SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 338 les relacions: Abús, Acords de Dayton, Administració pública, Administració provincial romana, Adolf Hitler, Agost, Alans, Alí Paixà Rizvanbegović, Albanès, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Alija Izetbegović, Almirall, Alta edat mitjana, Aristocràcia, Arqueologia, Autogovern, Ayan, Àustria, Balcans, Banat, Batalla de Mohács (1687), Bòsnia, Bòsnia i Hercegovina, Belgrad, Benestar, Bloc de l'Est, Bosníacs, Bosnians, Bosnià, Burgesia, Cambra de Representants de Bòsnia i Hercegovina, Camp d'extermini, Camp de concentració, Camperol, Canadà, Capitalisme, Catolicisme, Celtes, Centralisme, Circumscripció territorial, Cisma, Ciutadà, Ciutat, Classe social, Coalició política, Comerç, Comitè Internacional de la Creu Roja, Comunisme, Congrés de Berlín, Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia, ... Ampliar l'índex (288 més) » « Shrink índex

Abús

Labús o maltractament és l'acció o l'efecte de perjudicar alguna persona pel fet de sentir-se d'alguna manera superior o tenir més poder o autoritat, incloent-hi l'engany o la submissió si hi ha dipositada una situació d'expectativa de confiança.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Abús

Acords de Dayton

Divisió de Bòsnia i Hercegovina després dels Acords de Dayton. Els Acords de Dayton és el nom de l'acord de pau a què s'arriba el 21 de novembre del 1995 a la base aèria de Wright-Patterson prop de la ciutat de Dayton, Ohio, als Estats Units, després de vint dies de negociació.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Acords de Dayton

Administració pública

L'administració pública és l'organització burocràtica que serveix perquè els poders públics exerceixin les seues funcions.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Administració pública

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Administració provincial romana

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Adolf Hitler

Agost

L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Agost

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Alans

Alí Paixà Rizvanbegović

Alí Paixà Rizvanbegović (vers 1783 - 20 de març de 1851) fou un governador otomà de Stolac de 1813 a 1833 i governador de l'Eyalat d'Hercegovina de 1833 a 1851.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Alí Paixà Rizvanbegović

Albanès

Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Albanès

Aliats de la Segona Guerra Mundial

Països neutrals Els Aliats, més tard coneguts formalment com les Nacions Unides, van ser una coalició militar internacional formada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per oposar-se a les potències de l'Eix, dirigides per l'Alemanya nazi, l'Imperi del Japó i la Itàlia feixista.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Aliats de la Segona Guerra Mundial

Alija Izetbegović

Alija Izetbegović (foto del 24 de març del 1997) Alija Izetbegović (Bosanski Šamac, 8 d'agost de 1925 - Sarajevo, 19 d'octubre de 2003), president de Bòsnia i Hercegovina entre 1990 i 2000 (des de 1996 com a membre de la presidència col·lectiva).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Alija Izetbegović

Almirall

Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Almirall

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Alta edat mitjana

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Aristocràcia

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Arqueologia

Autogovern

L'autogovern és l'autonomia d'una jurisdicció que es regeix a si mateixa, en què cap poder extern té autoritat sobre aquesta.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Autogovern

Ayan

Ayan fou una paraula àrab utilitzada per designar als notables durant el califat i alguns règims musulmans posteriors.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Ayan

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Àustria

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Balcans

Banat

Localització del Banat a Europa Mapa del Banat amb les principals ciutats El Banat (romanès: Banat, serbi: Банат, Banat, hongarès: Bánát o Bánság, alemany: Banat, eslovac: Banát, búlgar: Банат, Banat) és una regió geogràfica i històrica de l'Europa Central actualment repartida entre tres països: la part oriental a Romania (comtats de Timiş, Caraş-Severin, Arad, i Mehedinţi), la part occidental a Sèrbia (el Banat Serbi, majoritàriament inclos a la regió de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a Sèrbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongrád).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Banat

Batalla de Mohács (1687)

La batalla de Mohács fou un combat produït el 1687 entre les forces de la Santa Lliga i els otomans que es va lliurar prop de Mohács però no a la rodalia d'aquesta població sinó entre el mont Harsány i Vallány a uns 20/25 km de Mohács.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Batalla de Mohács (1687)

Bòsnia

Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Bòsnia

Bòsnia i Hercegovina

Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Bòsnia i Hercegovina

Belgrad

Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Belgrad

Benestar

Benestar és l'estat de qui se sent bé, en què els sentits estan satisfets.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Benestar

Bloc de l'Est

Bloc de l'Est. Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Bloc de l'Est

Bosníacs

Bandera dels bosnians musulmans Els bosníacs (en bosnià: Bošnjak) són un poble eslau del sud que viuen principalment a Bòsnia i Hercegovina i a la regió sandžak de Sèrbia i Montenegro, amb una petita població autòctona també present a Kosovo.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Bosníacs

Bosnians

Els bosnians són un poble eslau del sud originari de Bòsnia i Hercegovina.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Bosnians

Bosnià

El bosnià (bosanski jezik / босански језик) és una llengua eslava meridional, nadiua en els naturals de Bòsnia i Hercegovina.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Bosnià

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Burgesia

Cambra de Representants de Bòsnia i Hercegovina

La Cambra de Representants de Bòsnia i Hercegovina (bosnià: Predstavnički Dom, croat: Zastupnički Dom i serbi: Представнички Дом), és una de les dues cambres de l'Assemblea Parlamentària de Bòsnia i Hercegovina, juntament amb la Cambra dels Pobles de Bòsnia i Hercegovina.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Cambra de Representants de Bòsnia i Hercegovina

Camp d'extermini

Els camps d'extermini eren dos tipus de les instal·lacions que l'Alemanya Nazi construí durant la Segona Guerra Mundial per a l'eliminació sistemàtica de milions de persones en el que ha passat a la Història com l'Holocaust.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Camp d'extermini

Camp de concentració

Entrada del camp de concentració d'Auschwitz Un camp de concentració és una instal·lació destinada al confinament de persones, sense judici previ.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Camp de concentració

Camperol

El camperol o camper (Agaricus campestris, del llatí campester, perquè creix al camp) és el rubiol més representatiu del grup dels camperols.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Camperol

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Canadà

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Capitalisme

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Catolicisme

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Celtes

Centralisme

Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Centralisme

Circumscripció territorial

Les circumscripcions territorials són subdivisions d'un estat amb funcions administratives, polítiques, militars, eclesiàstiques o altres finalitats amb diferents graus de dependència vers el govern central.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Circumscripció territorial

Cisma

obra.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Cisma

Ciutadà

Celebració de l'obtenció de la ciutadania australiana a una platja vora Cooktown (Queensland).Un ciutadà o ciutadana és un membre d'una comunitat política.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Ciutadà

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Ciutat

Classe social

Entenem com a classe social una forma d'estratificació social basada en l'existència d'uns grups d'individus que comparteixen una o diverses característiques comunes que els permeten ser identificats i auto-identificar-se en aquest grup.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Classe social

Coalició política

Coalició política és el pacte entre dos o més partits polítics, normalment d'idees afins, per a governar un país, una regió o altra entitat administrativa.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Coalició política

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Comerç

Comitè Internacional de la Creu Roja

El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) (en francès: Comité international de la Croix-Rouge) és una organització imparcial, neutral i independent, que té la missió exclusivament humanitària de protegir la vida i la dignitat de les víctimes de la guerra i la violència interna, així com de prestar-los assistència.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Comitè Internacional de la Creu Roja

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Comunisme

Congrés de Berlín

Congrés de Berlín, representació artística d'Anton von Werner El Congrés de Berlín de 1878 fou una assemblea diplomàtica dels representants de diversos estats europeus sota la presidència d'Otto von Bismarck, Canceller d'Alemanya amb el propòsit de reorganitzar la zona dels Balcans després de la derrota de l'Imperi Otomà a la Guerra russo-turca (1877-1878).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Congrés de Berlín

Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia

El Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia (en croat: Antifašističko Vijeće Narodnog Oslobođenja Jugoslavije, AVNOJ)Pavlowitch, pàg. 131 fou un òrgan polític creat pels partisans iugoslaus durant la Segona Guerra Mundial.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia

Consell de Defensa Croat

El Consell de Defensa Croat (en croat: Hrvatsko Vijeće Obrane, HVO) va ser una formació militar de la República Croata d'Herceg-Bòsnia, durant la Guerra de Bòsnia dels anys noranta.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Consell de Defensa Croat

Cop d'estat

Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Cop d'estat

Correu

Bústia per a enviar el correu El correu és un sistema que permet enviar documents, normalment dins d'un sobre, o paquets contenint altres materials, a destinacions d'arreu del món.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Correu

Crim de guerra

tropes japoneses a Nanquín el 1937.Un crim de guerra és una violació de les lleis i costums de la guerra.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Crim de guerra

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Cristianisme

Cristianisme occidental

El cristianisme occidental és una de les dues subdivisions del cristianisme (el cristianisme oriental és l'altra).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Cristianisme occidental

Cristianisme ortodox

Religió minoritària important (més del 10%) Distribució de les esglésies orientals al món. El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme i la majoria d'esglésies protestants.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Cristianisme ortodox

Croats

Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Croats

Croats de Bòsnia i Hercegovina

Els croats de Bòsnia i Hercegovina (en croat singular: Bosanskohercegovački Hrvat; plural: Bosanskohercegovački Hrvat; pronunciat: Bosanski Jrvat i Bosanski Jrvati) són un poble del grup dels eslaus del sud, a la península Balcànica.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Croats de Bòsnia i Hercegovina

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Croàcia

Cultura

La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Cultura

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Dalmàcia

Dardanels

Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Dardanels

Dayton (Ohio)

Dayton és la sisena ciutat més gran de l'estat dels Estats Units d'Ohio i és la seu del comtat de Montgomery, Ohio.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Dayton (Ohio)

Dècada

Una dècada o un decenni és un període o espai de temps de deu anys.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Dècada

Dècada del 1960

La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Dècada del 1960

Dècada del 1970

La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Dècada del 1970

Dècada del 1990

La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Dècada del 1990

Declaració d'independència

Una declaració d'independència és la proclamació formal, per part d'alguna entitat (grups o persones) que s'atribueix la sobirania, de la independència d'un territori que forma part d'un Estat que els partidaris de la independència consideren aliè.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Declaració d'independència

Decret

Un decret (del llatí decretum, «decisió») és un tipus d'acte administratiu emanat habitualment pel poder executiu i que, generalment, posseïx un contingut reglamentari, per la qual cosa el seu rang és jeràrquicament inferior al de les lleis.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Decret

Democràcia

La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Democràcia

Demografia

Àrea metropolitana de Tòquio cap a l'oest de la Torre de TòquioLa demografia (del grec demos, "poble") és l'estudi de les poblacions humanes, en especial de manera dinàmica; és a dir, que canvia en el temps i l'espai.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Demografia

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Dinastia dels Habsburg

Dinastia Osman

La dinastia Osman, dinastia osmanlí, dinastia otomana o Casa Imperial d'Osman va regir l'Imperi Otomà des de 1299 a 1923 (amb la destitució de Mehmet VI i la instauració de la República de Turquia).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Dinastia Osman

Drets humans

Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Drets humans

Economia

L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Economia

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Edat mitjana

Elecció

italianesUna elecció és un procés de presa de decisions per mitjà del qual les persones voten per llurs candidats o partits polítics preferits els quals els representaran en el govern.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Elecció

Emperador romà

L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Emperador romà

Epidèmia

Una malaltia epidèmica, epidèmia o pesta - terme d'ús arcaic- és una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en l'experiència recent.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Epidèmia

Escola

Escola d'Alemanya. Una escola o col·legi és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Escola

Església (arquitectura)

Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Església (arquitectura)

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Església Catòlica Romana

Església de Bòsnia

LEsglésia de Bòsnia (en bosnià: Crkva Bosanska/Црква Босанска) fou una església cristiana a la Bòsnia medieval.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Església de Bòsnia

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Eslaus

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Eslovènia

Est

L'est, orient, naixent o llevant és un dels quatre punts cardinals.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Est

Estaments

XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Estaments

Estat independent de Croàcia

LEstat independent de Croàcia fou un estat que va existir del 1941 al 1945 en el territori de les actuals Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Estat independent de Croàcia

Estat Major de la Unió Europea

LEstat Major de la Unió Europea (EMUE) és un departament de la Unió Europea (UE) amb la seu a Brussel·les, responsable de supervisar les operacions a l'àmbit de la Seguretat Comuna i Política de Defensa.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Estat Major de la Unió Europea

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Estat sobirà

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Estats Units d'Amèrica

Esteve II

* Papa Esteve II, Papa de l'Església Catòlica (752 -57).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Esteve II

Estructura social

L'estructura social consisteix en el conjunt de regularitats existents en una societat que ordenen el comportament dels individus i les relacions que tenen entre ells.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Estructura social

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Europa

Europa Central

L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Europa Central

Europa de l'Est

En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Europa de l'Est

Evliya Çelebi

Evliya Çelebi (Ewliya Čelebi en ortografia antiga), també citat com Evilya Celebi o Ewliya Celebi (اوليا چلبي) (Istanbul, 25 de març de 1611 – Istanbul o el Caire, 1684) fou un viatger i geògraf turc otomà, fill de l'orfebre de palau Derviş Mehmed Zilli.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Evliya Çelebi

Exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina

L'Exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina (en bosnià i serbocroat: Armija Republike Bosne i Hercegovine, ARBiH) era la força militar de la República de Bòsnia i Hercegovina, creada pel Govern de Bòsnia i Hercegovina el 1992, després de l'esclat de la guerra de Bòsnia.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina

Exèrcit de la República Srpska

L'Exèrcit de la República Srpska (en serbi:Војска Републике Српске, Vojska Republike Srpske, VRS), també conegut com a Exèrcit dels serbis de Bòsnia, va ser la força militar de la República Srpska durant la guerra de Bòsnia.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Exèrcit de la República Srpska

Exèrcit Popular Iugoslau

L'Exèrcit Popular Iugoslau (en serbi i croat: Jugoslovenska Narodna Armija (JNA); en ciríl·lic: Југословенска Народна Армија; en eslovè: Jugoslovanska Ljudska Armada (JLA)) era la força militar de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, liderada pel President de la RFS de Iugoslavia amb quarter general a Belgrad.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Exèrcit Popular Iugoslau

Exèrcit romà

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Exèrcit romà

Exili

Bernardino Machado marxant a l'exili l'any 1917. Lexili és el fet d'abandonar, voluntàriament o per la força, el territori que hom identifica com a pàtria.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Exili

Eyalat de Bòsnia

L'Eyalat de Bòsnia (en turc otomà: eyalet Bosna-i) va ser un eyalat i beglerbegi de l'Imperi otomà, basat principalment en el territori de la moderna Bòsnia i Hercegovina.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Eyalat de Bòsnia

Família franciscana

Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Família franciscana

Federació de Bòsnia i Hercegovina

Mapa de la Federació de Bòsnia i Hercegovina. La Federació de Bòsnia i Hercegovina (Federacija Bosne i Hercegovine, Федерација Босне и Херцеговине) és una de les entitats polítiques que formen l'estat de Bòsnia i Hercegovina (amb la República Sèrbia i el districte de Brčko).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Federació de Bòsnia i Hercegovina

Feixisme

200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Feixisme

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Feudalisme

Forces armades

Soldats de l'Exèrcit alemany. Les forces armades d'un estat són el conjunt d'institucions oficials, permanents i regulars encarregades d'aplicar la política de defensa nacional, així com la política exterior, per via armada.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Forces armades

Fossa comuna

Fossa comuna al bosc de Kolonka (Polònia). Una fossa comuna o fossar és l'indret on hom enterra els cadàvers que per diverses raons no tenen sepulcre propi, usualment perquè ningú vol o pot fer-se càrrec del finat.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Fossa comuna

Francesc Ferran d'Àustria

L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Francesc Ferran d'Àustria

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Francs

Franjo Tuđman

Franjo Tuđman (Veliko Trgovišće, 1922 - Zagreb, 1999) va ser el primer president de Croàcia durant els anys 1990.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Franjo Tuđman

Gavrilo Princip

Gavrilo Princip (Obljaj, Bòsnia i Hercegovina, 25 de juliol de 1894 (o 1895) - Terezín 28 d'abril de 1918) va ser un activista serbo-bosnià que assassinà l'hereu a la corona d'Àustria, l'arxiduc Francesc Ferran, i la seva muller, la comtessa Sofia, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Gavrilo Princip

Genocidi

Calaveres humanes al Memorial del genocidi de Murambi en record del Genocidi de Ruanda Un genocidi és l'extermini sistemàtic parcial o total, per actes inhumans i assassinats, d’un grup humà.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Genocidi

Gitanos

Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Gitanos

Govern

Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Govern

Govern titella

Govern titella i règim titella és un estat independent de jure però de fet totalment dependent d'un poder extern i sotmès a les seves ordres.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Govern titella

Gran Guerra Turca

La Gran Guerra Turca (en alemany: Der Große Türkenkrieg; en turc: Kutsal İttifak Savaşları) és el nom pel qual es coneixen els conflictes que van enfrontar a l'Imperi Otomà i els seus aliats els tàrtars de Crimea durant gran part del contra el Sacre Imperi Romanogermànic, la Confederació de Polònia i Lituània, la República de Venècia i el Tsarat Rus.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Gran Guerra Turca

Guerra

''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Guerra

Guerra de Bòsnia

La guerra a Bòsnia va ser un conflicte civil armat a l'antiga República de Bòsnia i Hercegovina, que va durar del 6 d'abril de 1992 al 14 de desembre de 1995.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Guerra de Bòsnia

Guerra mundial

Biquini, no està clar quantes hi ha hagut Guerra mundial és un terme utilitzat per referir-se a un conflicte bèl·lic a gran escala que involucra diverses nacions de diferents continents.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Guerra mundial

Guerres de Iugoslàvia

Es coneix com a Guerra de Iugoslàvia un seguit de conflictes violents al territori de l'antiga Iugoslàvia que varen tenir lloc entre 1991 i 2001.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Guerres de Iugoslàvia

Guerres il·líries

Es coneix com les Guerres Il·líriques les guerres que van enfrontar entre els anys 229 aC - 219 aC a Roma i a les tribus de Il·liria assentades sobre la vall del Neretva.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Guerres il·líries

Guerres Púniques

cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Guerres Púniques

Guerres romano-germàniques

S'anomenen guerres romanogermàniques la sèrie de conflictes entre els romans i les tribus germàniques compresos entre el 113 aC, amb la guerra címbria, i el 476 dC.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Guerres romano-germàniques

Guerrilla

La guerra de guerrilles, genuïnament dita guerra de partides i antigament guerra guerrejada, és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Guerrilla

Gyula Andrássy

Gyula, comte Andrássy de Csík-Szent-Király i de Kraszna-Horka, en hongarès Csíkszentkirályi és Krasznahorkai Gróf Andrássy Gyula (Kassa, actualment Košice, Eslovàquia, 3 de març de 1823 – Volosca, actualment Opatija, Croàcia, 18 de febrer de 1890), va ser un polític hongarès, considerat un dels pares de la pàtria.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Gyula Andrássy

Hercegovina

Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar)'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Hercegovina (Херцеговина/Hercegovina) és una regió històrica dels Alps Dinàrics que en l'actualitat ocupa la meitat meridional de Bòsnia i Hercegovina.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Hercegovina

Homicidi

L'homicidi és mort causada a una persona per una altra.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Homicidi

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Hongria

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Huns

Husrev Beg

Khosrew Beg o Husrev Beg (Serez, Macedònia, vers 1480-Sarajevo 1541) fou governador (sandjakbegi) de Bòsnia.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Husrev Beg

IFOR

Soldats finesos protegint l'àrea de trobades de la Comissió Civil Mixta, el març de 1996. Soldats nord-americans de l'IFOR inspeccionen un búnquer serbi durant l'Operació Esforç Conjunt. La Força d'Implementació (en anglès: Implementation Force, més coneguda pel seu acrònim IFOR) fou una força multinacional de l'OTAN a Bòsnia i Hercegovina en virtut d'un any de mandat, del 20 de desembre de 1995 al 20 de desembre de 1996, sota el codi Operació Conjunta Endeavour per aplicar els annexos militars de l Acord Marc General de Pau (GFAP) a Bòsnia i Hercegovina, després d'haver pres el relleu de l'UNPROFOR.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і IFOR

Il·líria

Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Il·líria

Il·liris

Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Il·liris

Imperi

Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Imperi

Imperi Alemany

LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Imperi Alemany

Imperi Austrohongarès

LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Imperi Austrohongarès

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Imperi Otomà

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Imperi Romà

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Imperi Romà d'Occident

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Imperi Romà d'Orient

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Imperi Rus

Impost

''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Impost

Indígena

El terme indígena no té una definició estàndard, universal ni fixa.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Indígena

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Indústria

Independència

Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Independència

Internacional (política)

El terme internacional és concepte polític que fa referència als afers que sorgeixen de la interacció entre més d'una nació o a la construcció d'una estructura institucional o agrupació formada per socis de dos o més estats.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Internacional (política)

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Islam

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Istanbul

Jajce

Jajce (alfabet ciríl·lic: Јајце) és una ciutat al centre de Bòsnia i Hercegovina, situat a la Federació de Bòsnia i Hercegovina.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Jajce

Jocs Olímpics d'Hivern de 1984

Els Jocs Olímpics d'Hivern de 1984, oficialment anomenats XIV Jocs Olímpics d'Hivern, es van celebrar a la ciutat de Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina), que en aquells formava part de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, entre els dies 7 i 19 de febrer de 1984.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Jocs Olímpics d'Hivern de 1984

Josip Broz Tito

Josip Broz, Tito (Kumrovec, Croàcia, 7 de maig de 1892 - Ljubljana, Eslovènia, 4 de maig de 1980), conegut pel seu títol militar mariscal Tito, va ser un líder de Iugoslàvia des del final de la Segona Guerra mundial fins a la seva mort.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Josip Broz Tito

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Jueus

Juny

El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Juny

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Justinià I

Legislació

La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Legislació

Llengües eslaves

Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Llengües eslaves

Lliga de Comunistes de Iugoslàvia

La Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia (en croat Savez komunista Jugoslavije), abans de 1952 Partit Comunista de Iugoslàvia (Komunistička partija Jugoslavije), fou el principal partit comunista a Iugoslàvia.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Lliga de Comunistes de Iugoslàvia

Madrassa

Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab, pl.) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Madrassa

Maig

El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Maig

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Mar Mediterrània

Març

Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Març

Matança de Srebrenica

La matança de Srebrenica, també coneguda com a massacre de Srebrenica o genocidi de Srebrenica, es produïa el juliol de 1995 amb l'assassinat de com a mínim 8.000 homes bosnians, des d'adolescents fins a ancians, a la regió de Srebrenica a Bòsnia i Hercegovina per l'Exèrcit de la República Sèrbia sota el comandament del general Ratko Mladić i seguint les ordres polítiques de Radovan Karadžić.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Matança de Srebrenica

Migració

Les papallones també migren La migració és el desplaçament d'un lloc d'origen cap a una altra destinació.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Migració

Militar

Patton durant la Segona Guerra Mundial XVII Un militar és un individu que forma part d'unes forces armades, al si de les quals ocupa un lloc en la jerarquia, potser amb un grau militar, i que, en servei, s'identifica mitjançant l'ús d'uniforme militar.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Militar

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Monarca

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Monarquia

Montenegro

Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Montenegro

Mort

La cara simbòlica de la mort, detall d'una pintura de Philippe de Champaigne. La mort és la fi permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Mort

Mostar

Mostar (en alfabet ciríl·lic Мостар, pronunciat /ˈmɔstar/) és una ciutat de Bòsnia i Hercegovina, al centre del Cantó d'Hercegovina-Neretva de la Federació.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Mostar

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Musulmà

Nació

El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Nació

Nacionalisme

Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Nacionalisme

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Neolític

Neretva

El Neretva (en ciríl·lic serbi: Неретва, pronunciat), també conegut com Narenta) és el principal riu d'Hercegovina i de Dalmàcia i un dels més important de Bòsnia i Hercegovina i de la part oriental de la conca adriàtica Les fonts del Neretva se situen a 1.320 m d'altitud als Alps dinàrics prop de Jabuka (80 km al sud de Sarajevo).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Neretva

Neteja ètnica

La neteja ètnica és un tipus de biopolítica, i duta a l'extrem es converteix en genocidi.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Neteja ètnica

Nit

Una nit rasa La nit (del llatí nox, noctis) és el període entre l'ocàs del Sol i l'ortus de l'endemà.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Nit

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Noblesa

Nord

El nord o septentrió és un punt cardinal on la meridiana talla a l'horitzó, però en sentit cap al Pol Nord geogràfic.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Nord

Novembre

El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Novembre

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Occident

Octubre

L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Octubre

Oest

Una rosa de la brúixola amb l'oest ressaltat en negre L'hemisferi oest Loest és un dels quatre punts cardinals, també rep el nom doccident o ponent, ja que és a l'oest on es pon el Sol.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Oest

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Organització de les Nacions Unides

Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord

LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du traité de l'Atlantique nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord

Orient Pròxim

L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Orient Pròxim

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Ostrogots

País

Un país és un territori, o una contrada, delimitat per característiques naturals (unitat fisiogràfica o paisatgística), culturals (territori d'un poble, d'una nació) o polítiques (estat).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і País

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Pannònia

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Papa

Partisà

El terme partisà refereix a un membre d'una força militar irregular formada amb la finalitat d'oposar-se, per mitjà de la resistència armada, al control d'una àrea per part d'una potència estrangera o per un exèrcit d'ocupació.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Partisà

Partit Democràtic Serbi

El Partit Democràtic Serbi (serbi Српска демократска Странка, Srpska Demokratska Stranka) és un partit polític de la República Sèrbia, a Bòsnia i Hercegovina.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Partit Democràtic Serbi

Partit polític

Presentació del llibre del 10è aniversari del partit polític italià Alleanza Nazionale. Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Partit polític

Persa

El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Persa

Pesta

La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Pesta

Població

Estats Units. El terme població, en biologia, es refereix al conjunt dels éssers vius del mateix grup o espècie, que viuen en una àrea geogràfica particular.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Població

Poder legislatiu

243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Poder legislatiu

Poesia

La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Poesia

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Política

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Polònia

Policia

La policia és un cos encarregat de vetllar pel manteniment de l'ordre públic i la seguretat de la ciutadania i els seus béns, perseguir els delinqüents i posar-los a disposició dels jutjats.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Policia

Pont

Golden Gate'' a San Francisco Un pont (del llatí pons) és una estructura construïda per a franquejar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Pont

Pont Vell de Mostar

El pont Vell de Mostar travessat pel riu Neretva El Pont Vell de Mostar (Stari Most: literalment 'Pont Vell'; en), també conegut com a pont de Mostar (en turc: Mostar Koprusu), és un dels monuments històrics més famosos de l'antiga Iugoslàvia.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Pont Vell de Mostar

Potències de l'Eix

Països neutrals URSS Les Potències de l'Eix eren els estats oposats als Aliats durant la Segona Guerra Mundial.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Potències de l'Eix

President de la Comissió Europea

El President de la Comissió Europea encapçala la Comissió Europea, el braç executiu de la Unió Europea.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і President de la Comissió Europea

Primavera

Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Primavera

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Primera Guerra Mundial

Principat de Sèrbia

El Principat de Sèrbia (en serbi:: Kneževina Srbija, escrit en alfabet ciríl·lic: Кнежевина Србија) va ser un estat que va existir entre els anys 1815 i 1882.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Principat de Sèrbia

Protoindoeuropeus

Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Protoindoeuropeus

Província

romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Província

Raška

Raška (serbi: Рашка/Raška; grafies alternatives: Raschka, Rascia i Rassa; catalanitzat: Raixka), va ser l'estat medieval serbi central i més reeixit (el nom serbi župa, àrea governada per župan), que va unificar totes les tribus sèrbies en l'estat medieval serbi més important dels Balcans.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Raška

Radovan Karadžić

Radovan Karadžić (en ciríl·lic serbi Радован Караџић AFI) (Petnjica, Montenegro, 1945) és un polític serbi de Bòsnia, psiquiatre i poeta, acusat de crims de guerra i genocidi pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII o ICTY, les sigles en anglès) a La Haia.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Radovan Karadžić

Ratko Mladić

Ratko Mladić (en ciríl·lic: Ратко Младић) (12 de març del 1942, Božinovići, actualment a Bòsnia i Hercegovina, aleshores a l'Estat independent de Croàcia) és un antic militar de l'Exèrcit Popular Iugoslau, i general de l'Exèrcit de la Republika Srpska (VRS) (l'exèrcit serbi de Bòsnia) durant la guerra de Bòsnia (1992-95).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Ratko Mladić

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Ravenna

Referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Referèndum

Regió

Una regió és un territori que pot ser definit per diferents característiques geogràfiques físiques (clima, topografia), humanes (economia, història) o funcionals (demografia, administració).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Regió

Regne dels Serbis, Croats i Eslovens

El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Religió

República Croata d'Herceg-Bòsnia

La República Croata d'Herceg-Bòsnia (localment Hrvatska Republika Herceg-Bosna) fou una entitat, actualment inexistent, de Bòsnia i Hercegovina entre 1991 i 1994 com a resultat de la política secessionista durant la Guerra de Bòsnia.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і República Croata d'Herceg-Bòsnia

República de Bòsnia i Hercegovina

La República de Bòsnia i Hercegovina (bosnià, croat, serbi: Republika Bosna i Hercegovina, RBiH; ciríl·lic: Република Босна и Херцеговина, РБиХ) és el predecessor directe de l'estat modern de Bòsnia i Hercegovina, que es va constituir el 1997 com una república federal.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і República de Bòsnia i Hercegovina

República Federal Socialista de Iugoslàvia

La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і República Federal Socialista de Iugoslàvia

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і República Romana

República Socialista de Bòsnia i Hercegovina

La República Socialista de Bòsnia i Hercegovina (en serbocroat: Socijalistička Republika Bosna i Hercegovina, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка Pепублика Босна и Херцеговина) fou un Estat socialista que formava part de la ja extinta República Federal Socialista de Iugoslàvia.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і República Socialista de Bòsnia i Hercegovina

República Srpska

La República Srpska (oficialment: República Sèrbia, del serbi Republika Srpska, escrit en ciríl·lic Република Српска) és una de les entitats polítiques que formen l'estat de Bòsnia i Hercegovina (amb la Federació de Bòsnia i Hercegovina i el districte de Brčko).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і República Srpska

Romano Prodi

Romano Prodi (Scandiano, Regne d'Itàlia, 1939) és un polític italià que fou Primer Ministre d'Itàlia entre 1996 i 1998 i President de la Comissió Europea entre 1999 i 2004.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Romano Prodi

Rumèlia

Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Rumèlia

Sanjaq de Novi Pazar

El sanjaq de Novi Pazar el 1878 El Sanjaq de Novi Pazar (Novopazarski sandžak) fou un sanjaq de l'Imperi Otomà (unitat administrativa de segon nivell) que va existir fins a les Guerres Balcàniques de 1912-1913 en territori de les actuals Sèrbia i Montenegro.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Sanjaq de Novi Pazar

Sarajevo

Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Sarajevo

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Sèrbia

Sèrbia i Montenegro

Sèrbia i Montenegro era un estat del sud-est d'Europa.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Sèrbia i Montenegro

Secta

Catàleg de sectes presents a Anglaterra i altres nacions segons un document del 1647. Una secta és un subgrup d'un sistema de creences religioses, polítiques, o filosòfiques, habitualment procedent d'un grup més gran.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Secta

Segle

Un segle és un període de cent anys.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Segle

Segle IX

El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Segle IX

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Segle X

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Segle XVIII

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Segona Guerra Mundial

Serbis

Els serbis (en serbi: Srbi, en ciríl·lic: Срби) són un poble eslau del sud que viuen principalment a Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina i, en una menor mesura, a Croàcia.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Serbis

Serbis de Bòsnia i Hercegovina

Els serbis són una de les tres nacions que constitueixen l'estat de Bòsnia i Hercegovina, predominantment concentrats a l'entitat política de la República Sèrbia, tot i que també n'hi ha que viuen a l'altra entitat, la Federació de Bòsnia i Hercegovina.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Serbis de Bòsnia i Hercegovina

SFOR

Escut de l'SFOR. La Força d'Estabilització (en anglès: Stabilisation Force, abreujada com a SFOR) va ser una força multinacional de l'OTAN desplegada a Bòsnia i Hercegovina, encarregada del compliment dels Acords de Dayton, que van posar fi a la guerra de Bòsnia.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і SFOR

Slobodan Milošević

Slobodan Milošević (en alfabet serbi ciríl·lic Слободан Милошевић) (Požarevac, Sèrbia, 20 d'agost de 1941 - La Haia, Països Baixos, 11 de març de 2006).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Slobodan Milošević

Sobirania

La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Sobirania

Socialisme

El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Socialisme

Socialisme de mercat

El socialisme de mercat és un sistema econòmic en el qual els mitjans de producció són controlats pels treballadors de cada empresa (en general, els beneficis són repartits entre els treballadors de la mateixa empresa) i la producció no està planificada centralment per l'Estat, sinó orientada mitjançant les dinàmiques del mercat.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Socialisme de mercat

Societat

Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Societat

Sofia Chotek von Chotkowa

'''Sofia Chotek''' Sofia Chotek von Chotkova, Sophie Maria Josephine Albina Chotek (Stuttgart, 1 de març de 1868 - Sarajevo, 28 de juny de 1914), duquessa de Hohenberg, era l'esposa morganàtica de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Sofia Chotek von Chotkowa

Split

Split (coneguda també pel seu nom italià, Spalato) és la ciutat més gran de Dalmàcia a Croàcia, capital de la comarca de Split-Dalmàcia.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Split

Srebrenica

Localització de Srebrenica Srebrenica (en ciríl·lic: Сребреница) és un poble petit de muntanya i municipi a l'est de Bòsnia i Hercegovina, a l'entitat Republika Srpska.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Srebrenica

Sud

El sud, migdia o migjorn, és el punt cardinal que cau a la dreta mirant a llevant, diametralment oposat al nord, És la direcció al llarg d'un meridià a 90° en sentit horari de l'est.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Sud

Suetoni

Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Suetoni

Sufisme

Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Sufisme

Tercer Reich

El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Tercer Reich

Territori

Es denomina territori a una àrea definida (incloent-hi terres i aigües) sovint considerada possessió d'una persona, organització, institució, animal, estat o país subdividit.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Territori

Tessalònica

Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Tessalònica

Tiberi

Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Tiberi

Tractat de Berlín (1878)

Congrés de Berlín - Anton von Werner Europa sud-oriental després del Congrés de Berlín El Tractat de Berlín fou l'acte final del Congrés de Berlín (13 de juny-13 de juliol de 1878), pel qual el Regne Unit, Àustria-Hongria, França, l'imperi Alemany, Itàlia, l'imperi Rus i l'Imperi Otomà sota el soldà Hamid revisaren el Tractat de Santo Stefano signat el 3 de març del mateix any.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Tractat de Berlín (1878)

Tractat de Karlowitz

Europa el 1648 abans del tractat Europa el 1700 després del tractat Polònia abans del tractat Polònia després del tractat El Tractat de Karlowitz o Karlovci fou un acord de pau signat el 26 de gener de 1699 a la ciutat de Sremski Karlovci (serbi: Сремски Карловци, croat: Srijemski Karlovci, alemany: Karlowitz o Carlowitz, turc: Karlofça, hongarès: Karlóca), a l'actual Sèrbia (província de Voivodina) que va posar fi a la Gran Guerra Turca o Guerra Austrootomana de 1683-1697 en la qual els otomans van ser finalment derrotats.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Tractat de Karlowitz

Tres

El tres és el nombre natural que segueix el dos i precedeix el quatre.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Tres

Tribunal Internacional de Justícia

El ''Palau de la Pau'', seu del Tribunal Internacional de JustíciaEl Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) o Cort Internacional de Justícia (CIJ), conegut col·loquialment com a Cort Mundial, és el principal òrgan judicial de les Nacions Unides i va ser establert per la Carta de les Nacions Unides el 1945.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Tribunal Internacional de Justícia

Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia

Edifici del Tribunal a La Haia. El Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (ICTY), és un cos de les Nacions Unides (ONU) establert per processar crims de guerra a l'ex-Iugoslàvia.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Turc

Turc otomà

El turc otomà (en turc otomà لسان عثمانى, Lisân-ı Osmânî; en turc (modern), Osmanlı Türkçesi o Osmanlıca) és la variant del turc utilitzada com a idioma administratiu i literari de l'Imperi Otomà.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Turc otomà

Turisme

Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Turisme

Txètniks

Els txètniks (en serbi Четници, četnici en alfabet llatí) eren els membres d'una guerrilla nacionalista i monàrquica sèrbia que el va combatre la dominació otomana.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Txètniks

Txecoslovàquia

Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Txecoslovàquia

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Ucraïna

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

Unió Democràtica Croata

La Unió Democràtica Croata (en croat: Hrvatska Demokratska Zajednica, HDZ) és un partit polític croat fundat el 1989 per dissidents nacionalistes croats liderats per Franjo Tuđman.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Unió Democràtica Croata

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Unió Europea

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Viena

Vila

Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Vila

Vint

El vint és un nombre natural parell, segueix el dinou i va abans del vint-i-u. S'escriu 20 en xifres àrabs, XX en les romanes i 二十 en les xineses.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Vint

Violació

Violació La violació és l'acte de mantenir relacions sexuals amb una altra persona sense el seu consentiment, i per tant emprant la violència física, psicològica i emocional, usant mitjans que anul·lin el consentiment de la persona ofesa, o bé quan la persona ofesa no pot donar el seu consentiment, com el cas de menors d'edat o persones en estat d'inconsciència.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Violació

Visir

Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Visir

Visoko

Visoko és un municipi de la Bòsnia central a l'actual Bòsnia i Hercegovina d'aproximadament 17.000 habitants.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Visoko

Zenica

Zenica (en alfabet ciríl·lic: Зеница) és una ciutat de Bòsnia i Hercegovina, capital del cantó de Zenica-Doboj.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і Zenica

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1 d'abril

1 de març

El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1 de març

10 de juny

El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 10 de juny

12 d'octubre

El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 12 d'octubre

1391

La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1391

14 de setembre

El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 14 de setembre

1463

El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1463

1497

Països Catalans Resta del món.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1497

1648

;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1648

1687

; Països Catalans.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1687

1699

;Països catalans;Resta del món.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1699

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 18 de juny

18 de novembre

El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 18 de novembre

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1831

1875

;Països Catalans.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1875

1878

;Països Catalans.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1878

1881

;Països Catalans.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1881

1897

barceloní del Fort Pienc.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1897

19 de juny

El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 19 de juny

1903

;Països Catalans.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1903

1904

;Països Catalans.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1904

1908

;Països Catalans.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1908

1909

;Països Catalans.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1909

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1914

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1918

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1929

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1939

1941

;Països Catalans.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1941

1943

;Països Catalans.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1943

1945

;Països Catalans.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1945

1946

;Països Catalans.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1946

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1980

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1991

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1992

1993

1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1993

1994

1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1994

1995

1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1995

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1996

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1998

1999

1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 1999

2 de juliol

El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 2 de juliol

20 de gener

El 20 de gener és el vintè dia de l'any.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 20 de gener

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 2004

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 2006

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 2007

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 2008

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 2009

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 21 de juliol

23 de setembre

El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 23 de setembre

24 d'octubre

El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 24 d'octubre

25 de novembre

El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 25 de novembre

26 d'octubre

El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 26 d'octubre

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 26 de febrer

28 de juny

El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 28 de juny

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 28 de setembre

337

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 337

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 4 de maig

5 de novembre

El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 5 de novembre

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 6 d'abril

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 6 d'octubre

9 de gener

El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Història de Bòsnia i Hercegovina і 9 de gener

, Consell de Defensa Croat, Cop d'estat, Correu, Crim de guerra, Cristianisme, Cristianisme occidental, Cristianisme ortodox, Croats, Croats de Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Cultura, Dalmàcia, Dardanels, Dayton (Ohio), Dècada, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Dècada del 1990, Declaració d'independència, Decret, Democràcia, Demografia, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Osman, Drets humans, Economia, Edat mitjana, Elecció, Emperador romà, Epidèmia, Escola, Església (arquitectura), Església Catòlica Romana, Església de Bòsnia, Eslaus, Eslovènia, Est, Estaments, Estat independent de Croàcia, Estat Major de la Unió Europea, Estat sobirà, Estats Units d'Amèrica, Esteve II, Estructura social, Europa, Europa Central, Europa de l'Est, Evliya Çelebi, Exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina, Exèrcit de la República Srpska, Exèrcit Popular Iugoslau, Exèrcit romà, Exili, Eyalat de Bòsnia, Família franciscana, Federació de Bòsnia i Hercegovina, Feixisme, Feudalisme, Forces armades, Fossa comuna, Francesc Ferran d'Àustria, Francs, Franjo Tuđman, Gavrilo Princip, Genocidi, Gitanos, Govern, Govern titella, Gran Guerra Turca, Guerra, Guerra de Bòsnia, Guerra mundial, Guerres de Iugoslàvia, Guerres il·líries, Guerres Púniques, Guerres romano-germàniques, Guerrilla, Gyula Andrássy, Hercegovina, Homicidi, Hongria, Huns, Husrev Beg, IFOR, Il·líria, Il·liris, Imperi, Imperi Alemany, Imperi Austrohongarès, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Rus, Impost, Indígena, Indústria, Independència, Internacional (política), Islam, Istanbul, Jajce, Jocs Olímpics d'Hivern de 1984, Josip Broz Tito, Jueus, Juny, Justinià I, Legislació, Llengües eslaves, Lliga de Comunistes de Iugoslàvia, Madrassa, Maig, Mar Mediterrània, Març, Matança de Srebrenica, Migració, Militar, Monarca, Monarquia, Montenegro, Mort, Mostar, Musulmà, Nació, Nacionalisme, Neolític, Neretva, Neteja ètnica, Nit, Noblesa, Nord, Novembre, Occident, Octubre, Oest, Organització de les Nacions Unides, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, Orient Pròxim, Ostrogots, País, Pannònia, Papa, Partisà, Partit Democràtic Serbi, Partit polític, Persa, Pesta, Població, Poder legislatiu, Poesia, Política, Polònia, Policia, Pont, Pont Vell de Mostar, Potències de l'Eix, President de la Comissió Europea, Primavera, Primera Guerra Mundial, Principat de Sèrbia, Protoindoeuropeus, Província, Raška, Radovan Karadžić, Ratko Mladić, Ravenna, Referèndum, Regió, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Religió, República Croata d'Herceg-Bòsnia, República de Bòsnia i Hercegovina, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República Romana, República Socialista de Bòsnia i Hercegovina, República Srpska, Romano Prodi, Rumèlia, Sanjaq de Novi Pazar, Sarajevo, Sèrbia, Sèrbia i Montenegro, Secta, Segle, Segle IX, Segle X, Segle XVIII, Segona Guerra Mundial, Serbis, Serbis de Bòsnia i Hercegovina, SFOR, Slobodan Milošević, Sobirania, Socialisme, Socialisme de mercat, Societat, Sofia Chotek von Chotkowa, Split, Srebrenica, Sud, Suetoni, Sufisme, Tercer Reich, Territori, Tessalònica, Tiberi, Tractat de Berlín (1878), Tractat de Karlowitz, Tres, Tribunal Internacional de Justícia, Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, Turc, Turc otomà, Turisme, Txètniks, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Democràtica Croata, Unió Europea, Viena, Vila, Vint, Violació, Visir, Visoko, Zenica, 1 d'abril, 1 de març, 10 de juny, 12 d'octubre, 1391, 14 de setembre, 1463, 1497, 1648, 1687, 1699, 18 de juny, 18 de novembre, 1831, 1875, 1878, 1881, 1897, 19 de juny, 1903, 1904, 1908, 1909, 1914, 1918, 1929, 1939, 1941, 1943, 1945, 1946, 1980, 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1998, 1999, 2 de juliol, 20 de gener, 2004, 2006, 2007, 2008, 2009, 21 de juliol, 23 de setembre, 24 d'octubre, 25 de novembre, 26 d'octubre, 26 de febrer, 28 de juny, 28 de setembre, 337, 4 de maig, 5 de novembre, 6 d'abril, 6 d'octubre, 9 de gener.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat