Taula de continguts
477 les relacions: Abat Oliba, Agustí Charles i Soler, Agustí Grau i Huguet, Alícia de Larrocha i de la Calle, Alban Berg, Albert Sardà i Pérez-Bufill, Alemanya, Amadeu Vives i Roig, Amèrica, An Der Beat, Anímic, Andrés Lewin-Richter, Anglaterra, Anglès, Anna Bofill Levi, Anselm Viola i Valentí, Antífona, Antònia Font, Antiga Grècia, Anton Webern, Antoni Nicolau i Parera, Antoni Soler i Ramos, Arnold Schönberg, Arpa, Arxillaüt, Arxiu Comarcal del Bages, Astrud, Aulos, Ausiàs March, Avantguardisme, Avinyó, Ígor Stravinski, Àngel Cerdà, Ària (música), Balada, Balago, Ball, Ball rodó, Baltasar Samper i Marquès, Barcelona, Barroc, Bartolomé Escobedo, Bartomeu Càrceres, Bartomeu Marí i Ribas, Basílica del Pilar, Bèlgica, Béla Bartók, BCore Disc, Beef, Benet Brell, ... Ampliar l'índex (427 més) »
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Veure Història de la música catalana і Abat Oliba
Agustí Charles i Soler
Agustí Charles Soler (Manresa, 12 de juliol de 1960) és un compositor català, doctor en Historia de l'Art, catedràtic de composició al Conservatori Superior de Música de Saragossa i professor de composició a l'Escola Superior de Música de Catalunya.
Veure Història de la música catalana і Agustí Charles i Soler
Agustí Grau i Huguet
Agustí Grau i Huguet (Alforja, Baix Camp, 1893 - 1964) fou un compositor català.
Veure Història de la música catalana і Agustí Grau i Huguet
Alícia de Larrocha i de la Calle
Alícia de Larrocha i de la Calle (Barcelona, 23 de maig de 1923 - Barcelona, 25 de setembre del 2009) fou una pianista i compositora catalana, considerada una de les millors pianistes de la seva generació.
Veure Història de la música catalana і Alícia de Larrocha i de la Calle
Alban Berg
, nom complet Alban Maria Johannes Berg, fou un compositor austríac.
Veure Història de la música catalana і Alban Berg
Albert Sardà i Pérez-Bufill
Albert Sardà i Pérez-Bufill (Barcelona, 1943) és un compositor català.
Veure Història de la música catalana і Albert Sardà i Pérez-Bufill
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Història de la música catalana і Alemanya
Amadeu Vives i Roig
MNAC) Amadeu Vives i Roig (Collbató, el Baix Llobregat, 18 de novembre de 1871 - Madrid, 2 de desembre de 1932) fou un compositor i escriptor català, conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar les sarsueles Doña Francisquita i Bohemios, considerades com unes de les cimeres del gènere.
Veure Història de la música catalana і Amadeu Vives i Roig
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Història de la música catalana і Amèrica
An Der Beat
David Nicolau (Palafrugell, 1973), més conegut pel nom artístic An Der Beat, és un músic i punxadiscos català.
Veure Història de la música catalana і An Der Beat
Anímic
Anímic és un grup musical de gènere dark−folk−pop.
Veure Història de la música catalana і Anímic
Andrés Lewin-Richter
Andrés Lewin-Richter Ossiander (Miranda de Ebro, Burgos, Espanya, 1937) és enginyer industrial i compositor musical.
Veure Història de la música catalana і Andrés Lewin-Richter
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Història de la música catalana і Anglaterra
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Història de la música catalana і Anglès
Anna Bofill Levi
Anna Bofill Levi (Barcelona, 25 d'abril de 1944) és una compositora, pianista i arquitecta catalana.
Veure Història de la música catalana і Anna Bofill Levi
Anselm Viola i Valentí
Pere Viola i Valentí, fou un compositor i pedagog musical català de l'escola de Montserrat.
Veure Història de la música catalana і Anselm Viola i Valentí
Antífona
Pàgina de l'antifonari de León, que conté antífones de la litúrgia mossàrab en notació neumàtica també mossàrab Una antífona (del grec antiphonê, que vol dir «que respon a◄5) és la tornada, sovint breu i habitualment cantada, que es fa abans i després d'un salm, o més rarament, entre les estrofes d'un himne.
Veure Història de la música catalana і Antífona
Antònia Font
Pau Debon signant un autògraf el 2001 Joan Roca tocant en directe a Gandia Antònia Font és un grup de música mallorquí, fundat el 1997, que es caracteritza per la seva música festiva i per les seves lletres humorístiques i fantasioses.
Veure Història de la música catalana і Antònia Font
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Història de la música catalana і Antiga Grècia
Anton Webern
Anton Webern (Viena, 3 de desembre de 1883 - Mittersill, Salzburg, 15 de setembre de 1945) fou un compositor austríac.
Veure Història de la música catalana і Anton Webern
Antoni Nicolau i Parera
Antoni Nicolau i Parera (Barcelona, 8 de juny de 1858 En la inscripció del registre el cognom de la mare apareix com a Perera. - 26 de febrer de 1933) fou compositor i director d'orquestra, una figura clau del renaixement musical català del i XX i forjador de l'escola coral catalana moderna.
Veure Història de la música catalana і Antoni Nicolau i Parera
Antoni Soler i Ramos
Antoni Soler i Ramos, també conegut com a Pare Soler (Olot, Garrotxa, batejat el 3 de desembre de 1729 – El Escorial, Castella, 20 de desembre de 1783), fou un compositor i organista català, un dels màxims representants de la música per a teclat de la península Ibèrica a finals del Barroc i principis del Classicisme.
Veure Història de la música catalana і Antoni Soler i Ramos
Arnold Schönberg
, de nom complet Arnold Franz Walter SchönbergLa forma anglesa de Schönberg, Schoenberg, va ser adoptada oficialment quan va deixar Europa i es va retrobar amb el judaisme el 1933fou un compositor austríac nacionalitzat estatunidenc.
Veure Història de la música catalana і Arnold Schönberg
Arpa
L'arpa és un instrument de corda pinçada, composta per un marc ressonant i una sèrie variable de cordes tensades entre la secció inferior i la superior.
Veure Història de la música catalana і Arpa
Arxillaüt
Detall de l'Arxillaüt Tieffenbrucker, Magnus, del Museu de la Música de Barcelona Larxillaüt és un instrument musical de corda polsada que prové del llaüt, igual que la tiorba i la cítara.
Veure Història de la música catalana і Arxillaüt
Arxiu Comarcal del Bages
L'Arxiu Comarcal del Bages, conegut amb l'acrònim ACBG, és el principal arxiu i fons de documentació de la comarca del Bages.
Veure Història de la música catalana і Arxiu Comarcal del Bages
Astrud
Astrud és un grup de música pop de Barcelona, format per Manolo Martínez (veu, guitarra i teclats) i Genís Segarra (teclats i programacions, també al grup de música electrònica Hidrogenesse) a Barcelona l'any 1995.
Veure Història de la música catalana і Astrud
Aulos
Laulos (en grec antic αὐλός) és un instrument musical de vent de fusta.
Veure Història de la música catalana і Aulos
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Veure Història de la música catalana і Ausiàs March
Avantguardisme
Lavantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals.
Veure Història de la música catalana і Avantguardisme
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Veure Història de la música catalana і Avinyó
Ígor Stravinski
, nom complet amb patronímic Ígor Fiódorovitx Stravinski,fou un compositor rus, posteriorment nacionalitzat francès (1934) i estatunidenc (1945).
Veure Història de la música catalana і Ígor Stravinski
Àngel Cerdà
Angel Cerdà (Oviedo, 1924 - Barcelona el 27 de novembre de 2010) Destaca tant per les obres instrumentals com per les vocals.
Veure Història de la música catalana і Àngel Cerdà
Ària (música)
Händel. Primera edició, Londres, 1719. Una ària (italià:; plural: ari, o àries en l'ús comú, forma diminutiva arietta, plural ariette, o en anglès simplement air) és una forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia expressiva executada per un cantant (però no sempre).
Veure Història de la música catalana і Ària (música)
Balada
Maria Wiik, "Balada" (1898) La balada és un gènere trobadoresc.
Veure Història de la música catalana і Balada
Balago
Balago és un grup català de música experimental procedents de la Garriga.
Veure Història de la música catalana і Balago
Ball
Un ball és una ordenació de moviments (coreografia) formant un tot determinat per a ésser ballat.
Veure Història de la música catalana і Ball
Ball rodó
El Ball rodó és el cant associat a una dansa de batre que antigament es feia servir a Catalunya.
Veure Història de la música catalana і Ball rodó
Baltasar Samper i Marquès
Baltasar Samper i Marquès (Palma, 3 de maig de 1888 - Ciutat de Mèxic, 18 de febrer de 1966) va ser un músic mallorquí, nascut a Mallorca.
Veure Història de la música catalana і Baltasar Samper i Marquès
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Història de la música catalana і Barcelona
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Veure Història de la música catalana і Barroc
Bartolomé Escobedo
fou un compositor espanyol del Renaixement.
Veure Història de la música catalana і Bartolomé Escobedo
Bartomeu Càrceres
Bartomeu Càrceres (Fl. 1546) va ser un compositor d'origen valencià vinculat als ducats de Calàbria i Gandia, reconegut especialment per la composició densalades.
Veure Història de la música catalana і Bartomeu Càrceres
Bartomeu Marí i Ribas
Bartomeu Marí i Ribas, (Sant Josep, Illa d'Eivissa, 1966) és un filòsof i promotor cultural eivissenc.
Veure Història de la música catalana і Bartomeu Marí i Ribas
Basílica del Pilar
El Pilar —o el Sant Temple Metropolità de Nostra Senyora del Pilar— és un destacat lloc de devoció catòlica a la ciutat de Saragossa.
Veure Història de la música catalana і Basílica del Pilar
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Història de la música catalana і Bèlgica
Béla Bartók
(IPA: ˈbeːlɒ ˈbɒrtoːk), fou un compositor i pianista hongarès, considerat, amb Zoltán Kodály, el compositor hongarès més important del.
Veure Història de la música catalana і Béla Bartók
BCore Disc
BCore Disc és un segell discogràfic català independent enfocat a la música hardcore punk i a la cultura DIY.
Veure Història de la música catalana і BCore Disc
Beef
Beef és una sèrie de televisió de comèdia i drama estatunidenca creada per Lee Sung Jin per a Netflix.
Veure Història de la música catalana і Beef
Benet Brell
variacions per a flauta, violí, violoncel i baixó de Benet Brell Benet Brell i Clos (Barcelona, 1786 - Montserrat, 1850) fou un mestre de capella, compositor, organista i monjo benedictí català de la primera meitat del.
Veure Història de la música catalana і Benet Brell
Benet Casablancas i Domingo
Benet Casablancas i Domingo (Sabadell, Vallès Occidental, 2 d'abril de 1956) és un compositor català.
Veure Història de la música catalana і Benet Casablancas i Domingo
Berenguer de Palou (trobador)
Berenguer de Palou (o Berenguer de Palol, o de Palazol) (segona meitat del) va ser un trobador català, del comtat del Rosselló.
Veure Història de la música catalana і Berenguer de Palou (trobador)
Biblioteca de Catalunya
La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.
Veure Història de la música catalana і Biblioteca de Catalunya
Brams
Brams és un grup de música rock de Berga en actiu entre 1990 i 2005, i des de 2010 fins a l'actualitat.
Veure Història de la música catalana і Brams
Brighton 64
Brighton 64 és un grup barceloní de power-pop format l'any 1981.
Veure Història de la música catalana і Brighton 64
Calella de Palafrugell
Calella de Palafrugell és una població del municipi baixempordanès de Palafrugell.
Veure Història de la música catalana і Calella de Palafrugell
Calendari romà
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.
Veure Història de la música catalana і Calendari romà
Camerata florentina
La Camerata florentina (en italià Camerata Fiorentina) o Camerata de' Bardi va ser un grup d'humanistes, músics, poetes i intel·lectuals de Florència a finals del Renaixement que estaven units sota el patrocini del comte Giovanni de' Bardi per discutir i guiar les tendències en les arts, especialment en la música i el drama.
Veure Història de la música catalana і Camerata florentina
Cançó galàctica
La Cançó galàctica, també música galàctica, és tota aquella música relativa o pertanyent a l'univers estètic creat per Jaume Sisa així com de certs cantautors contemporanis i posteriors a ell com Pau Riba, Quimi Portet, Adrià Puntí, Manel, Antònia Font, Eduard Canimas, Marc Parrot o Roger Mas.
Veure Història de la música catalana і Cançó galàctica
Cançoner del duc de Calàbria
El Cançoner del duc de Calàbria o Cançoner d'Uppsala, també conegut com a Cançoner de Venècia, és un llibre que conté villancets de l'època renaixentista, majoritàriament en castellà, tot i que també n'hi ha quatre en català, i un en gallec.
Veure Història de la música catalana і Cançoner del duc de Calàbria
Cant de la Sibil·la
El Cant de la Sibil·la o Senyal del Judici (nom que hi rep a l'Alguer) és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l'edat mitjana al sud d'Europa fins que al el Concili de Trento (1545-1563) va anar fent-lo desaparèixer.
Veure Història de la música catalana і Cant de la Sibil·la
Cant gregorià
XIV (''Graduale Aboense''). El cant gregorià és un tipus de música vocal monòdica, que té ritme lliure, és cantada sobre textos en llatí, és propi de la litúrgia cristiana, i que s'origina en l'alta edat mitjana.
Veure Història de la música catalana і Cant gregorià
Cantallops
Cantallops és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines.
Veure Història de la música catalana і Cantallops
Cantata
violins i el violoncel a la segona fila Una cantata és una composició musical vocal amb acompanyament instrumental, habitualment amb diversos moviments i sovint amb un cor.
Veure Història de la música catalana і Cantata
Carles Baguer i Mariner
Carles Baguer, conegut com a Carlets al seu temps, (Barcelona, març de 1768 – 29 de febrer de 1808;. Diccionario de la música. A-G (en castellà). Barcelona, Editorial Labor. 1954. vol.I. pp.161.) fou organista i compositor de la catedral de Barcelona.
Veure Història de la música catalana і Carles Baguer i Mariner
Carles Benavent Guinart
Carles Benavent Guinart (Barcelona, 1 de març de 1954) és un baixista i mandolista català.
Veure Història de la música catalana і Carles Benavent Guinart
Carles Guinovart i Rubiella
Carles Guinovart i Rubiella (Barcelona, 10 de març de 1941 - Barcelona, 1 d'octubre de 2019) fou un músic i compositor català.
Veure Història de la música catalana і Carles Guinovart i Rubiella
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Història de la música catalana і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Història de la música catalana і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Veure Història de la música catalana і Carlisme
Cartoixa d'Escaladei
La Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei fou fundada al per Alfons el Cast i fou la primera cartoixa de la Península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes.
Veure Història de la música catalana і Cartoixa d'Escaladei
Casset
Una casset La casset (del francès cassette, "capseta"), també anomenada cinta de casset, és un suport d'emmagatzematge de dades magnètic i analògic.
Veure Història de la música catalana і Casset
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Història de la música catalana і Castella
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Història de la música catalana і Castellà
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Història de la música catalana і Catalanisme
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Veure Història de la música catalana і Catalans
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Història de la música catalana і Català
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Història de la música catalana і Catalunya
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Història de la música catalana і Catedral de Barcelona
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Veure Història de la música catalana і Catedral de Girona
Catedral de la Seu d'Urgell
La catedral de la Seu d'Urgell, anomenada Catedral de Santa Maria d'Urgell o Catedral d'Urgell, és un temple catòlic dedicat a Santa Maria situat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), seu catedralícia del Bisbat d'Urgell i principal temple de la diòcesi.
Veure Història de la música catalana і Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Veure Història de la música catalana і Catedral de Tarragona
Catedral de Tortosa
La catedral de Tortosa és un edifici religiós de Tortosa que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre.
Veure Història de la música catalana і Catedral de Tortosa
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Veure Història de la música catalana і Catedral de València
Catedral de Vic
La catedral de Sant Pere Apòstol o catedral de Vic, enclavada al centre del recinte històric de la ciutat, és la seu de la diòcesi de Vic.
Veure Història de la música catalana і Catedral de Vic
César Franck
fou un compositor, pianista, organista i professor de música belga, naturalitzat francès el 1873, que va treballar a París durant la seva vida adulta.
Veure Història de la música catalana і César Franck
Còdex
Un còdex és un llibre antic escrit a mà durant l'edat mitjana.
Veure Història de la música catalana і Còdex
Cendrillon
Cendrillon és una òpera en quatre actes, amb música de Jules Massenet sobre un llibret francès d'Henri Cain.
Veure Història de la música catalana і Cendrillon
Cerverí de Girona
Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (1259-1285) fou un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i del seu fill Pere el Gran.
Veure Història de la música catalana і Cerverí de Girona
Cesari d'Arle
Cesari d'Arle (Chalon-sur-Saône, ca. 468 - Arle, 27 d'agost de 543) fou un eclesiàstic dels segles V i VI, monjo i escollir bisbe d'Arle el 502.
Veure Història de la música catalana і Cesari d'Arle
Classicisme
Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.
Veure Història de la música catalana і Classicisme
Claude Debussy
Achille-Claude Debussy (Saint-Germain-en-Laye, 22 d'agost de 1862 - París, 25 de març de 1918) fou un compositor francès, considerat un dels principals compositors del i el precursor de la música contemporània.
Veure Història de la música catalana і Claude Debussy
Clavicèmbal
El clavicèmbal o clavecí és un instrument musical de teclat de cordes polsades (a diferència del piano o el clavicordi, que són de cordes percudides).
Veure Història de la música catalana і Clavicèmbal
Cobla
Una cobla catalana l'any 1909 La cobla és una agrupació musical autòctona de Catalunya en la qual predominen els instruments de vent, que executen la música de diferents balls i danses tradicionals, en especial la sardana.
Veure Història de la música catalana і Cobla
Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa
La Col·legiata Basílica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, és l'edifici més emblemàtic del gòtic religiós manresà.
Veure Història de la música catalana і Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa
Completes
S'anomena completes, en la tradició cristiana d'hores canòniques, a la darrera pregària de la Litúrgia de les Hores, a primera hora de la nit, abans del descans.
Veure Història de la música catalana і Completes
Compositors Independents de Catalunya
D'esquerra a dreta: Robert Gerhard, Agustí Grau, Joan Gibert Camins, Eduard Toldrà, Manuel Blancafort, Baltasar Samper i Ricard Lamote de Grignon. Hi falta Frederic Mompou. (1931) Els Compositors Independents de Catalunya, o Grup dels vuit, fou un grup de compositors catalans integrat per Eduard Toldrà, Manuel Blancafort, Robert Gerhard, Ricard Lamote de Grignon, Frederic Mompou, Baltasar Samper, Agustí Grau i Joan Gibert Camins, noms als quals cal afegir-ne d'altres, com per exemple Jaume Pahissa i Jo o Cristòfor Taltabull.
Veure Història de la música catalana і Compositors Independents de Catalunya
Concepció Badia i Millàs
Concepció Badia i Millàs, també anomenada Conxita (Barcelona, 14 de novembre de 1897 - 2 de maig de 1975), fou una de les sopranos més destacades del, en el camp de la cançó culta i popular.
Veure Història de la música catalana і Concepció Badia i Millàs
Concili de Girona (517)
El concili de Girona de l'any 517 va ser un concili provincial dels bisbes de la província Tarraconense, en aquells temps sota domini del visigots del Regne de Tolosa.
Veure Història de la música catalana і Concili de Girona (517)
Concili de Tarragona
El Concili de Tarragona va ser un concili celebrat a Tarragona (Regne Visigot de Toledo) al novembre de 516.
Veure Història de la música catalana і Concili de Tarragona
Conductus
El conductus és, juntament amb l'organum, el motetus i l'hoquetus, una de les tres formes musicals més importants de l'ars antiqua (s. i). Es tracta d'un cant compost harmònicament per diferents melodies en llengua llatina que s'acostumava a cantar per a festes de gent rica i cultivada musicalment.
Veure Història de la música catalana і Conductus
Conservatori reial de Brussel·les
El Conservatori reial de Brussel·les és un Conservatori de música de nivell superior.
Veure Història de la música catalana і Conservatori reial de Brussel·les
Convent de Sant Agustí Vell
El convent de Sant Agustí Vell és un antic edifici religiós de l'Orde de Sant Agustí, situat al barri de la Ribera de Barcelona i catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Història de la música catalana і Convent de Sant Agustí Vell
Cornamusa
El cornamusaire, per Hendrick ter Brugghen (Segle XVII, Països Baixos) La cornamusa és un instrument musical aeròfon constituït per un bot petit de cuir que serveix de dipòsit d'aire.
Veure Història de la música catalana і Cornamusa
Cort (noblesa)
arcs de diafragma Representació de la rebuda dels reis catòlics a Colom al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol.
Veure Història de la música catalana і Cort (noblesa)
Cristóbal de Morales
Cristóbal de Morales (Sevilla, 2 de gener, de 1500 1512 – Màlaga, Marchena o Toledo, 1553) va ser un dels principals compositors polifonistes del Renaixement, figura de primer ordre de la música espanyola.
Veure Història de la música catalana і Cristóbal de Morales
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Història de la música catalana і Cristianisme
D.A.R.Y.L.
D.A.R.Y.L. és una pel·lícula estatunidenca de ciència-ficció dirigida per Simon Wincer estrenada el 1985, escrita per David Ambrose, Allan Scott i Jeffrey Ellis.
Veure Història de la música catalana і D.A.R.Y.L.
Dansa
Dos ballarins fent dansa contemporània La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos.
Veure Història de la música catalana і Dansa
David Padrós i Montoriol
David Padrós (Igualada, 1942 - Barcelona, 12 de febrer de 2016) va ser un compositor, pedagog, i pianista català.
Veure Història de la música catalana і David Padrós i Montoriol
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Veure Història de la música catalana і Dècada del 1970
Dècada del 1980
La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.
Veure Història de la música catalana і Dècada del 1980
Dècada del 1990
La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.
Veure Història de la música catalana і Dècada del 1990
Dídac Roca i Segrià
Dídac Roca i Segrià (Catalunya, - Poblet, Conca de Barberà, ?) fou compositor i mestre de capella català.
Veure Història de la música catalana і Dídac Roca i Segrià
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Veure Història de la música catalana і Desamortitzacions espanyoles
Dive Dibosso
Dive Dibosso és un productor musical català.
Veure Història de la música catalana і Dive Dibosso
Dodecafonisme
El dodecafonisme, del grec dodeka ('dotze') i fonos ('so'), també anomenat atonalisme organitzat, és una tècnica de composició en la qual es dona la mateixa importància a les dotze notes de l'escala cromàtica, a diferència d'altres sistemes en els quals hi ha una nota central i les altres compleixen relacions harmòniques o modals.
Veure Història de la música catalana і Dodecafonisme
Domènec Terradellas
Domènec Terradellas (Barcelona, batejat el 13 de febrer del 1713 - Roma, 20 de maig del 1751), va ser el més gran compositor d'òpera catalano-italià del.
Veure Història de la música catalana і Domènec Terradellas
Domenico Scarlatti
Giuseppe Domenico Scarlatti (Nàpols, 26 d'octubre de 1685 - Madrid, 23 de juliol de 1757) fou un compositor Italià del Barroc.
Veure Història de la música catalana і Domenico Scarlatti
Ducat d'Alba de Tormes
El ducat d'Alba de Tormes, anomenat de forma habitual ducat d'Alba, és un títol nobiliari hereditari espanyol, atorgat originalment per Enric IV de Castella a García Álvarez de Toledo el 1472.
Veure Història de la música catalana і Ducat d'Alba de Tormes
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Història de la música catalana і Edat mitjana
Eduard Toldrà i Soler
Eduard Toldrà i Soler (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 7 d'abril del 1895 - Barcelona, 31 de maig del 1962) fou un músic i compositor català, una de les figures més importants de la música catalana de mitjan.
Veure Història de la música catalana і Eduard Toldrà i Soler
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític.
Veure Història de la música catalana і Educació
Efecte foehn
'''Efecte Föhn'''. L'orografia obliga la massa d'aire a ascendir, condensant el vapor d'aigua i donant lloc a pluges. A sotavent l'aire, ja sec, descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica i la temperatura. L'efecte foehn (de vegades Föhn) és el terme internacional amb què és conegut el traganeu o fogony, un vent càlid i sec que bufa a sotavent d'una serralada i fa augmentar la temperatura i disminuir la humitat relativa.
Veure Història de la música catalana і Efecte foehn
El Escorial
L'Escorial també en espanyol i oficialment El Escorial, conegut en el com El Escurial, és un municipi de la Comunitat de Madrid.
Veure Història de la música catalana і El Escorial
El giravolt de maig
El giravolt de maig és una òpera còmica d'Eduard Toldrà, amb llibret de Josep Carner i figurins de Xavier Nogués.
Veure Història de la música catalana і El giravolt de maig
El Guincho
El Guincho (nom real, Pablo Díaz-Reixa Díaz) és un músic nascut a Las Palmas de Gran Canaria i establert a Barcelona.
Veure Història de la música catalana і El Guincho
El Maestro
''El Maestro''. El Libro de música de vihuela de mano intitulado El Maestro, també conegut simplement com a El Maestro, és un llibre de peces per a virola sola i virola de cant, publicat el 1536 a València, pel compositor i virolista Lluís del Milà.
Veure Història de la música catalana і El Maestro
Elionor de Castella i de Portugal
, fou infanta de Castella i reina d'Aragó (1328-1336).
Veure Història de la música catalana і Elionor de Castella i de Portugal
Els Pets
Els Pets és un grup de rock català i pop rock originari del poble de Constantí.
Veure Història de la música catalana і Els Pets
Els Pirineus
Els Pirineus és una òpera catalana en tres quadres i un pròleg composta per Felip Pedrell, amb llibret basat en la trilogia Els Pirineus de Víctor Balaguer (1893), estrenada al Gran Teatre del Liceu el 1902 en italià, tal com era costum.
Veure Història de la música catalana і Els Pirineus
Els segadors
Enregistrament instrumental de l'himne Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya.
Veure Història de la música catalana і Els segadors
Emmanuel Gònima
Emmanuel Gònima (Lleida, 1712 – Girona, 27 de febrer de 1792) fou un mestre de capella i compositor català.
Veure Història de la música catalana і Emmanuel Gònima
Enric Granados i Campiña
Enric Granados i Campiña, amb el nom de naixement de Pantaleón Enrique Joaquín Granados Campiña (Lleida, el Segrià, 27 de juliol de 1867 – canal de la Mànega, 24 de març de 1916) fou un compositor i pianista català.
Veure Història de la música catalana і Enric Granados i Campiña
Enric Morera i Viura
Enric Morera i Viura (Barcelona, 22 de maig de 1865 - 11 de març de 1942) fou un compositor català prolífic, que va escriure mig centenar de partitures per a l'escena, nombroses obres simfòniques i poemes corals, concerts i una missa de rèquiem, encara que sobretot és conegut per les seves sardanes, cinquanta-sis per a cobla i un nombre més reduït, però d'un caràcter encara més personal, per a cor, entre les quals La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges i L'Empordà.
Veure Història de la música catalana і Enric Morera i Viura
Ensalada
L'ensalada és una composició musical polifònica, d'estil madrigalesc formada d'elements heterogenis.
Veure Història de la música catalana і Ensalada
Escola de Montserrat
L'Escola de Montserrat, o Escola montserratina, fou una escola de música sorgida entorn del monestir de Montserrat.
Veure Història de la música catalana і Escola de Montserrat
Escolania de Montserrat
LEscolania de Montserrat és el cor de nois de veus blanques del Monestir de Montserrat.
Veure Història de la música catalana і Escolania de Montserrat
Estanislau Mateu Valls
Estanislau Mateu Valls (Barcelona 3 d'octubre de 1877 - Reus 11 de febrer de 1973) va ser pianista, compositor i director de l'Orfeó de Sants i de l'Orfeó Reusenc.
Veure Història de la música catalana і Estanislau Mateu Valls
Eusebi de Cesarea
va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.
Veure Història de la música catalana і Eusebi de Cesarea
Euterpe
En la mitologia grega, Euterpe (en grec Ευτέρπη, «la molt agradable», «la d'agradable geni »o «la de bon ànim») és la musa de la música, especialment protectora de l'art de tocar la flauta.
Veure Història de la música catalana і Euterpe
Expressionisme
d'Ernst Ludwig Kirchner, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc.
Veure Història de la música catalana і Expressionisme
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Veure Història de la música catalana і Felip III de Castella
Felip Pedrell i Sabaté
Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, Baix Ebre, 19 de febrer de 1841 - Barcelona, 19 d'agost de 1922) fou un compositor, pedagog musical, musicòleg, professor i crític musical català, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya al.
Veure Història de la música catalana і Felip Pedrell i Sabaté
Felip Rodríguez
Felip Rodríguez (Madrid, 1 de maig de 1760 - Madrid, 1815) fou un músic navarrès.
Veure Història de la música catalana і Felip Rodríguez
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Història de la música catalana і Ferran el Catòlic
Ferran Sor i Muntades
fou un guitarrista i compositor català.
Veure Història de la música catalana і Ferran Sor i Muntades
Festes modernistes de Sitges
Portada del llibre del certamen literari de les festes modernistes Festes modernistes de Sitges fou el nom donat al conjunt dels cinc actes culturals promoguts per Santiago Rusiñol i celebrats a Sitges del 1892 al 1899.
Veure Història de la música catalana і Festes modernistes de Sitges
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Veure Història de la música catalana і Flandes
Folk
Folk (de l'anglès folk, poble) és un estil de música que parteix de la música popular i tradicional per arranjar-la.
Veure Història de la música catalana і Folk
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Història de la música catalana і França
Francesc Alió i Brea
Francesc Alió i Brea (Barcelona, 27 de març de 1862 - Barcelona, 31 de març de 1908) fou un compositor i pianista català.
Veure Història de la música catalana і Francesc Alió i Brea
Francesc Andreví i Castellar
Francesc Xavier Andreví i Castellar o Castellà (Sanaüja, Segarra, 16 de novembre del 1786 - Barcelona, 23 de novembre del 1853) fou un prevere i compositor català.
Veure Història de la música catalana і Francesc Andreví i Castellar
Francesc Espelt
Francesc Espelt (Barcelona, ? - Manresa, 22 d' agost de 1712) fou un mestre de capella, organista i compositor català.
Veure Història de la música catalana і Francesc Espelt
Francesc Manalt
Francesc Manalt (1710-1759) fou un compositor català, músic de la Capella reial a Madrid.
Veure Història de la música catalana і Francesc Manalt
Francesc Mariner
Francesc Mariner (gener del 1720 – Barcelona, 10 de desembre del 1789) va ser un organista i compositor català.
Veure Història de la música catalana і Francesc Mariner
Francesc Parera i Planet
Francesc Parera i Planet (1857) va ser un teixidor de seda i cooperativista nascut a Canet de Mar.
Veure Història de la música catalana і Francesc Parera i Planet
Francesc Pujols i Morgades
Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 11 d'agost de 1882 - Martorell, 13 de febrer de 1962) fou un escriptor i filòsof català.
Veure Història de la música catalana і Francesc Pujols i Morgades
Francesc Taverna i Bech
Francesc Taverna - Bech (Barcelona, 16 d'abril de 1932 - 16 d'abril de 2010) era un compositor i crític musical català.
Veure Història de la música catalana і Francesc Taverna i Bech
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Veure Història de la música catalana і Francesco Petrarca
Francisco Guerrero
Francisco Guerrero (Sevilla, 4 d'octubre de 1528 - 8 de novembre de 1599) és, al costat de Tomás Luis de Victoria i Cristóbal de Morales, un dels grans noms de la música sacra espanyola del Renaixement i amb això, un dels majors compositors espanyols de tots els temps.
Veure Història de la música catalana і Francisco Guerrero
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Història de la música catalana і Franquisme
Frederic Mompou i Dencausse
Frederic Mompou i DencausseTotes les inscripcions antigues relacionades amb el matrimoni Mompou-Dencausse i dels naixements dels 3 fills del matrimoni porten el cognom escrit com a Mompón, no com a Mompou.
Veure Història de la música catalana і Frederic Mompou i Dencausse
Gabriel de Borbó
Gabriel de Borbó i de Saxònia (Portici, 12 de maig de 1752 - San Lorenzo de El Escorial, 23 de novembre de 1788) va ser infant d'Espanya.
Veure Història de la música catalana і Gabriel de Borbó
Gabriel Fauré
Gabriel Urbain Fauré (Pàmies, França, 12 de maig de 1845 - París, 4 de novembre de 1924) va ser un compositor, pedagog, organista i pianista francès.
Veure Història de la música catalana і Gabriel Fauré
Gabriel Manalt i Domènech
Gabriel Manalt i Domènech -citat incorrectament com a MenaltEl seu cognom, per les vacil·lacions ortogràfiques de l'època, s'ha escrit també Manald i Menald.
Veure Història de la música catalana і Gabriel Manalt i Domènech
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Història de la música catalana і Gàl·lia
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Història de la música catalana і Generalitat de Catalunya
Gijón
Gijón (en asturià Xixón i oficialment Gijón/Xixón) és una ciutat i conceyu de la costa cantàbrica al Principat d'Astúries (Espanya).
Veure Història de la música catalana і Gijón
Giovanni Boccaccio
Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.
Veure Història de la música catalana і Giovanni Boccaccio
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Història de la música catalana і Girona
Glissando
''Glissando'' Glissando (normalment s'empra el plural italià: glissandi) és un ornament musical que consisteix en: o bé a un desplaçament continu de to d'una nota a una altra, o bé a una escala incidental (o escala cromàtica, és a dir, apujant un mig to, p.
Veure Història de la música catalana і Glissando
Gossos
Gossos és un grup de rock català creat el 1993 a Manresa que destaca per la seva música totalment acústica, només amb guitarres i baix, sense percussions fins al 2002, any en què es va afegir la bateria i va iniciar una electrificació del seu so.
Veure Història de la música catalana і Gossos
Gran Teatre del Liceu
El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Història de la música catalana і Gran Teatre del Liceu
Gremi
''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.
Veure Història de la música catalana і Gremi
Griffi
Javier Plaza, més conegut com a Griffi, és un DJ i productor musical català, nascut a Terrassa (Vallès Occidental) el 1973.
Veure Història de la música catalana і Griffi
Grunge
El moviment grunge forma part del gènere de música alternativa, nascuda a finals dels anys 80 a Seattle (també és conegut com el so de Seattle).
Veure Història de la música catalana і Grunge
Grup de Folk
El Grup de Folk va ser una agrupació de cantants, conjunts i animadors musicals que entre els anys 1967 i 1968 es van organitzar com a alternativa més o menys popular i festiva als Setze Jutges, dins el moviment de la Nova Cançó a la ciutat de Barcelona.
Veure Història de la música catalana і Grup de Folk
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Història de la música catalana і Guerra Civil espanyola
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Història de la música catalana і Guerra de Successió Espanyola
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Història de la música catalana і Guerra del Francès
Guillaume de Machaut
La Natura ofereix a '''Machaut''' (el de la dreta) tres infants: Sentit, Retòrica i Música(Miniatura del segle XIV). Guillaume de Machaut (c. 1300-1377), de vegades escrit Machault, va ser el més cèlebre escriptor i compositor francès del.
Veure Història de la música catalana і Guillaume de Machaut
Guillem de Berguedà
Guillem de Berguedà a cavall; cançoner A Guillem de Berguedà amb dues dames; BnF ms. 854 fol. 192v, cançoner I L'única torre que resta del castell de Montmajor. Actualment només queden escassos vestigis dels antics castells de Guillem de Berguedà.
Veure Història de la música catalana і Guillem de Berguedà
Guillem de Cabestany
Guillem de Cabestany s'allunya cavalcant en aquesta miniatura d'un cançoner; BnF ms. 854 fol. 105v Guillem de Cabestany (ca. 1162 – ca. 1212) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador català especialment famós per la seva vida literària, tot i que no es coneixen gaires detalls contrastables de la seva vida real, en la qual la seva dama fou Saurimonda de Navata.
Veure Història de la música catalana і Guillem de Cabestany
Guitarra
La guitarra o guiterra (en mallorquí, menorquí i alguerès) és un instrument musical de corda, compost d'una caixa de fusta -d'una forma que recorda el nombre vuit-, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis cordes i un mànec, damunt el qual hi ha el diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts.
Veure Història de la música catalana і Guitarra
Harmònic
Els harmònics es poden utilitzar per les mates, la música… nodes d'una corda vibrant són harmònics 250x250px Un harmònic és qualsevol membre d'una sèrie harmònica.
Veure Història de la música catalana і Harmònic
Harmonia musical
L'harmonia (del llatí harmonia) musical és tot el que es relaciona amb els sons simultanis (acords).
Veure Història de la música catalana і Harmonia musical
Havanera
Reprodueix Lhavanera és un gènere musical dels denominats d'anada i tornada, que té el seu origen durant el a Cuba, en la contradansa.
Veure Història de la música catalana і Havanera
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Veure Història de la música catalana і Hèrcules
Higini Anglès i Pàmies
fou un capellà i musicòleg català.
Veure Història de la música catalana і Higini Anglès i Pàmies
Himne
Un himne és un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religió, igual que l'oda, expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació.
Veure Història de la música catalana і Himne
Hip-hop
El hip-hop és un moviment artístic, cultural, urbà, juvenil i transgressor que va néixer a principi de la dècada del 1970 entre les comunitats afroamericanes i hispanoparlants del barri sud del Bronx, de Nova York.
Veure Història de la música catalana і Hip-hop
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Història de la música catalana і Hispània
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Història de la música catalana і Hongria
Ignaz Pleyel
Ignaz Josef Pleyel (Ruppersthal, 18 de juny de 1757 - París, 14 de novembre de 1831) va ser un compositor austríac del període clàssic.
Veure Història de la música catalana і Ignaz Pleyel
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Veure Història de la música catalana і Imperi Carolingi
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Veure Història de la música catalana і Imperi Romà d'Occident
Indie
Actuació musical ''indie'' l'any 1992 Indie (abreviació del mot independent en anglès) és qualsevol dels diversos gèneres, panorames, subcultures i atributs estilístics i culturals, caracteritzats per una independència dels corrents musicals més estesos (real o percebuda), com ara el pop comercial, amb un enfocament autònom i un cert nivell de plantejament fes-ho tu mateix.
Veure Història de la música catalana і Indie
Institut Francès de Barcelona
LInstitut Francès de Barcelona (IFB) és un institució educativa fundada a Barcelona el 1921 per Ernest Merimée, degà de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, a partir de l'Alliance Française à Barcelone i de les escoles franceses Ferdinand de Lesseps i grup escolar francès Carrer Sepúlveda, fundades el 1898.
Veure Història de la música catalana і Institut Francès de Barcelona
Isaac Albéniz i Pascual
Isaac Albéniz (Camprodon, el Ripollès, 29 de maig de 1860 - Cambo-les Bains, Aquitània (França), 18 de maig de 1909) va ser un compositor i intèrpret de piano català de renom internacional.
Veure Història de la música catalana і Isaac Albéniz i Pascual
Isidre Escorihuela
Isidre Escorihuela, o Escorigüela en grafia de l'època, (Alacant, mitjans del – març del 1723) fou un compositor valencià de l’època del Barroc.
Veure Història de la música catalana і Isidre Escorihuela
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Història de la música catalana і Itàlia
Jacint Boada i Casanoves
Jacint Boada i Casanoves (Terrassa, 1772 - Montserrat, 1859) fou un mestre de capella, organista, compositor i monjo benedictí català de la primera meitat del.
Veure Història de la música catalana і Jacint Boada i Casanoves
Jacob Senleches
Jacob Senleches, també conegut com a Jacomí va ser un compositor franc - flamenc de finals del segle XIV i començament del.
Veure Història de la música catalana і Jacob Senleches
Jaume Balius i Vila
Jaume Balius i Vila (Barcelona, 1750 - Còrdova, 1822) fou un compositor i mestre de capella català.
Veure Història de la música catalana і Jaume Balius i Vila
Jaume Pahissa i Jo
Jaume Pahissa i Jo (Barcelona, 8 d'octubre del 1880 - Buenos Aires, l'Argentina, 27 d'octubre del 1969) fou un compositor i director d'orquestra català.
Veure Història de la música catalana і Jaume Pahissa i Jo
Jaume Sisa i Mestres
, conegut simplement com a Sisa, és un músic i cantautor català, autor de la cançó Qualsevol nit pot sortir el sol, la seva obra més emblemàtica, inclosa al disc homònim de 1975.
Veure Història de la música catalana і Jaume Sisa i Mestres
Jazz
El jazz és un estil musical nascut a Nova Orleans (Louisiana, Estats Units d'Amèrica) a principis de la dècada del 1900, on es barreja una rítmica pròpia dels afroamericans dels Estats Units (blues, principalment, però també les work songs, el ragtime, les cançons dels "Minstrels") amb una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer (trompeta, corneta, clarinet, trombó, tuba, baix, bombo i platerets).
Veure Història de la música catalana і Jazz
Jazz fusió
En la música, es denomina la fusió a la "conjunció de dos o més estils diferents, per produir una forma única i identificable per separat d'ells", segons la clàssica definició de Clayton i Gammond.
Veure Història de la música catalana і Jazz fusió
Jep Nuix
Josep Nuix i Julibert, més conegut com a Jep Nuix, (Barcelona 23 de setembre de 1955 - ibídem, 26 d'abril de 1998) fou un compositor i flautista català.
Veure Història de la música catalana і Jep Nuix
Joan Balcells i Garcia
Joan Balcells i Garcia (Barcelona, 2 de gener de 1882 - 26 de maig de 1972) fou un compositor de música per a teatre líric, coral, i sardanes; i fou fundador de l'Orfeó Gracienc.
Veure Història de la música catalana і Joan Balcells i Garcia
Joan Baptista Cabanilles
Joan Baptista Josep Cabanilles (batejat a Algemesí el 6 de setembre de 1644 - València, 29 d'abril de 1712) va ser un organista i compositor valencià de música barroca.
Veure Història de la música catalana і Joan Baptista Cabanilles
Joan Baptista Comes
Joan Baptista Comes (València, ca. 1582 - 1643) fou un compositor valencià del Barroc, mestre de capella de Lleida i de València.
Veure Història de la música catalana і Joan Baptista Comes
Joan Baseia
Joan Baseia, o Joan Basea (Mataró, - ?) fou un compositor, organista (1680-1695) i mestre de capella (1671-1676, 1678-1680), de la catedral de Vic (1679).
Veure Història de la música catalana і Joan Baseia
Joan Brossa i Cuervo
fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia.
Veure Història de la música catalana і Joan Brossa i Cuervo
Joan Brudieu
Joan Brudieu (diòcesi de Llemotges,1520 - Seu d'Urgell, el 1591) és considerat un dels millors músics de tot el Renaixement català.
Veure Història de la música catalana і Joan Brudieu
Joan Carles i Amat
Joan Carles i Amat (Monistrol de Montserrat, Bages, 1572 - 10 de febrer de 1642) fou un escriptor, metge i guitarrista català.
Veure Història de la música catalana і Joan Carles i Amat
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Veure Història de la música catalana і Joan el Caçador
Joan Gibert Camins
va ser un pianista, clavecinista, compositor i pedagog català.
Veure Història de la música catalana і Joan Gibert Camins
Joan Guinjoan Gispert
Joan Guinjoan Gispert (Riudoms, el Baix Camp, 28 de novembre de 1931 - Barcelona, 1 de gener de 2019) va ser un compositor català de música contemporània.
Veure Història de la música catalana і Joan Guinjoan Gispert
Joan III de Portugal
Joan III de Portugal, dit el Piadós (Lisboa, 1502 - ibíd., 1557) fou rei de Portugal (1521-1557).
Veure Història de la música catalana і Joan III de Portugal
Joan Lluís Moraleda i Perxachs
Joan Lluís Moraleda i Perxachs (Santa Maria de Palautordera, 26 d'abril del 1943) és un compositor català, centrat especialment en la música per a cobla.
Veure Història de la música catalana і Joan Lluís Moraleda i Perxachs
Joan Maragall i Gorina
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.
Veure Història de la música catalana і Joan Maragall i Gorina
Joan Marc
Joan Marc, alguns cops citat com a Joan March, Joan Marquès o Joan March i March, (Arbeca, Garrigues, 1582 - Montserrat, 1658), va ser un monjo benedictí, mestre d'escolania, compositor i organista català.
Veure Història de la música catalana і Joan Marc
Joan Miró i Ferrà
Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.
Veure Història de la música catalana і Joan Miró i Ferrà
Joan Pau Pujol
Joan Pau Pujol (Mataró, Maresme, 1570 - Barcelona, 17 de maig de 1626), va ser un compositor i organista català del Renaixement i del primer Barroc.
Veure Història de la música catalana і Joan Pau Pujol
Joan Pusalgues
Joan Pusalgues (Gombreny, 1690 - Sant Joan de les Abadesses, 1770) fou mestre de capella, compositor i organista català.
Veure Història de la música catalana і Joan Pusalgues
Joan Rossell i Argelagós
Joan Rossell i Argelagós (Barcelona, 1-IV-1724 - Toledo, 30-III-1780) fou un compositor català i mestre de capella de diferents centres musicals del territori hispànic.
Veure Història de la música catalana і Joan Rossell i Argelagós
Joan Salvat-Papasseit
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacte.
Veure Història de la música catalana і Joan Salvat-Papasseit
Joan Tolosa i Noguera
Joan Tolosa i Noguera (Barcelona, 1818 - ibidem, 31 de gener de 1890) va ser un músic català que va sobresortir com a compositor, violinista i director.
Veure Història de la música catalana і Joan Tolosa i Noguera
Joan Verdalet
Joan Verdalet (Olot, 1632 – Girona, 5 de març del 1691) va ser organista i compositor.
Veure Història de la música catalana і Joan Verdalet
Joan Vilà (músic)
va ser un organista català del.
Veure Història de la música catalana і Joan Vilà (músic)
Joaquim Homs i Oller
Joaquim Homs i Oller (Barcelona, 21 d'agost de 1906 - 9 de setembre de 2003) fou un compositor català.
Veure Història de la música catalana і Joaquim Homs i Oller
Joglar
cantigues d'Alfons X el Savi Un joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles i. Habitualment, no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars.
Veure Història de la música catalana і Joglar
Jordi Cervelló i Garriga
Jordi Cervelló i Garriga (Barcelona, 18 d'octubre de 1935 - Figueres, 2 de setembre de 2022) va ser un compositor català.
Veure Història de la música catalana і Jordi Cervelló i Garriga
Jordi Codina i Rodríguez
Jordi Codina i Rodríguez (Barcelona, 27 d'abril del 1982) és exfutbolista professional català que jugava a la demarcació de porter.
Veure Història de la música catalana і Jordi Codina i Rodríguez
Jordi Rossy
Jordi (o Jorge) Rossy neix el 1964 a Barcelona en el si d'una família de tradició musical.
Veure Història de la música catalana і Jordi Rossy
Josep Anselm Clavé i Camps
Panteó de Josep Anselm Clavé al Cementiri de Poblenou Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 – 24 de febrer de 1874) fou un polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu.
Veure Història de la música catalana і Josep Anselm Clavé i Camps
Josep Antoni Martí
també conegut com a Josep Martí, va ser mestre de capella,compositor i pedagog català.
Veure Història de la música catalana і Josep Antoni Martí
Josep Carcoler i Gomis
Portada manuscrita de '''Josep Carcoler''' Josep Carcoler i Gomis (Cornudella de Montsant, 1698 – Olot, 27 d'octubre del 1776) fou un compositor català, mestre de capella a Sant Esteve d'Olot de 1739 a 1775.
Veure Història de la música catalana і Josep Carcoler i Gomis
Josep Casanovas i Marca
Josep Casanovas i Marca (Reus, 30 de març del 1927 - 5 de febrer del 2023) fou un músic, pianista, mestre i compositor català.
Veure Història de la música catalana і Josep Casanovas i Marca
Josep Duran i Pejoán
Josep Duran i Pejoán (Cadaqués, Alt Empordà, cap al 1730 - Barcelona, 24 de gener de 1802) fou un compositor d'òpera i música religiosa català que es va moure entre el Barroc i el Classicisme.
Veure Història de la música catalana і Josep Duran i Pejoán
Josep Fàbrega (músic)
contradanses que Josep Fàbrega va compondre per al carnestoltes de Barcelona de l'any 1768 Josep Fàbrega (? - Barcelona, vers 1791) fou un violinista i compositor català de la segona meitat del, amb les seves composicions es mostrà com un dels pioners del simfonisme català d'aquella època.
Veure Història de la música catalana і Josep Fàbrega (músic)
Josep Ferrer i Beltran
Josep Ferrer i Beltran (Mequinensa, 1745 – Oviedo, 16 de gener del 1815) va ser un religiós organista i compositor.
Veure Història de la música catalana і Josep Ferrer i Beltran
Josep Gallés i Salabert
Josep Gallés i Salabert (Castellterçol, 20 d'agost del 1758 – Vic, 24 de desembre del 1836) va ser organista, clavicembalista i compositor.
Veure Història de la música catalana і Josep Gallés i Salabert
Josep Maria Mestres Quadreny
Josep Maria Mestres Quadreny (Manresa, Bages, 4 de març de 1929 - Barcelona, 18 de gener de 2021) fou un compositor català.
Veure Història de la música catalana і Josep Maria Mestres Quadreny
Josep Maria Ventura i Casas
Josep Maria Ventura i Casas (Alcalá la Real, Jaén, 2 de febrer de 1817 - Figueres, Alt Empordà, 24 de març de 1875), conegut popularment amb el nom de Pep Ventura, fou un músic i compositor que consolidà la sardana llarga i reformà la cobla donant-li amplitud.
Veure Història de la música catalana і Josep Maria Ventura i Casas
Josep Pons i Pons
Josep Pons i Pons (Girona, 1768 – València, 12 d'agost de 1818) fou un compositor i mestre de diferents capelles amb una gran influència a Catalunya durant les primeres dècades del.
Veure Història de la música catalana і Josep Pons i Pons
Josep Reig
Josep Reig (Peratallada, 1595 - Barcelona, 1674) fou mestre de capella de Santa Maria del Mar a Barcelona des de 1618 fins a la seva mort.
Veure Història de la música catalana і Josep Reig
Josep Soler i Sardà
Josep Soler i Sardà (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 25 de març de 1935 - Barcelona, 9 d'octubre de 2022) fou un compositor i assagista català, considerat un dels autors més importants de la música contemporània a Espanya.
Veure Història de la música catalana і Josep Soler i Sardà
Josep Teixidor i Barceló
Josep Teixidor i Barceló (Seròs, corregiment de Lleida, 1750 o 1752 http://www.lamadeguido.com/book2093.pdf Biografia de Josep Teixidor a lamadeguido.com - Múrcia o Madrid, 1811 o 1815) fou un músic i compositor català.
Veure Història de la música catalana і Josep Teixidor i Barceló
Josep Vinyals i Galí
Josep Vinyals i Galí (Terrassa, 1772-1825) fou un compositor català.
Veure Història de la música catalana і Josep Vinyals i Galí
Joseph Haydn
, nascut Franz Joseph Haydn, fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat.
Veure Història de la música catalana і Joseph Haydn
Judici Final
El Judici Final o Dia del Judici Final és la denominació religiosa de la fi del món, en què tota la humanitat serà jutjada pels seus actes.
Veure Història de la música catalana і Judici Final
L'ultimo abenzerraggio
L'ultimo abenzeraggio és una òpera en quatre actes amb música de Felip Pedrell i Sabaté, basada en un text de Chateaubriand, composta el 1867 i de la qual en faria diverses versions fins a la definitiva del 1889.
Veure Història de la música catalana і L'ultimo abenzerraggio
La Gossa Sorda
La Gossa Sorda va ser un grup musical de Pego (Marina Alta, País Valencià).
Veure Història de la música catalana і La Gossa Sorda
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Veure Història de la música catalana і La Seu d'Urgell
La Seu Vella de Lleida
La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.
Veure Història de la música catalana і La Seu Vella de Lleida
La Vanguardia
La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.
Veure Història de la música catalana і La Vanguardia
Lai (gènere literari)
El lai és un tipus de cançó que va aparèixer el segle XII al Nord d'Europa, especialment als territoris de les actuals França i Alemanya, i que es va desenvolupar entre els segles i. La seva primera manifestació que en coneixem són Els Lais de Maria de França compostos per Maria de França vers 1160.
Veure Història de la música catalana і Lai (gènere literari)
Laietans
Els laietans foren un poble iber que habitava la part de costa que va des de la Tordera fins al sud del riu Llobregat.
Veure Història de la música catalana і Laietans
Lax'n'Busto
Lax'n'Busto és un grup musical de pop-rock en català que es formà l'any 1986 al Vendrell.
Veure Història de la música catalana і Lax'n'Busto
Les flors de maig
Flors de maig Les flors de maig és una composició coral amb lletra i música de Josep Anselm Clavé de l'any 1858.
Veure Història de la música catalana і Les flors de maig
Llaüt
El llaüt (de l'àrab) és un instrument de corda pinçada amb la caixa de ressonància en forma de mitja pera -és a dir, amb el fons còncau, corbat, constituït per diverses lames de fusta, unides entre elles- unida a un mànec de llargada variable.
Veure Història de la música catalana і Llaüt
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Història de la música catalana і Llatí
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Història de la música catalana і Llengües romàniques
Lleonard Balada i Ibañez
Lleonard Balada Ibañez (Sant Just Desvern, 22 de setembre de 1933) és un compositor català.
Veure Història de la música catalana і Lleonard Balada i Ibañez
Lletania dels sants
La lletania dels sants és una oració cristiana en la qual es demana la intercessió de tots els sants, és a dir, d'aquells reconeguts com a models de conducta cristiana i que per això gaudeixen de la felicitat del cel, i poden intercedir pels que encara som a la terra, segons la fe de l'Església catòlica i també de l'Església Ortodoxa.
Veure Història de la música catalana і Lletania dels sants
Llibre de les lamentacions
El llibre de les Lamentacions (איכה, ʾēḫā(h), Eikha) és un llibre bíblic de l'Antic Testament i del Tanakh hebreu on el profeta lamenta la destrucció de Jerusalem i el Temple al segle sisè abans de Crist.
Veure Història de la música catalana і Llibre de les lamentacions
Llibre Vermell de Montserrat
Una pàgina del '''Llibre Vermell de Montserrat''' El Llibre Vermell de Montserrat (1399) és un còdex de grans proporcions (423 x 310 mm), escrit a tota plana amb caplletres i calderons vermells, notacions musicals, adornat amb elegants miniatures, en el qual es troba la primera notació coreogràfica, que era encara molt rudimentària, de què hom té notícia al món.
Veure Història de la música catalana і Llibre Vermell de Montserrat
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Veure Història de la música catalana і Llista de bisbes de Barcelona
Lluís del Milà
Lluís del Milà (c.1500-c.1561), també conegut com a Lluís Milà, Luys Milán, Luys de Milán i Luis de Milán, va ser un escriptor, compositor i músic de la Cort de València.
Veure Història de la música catalana і Lluís del Milà
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Veure Història de la música catalana і Lluís Domènech i Montaner
Lluís Millet i Pagès
Retrat fet per Ramon Casas conservat a la Fundació Orfeó Català Palau de la Música Catalana Escultura de Lluís Millet i Pagès fundador de l'Orfeó Català al Palau de la Música Catalana Lluís Millet i Pagès (el Masnou, Maresme, 18 d'abril de 1867 - Barcelona, 7 de desembre de 1941), popularment conegut com el mestre Millet, fou músic i fundador de l'Orfeó Català, juntament amb Amadeu Vives, al qual va consagrar la vida i que va dirigir en l'estrena d'una gran quantitat d'obres cabdals de la música universal.
Veure Història de la música catalana і Lluís Millet i Pagès
Lluís Misón
Lluís Misón, Lluís Misson o Luis Misón (Mataró, 1727 - Madrid, 1766) fou un compositor i flautista català.
Veure Història de la música catalana і Lluís Misón
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Veure Història de la música catalana і Londres
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.
Veure Història de la música catalana і Ludwig van Beethoven
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Història de la música catalana і Madrid
Madrigal
El madrigal és un tipus de composició de música vocal profana creada durant el Renaixement i primer Barroc.
Veure Història de la música catalana і Madrigal
Manel (grup)
Manel és un grup de música de Barcelona que canta en català.
Veure Història de la música catalana і Manel (grup)
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Veure Història de la música catalana і Manresa
Manuel Blancafort i de Rosselló
Manuel Blancafort i de Rosselló (la Garriga, 12 d'agost de 1897- Barcelona, 8 de gener de 1987) fou un dels compositors catalans més importants del, amb un repertori simfònic significatiu i reconegut internacionalment.
Veure Història de la música catalana і Manuel Blancafort i de Rosselló
Manuel Oltra i Ferrer
Manuel Oltra i Ferrer (València, 8 de febrer del 1922 - Barcelona, 26 de setembre de 2015) fou professor de música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i compositor, especialment de música coral i per a cobla.
Veure Història de la música catalana і Manuel Oltra i Ferrer
Manuel Pla i Agustí
Manuel Pla i Agustí (c. 1725-1766) va ser un compositor, oboista i clavecinista català a la cort de Madrid.
Veure Història de la música catalana і Manuel Pla i Agustí
Manuel Valls i Gorina
Signatura de Manuel Valls i Gorina al ''Preludi per a piano'' Manuel Valls i Gorina (Badalona, 1920 - Barcelona, 9 de setembre de 1984) va ser un compositor, músic, professor i crític musical català.
Veure Història de la música catalana і Manuel Valls i Gorina
Marc Marzenit
Marc Martínez, conegut com a Marc Marzenit (Barcelona, 27 de març de 1983) és un discjòquei i productor musical català.
Veure Història de la música catalana і Marc Marzenit
Marcià Albareda
Marcià Albareda (Vic, ? - Barcelona, 1673) fou un compositor del Barroc català.
Veure Història de la música catalana і Marcià Albareda
Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos)
Maria d'Habsburg Maria d'Habsburg, Maria d'Àustria o Maria d'Hongria (palau de Coudenberg, Brussel·les, 18 de setembre de 1505 - Cigales, província de Valladolid, 18 d'octubre de 1558) va ser la tercera filla (i cinquè descendent en ordre de naixement) de Felip el Bell, arxiduc d'Àustria i duc de Borgonya, i de Joana de Castella, hereva dels regnes d'Aragó i Castella, coneguda com a Joana la Boja.
Veure Història de la música catalana і Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos)
Martí de Riquer i Morera
Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013), comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i filòleg català.
Veure Història de la música catalana і Martí de Riquer i Morera
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Història de la música catalana і Martí l'Humà
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Veure Història de la música catalana і Mataró
Mateu Ferrer i Oller
Mateu Ferrer i Oller (Barcelona, 1788 - 4 de gener de 1864) fou un compositor, organista, director d'orquestra i mestre de capella català.
Veure Història de la música catalana і Mateu Ferrer i Oller
Mateu Fletxa el Jove
Portada de les ''Ensaladas'' publicades per '''Mateu Fletxa el Jove''' Mateu Fletxa el Jove (Prades, Baix Camp, 1530 - Sant Pere de la Portella, Berguedà, 20 de febrer de 1604) fou un compositor català, nebot de Mateu Fletxa el Vell Prengué l'hàbit carmelita a València.
Veure Història de la música catalana і Mateu Fletxa el Jove
Mateu Fletxa el Vell
fou un compositor català del Renaixement.
Veure Història de la música catalana і Mateu Fletxa el Vell
Maurice Ravel
Joseph Maurice Ravel (Ziburu, Iparralde, 7 de març de 1875 – París, 28 de desembre de 1937) va ser un compositor basco-francès del.
Veure Història de la música catalana і Maurice Ravel
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic (31 de juliol de 1527, Viena - 12 d'octubre del 1576, Ratisbona) fou Emperador del Sacre Imperi, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia des de l'any 1564 i fins a la seva mort dotze anys després.
Veure Història de la música catalana і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
Mazoni
Jaume Pla, més conegut pel pseudònim musical com a Mazoni (la Bisbal d'Empordà, 1977), és un cantautor i productor musical català.
Veure Història de la música catalana і Mazoni
Música barroca
La música barroca és un estil musical europeu que abasta tot el i la primera meitat del.
Veure Història de la música catalana і Música barroca
Música de cambra
Haydn tocant en un quartet de corda Una obra de música de cambra és una composició musical dedicada a un petit conjunt d'instruments en què cada part està pensada per ser interpretada per un sol instrumentista.
Veure Història de la música catalana і Música de cambra
Música electrònica
La música electrònica és un tipus de música produïda i interpretada predominantment amb instruments musicals electrònics, com el sintetitzador, el sampler, les caixes de ritmes seguint el patró rítmic de four-on-the-floor, els seqüenciadors i, més recentment els ordinadors, que gràcies als creixents desenvolupaments en tecnologia i en programari tenen un paper vital en la producció de la música electrònica contemporània.
Veure Història de la música catalana і Música electrònica
Música laietana
Carrer de l'Argenteria La música laietana, també coneguda com a Ona laietana, fou un moviment musical sorgit a la primera meitat dels anys 1970 i que actuà com a revulsiu en el context de la música popular a Catalunya, que s'inspira en el folk, el pop i el rock.
Veure Història de la música catalana і Música laietana
Música litúrgica
La música litúrgica, també anomenada música d'església, és música interpretada a l'església com a part de la litúrgia.
Veure Història de la música catalana і Música litúrgica
Música pop
La música pop (en anglès pop music, abreviació de popular music) és una de les interpretacions musicals originades a partir de la segona meitat del.
Veure Història de la música catalana і Música pop
Música popular
La música popular és un conjunt de gèneres i estils musicals que, a diferència de la música tradicional, no s'identifiquen amb nacions o ètnies específiques.
Veure Història de la música catalana і Música popular
Música profana
La denominació de música profana actua, en principi, per oposició a la de música religiosa.
Veure Història de la música catalana і Música profana
Música rock
La música rock) és un estil musical que evolucionà a partir del blues. El nom rock avui dia s'aplica a molts altres estils, en particular quan un grup de música porta una o més guitarres elèctriques, una bateria, solistes vocals i, molt sovint, un baix elèctric.
Veure Història de la música catalana і Música rock
Música sacra
La música religiosa, o música sacra, és aquella que té com a finalitat principal servir a una pràctica religiosa.
Veure Història de la música catalana і Música sacra
Mecenatge
dèspotes il·lustrats es preaven de protegir arts i lletres, i promoure el progrés científic. Retrat de Sir Endymion Porter, de Van Dyck. Mecenes i artista es representen junts. Rafael) va ser un dels principals mecenes del Renaixement, i en gran manera responsable del canvi de la centralitat cultural de Florència a Roma, a on va atreure artistes de la talla de Miquel Àngel, amb el qual va mantenir una tempestuosa relació.
Veure Història de la música catalana і Mecenatge
Messies
En el judaisme, el messies (משיח, "l'ungit"; en hebreu estàndard) és un descendent del Rei David, que refarà la nació d'Israel i restaurarà el regne de David, tot portant la pau al món.
Veure Història de la música catalana і Messies
Mestre de capella
El mestre de capella era el director de la capella de música, centre de l'activitat musical durant l'edat mitjana i fins a la fi de l'antic règim.
Veure Història de la música catalana і Mestre de capella
Ministrer
Portada d'unes completes amb acompanyament de ministrils, a l'arxiu parroquial d'Olot Un ministrer o ministril era un instrumentista, segons la denominació pròpia dels segles al, tot i que encara es troba esporàdicament al.
Veure Història de la música catalana і Ministrer
Miqui Puig
Miqui Puig (l'Ametlla del Vallès, 27 de juny de 1968) és un músic català.
Veure Història de la música catalana і Miqui Puig
Miserere
El Miserere (llatí per «tingueu pietat») és el nom del Salm 51 de la Bíblia, segons la primera paraule de la seva traducció en llatí.
Veure Història de la música catalana і Miserere
Mishima
Mishima és un grup de música pop, amb influència de la cançó d'autor, creat a Barcelona l'any 1999.
Veure Història de la música catalana і Mishima
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Veure Història de la música catalana і Missa
Modernisme català
'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.
Veure Història de la música catalana і Modernisme català
Mollerussa
Mollerussa és un municipi de Catalunya capital de la comarca del Pla d'Urgell.
Veure Història de la música catalana і Mollerussa
Monestir de Montserrat
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.
Veure Història de la música catalana і Monestir de Montserrat
Monestir de Sant Benet de Bages
Sant Benet de Bages és una obra del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Història de la música catalana і Monestir de Sant Benet de Bages
Monestir de Sant Pere de la Portella
El Monestir de Sant Pere de la Portella és un monestir del terme de la Quar (Berguedà).
Veure Història de la música catalana і Monestir de Sant Pere de la Portella
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Veure Història de la música catalana і Monestir de Santa Maria de Ripoll
Monodia
En música, el terme monodia té dos significats: música a l'uníson, o melodia vocal amb acompanyament.
Veure Història de la música catalana і Monodia
Motet
Inici del motet ''De profundis'' de Nicolas Champion. El motet és una composició vocal de caràcter gairebé sempre religiós, sobre text llatí, amb acompanyament d'instruments o sense.
Veure Història de la música catalana і Motet
Movida madrilenya
La movida (moguda en català, amb un sentit més informal de 'moviment') va ser un fenomen social, cultural i lúdic desenvolupat a Madrid entre 1977 a 1984, amb el seu punt àlgid entre 1981 i 1982, en què un grup d'artistes liberals i excèntrics amb ganes de canviar tot el panorama artístic que fins llavors hi havia hagut a Espanya creen un moviment que destacava per ser un moviment divertit i frívol, que pretenia trencar amb l'anterior època franquista i la censura.
Veure Història de la música catalana і Movida madrilenya
Mucho Muchacho
Mucho Muchacho, també anomenat Mucho Mu (el Prat del Llobregat, 1976) és el pseudònim d'Oliver Gallego Sarmiento, MC integrant del grup 7 notas 7 colores i que va fundar el 2003 el segell musical CREAM, amb el que va editar el seu únic LP en solitari com MC, Chulería.
Veure Història de la música catalana і Mucho Muchacho
Museu d'Art Contemporani de Barcelona
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles MACBA, és un museu dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies.
Veure Història de la música catalana і Museu d'Art Contemporani de Barcelona
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), creat a mitjan com a Museu Provincial, promou la recuperació, conservació, investigació i difusió del patrimoni procedent de la ciutat romana de Tàrraco i de la seva àrea d'influència.
Veure Història de la música catalana і Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Musicologia
orgue de tubs. La musicologia és la disciplina científica que estudia els fenòmens relacionats amb la música, amb la seva evolució i amb la seva relació amb l'ésser humà i la societat.
Veure Història de la música catalana і Musicologia
Narcís Bonet i Armengol
Narcís Bonet i Armengol (Barcelona, 22 de gener de 1933 - París, 11 de gener de 2019) fou un compositor català, fill de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí i germà de l'arquitecte Jordi Bonet i del rector de la Sagrada Família fins al 2018, Lluís Bonet.
Veure Història de la música catalana і Narcís Bonet i Armengol
Narcís Casanoves i Bertran
Narcís Casanoves i Bertran (Sabadell, el Vallès Occidental, principis de febrer de 1747 - la Vinya Vella, Esparreguera, el Baix Llobregat, 1 d'abril de 1799) fou un compositor, organista i monjo benedictí català de l'escola de Montserrat.
Veure Història de la música catalana і Narcís Casanoves i Bertran
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Història de la música catalana і Nàpols
Neuma
Fragment d'un manuscrit medieval amb notació neumàtica aquitana adiastemàtica Un neuma és un signe de la notació musical emprat a l'edat mitjana.
Veure Història de la música catalana і Neuma
Nirvana
Imatge del nirvana de Mahavira procedent del Kalpasutra. Nirvana és una paraula del sànscrit (निर्वाण) procedent del pali (निब्बान, Nibbāna) que literalment significa "extinció", 'nir'.
Veure Història de la música catalana і Nirvana
Nit de Nadal
''Julaftonen'' (Nit de Nadal) en un quadre de Carl Larsson de 1904-05 La Nit de Nadal és una festivitat àmpliament celebrada arreu del món la nit abans de Nadal.
Veure Història de la música catalana і Nit de Nadal
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Veure Història de la música catalana і Noblesa
Notació adiastemàtica
La notació adiastemàtica és aquella notació en què els neumes no mostren l'afinació exacta d'una nota, sinó que donen una idea aproximada del moviment melòdic, oferint per tant menys informació que la notació diastemàtica.
Veure Història de la música catalana і Notació adiastemàtica
Notació musical
Notació musical manuscrita de J. S. Bach La notació musical és qualsevol sistema d'escriptura utilitzat per representar gràficament una peça musical, fent possible que un intèrpret l'executi de la manera desitjada pel compositor.
Veure Història de la música catalana і Notació musical
Notació musical catalana
La Notació musical catalana és una de les tipologies de notació neumàtica del cant gregorià que va ser vigent a l'Occident europeu des de finals del segle IX fins al.
Veure Història de la música catalana і Notació musical catalana
Noucentisme
Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.
Veure Història de la música catalana і Noucentisme
Nouvelle Chanson
La Nouvelle Chanson ( «Nova Cançó», derivada de l'expressió francesa nouvelle scène française) és un gènere musical de Chanson, que va sorgir a França la dècada dels anys 1990 i es va desenvolupat en la dels 2000.
Veure Història de la música catalana і Nouvelle Chanson
Nova Cançó
La Nova Cançó va ser un moviment artístic que, en ple franquisme, impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans.
Veure Història de la música catalana і Nova Cançó
Obrint Pas
Obrint Pas va ser un grup de música procedent de la ciutat de València.
Veure Història de la música catalana і Obrint Pas
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Veure Història de la música catalana і Occident
Occità provençal
El provençal (en occità de Provença, provençau) és el dialecte occità que es parla a la Provença i a alguns territoris veïns.
Veure Història de la música catalana і Occità provençal
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Veure Història de la música catalana і Olot
Oratori (música)
Loratori és una composició d'estructura narrativa en què intervenen solistes vocals, cor i orquestra, de vegades amb un narrador.
Veure Història de la música catalana і Oratori (música)
Orfeó Barcelonès
LOrfeó Barcelonès és un orfeó fundat el 23 d'abril del 1853 per Joan Tolosa i Noguera amb la col·laboració del seu germà Pere director de l'Acadèmia de música Tolosa i el patrocini de l'Ajuntament de Barcelona del qual aleshores era alcalde Josep Bertran i Ros.
Veure Història de la música catalana і Orfeó Barcelonès
Orfeó Català
L'Orfeó Català és una societat coral fundada el 15 de setembre de l'any 1891 per Lluís Millet, Amadeu Vives i Aureli Capmany i va ser un orfeó capdavanter dins el panorama musical català.
Veure Història de la música catalana і Orfeó Català
Orfeó de Sants
LOrfeó de Sants és una entitat cultural fundada el desembre de 1901 al barri de Sants de Barcelona.
Veure Història de la música catalana і Orfeó de Sants
Orfeó Gracienc
L'Orfeó Gracienc és una entitat cultural fundada inicialment com a societat coral el 1904 per Joan Balcells a la vila de Gràcia (actualment un barri de Barcelona).
Veure Història de la música catalana і Orfeó Gracienc
Orgue
Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.
Veure Història de la música catalana і Orgue
Orquestra
Una orquestra és un conjunt instrumental.
Veure Història de la música catalana і Orquestra
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
LOrquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya també molt coneguda pel seu acrònim OBC, és l'orquestra simfònica més important de Catalunya i una de les més importants d'Espanya.
Veure Història de la música catalana і Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Història de la música catalana і Països Catalans
Pacià de Barcelona
Pacià de Barcelona o de Bàrcino (en llatí Pacianus; Bàrcino o rodalia, ? - Bàrcino, ca. 390) fou un religiós cristià romà, bisbe de Barcelona entre c. 365/373 i c. 386.
Veure Història de la música catalana і Pacià de Barcelona
Palau de la Música Catalana
El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).
Veure Història de la música catalana і Palau de la Música Catalana
Palestrina
Carrer del poble Palestrina és un municipi de 18.012 habitants de la ciutat metropolitana de Roma Capital, al Laci (Itàlia).
Veure Història de la música catalana і Palestrina
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Història de la música catalana і París
Passeig de Gràcia
XX, des del Portal de l'Àngel El Passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també una de les seves àrees comercials i de negocis més importants.
Veure Història de la música catalana і Passeig de Gràcia
Pau Casals i Defilló
Suite núm. 1 de J.S. Bach. Preludi Pau Casals i Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 – San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.
Veure Història de la música catalana і Pau Casals i Defilló
Pau Esteve i Grimau
Pau Esteve i Grimau (Barcelona?, 1730? - Madrid, 1794) fou un compositor català del Classicisme, que junt a Pablo del Moral i Blas de Laserna impulsa les conegudes.
Veure Història de la música catalana і Pau Esteve i Grimau
Pau Gargallo i Catalán
fou un escultor aragonès d'origen maellà.
Veure Història de la música catalana і Pau Gargallo i Catalán
Pau Riba i Romeva
Pau Riba i Romeva (Palma, 7 d'agost de 1948 – Tiana, 6 de març de 2022) fou un artista iconoclasta i escriptor polifacètic català, reconegut principalment per la seva carrera musical com a cantautor i autor d'una vintena de discos.
Veure Història de la música catalana і Pau Riba i Romeva
Pavement
Pavement va ser una banda nord-americana de rock alternatiu dels anys 90.
Veure Història de la música catalana і Pavement
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Història de la música catalana і Península Ibèrica
Pere Alberc i Ferrament
Pere Alberch i Ferrament, també conegut com a Pere Alberch i Vila (Vic, 1517 - Barcelona, 1582) fou un organista, orguener i compositor del Renaixement català.
Veure Història de la música catalana і Pere Alberc i Ferrament
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Història de la música catalana і Pere el Cerimoniós
Pere Joan Cererols i Fornells
Joan Cererols i Fornells, amb nom de baptisme Pere, (Martorell, 9 de setembre del 1618 - Montserrat, 27 d'agost del 1680), conegut com a Joan Cererols, va ser un compositor català, músic i monjo benedictí.
Veure Història de la música catalana і Pere Joan Cererols i Fornells
Piano
El piano, també anomenat pianoforte, és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs, pertany al grup 314.122 de les cítares amb ressonador de capsa, és a dir, fet a peces, com si fos una caixa.
Veure Història de la música catalana і Piano
Pintura rupestre
Escena de caça pintada pels boiximans a Swazilàndia La pintura rupestre és la pintura prehistòrica, és especialment la que es pinta sobre les parets o el sostre de les coves, els humans dibuixaven o pintaven.
Veure Història de la música catalana і Pintura rupestre
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Història de la música catalana і Pirineus
Polifonia
veus La polifonia (del grec antic πολύ, poly, «molt» i φωνή, phonè, «veu») és una composició musical consistent a juxtaposar dues o més línies melòdiques que interaccionen amb simultaneïtat.
Veure Història de la música catalana і Polifonia
Ponç d'Ortafà
Ponç d'Ortafà (ca. 1170 - 1246?) fou un trobador nascut a Ortafà, poble rossellonès prop d'Elna, a la Catalunya del Nord, d'on era senyor.
Veure Història de la música catalana і Ponç d'Ortafà
Porta (raper)
Christian Jiménez Bundó, més conegut pel seu pseudònim artístic «Porta», (Sarrià, Barcelona, 2 de juliol de 1988) és un MC català que interpreta música rap en castellà.
Veure Història de la música catalana і Porta (raper)
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Història de la música catalana і Portugal
Prades
Prades (del llatí Pratum "prada") és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.
Veure Història de la música catalana і Prades
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Veure Història de la música catalana і Praga
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes és un reconeixement a la trajectòria intel·lectual atorgat per Òmnium Cultural des de l'any 1969.
Veure Història de la música catalana і Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
Primavera Sound
Parc del Forum Primavera Sound és un festival de música que se celebra entre finals de maig i principis de juny a Barcelona, Catalunya.
Veure Història de la música catalana і Primavera Sound
Quaresma
La quaresma (del llatí quadragesima, o el "quarantè" dia abans de Pasqua) és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa.
Veure Història de la música catalana і Quaresma
Quartet de corda
Integrants d'un quartet de corda: 1r violí, 2n violí, viola i violoncel Un quartet de corda és un conjunt instrumental de quatre instruments de corda, normalment dos violins, una viola i un violoncel, o bé una peça musical escrita per a aquest conjunt.
Veure Història de la música catalana і Quartet de corda
Quasimodo
Catedral Notre-Dame de París Quasimodo és el personatge principal de l'obra Nostra Senyora de París, de Victor Hugo.
Veure Història de la música catalana і Quasimodo
Quiroga
Quiroga és un municipi de la província de Lugo, a Galícia.
Veure Història de la música catalana і Quiroga
Radio 3
Radio 3 és una emissora de ràdio espanyola d'àmbit nacional pertanyent a la cadena pública Radio Nacional de España (RNE).
Veure Història de la música catalana і Radio 3
Radio Nacional de España
Radio Nacional de España (RNE, en català: Ràdio Nacional d'Espanya) és la cadena pública de radiodifusió espanyola.
Veure Història de la música catalana і Radio Nacional de España
Rafael Crest
Rafael Crest (Catalunya?, s. XVII) va ser organista del convent de Sant Agustí de Barcelona al.
Veure Història de la música catalana і Rafael Crest
Ramon Carnicer i Batlle
Ramon Carnicer i Batlle (Tàrrega, 24 d'octubre del 1789 - Madrid, 17 de març del 1855) va ser compositor d'òpera, mestre de música i l'autor de l'himne nacional de Xile, tot i que mai va estar a Amèrica.
Veure Història de la música catalana і Ramon Carnicer i Batlle
Rèquiem
Íncipit del cant gregorià ''introit'' per a la missa de Rèquiem, del ''Liber Usualis'' Un rèquiem o missa de difunts, més formalment Missa pro defunctis o Missa defunctorum en llatí, és la missa utilitzada per l'Església Catòlica Romana (i també per les Esglésies Catòliques Orientals) en els funerals i també en els serveis litúrgics de recordatori d'algun difunt.
Veure Història de la música catalana і Rèquiem
Refree
Raül Fernández Miró (Barcelona, 1976), més conegut com a Refree, és un músic, compositor i productor català.
Veure Història de la música catalana і Refree
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.
Veure Història de la música catalana і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Història de la música catalana і Renaixement
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Veure Història de la música catalana і Renaixença
Republicanisme
''La llibertat guiant al poble'' d'Eugène Delacroix, al·legoria republicana de la revolta i el seu lema ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia que propugna governar una nació com una república, és a dir, com una «cosa pública» o un afer que competeix a tota la ciutadania i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.
Veure Història de la música catalana і Republicanisme
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Veure Història de la música catalana і Revolució Industrial
Ricard Lamote de Grignon i Ribas
El Grup dels Vuit o Compositors Independents de Catalunya. D'esquerra a dreta: Robert Gerhard, Agustí Grau, Joan Gibert Camins, Eduard Toldrà, Manuel Blancafort, Baltasar Samper i Ricard Lamote de Grignon. Hi falta Frederic Mompou. (1931) Ricard Lamote de Grignon i Ribas (Barcelona, 25 de setembre de 1899 - Barcelona, 5 de febrer de 1962) fou un compositor i director d'orquestra català.
Veure Història de la música catalana і Ricard Lamote de Grignon i Ribas
Richard Wagner
Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.
Veure Història de la música catalana і Richard Wagner
Riera d'en Malla
La Riera d'en Malla era un curs d'aigua que es formava a l'actual plaça de Gal·la Placídia de Barcelona, en el lloc anomenat Creu Trencada, amb l'aiguabarreig de les rieres de Sant Gervasi i de Cassoles.
Veure Història de la música catalana і Riera d'en Malla
Ripoll
La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.
Veure Història de la música catalana і Ripoll
Robert Gerhard i Ottenwaelder
Anunci de la primera o segona audició del segon trio de Robert Gerhard al Palau de la Música Catalana Robert Gerhard i Ottenwaelder (Valls, Alt Camp, 25 de setembre de 1896 – Cambridge, Anglaterra, 5 de gener de 1970) fou un compositor català de música clàssica.
Veure Història de la música catalana і Robert Gerhard i Ottenwaelder
Roca dels Moros (el Cogul)
La Roca dels Moros és una cova situada al terme municipal del Cogul, a les Garrigues, on hi ha un jaciment arqueològic amb datacions d'època epipaleolítica, ibèrica i romana.
Veure Història de la música catalana і Roca dels Moros (el Cogul)
Rock and roll
El rock and roll (escrit també com a rock & roll o rock ’n' roll o R'n'r) és un gènere de la música popular que es configurà als Estats Units a finals dels 1940 i principis dels 1950.
Veure Història de la música catalana і Rock and roll
Rockdelux
Rockdelux és una revista de música fundada a Barcelona el 1984.
Veure Història de la música catalana і Rockdelux
Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic
Rodolf II d'Habsburg (Viena, 18 de juliol de 1552-Praga, 20 de gener de 1612) fou Arxiduc d'Àustria, Rei d'Hongria (1572-1608) i de Bohèmia (1575-1611) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1576-1612), era fill i successor de l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i de Maria d'Àustria i de Portugal, filla de l'emperador Carles V.
Veure Història de la música catalana і Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic
Rumba catalana
La rumba catalana és un estil musical originari de la comunitat gitana de Barcelona, amb influències de nombrosos estils.
Veure Història de la música catalana і Rumba catalana
Salsa (ball)
Una parella ballant salsa. Grup musical de salsa. Ballarins de salsa. La salsa és un ball afrocaribeny que neix de l'encontre de distintes modalitats de música ballable pròpies de l'Amèrica Llatina amb el jazz.
Veure Història de la música catalana і Salsa (ball)
Salvador Pueyo i Pons
Salvador Pueyo i Pons (Barcelona, 1935) és un compositor català.
Veure Història de la música catalana і Salvador Pueyo i Pons
Salvador Reixac
Primera pàgina de la particel·la de violí 1r d'un trio de '''Salvador Reixac''' per a dos violins i baix Salvador Reixac (Barcelona ca. 1725 - Trillo, província d'Osca, 1780) fou un compositor i violinista català.
Veure Història de la música catalana і Salvador Reixac
Sangtraït (grup de música)
Sangtraït va ser un grup de hard rock i heavy metal amb reminiscències fantàstiques i medievals combinades esporàdicament amb temes actuals i quotidians.
Veure Història de la música catalana і Sangtraït (grup de música)
Sanjosex
Carles Sanjosé, més conegut pel nom artístic Sanjosex, (la Bisbal d'Empordà, 1977) és un músic i arquitecte català.
Veure Història de la música catalana і Sanjosex
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.
Veure Història de la música catalana і Sant Cugat del Vallès
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi de Catalunya situat al sud-est de la comarca del Ripollès i situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter.
Veure Història de la música catalana і Sant Joan de les Abadesses
Sant Martí d'Empúries
Sant Martí d'Empúries és una entitat de població del municipi de l'Escala.
Veure Història de la música catalana і Sant Martí d'Empúries
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Veure Història de la música catalana і Sant Miquel de Cuixà
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Veure Història de la música catalana і Sant Petersburg
Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Història de la música catalana і Santa Maria del Mar
Santiago Rusiñol i Prats
va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.
Veure Història de la música catalana і Santiago Rusiñol i Prats
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Història de la música catalana і Saragossa
Sardana
Ventura La Capritxosa, Esmuc La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya.
Veure Història de la música catalana і Sardana
Sarsuela
XIX. La sarsuela és un gènere musical teatral que es va desenvolupar a Espanya en dos períodes, el període barroc (aproximadament entre 1650 i 1790) i el període modern (aproximadament entre 1845 i 1965).
Veure Història de la música catalana і Sarsuela
Sau
Sau fou un dels grups pioners de l'anomenat rock català, i un dels més reeixits del moviment.
Veure Història de la música catalana і Sau
Sàtir
''Pan i Siringa'' En la mitologia grega, els sàtirs (en grec antic Σάτυροι) eren divinitats dels boscos i de les muntanyes.
Veure Història de la música catalana і Sàtir
Sónar
El Sónar és un festival de música electrònica i experimental de Barcelona, creat el 1994 per Ricard Robles, Enric Palau i Sergi Caballero i organitzat per l'empresa Advanced Music.
Veure Història de la música catalana і Sónar
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Veure Història de la música catalana і Segle XVI
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Veure Història de la música catalana і Segle XX
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Història de la música catalana і Segona República Espanyola
Sibil·la
Sibiŀla dèlfica, fresc de Miquel Àngel a la capella Sixtina La sibil·la (en grec antic Σίβυλλα) és un personatge de la mitologia grega i romana.
Veure Història de la música catalana і Sibil·la
Sidonie
Sidonie és un grup català que sorgí a Barcelona a finals dels noranta.
Veure Història de la música catalana і Sidonie
Simfonia
Una representació de la vuitena simfonia de Gustav Mahler a la Kölner Philharmonie. L'orquestra és la Wuppertaler Sinfonieorchester, dirigida per Heinz-Walter Florin Una simfonia és una composició musical, més aviat extensa, normalment composta per ser interpretada per una orquestra i que comprèn diversos moviments.
Veure Història de la música catalana і Simfonia
Sitges
Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori històric del Penedès).
Veure Història de la música catalana і Sitges
Societat Coral Euterpe
La '''Societat Coral Euterpe''', en una foto de Coromina i Emeric a la revista ''Barcelona cómica'' del 21/7/1894 La Societat Coral Euterpe va ser una coral catalana.
Veure Història de la música catalana і Societat Coral Euterpe
Sonic Youth
Kim Gordon (esquerra) i Thurston Moore actuant a Estocolm, el 2005 Sonic Youth va ser un grup musical fundat a Nova York, EUA, el 1981.
Veure Història de la música catalana і Sonic Youth
Sopa de Cabra
Sopa de Cabra o els Sopa és un grup de música gironí actiu entre 1986 i 2001 i des del 2015.
Veure Història de la música catalana і Sopa de Cabra
Stabat Mater
Dolorosa de Bartolomé Esteban Murillo, un exemple d'art marià Stabat Mater és una seqüència gregoriana llatina utilitzada dins l'església catòlica del dedicada a Maria i atribuïda a Jacopone da Todi.
Veure Història de la música catalana і Stabat Mater
Standstill
Standstill és un grup de música post hardcore, punk i underground nascut a Barcelona l'any 1997.
Veure Història de la música catalana і Standstill
Stendhal
Stendhal, pseudònim de Henri Beyle (Grenoble, 23 de gener de 1783 - París, 23 de març de 1842), va ser un escriptor francès del.
Veure Història de la música catalana і Stendhal
Superelvis
Anki Toner, veu de Superelvis, entrevistat per Ràdio Web MACBA. Superelvis fou un grup de música experimental i improvisada format a Barcelona, actiu entre els anys 1986 i 2001.
Veure Història de la música catalana і Superelvis
Tannhäuser
Tannhäuser al Venusberg adorant Venus. Per John Collier, 1901. Tannhäuser (1205 - 1270) fou un poeta alemany.
Veure Història de la música catalana і Tannhäuser
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Història de la música catalana і Tarragona
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Veure Història de la música catalana і Tàrraco
Teatre Principal (Barcelona)
El Teatre Principal és un edifici situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Veure Història de la música catalana і Teatre Principal (Barcelona)
Techno
El techno o tecno és un estil de música electrònica creada a final dels anys 80, però adquirí la màxima popularitat als 90.
Veure Història de la música catalana і Techno
Terrassa
Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Veure Història de la música catalana і Terrassa
Tete Montoliu
Vicenç Montoliu i Massana (28 de març de 1933 - 24 d'agost de 1997), més conegut com a Tete Montoliu, fou un pianista de jazz català.
Veure Història de la música catalana і Tete Montoliu
The Unfinished Sympathy
The Unfinished Sympathy és un grup musical de pop rock amb estil post-punk de la ciutat de Barcelona que va estar en actiu des de finals de la dècada de 1990 fins al 2010.
Veure Història de la música catalana і The Unfinished Sympathy
Tihany
Tihany és un municipi a la península homònima, a la riba nord del llac Balaton, a la província de Veszprém, a Hongria.
Veure Història de la música catalana і Tihany
Tomás Luis de Victoria
Tomás Luis de Victoria (Sanchidrián, Àvila, 1548 - Madrid, 1611) fou un compositor castellà, segurament el més cèlebre polifonista del Renaixement a tota la península Ibèrica.
Veure Història de la música catalana і Tomás Luis de Victoria
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Veure Història de la música catalana і Tortosa
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Història de la música catalana і Tractat dels Pirineus
Tradicionàrius
El Tradicionàrius, nom amb el qual és conegut el Festival de Música Tradicional i Popular Tradicionàrius, és un festival de música tradicional catalana creat a Barcelona el 1987, gràcies a l'impuls d'un col·lectiu de música folk encapçalat per Jordi Fàbregas.
Veure Història de la música catalana і Tradicionàrius
Tremendo
Tremendo és el nom artístic d'Enrique López Guerrero un cantant català de rap de Terrassa.
Veure Història de la música catalana і Tremendo
Trompa marina
La tromba marina, trompeta marina o trompa marina (en. tromba marina, marine trumpet; fr. trompette marine; de. maritrompete, trompetengeige, nonnengeige o trumscheit; pol. tub maryna) és un instrument de corda de forma triangular o trapezoïdal usat a l'Europa medieval i durant el Renaixement, va ser popular en el sobrevivint fins al s.
Veure Història de la música catalana і Trompa marina
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Història de la música catalana і València
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Veure Història de la música catalana і Víctor Balaguer i Cirera
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Història de la música catalana і Venècia
Vespres
Les vespres són una part de l'ofici diví -previ a les completes-, que constitueixen la pregària del vespre, i que s'acostuma a celebrar cap al capvespre.
Veure Història de la música catalana і Vespres
Via Laietana
La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella.
Veure Història de la música catalana і Via Laietana
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Veure Història de la música catalana і Vic
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Història de la música catalana і Viena
Vilancet
XVIII Un vilancet (denominat sovint, de manera inexacta, villancet) és una cançó de caràcter popular, basada en la forma poètica del mateix nom.
Veure Història de la música catalana і Vilancet
Viola de mà
Músic de viola de mà, extret del llibre de Lluís del Milà, ''El Maestro'' La viola de mà, anomenada vihuela en castellà, viola de mão en portuguès i viola da mano en italià, va ser un instrument de corda molt popular a les penínsules ibèrica i itàlica, així com a Llatinoamèrica, en el.
Veure Història de la música catalana і Viola de mà
Viola de roda
Viola de roda, Christian Rault, 2006, Museu de la Música de Barcelona, MDMB 1687 Mecanisme del teclat d'una viola. En accionar una tecla els dos petits tascons que subjecten les dues cordes melòdiques fan el mateix efecte que al prémer les cordes d'una guitarra entre els dits del guitarrista i els trasts La viola de roda o samfoina és un instrument de corda fregada, la caixa del qual presenta una obertura transversal per la qual gira una roda de fusta que es mou mitjançant una maneta que s'acciona amb la mà dreta.
Veure Història de la música catalana і Viola de roda
Violó
Violó és una denominació de tipus força genèric que s'aplica a diversos instruments de corda fregada de grans dimensions.
Veure Història de la música catalana і Violó
Virolai
Mare de Déu de Montserrat Un virolai és, en català, una composició poètica per a ser cantada, usualment composta per diverses estrofes amb tornada.
Veure Història de la música catalana і Virolai
Virrei de València
El Virrei de València, que va substituir el Lloctinent general que havia exercit la mateixa funció al segle XV, era la més alta magistratura delegada de la Corona de la Monarquia Hispànica al regne de València, constituint una mena d'alter ego del monarca, que el nomenava entre els membres de l'alta noblesa castellana.
Veure Història de la música catalana і Virrei de València
Whiskyn's
Whiskyn's és un grup de rock català nascut a Reus (Baix Camp) amb el nom de Whisky'ns Cullons a mitjans de 1992, després de la dissolució del grup Terrat 26 (1989-1991).
Veure Història de la música catalana і Whiskyn's
Xavier Benguerel i Godó
Xavier Benguerel i Godó (Barcelona, 9 de febrer de 1931 - 10 d'agost de 2017) fou un compositor català, fill de l'escriptor Xavier Benguerel i Llobet (Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1988).
Veure Història de la música catalana і Xavier Benguerel i Godó
Xavier Benguerel i Llobet
Placa a la Rambla del Poblenou, cantonada carrer de Pallars, casa on va viure Xavier Benguerel fins que s'exilià el 1939. Xavier Benguerel i Llobet (Barcelona, 3 d'agost de 1905 - 19 de desembre de 1990) va ser un escriptor català.
Veure Història de la música catalana і Xavier Benguerel i Llobet
Xavier Montsalvatge i Bassols
Xavier Montsalvatge i Bassols (Girona, Gironès, 11 de març de 1912 - Barcelona, 7 de maig de 2002) fou un compositor i crític musical català, considerat una de les figures claus de la música catalana de la segona meitat del.
Veure Història de la música catalana і Xavier Montsalvatge i Bassols
Zeleste
Zeleste, autodefinida com a music lounge, va ser una sala de concerts creada l'any 1973 per Víctor Jou (amb la col·laboració del seu amic Pepe Aponte) al carrer de l'Argenteria (aleshores anomenat Platería), 65 de Barcelona (vegeu Casa Miquel Valldejuli).
Veure Història de la música catalana і Zeleste
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de la música catalana і 1516
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Història de la música catalana і 1523
1544
El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Història de la música catalana і 1544
1586
;Països Catalans.
Veure Història de la música catalana і 1586
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Història de la música catalana і 2011
7 notas 7 colores
7 Notas 7 Colores és un grup de música rap del Prat de Llobregat fundat el 1993.
Veure Història de la música catalana і 7 notas 7 colores
700
El 700 (DCC) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Història de la música catalana і 700
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Història de la música catalana і 850
, Benet Casablancas i Domingo, Berenguer de Palou (trobador), Biblioteca de Catalunya, Brams, Brighton 64, Calella de Palafrugell, Calendari romà, Camerata florentina, Cançó galàctica, Cançoner del duc de Calàbria, Cant de la Sibil·la, Cant gregorià, Cantallops, Cantata, Carles Baguer i Mariner, Carles Benavent Guinart, Carles Guinovart i Rubiella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Cartoixa d'Escaladei, Casset, Castella, Castellà, Catalanisme, Catalans, Català, Catalunya, Catedral de Barcelona, Catedral de Girona, Catedral de la Seu d'Urgell, Catedral de Tarragona, Catedral de Tortosa, Catedral de València, Catedral de Vic, César Franck, Còdex, Cendrillon, Cerverí de Girona, Cesari d'Arle, Classicisme, Claude Debussy, Clavicèmbal, Cobla, Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa, Completes, Compositors Independents de Catalunya, Concepció Badia i Millàs, Concili de Girona (517), Concili de Tarragona, Conductus, Conservatori reial de Brussel·les, Convent de Sant Agustí Vell, Cornamusa, Cort (noblesa), Cristóbal de Morales, Cristianisme, D.A.R.Y.L., Dansa, David Padrós i Montoriol, Dècada del 1970, Dècada del 1980, Dècada del 1990, Dídac Roca i Segrià, Desamortitzacions espanyoles, Dive Dibosso, Dodecafonisme, Domènec Terradellas, Domenico Scarlatti, Ducat d'Alba de Tormes, Edat mitjana, Eduard Toldrà i Soler, Educació, Efecte foehn, El Escorial, El giravolt de maig, El Guincho, El Maestro, Elionor de Castella i de Portugal, Els Pets, Els Pirineus, Els segadors, Emmanuel Gònima, Enric Granados i Campiña, Enric Morera i Viura, Ensalada, Escola de Montserrat, Escolania de Montserrat, Estanislau Mateu Valls, Eusebi de Cesarea, Euterpe, Expressionisme, Felip III de Castella, Felip Pedrell i Sabaté, Felip Rodríguez, Ferran el Catòlic, Ferran Sor i Muntades, Festes modernistes de Sitges, Flandes, Folk, França, Francesc Alió i Brea, Francesc Andreví i Castellar, Francesc Espelt, Francesc Manalt, Francesc Mariner, Francesc Parera i Planet, Francesc Pujols i Morgades, Francesc Taverna i Bech, Francesco Petrarca, Francisco Guerrero, Franquisme, Frederic Mompou i Dencausse, Gabriel de Borbó, Gabriel Fauré, Gabriel Manalt i Domènech, Gàl·lia, Generalitat de Catalunya, Gijón, Giovanni Boccaccio, Girona, Glissando, Gossos, Gran Teatre del Liceu, Gremi, Griffi, Grunge, Grup de Folk, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guillaume de Machaut, Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Guitarra, Harmònic, Harmonia musical, Havanera, Hèrcules, Higini Anglès i Pàmies, Himne, Hip-hop, Hispània, Hongria, Ignaz Pleyel, Imperi Carolingi, Imperi Romà d'Occident, Indie, Institut Francès de Barcelona, Isaac Albéniz i Pascual, Isidre Escorihuela, Itàlia, Jacint Boada i Casanoves, Jacob Senleches, Jaume Balius i Vila, Jaume Pahissa i Jo, Jaume Sisa i Mestres, Jazz, Jazz fusió, Jep Nuix, Joan Balcells i Garcia, Joan Baptista Cabanilles, Joan Baptista Comes, Joan Baseia, Joan Brossa i Cuervo, Joan Brudieu, Joan Carles i Amat, Joan el Caçador, Joan Gibert Camins, Joan Guinjoan Gispert, Joan III de Portugal, Joan Lluís Moraleda i Perxachs, Joan Maragall i Gorina, Joan Marc, Joan Miró i Ferrà, Joan Pau Pujol, Joan Pusalgues, Joan Rossell i Argelagós, Joan Salvat-Papasseit, Joan Tolosa i Noguera, Joan Verdalet, Joan Vilà (músic), Joaquim Homs i Oller, Joglar, Jordi Cervelló i Garriga, Jordi Codina i Rodríguez, Jordi Rossy, Josep Anselm Clavé i Camps, Josep Antoni Martí, Josep Carcoler i Gomis, Josep Casanovas i Marca, Josep Duran i Pejoán, Josep Fàbrega (músic), Josep Ferrer i Beltran, Josep Gallés i Salabert, Josep Maria Mestres Quadreny, Josep Maria Ventura i Casas, Josep Pons i Pons, Josep Reig, Josep Soler i Sardà, Josep Teixidor i Barceló, Josep Vinyals i Galí, Joseph Haydn, Judici Final, L'ultimo abenzerraggio, La Gossa Sorda, La Seu d'Urgell, La Seu Vella de Lleida, La Vanguardia, Lai (gènere literari), Laietans, Lax'n'Busto, Les flors de maig, Llaüt, Llatí, Llengües romàniques, Lleonard Balada i Ibañez, Lletania dels sants, Llibre de les lamentacions, Llibre Vermell de Montserrat, Llista de bisbes de Barcelona, Lluís del Milà, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Millet i Pagès, Lluís Misón, Londres, Ludwig van Beethoven, Madrid, Madrigal, Manel (grup), Manresa, Manuel Blancafort i de Rosselló, Manuel Oltra i Ferrer, Manuel Pla i Agustí, Manuel Valls i Gorina, Marc Marzenit, Marcià Albareda, Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos), Martí de Riquer i Morera, Martí l'Humà, Mataró, Mateu Ferrer i Oller, Mateu Fletxa el Jove, Mateu Fletxa el Vell, Maurice Ravel, Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, Mazoni, Música barroca, Música de cambra, Música electrònica, Música laietana, Música litúrgica, Música pop, Música popular, Música profana, Música rock, Música sacra, Mecenatge, Messies, Mestre de capella, Ministrer, Miqui Puig, Miserere, Mishima, Missa, Modernisme català, Mollerussa, Monestir de Montserrat, Monestir de Sant Benet de Bages, Monestir de Sant Pere de la Portella, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monodia, Motet, Movida madrilenya, Mucho Muchacho, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Musicologia, Narcís Bonet i Armengol, Narcís Casanoves i Bertran, Nàpols, Neuma, Nirvana, Nit de Nadal, Noblesa, Notació adiastemàtica, Notació musical, Notació musical catalana, Noucentisme, Nouvelle Chanson, Nova Cançó, Obrint Pas, Occident, Occità provençal, Olot, Oratori (música), Orfeó Barcelonès, Orfeó Català, Orfeó de Sants, Orfeó Gracienc, Orgue, Orquestra, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Països Catalans, Pacià de Barcelona, Palau de la Música Catalana, Palestrina, París, Passeig de Gràcia, Pau Casals i Defilló, Pau Esteve i Grimau, Pau Gargallo i Catalán, Pau Riba i Romeva, Pavement, Península Ibèrica, Pere Alberc i Ferrament, Pere el Cerimoniós, Pere Joan Cererols i Fornells, Piano, Pintura rupestre, Pirineus, Polifonia, Ponç d'Ortafà, Porta (raper), Portugal, Prades, Praga, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Primavera Sound, Quaresma, Quartet de corda, Quasimodo, Quiroga, Radio 3, Radio Nacional de España, Rafael Crest, Ramon Carnicer i Batlle, Rèquiem, Refree, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Renaixement, Renaixença, Republicanisme, Revolució Industrial, Ricard Lamote de Grignon i Ribas, Richard Wagner, Riera d'en Malla, Ripoll, Robert Gerhard i Ottenwaelder, Roca dels Moros (el Cogul), Rock and roll, Rockdelux, Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic, Rumba catalana, Salsa (ball), Salvador Pueyo i Pons, Salvador Reixac, Sangtraït (grup de música), Sanjosex, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan de les Abadesses, Sant Martí d'Empúries, Sant Miquel de Cuixà, Sant Petersburg, Santa Maria del Mar, Santiago Rusiñol i Prats, Saragossa, Sardana, Sarsuela, Sau, Sàtir, Sónar, Segle XVI, Segle XX, Segona República Espanyola, Sibil·la, Sidonie, Simfonia, Sitges, Societat Coral Euterpe, Sonic Youth, Sopa de Cabra, Stabat Mater, Standstill, Stendhal, Superelvis, Tannhäuser, Tarragona, Tàrraco, Teatre Principal (Barcelona), Techno, Terrassa, Tete Montoliu, The Unfinished Sympathy, Tihany, Tomás Luis de Victoria, Tortosa, Tractat dels Pirineus, Tradicionàrius, Tremendo, Trompa marina, València, Víctor Balaguer i Cirera, Venècia, Vespres, Via Laietana, Vic, Viena, Vilancet, Viola de mà, Viola de roda, Violó, Virolai, Virrei de València, Whiskyn's, Xavier Benguerel i Godó, Xavier Benguerel i Llobet, Xavier Montsalvatge i Bassols, Zeleste, 1516, 1523, 1544, 1586, 2011, 7 notas 7 colores, 700, 850.