austríac і Guerres Napoleòniques
Guillem I de Prússia
Guillem I de Prússia Guillem I de Prússia (Berlín 1797 - 1888).
Veure Imperi Austríac і Guillem I de Prússia
Hannover
Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.
Veure Imperi Austríac і Hannover
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones.
Veure Imperi Austríac і Hongarès
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Imperi Austríac і Hongria
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Veure Imperi Austríac і Imperi Alemany
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Imperi Austríac і Imperi Austríac
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.
Veure Imperi Austríac і Imperi Austrohongarès
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Imperi Austríac і Imperi Rus
Innsbruck
Innsbruck és la capital de l'estat federal del Tirol, a l'oest d'Àustria i té l'estatus de ciutat estatutària.
Veure Imperi Austríac і Innsbruck
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Imperi Austríac і Italià
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Imperi Austríac і Itàlia
Jordi III del Regne Unit
fou rei de la Gran Bretanya i rei d'Irlanda des del dia 25 d'octubre de 1760 fins al dia 1 de gener de 1801, i posteriorment rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda fins a la seva mort el 29 de gener de 1820.
Veure Imperi Austríac і Jordi III del Regne Unit
Joseph Radetzky von Radetz
en txec Jan Josef Václav Antonín František Karel hrabě Radecký z Radče, en català Joan Josep Venceslau Antoni Francesc Carles, comte Radetzky de Radetz fou un noble txec de la casa de Radetzky, així com un important comandant militar austríac, estrateg, polític i reformador militar.
Veure Imperi Austríac і Joseph Radetzky von Radetz
Kaiserlich-königlich
Els adjectius en alemany kaiserlich-königlich (generalment abreujat a k.k. o k. k.), que en català signifiquen Imperial-Real, s'aplicava a les autoritats i institucions estatals de l'Imperi Austríac fins al Compromís austrohongarès de 1867, establert per l'Imperi Austrohongarès.
Veure Imperi Austríac і Kaiserlich-königlich
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.
Veure Imperi Austríac і Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Llista de reis d'Hongria
Aquesta llista de reis d'Hongria inclou als grans prínceps (895–1000), els reis (1000–1918), i el regent Miklós Horthy (1920–1944).
Veure Imperi Austríac і Llista de reis d'Hongria
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Veure Imperi Austríac і Llombardia
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Veure Imperi Austríac і Londres
Marca d'Ístria
El marcgraviat, marca o marquesat d'Ístria va ser originalment una marca fronterera carolíngia que abastava la península d'Ístria i el territori circumdant conquistat pel fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia el 789.
Veure Imperi Austríac і Marca d'Ístria
Marcgravi
El marcgravi (en alemany Markgraf, de Mark, 'frontera', 'marca', i Graf, 'comte') és el nom donat al títol germànic equivalent al de marquès.
Veure Imperi Austríac і Marcgravi
Marcgraviat de Baden
El marcgraviat de Baden (alemany: Markgrafschaft Baden) fou un estat històric del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Imperi Austríac і Marcgraviat de Baden
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Veure Imperi Austríac і Màntua
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Imperi Austríac і Milà
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Veure Imperi Austríac і Moràvia
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Imperi Austríac і Napoleó Bonaparte
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Veure Imperi Austríac і Piemont
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Imperi Austríac і Polònia
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Veure Imperi Austríac і Polonès
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Veure Imperi Austríac і Praga
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Imperi Austríac і Prússia
Primera guerra d'independència italiana
La Primera guerra d'independència italiana es va lliurar entre el 1848 i 1849, entre el Regne de Sardenya i l'imperi austríac.
Veure Imperi Austríac і Primera guerra d'independència italiana
Primera Guerra de Schleswig
La primera guerra de Schleswig o primera guerra pruso-danesa va ser un conflicte que va enfrontar a la Confederació Germànica amb Dinamarca entre el mes de març de 1848 fins a 1851.
Veure Imperi Austríac і Primera Guerra de Schleswig
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Imperi Austríac і Primera Guerra Mundial
Protectorat
El protectorat és un règim d'ocupació d'un estat per un altre.
Veure Imperi Austríac і Protectorat
Província de Trento
La província de Trento o Trentino (en trentí Trènt, en alemany Trient) forma part de la regió de Trentino-Tirol del Sud dins d'Itàlia.
Veure Imperi Austríac і Província de Trento
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Imperi Austríac і Rússia
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Veure Imperi Austríac і Regne d'Hongria
Regne de Baviera
El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.
Veure Imperi Austríac і Regne de Baviera
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Veure Imperi Austríac і Regne de Bohèmia
Regne de Prússia
El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.
Veure Imperi Austríac і Regne de Prússia
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Veure Imperi Austríac і Regne de Sardenya
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Veure Imperi Austríac і Regne de Sardenya-Piemont
Regne de Württemberg
El Regne de Wurtemberg (Königreich Württemberg) fou un estat del sud-oest de l'actual Alemanya vigent entre 1806 i 1918.
Veure Imperi Austríac і Regne de Württemberg
Regne de Westfàlia
El Regne de Westfàlia va ser un Estat monàrquic de 1807 el 1813, amb capital a Kassel, en l'actual territori d'Alemanya.
Veure Imperi Austríac і Regne de Westfàlia
Regne Llombardovènet
El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.
Veure Imperi Austríac і Regne Llombardovènet
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Veure Imperi Austríac і Regne napoleònic d'Itàlia
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Imperi Austríac і Regne Unit
Revolució de 1848
Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.
Veure Imperi Austríac і Revolució de 1848
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Imperi Austríac і Revolució Francesa
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Veure Imperi Austríac і Romanès
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Imperi Austríac і Sacre Imperi Romanogermànic
Salzburg
és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.
Veure Imperi Austríac і Salzburg
Santa Aliança
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.
Veure Imperi Austríac і Santa Aliança
Segon Imperi Francès
El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre el 1852 i 1870.
Veure Imperi Austríac і Segon Imperi Francès
Serbi
El serbi o serbocroat és una llengua eslava meridional que és parlada, sensu stricto, principalment pels serbis.
Veure Imperi Austríac і Serbi
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Veure Imperi Austríac і Silèsia
Slesvig-Holstein
Slesvig-Holstein (en baix alemany Sleswig-Holsteen, en alemany Schleswig-Holstein) és el més septentrional dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya. Slesvig-Holstein es divideix en 11 districtes rurals i quatre ciutats sense districte. L'estat té quatre llengües oficials: alemany, baix alemany, danès i frisó.
Veure Imperi Austríac і Slesvig-Holstein
Tabernaemontana
Tabernaemontana és un gènere amb 100-110 espècies de plantes de flors que pertanyen a la família de les Apocynaceae, amb una distribució tropical.
Veure Imperi Austríac і Tabernaemontana
Tercera Coalició
La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.
Veure Imperi Austríac і Tercera Coalició
Tirol
Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).
Veure Imperi Austríac і Tirol
Tirol del Sud
El Tirol del Sud (alemany i ladí: Südtirol, italià Alto-Adige) és la part meridional de la regió històrica del Tirol.
Veure Imperi Austríac і Tirol del Sud
Tractat de Pressburg
El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.
Veure Imperi Austríac і Tractat de Pressburg
Tractat de Viena (1866)
El Tractat de Viena de 1866 va ser un acord signat el 3 d'octubre i ratificat posteriorment el 12 pel Regne d'Itàlia i l'Imperi Austríac que va concloure les hostilitats de la Tercera Guerra d'Independència Italiana, un teatre concurrent amb la Guerra Austro-Prussiana.
Veure Imperi Austríac і Tractat de Viena (1866)
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Veure Imperi Austríac і Txec
Unificació alemanya
L'imperi alemany de 1871-1918. Com que la part germanòfona del plurinacional Imperi austríac va ser exclosa, aquesta construcció geogràfica va representar una solució anomenada Alemanya petita (Kleindeutsch). Frederic Guillem IV La unificació alemanya fou un procés polític endegat al que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany.
Veure Imperi Austríac і Unificació alemanya
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Veure Imperi Austríac і Unificació italiana
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Veure Imperi Austríac і Vèneto
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Imperi Austríac і Venècia
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Imperi Austríac і Viena
Voivodina
Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.
Veure Imperi Austríac і Voivodina
Vorarlberg
Vorarlberg és un dels nou estats federats en què està dividida Àustria.
Veure Imperi Austríac і Vorarlberg
Württemberg
Württemberg, antigament conegut com a Wirtemberg, va ser un estat al sud-oest de l'actual Alemanya i que ocupava la major part de l'actual land de Baden-Württemberg.
Veure Imperi Austríac і Württemberg
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Veure Imperi Austríac і 1 d'agost
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Imperi Austríac і 1804
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Imperi Austríac і 1806
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Imperi Austríac і 1849
1859
;Països Catalans.
Veure Imperi Austríac і 1859
1864
;Països Catalans.
Veure Imperi Austríac і 1864
1866
;Països Catalans.
Veure Imperi Austríac і 1866
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Imperi Austríac і 1867
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Imperi Austríac і 1918
Vegeu també
Imperi austríac
- Beethoven i els seus contemporanis
- Imperi Austríac
- Kaiserlich-königlich
- Províncies Il·líriques
- Santa Aliança
- Vormärz
Segle XIX a Itàlia
- Ducat de Lucca
- Estatut Albertí
- Imperi Austríac
- Propaganda Due
- Províncies Il·líriques
- Regne Llombardovènet
- Scapigliatura
- Unificació italiana
També conegut com Emperador d'Àustria, Imperi d'Àustria.