Comunicació

297 les relacions: A priori a posteriori, Abu-Hàmid al-Ghazalí, Acadèmia platònica, Adam Smith, Agustí d'Hipona, Agustinisme, Aire (element), Al-Farabí, Al-Kindí, Albert el Gran, Alexandre el Gran, Alexandre Kojève, Allan Ramsay, Amèrica del Nord, Anatòlia, Anaxàgores, Anaxímenes, Anaximandre, Anselm de Canterbury, Antíoc d'Ascaló, Antístenes d'Atenes, Antifont, Antiga Grècia, Antonie van Leeuwenhoek, Apatheia, Apíron, Arcesilau de Pítana, Argument ontològic, Aristòtil, Aristip de Cirene, Aristotelisme, Arque (filosofia), Arthur Schopenhauer, Astronomia, Ataràxia, Atomisme, Aurea mediocritas, Austràlia, Avempace, Averrois, Avicenna, Baruch Spinoza, Bellesa, Bertrand Russell, Biologia, Blaise Pascal, Boeci, Bon salvatge, Bonaventura de Bagnoregio, Budisme, ..., Campo de' Fiori, Carlo Crivelli, Caterina de Siena, Causalitat, Cesare Beccaria, Charles Sanders Peirce, Christiaan Huygens, Christian Wolff, Ciències naturals, Cicuta, Cinisme, Clarence Irving Lewis, Cogito, ergo sum, Coneixement, Cosmologia, Crítica de la raó pura, Cristiandat, Cristianisme, Cristianisme occidental, Critique de la raison dialectique, Crotona, Dante Alighieri, David Friedrich Strauss, David Hume, Déu, Debat, Demòcrit, Desigualtat social, Dialèctica, Diàlegs socràtics, Dogma, Donald Herbert Davidson, Dubte metòdic, Edmund Husserl, Elements clàssics, Empèdocles, Empirisme, Enric de Gant, Epicur, Epicureisme, Epistemologia, Epokhé, Escepticisme, Escola cirenaica, Escola de Cambridge, Escola de Frankfurt, Escola de Mègara, Escola peripatètica, Escolàstica, Essència, Estoïcisme, Euclides de Mègara, Eudaimonia, Existencialisme, Física, Fe, Fedó, Fedó d'Elis, Fenomen, Fenomenologia de l'esperit, Filosofia, Filosofia analítica, Filosofia contemporània, Filosofia continental, Filosofia grega, Filosofia hel·lenística, Filosofia moderna, Filosofia oriental, Francesco Petrarca, Francis Bacon, Francis Herbert Bradley, Francisco Suárez, Frans Hals, Friedrich Engels, Friedrich Hölderlin, Friedrich Schelling, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Galileo Galilei, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, George Berkeley, George Boole, George Santayana, Gilbert de Poitiers, Giordano Bruno, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gotthold Ephraim Lessing, Gottlob Frege, Guerra justa, Guersònides, Guillem d'Occam, Hedonisme, Hel·lenització, Henry Sidgwick, Heraclit, Hilary Putnam, Hildegarda de Bingen, Història de la filosofia, Humanisme, Ibn al-Hàytham, Ibn Tufayl, Idealisme alemany, Idealisme subjectiu, Idealisme transcendental, Il·lustració, Immanuel Kant, Imperi Romà, Inferència, Infinit, Instrumentalisme, Interval musical, Isaac Newton, Islam, J. M. E. McTaggart, James Mill, Jònia, Jean Buridan, Jean Gerson, Jean le Rond d'Alembert, Jean-Jacques Rousseau, Jean-Paul Sartre, Jeremy Bentham, Joan de Sant Tomàs, Joan Duns Escot, Joan Escot Eriúgena, Johann Gottlieb Fichte, John Dewey, John Locke, John Stuart Mill, John Wycliffe, Judaisme, Justícia, Karl Marx, Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel, L'escola d'Atenes, Lògica, Lògica tradicional, Leucip, Lliure albir, Ludwig Andreas Feuerbach, Ludwig Wittgenstein, Magna Grècia, Maièutica, Maimònides, Margarida Porete, Marsili de Pàdua, Martin Heidegger, Matemàtica pura, Materialisme, Matilde de Magdeburg, Mònada, Ment, Mestre Eckhart, Metafísica, Metempsicosi, Mitologia grega, Monisme, Montesquieu, Motor immòbil, Musulmà, Neopitagorisme, Neoplatonisme, Neopragmatisme, Nicolas Malebranche, Noümen, Nominalisme, Nous, Nova escola atenenca, Novalis, Numeni d'Apamea, Occident, Omnisciència, Paradoxes de Zenó, Pare de l'Església, Parmènides, Pèire Olieu, Pítia, Pensament de l'Índia, Període hel·lenístic, Pere Abelard, Pere Llombard, Pierre Bayle, Pierre Gassendi, Pirró d'Elis, Pirronisme, Pitagòrics, Pitàgores, Plató, Platonisme, Plotí, Pobles indígenes, Postestructuralisme, Pragmatisme, Pròdic de Ceos, Princeton University Press, Principi de no contradicció, Problema del mal, Problema ment-cos, Problema socràtic, Protàgores, Querefont, Raó, Racionalisme (filosofia), Raffaello Sanzio, Reducció a l'absurd, Reencarnació, Relativisme, Religió, Religió abrahàmica, René Descartes, Revolució de Copèrnic, Richard McKay Rorty, Robert Grosseteste, Robert Kilwardby, Robin George Collingwood, Roger Bacon, Samos, Sòcrates, Søren Kierkegaard, Secularisme, Segona Guerra Mundial, Sext Empíric, Sil·logisme, Sincretisme, Slavoj Žižek, Sofista, Solipsisme, Subjectivitat, Substància, Tales de Milet, Temps, Teologia, Teologia cristiana, Teoria crítica, Thomas Hill Green, Thomas Hobbes, Thomas Reid, Tomàs d'Aquino, Tomisme, Universitat, Veritat, Virtut, Voluntat (filosofia), Willard van Orman Quine, William James, Xenofont, Zenó d'Èlea, Zenó de Cítion. Ampliar l'índex (247 més) » « Shrink índex

A priori a posteriori

A priori i a posteriori són dues locucions llatines i conceptes importants dins el pensament filosòfic.

Nou!!: Filosofia occidental і A priori a posteriori · Veure més »

Abu-Hàmid al-Ghazalí

Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam (Tus, Khorasan, c. 5 de juliol de 1057 - 19 de desembre de 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund.

Nou!!: Filosofia occidental і Abu-Hàmid al-Ghazalí · Veure més »

Acadèmia platònica

Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.

Nou!!: Filosofia occidental і Acadèmia platònica · Veure més »

Adam Smith

Adam Smith (5 de juny de 1723 - 17 de juliol de 1790) fou un economista i filòsof escocès.

Nou!!: Filosofia occidental і Adam Smith · Veure més »

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Nou!!: Filosofia occidental і Agustí d'Hipona · Veure més »

Agustinisme

L'agustinisme és el sistema filosòfic i teològic d'Agustí d'Hipona i el seu desenvolupament posterior per altres pensadors, en particular Boeci, Anselm de Canterbury i Bonaventura.

Nou!!: Filosofia occidental і Agustinisme · Veure més »

Aire (element)

Vista aèria. En les cultures clàssiques, l'aire era percebut com una substància pura i homogènia que constituïa un dels elements primordials del cosmos.

Nou!!: Filosofia occidental і Aire (element) · Veure més »

Al-Farabí

Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Farabí, més conegut simplement com a al-Farabí i, a Occident, com a Alfarabius o Avennasar (Otrar, Turquestan, ~872 - Damasc, 950), fou un destacat científic i filòsof medieval en llengua àrab.

Nou!!: Filosofia occidental і Al-Farabí · Veure més »

Al-Kindí

Abu-Yússuf Yaqub ibn Ishaq as-Sabbah al-Kindí, més conegut com a al-Kindí (Kufa o Basra, actual Iraq, 801 - Bagdad, 873), va ser un erudit àrab considerat el pare de la filosofia islàmica, la fàlsafa, que recupera la metodologia i el racionalisme dels filòsofs grecs per aplicar-la a l'estudi alcorànic.

Nou!!: Filosofia occidental і Al-Kindí · Veure més »

Albert el Gran

Albert el Gran (i no el Magne), conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus.

Nou!!: Filosofia occidental і Albert el Gran · Veure més »

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Filosofia occidental і Alexandre el Gran · Veure més »

Alexandre Kojève

Alexandre Kojève, nascut Aleksandr Vladímirovitx Kojevnikov, Александр Владимирович Кожевников (Moscou, Imperi Rus, 28 d'abril de 1902 – Brussel·les, Bèlgica, 4 de juny de 1968) fou un filòsof neohegelià francès d'origen rus, nebot de Vassili Kandinski.

Nou!!: Filosofia occidental і Alexandre Kojève · Veure més »

Allan Ramsay

Allan Ramsay (1713-1784) fou un retratista escocès, el qual treballà principalment a Londres.

Nou!!: Filosofia occidental і Allan Ramsay · Veure més »

Amèrica del Nord

L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.

Nou!!: Filosofia occidental і Amèrica del Nord · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Filosofia occidental і Anatòlia · Veure més »

Anaxàgores

Anaxàgores o Anaxàgoras (Anaxagoras, en Ἀναξαγόρας) (500 aC-428 aC) fou un filòsof grec natural de Clazòmenes.

Nou!!: Filosofia occidental і Anaxàgores · Veure més »

Anaxímenes

Anaxímenes (en Ἀναξιμένης «Anaximénēs»; Milet, ca. 585 aC - ca. 524 aC) fou un filòsof presocràtic grec contemporani de Tales de Milet i Anaximandre.

Nou!!: Filosofia occidental і Anaxímenes · Veure més »

Anaximandre

Anaximandre (en Ἀναξίμανδρος, «Anaxímandros») va ser un filòsof, científic i alquimista grec que va viure entre el 611 aC i el 547 aC aproximadament.

Nou!!: Filosofia occidental і Anaximandre · Veure més »

Anselm de Canterbury

Anselm de Canterbury (1033 o 1034 - 21 d'abril, 1109), també conegut com a Sant Anselm, Anselm d'Aosta o Anselm de Bec, va ser un monjo benedictí, filòsof i teòleg que ocupà l'arquebisbat de Canterbury entre 1093 i 1109.

Nou!!: Filosofia occidental і Anselm de Canterbury · Veure més »

Antíoc d'Ascaló

Antíoc d'Ascaló (Antiochus), dit «el Fundador» per haver fundat la Cinquena Acadèmia, va ser un filòsof grec de tendències escèptiques.

Nou!!: Filosofia occidental і Antíoc d'Ascaló · Veure més »

Antístenes d'Atenes

Antístenes d'Atenes (Antisthenes) fou un filòsof cínic atenenc, fill d'un altre filòsof del mateix nom.

Nou!!: Filosofia occidental і Antístenes d'Atenes · Veure més »

Antifont

Antifont de Ramnunt (Antiphon) (480 aC-411 aC) fou un orador grec sofista pertanyent a la mateixa generació de Pròdic de Queos.

Nou!!: Filosofia occidental і Antifont · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Filosofia occidental і Antiga Grècia · Veure més »

Antonie van Leeuwenhoek

Antonie Philips van Leeuwenhoek (Delft, 24 d'octubre de 1632 - 26 d'agost de 1723), fou un comerciant, topògraf, vidrier i microbiòleg neerlandès conegut com a pare de la microbiologia i inventor del microscopi, i per ser el primer a observar al microscopi diverses espècies de microorganismes i cèl·lules amb lents que ell mateix va construïr.

Nou!!: Filosofia occidental і Antonie van Leeuwenhoek · Veure més »

Apatheia

Segons els estoics i els cínics lapatheia (en grec antic ἀπάθεια) és la insensibilitat o absència d'afeccions, emocions, sentiments i passions.

Nou!!: Filosofia occidental і Apatheia · Veure més »

Apíron

L'apíron (en ἄπειρον, àpeiron; literalment, 'il·limitat, innúmer, infinit') és un concepte cosmològic introduït pel filòsof grec Anaximandre el i que designa el principi original o arque que cercaven els membres de l'escola milèsia.

Nou!!: Filosofia occidental і Apíron · Veure més »

Arcesilau de Pítana

Arcesilau de Pitana (Arcesilaus, de vegades anomenat Arcèsiles, fou un filòsof grec deixeble de Teofrast. Fou escolarca de l'Acadèmia platònica i el creador de la Nova Acadèmia (Acadèmia mitjana o segona). Va viure segurament entre els anys 315 aC i 240 aC. Era fill de Seutes o Scythes, i havia nascut a Pítana (Eòlia). La seva primera formació acadèmica va ser amb Autòlic de Pítana, que li va ensenyar matemàtiques i amb el que va emigrar a Sardes. després, a petició del seu germà gran i tutor, va anar a Atenes, per estudiar retòrica, primer amb Teofrast i després amb Cràntor de Soli, amb els que va descobrir el seu interès per la filosofia. No va seguir cap escola, va deixar els seus primers mestres i va estudiar amb filòsofs escèptics i dialèctics. No tenia fama de bon poeta, però Diògenes Laerci recull dos epigrames seus, un dels quals va dirigit a Àtal, rei de Pèrgam, on mostra la seva admiració per Homer i Píndar, dels que va ser un freqüent lector. Es diu que la seva oratòria era clara i persuasiva, i es veia referendada per la franquesa del seu comportament. No tenia grans recursos, però sembla que el rei Èumenes l'ajudava amb regularitat, i ell repartia el que tenia entre els seus amics filòsofs i els necessitats. Va ser acusat pels seus enemics de llibertinatge, però ell es limitava a citar l'exemple d'Aristip de Cirene. El fet és que va morir a setanta-sis anys a causa d'una embriaguesa excessiva.

Nou!!: Filosofia occidental і Arcesilau de Pítana · Veure més »

Argument ontològic

Largument ontològic per a l'existència de Déu va ser proposat per primer cop pel filòsof medieval sant Anselm de Canterbury.

Nou!!: Filosofia occidental і Argument ontològic · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Nou!!: Filosofia occidental і Aristòtil · Veure més »

Aristip de Cirene

Aristip de Cirene (Aristippus, Arístippos) fou un filòsof grec nascut a Cirene, fill d'Arítades i pare d'Arete de Cirene.

Nou!!: Filosofia occidental і Aristip de Cirene · Veure més »

Aristotelisme

Laristotelisme és un moviment filosòfic on els autors tenen com a fonament filosòfic el pensament d'Aristòtil, especialment a l'època medieval.

Nou!!: Filosofia occidental і Aristotelisme · Veure més »

Arque (filosofia)

En la filosofia clàssica grega, l'arque (del grec ἀρχή / arkhé: origen, font) era el principi fonamental, que era l'origen i causa de totes les coses.

Nou!!: Filosofia occidental і Arque (filosofia) · Veure més »

Arthur Schopenhauer

fou un filòsof alemany.

Nou!!: Filosofia occidental і Arthur Schopenhauer · Veure més »

Astronomia

Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.

Nou!!: Filosofia occidental і Astronomia · Veure més »

Ataràxia

Lataràxia (en grec antic ἀταραξία) és la disposició de l'ànima proposada pels epicuris, estoics i escèptics, gràcies a la qual assolim l'equilibri emocional, mitjançant la disminució de la intensitat de les nostres passions i desigs i la fortalesa de l'ànima davant l'adversitat, i finalment la felicitat, que és la finalitat d'aquests tres corrents filosòfics.

Nou!!: Filosofia occidental і Ataràxia · Veure més »

Atomisme

Demòcrit L'atomisme és un sistema filosòfic que considera que la natura està constituïfa per combinacions de petites partícules indivisibles denominades àtoms (en grec significa que no es pot dividir).

Nou!!: Filosofia occidental і Atomisme · Veure més »

Aurea mediocritas

Aurea mediocritas o daurat punt mitjà és una expressió llatina emprada en la filosofia de l'antiguitat per a referir-se al desitjable punt mitjà entre dos extrems de la conducta.

Nou!!: Filosofia occidental і Aurea mediocritas · Veure més »

Austràlia

Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.

Nou!!: Filosofia occidental і Austràlia · Veure més »

Avempace

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya ibn as-Sàyigh ibn Bajja, més conegut simplement com a Ibn Bajja, i, a Europa, pel nom llatinitzat d'Avempace, fou un filòsof andalusí nascut a Saragossa entre 1070 i 1090, i mort a Fes el 1138, interessat també en la medicina, la poesia, la física la botànica, la música i l'astronomia.

Nou!!: Filosofia occidental і Avempace · Veure més »

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.

Nou!!: Filosofia occidental і Averrois · Veure més »

Avicenna

Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.

Nou!!: Filosofia occidental і Avicenna · Veure més »

Baruch Spinoza

Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza (Amsterdam, 24 de novembre de 1632 – La Haia, 21 de febrer de 1677), fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.

Nou!!: Filosofia occidental і Baruch Spinoza · Veure més »

Bellesa

El ''Dorífor'' de Policlet és el cànon estètic més conegut de l'antiguitat. Còpia romana de marbre del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols La bellesa (o bellea) és una característica d'una persona, animal, lloc, objecte o idea, que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció.

Nou!!: Filosofia occidental і Bellesa · Veure més »

Bertrand Russell

fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.

Nou!!: Filosofia occidental і Bertrand Russell · Veure més »

Biologia

La biologia estudia la varietat de formes de vida.

Nou!!: Filosofia occidental і Biologia · Veure més »

Blaise Pascal

fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.

Nou!!: Filosofia occidental і Blaise Pascal · Veure més »

Boeci

Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.

Nou!!: Filosofia occidental і Boeci · Veure més »

Bon salvatge

El bon salvatge, noble salvatge, o mite del bon salvatge és un lloc comú o tòpic en la literatura i el pensament europeu de l'edat moderna, que neix amb el contacte amb les poblacions indígenes d'Amèrica.

Nou!!: Filosofia occidental і Bon salvatge · Veure més »

Bonaventura de Bagnoregio

Bonaventura de Bagnoregio Bonaventura 1221 - 15 de juliol de 1274), nascut Giovanni di Fidanza, fou un franciscà italià medieval, teòleg i filòsof escolàstic. El setè ministre general de l'Orde dels Frares Menors, fou també cardenal bisbe d'Albano. Va ser canonitzat el 14 d'abril de 1482 pel papa Sixt IV i declarat Doctor de l'Església l'any 1588 pel Papa Sixt V. És conegut com el "Doctor serafic" (en llatí: Doctor Seraphicus). El seu dia de festa és el 15 de juliol. Molts escrits que es creien seus a l'edat mitjana són ara recollits amb el nom de Pseudo-Bonaventura.

Nou!!: Filosofia occidental і Bonaventura de Bagnoregio · Veure més »

Budisme

Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).

Nou!!: Filosofia occidental і Budisme · Veure més »

Campo de' Fiori

Parades de venda de flors al mercat de la plaça. La Piazza Campo de' Fiori és una plaça oberta en el centre de Roma, situada entre la Palau Farnese i el carrer Corso Vittorio Emanuele II.

Nou!!: Filosofia occidental і Campo de' Fiori · Veure més »

Carlo Crivelli

Carlo Crivelli (ca. Venècia, 1435 - ca.1495) va ser un pintor quatrecentista Italià.

Nou!!: Filosofia occidental і Carlo Crivelli · Veure més »

Caterina de Siena

Caterina de Siena (Siena, 25 de març de 1347-Roma, 29 d'abril de 1380) fou una monja terciària dominicana, del Tercer orde de Sant Domènec.

Nou!!: Filosofia occidental і Caterina de Siena · Veure més »

Causalitat

El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte.

Nou!!: Filosofia occidental і Causalitat · Veure més »

Cesare Beccaria

Cesare Bonesana, Marquès de Beccaria, més conegut com a Cesare Beccaria, (Milà, 15 de març de 1738 - 28 de novembre de 1794) va ser un escriptor, filòsof, jurista i economista italià, i pare de Giulia Beccaria, que al seu torn era la mare d'Alessandro Manzoni.

Nou!!: Filosofia occidental і Cesare Beccaria · Veure més »

Charles Sanders Peirce

Charles Sanders Peirce (pronunciat /pɜːrs/, Cambridge, Massachusetts, 10 de setembre de 1839 – Milford, Pennsilvània, 19 d'abril de 1914) va ser un filòsof, lògic i científic estatunidenc.

Nou!!: Filosofia occidental і Charles Sanders Peirce · Veure més »

Christiaan Huygens

Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.

Nou!!: Filosofia occidental і Christiaan Huygens · Veure més »

Christian Wolff

Christian Wolff (1679, Breslau - 1754, Halle) va ser un filòsof alemany que va tenir una destacada influència en els postulats racionalistes de Kant.

Nou!!: Filosofia occidental і Christian Wolff · Veure més »

Ciències naturals

Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.

Nou!!: Filosofia occidental і Ciències naturals · Veure més »

Cicuta

La cicuta, julivertassa o julivert de galàpet (Conium maculatum L.) és una herba biennal del gènere Conium, assignada a la família de les apiàcies.

Nou!!: Filosofia occidental і Cicuta · Veure més »

Cinisme

El cinisme o escola cínica és un corrent filosòfic que es desenvolupà a l'antiga Grècia al.

Nou!!: Filosofia occidental і Cinisme · Veure més »

Clarence Irving Lewis

, usualment esmentat com a C. I. Lewis, va ser un filòsof i catedràtic estatunidenc, fundador del pragmatisme conceptual.

Nou!!: Filosofia occidental і Clarence Irving Lewis · Veure més »

Cogito, ergo sum

René Descartes (1596-1650) Cogito, ergo sum ('penso, per tant soc', originàriament "je pense, donc je suis") és una frase pronunciada per Descartes que resumeix el seu pensament respecte a la veritat i el coneixement.

Nou!!: Filosofia occidental і Cogito, ergo sum · Veure més »

Coneixement

El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.

Nou!!: Filosofia occidental і Coneixement · Veure més »

Cosmologia

La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.

Nou!!: Filosofia occidental і Cosmologia · Veure més »

Crítica de la raó pura

La Crítica de la raó pura és un text filosòfic publicat per Immanuel Kant l'any 1781, on exposa els elements centrals de la seva teoria del coneixement.

Nou!!: Filosofia occidental і Crítica de la raó pura · Veure més »

Cristiandat

Cristiandat (del llatí Christianitas) és un concepte polisèmic que per al·lusió a diferents àmbits es pot definir de diverses maneres.

Nou!!: Filosofia occidental і Cristiandat · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Filosofia occidental і Cristianisme · Veure més »

Cristianisme occidental

El cristianisme occidental és una de les dues subdivisions del cristianisme (el cristianisme oriental és l'altra).

Nou!!: Filosofia occidental і Cristianisme occidental · Veure més »

Critique de la raison dialectique

La Critique de la raison dialectique va ser la segona de les obres filosòfiques principals del filòsof francès Jean-Paul Sartre, la qual va ser publicada en francès el 1960.

Nou!!: Filosofia occidental і Critique de la raison dialectique · Veure més »

Crotona

Crotona (en italià, Crotone) és una ciutat italiana capital de la província de Crotona a la regió de Calàbria.

Nou!!: Filosofia occidental і Crotona · Veure més »

Dante Alighieri

Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.

Nou!!: Filosofia occidental і Dante Alighieri · Veure més »

David Friedrich Strauss

David Friedrich Strauss (Ludwigsburg, 27 de gener de 1808 - 8 de febrer de 1874) fou un teòleg i filòsof alemany.

Nou!!: Filosofia occidental і David Friedrich Strauss · Veure més »

David Hume

David Hume va ser un important filòsof escocès del (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) del 1711 - 25 d'agost del 1776).

Nou!!: Filosofia occidental і David Hume · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Filosofia occidental і Déu · Veure més »

Debat

Un debat és un diàleg entre dues o més persones que intenten exposar el seu punt de vista sobre un tema comú i convèncer l'altre de la veracitat o bondat de la pròpia opinió.

Nou!!: Filosofia occidental і Debat · Veure més »

Demòcrit

Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».

Nou!!: Filosofia occidental і Demòcrit · Veure més »

Desigualtat social

La desigualtat social és el fenomen social on els membres de la mateixa societat no tenen els mateixos drets, reconeixement públic o oportunitats en la vida.

Nou!!: Filosofia occidental і Desigualtat social · Veure més »

Dialèctica

La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.

Nou!!: Filosofia occidental і Dialèctica · Veure més »

Diàlegs socràtics

Els Diàlegs Socràtics formen part d'un gènere en prosa literària desenvolupat a l'Antiga Grècia a finals del segle IV a. C. i que van ser preservats en els diàlegs platònics i l'obra socràtica de Xenofont - tant dramàtica com narrativa - en les quals els personatges discuteixen problemes morals i filosòfics per il·lustrar el mètode socràtic.

Nou!!: Filosofia occidental і Diàlegs socràtics · Veure més »

Dogma

Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.

Nou!!: Filosofia occidental і Dogma · Veure més »

Donald Herbert Davidson

Donald Herbert Davidson (Springfield, 6 de març de 1917 − Berkeley, 30 d'agost de 2003) va ser un filòsof estatunidenc, que va exercir com a professor de filosofia de la Universitat de Califòrnia, Berkeley (1981-2003) després d'haver ensenyat a la Universitat de Stanford, la Universitat Rockefeller, la Universitat de Princeton i la Universitat de Chicago.

Nou!!: Filosofia occidental і Donald Herbert Davidson · Veure més »

Dubte metòdic

El dubte metòdic (també anomenat dubte cartesià, escepticisme cartesià, escepticisme metodològic, dubte universal o dubte hiperbòlic) és una forma d'escepticisme metodològic associat amb les obres i metodologia de René Descartes (1596-1650).

Nou!!: Filosofia occidental і Dubte metòdic · Veure més »

Edmund Husserl

Edmund Husserl (Prossnitz, Moràvia, Imperi austríac, 1859 - Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 1938) fou un filòsof alemany d'origen jueu.

Nou!!: Filosofia occidental і Edmund Husserl · Veure més »

Elements clàssics

L'al·legoria dels quatre elements, de Louis Finson (1611) Els quatre elements clàssics són l'aigua, la terra, el foc i l'aire.

Nou!!: Filosofia occidental і Elements clàssics · Veure més »

Empèdocles

Empèdocles（Ἐμπεδοκλῆς, Empedoklḗs; Acragant, 490 aC-430 aC) va ser un poeta, metge i filòsof grec pluralista. A l'antiga Grècia també fou considerat dramaturg i profeta. La seva obra, que es conserva en alguns fragments, és escrita en hexàmetres.

Nou!!: Filosofia occidental і Empèdocles · Veure més »

Empirisme

John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.

Nou!!: Filosofia occidental і Empirisme · Veure més »

Enric de Gant

Enric de Gant (Gant, aprox. 1217 - París? Tournai? 1293) va ser un filòsof de l'escolàstica medieval, conegut com a Doctor Solemnis.

Nou!!: Filosofia occidental і Enric de Gant · Veure més »

Epicur

Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.

Nou!!: Filosofia occidental і Epicur · Veure més »

Epicureisme

L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els III aC i III dC.

Nou!!: Filosofia occidental і Epicureisme · Veure més »

Epistemologia

Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.

Nou!!: Filosofia occidental і Epistemologia · Veure més »

Epokhé

Epokhé, del grec ἐποχή, 'suspensió' o 'abstenció', és un concepte originat en la filosofia grega, utilitzat principalment pel corrent de l'escepticisme.

Nou!!: Filosofia occidental і Epokhé · Veure més »

Escepticisme

El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC).

Nou!!: Filosofia occidental і Escepticisme · Veure més »

Escola cirenaica

L'escola cirenaica va ser una de les anomenades escoles socràtiques menors i va perviure sobretot a Cirene (actual Líbia) de mitjans del fins a començaments del, quan va romandre pràcticament absorbida per l'epicureisme.

Nou!!: Filosofia occidental і Escola cirenaica · Veure més »

Escola de Cambridge

L'Escola de Cambridge estava formada per un grup de filòsofs del segle XVII seguidors del neoplatonisme que van influir fortament en la filosofia anglesa i continental.

Nou!!: Filosofia occidental і Escola de Cambridge · Veure més »

Escola de Frankfurt

344x344px Es coneix com a Escola de Frankfurt una tendència filosòfica representada per un grup de pensadors alemanys agrupats entorn de l'Institut de Recerca Social, (en alemany: Institut für Sozialforschung) de Frankfurt, creat el 1922.

Nou!!: Filosofia occidental і Escola de Frankfurt · Veure més »

Escola de Mègara

Lescola de Mègara (o escola megàrica) va ser una escola de pensament filosòfic socràtic fundada a Mègara per Euclides de Mègara en el i que va perdurar fins a l'any 300 aC aproximadament.

Nou!!: Filosofia occidental і Escola de Mègara · Veure més »

Escola peripatètica

Escola d'Aristòtil, de Gustav Adolph Spangenberg L'escola peripatètica va ser una escola de filosofia de l'antiga Grècia que, bàsicament, seguia la doctrina d'Aristòtil, el seu fundador.

Nou!!: Filosofia occidental і Escola peripatètica · Veure més »

Escolàstica

XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Filosofia occidental і Escolàstica · Veure més »

Essència

L'essència (del llatí essentia) és un concepte filosòfic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substància que el fan ser el que és, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat.

Nou!!: Filosofia occidental і Essència · Veure més »

Estoïcisme

Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).

Nou!!: Filosofia occidental і Estoïcisme · Veure més »

Euclides de Mègara

Euclides de Mègara (Εὐκλείδης) fou un filòsof grec nadiu de Mègara.

Nou!!: Filosofia occidental і Euclides de Mègara · Veure més »

Eudaimonia

Leudaimonia (en grec εὐδαιμονία) és un mot grec per designar prosperitat, bona fortuna, riquesa o felicitat.

Nou!!: Filosofia occidental і Eudaimonia · Veure més »

Existencialisme

Lexistencialisme és un moviment filosòfic que situa l'existència humana en el centre de la reflexió.

Nou!!: Filosofia occidental і Existencialisme · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Filosofia occidental і Física · Veure més »

Fe

''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.

Nou!!: Filosofia occidental і Fe · Veure més »

Fedó

Fedó (Phaedon) o Quant a l'ànima (grec clàssic) és un diàleg platònic que parla de la immortalitat de l'ànima, ambientat en les darreres hores de vida de Sòcrates, en què apareixen bastants dels seus amics reunits a la presó d'Atenes (i en què, com conta el diàleg, no va assistir Plató), a l'espera de la seva execució mitjançant la ingesta de cicuta.

Nou!!: Filosofia occidental і Fedó · Veure més »

Fedó d'Elis

Fedó, en llatí Phaedon, en grec antic Φαίδων fou un filòsof grec nadiu d'Elis, de família noble.

Nou!!: Filosofia occidental і Fedó d'Elis · Veure més »

Fenomen

Un fenomen (del grec φαινόμενoν, "aparença") és l'aspecte que ofereixen les coses captades pels nostres sentits: el primer contacte que tenim amb aquestes, que denominem "experiència".

Nou!!: Filosofia occidental і Fenomen · Veure més »

Fenomenologia de l'esperit

Fenomenologia de l'esperit és el títol de l'obra més important de Hegel, compendi de bona part de la seva filosofia.

Nou!!: Filosofia occidental і Fenomenologia de l'esperit · Veure més »

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Nou!!: Filosofia occidental і Filosofia · Veure més »

Filosofia analítica

La filosofia analítica és un corrent filosòfic dominant durant el, que va centrar l'atenció en la lògica matemàtica, l'anàlisi del llenguatge, i en general, la identificació amb la concepció científica de la natura.

Nou!!: Filosofia occidental і Filosofia analítica · Veure més »

Filosofia contemporània

La filosofia contemporània és el nom que reben els diferents corrents filosòfics de la filosofia del segle XIX, la filosofia del segle XX i posteriors.

Nou!!: Filosofia occidental і Filosofia contemporània · Veure més »

Filosofia continental

Filosofia continental és un terme que engloba diversos moviments filosòfics europeus dels segles XIX i XX.

Nou!!: Filosofia occidental і Filosofia continental · Veure més »

Filosofia grega

Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.

Nou!!: Filosofia occidental і Filosofia grega · Veure més »

Filosofia hel·lenística

La filosofia hel·lenística és la filosofia grega del període hel·lenístic.

Nou!!: Filosofia occidental і Filosofia hel·lenística · Veure més »

Filosofia moderna

El terme de filosofia moderna és controvertit, ja que sorgeix per analogia amb l'edat moderna però no correspon a les mateixes dates.

Nou!!: Filosofia occidental і Filosofia moderna · Veure més »

Filosofia oriental

S'anomena filosofia oriental un conjunt de maneres de pensar que abasten religions com l'hinduisme i el jainisme, ensenyaments com el taoisme i el budisme, les tècniques del ioga o els koan del Japó i, fins i tot, certes formes de l'islam i del cristianisme.

Nou!!: Filosofia occidental і Filosofia oriental · Veure més »

Francesco Petrarca

fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.

Nou!!: Filosofia occidental і Francesco Petrarca · Veure més »

Francis Bacon

Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561 – Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626), va ser un filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès.

Nou!!: Filosofia occidental і Francis Bacon · Veure més »

Francis Herbert Bradley

Francis Herbert Bradley (Clapham, Surrey, 1846-1924) va ser un filòsof britànic pertanyent a l'idealisme.

Nou!!: Filosofia occidental і Francis Herbert Bradley · Veure més »

Francisco Suárez

Francisco Suárez (Granada, 1548 - Lisboa, 1617) fou un jesuïta, destacat filòsof i teòleg de l'edat moderna.

Nou!!: Filosofia occidental і Francisco Suárez · Veure més »

Frans Hals

Frans Hals (Anvers, 1580? o 1585? – Haarlem, 26 d'agost de 1666) va ser un pintor neerlandès de l'escola barroca flamenca.

Nou!!: Filosofia occidental і Frans Hals · Veure més »

Friedrich Engels

Alemanya de l'Est Friedrich Engels (Barmen, 28 de novembre de 1820 - Londres, 5 d'agost de 1895) fou un filòsof socialista alemany i cofundador, conjuntament amb Karl Marx, del socialisme científic.

Nou!!: Filosofia occidental і Friedrich Engels · Veure més »

Friedrich Hölderlin

Friedrich Hölderlin (pronunciació alemanya del cognom; Lauffen am Neckar, ducat de Württemberg, 20 de març de 1770 - Tübingen, Regne de Württemberg, 7 de juny de 1843) va ser un poeta alemany a cavall dels segles  i, raó per la qual de vegades hom el troba erròniament classificat, en les taxonomies literàries, com a poeta del romanticisme.

Nou!!: Filosofia occidental і Friedrich Hölderlin · Veure més »

Friedrich Schelling

Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling (Leonberg, Baden-Württemberg, 27 de gener de 1775 - Ragaz, 20 d'agost de 1854), va ser un filòsof alemany, un dels màxims exponents de l'idealisme i de la tendència romàntica alemanya.

Nou!!: Filosofia occidental і Friedrich Schelling · Veure més »

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.

Nou!!: Filosofia occidental і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Filosofia occidental і Galileo Galilei · Veure més »

Georg Wilhelm Friedrich Hegel

va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.

Nou!!: Filosofia occidental і Georg Wilhelm Friedrich Hegel · Veure més »

George Berkeley

, també conegut com a bisbe Berkeley, va ser un filòsof irlandès de pares anglesos.

Nou!!: Filosofia occidental і George Berkeley · Veure més »

George Boole

George Boole (Lincoln, Lincolnshire, 2 de novembre del 1815 - Ballintemple, Cork, 8 de desembre del 1864), va ser un matemàtic, educador, lògic i filòsof anglès.

Nou!!: Filosofia occidental і George Boole · Veure més »

George Santayana

George Santayana (16 de desembre de 1863, a Madrid – 26 de setembre de 1952, a Roma) va ser un filòsof, assagista, poeta, i novel·lista dels Estats Units d'origen espanyol.

Nou!!: Filosofia occidental і George Santayana · Veure més »

Gilbert de Poitiers

Gilbert de Poitiers (Poitiers, 1070 - 4 de setembre de 1154) va ser un lògic i teòleg escolàstic conegut també com a Gilbert de la Porrée.

Nou!!: Filosofia occidental і Gilbert de Poitiers · Veure més »

Giordano Bruno

, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.

Nou!!: Filosofia occidental і Giordano Bruno · Veure més »

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Nou!!: Filosofia occidental і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »

Gotthold Ephraim Lessing

Gotthold Ephraim Lessing (Kamenz, Saxònia, 22 de gener de 1729 - Brunsvic, 15 de febrer de 1781) va ser un filòsof, escriptor, dramaturg i poeta alemany de la il·lustració.

Nou!!: Filosofia occidental і Gotthold Ephraim Lessing · Veure més »

Gottlob Frege

Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.

Nou!!: Filosofia occidental і Gottlob Frege · Veure més »

Guerra justa

Guerra justa és un concepte teologicopolític, ja desenvolupat a l'antiga Roma i també per teòlegs i juristes catòlics: els primers filòsofs de la guerra justa van ser Aristòtil i Ciceró, i els primers teòlegs Agustí d'Hipona i Tomàs d'Aquino., la definició ha constituït un esforç seriós per regular el dret a la guerra, durant la guerra i després de la guerra.

Nou!!: Filosofia occidental і Guerra justa · Veure més »

Guersònides

Leví ben Guerson, conegut pels escriptors cristians com a Guersònides, Leo de Bannolis o Balneolis, Leo Judaeus i pels escriptors hebreus com a RaLBaG (acrònim de Rabí Leví Ben Guerson) va ser un erudit jueu del, que va escriure sobre teologia, filosofia, matemàtiques i astronomia.

Nou!!: Filosofia occidental і Guersònides · Veure més »

Guillem d'Occam

fou un filòsof escolàstic i teòleg franciscà anglès, que es creu que va néixer a Ockham, un petit poble de Surrey.

Nou!!: Filosofia occidental і Guillem d'Occam · Veure més »

Hedonisme

Lhedonisme és un corrent filosòfic i ètic que veu en el plaer una font de felicitat, un sentit de la pròpia existència i un criteri moral.

Nou!!: Filosofia occidental і Hedonisme · Veure més »

Hel·lenització

Imperi d'Alexandre el Gran cap a 323 aC Lhel·lenització és l'extensió de la civilització grega, especialment durant el període hel·lenístic, a partir de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Filosofia occidental і Hel·lenització · Veure més »

Henry Sidgwick

Henry Sidgwick (31 de maig de 1838-28 d'agost de 1900) va ser un filòsof utilitarista i economista anglès.

Nou!!: Filosofia occidental і Henry Sidgwick · Veure més »

Heraclit

Heraclit (o bé Heràclit; en Ἡράκλειτος, Herákleitos. Efes, 544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Filosofia occidental і Heraclit · Veure més »

Hilary Putnam

Hilary Whitehall Putnam (Chicago, 31 de juliol de 1926 – Arlington, 13 de març de 2016) va ser un dels filòsofs més prolífics i importants de la postguerra.

Nou!!: Filosofia occidental і Hilary Putnam · Veure més »

Hildegarda de Bingen

397x397px 350x350px Hildegarda de Bingen (en alemany: Hildegard von Bingen; en llatí: Hildegardis Bingensis, Bermersheim vor der Höhe, Alemanya, 1098 - Bingen am Rhein, 17 de setembre de 1179), també coneguda com a Santa Hildegarda i la Sibil·la del Rin, fou abadessa benedictina, científica, escriptora, il·luminadora, mística i compositora, és la primera persona al món de qui es conserva música escrita.

Nou!!: Filosofia occidental і Hildegarda de Bingen · Veure més »

Història de la filosofia

La mort de Sòcrates, representada per Jacques-Louis David. La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors.

Nou!!: Filosofia occidental і Història de la filosofia · Veure més »

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles  i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.

Nou!!: Filosofia occidental і Humanisme · Veure més »

Ibn al-Hàytham

Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.

Nou!!: Filosofia occidental і Ibn al-Hàytham · Veure més »

Ibn Tufayl

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Tufayl al-Qaysí al-Andalussí al-Qurtubí al-Ixbilí, més conegut simplement com a Ibn Tufayl (Wadi Aix, actual Guadix, c. 1110 - Marràqueix, 1185), fou un filòsof, metge, matemàtic i poeta musulmà de l'Àndalus.

Nou!!: Filosofia occidental і Ibn Tufayl · Veure més »

Idealisme alemany

L'Idealisme alemany és una escola filosòfica que es va desenvolupar a Alemanya a cavall dels segles  i. L'obra d'Immanuel Kant Crítica de la raó pura en marca el naixement.

Nou!!: Filosofia occidental і Idealisme alemany · Veure més »

Idealisme subjectiu

Lidealisme subjectiu afirma que no existeix res natural, sinó que tota realitat es constitueix d'éssers immaterials.

Nou!!: Filosofia occidental і Idealisme subjectiu · Veure més »

Idealisme transcendental

Lidealisme transcendental és una concepció epistemològica i metafísica proposada pel filòsof prussià Immanuel Kant al.

Nou!!: Filosofia occidental і Idealisme transcendental · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

Nou!!: Filosofia occidental і Il·lustració · Veure més »

Immanuel Kant

Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.

Nou!!: Filosofia occidental і Immanuel Kant · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Filosofia occidental і Imperi Romà · Veure més »

Inferència

La inferència és l'acte o el procés en què hom deriva una conclusió a partir d'unes premisses.

Nou!!: Filosofia occidental і Inferència · Veure més »

Infinit

El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.

Nou!!: Filosofia occidental і Infinit · Veure més »

Instrumentalisme

Linstrumentalisme és una doctrina filosòfica segons la qual les idees i les teories a la ciència no posseeixen un valor absolut, sinó que aquest depèn de la seva habilitat en fer prediccions útils i verificables, i que no té la "veritat" com a objectiu, sinó les necessitats i proposicions o reptes als quals s'enfronten els humans, els quals proposa resoldre per mitjà de l'acció.

Nou!!: Filosofia occidental і Instrumentalisme · Veure més »

Interval musical

L'interval és la distància en altura existent entre dues notes o sons.

Nou!!: Filosofia occidental і Interval musical · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Nou!!: Filosofia occidental і Isaac Newton · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Filosofia occidental і Islam · Veure més »

J. M. E. McTaggart

John McTaggart (Londres, 3 de setembre de 1866 − Londres, 18 de gener de 1925) va ser un filòsof idealista anglès.

Nou!!: Filosofia occidental і J. M. E. McTaggart · Veure més »

James Mill

James Mill (Angus, 6 d'abril de 1773 – Kensington, 23 de juny de 1836) va ser un historiador, economista, politòleg i filòsof escocès.

Nou!!: Filosofia occidental і James Mill · Veure més »

Jònia

267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.

Nou!!: Filosofia occidental і Jònia · Veure més »

Jean Buridan

Jean Buridan (Béthune, c. 1300 - † París, França, 1385), en llatí Joannes Buridanus, va ser un filòsof escolàstic i professor francès i un dels inspiradors de l'escepticisme religiós a Europa.

Nou!!: Filosofia occidental і Jean Buridan · Veure més »

Jean Gerson

Jean Gerson o Jean Charlier Gerson (Rethel, 14 de desembre de 1363 -Lió, 12 de juliol de 1429), va ser un teòleg i filòsof francès.

Nou!!: Filosofia occidental і Jean Gerson · Veure més »

Jean le Rond d'Alembert

Jean le Rond d'Alembert (París, 16 de novembre de 1717 - París, 24 o 29 d'octubre de 1783) fou un matemàtic i filòsof francès, un dels màxims exponents del moviment il·lustrat.

Nou!!: Filosofia occidental і Jean le Rond d'Alembert · Veure més »

Jean-Jacques Rousseau

fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.

Nou!!: Filosofia occidental і Jean-Jacques Rousseau · Veure més »

Jean-Paul Sartre

Jean-Paul Charles Aymard Sartre, més conegut com a Jean-Paul Sartre, (París, 21 de juny de 1905 - 15 d'abril de 1980) fou un filòsof, professor universitari, crític literari i escriptor (teatre, novel·la, periodisme) francès, considerat una figura destacada de la filosofia i el marxisme francesos del segle XX.

Nou!!: Filosofia occidental і Jean-Paul Sartre · Veure més »

Jeremy Bentham

fou un pensador i reformador polític anglès, pare de l'utilitarisme.

Nou!!: Filosofia occidental і Jeremy Bentham · Veure més »

Joan de Sant Tomàs

Joan de Sant Tomàs O.P. (juliol de 1589, Lisboa - † 6 de juny de 1644) fou un frare dominic portuguès, filòsof i teòleg de la segona escolàstica pertanyent a l'Escola de Salamanca i confessor del rei Felip IV de Castella.

Nou!!: Filosofia occidental і Joan de Sant Tomàs · Veure més »

Joan Duns Escot

fou un frare franciscà, teòleg i filòsof escocès, de vida breu.

Nou!!: Filosofia occidental і Joan Duns Escot · Veure més »

Joan Escot Eriúgena

Escot Eriúgena Joan Escot Eriúgena (Johannes Scottus Eriugena; Irlanda, aprox. 810 — Irlanda, 877), també conegut com a Joan l'Escot o simplement Escot Eriúgena, fou un teòleg, filòsof neoplatònic i poeta irlandès.

Nou!!: Filosofia occidental і Joan Escot Eriúgena · Veure més »

Johann Gottlieb Fichte

Johann Gottlieb Fichte (AFI: ˈjoːhan ˈɡɔtliːp ˈfɪçtə) (Rammenau, 19 de maig de 1762 - Berlín, 27 de gener de 1814) fou un filòsof alemany de gran importància en la història del pensament occidental.

Nou!!: Filosofia occidental і Johann Gottlieb Fichte · Veure més »

John Dewey

va ésser un filòsof, pedagog i psicòleg estatunidenc.

Nou!!: Filosofia occidental і John Dewey · Veure més »

John Locke

fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.

Nou!!: Filosofia occidental і John Locke · Veure més »

John Stuart Mill

Perfil de John Stuart Mill fou un filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del.

Nou!!: Filosofia occidental і John Stuart Mill · Veure més »

John Wycliffe

John Wycliffe, també escrit Wyclif, Wickliffe, i altres variants (Hipswell, Yorkshire, prop 1320 - Lutterworth, Leicestershire, 31 desembre 1384) va ser un filòsof, teòleg i traductor bíblic anglès, reformador, sacerdot catòlic i professor de seminari a la Universitat d'Oxford.

Nou!!: Filosofia occidental і John Wycliffe · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Filosofia occidental і Judaisme · Veure més »

Justícia

Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.

Nou!!: Filosofia occidental і Justícia · Veure més »

Karl Marx

''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.

Nou!!: Filosofia occidental і Karl Marx · Veure més »

Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel

Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel (Hannover, 10 de març de 1772 - Dresden, 12 de gener de 1829) fou un poeta alemany, crític i savi.

Nou!!: Filosofia occidental і Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel · Veure més »

L'escola d'Atenes

L'escola d'Atenes (en italià: Scuola di Atene) és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael.

Nou!!: Filosofia occidental і L'escola d'Atenes · Veure més »

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Nou!!: Filosofia occidental і Lògica · Veure més »

Lògica tradicional

En filosofia, la lògica tradicional, també coneguda com a lògica sil·logística o lògica aristotèlica, és un nom fluix per a una aproximació a la lògica que va començar amb Aristòtil i que es va desenvolupar a l'antiguitat principalment pels seus seguidors, els peripatètics, però que va caure en gran manera en decadència al.

Nou!!: Filosofia occidental і Lògica tradicional · Veure més »

Leucip

Leucip (Leucippus) fou, si és que realment existí (fet negat per Epicur), un filòsof grec originari d'Elis o de Milet, o potser d'Abdera.

Nou!!: Filosofia occidental і Leucip · Veure més »

Lliure albir

El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.

Nou!!: Filosofia occidental і Lliure albir · Veure més »

Ludwig Andreas Feuerbach

Ludwig Andreas Feuerbach (Landshut, Alemanya, 28 de juliol de 1804–Rechenberg, Alemanya, 13 de setembre de 1872) va ser un filòsof alemany, antropòleg, biòleg i crític de la religió.

Nou!!: Filosofia occidental і Ludwig Andreas Feuerbach · Veure més »

Ludwig Wittgenstein

fou un filòsof austríac, nascut en una família de l'alta burgesia industrial d'ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.

Nou!!: Filosofia occidental і Ludwig Wittgenstein · Veure més »

Magna Grècia

Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

Nou!!: Filosofia occidental і Magna Grècia · Veure més »

Maièutica

La maièutica (del grec maieutikos, 'parir') és el mètode socràtic de caràcter inductiu basat en la dialèctica.

Nou!!: Filosofia occidental і Maièutica · Veure més »

Maimònides

Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p. 13. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge. De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.».

Nou!!: Filosofia occidental і Maimònides · Veure més »

Margarida Porete

Margarida Porete, o Marguerite Porrette, o la Porette, va ser una mística francesa del corrent de les beguines, autora del Mirall de les ànimes simples, llibre de mística cristiana centrat en la noció de l'amor diví.

Nou!!: Filosofia occidental і Margarida Porete · Veure més »

Marsili de Pàdua

Marsili de Pàdua (1275/80-1342/43) fou un filòsof, metge, teòleg i escriptor polític italià, nascut a Pàdua en una família de jutges i notaris.

Nou!!: Filosofia occidental і Marsili de Pàdua · Veure més »

Martin Heidegger

Martin Heidegger (/ˈhaɪdɛɡər, ˈhaɪdɪɡər/); (1889 – 1976) fou un filòsof alemany que és àmpliament considerat com un dels filòsofs més importants del.

Nou!!: Filosofia occidental і Martin Heidegger · Veure més »

Matemàtica pura

consulta.

Nou!!: Filosofia occidental і Matemàtica pura · Veure més »

Materialisme

El terme materialisme designa una disposició d'esperit que consisteix a servir-se de la realitat tangible o "matèria" com a base del saber i el coneixement i, per extensió, d'una visió de la vida.

Nou!!: Filosofia occidental і Materialisme · Veure més »

Matilde de Magdeburg

Mechthild de Magdeburg (regió de Hefta, 1207- ca. 1282) fou una monja beguina alemanya, mística, escriptora i filòsofa medieval.

Nou!!: Filosofia occidental і Matilde de Magdeburg · Veure més »

Mònada

Mònada (del grec μονάς, "unitat, un, sol, únic") és un concepte filosòfic que al·ludeix a la font, a l'Un, d'acord amb els pitagòrics, fou un terme per a Déu o el primer ésser o la unitat originària, o per a la totalitat de tots els éssers, amb el significat de «sense divisió».

Nou!!: Filosofia occidental і Mònada · Veure més »

Ment

frenològicOliver Elbs, ''Neuro-Esthetics: Mapological foundations and applications (Map 2003)'', (Munich 2005) del cervell. La frenologia fou un dels primers intents de correlacionar les funcions mentals amb parts específiques del cervell epífisis del cervell i d'allí a l'esperit immaterialDescartes, R. (1641) ''Meditations on First Philosophy'', in ''The Philosophical Writings of René Descartes'', trans. by J. Cottingham, R. Stoothoff and D. Murdoch, Cambridge: Cambridge University Press, 1984, vol. 2, pp. 1-62. La ment és la construcció psicològica que aglutina els actes de percepció, cognició, emoció, etc., és a dir, el conjunt de les funcions psíquiques —una característica dels humans, però que també pot ser vàlida per a altres formes de vida Dictionary.com, "mind": "1.

Nou!!: Filosofia occidental і Ment · Veure més »

Mestre Eckhart

El portal del Mestre Eckhart (Meister Eckhart) de l'església d'Erfurt. Eckhart de Hochheim O.P. (Turíngia, c.1260 - Colònia, 1328), més conegut arreu del món com a Mestre Eckhart, en reconeixement als mèrits acadèmics assolits durant la seva estada a la Universitat de París, fou un frare dominic alemany, teòleg, filòsof i músic, conegut també per les seves visions místiques.

Nou!!: Filosofia occidental і Mestre Eckhart · Veure més »

Metafísica

La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.

Nou!!: Filosofia occidental і Metafísica · Veure més »

Metempsicosi

La metempsicosi és una antiga doctrina filosòfica, originada a l'antiga Grècia, basada en la idea tradicional de la constitució triple de l'ésser humà (esperit, ànima i cos) que afirma que determinats elements psíquics traspassen d'un cos a un altre després de la mort.

Nou!!: Filosofia occidental і Metempsicosi · Veure més »

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Filosofia occidental і Mitologia grega · Veure més »

Monisme

El monisme és una de les principals teories sobre la relació entre la ment i la matèria, i comprèn totes aquelles postures filosòfiques que sostenen que l'univers, i per extensió l'ésser humà, està constituït per un sol arque o substància primària anterior a les seves parts.

Nou!!: Filosofia occidental і Monisme · Veure més »

Montesquieu

Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.

Nou!!: Filosofia occidental і Montesquieu · Veure més »

Motor immòbil

El motor immòbil (en grec antic: ὃ οὐ κινούμενον κινεῖ, romanitzat: ho ou kinoúmenon kineî, lit. 'allò que es mou sense moure's') o primer motor (llatí: primum movens) és un concepte avançat per Aristòtil com a causa primària (o primera causa no causada) o "motor" de tot el moviment de l'univers.

Nou!!: Filosofia occidental і Motor immòbil · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Filosofia occidental і Musulmà · Veure més »

Neopitagorisme

El neopitagorisme és un moviment filosòfic sorgit a mitjans del.

Nou!!: Filosofia occidental і Neopitagorisme · Veure més »

Neoplatonisme

El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles  i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.

Nou!!: Filosofia occidental і Neoplatonisme · Veure més »

Neopragmatisme

El neopragmatisme, de vegades anomenat pragmatisme post-Deweyà, pragmatisme lingüístic, o pragmatisme analític, és la tradició filosòfica que dedueix que el significat de les paraules és el resultat de com s'utilitzen, més que dels objectes que representen.

Nou!!: Filosofia occidental і Neopragmatisme · Veure més »

Nicolas Malebranche

Nicolas Malebranche (5 d'agost de 1638 - 13 d'octubre de 1715) fou un filòsof racionalista francès, seguidor de Descartes i membre de l'Oratori, on va coincidir amb el seu amic Bernard Lamy.

Nou!!: Filosofia occidental і Nicolas Malebranche · Veure més »

Noümen

El noümen (del grec "νοούμενoν" "noúmenon", "el que és pensat" o "el que es pretén dir") en la filosofia d'Immanuel Kant, és un terme que s'introdueix per referir-se a un objecte no fenomènic, és a dir, que no pertany a una intuïció sensible, sinó a una intuïció intel·lectual o suprasensible, la idea en si.

Nou!!: Filosofia occidental і Noümen · Veure més »

Nominalisme

El nominalisme és una postura filosòfica, crítica davant el platonisme, que es va desenvolupar a l'edat mitjana.

Nou!!: Filosofia occidental і Nominalisme · Veure més »

Nous

Nous (en grec antic νοῦς, ‘intel·lecte’ o ‘intel·ligència’) és un concepte de la filosofia clàssica que qualifica la facultat necessària de la ment humana per a comprendre la realitat.

Nou!!: Filosofia occidental і Nous · Veure més »

Nova escola atenenca

La Nova escola atenenca es refereix al període escèptic de l'antic Platonisme, que s'estén des del 266 aC, quan Arcesilau esdevingué cap de l'Acadèmia de Plató, fins al 90 aC, quan Antíoc d'Ascaló va rebutjar l'escepticisme, tot i que filòsofs individuals, com Favorí i el seu mestre Plutarc van seguir defensant l'escepticisme acadèmic després d'aquesta data.

Nou!!: Filosofia occidental і Nova escola atenenca · Veure més »

Novalis

, pseudònim de Georg Friedrich Philipp von Hardenberg, fou un escriptor romàntic, filòsof i enginyer de mines.

Nou!!: Filosofia occidental і Novalis · Veure més »

Numeni d'Apamea

Numeni d'Apamea (Numenius; c. 150 - c. 200) fou un filòsof grec nascut a Apamea, Síria.

Nou!!: Filosofia occidental і Numeni d'Apamea · Veure més »

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Nou!!: Filosofia occidental і Occident · Veure més »

Omnisciència

Lomnisciència és una característica usualment atribuïda al déu monoteista que el porta a un coneixement absolut, a saber tot allò que passa (què s'esdevindrà i què ha succeït).

Nou!!: Filosofia occidental і Omnisciència · Veure més »

Paradoxes de Zenó

Les paradoxes de Zenó són una sèrie de paradoxes o apories, ideades per Zenó d'Elea (filòsof de l'escola d'Elea), per donar suport a la doctrina de Parmènides que les sensacions que obtenim del món són il·lusòries, i concretament, que no existeix el moviment.

Nou!!: Filosofia occidental і Paradoxes de Zenó · Veure més »

Pare de l'Església

Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.

Nou!!: Filosofia occidental і Pare de l'Església · Veure més »

Parmènides

Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.

Nou!!: Filosofia occidental і Parmènides · Veure més »

Pèire Olieu

Pèire Olieu o Pere de Joan Olivi, del seu nom llatinitzat Petrus Iohannis Olivi, (1248, Serinhan - 1298, Narbona) fou un religiós franciscà que realitzà importants estudis de filosofia i teologia.

Nou!!: Filosofia occidental і Pèire Olieu · Veure més »

Pítia

A la religió de l'antiga Grècia la Pítia (en grec antic Πυθία), que també s'anomenava Pitonissa, era l'oracle del temple d'Apol·lo a Delfos.

Nou!!: Filosofia occidental і Pítia · Veure més »

Pensament de l'Índia

La noció de pensament de l'Índia fa referència a les diverses escoles (en sànscrit: dàrxanes) i doctrines filosòfiques i espirituals (dharma) originàries del subcontinent indi, com l'hinduisme, el budisme, el jainisme, etc.

Nou!!: Filosofia occidental і Pensament de l'Índia · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Nou!!: Filosofia occidental і Període hel·lenístic · Veure més »

Pere Abelard

Pere Abelard (en francès: Pierre Abélard, en llatí: Petrus Abelardus, Ar Palez, Bretanya, 1079 - Abadia de Cluny, Châlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filòsof i escolàstic bretó.

Nou!!: Filosofia occidental і Pere Abelard · Veure més »

Pere Llombard

Exemplar de ''Libri Quatuor Sententiarum'' del segle XIII Pere Llombard (vers 1100–París, 20 de juliol de 1160), o Petrus Lombardus, fou un teòleg escolàstic, autor de Quatre llibres de sentències, que es convertí en el llibre de text més estès pel que fa als estudis de Teologia.

Nou!!: Filosofia occidental і Pere Llombard · Veure més »

Pierre Bayle

Pierre Bayle (Carla-le-Comte, 18 de novembre de 1647 - Rotterdam, 28 de desembre de 1706) va ser un filòsof francès.

Nou!!: Filosofia occidental і Pierre Bayle · Veure més »

Pierre Gassendi

Pierre Gassendi (Champtercier, França, 22 de juny de 1592 - París, 24 d'octubre de 1655), va ser un filòsof, científic i matemàtic francès del.

Nou!!: Filosofia occidental і Pierre Gassendi · Veure més »

Pirró d'Elis

Πύρρων Pirró d'Elis (en llatí: Pyrrion i en grec) (360 aC - 270 aC) fou un filòsof grec, creador de l'escepticisme com a corrent filosòfic (corrent ja suggerit parcialment per alguns sofistes i megàrics), natural d'Elis, ciutat provincial al nord-oest del Peloponès, a Grècia; fill de Pleistarc i d'una família pobre, fou el primer filòsof escèptic que va fer del dubte el problema central de tota la seva filosofia (tot i que alguns sofistes abans que ell ja practicaven un dubte radical en la seva filosofia).

Nou!!: Filosofia occidental і Pirró d'Elis · Veure més »

Pirronisme

El pirronisme és un corrent de pensament creat per Pirró d'Elis.

Nou!!: Filosofia occidental і Pirronisme · Veure més »

Pitagòrics

Pentàgon pitagòric Els pitagòrics eren una organització d'astrònoms, músics, matemàtics i filòsofs d'origen grec establerts a Crotona, colònia grega de la Màgna Grècia a Itàlia, que creien que totes les coses són, en essència, nombres.

Nou!!: Filosofia occidental і Pitagòrics · Veure més »

Pitàgores

Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.

Nou!!: Filosofia occidental і Pitàgores · Veure més »

Plató

Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.

Nou!!: Filosofia occidental і Plató · Veure més »

Platonisme

El platonisme és la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir del que va arribar a ser el moviment intel·lectual dominant en els primers segles de la nostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir sobre el cristianisme i judaisme.

Nou!!: Filosofia occidental і Platonisme · Veure més »

Plotí

Plotí (Plotinus; 205 - 270) fou el principal filòsof del neoplatonisme, corrent que integrà també Numeni d'Apamea, Porfiri, Jàmblic i Procle.

Nou!!: Filosofia occidental і Plotí · Veure més »

Pobles indígenes

Persones san de Botswana fan foc amb les mans Els pobles indígenes, primers pobles, originaris o aborígens, són grups ètnics que són els primers habitants d'una regió determinada, en contrast amb els grups que s'han assentat, ocupat o colonitzat l'àrea més recentment.

Nou!!: Filosofia occidental і Pobles indígenes · Veure més »

Postestructuralisme

El postestructuralisme és un moviment sorgit a França durant la dècada de 1960, com a crítica a l'estructuralisme.

Nou!!: Filosofia occidental і Postestructuralisme · Veure més »

Pragmatisme

El pragmatisme és un moviment filosòfic que considera que les conseqüències pràctiques i els efectes reals són components vitals del significat i la veritat.

Nou!!: Filosofia occidental і Pragmatisme · Veure més »

Pròdic de Ceos

Pròdic de Ceos (Πρόδικος) fou un sofista i filòsof grec del.

Nou!!: Filosofia occidental і Pròdic de Ceos · Veure més »

Princeton University Press

Princeton University Press és una editorial acadèmica independent, estretament lligada a la Universitat de Princeton.

Nou!!: Filosofia occidental і Princeton University Press · Veure més »

Principi de no contradicció

El principi de no contradicció, proposat i formalitzat per Aristòtil, o de vegades anomenat principi de contradicció, és un principi clàssic de la lògica i la filosofia, segons el qual una proposició i la seva negació no poden ser totes dues veritables al mateix temps i en el mateix sentit.

Nou!!: Filosofia occidental і Principi de no contradicció · Veure més »

Problema del mal

Epicur es reconegut com el primer que exposà el "problema del mal". El problema del mal o també, paradoxa d'Epicur, és estudiat en filosofia de la religió, en teodicea i en metafísica com el problema que resulta en considerar la compatibilitat entre la presència del mal i del patiment en el món amb l'existència d'un Déu omniscient, omnipresent, omnipotent i omnibenevolent.

Nou!!: Filosofia occidental і Problema del mal · Veure més »

Problema ment-cos

El problema ment-cos és el nom que rep en filosofia de la ment l'estudi de les relacions entre la ment i el cos, és a dir, entre la part física de l'ésser humà i la seva part no material, anomenada històricament ànima o esperit.

Nou!!: Filosofia occidental і Problema ment-cos · Veure més »

Problema socràtic

El problema socràtic o qüestió socràtica és un terme utilitzat en la recerca històrica sobre els intents de reconstruir una imatge històrica i filosòfica de Sòcrates a partir de la naturalesa variable i, de vegades contradictòria, de les fonts existents en la seva vida.

Nou!!: Filosofia occidental і Problema socràtic · Veure més »

Protàgores

Protàgores d'Abdera (Πρωταγόρας en grec, vora el 486 aC-411 aC) fou un filòsof presocràtic de l'antiga Grècia, nadiu d'Abdera, segons diversos testimonis (només Èupolis el considera nadiu de Tios).

Nou!!: Filosofia occidental і Protàgores · Veure més »

Querefont

Querefont (en llatí Chaerephon, en grec antic Χαιρεφῶν) fou un filòsof atenenc del demos d'Esfet (Sphettus), deixeble i amic de Sòcrates.

Nou!!: Filosofia occidental і Querefont · Veure més »

Raó

La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.

Nou!!: Filosofia occidental і Raó · Veure més »

Racionalisme (filosofia)

El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.

Nou!!: Filosofia occidental і Racionalisme (filosofia) · Veure més »

Raffaello Sanzio

Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».

Nou!!: Filosofia occidental і Raffaello Sanzio · Veure més »

Reducció a l'absurd

En matemàtica, la demostració per contradicció o per reducció a l'absurd (o en llatí, reductio ad absurdum) és un mètode indirecte.

Nou!!: Filosofia occidental і Reducció a l'absurd · Veure més »

Reencarnació

l'art hindú. karmes. La reencarnació, també coneguda com a renaixement, transmigració o en els textos d'inspiració de l'Antiga Grècia metempsicosi, és el concepte filosòfic o religiós segons el qual l'essència no física d'un ésser viu comença una nova vida en una forma física o cos diferent després de la mort biològica.

Nou!!: Filosofia occidental і Reencarnació · Veure més »

Relativisme

El relativisme és una posició que considera que quelcom (un enunciat, una pauta de conducta, una norma, una concepció) està vinculat a una altra entitat i, per tant, no es pot entendre si no és amb referència a aquesta.

Nou!!: Filosofia occidental і Relativisme · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Filosofia occidental і Religió · Veure més »

Religió abrahàmica

Símbols de les grans religions abramàmiques Mapa que mostra la prevalença de les religions abramàhiques als Estats del mónUna religió abrahàmica és aquella que té Abraham (hebreu: Avraham אַבְרָהָם; àrab: Ibrahim ابراهيم) com a personatge comú i com a figura important en la seva història i teologia sagrada, i que s'originà a l'Orient Pròxim.

Nou!!: Filosofia occidental і Religió abrahàmica · Veure més »

René Descartes

René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.

Nou!!: Filosofia occidental і René Descartes · Veure més »

Revolució de Copèrnic

La revolució de Copèrnic fou la revolució científica que es produí a l'Europa occidental, representada en l'astronomia pel pas del tradicional sistema ptolemaic geocèntric (herència clàssica adaptada i conservada pel pensament cristià medieval) a l'innovador sistema copernicà heliocèntric, iniciada el 1543 per Nicolau Copèrnic.

Nou!!: Filosofia occidental і Revolució de Copèrnic · Veure més »

Richard McKay Rorty

Richard McKay Rorty (Nova York, 4 d'octubre del 1931 - 8 de juny del 2007) va ser un filòsof estatunidenc.

Nou!!: Filosofia occidental і Richard McKay Rorty · Veure més »

Robert Grosseteste

Robert Grosseteste (1175 - 1253) va ser un frare franciscà, bisbe de Lincoln (Anglaterra) i filòsof medieval anglès, anomenat així ("cap gran") per la bona memòria que posseïa.

Nou!!: Filosofia occidental і Robert Grosseteste · Veure més »

Robert Kilwardby

Robert Kilwardby OP (c. 1215, Leicestershire o Yorkshire - 11 de setembre de 1279, Viterbo, Itàlia) fou un frare dominic anglès, filòsof, teòleg i arquebisbe i cardenal de Canterbury.

Nou!!: Filosofia occidental і Robert Kilwardby · Veure més »

Robin George Collingwood

Robin George Collingwood (Cartmel Fell, Lancashire, 22 de febrer de 1889 - Coniston, Cumbria, 9 de gener de 1943) va ser un filòsof i historiador britànic.

Nou!!: Filosofia occidental і Robin George Collingwood · Veure més »

Roger Bacon

Roger Bacon (Ilchester, comtat de Somerset, v. 1220 - Oxford, 11 de juny de 1292) fou un filòsof, teòleg i reconegut científic anglès; va estudiar teologia a Oxford, i fou deixeble de Robert Grosseteste i d'Adam Marsh, i més tard es va traslladar a París.

Nou!!: Filosofia occidental і Roger Bacon · Veure més »

Samos

Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.

Nou!!: Filosofia occidental і Samos · Veure més »

Sòcrates

Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.

Nou!!: Filosofia occidental і Sòcrates · Veure més »

Søren Kierkegaard

Søren Aabye Kierkegaard (Copenhaguen, 5 de maig de 1813 - 11 de novembre de 1855), filòsof danès del, considerat el primer filòsof existencialista.

Nou!!: Filosofia occidental і Søren Kierkegaard · Veure més »

Secularisme

Estats seculars, laics o no-confessionals El secularisme (de secular: 'mundà', 'terrenal', per oposició a espiritual) és la tendència a ignorar o negar els principis de la fe i la religió en la interpretació del món i de l'existència.

Nou!!: Filosofia occidental і Secularisme · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Filosofia occidental і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Sext Empíric

Sext Empíric va ser un metge i filòsof en el.

Nou!!: Filosofia occidental і Sext Empíric · Veure més »

Sil·logisme

Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).

Nou!!: Filosofia occidental і Sil·logisme · Veure més »

Sincretisme

El sincretisme és la visió del món o la cultura basada en la fusió d'elements provinents d'altres cultures; és el mestissatge aplicat a la concepció filosòfica.

Nou!!: Filosofia occidental і Sincretisme · Veure més »

Slavoj Žižek

és un filòsof, crític cultural i psicoanalista eslovè.

Nou!!: Filosofia occidental і Slavoj Žižek · Veure més »

Sofista

El terme sofista, del grec sophía (σοφία), «saviesa» i sophós (σοφός), «savi», és el nom que rebia a la Grècia clàssica al que feia la professió d'ensenyar la saviesa.

Nou!!: Filosofia occidental і Sofista · Veure més »

Solipsisme

El solipsisme, del llatí " solus ipse" (aproximadament "solament existeixo jo"), consisteix a pensar que només existeix el jo i que tota la resta, incloent-hi el món exterior o les dades dels sentits, són emanacions mentals d'aquest jo.

Nou!!: Filosofia occidental і Solipsisme · Veure més »

Subjectivitat

La subjectivitat, segons la teoria del coneixement, és la propietat de les percepcions, els arguments i el llenguatge basats en el punt de vista del subjecte, i per tant influïts pels interessos i desitjos particulars d'aquest.

Nou!!: Filosofia occidental і Subjectivitat · Veure més »

Substància

Una substància és una teoria ontològica que postula que els objectes estan constituïts cadascun per una substància i propietats suportades per la substància però diferents d'aquesta.

Nou!!: Filosofia occidental і Substància · Veure més »

Tales de Milet

Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.

Nou!!: Filosofia occidental і Tales de Milet · Veure més »

Temps

Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.

Nou!!: Filosofia occidental і Temps · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Filosofia occidental і Teologia · Veure més »

Teologia cristiana

La teologia cristiana pot ser definida com les veritats fonamentals de la Bíblia i d'altres fonts reconegudes com divinament inspirades presentades de forma sistemàtica, o fins i tot, la filosofia que tracta del coneixement de Déu i de la que aquest manté amb l'Home, comprenent així tot el que es relaciona amb Déu, la Bíblia i els propòsits divins.

Nou!!: Filosofia occidental і Teologia cristiana · Veure més »

Teoria crítica

Horkheimer en primer pla, reunits a Heidelberg al 1965 La teoria crítica és un conjunt de teories de pensadors de diferents disciplines associades a l'Escola de Frankfurt: Theodor W. Adorno, Walter Benjamin, Max Horkheimer, Herbert Marcuse, Jürgen Habermas, Oskar Negt o Hermann Schweppenhäuser, entre d'altres.

Nou!!: Filosofia occidental і Teoria crítica · Veure més »

Thomas Hill Green

Thomas Hill Green (Birkin, 7 d'abril de 1836 − 26 de març de 1882), filòsof anglès i conegut idealista d'Oxford que va desenvolupar al costat de Bernard Bosanquet l'anomenat liberalisme orgànic, en què defensaven la intervenció activa de l'estat com una cosa positiva per promoure la realització individual, que s'aconseguiria evitant els monopolis econòmics, acabant amb la pobresa i protegint a les persones en la incapacitat per malaltia, atur o vellesa.

Nou!!: Filosofia occidental і Thomas Hill Green · Veure més »

Thomas Hobbes

Thomas Hobbes (Malmesbury, Wiltshire, 5 d'abril del 1588 - Derbyshire, 4 de desembre del 1679) va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista.

Nou!!: Filosofia occidental і Thomas Hobbes · Veure més »

Thomas Reid

Thomas Reid (Strachan, Kincardineshire, 26 d'abril de 1710 - Glasgow, 7 d'octubre de 1796) va ser un filòsof escocès que proposava incorporar el sentit comú com a fonament de la filosofia per no negar el món extern o altres veritats, potser no demostrables però necessàries per a l'especulació posterior.

Nou!!: Filosofia occidental і Thomas Reid · Veure més »

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Nou!!: Filosofia occidental і Tomàs d'Aquino · Veure més »

Tomisme

Tomisme és l'escola filosòfica que va sorgir com un llegat de l'obra i el pensament de sant Tomàs d'Aquino, filòsof, sant i Doctor de l'Església.

Nou!!: Filosofia occidental і Tomisme · Veure més »

Universitat

THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.

Nou!!: Filosofia occidental і Universitat · Veure més »

Veritat

El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.

Nou!!: Filosofia occidental і Veritat · Veure més »

Virtut

Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).

Nou!!: Filosofia occidental і Virtut · Veure més »

Voluntat (filosofia)

La voluntat és un concepte filosòfic que s'ha definit de formes molt diferents al llarg del temps.

Nou!!: Filosofia occidental і Voluntat (filosofia) · Veure més »

Willard van Orman Quine

, filòsof estatunidenc, reconegut pel seu treball en lògica matemàtica i les seves contribucions al pragmatisme com una teoria del coneixement.

Nou!!: Filosofia occidental і Willard van Orman Quine · Veure més »

William James

William James (11 de gener de 1842- 26 d'agost de 1910) va ésser un psicòleg, filòsof i pedagog estatunidenc.

Nou!!: Filosofia occidental і William James · Veure més »

Xenofont

Xenofont d'Atenes  ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.

Nou!!: Filosofia occidental і Xenofont · Veure més »

Zenó d'Èlea

Zenó d'Èlea (Zenon; 490 aC-430 aC), fill de Teleutàgores, fou un filòsof presocràtic grec membre de l'escola d'Èlea fundada per Parmènides, originari de la ciutat d'Èlea, empori comercial grec situat a la Magna Grècia, a l'actual regió de Campània, Itàlia.

Nou!!: Filosofia occidental і Zenó d'Èlea · Veure més »

Zenó de Cítion

Zenó de Cítion (en Zenón; c. 334 – c. 262 aC) va ser un filòsof hel·lenístic natural de Cítion (Xipre).

Nou!!: Filosofia occidental і Zenó de Cítion · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant