Taula de continguts
376 les relacions: Abd al-Ilah, Abd al-Karim Qasim, Abd al-Rahman Aref, Abd al-Salam Aref, Abu-Kalijar, Acheulià, Ahlat, Ahmad Hassan al-Bakr, Ahwaz, Alep, Algèria, Aliança Democràtica Patriòtica del Kurdistan, Alta Mesopotàmia, Amadiya, Amir Coban, An-Nàssir (abbàssida), Anàbasi, Ani, Annàzides, Antiguitat clàssica, Aq Qoyunlu, Arapkir, Ararat, Arbela, Ardabil, Ardalan, Armènia, Armenis, Assíria, Assiris, Atabeg, Aurinyacià, Şanlıurfa, Şemdinli, Azerbaidjan, Índia, Çaldiran, Çemişgezek, Àdud-ad-Dawla, Àhmad Sanjar, Badh, Bagdad, Bahdinan, Banu Xayban, Barda (Azerbaidjan), Behistun, Bitlis, Bohtan, Bradost, Buwàyhides, ... Ampliar l'índex (326 més) »
- Història del Kurdistan
Abd al-Ilah
Abd al-Ilah (també transcrit Abdul Ilah, Abdul Illah i Abdullah) (Taïf, 1913-Bagdad, 14 de juliol de 1958) fou regent de l'Iraq.
Veure Història dels kurds і Abd al-Ilah
Abd al-Karim Qasim
Abd al-Karim Qasim (també transcrit Abd al-Karim Kasim, Abdul Karim Qassem, Abdul Karim Kassem) fou un militar i president/dictador de l'Iraq.
Veure Història dels kurds і Abd al-Karim Qasim
Abd al-Rahman Aref
Abd al-Rahman Aref o Arif, de nom complet Hajj Abdul Rahman Mohammed Arif Aljumaily —en àrab عبد الرحمن محمد عارف الجميلي, ʿAbd ar-Raḥmān Muḥammad ʿĀrif al-Jumaylī— (1916 - 24 d'agost de 2007) fou un polític i militar iraquià, president del país de 1966 a 1968.
Veure Història dels kurds і Abd al-Rahman Aref
Abd al-Salam Aref
Abd al-Salam Aref o Abdul Salam Arif (o Aref), de nom complet Abdul Salam Mohammed Arif Aljumaily (Bagdad, 1921- prop de Bàssora, 13 d'abril de 1966) fou un polític i militar iraquià, president del país de 1963 a 1966.
Veure Història dels kurds і Abd al-Salam Aref
Abu-Kalijar
Abu-Kalijar al-Marziban ibn Sultan-ad-Dawla (Bàssora, maig/juny del 1009 - 1048) fou un soldà buwàyhida.
Veure Història dels kurds і Abu-Kalijar
Acheulià
Lacheulià és el nom donat a una indústria lítica d'eines de pedra associada amb els homínids prehistòrics durant el paleolític inferior a través de l'Àfrica i fins a l'Àsia occidental i Europa.
Veure Història dels kurds і Acheulià
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Veure Història dels kurds і Ahlat
Ahmad Hassan al-Bakr
Ahmed Hassan al-Bakr (Tikrit, 1 de juliol de 1914 – Bagdad, 4 d'octubre de 1982) fou un militar iraquià, president i primer ministre de l'Iraq de 1968 a 1979 i només primer ministre el 1963.
Veure Història dels kurds і Ahmad Hassan al-Bakr
Ahwaz
Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.
Veure Història dels kurds і Ahwaz
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Veure Història dels kurds і Alep
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Història dels kurds і Algèria
Aliança Democràtica Patriòtica del Kurdistan
L'Aliança Democràtica Patriòtica del Kurdistan (DPAK) o abreujadament Aliança del Kurdistan (KA) fou el nom escollit per la coalició del Partit Democràtic del Kurdistan de Masud Barzani i la Unió Patriòtica del Kurdistan de Jalal Talabani formada el desembre de 2004 per anar a les eleccions regionals del Kurdistan i legislatives de l'Iraq el gener del 2005.
Veure Història dels kurds і Aliança Democràtica Patriòtica del Kurdistan
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Veure Història dels kurds і Alta Mesopotàmia
Amadiya
Amadiya (Amedi o Amadia) és una vila del Kurdistan a la governació de Dohuk, a Iraq, a 17 km de la frontera amb Turquia, a la conca del Gara (afluent per la dreta del Gran Zab).
Veure Història dels kurds і Amadiya
Amir Coban
Amir Coban o Čoban (امیر چوپان سلدوز) fou un amir o cap militar mongol, que va exercir gran influència al kanat mongol de Pèrsia (Il-kan).
Veure Història dels kurds і Amir Coban
An-Nàssir (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Àhmad an-Nàssir li-din-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a an-Nàssir (1158-1225), califa abbàssida de Bagdad (1180-1225).
Veure Història dels kurds і An-Nàssir (abbàssida)
Anàbasi
LAnàbasi (en grec clàssic Ἀνάβασις, literalment 'marxa terra endins'), també coneguda com L'expedició dels deu mil o La retirada dels deu mil, és l'obra més coneguda de l'historiador atenenc Xenofont.
Veure Història dels kurds і Anàbasi
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Veure Història dels kurds і Ani
Annàzides
La dinastia dels annàzides, annàzida o Banu Annaz d'origen kurd, va governar a la zona entre els moderns Iraq i l'Iran entre el 991 i el 1117.
Veure Història dels kurds і Annàzides
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Veure Història dels kurds і Antiguitat clàssica
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Veure Història dels kurds і Aq Qoyunlu
Arapkir
Arapkir (també Arapgir o Arabgir, abans Arabkir, en armeni: Արաբկիր, Arabker, coneguda sota els romans d'Orient com Arabraces) és una ciutat de Turquia, capital de districte d'Arapkir i de la província de Malatya.
Veure Història dels kurds і Arapkir
Ararat
LArarat ("Ağrı" en turc, "Արարատ" en armeni (llegit Masis o Masik), "Agirî" en kurd, "آرارات" en persa (llegit Koh-i Nuh), "אררט" en hebreu), és una muntanya de Turquia.
Veure Història dels kurds і Ararat
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Veure Història dels kurds і Arbela
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Veure Història dels kurds і Ardabil
Ardalan
Estat dels ardalan Estats kurds al voltant de 1835 Ardalan o Erdelan fou un territori kurd que va existir entre 1169 i 1867 al nord-oest de Pèrsia.
Veure Història dels kurds і Ardalan
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Història dels kurds і Armènia
Armenis
Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX).
Veure Història dels kurds і Armenis
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Veure Història dels kurds і Assíria
Assiris
El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (en arameu: suryoye) i arameus, són un grup ètnic de l'Orient Mitjà, suposats descendents dels antics assiris.
Veure Història dels kurds і Assiris
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Veure Història dels kurds і Atabeg
Aurinyacià
Possibles rutes migratòries dels humans prehistòrics durant el paleolític superior L'aurinyacià fou la fase cultural que va substituir el perigordià, canvi perceptible a partir del 20.000 aC aproximadament.
Veure Història dels kurds і Aurinyacià
Şanlıurfa
Şanlıurfa (‘Urfa la Gloriosa’, en turc), sovint simplement Urfa, nom que es fa servir en el llenguatge diari, és una ciutat de Turquia, al lloc de l'antiga Edessa.
Veure Història dels kurds і Şanlıurfa
Şemdinli
Districtes Şemdinli (Siríac: ܫܲܡ̱ܣܕܝܼܢ Shemsdin; kurd: Şemdinan o Shamdinan; antiga Nawshar en transcripció moderna Nevşehir) és una població i un districte muntanyós a la província de Hakkâri a Turquia.
Veure Història dels kurds і Şemdinli
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Història dels kurds і Azerbaidjan
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Història dels kurds і Índia
Çaldiran
Çaldiran (antigament Čaldiran) és una plana al nord-oest de l'Azerbaidjan iranià a la frontera amb Turquia, famosa per la batalla decisiva lliurada el 23 d'agost de 1514 en què els otomans van obtenir una gran victòria sobre els safàvides perses.
Veure Història dels kurds і Çaldiran
Çemişgezek
Çemişgezek (Չմշկածագ-Tchimichgadzak) (també coneguda com a Melkişî) és un districte i una ciutat de la província de Tunceli, a Turquia.
Veure Història dels kurds і Çemişgezek
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Veure Història dels kurds і Àdud-ad-Dawla
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan.
Veure Història dels kurds і Àhmad Sanjar
Badh
Abu-Xujà Badh ibn Dustak o, més senzillament, Badh (? - 990) fou un emir del Diyar Bakr, origen de la dinastia marwànida.
Veure Història dels kurds і Badh
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Història dels kurds і Bagdad
Bahdinan
Bahdinan fou un territori kurd situat al nord i nord-est de la plana de Mossul, existent entre vers el 1203 fins a la meitat del.
Veure Història dels kurds і Bahdinan
Banu Xayban
Els Banu Xayban ibn Thàlaba foren una tribu àrab, una de les principals originada en els Bakr ibn Wàïl.
Veure Història dels kurds і Banu Xayban
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Veure Història dels kurds і Barda (Azerbaidjan)
Behistun
Inscripció de Dàrius I a BehistunEl Behistun o Bisutun, modernament Bistun (en persa: بیستون), és una muntanya a uns 30 km a l'est de Kermanxah, a la carretera entre Bagdad i Hamadan, en l'actual Iran.
Veure Història dels kurds і Behistun
Bitlis
Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.
Veure Història dels kurds і Bitlis
Bohtan
Bohtan també Buhtan, Bokhti, era un principat kurd medieval en l'Imperi Otomà centrat en la ciutat de Jazirah ibn 'Omar (moderna Cizre també coneguda com a Cizîra Botan (Jazira Botan) al sud-est d'Anatòlia. Els Bohtanis eren una branca antiga i prominent dels kurds que es creien descendents de Khàlid ibn al-Walid.
Veure Història dels kurds і Bohtan
Bradost
El principat de Bradost fou un estat tribal autònom kurd governat per una família originada en els gurans (guran o gurani) o en algun descendent de la dinastia hasanwàyhida.
Veure Història dels kurds і Bradost
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Veure Història dels kurds і Buwàyhides
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Veure Història dels kurds і Capadòcia
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Història dels kurds і Caucas
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Veure Història dels kurds і Cilícia
Cizre
Cizre (en kurd: Cizîr, en siríac: Gziro, en àrab Jazirat ibn Úmar que en turc és Cezire-i Ibn Ömer) és una ciutat de la província de Şırnak al sud-est de Turquia, poblada majoritàriament per kurds i assiris, a la riba del Tigris que forma la frontera entre Síria i Turquia al lloc on la distància entre Tigris i Eufrates és més gran i inicialment, amb un canal, formava una illa el que va produir el seu nom de Djazirat Ibn Umar d'època musulmana; degut a la força de l'aigua, el canal va substituir al llit del riu 8que es va assecar).
Veure Història dels kurds і Cizre
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Història dels kurds і Constantinoble
Corduena
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Corduena és al sud Corduena fou una regió o província d'Armènia durant el període clàssic.
Veure Història dels kurds і Corduena
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Veure Història dels kurds і Creta
Creu Roja
El Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, més conegut com a Creu Roja, és un moviment humanitari internacional que aplega al voltant de 97 milions de voluntaris arreu del món, Creu roja Andorrana que va ser fundat per protegir la vida humana i la salut, per garantir el respecte a tots els éssers humans i per prevenir i alleujar el patiment humà, sense cap mena de discriminació basada en la nacionalitat, raça, gènere, creences religioses, classe social o opinions polítiques.
Veure Història dels kurds і Creu Roja
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Història dels kurds і Damasc
Darab
Darab (anteriorment Darabgerd, àrab Darabjird o Darabdjird) és una vila iraniana, capital del comtat del mateix nom, a la província de Fars, situada a una plana a uns 228 km al sud-est de Xiraz.
Veure Història dels kurds і Darab
Dasini
Els Dasini o Tasini foren una tribu kurda estructurada en un territori autònom.
Veure Història dels kurds і Dasini
Dècada del 2000
La dècada del 2000 comprèn el període d'anys entre el 2000 i el 2009, ambdós inclosos.
Veure Història dels kurds і Dècada del 2000
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Veure Història dels kurds і Dinastia aiúbida
Dinastia marwànida (Diyarbakir)
La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.
Veure Història dels kurds і Dinastia marwànida (Diyarbakir)
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Veure Història dels kurds і Dinastia Qajar
Dinastia Zand
La dinastia Zand fou una nissaga que va regnar sobre Pèrsia de 1750 a 1794.
Veure Història dels kurds і Dinastia Zand
Diyala
El Diyala o Sirwan és un riu de l'Àsia Occidental que neix a l'Iran amb el nom de Sirwan i pren el nom de Diyala en confluir amb el Hulwand, per desaiguar després al Tigris, a l'Iraq.
Veure Història dels kurds і Diyala
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Veure Història dels kurds і Diyarbakır
Dumbuli
Els dumbuli foren una tribu kurda del Bokhtan que van formar un principat autònom.
Veure Història dels kurds і Dumbuli
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Història dels kurds і Egipte
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Veure Història dels kurds і Enciclopèdia de l'Islam
Erciş
Erciş és un districte i un poble de la província de Van a Turquia.
Veure Història dels kurds і Erciş
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Veure Història dels kurds і Erevan
Ergani
Ergani (abans Arghani o Erghani, armeni Argani o Arghana) és una ciutat de Turquia, cap del districte del mateix nom, a la província de Diyarbakır.
Veure Història dels kurds і Ergani
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Veure Història dels kurds і Erzurum
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Història dels kurds і Estrabó
Estraperlo (mercat negre)
Estraperlo és un sinònim de mercat negre o negoci fraudulent d'articles intervinguts per l'Estat o subjectes a racionament (decretat pel règim del general insurgit Francisco Franco), fenomen típic de la postguerra (1940-1952) i de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).
Veure Història dels kurds і Estraperlo (mercat negre)
Eyalat
Leyalat o eyalet (turc otomà:;; de l'àrab iyala, ‘administració’, ‘exercici del poder’) fou la més gran divisió administrativa dins de l'Imperi Otomà.
Veure Història dels kurds і Eyalat
Faisal I
Fàysal ibn al-Hussayn ibn Alí al-Haiximí, conegut com a Fàysal I o Faisal I (Taïf, 20 de maig de 1883 - Suïssa, 8 de setembre de 1933) fou rei de la Gran Síria i després rei d'Iraq (1921-1933) de la dinastia haiximita, fill (tercer) del xerif haiximita de la Meca i després rei de Hijaz Hussein ibn Ali.
Veure Història dels kurds і Faisal I
Fakhr-ad-Dawla
Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.
Veure Història dels kurds і Fakhr-ad-Dawla
Fasa
Fasa o Pasa (persa: فسا) és una ciutat de l'Iran a la província de Fars.
Veure Història dels kurds і Fasa
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Veure Història dels kurds і Gandja
Gäl-baghi
Gäl-baghi fou un petit principat kurd autònom fundat per un turc de la tribu dels Ustadjalu de nom Abbas Agha, que va rebre una font d'aigua a Mariwan (prop de Sanandadj) cedida per Bïge-beg d'Ardalan (1495-1535).
Veure Història dels kurds і Gäl-baghi
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Veure Història dels kurds і Gorgan
Govern Regional del Kurdistan
El Govern Regional del Kurdistan (GRK) (en) és l'organisme oficial del Kurdistan del Sud.
Veure Història dels kurds і Govern Regional del Kurdistan
Gran Armènia
Mapa de la Gran Armènia La Gran Armènia és l'estat reclamat pels armenis de Rússia i de l'Imperi Otomà el 1918 i que va tenir plasmació jurídica en la República Democràtica d'Armènia al Tractat de Sèvres de 1920, mai ratificat, pel qual l'Imperi Otomà i els aliats van fer la pau, i després en l'arbitratge del president dels Estats Units sobre els límits de l'estat, causa de la Guerra d'independència turca, i fins i tot arribant a l'Armènia russa en la Guerra turco-armènia.
Veure Història dels kurds і Gran Armènia
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Història dels kurds і Gran Khorasan
Gran Zab
El Gran Zab o Zab Superior (o) és un riu que neix al territori del Kurdistan del Nord prop del llac Van, i entra al Kurdistan del Sud, on desaigua al riu Tigris.
Veure Història dels kurds і Gran Zab
Guerra de Crimea
La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.
Veure Història dels kurds і Guerra de Crimea
Guerra del Golf
La guerra del Golf de 1991 va ser un conflicte bèl·lic entre Iraq i una coalició de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades per l'exèrcit dels Estats Units.
Veure Història dels kurds і Guerra del Golf
Guerra dels Sis Dies
La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.
Veure Història dels kurds і Guerra dels Sis Dies
Guerra Iran-Iraq
Guerra Iran-Iraq, 22 de setembre de 1980 - Teheran La guerra Iran-Iraq va ser un conflicte armat que enfrontà l'Iran i Iraq entre el setembre de 1980 i l'agost de 1988.
Veure Història dels kurds і Guerra Iran-Iraq
Guerra russo-turca (1828-1829)
La Guerra Russo-Turca de 1828-1829 va ser un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà a partir de la lluita grega per la independència.
Veure Història dels kurds і Guerra russo-turca (1828-1829)
Hakkâri (ciutat)
Hakkâri (en el passat Çölemerik o Čölemerik, en kurd Colemêrg; en àrab Djulamerg o Djulamerik; altres variants: Julamerk, Julamerik, Djulamerl, Djulamerik, Colemerq, i Colemerik) és una ciutat de la Província de Hakkâri, a Turquia.
Veure Història dels kurds і Hakkâri (ciutat)
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Veure Història dels kurds і Hamadan
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Veure Història dels kurds і Hamdànides
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Veure Història dels kurds і Harran
Hasanwàyhida
La dinastia hasanwàyhida o dels hasanwàyhides fou una nissaga kurda.
Veure Història dels kurds і Hasanwàyhida
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Veure Història dels kurds і Hülegü
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Veure Història dels kurds і Heròdot
Heskîf
Heskîf (en turc i oficialment: Hasankeyf, en grec antic Kiphas; en llatí: Cepha; en arameu i àrab: Hisn Kayfa; en kurd: Heskîf) és una ciutat i districte de Turquia a la vora del Tigris a la província de Batman.
Veure Història dels kurds і Heskîf
Home de Neandertal
Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.
Veure Història dels kurds і Home de Neandertal
Hulwan
Hulwan fou una antiga ciutat de Pèrsia propera a Kermanxah, a les muntanyes Zagros, a l'entrada del congost de Paytak, en la ruta cap al Gran Khorasan.
Veure Història dels kurds і Hulwan
Iazidisme
El yazidisme o Iazidisme o Sharfadin és un corrent minoritari; les altres branques, alevisme i yarsanisme, es diferencien del yazidisme perquè no practiquen la taqiyya (dissimular la fe quan està en joc la pròpia vida).
Veure Història dels kurds і Iazidisme
Ibn al-Àixath
Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn al-Àixath al-Kindí, més conegut senzillament com a Ibn al-Àixath (?, - Aracòsia, 704), fou un general omeia descendent d'una família noble dels kinda d'Hadramaut, net d'al-Àixath i fill de Muhàmmad ibn al-Àixath, un personatge notable però de segon nivell.
Veure Història dels kurds і Ibn al-Àixath
Ibrahim Inal
Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.
Veure Història dels kurds і Ibrahim Inal
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Història dels kurds і Il-kanat
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Veure Història dels kurds і Imad-ad-Din Zengi I
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Història dels kurds і Imperi Aquemènida
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Veure Història dels kurds і Imperi Mede
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Història dels kurds і Imperi Otomà
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Veure Història dels kurds і Imperi Safàvida
Invasió de l'Iraq de 2003
La Invasió de l'Iraq (també anomenada Guerra de l'Iraq, Segona Guerra del Golf o Tercera Guerra del Golf) fou la invasió militar de l'Iraq duta a terme per part una coalició de països liderats pels Estats Units que va causar la caiguda del govern de Saddam Hussein i va suposar l'ocupació de l'Iraq per part de tropes nord-americanes i de la coalició la primavera de l'any 2003 en el marc de l'operació guerra contra el terrorisme encapçalada per l'administració Bush.
Veure Història dels kurds і Invasió de l'Iraq de 2003
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Història dels kurds і Iran
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Veure Història dels kurds і Iraq
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Veure Història dels kurds і Iraq ajamita
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Història dels kurds і Isfahan
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Veure Història dels kurds і Ismaïl I
Jalal Talabani
Jalal Talabani (Kelkan, 12 de novembre de 1933 - Berlín, 3 d'octubre de 2017) fou un polític i advocat kurd.
Veure Història dels kurds і Jalal Talabani
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Veure Història dels kurds і Jalal-ad-Din Mangubertí
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Veure Història dels kurds і Jibal
Kakúyides
La dinastia kakúyida, kakwàyhida, dels kakúyides o kakwàyhides fou una nissaga d'origen daylamita que va governar part del Jibal al i després foren senyors locals de Yazd com a vassalls dels seljúcides.
Veure Història dels kurds і Kakúyides
Kermanxah
Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.
Veure Història dels kurds і Kermanxah
Khabur
El riu Khabur, també conegut com a Habor o Habur, és un riu de Síria, afluent del riu Eufrates, on desaigua, a Karkisiyya, més avall de la ciutat de Deir ez-Zor.
Veure Història dels kurds і Khabur
Kharaj
El kharaj (derivat del grec karakia a través del siríac, però incorporat a l'àrab a la seva arrel kh-r-j) fou el nom inicial donat al Pròxim Orient a l'impost en general.
Veure Història dels kurds і Kharaj
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Veure Història dels kurds і Kharigisme
Kharpurt
Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.
Veure Història dels kurds і Kharpurt
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Veure Història dels kurds і Khoy
Khurramabad (Iran)
Khurramabad (farsi خرمآباد - Khorram Abād, lori: خورمووه - Xormuve; també romanitzat com a Khorramabad, Khorramābād, Khoramabad, Khorram Abad i Khur Ramābād) és una ciutat de l'Iran, capital del sharistan (comtat) del mateix nom (شهرستان خرمآباد) i de la província de Luristan, situada a 1.500 metres d'altura a la vora del riu Khurramabad.
Veure Història dels kurds і Khurramabad (Iran)
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Veure Història dels kurds і Khuzestan
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Veure Història dels kurds і Khwarizm
Kirkuk
Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homònima.
Veure Història dels kurds і Kirkuk
Kizilbaix
Kizilbaix (cap vermell) són diversos grups o sectes a Turquia, entre les quals la principal és la dels alevis.
Veure Història dels kurds і Kizilbaix
Kurdistan
El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.
Veure Història dels kurds і Kurdistan
Kurdistan Iraquià
El Kurdistan del Sud o Regió del Kurdistan és un territori autònom kurd sota administració del Govern Regional del Kurdistan i que forma part de la República de l'Iraq.
Veure Història dels kurds і Kurdistan Iraquià
Kurds
Zones habitades pels kurds l'any 1992 Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.
Veure Història dels kurds і Kurds
Kurds hakkaris
Els kurds hakkari són una tribu kurda que des de molt antigament habita les comarques de muntanya al sud i est del llac Van, coneguda pels àrabs com a hakkariyya pel nom del poble, que també va donar nom al vilayat o Província de Hakkâri i de la seva capital Çölemerik, a Turquia.
Veure Història dels kurds і Kurds hakkaris
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Veure Història dels kurds і La Meca
Lahidjan
Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan Lahidjan o Lahijan (en persa: لاهيجان, Lāhijān o Lāhidjān) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, capital de comtat de Lahidjan.
Veure Història dels kurds і Lahidjan
Llac Urmia
Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.
Veure Història dels kurds і Llac Urmia
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Veure Història dels kurds і Llac Van
Llista del Kurdistan
La llista del Kurdistan o Aliança del Kurdistan o Llista de Germanor és el nom adoptat per la coalició dels dos partits principals, el Partit Democràtic del Kurdistan de Masud Barzani i la Unió Patriòtica del Kurdistan de Jalal Talabani, per a les eleccions al parlament kurd de 2009.
Veure Història dels kurds і Llista del Kurdistan
Luris
Els Luris són una branca dels pobles iranians que viuen sobretot al sud-oest de l'Iran.
Veure Història dels kurds і Luris
Mahabad
La plaça Chuwarchira, on es va proclamar la república kurda el 1946. Mahabad (1959) Mahabad (kurd: مەھاباد, persa: مهاباد) és una ciutat de l'Iran al nord-oest del país, capital d'un comtat de la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Veure Història dels kurds і Mahabad
Mahdí
El mahdí (de l'àrab, ‘el ben guiat’) és, segons l'escatologia musulmana, el redemptor de l'islam que deslliurarà el món de l'error, la injustícia i la tirania al costat d'Issa (Jesús) abans del Yawm al-Qiyama o ‘Dia de la Resurrecció’.
Veure Història dels kurds і Mahdí
Mahmud Barzanji
El xeic Mahmmud Hafid Barzanji (1878 - 9 d'octubre de 1956) fou el líder d'algunes revoltes kurdes contra el mandat britànic de l'Iraq.
Veure Història dels kurds і Mahmud Barzanji
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Veure Història dels kurds і Mahmud de Ghazna
Mahmudi
Mahmudi fou un estat autònom kurd situat al nord de Hakkâri (ciutat) als afluents del llac Van i d'Arčak.
Veure Història dels kurds і Mahmudi
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Veure Història dels kurds і Malatya
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Veure Història dels kurds і Mamelucs
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Veure Història dels kurds і Maragha
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin.
Veure Història dels kurds і Mardin
Marwan II
Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des d'Haran (744-750).
Veure Història dels kurds і Marwan II
Masud Barzani
és un polític kurd, actual president del Govern Regional del Kurdistan i el líder del Partit Democràtic del Kurdistan.
Veure Història dels kurds і Masud Barzani
Mehmet IV
Mehmet IV (2 de gener de 1642-1693) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1648 a 1687.
Veure Història dels kurds і Mehmet IV
Mesolític
El mesolític és un període cultural al final del paleolític superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap al 9000 aC fins al 6000 aC.
Veure Història dels kurds і Mesolític
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Història dels kurds і Mesopotàmia
Mirdasi
Els mirdasi, a vegades mirdesi, foren una tribu kurda, els caps de la qual pretenien ser descendents dels abbàssides.
Veure Història dels kurds і Mirdasi
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Veure Història dels kurds і Mossul
Mosterià
El mosterià és una cultura o període que es desenvolupa a partir del 70.000 aC aproximadament, a la part final del paleolític inferior, durant els períodes glacials Würm I i Würm II i el període interglacial entre ambdós.
Veure Història dels kurds і Mosterià
Muş
Muş o Mush (kurd: Mûs, armeni: Մուշ) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Muş i del districte de Muş.
Veure Història dels kurds і Muş
Muïzz al-Dawla
Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Abi-Xujà Fanakhusraw Buya Muïzz-ad-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.
Veure Història dels kurds і Muïzz al-Dawla
Mukri
Els mukri o mokri són un grup kurd que depenia del principat de Baban.
Veure Història dels kurds і Mukri
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Veure Història dels kurds і Muntanyes del Taure
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Veure Història dels kurds і Musafírides
Mustafà Barzani
El mul·là Mustafà Barzani (Barzan, 14 de març de 1903 - Washington DC, 1 de març de 1979) fou un líder nacionalista kurd, i la figura més prominent de la política kurda moderna.
Veure Història dels kurds і Mustafà Barzani
Naqxbandiyya
La Naqxbandiyya o confraria naqxbandita és una de les quatre tariques sufís més importants (la segona en importància després de la qadiriyya).
Veure Història dels kurds і Naqxbandiyya
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Veure Història dels kurds і Nàdir-Xah Afxar
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Veure Història dels kurds і Nínive
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Veure Història dels kurds і Nisibis
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Veure Història dels kurds і Nom àrab
Nuri al-Said
Nuri al-Said despatxant amb el rei Faisal II Nuri Pasha al-Said —en àrab نوري السعيد, Nūrī as-Saʿīd— (1888 – 15 de juliol de 1958) fou un polític iraquià durant el mandat britànic i el regne de l'Iraq.
Veure Història dels kurds і Nuri al-Said
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Veure Història dels kurds і Organització de les Nacions Unides
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Veure Història dels kurds і Ortúkides
Paleolític superior
El paleolític superior és un període prehistòric que s'estén aproximadament entre l'any 33.000 aC i el 9000 aC.
Veure Història dels kurds і Paleolític superior
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Història dels kurds і Papa
Partit Baas
Logotip del partit a Síria Lema del partit, ''wahda, Hurriya, ishtirakiya'' El Partit Baas Àrab i Socialista més conegut com a Partit Baas, és un partit polític panarabista que va ser fundat en 1947, com a partit laic, nacionalista, i socialista.
Veure Història dels kurds і Partit Baas
Partit dels Treballadors del Kurdistan
Manifestació a Londres el 2003 en favor del PKK EL Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), també conegut com a KADEK i Kongra-Gel, és una organització política militant kurda i un moviment guerriller armat, que històricament ha operat en tot el Gran Kurdistan, però que actualment té la seva base principal a les regions muntanyenques de majoria kurda del sud-est de Turquia i el nord de l'Iraq.
Veure Història dels kurds і Partit dels Treballadors del Kurdistan
Partit Democràtic del Kurdistan
El Partit Democràtic del Kurdistan és un partit polític kurd, amb seccions a l'Iraq, l'Iran (funciona com a branca separada), Turquia, Síria i el Líban.
Veure Història dels kurds і Partit Democràtic del Kurdistan
Pazuki
Pazuki o Bazukiyyun fou un grup tribal autònom kurd.
Veure Història dels kurds і Pazuki
Peixmerga
Peixmerga (peixmergues en plural català, پێشمەرگە en kurd - alfabet perso-àrab, Pêşmerge en kurd - alfabet kurd llatí, Peshmerga en anglès), és el nom donat pels kurds a les seves milícies de combat i als darrers anys als seus soldats regulars.
Veure Història dels kurds і Peixmerga
Piran
Piran (en italià Pirano) és una ciutat del sud-oest d'Eslovènia a la costa adriàtica al bell mig de la Badia de Piran.
Veure Història dels kurds і Piran
Primera Guerra Balcànica
La Primera Guerra Balcànica va ser un conflicte armat entre l'Imperi Otomà i els països que conformaven la Lliga Balcànica (Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària).
Veure Història dels kurds і Primera Guerra Balcànica
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Història dels kurds і Primera Guerra Mundial
Principat d'Amadiyya
El principat d'Amadiyya fou un estat autònom kurd centrat a la fortalesa d'Amadiyya (o Imadiyya) anomenada en honor d'Imad al-Din Zengi (+1146).
Veure Història dels kurds і Principat d'Amadiyya
Principat d'Hasan-keyf
El principat d'Hasan-keyf (Hisn Kayfa) fou un estat autònom kurd que va existir fins al.
Veure Història dels kurds і Principat d'Hasan-keyf
Principat de Baban
El principat de Baban fou un petit estat autònom kurd regit per diverses nissagues successives sempre anomenades Baban o babànides, sent el feu principal el territori al sud del Petit Zab amb capital a la vila de Dhari-bazer.
Veure Història dels kurds і Principat de Baban
Principat de Bana
El principat de Bana fou un estat autònom kurd al costat del principat de Baban.
Veure Història dels kurds і Principat de Bana
Principat de Bidlis
El principat de Bidlis fou un petit estat autònom kurd centrat a Bidlis que va existir fins a la meitat del.
Veure Història dels kurds і Principat de Bidlis
Principat de Djazira
El principat de la Jazira fou un petit estat kurd autònom durant uns quants segles a la regió de la Jazira.
Veure Història dels kurds і Principat de Djazira
Principat de Kalhur
El principat de Kalhur (també Kalhurr) fou un petit estat autònom kurd format per la tribu Kalhur.
Veure Història dels kurds і Principat de Kalhur
Principat de Khizan, Isbayerd i Muks
El principat de Khizan, Isbayerd i Muks fou un petit Estat autònom kurd dels segles XIII a. Estava format per Khizan, Isbayerd (Sparhet o Ispert) i Muks (Mukus).
Veure Història dels kurds і Principat de Khizan, Isbayerd i Muks
Principat de Kilis
El principat de Kilis fou un estat autònom kurd, emparentat al prínceps de Hakkari i als d'Amadiya.
Veure Història dels kurds і Principat de Kilis
Principat de Sassun
El principat de Sassun fou un petit estat autònom kurd que va existir fins a la meitat del centrat a Sassun, format per la tribu Ruzagi o Rözagi la qual al seu torn era una federació de 25 clans que es van reunir un dia (ruzi) al poble de Tab a la comarca de Khoyt, a l'oest de Bidlis.
Veure Història dels kurds і Principat de Sassun
Principat de Shirawan
El principat de Shirawan o Shirwan (sense relació amb el Xirvan del Caucas) fou un petit estat autònom kurd a la riba dreta del Bohtan que va existir dels segles XIV a XIX, al sud de Khizan.
Veure Història dels kurds і Principat de Shirawan
Principat de Zraki
El principat de Zraki (derivat de l'àrab, principat d'Azraki) fou un estat autònom kurd originat en un religiós àrab de Síria d'origen alida que va arribar a Mardin en temps d'Ortuq (+1122).
Veure Història dels kurds і Principat de Zraki
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Història dels kurds і Província de Fars
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Veure Història dels kurds і Província de Lorestan
Qajar
* Qajar (tribu), tribu turcmana de l'Iran.
Veure Història dels kurds і Qajar
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Veure Història dels kurds і Qara Qoyunlu
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Veure Història dels kurds і Qara Yússuf
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Veure Història dels kurds і Qarakhànida
Raixid Ali Gaylani
Raixid Ali Gaylani o Raixid Ali al-Gaylani (també transcrit Sayyid Raixid Ali al-Gillani, Sayyid Raixid Ali al-Gailani o Sayyad Raixid Ali el Keilany) (Bagdad, 1892 - Beirut, 28 d'agost de 1965) fou primer ministre de l'Iraq al període monàrquic, fins a tres vegades.
Veure Història dels kurds і Raixid Ali Gaylani
Ram-Hurmuz
Ram-Hurmuz o Ramhormoz és una antiga població de la província del Khuzestan, antiga Samangan, a 84 km al sud-est d'al-Ahwaz.
Veure Història dels kurds і Ram-Hurmuz
Rawandiz
Rawandiz o Rawanduz (en kurd ڕەواندز o Rewandiz, també transcrit Ruwandiz) és una ciutat del Kurdistan al subdistricte de Soran, governació d'Erbil, al Kurdistan Iraquià.
Veure Història dels kurds і Rawandiz
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Veure Història dels kurds і Rayy
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Veure Història dels kurds і Regió de Síria
República de l'Ararat
La república de l'Ararat fou el nom donat a un estat kurd establert el 1928 a la província d'Ağrı.
Veure Història dels kurds і República de l'Ararat
República de Mahabad
Bandera civil La República de Kurdistan, coneguda generalment com a República de Mahabad, fou un govern república autònom, que va establir l'autonomia kurda dins els seus límits.
Veure Història dels kurds і República de Mahabad
Royal Air Force
La Royal Air Force (RAF) (en català: Reial Força Aèria) és la branca aèria de les forces armades britàniques.
Veure Història dels kurds і Royal Air Force
Rukn-ad-Dawla
Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).
Veure Història dels kurds і Rukn-ad-Dawla
Saddam Hussein
Saddam Hussein 'Abd al-Majid al-Tikriti (Tikrit, Iraq, 28 d'abril de 1937 - Bagdad, Iraq, 30 de desembre de 2006) fou un militar i estadista iraquià.
Veure Història dels kurds і Saddam Hussein
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Veure Història dels kurds і Saladí
Salar al-Dawla
Salar al-Dawla Abu l-Fath Mirza (1880-1959) fou un príncep qajar de Pèrsia, fill de Muzaffar al-Din Shah (1896-1907) i germà de Muhammad Ali Shah (1907-1909).
Veure Història dels kurds і Salar al-Dawla
Salmas
Salmas Shahpur/Shabur, Dīlman, Dīlmagān, Salmās o Salamas (àzeri meridional) és una ciutat de l'Iran a la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Veure Història dels kurds і Salmas
Samsam-ad-Dawla
Samsam-ad-Dawla (964-998) fou un príncep (emir) buwàyhida, fill gran d'Àdud-ad-Dawla.
Veure Història dels kurds і Samsam-ad-Dawla
Sanandaj
Sanandaj (en persa: سنندج, en kurd: Sinne) és la capital de la província iraniana del Kurdistan iranià.
Veure Història dels kurds і Sanandaj
Sassun
Sassun (armeni: Սասուն; kurd: Qabilcewz; turc: Sason) és un districte de Turquia, que forma part de la província de Batman.
Veure Història dels kurds і Sassun
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Veure Història dels kurds і Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Història dels kurds і Síria
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Història dels kurds і Segona Guerra Mundial
Selim I
Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.
Veure Història dels kurds і Selim I
Silvan
Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.
Veure Història dels kurds і Silvan
Simko
Simko (centre) Simko Shikak també Ismail Agha Shikak, (conegut a l'Iran com Simitquh, una deformació d'Ismail Agha que després va donar el nom kurd "Simqoh" o "Simko") fou un prominent senyor de la guerra i cabdill de la poderosa confederació tribal kurda dels shakaks.
Veure Història dels kurds і Simko
Sinjar
Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.
Veure Història dels kurds і Sinjar
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Veure Història dels kurds і Sivas
Sohran
Sohran (els Rojos) foren una tribu kurda descendent de Kalus, pastor àrab de Bagdad, que es va refugiar a la vila d'Hudiyan a la comarca d'Awan del territori després conegut com a Sohran.
Veure Història dels kurds і Sohran
Soran
Bandera de l'Emirat de Soran Soran (1835) Soran o Suran (en kurd سۆران) fou un emirat kurd establert el 1399.
Veure Història dels kurds і Soran
Sulaimaniya
Sulaimaniya Vista de Sulaimaniya Sulaimaniya és una ciutat del Kurdistan, a l'Iraq.
Veure Història dels kurds і Sulaimaniya
Sulaymani
Sulaymani fou un principat tribal kurd autònom d'origen marwànida, establert inicialment a Khukh a la comarca de Ghazali (entre el Kulp i el Batman Su abans de la seva confluència) oi posteriorment estès a nombrosos castells del territori fins al Tigris.
Veure Història dels kurds і Sulaymani
Susiana
Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.
Veure Història dels kurds і Susiana
Suwaydi
Suwaydi fou un petit principat autònom kurd que va existir als segles XIV a XIX.
Veure Història dels kurds і Suwaydi
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Veure Història dels kurds і Tabriz
Tahmasp II
Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).
Veure Història dels kurds і Tahmasp II
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Història dels kurds і Tamerlà
Tanzimat
Tanzimat (تنظيمات), el significat del qual en turc és "regulació i organització", ve a definir el període entre 1839 i 1876 en què al si de l'Imperi Otomà es va executar una política de renovació a tots els nivells, en un intent de modernitzar l'imperi davant de la pressió de les potències occidentals, alhora que va procurar modernitzar l'aparell polític, econòmic, burocràtic i social que havien regit en la Sublim Porta en els segles anteriors.
Veure Història dels kurds і Tanzimat
Tarom
Tarom (en persa شهرستان طارم) és un comtat a la província de Zanjan o Zandjan a l'Iran.
Veure Història dels kurds і Tarom
Tawuk
Tawuk o Taük (antiga Dakuka o també Dakur) és una vila del Kurdistan.
Veure Història dels kurds і Tawuk
Tècnica Levallois
Puntes Levallois - Beuzeville Animació del procediment ''Levallois'' per a fer estris de pedra en la prehistòria Es coneix amb el nom de tècnica Levallois el procediment emprat en la indústria lítica de part del paleolític.
Veure Història dels kurds і Tècnica Levallois
Teglatfalassar I
Assíria en temps de Teglatfalassar I Teglatfalassar I (Tiglath-Pileser, Tiglat-Pilesser, forma hebrea derivada de l'accadià: Tukultī-apil-Ešarra.
Veure Història dels kurds і Teglatfalassar I
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Veure Història dels kurds і Tigranes II d'Armènia
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Veure Història dels kurds і Tigris
Tikrit
Tikrit, Takrit o Tekrit és una ciutat de l'Iraq, uns 140 km al nord-oest de Bagdad al Tigris.
Veure Història dels kurds і Tikrit
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Veure Història dels kurds і Toghril Beg I
Tractat de Lausana
El Tractat de Lausana fou firmat a la ciutat de Lausana el dia 24 de juliol de 1923 entre les potències vencedores de la Primera Guerra Mundial i la Gran Assemblea Nacional de Turquia, després de la Guerra d'Independència Turca, i que servia per revocar el Tractat de Sèvres.
Veure Història dels kurds і Tractat de Lausana
Tractat de Sèvres
Fronteres d'Armènia segons el Tractat de Sèvres El Tractat de Sèvres fou un projecte de tractat de pau entre l'Imperi Otomà i els aliats de la Primera Guerra Mundial.
Veure Història dels kurds і Tractat de Sèvres
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Veure Història dels kurds і Transcaucàsia
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Veure Història dels kurds і Trebisonda
Tunceli
Tunceli (pronunciat) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Tunceli, a la part oriental d'Anatòlia.
Veure Història dels kurds і Tunceli
Tur Abdin
Antiga església a Midyat Tur Abdin és una regió muntanyosa del sud-est de Turquia, formada per la meitat oriental de la província de Mardin, i la província de Şırnak, a l'oest del Tigris, a la frontera amb Síria.
Veure Història dels kurds і Tur Abdin
Turcmans
Els turcmans és un terme col·lectiu que designa als pobles turcs nòmades de l'Àsia Central.
Veure Història dels kurds і Turcmans
Turcs de les muntanyes
Turcs de les muntanyes (turc Dağ Türkleri) és un etnofaulisme per als kurds a Turquia.
Veure Història dels kurds і Turcs de les muntanyes
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Història dels kurds і Turquia
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Història dels kurds і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Unió Islàmica del Kurdistan
La Unió Islàmica del Kurdistan (یەکگرتووی ئیسلامیی کوردستان) és un partit polític de tendència islamista al Kurdistan Iraquià, proper als Germans Musulmans.
Veure Història dels kurds і Unió Islàmica del Kurdistan
Unió Patriòtica del Kurdistan
La Unió Patriòtica del Kurdistan és un partit polític kurd a Iraq fundat l'any 1975.
Veure Història dels kurds і Unió Patriòtica del Kurdistan
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Veure Història dels kurds і Uqàylides
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Veure Història dels kurds і Urartu
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Veure Història dels kurds і Urmia
Urmia (regió)
La regió d'Urmia o Urmiya està situada a l'oest del llac Urmia (que forma el seu límit oriental) i fins a la cadena muntanyosa que separa l'Iran de Turquia.
Veure Història dels kurds і Urmia (regió)
Ustuni
Ustuni o Sutuni fou una població del Shamdinan, a la comarca d'Harki, seu d'una dinastia autònoma kurda cap als segles XIV i. La història d'aquesta dinastia que es suposa estava al llibre Sharaf-nama s'ha perdut (és un dels poc capítols que manquen).
Veure Història dels kurds і Ustuni
Van
Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.
Veure Història dels kurds і Van
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Veure Història dels kurds і Vaspurakan
Vilayat de Mossul
El vilayat de Mossul (o vilayet de Mossul) fou una província de l'Imperi Otomà que va existir del 1879 al 1925, els darrers set anys sota administració britànica.
Veure Història dels kurds і Vilayat de Mossul
Washington DC
Washington DC (en anglèsː Washington D.C.), formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Història dels kurds і Washington DC
Xabanqara
Els xabanqara (Xabankara) foren una tribu kurda de la Pèrsia meridional que van donar nom a una regió a l'edat mitjana.
Veure Història dels kurds і Xabanqara
Xaddàdides
Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.
Veure Història dels kurds і Xaddàdides
Xahrizur
Xahrizur o Xahrazur (antic Sharazor o Sherazor o Sherizor) és un districte del Kurdistan Iraquià a l'oest de les muntanyes Awraman, regat pels afluents del Sirwan (i d'aquest al Diyala i al Tigris).
Veure Història dels kurds і Xahrizur
Xatt al-Arab
El Xatt al-Arab al seu pas per Basra El Xatt al-Arab (‘Costa dels Àrabs’) o Arvand (Arvandrūd) és un riu format a la ciutat d'Al-Qurna (Iraq) per la unió de l'Eufrates i el Tigris, que corren junts els últims 170 km fins a arribar al golf Pèrsic.
Veure Història dels kurds і Xatt al-Arab
Xeic
Xeic —de l'àrab, literalment ‘ancià’— és un títol honorífic d'origen àrab el sentit del qual és ‘venerable’ o ‘mestre’.
Veure Història dels kurds і Xeic
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Veure Història dels kurds і Xenofont
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Veure Història dels kurds і Xiraz
Xuixtar
Xuixtar - شوشتر, Tustar - és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.
Veure Història dels kurds і Xuixtar
Yaqub ibn al-Layth
Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.
Veure Història dels kurds і Yaqub ibn al-Layth
Zab
Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.
Veure Història dels kurds і Zab
Zagros
La serralada del Zagros és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan iranià i Kurdistan iraquià.
Veure Història dels kurds і Zagros
Zanj
Zanj (o, ‘negres’, nom d'unitat:, pl.) fou el nom utilitzat pels geògrafs àrabs per a referir-se alhora a una porció de l'Àfrica oriental i als seus habitants.
Veure Història dels kurds і Zanj
Zawzan
Zawzan o Zozan (farsi زوزن) és una històrica ciutat de l'Iran, modernament al districte de Khaf a la província de Razavi Khorasan, i antigament part del mateix districte (amb el nom de Khwaf o Khwab) o a la seva àrea d'influència.
Veure Història dels kurds і Zawzan
Zaxo
Zakho és una ciutat del Kurdistan iraquià, a 8 km de la frontera turca i a 20 km de la frontera síria.
Veure Història dels kurds і Zaxo
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Veure Història dels kurds і Ziyàrides
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Història dels kurds і 1 de gener
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 1 de març
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 10 d'agost
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 10 d'octubre
10 de febrer
El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Història dels kurds і 10 de febrer
10 de juny
El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 10 de juny
10 de maig
El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 10 de maig
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 11 de juliol
11 de juny
L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 11 de juny
11 de març
L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 11 de març
1142
El 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Història dels kurds і 1142
13 d'abril
El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 13 d'abril
13 de desembre
El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 13 de desembre
14 de juliol
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 14 de juliol
15 de juny
El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 15 de juny
15 de novembre
El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 15 de novembre
1514
;Països Catalans.
Veure Història dels kurds і 1514
16 de desembre
El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 16 de desembre
16 de maig
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 16 de maig
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 16 de setembre
17 d'octubre
El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 17 d'octubre
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 17 de juliol
17 de juny
El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 17 de juny
17 de març
El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 17 de març
17 de novembre
El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 17 de novembre
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història dels kurds і 1747
18 de novembre
El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 18 de novembre
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Veure Història dels kurds і 1836
1847
;Països Catalans.
Veure Història dels kurds і 1847
1891
;Països Catalans.
Veure Història dels kurds і 1891
19 de juliol
El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 19 de juliol
19 de juny
El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 19 de juny
1913
;Països Catalans.
Veure Història dels kurds і 1913
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Història dels kurds і 1919
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Història dels kurds і 1920
1921
Països Catalans.
Veure Història dels kurds і 1921
1922
;Països Catalans.
Veure Història dels kurds і 1922
1923
;Països Catalans.
Veure Història dels kurds і 1923
1924
;Països Catalans.
Veure Història dels kurds і 1924
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Història dels kurds і 1925
1927
;Països Catalans.
Veure Història dels kurds і 1927
1930
;Països Catalans.
Veure Història dels kurds і 1930
1932
;Països Catalans.
Veure Història dels kurds і 1932
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Història dels kurds і 1937
1941
;Països Catalans.
Veure Història dels kurds і 1941
1946
;Països Catalans.
Veure Història dels kurds і 1946
1947
;Països Catalans.
Veure Història dels kurds і 1947
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Història dels kurds і 1950
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Veure Història dels kurds і 1956
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Veure Història dels kurds і 1958
1961
;Països Catalans.
Veure Història dels kurds і 1961
1964
;Països Catalans.
Veure Història dels kurds і 1964
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Veure Història dels kurds і 1965
1966
Catalunya.
Veure Història dels kurds і 1966
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Història dels kurds і 1968
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Història dels kurds і 1970
1971
;Països Catalans.
Veure Història dels kurds і 1971
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Veure Història dels kurds і 1972
1974
;Països Catalans.
Veure Història dels kurds і 1974
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Història dels kurds і 1975
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Història dels kurds і 1980
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Veure Història dels kurds і 1987
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Història dels kurds і 1989
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Història dels kurds і 1991
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Història dels kurds і 1992
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Història dels kurds і 1997
2 de setembre
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 2 de setembre
20 de desembre
El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 20 de desembre
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Veure Història dels kurds і 2009
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 21 de juny
22 de desembre
El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 22 de desembre
22 de gener
El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Història dels kurds і 22 de gener
22 de març
El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 22 de març
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 23 d'agost
24 d'abril
El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 24 d'abril
24 de desembre
El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 24 de desembre
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 24 de juny
25 d'agost
El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 25 d'agost
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 25 de juliol
28 d'octubre
El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 28 d'octubre
29 de juny
El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 29 de juny
29 de març
El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 29 de març
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 29 de setembre
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 3 d'abril
3 d'octubre
El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 3 d'octubre
3 de març
El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 3 de març
30 de juliol
El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 30 de juliol
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 31 de març
4 de març
El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 4 de març
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 5 de maig
6 de setembre
El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 6 de setembre
7 d'octubre
El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 7 d'octubre
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 7 de juliol
8 de febrer
El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Història dels kurds і 8 de febrer
9 de febrer
El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Història dels kurds і 9 de febrer
9 de setembre
El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Història dels kurds і 9 de setembre
Vegeu també
Història del Kurdistan
- Annàzides
- Apum
- Història dels kurds
- Kurda
- Lur-i Buzurg
- Mardpetakan
- Moxoene
- Muracan
- Tractat de Sèvres
També conegut com Història del poble kurd.
, Capadòcia, Caucas, Cilícia, Cizre, Constantinoble, Corduena, Creta, Creu Roja, Damasc, Darab, Dasini, Dècada del 2000, Dinastia aiúbida, Dinastia marwànida (Diyarbakir), Dinastia Qajar, Dinastia Zand, Diyala, Diyarbakır, Dumbuli, Egipte, Enciclopèdia de l'Islam, Erciş, Erevan, Ergani, Erzurum, Estrabó, Estraperlo (mercat negre), Eyalat, Faisal I, Fakhr-ad-Dawla, Fasa, Gandja, Gäl-baghi, Gorgan, Govern Regional del Kurdistan, Gran Armènia, Gran Khorasan, Gran Zab, Guerra de Crimea, Guerra del Golf, Guerra dels Sis Dies, Guerra Iran-Iraq, Guerra russo-turca (1828-1829), Hakkâri (ciutat), Hamadan, Hamdànides, Harran, Hasanwàyhida, Hülegü, Heròdot, Heskîf, Home de Neandertal, Hulwan, Iazidisme, Ibn al-Àixath, Ibrahim Inal, Il-kanat, Imad-ad-Din Zengi I, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Otomà, Imperi Safàvida, Invasió de l'Iraq de 2003, Iran, Iraq, Iraq ajamita, Isfahan, Ismaïl I, Jalal Talabani, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jibal, Kakúyides, Kermanxah, Khabur, Kharaj, Kharigisme, Kharpurt, Khoy, Khurramabad (Iran), Khuzestan, Khwarizm, Kirkuk, Kizilbaix, Kurdistan, Kurdistan Iraquià, Kurds, Kurds hakkaris, La Meca, Lahidjan, Llac Urmia, Llac Van, Llista del Kurdistan, Luris, Mahabad, Mahdí, Mahmud Barzanji, Mahmud de Ghazna, Mahmudi, Malatya, Mamelucs, Maragha, Mardin, Marwan II, Masud Barzani, Mehmet IV, Mesolític, Mesopotàmia, Mirdasi, Mossul, Mosterià, Muş, Muïzz al-Dawla, Mukri, Muntanyes del Taure, Musafírides, Mustafà Barzani, Naqxbandiyya, Nàdir-Xah Afxar, Nínive, Nisibis, Nom àrab, Nuri al-Said, Organització de les Nacions Unides, Ortúkides, Paleolític superior, Papa, Partit Baas, Partit dels Treballadors del Kurdistan, Partit Democràtic del Kurdistan, Pazuki, Peixmerga, Piran, Primera Guerra Balcànica, Primera Guerra Mundial, Principat d'Amadiyya, Principat d'Hasan-keyf, Principat de Baban, Principat de Bana, Principat de Bidlis, Principat de Djazira, Principat de Kalhur, Principat de Khizan, Isbayerd i Muks, Principat de Kilis, Principat de Sassun, Principat de Shirawan, Principat de Zraki, Província de Fars, Província de Lorestan, Qajar, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Qarakhànida, Raixid Ali Gaylani, Ram-Hurmuz, Rawandiz, Rayy, Regió de Síria, República de l'Ararat, República de Mahabad, Royal Air Force, Rukn-ad-Dawla, Saddam Hussein, Saladí, Salar al-Dawla, Salmas, Samsam-ad-Dawla, Sanandaj, Sassun, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Síria, Segona Guerra Mundial, Selim I, Silvan, Simko, Sinjar, Sivas, Sohran, Soran, Sulaimaniya, Sulaymani, Susiana, Suwaydi, Tabriz, Tahmasp II, Tamerlà, Tanzimat, Tarom, Tawuk, Tècnica Levallois, Teglatfalassar I, Tigranes II d'Armènia, Tigris, Tikrit, Toghril Beg I, Tractat de Lausana, Tractat de Sèvres, Transcaucàsia, Trebisonda, Tunceli, Tur Abdin, Turcmans, Turcs de les muntanyes, Turquia, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Islàmica del Kurdistan, Unió Patriòtica del Kurdistan, Uqàylides, Urartu, Urmia, Urmia (regió), Ustuni, Van, Vaspurakan, Vilayat de Mossul, Washington DC, Xabanqara, Xaddàdides, Xahrizur, Xatt al-Arab, Xeic, Xenofont, Xiraz, Xuixtar, Yaqub ibn al-Layth, Zab, Zagros, Zanj, Zawzan, Zaxo, Ziyàrides, 1 de gener, 1 de març, 10 d'agost, 10 d'octubre, 10 de febrer, 10 de juny, 10 de maig, 11 de juliol, 11 de juny, 11 de març, 1142, 13 d'abril, 13 de desembre, 14 de juliol, 15 de juny, 15 de novembre, 1514, 16 de desembre, 16 de maig, 16 de setembre, 17 d'octubre, 17 de juliol, 17 de juny, 17 de març, 17 de novembre, 1747, 18 de novembre, 1836, 1847, 1891, 19 de juliol, 19 de juny, 1913, 1919, 1920, 1921, 1922, 1923, 1924, 1925, 1927, 1930, 1932, 1937, 1941, 1946, 1947, 1950, 1956, 1958, 1961, 1964, 1965, 1966, 1968, 1970, 1971, 1972, 1974, 1975, 1980, 1987, 1989, 1991, 1992, 1997, 2 de setembre, 20 de desembre, 2009, 21 de juny, 22 de desembre, 22 de gener, 22 de març, 23 d'agost, 24 d'abril, 24 de desembre, 24 de juny, 25 d'agost, 25 de juliol, 28 d'octubre, 29 de juny, 29 de març, 29 de setembre, 3 d'abril, 3 d'octubre, 3 de març, 30 de juliol, 31 de març, 4 de març, 5 de maig, 6 de setembre, 7 d'octubre, 7 de juliol, 8 de febrer, 9 de febrer, 9 de setembre.