Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Herodians

Índex Herodians

Els herodians o dinastia herodiana van ser una dinastia d'origen jueu edomita, els membres de la qual governaren amb èxit desigual la Palestina com a governants clients de l'Imperi Romà des del 37 aC al 92.

60 les relacions: Alexandre (fill d'Herodes), Alexandre II de Judea, Alexandre Janeu, Alts del Golan, Antígon de Judea, Antípatre (fill d'Herodes), Antípatre d'Idumea, Antipas, Aristobul III de Judea, Aristobul IV de Judea, Arquelau de Judea, Ascaló, Asdod, Asmoneus, August, Auranítida, Batanea, Calcis, Decàpolis, Edom, Fasayil, Ferores, Filip el Tetrarca, Flavi Josep, Galilea, Heròdies, Herodes Antipes, Herodes el Gran, Herodes Filip, Herodes I Agripa, Herodes Pol·lió, Hircà II, Imperi Part, Imperi Romà, Jerusalem, Joan Hircà, Judea, Judea romana, Juli Cèsar, Macrobi, Marc Antoni, Mariamne I, Mariamne II, Mariamne III, Nabateus, Palestina, Perea, Petra d'Aràbia, Procurator, Província romana de Síria, ..., Regne de Judà, República Romana, Salomé Alexandra, Salomé I, Salomé II, Salomé III, Samaria, Yavne, 34, 92. Ampliar l'índex (10 més) »

Alexandre (fill d'Herodes)

Alexandre va ser un dels fills d'Herodes el Gran i de Mariamne I. Juntament amb el seu germà Aristòbul va ser educat a Roma i en tornar a Judea el seu germà Antípater va instigar les sospites del pare contra els dos fills.

Nou!!: Herodians і Alexandre (fill d'Herodes) · Veure més »

Alexandre II de Judea

Alexandre II de Judea fou el fill gran d'Aristòbul II de Judea.

Nou!!: Herodians і Alexandre II de Judea · Veure més »

Alexandre Janeu

Alexandre Janeu fou rei de Judea del 104 aC al 78 aC.

Nou!!: Herodians і Alexandre Janeu · Veure més »

Alts del Golan

Els alts del Golan o, simplement, el Golan, són un altiplà al sud-oest de Síria, a la frontera amb Israel, Jordània i el Líban.

Nou!!: Herodians і Alts del Golan · Veure més »

Antígon de Judea

Antígon de Judea (en llatí Antigonus, en grec Ἀντίγονος) fou rei de Judea, fill d'Aristòbul II i el darrer dels reis macabeus.

Nou!!: Herodians і Antígon de Judea · Veure més »

Antípatre (fill d'Herodes)

Antípatre (Antipater) fou el primer fill d'Herodes el Gran i la seva primera esposa Doris.

Nou!!: Herodians і Antípatre (fill d'Herodes) · Veure més »

Antípatre d'Idumea

Antípatre d'Idumea(Antipater) fou governador de Judea i pare d'Herodes el Gran. Segons la genealogia difosa contemporàniament, era fill d'un noble idumeu també anomenat Antípatre o Antipas, que havia rebut el govern d'Idumea d'Alexandre Janeu i de la seva dona Alexandra. Antípatre es va criar a la cort d'Alexandre Janeu. No hi ha cap prova d'això; el que se sap és que era mig àrab i fou fet general en cap de l'exèrcit jueu per Alexandre Janeu més per les seves relacions amb els àrabs que per la noblesa del seu origen que probablement també existia. Estava casat amb Cipros, una dona de la noblesa nabatea. El 65 aC va convèncer el rei Hircà II de Judea, deposat pel seu germà Aristobul II de Judea, de refugiar-se a la cort d'Aretes, rei dels nabateus. Es va fer client de Gneu Pompeu i probablement va fer un intent diplomàtic de col·locar al tron a Aretes, intent que no va reeixir (64 aC). El 63 aC Pompeu va ocupar Jerusalem i Aristobul II fou deposat. Antípatre va ser fidel llavors a Hircà II i va treballar per les seves bones relacions amb els romans. Els seus serveis contra Alexandre Asmoneu (fill d'Aristòbul II) i contra Arquelau a Egipte (57 aC i 56 aC) foren agraïts per Escaure i Gabini lloctinents de Pompeu a Síria. El 48 aC hom li va concedir la ciutadania romana i el 47 aC Juli Cèsar va confirmar Hircà II com a gran sacerdot tot i les queixes d'Antígon de Judea (l'altre fill d'Aristòbul II) i Antípatre fou nomenat procurador de Judea. Quan Cèsar va deixar Síria per marxar contra Farnaces, Antípatre va garantir la tranquil·litat a Judea i va nomenar als seus fills Fasael i Herodes governadors de Jerusalem i de Galilea, respectivament. El 46 aC es va oposar a la idea del fill Herodes d'eliminar a Hircà II; el 43 aC, un any després de la mort de Cèsar va regular els impostos que havia imposat a Judea el republicà Cassi com a suport a les seves tropes. Va morir el 43 aC enverinat per l'àrab Màlic (a qui havia salvat la vida dues vegades) que va subornar el coper d'Hircà II per administrar-li el verí. De la seva dona Cipros va tenir quatre fills: Fasael, Herodes, Josep i Ferores; i una filla, Salomé.

Nou!!: Herodians і Antípatre d'Idumea · Veure més »

Antipas

Antipas (Antípas) és la contracció d'Antípatre (Antípatros).

Nou!!: Herodians і Antipas · Veure més »

Aristobul III de Judea

Aristobul III de Judea (Aristobūlus; Aristóboulos) va ser gran sacerdot de Judea, fill d'Alexandre Asmoneu i d'Alexandra i net d'Aristobul II de Judea, germà de Mariamne I, la dona d'Herodes el Gran.

Nou!!: Herodians і Aristobul III de Judea · Veure més »

Aristobul IV de Judea

Aristobul IV de Judea (Aristobūlus, en Ἀριστόβουλος, «Aristóboulos») va ser un dels fills d'Herodes el Gran i de Mariamne I. Junt amb el seu germà Alexandre va anar a estudiar a Roma i en tornar a Judea el seu germà Antípater va instigar les sospites del pare contra els dos fills.

Nou!!: Herodians і Aristobul IV de Judea · Veure més »

Arquelau de Judea

Moneda d'Herodes Arquelau Arquelau de Judea (en llatí Archelaus, en grec antic Ἀρχέλαος) va ser fill d'Herodes el Gran i de Maltace, una dona samaritana.

Nou!!: Herodians і Arquelau de Judea · Veure més »

Ascaló

Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.

Nou!!: Herodians і Ascaló · Veure més »

Asdod

Asdod és la cinquena ciutat més gran d'Israel, amb una població d'uns 210.000 habitants.

Nou!!: Herodians і Asdod · Veure més »

Asmoneus

Els asmoneus van ser una família jueva que va governar el regne de Judea entre l'any 140 aC i el 36 aC.

Nou!!: Herodians і Asmoneus · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Herodians і August · Veure més »

Auranítida

Auranítida o Auranitis fou una regió del sud de Síria, que correspon a la moderna regió d'Hauran.

Nou!!: Herodians і Auranítida · Veure més »

Batanea

Iturea, Traconítida, '''Batanea''', Gaulanítida, i Auranítida en el segle I Batanea fou un districte del nord-est de Palestina entre la Gaulanítida (a l'est de Galilea que s'estenia fins al llac Tiberiades i les fonts del Jordà) al sud-oest, i la regió d'Iturea o Auranítida al nord-oest.

Nou!!: Herodians і Batanea · Veure més »

Calcis

Calcis (Χαλκίδα; a l'edat mitjana coneguda com a Negrepont, en italià Negroponte; Χαλκίς) és la ciutat més important de l'illa d'Eubea i la capital de la perifèria d'Eubea, a la regió de la Grècia Central.

Nou!!: Herodians і Calcis · Veure més »

Decàpolis

Mapa de la '''Decàpolis''' (ciutats en vermell). Decàpolis va ser un districte de Palestina sota domini romà, que rebia aquest nom perquè comprenia deu ciutats.

Nou!!: Herodians і Decàpolis · Veure més »

Edom

Edom o Idumea fou una regió de Judea, situada al sud d'Hebron i fins a la mar Morta a l'est.

Nou!!: Herodians і Edom · Veure més »

Fasayil

Fasayil o Fasa'il és una vila palestina al nord-est de Cisjordània, part de la governació de Jericó, que es troba a 14 kilòmetres al nord-oest de Jericó i 40 kilòmetres al sud-est de Nablus.

Nou!!: Herodians і Fasayil · Veure més »

Ferores

Ferores (en llatí Pheroras, en grec antic Φερώρας, circa 68 aC - circa 5 aC) nascut a Mareshah (Regne de Judà), va ser el fill petit d'Antípater i germà d'Herodes el Gran.

Nou!!: Herodians і Ferores · Veure més »

Filip el Tetrarca

Herodes Filip II o Filip el Tetrarca, va ser fill d'Herodes el Gran i de Cleòpatra de Jerusalem, i germanastre entre d'altres d'Herodes Antipes i d'Arquelau.

Nou!!: Herodians і Filip el Tetrarca · Veure més »

Flavi Josep

Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.

Nou!!: Herodians і Flavi Josep · Veure més »

Galilea

Galilea és una ampla regió situada al nord de Palestina ocupada per l'Estat d'Israel, segons la terminologia israeliana té tres parts: l'Alta Galilea, la Baixa Galilea i la Galilea occidental, també anomenen la costa Nord d'Israel.

Nou!!: Herodians і Galilea · Veure més »

Heròdies

Heròdies (7 aC- 39) fou una princesa idumea, filla d'Aristòbul i Berenice (neboda d'Herodes el Gran), casada primer amb Herodes Filip, el seu oncle, i després amb el germà d'aquest, Herodes Antipas.

Nou!!: Herodians і Heròdies · Veure més »

Herodes Antipes

Jesús de Natzaret davant Herodes Antipes. Retaule major del monestir de Sixena. Herodes Antipes (també conegut com a Herodes el Tetrarca) (Judea, 20 aC - Sant Bertran de Comenge, 39).

Nou!!: Herodians і Herodes Antipes · Veure més »

Herodes el Gran

La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet. Herodes el Gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.

Nou!!: Herodians і Herodes el Gran · Veure més »

Herodes Filip

Herodes Filip (també Herodes Boet o Herodes II) fou fill d'Herodes el Gran i de Mariamne II.

Nou!!: Herodians і Herodes Filip · Veure més »

Herodes I Agripa

Herodes I Agripa (Herodes Agrippa), al qual Flavi Josep esmenta com Agripa el Gran, fou fill d'Aristòbul i Berenice i net d'Herodes el Gran, nascut vers l'any 10 aC.

Nou!!: Herodians і Herodes I Agripa · Veure més »

Herodes Pol·lió

Herodes Pol·lió o Herodes de Calcis (Ἡρώδης) fou rei de Calcis, fill d'Aristobul (fill d'Herodes el Gran i de Mariamne i germà d'Herodes Agripa I).

Nou!!: Herodians і Herodes Pol·lió · Veure més »

Hircà II

Hircà II (en llatí Hyrcanus, en grec antic Ὑρκανός) (s.II aC - 30 aC) va ser gran sacerdot, rei dels jueus i etnarca.

Nou!!: Herodians і Hircà II · Veure més »

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Herodians і Imperi Part · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Herodians і Imperi Romà · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Herodians і Jerusalem · Veure més »

Joan Hircà

Joan Hircà (Joannes Hyrcanus, Ὑρκανός) va ser príncep (etnarca) i gran sacerdot dels jueus.

Nou!!: Herodians і Joan Hircà · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.

Nou!!: Herodians і Judea · Veure més »

Judea romana

La província de Judea en el segle I Judea (hebreu: יהודה, Yehuda, "Lloança de Déu"; grec: Ιουδαία; llatí: Iudaea) fou una divisió administrativa romana sota l'autoritat d'un prefecte (militar) o procurador (civil) depenent del governador de la província de Síria.

Nou!!: Herodians і Judea romana · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: Herodians і Juli Cèsar · Veure més »

Macrobi

Macrobi Ambrosi Teodosi (Macrobius Ambrosius Theodosius) va ser un gramàtic i filòsof romà que va viure a final del i començament del.

Nou!!: Herodians і Macrobi · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: Herodians і Marc Antoni · Veure més »

Mariamne I

Mariamne I (en grec antic Μαριάμμη) va ser filla d'Alexandre Asmoneu, fill d'Aristòbul II, i d'Alexandra la filla d'Hircà II.

Nou!!: Herodians і Mariamne I · Veure més »

Mariamne II

Mariamne II (en grec antic Μαριάμνη o Μαριάμμη) va ser la filla del sacerdot jueu Simó Boet.

Nou!!: Herodians і Mariamne II · Veure més »

Mariamne III

Mariamne III fou filla d'Aristòbul (fill d'Herodes) i de Berenice, i germana d'Heròdies (esposa d'Herodes Antipas).

Nou!!: Herodians і Mariamne III · Veure més »

Nabateus

Petra, capital dels nabateus. Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia.

Nou!!: Herodians і Nabateus · Veure més »

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Herodians і Palestina · Veure més »

Perea

Perea i el seu entorn en el segle I Perea (en llatí Peraea, en grec antic Περαία) és el nom donat pels israelites a la regió a l'est del Jordà entre el llac Tiberíades i la mar Morta.

Nou!!: Herodians і Perea · Veure més »

Petra d'Aràbia

Petra (del grec, ‘pedra’) fou una ciutat d'Aràbia en la moderna Jordània.

Nou!!: Herodians і Petra d'Aràbia · Veure més »

Procurator

Procurator (en català Procurador) era la persona que a l'antiga Roma portava els negocis d'una altra per encàrrec d'aquesta.

Nou!!: Herodians і Procurator · Veure més »

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Nou!!: Herodians і Província romana de Síria · Veure més »

Regne de Judà

El Regne de Judà (en hebreu מַלְכוּת יְהוּדָה Malekhot Yəhûdāh) va ser un regne assentat a l'antiga Canaan i que es va crear després de la divisió del Regne d'Israel.

Nou!!: Herodians і Regne de Judà · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Herodians і República Romana · Veure més »

Salomé Alexandra

Salomé Alexandra (Salome, en grec antic Σαλώμη) va ser l'esposa del gran sacerdot Aristòbul I i a la seva mort, l'any 103 aC va alliberar als seus cunyats, germans d'Aristòbul, als que aquest havia engarjolat, i va cedir el tron al més gran, Alexandre Janeu.

Nou!!: Herodians і Salomé Alexandra · Veure més »

Salomé I

Salomé (Salome) fou la filla d'Antípater l'idumeu i de la seva dona Cipros, i germana d'Herodes el Gran.

Nou!!: Herodians і Salomé I · Veure més »

Salomé II

Salomé II (en llatí Salome, en grec antic Σαλώμη) va ser la filla d'Herodes Antipes i Heròdies.

Nou!!: Herodians і Salomé II · Veure més »

Salomé III

Salomé III (Salome) fou una princesa jueva.

Nou!!: Herodians і Salomé III · Veure més »

Samaria

miniatura Samaria (en llatí Samaria, en grec Σαμαρεῖιτις, en hebreu שומרון Xomeron, en àrab سامريّون, Sāmariyyūn o ألسامرة, As-Samara o جبال نابلس, Jibal Nablus) fou un districte de Palestina entre Judea i Galilea, entre Jenin (antiga Ginaea) i la toparquia dAcrabatta (entre Nablus i Jericó); el límit nord era marcat per les muntanyes que del munt Carmel anaven cap al sud-est.

Nou!!: Herodians і Samaria · Veure més »

Yavne

Yavne (en) és una ciutat del Districte Central d'Israel.

Nou!!: Herodians і Yavne · Veure més »

34

Sense descripció.

Nou!!: Herodians і 34 · Veure més »

92

Sense descripció.

Nou!!: Herodians і 92 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »