SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 573 les relacions: Acadèmia Militar Whampoa, Acció Integralista Brasilera, Acció social, Action Française, Adolf Hitler, Adrien Arcand, Afer Dreyfus, Alba Sidera i Gallart, Albània, Alberta, Alcide De Gasperi, Alemanya, Alsàcia, Amin al-Husayni, Anarquisme, Andrés Trapiello, Andres Larka, Anglaterra, Anglès, Anschluss, Antanas Smetona, António de Oliveira Salazar, Ante Pavelić, Antic Règim, Anticomunisme, Antifeixisme, Antiga Roma, Antiintel·lectualisme, Antisemitisme, Anton Drexler, Apartheid, Argentina, Arnold Toynbee, Art degenerat, Artur Sirk, Ústaixa, Augustinas Voldemaras, Augusto Pinochet Ugarte, Auschwitz, Austràlia, Austrofeixisme, Autarquia, Autocràcia, Autoritat, Avantguardisme, Ètnia, Óblast, Àsia Central, Àustria, Banc (empresa), ... Ampliar l'índex (523 més) » « Shrink índex

2. Dictadures
3. Extrema dreta
4. Populisme

Acadèmia Militar Whampoa

LAcadèmia Militar del Partit Nacionalista de la Xina, sovint coneguda com l'Acadèmia Militar Whampoa, va ser una acadèmia militar en la República de la Xina (RdlX) que va produir molts comandants de prestigi que lluitaren en molts dels conflictes de la Xina del segle 20, especialment a l'Expedició del Nord, la Segona Guerra Sinojaponesa i la Guerra Civil Xinesa.

Veure Feixisme і Acadèmia Militar Whampoa

Acció Integralista Brasilera

LAção Integralista Brasileira (Acció Integralista Brasilera, AIB) va ser un moviment polític brasiler ultranacionalista, corporativista, conservador i tradicionalista catòlic d'extrema dreta.

Veure Feixisme і Acció Integralista Brasilera

Acció social

Una acció social és el comportament que du a terme un individu enfront l'entorn on té en compte l'existència d'altres individus que interaccionen amb el mateix medi.

Veure Feixisme і Acció social

Action Française

Plans de 1915 Action française (AF) és un moviment polític francès nacionalista i monàrquic.

Veure Feixisme і Action Française

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.

Veure Feixisme і Adolf Hitler

Adrien Arcand

Adrien Arcand (1889 - 2 d'agost de 1967), periodista i polític educat a la Universitat McGill de Mont-real que es va autoproclamar el führer canadenc i que va dirigir diversos moviments polítics d'extrema dreta durant els anys 30 i 40.

Veure Feixisme і Adrien Arcand

Afer Dreyfus

LAfer Dreyfus o Cas Dreyfus fou un escàndol polític que va dividir França durant els darrers anys del.

Veure Feixisme і Afer Dreyfus

Alba Sidera i Gallart

és una periodista catalana.

Veure Feixisme і Alba Sidera i Gallart

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Veure Feixisme і Albània

Alberta

El castell de BanffAlberta és una de les deu províncies del Canadà.

Veure Feixisme і Alberta

Alcide De Gasperi

fou un polític italià, que ocupà la Presidència interina de la República i el càrrec de primer ministre d'Itàlia en huit governs de coalició diferents, entre el 1945 i el 1953.

Veure Feixisme і Alcide De Gasperi

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Veure Feixisme і Alemanya

Alsàcia

Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Veure Feixisme і Alsàcia

Amin al-Husayni

Amin al-Husayni '''Amin al-Husayni''' i Adolf Hitler. Mohammad Amin al-Husayni, transcrit també com al-Husseini (Jerusalem, 1895/1897 - Beirut, 4 de juliol de 1974), va ser un polític nacionalista palestí durant el Mandat Britànic de Palestina.

Veure Feixisme і Amin al-Husayni

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments.

Veure Feixisme і Anarquisme

Andrés Trapiello

Andrés García Trapiello (Manzaneda de Torío, Garrafe de Torío (Lleó), 10 de juny de 1953) és un escriptor espanyol, poeta (Premi de la crítica de poesia castellana 1993), autor de Salón de pasos perdidos (17 volums fins avui d'una novel·la en marxa considerada per la crítica com un dels grans projectes literaris actuals), novel·lista (Premi Nadal 2003) i assagista (especialment amb Las armas y las letras.

Veure Feixisme і Andrés Trapiello

Andres Larka

Andres Larka VR/1 (5 de març del 1879 a Pilistvere, Comtat de Viljandi, Estònia - 8 de gener del 1943 a Malmij, Kírov, Unió Soviètica) fou un comandant militar estonià durant la Guerra de la Independència d'Estònia i un polític.

Veure Feixisme і Andres Larka

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Veure Feixisme і Anglaterra

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Veure Feixisme і Anglès

Anschluss

Extensió del Tercer Reich abans de la Segona Guerra Mundial Anschluss és el nom amb què es coneix l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi el 12 de març de 1938.

Veure Feixisme і Anschluss

Antanas Smetona

Antanas Smetona (10 d'agost de 1874 - 9 de gener de 1944) va ser una de les figures polítiques més importants de Lituània entre la Primera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial.

Veure Feixisme і Antanas Smetona

António de Oliveira Salazar

fou un professor universitari, estatista i dictador portuguès.

Veure Feixisme і António de Oliveira Salazar

Ante Pavelić

Ante Pavelić (Bradina, Konjic, Bòsnia i Hercegovina, Imperi austrohongarès, 14 de juliol de 1889 - Madrid, Espanya, 28 de desembre de 1959) fou un polític ultranacionalista croat nascut el 14 de juliol de 1889 a Bradina (actual Bòsnia i Hercegovina).

Veure Feixisme і Ante Pavelić

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Veure Feixisme і Antic Règim

Anticomunisme

Lanticomunisme és l'oposició al comunisme.

Veure Feixisme і Anticomunisme

Antifeixisme

Un dels símbols antifeixistes més reconeguts: mostra la creu gammada amb un símbol de prohibició superposat L'antifeixisme és un moviment polític contrari al feixisme.

Veure Feixisme і Antifeixisme

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Veure Feixisme і Antiga Roma

Antiintel·lectualisme

L'antiintel·lectualisme és una posició filosòfica que critica la intel·ligència pura com eina suprema de coneixement, i vol rehabilitar el paper de la sensibilitat, la imaginació o la intuïció sigui al context polític, religiós, artístic o científic.

Veure Feixisme і Antiintel·lectualisme

Antisemitisme

L'antisemitisme és l'hostilitat o el prejudici cap als jueus com a grup religiós, ètnic o racial, el qual es manifesta com a odi cap a un individu, o com a persecució institucionalitzada i violenta.

Veure Feixisme і Antisemitisme

Anton Drexler

Anton Drexler (Múnic, 1884-1942) va ser un líder polític dels primers temps del nazisme.

Veure Feixisme і Anton Drexler

Apartheid

Cartell a una platja de Durban, Sud-àfrica l'any 1989. "Segons la secció 37 de les lleis de platges de Durban aquesta àrea de bany està reservada per a l'ús exclusiu dels membres del grup racial blanc". Lapartheid (pronunciat ɐˈpartɦɛit en afrikaans) va ser una política que esdevingué un sistema de segregació racial duta a terme entre 1948 i 1990 durant els governs del Partit Nacional a Sud-àfrica (i Namíbia mentre restà sota tutela sud-africana).

Veure Feixisme і Apartheid

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Veure Feixisme і Argentina

Arnold Toynbee

va ser un historiador de l'economia anglès molt compromès amb la millora de les condicions de vida de la classe treballadora.

Veure Feixisme і Arnold Toynbee

Art degenerat

Joseph Goebbels visitant l'exposició a Múnic Exposició d'art degenerat a Salzburg Art degenerat (en alemany, entartete Kunst) és el terme que, al llarg dels anys 1930 va usar el règim nazi per a designar qualsevol forma d'art que considerava producte d'una ment pervertida i que no corresponia a l'ideal burgès d'una imatge ben feta i figurativa que retratés l'heroisme ideal o la confortable vida quotidiana.

Veure Feixisme і Art degenerat

Artur Sirk

Artur Sirk (25 de setembre del 1900 a Pruuna, Tapa vald, Estònia - 2 d'agost de 1937 a Echternach, Luxemburg) va ser un una figura política i militar estoniana.

Veure Feixisme і Artur Sirk

Ústaixa

Bandera ústaixa durant l'Estat independent de Croàcia Ústaixa fou un partit polític de Croàcia fundat el 1929 per Ante Pavelić, de caràcter feixista.

Veure Feixisme і Ústaixa

Augustinas Voldemaras

Augustinas Voldemaras (16 d'abril de 1883 a Dysna, districte municipal d'Ignalina - 16 de maig de 1942 a Moscou) va ser un polític nacionalista lituà.

Veure Feixisme і Augustinas Voldemaras

Augusto Pinochet Ugarte

Augusto José Ramón Pinochet Ugarte (Valparaíso, Xile, 25 de novembre de 1915 - Santiago de Xile, 10 de desembre de 2006) fou un militar i dictador xilè.

Veure Feixisme і Augusto Pinochet Ugarte

Auschwitz

El camp de concentració i d'exterminació d'Auschwitz-Birkenau (en alemany), on Auschwitz (Oświęcim en polonès) i Birkenau (Brzezinka) són els noms en alemany dels pobles polonesos propers, fou un complex format per diversos camps de concentració, d'experimentació mèdica i d'extermini en massa de presoners construït pel règim de l'Alemanya nazi, després de la invasió de Polònia de 1939, al principi de la Segona Guerra Mundial.

Veure Feixisme і Auschwitz

Austràlia

Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.

Veure Feixisme і Austràlia

Austrofeixisme

Austrofeixisme (en alemany: Austrofaschismus) és un terme usat comunament per alguns historiadors per descriure el règim autoritari governant a Àustria entre els anys 1934 i 1938.

Veure Feixisme і Austrofeixisme

Autarquia

L'autarquia, o economia autosuficient (ambdues del grec αὐτάρκεια) o autosuficiència és un terme comunament utilitzat en l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per al seu autoabastament o que rebutgen tota ajuda externa.

Veure Feixisme і Autarquia

Autocràcia

Una autocràcia és una filosofia o forma de govern en què el poder polític és ostentat per una sola persona.

Veure Feixisme і Autocràcia

Autoritat

Lautoritat és el poder que té una persona o institució per ser obeït (potestas) per subordinats, acompanyat d'un sistema de drets i deures.

Veure Feixisme і Autoritat

Avantguardisme

Lavantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals.

Veure Feixisme і Avantguardisme

Ètnia

Una ètnia o grup ètnic és un conjunt de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.

Veure Feixisme і Ètnia

Óblast

Una óblast (en rus: о́бласть, plural: о́бласти; ucraïnès: о́бласть, plural: о́бласті; en búlgar о́бласт, plural: о́бласти) és el nom que es dona a algunes entitats subestatals de Bulgària, la Federació Russa, Ucraïna i la desapareguda Unió Soviètica.

Veure Feixisme і Óblast

Àsia Central

L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Veure Feixisme і Àsia Central

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Veure Feixisme і Àustria

Banc (empresa)

Seu del Banc Mundial a Washington D. C. Un banc o una banca és una entitat financera de crèdit que utilitza els fons dipositats per empreses i particulars per tal de prestar-los a altres empreses i particulars, a canvi d'un percentatge de benefici.

Veure Feixisme і Banc (empresa)

Batalla d'Anglaterra

La Batalla d'Anglaterra (anglès: Battle of Britain; alemany: Luftschlacht um England) és el nom atorgat a l'esforç estratègic que la Força Aèria Alemanya (Luftwaffe) van llançar durant l'estiu i la tardor de 1940 per obtenir la superioritat aèria sobre la Royal Air Force (RAF) britànica, especialment sobre el Comandament de Caces.

Veure Feixisme і Batalla d'Anglaterra

Batalla d'Annual

La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí.

Veure Feixisme і Batalla d'Annual

Batalla de França

A la Segona Guerra Mundial, la Batalla de França, també coneguda com a Caiguda de França, va ser la invasió alemanya de França i de Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg, que va començar el 10 de maig de 1940, i que suposà el final de la Guerra de Broma.

Veure Feixisme і Batalla de França

Batalla de Grècia

La batalla de Grècia, també dita operació Marita (Unternehmen Marita) fou una batalla de la Segona Guerra Mundial que es va desenvolupar sobre Grècia i Albània, durant la primavera de 1941.

Veure Feixisme і Batalla de Grècia

Baviera

LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.

Veure Feixisme і Baviera

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Veure Feixisme і Bèlgica

Béla Kun

Béla Kun (nat Béla Kohn) va néixer el 20 de febrer de 1886 a Szilágycsehi, llavors Hongria, l'actual Cehu Silvaniei, a Transsilvània (Romania), i va morir el 29 d'agost de 1938 a la Unió Soviètica.

Veure Feixisme і Béla Kun

Bòer

Els afrikàners o bòers són un grup ètnic que viu principalment a Sud-àfrica i que parla afrikaans.

Veure Feixisme і Bòer

Benedetto Croce

Benedetto Croce (Pescasseroli, 25 de febrer del 1866 – 20 de novembre del 1952), escriptor, filòsof i polític italià.

Veure Feixisme і Benedetto Croce

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Veure Feixisme і Benito Mussolini

Bertolt Brecht

Eugen Berthold Friedrich Brecht (Augsburg, 10 de febrer de 1898 – Berlín Oriental, 14 d'agost de 1956), més conegut com a Bertolt Brecht, va ser un dels dramaturgs i poetes alemanys més influents del.

Veure Feixisme і Bertolt Brecht

Bessaràbia

Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.

Veure Feixisme і Bessaràbia

Bolxevisme

Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.

Veure Feixisme і Bolxevisme

Borís III de Bulgària

Borís III (Sofia, 30 de gener de 1894 - Sofia, 28 d'agost de 1943) fou el segon rei de Bulgària de la dinastia dels Saxònia-Coburg Gotha.

Veure Feixisme і Borís III de Bulgària

Borsa

Entrada de la Borsa de Barcelona. Una borsa (en anglès: stock exchange) és la part més important del mercat de valors, un mercat on es compren i venen valors mobiliaris com ara accions, obligacions, i derivats sota la llei de l'oferta i la demanda.

Veure Feixisme і Borsa

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Veure Feixisme і Brasil

Budapest

Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.

Veure Feixisme і Budapest

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Veure Feixisme і Bulgària

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Veure Feixisme і Burgesia

Cabdill

Un cabdill o cabdell i capitost (en castellà, caudillo) és un líder polític, militar o ideològic a Espanya i Amèrica Llatina.

Veure Feixisme і Cabdill

Camises negres

Els Camises negres o la Milícia Voluntària per a la Seguretat Nacional va ser un cos paramilitar de la Itàlia feixista que posteriorment va aconseguir ser una organització militar.

Veure Feixisme і Camises negres

Campanya de Polònia

La invasió de Polònia (1 de setembre - 6 d'octubre de 1939), també coneguda com a campanya de setembre (polonès: Kampania wrześniowa), guerra defensiva de 1939 (polonès: Wojna obronna 1939 roku) i campanya de Polònia (alemany: Überfall auf Polen, Polenfeldzug), va ser un atac a la República de Polònia per part de l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica que va marcar el començament de la Segona Guerra Mundial.

Veure Feixisme і Campanya de Polònia

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Veure Feixisme і Capitalisme

Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España

La Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España (Carta col·lectiva dels bisbes espanyols als bisbes del món sencer amb motiu de la guerra a Espanya) va ser una maniobra de propaganda internacional dels bisbes espanyols, amb el qual volien informar els catòlics arreu del món de la postura de l'Església Catòlica en la Guerra Civil.

Veure Feixisme і Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España

Cartell

Cartell de propaganda d'una marca de licor cap al 1930 El cartell és un full manuscrit o imprès, que serveix per anunciar alguna cosa, que sovint combina imatge i text.

Veure Feixisme і Cartell

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Veure Feixisme і Castellà

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Veure Feixisme і Catolicisme

Càrtel

competir entre si, formant un organisme conjunt que controla l'oferta de pràcticament tot el mercat. Un càrtel és un acord formal entre empreses del mateix sector amb l'objectiu de reduir o eliminar la competència en un determinat sector.

Veure Feixisme і Càrtel

Charles de Gaulle

Charles André Joseph Marie de Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 - Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembre de 1970) fou un general francès i home d'Estat que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial.

Veure Feixisme і Charles de Gaulle

Charles Maurras

Charles Maurras (Lo Martegue, Provença, 20 d'abril de 1868 - Tours, 16 de novembre de 1952) fou un escriptor i polític ultradretà i antisemita francès.

Veure Feixisme і Charles Maurras

Chiang Kai-shek

Chiang Kai-shek (xinès tradicional: 蔣介石, xinès simplificat: 蒋介石, pinyin: Jiǎng Jièshí) (Xikou, Zhejiang, Xina, 31 d'octubre de 1887 - Taipei, Taiwan, 5 d'abril de 1975) fou un militar i estadista xinès.

Veure Feixisme і Chiang Kai-shek

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Veure Feixisme і Ciència

Ciutadania

Tres membres d'una mateixa família reben la nacionalitat australiana, el 2 de setembre del 2010. Albert Einstein va obtenir la nacionalitat americana l'1 d'octubre del 1940. En aquesta imatge, rep el document que ho certifica de les mans del jutge Phillip Forman. La ciutadania és l'estatus reconegut pels costums o la llei i que permet a una persona ser membre d'un estat.

Veure Feixisme і Ciutadania

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .

Veure Feixisme і Ciutat del Vaticà

Classisme

miniatura El classisme és la discriminació en funció de la classe social.

Veure Feixisme і Classisme

Colòmbia

Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.

Veure Feixisme і Colòmbia

Col·lectivisme

Col·lectivisme, en general, és un terme utilitzat per descriure un èmfasi teòric o pràctic en un grup, en oposició a l'individualisme.

Veure Feixisme і Col·lectivisme

Col·lectivització

La col·lectivització és com es coneix normalment la socialització dels mitjans de producció, essent el procés del pas d'un règim de propietat privada individuals dels mitjans de producció cap a un règim de propietat social ja sigui en comunitària o estatal.

Veure Feixisme і Col·lectivització

Colúmbia Britànica

La Colúmbia Britànica (en anglès British Columbia, en francès Colombie-Britannique) és una de les províncies que constitueixen la confederació del Canadà.

Veure Feixisme і Colúmbia Britànica

Comuna de París

El terme Comuna de París es referia originàriament al govern de París durant la Revolució Francesa.

Veure Feixisme і Comuna de París

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Veure Feixisme і Comunisme

Confederació Espanyola de Dretes Autònomes

La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.

Veure Feixisme і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes

Confindustria

Logo de ConfIndustria. La Confederació General de la Indústria Italiana, coneguda com a Confindustria (Confederazione Generale dell'Industria Italiana), és la principal organització representativa de les empreses manufactureres i de serveis italianes, agrupant de forma voluntària a unes 142.000 empreses, amb un total de més de 5.200.000 membres.

Veure Feixisme і Confindustria

Conflicte nord-irlandès

El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra.

Veure Feixisme і Conflicte nord-irlandès

Confucianisme

clàssics" del confucianisme El confucianisme o rujia (en xinès: 儒家, pinyin: rújiā, 'escola dels lletrats' i més tard rúxué, 儒學, 'ensenyament dels lletrats') és un conjunt de doctrines filosòfiques, morals i polítiques que es van desenvolupar a la Xina durant més de dos mil·lennis a partir de l'obra atribuïda al filòsof Kongzi (551-479 aC), conegut a Occident sota el nom llatinitzat de Confuci.

Veure Feixisme і Confucianisme

Conservadorisme

El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.

Veure Feixisme і Conservadorisme

Cop d'estat

Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.

Veure Feixisme і Cop d'estat

Corporativisme

El corporativisme és la doctrina política i social que propugna la intervenció de l'Estat en la solució dels conflictes d'ordre professional, mitjançant la creació de corporacions professionals que agrupen treballadors i empresaris.

Veure Feixisme і Corporativisme

Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica

El Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica o Cos d'infanteria de la Marina dels Estats Units (U.S.Marine Corps en anglès) és un dels cinc cossos que conformen les Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica.

Veure Feixisme і Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica

Cos franc

Cos franc (de l'alemany Freikorps) és el nom que prengueren els diversos grups paramilitars alemanys (exèrcits voluntaris) que lluitaren contra organitzacions obreres i moviments independentistes en els anys inicials de la primera postguerra mundial, durant la República de Weimar.

Veure Feixisme і Cos franc

Crac del 29

El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929, que es considera el pitjor esdeveniment econòmic de la història.

Veure Feixisme і Crac del 29

Creu Fletxada

Creu Fletxada —Nyilaskereszt en hongarès— fou un grup polític hongarès de tarannà feixista aparegut en els anys 30, liderat per Ferenc Szálasi, un antic oficial de l'exèrcit.

Veure Feixisme і Creu Fletxada

Crisi dels Sudets

Partició de Txecoslovàquia el 1938-1939. La crisi dels Sudets (en alemany, Sudetenkrise) és el nom que van rebre els esdeveniments de 1938 iniciats pels "Sudetendeutsche", una minoria ètnica de l'Europa Central formada per alemanys que vivien a Bohèmia, Moràvia i Silèsia oriental.

Veure Feixisme і Crisi dels Sudets

Crisi econòmica

Una crisi econòmica és una degradació sobtada i brusca de l'activitat econòmica i de les perspectives econòmiques.

Veure Feixisme і Crisi econòmica

Crisi espanyola de 1917

Crisi espanyola de 1917 és el nom que es dona per la historiografia espanyola al conjunt de successos que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, sobretot als tres desafiaments simultanis que van fer perillar el govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració borbònica: un moviment militar (les Juntes de Defensa), un moviment polític (l'Assemblea de Parlamentaris d'orientació catalanista que va tenir lloc a Barcelona), i un moviment social (la vaga general revolucionària).

Veure Feixisme і Crisi espanyola de 1917

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.

Veure Feixisme і Cristianisme

Cristianisme ortodox

Religió minoritària important (més del 10%) Distribució de les esglésies orientals al món. El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme i la majoria d'esglésies protestants.

Veure Feixisme і Cristianisme ortodox

Cristià

Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Veure Feixisme і Cristià

Cristià nou

La denominació de cristià nou fa referència a un antic col·lectiu social de la península Ibèrica de l'edat moderna, format per aquells conversos al cristianisme provinents del judaisme i l'islam, així com pels seus descendents durant diverses generacions.

Veure Feixisme і Cristià nou

Cristià vell

El cristià vell era aquell habitant d'Espanya i Portugal que podia adduir avantpassats cristians pels quatre costats, en contraposició als cristians nous, que tenien un origen convers.

Veure Feixisme і Cristià vell

Croats

Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.

Veure Feixisme і Croats

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Veure Feixisme і Croàcia

Croix-de-feu

Reunió de membres de la Croix-de-feu el 1935 per commemorar el dia de l'Armistici La Croix-de-feu (traduït literalment «Creu de foc») va ser una lliga política i organització paramilitar francesa de dretes activa durant el període d'entreguerres, entre 1927 i 1936, i predecessora del Parti social français.

Veure Feixisme і Croix-de-feu

Culte a la personalitat

El culte a la personalitat (també anomenat culte a la persona) es refereix quan hom empra els mitjans de comunicació de masses per crear una imatge pública i heroica, amb una adoració i adulació excessiva d'un líder viu, carismàtic i, per un general, unipersonal, especialment un cap d'Estat.

Veure Feixisme і Culte a la personalitat

Cursa armamentista

Una cursa armamentista és una competició entre dos o més països per la supremacia d'armament.

Veure Feixisme і Cursa armamentista

Curzio Malaparte

Curzio Malaparte, pseudònim de Kurt Erich Suckert (Prato, 9 de juny de 1898 – Roma, 19 de juliol de 1957), va ser un escriptor, periodista, oficial, corresponsal de guerra i diplomàtic italià del.

Veure Feixisme і Curzio Malaparte

Darwinisme social

El darwinisme social (o, sintèticament, sociodarwinisme) fou una ideologia sociopolítica, sorgida a partir dels volts de 1860, que aplicava els conceptes biològics de la teoria de l'evolució a la filosofia, la sociologia i la política: interpretava el concepte darwinià de «la supervivència del més apte» com a «la supervivència del més fort», i amb un determinisme mecanicista, l'aplicava il·legítimament a les societats humanes; tot plegat, amb pretensions científiques i en nom del progrés social i de la millora de l'espècie.

Veure Feixisme і Darwinisme social

Dècada del 1920

La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Veure Feixisme і Dècada del 1920

Demagògia

La demagògia segons el concepte d'Aristòtil és una forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder aprofitant-se de les masses indisciplinades.

Veure Feixisme і Demagògia

Democràcia

La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.

Veure Feixisme і Democràcia

Democràcia liberal

La democràcia liberal és una forma de govern que consisteix en una democràcia representativa on la capacitat dels representants escollits per prendre decisions polítiques es troba subjecta a l'Estat de Dret i normalment moderada per una Constitució que regula la protecció dels drets i llibertats individuals i col·lectius, bo i establint restriccions tant als líders com a l'execució de la voluntat d'una determinada majoria.

Veure Feixisme і Democràcia liberal

Democràcia orgànica

La democràcia orgànica va ser l'autodenominació del règim polític dictatorial imposat pel general Franco des de l'any 1942 fins a l'època de la transició democràtica.

Veure Feixisme і Democràcia orgànica

Democràcia parlamentària

Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.

Veure Feixisme і Democràcia parlamentària

Democràcia representativa

tipo.

Veure Feixisme і Democràcia representativa

Dia de la Hispanitat

El Dia de la Hispanitat o Festa Nacional d'Espanya commemora les efemèrides històriques del Descobriment d'Amèrica per part de Cristòfor Colom i els Reis Catòlics després de la signatura de les Capitulacions de Santa Fe.

Veure Feixisme і Dia de la Hispanitat

Dictablanda del general Berenguer

General Dámaso Berenguer La "dictablanda" del general Berenguer és el nom amb què es coneix l'últim període de la Restauració i del regnat d'Alfons XIII caracteritzat pel govern del general Dámaso Berenguer nomenat pel rei el gener de 1930 perquè restablís la "normalitat constitucional" després de la Dictadura de Primo de Rivera i al que va seguir el breu govern de l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas, entre febrer i abril de 1931, que donaria pas a la proclamació de la Segona República Espanyola.

Veure Feixisme і Dictablanda del general Berenguer

Dictadura

date.

Veure Feixisme і Dictadura

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Veure Feixisme і Dictadura de Primo de Rivera

Dietrich Eckart

Johann Dietrich Eckart (Neumarkt in der Oberpfalz, Alt Palatinat, 23 de març de 1868 - Berchtesgaden 1923) fou un escriptor, polític i ideòleg alemany, un dels fundadors del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP).

Veure Feixisme і Dietrich Eckart

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.

Veure Feixisme і Dinamarca

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Veure Feixisme і Dinastia Savoia

Dionisio Ridruejo Jiménez

Dionisio Ridruejo Jiménez (El Burgo de Osma, Sòria, 12 d'octubre de 1912 - Madrid, 29 de juny de 1975) fou un escriptor i polític espanyol, pertanyent a la Generació del 36 o Primera generació poètica de postguerra.

Veure Feixisme і Dionisio Ridruejo Jiménez

Discapacitat

La discapacitat és la condició d'aquella persona que té una funció, física o mental, limitada respecte de la mitjana de la població o anul·lada.

Veure Feixisme і Discapacitat

Discurs

L'orador romà Ciceró parla al Senat romà. Un discurs és allò que hom diu d'una manera seguida, especialment allò que, dit o llegit en públic, tracta d'un assumpte amb cert mètode i certa extensió.

Veure Feixisme і Discurs

Divisió Azul

Una de les banderes de la Divisió Blava La Divisió Blava (en castellà: División Azul, en alemany: Blaue Division), la 250 Divisió d'Infanteria de la Wehrmacht, va ser una unitat de l'exèrcit espanyol que va lluitar a favor de Hitler durant la Segona Guerra Mundial, al Front Oriental contra la Unió Soviètica.

Veure Feixisme і Divisió Azul

Doctrina Social de l'Església

La Doctrina Social de l'Església és un cos doctrinal desenvolupat pel magisteri de l'Església Catòlica sobre temes com la riquesa i la pobresa, l'economia, les organitzacions socials i l'Estat.

Veure Feixisme і Doctrina Social de l'Església

Dreta

La dreta és un conjunt de filosofies i ideologies polítiques, que poden anar de l'extrema dreta al centredreta, que s'oposen a l'esquerra política i que tenen en comú defendre la llibertat de mercat amb la mínima intervenció del govern i de l'Estat, ja que, per a ells, el mercat sol s'organitza de la millor manera possible.

Veure Feixisme і Dreta

Drets civils

Lyndon B. Johnson signant l'Acta de Drets Civils dels Estats Units el 2 de juliol de 1964. La lluita pel respecte dels drets civils Els drets civils són drets fonamentals, inherents a la persona i garantits per les constitucions polítiques.

Veure Feixisme і Drets civils

Drets humans

Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.

Veure Feixisme і Drets humans

Duce

Duce era l'apel·latiu propagandístic mitjançant el qual el cabdill feixista Benito Mussolini es donà a conèixer a la vida política italiana des de 1922 fins a la seva mort.

Veure Feixisme і Duce

DuPont

DuPont (abreviació usual dEI du Pont de Nemours and Co) és una empresa multinacional d'origen estatunidenca, dedicada fonamentalment a diverses branques industrials de la química, que actualment compta amb uns 59.000 empleats a tot el món, sent una de les més grans empreses de química del planeta (juntament amb altres com Basf o Dow Chemical Company).

Veure Feixisme і DuPont

Economia de guerra

Es denomina economia de guerra la que s'aplica en moments històrics de fortes convulsions violentes, siguin o no conflictes armats, o en períodes d'extrema autarquia i que té per objecte mantenir el funcionament de les activitats econòmiques indispensables per a un país, procurar l'autoabastament, desincentivar el consum privat, garantir la producció d'aliments i controlar l'economia nacional des de l'Estat.

Veure Feixisme і Economia de guerra

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Feixisme і Edat mitjana

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.

Veure Feixisme і Edat moderna

Eduard Aunós Pérez

Eduardo Aunós Pérez (Lleida, 1894 - Lausana, 1967) va ser un advocat, assagista i sobretot un polític català, destacat per haver estat ministre durant la dictadura franquista i un dels impulsors de la Causa General.

Veure Feixisme і Eduard Aunós Pérez

Edward Malefakis

Edward Malefakis (Springfield, Massachusetts, 2 de gener de 1932 - Corfú, Grècia 22 d'agost 2016) fou un historiador i hispanista estatunidenc.

Veure Feixisme і Edward Malefakis

El País

El País és un diari en llengua castellana publicat a Madrid.

Veure Feixisme і El País

Els protocols dels savis de Sió

Edició russa del 1905 dels ''Protocols'' Els protocols dels savis de Sió (en rus: Протоколы сионскихмудрецов, Protokoly Sionskij Mudretsov, també escurçat com a Сионские протоколы, Sionskie Protokoly) és un text antisemita.

Veure Feixisme і Els protocols dels savis de Sió

Empresa

Empresa alemanya de producció de calçat (any 1958). Una empresa és una organització amb personalitat jurídica (definida a l'escriptura), que pretén generar riquesa i ocupació, a través de l'elaboració o comercialització d'un producte o servei que satisfaci les necessitats i demandes de la societat.

Veure Feixisme і Empresa

Encarta

Microsoft Encarta fou una enciclopèdia digital multimèdia publicada per Microsoft Corporation entre el 1993 i el 2009.

Veure Feixisme і Encarta

Endecja

Endecja (de l'abreviatura (ND, "En" "de" més "cja", pronunciat "endétsia") del seu nom polonès,Narodowa Demokracja - «Democràcia Nacional» -, també conegut com a Ruch Narodowy, «Moviment Nacional») va ser un moviment polític de la dreta polonesa actiu des de mitjan fins a la fi de la Segona República Polonesa a 1939.

Veure Feixisme і Endecja

Engelbert Dollfuß

Engelbert Dollfuss (Texingtal, Baixa Àustria 1892 - Viena 1934) va ser un polític conservador feixista austríac, canceller d'Àustria des de 1932 fins 1934, any en què fou assassinat per agents nacionalsocialistes alemanys.

Veure Feixisme і Engelbert Dollfuß

Entrevista a Hendaia

L'Entrevista a Hendaia fou una trobada entre Francisco Franco i Adolf Hitler el 23 d'octubre de 1940 a l'estació de tren de la localitat francesa d'Hendaia prop de la frontera amb Espanya.

Veure Feixisme і Entrevista a Hendaia

Erich Fromm

Erich Seligmann Fromm (Frankfurt del Main, 23 de març del 1900 - Muralto, Suïssa, 18 de març del 1980) fou un psicoanalista i sociòleg alemany nacionalitzat dels Estats Units.

Veure Feixisme і Erich Fromm

Ernesto Giménez Caballero

Ernesto Giménez Caballero (Madrid, 2 d'agost de 1899 - 14 de maig de 1988) fou un escriptor espanyol.

Veure Feixisme і Ernesto Giménez Caballero

Ernst Jünger

va ser un escriptor, filòsof, novel·lista i historiador alemany.

Veure Feixisme і Ernst Jünger

Ernst Röhm

Ernst Julius Röhm (Múnic, 28 de novembre de 1887 - Múnic, 2 de juliol de 1934) fou un militar i polític alemany, comandant i cofundador de les Sturmabteilung.

Veure Feixisme і Ernst Röhm

Església Maronita

LEsglésia Maronita o Església Maronita Siríaca d'Antioquia (en siríac ܥܕܬܐ ܣܘܪܝܝܬܐ ܡܐܪܘܢܝܬܐ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ, ʿĪṯo Suryoiṯo Māronaiṯo d'Anṭiokia; en àrab الكنيسة الأنطاكية السريانية المارونية, al-Kanīsa al-Anṭākiyya as-Suryāniyya al-Mārūniyya, i en llatí Ecclesia Maronitarum) és una església catòlica sui iuris: forma part de l'Església catòlica, però manté ritu i litúrgia de la tradició siro-antioquina.

Veure Feixisme і Església Maronita

Església Ortodoxa Russa

LEsglésia Ortodoxa Russa (Русская православная церковь Rússkaia pravoslàvnaia tsérkov) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa, sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou (Московский патриархат), i se li estimen uns 90 milions de membres.

Veure Feixisme і Església Ortodoxa Russa

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Veure Feixisme і Eslaus

Eslovàquia

Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.

Veure Feixisme і Eslovàquia

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Feixisme і Espanya

Esquerra

En política, l'esquerra és, sense precisió particular, el conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic.

Veure Feixisme і Esquerra

Estat independent de Croàcia

LEstat independent de Croàcia fou un estat que va existir del 1941 al 1945 en el territori de les actuals Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.

Veure Feixisme і Estat independent de Croàcia

Estat Nou (Portugal)

L'Estat Nou o Segona República de Portugal (en portuguès: Estado Novo) és el nom del règim conservador, autoritari i corporativista portuguès instal·lat el 1933.

Veure Feixisme і Estat Nou (Portugal)

Estat socialista

Un estat socialista es aquell estat que es proclama pertanyent al socialisme, com a sistema econòmic i social, incloent la propietat estatal o cooperativa dels mitjans de producció i del sòl, si bé van existir grans diferències de concepte entre estats caracteritzats per si mateixos com socialistes, els quals, per raons geopolítiques (o en el cas de la Unió Soviètica de lluites pel poder), van acabar per adoptar en la seua gran majoria el sistema conegut com a socialisme a un sol país, segons les idees i pràctiques polítiques defensades per Stalin i altres seguidors.

Veure Feixisme і Estat socialista

Estatització

Un decret de la Revolució francesa assignat un convent a l'exèrcit Estatització, estatalització o nacionalització és el conjunt de disposicions i operacions mitjançant les quals l'Estat assumeix, en forma variada, l'administració d'empreses privades, de grups d'empreses o de la totalitat de certs sectors econòmics controlats amb anterioritat per particulars.

Veure Feixisme і Estatització

Estats bàltics

Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945-1991.

Veure Feixisme і Estats bàltics

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure Feixisme і Estats Units d'Amèrica

Esvàstica

hindú L'esvàstica (també escrit no normativament com svastika o swastika) és una creu els braços de la qual estan doblegats en angle recte, ja sigui cap a la dreta o cap a l'esquerra.

Veure Feixisme і Esvàstica

Etiòpia

Mapa d'Etiòpia Etiòpia és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Feixisme і Etiòpia

Eugenèsia

«L'eugenèsia es l'auto-direcció de l'evolució humana»: Lema del Segon Congrés Internacional d'Eugenèsia, 1921, representat com un arbre que unifica una diversitat de camps diferents. L'eugenèsia és una filosofia social basada en els coneixements de la genètica que té com a objecte l'estudi teòric i pràctic dels mitjans per a aprofundir, fer créixer i perfeccionar físicament els individus humans.

Veure Feixisme і Eugenèsia

Eugeni d'Ors i Rovira

Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954) fou un escriptor i filòsof català casat amb l'escultora Maria Pérez i Peix.

Veure Feixisme і Eugeni d'Ors i Rovira

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Feixisme і Europa

Eutanàsia

L'eutanàsia (del grec euthanasia, «bona mort») és la mort indolora i provocada a persones que decideixen per una raó personal que no volen continuar vivint.

Veure Feixisme і Eutanàsia

Exèrcit Blanc

Portada de la revista de l'exili antisoviètic ''Tschasowoj'' (El Guàrdia), París, ca. 1932. L'Exèrcit Blanc (Белая армия) o Guàrdia Blanca (Белая гвардия, белогвардейцы) fou el braç militar del Moviment Blanc durant la Revolució Russa.

Veure Feixisme і Exèrcit Blanc

Exèrcit Republicà Irlandès

LExèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos).

Veure Feixisme і Exèrcit Republicà Irlandès

Expansió cap a l'Est

invasió alemanya de Polònia. Els polonesos eren apartats per fer lloc als colons alemanys amb l'objectiu de germanitzar Polònia occidental. Drang nach Osten (dʁaŋ nax ˈʔɔstn̩, "penetrant cap a l'est", "empentant cap a l'est",Ulrich Best, Transgression as a Rule: German-Polish cross-border cooperation, border discourse and EU-enlargement, 2008, p.

Veure Feixisme і Expansió cap a l'Est

Ezra Pound

Ezra Weston Loomis Pound (Hailey, Idaho, Estats Units, 30 d'octubre de 1885-Venècia, Itàlia, 1 de novembre de 1972) fou un poeta, assagista, músic i crític nord-americà pertanyent a la Generació perduda.

Veure Feixisme і Ezra Pound

Falange Española

Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.

Veure Feixisme і Falange Española

Falangisme

Nacionalsindicalisme, també denominat falangisme, és un corrent ideològic obrerista nascut el 1931 a Espanya (encara que aplicable en altres països) basat, segons els seus propugnants, en un profund sentiment nacional i revolucionari, amb un especial accent en les idees de pàtria i justícia social.

Veure Feixisme і Falangisme

Fasci italiani di combattimento

Els Fasci italiani di combattimento fou un moviment polític creat, entre altres, per Benito Mussolini, a Milà el 23 de març de 1919.

Veure Feixisme і Fasci italiani di combattimento

Faustino Rodríguez-San Pedro

Faustino Rodríguez-San Pedro y Díaz-Argüelles (Gijón, 30 de juny de 1833 - Gijón, 10 de gener de 1925) va ser un advocat i polític asturià.

Veure Feixisme і Faustino Rodríguez-San Pedro

Führer

Führer és una paraula que en alemany té moltes significacions: guia (en el sentit de persona o d'un llibre), capitost, conductor, maquinista (de trens), pilota i fins i tot cabdill.

Veure Feixisme і Führer

Feix

* Feix romà, conjunt de barres en forma de paquet cilíndric lligat amb cintes de cuir vermell, que contenien una destral que emergia per la part de dalt.

Veure Feixisme і Feix

Feix romà

'''Feix romà''' El feix (en llatí fasces) era, a l'antiga Roma, un conjunt de varetes en forma de paquet cilíndric lligat amb cintes de cuir vermell, que contenien una destral (securis) que emergia entre les varetes.

Veure Feixisme і Feix romà

Feixisme italià

Mussolini, líder del feixisme. ''fasces'' romà era l'emblema del ''Partito Nazionale Fascista''. En aquest emblema, sobre la bandera i amb les sigles. El feixisme italià és una ideologia de caràcter dictatorial que es va desenvolupar a Itàlia després de la crisi social i econòmica, marcada per les minses compensacions aconseguides en finalitzar la Gran Guerra i la crisi econòmica de la Gran Depressió.

Veure Feixisme і Feixisme italià

Feminisme

Manifestació feminista a Barcelona el 2009 El feminisme és el conjunt del moviment feminista i la teoria feminista.

Veure Feixisme і Feminisme

Fenícia

Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U.

Veure Feixisme і Fenícia

Fenicisme

El fenicisme és un corrent nacionalista libanès basat en la reivindicació d'un presumpte origen fenici de la població del Líban.

Veure Feixisme і Fenicisme

Fernando María Castiella

Fernando María Castiella y Maíz (Bilbao, Espanya, 1907 - Madrid, Espanya, 25 de novembre de 1976) va ser un diplomàtic i polític espanyol durant la dictadura franquista.

Veure Feixisme і Fernando María Castiella

Filippo Tommaso Marinetti

Filippo Tommaso Marinetti (Alexandria, Egipte, 22 de desembre 1876 - Bellagio, Como, 2 de desembre 1944) fou un poeta, novel·lista, dramaturg i editor italià del; conegut, sobretot, per ser el fundador del Futurisme, moviment d'avantguarda històric de principis del.

Veure Feixisme і Filippo Tommaso Marinetti

Finlàndia

La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.

Veure Feixisme і Finlàndia

Flandes

Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Veure Feixisme і Flandes

Fonamentalisme

El fonamentalisme designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per aquest dogma.

Veure Feixisme і Fonamentalisme

Forma de govern

dictadures militars Forma de govern, forma política, règim polític, règim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític són alguna de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la ciència política i la teoria de l'Estat o dret constitucional.

Veure Feixisme і Forma de govern

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Feixisme і França

França Lliure

França Lliure és el nom que es donava a la resistència fundada a Londres pel general De Gaulle després de la crida del 18 de juny de 1940 de qui fou reconegut com a cap dels francesos que continuen la guerra per Winston Churchill durant la Segona Guerra Mundial.

Veure Feixisme і França Lliure

Francis Galton

Sir Francis Galton (Sparbrook, Birmingham, 16 de febrer del 1822 – Haslemere, Surrey, 17 de gener del 1911), FRS, va ser un estadístic victorià, progressista, polímat, sociòleg, psicòleg, antropòleg, eugenista, explorador, geògraf, inventor, meteoròleg.

Veure Feixisme і Francis Galton

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Veure Feixisme і Francisco Franco Bahamonde

Franklin Delano Roosevelt

fou el 32è president dels Estats Units.

Veure Feixisme і Franklin Delano Roosevelt

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Veure Feixisme і Franquisme

Friedrich August von Hayek

Friedrich August von Hayek (Viena, Imperi Austrohongarès, 8 de maig de 1899 - Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 23 de març de 1992) fou un economista austríac guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1974.

Veure Feixisme і Friedrich August von Hayek

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.

Veure Feixisme і Friedrich Wilhelm Nietzsche

Front Popular (França)

Composició de la Cambra de Diputats a França resultat de les eleccions legislatives de 1936 (en francès) El Front Popular de França (en francès, Front populaire) va ser una coalició de partits polítics d'esquerra formada el 1935, i que va governar entre 1936 i 1938.

Veure Feixisme і Front Popular (França)

Frontera natural

La República francesa l'any 1800. Les fronteres de França coincidien amb les fronteres naturals establertes pels revolucionaris francesos. Una frontera natural és una frontera entre estats sobirans que és concomitant amb formacions naturals com són els rius, serralades de muntanyes, o deserts.

Veure Feixisme і Frontera natural

Fumimaro Konoe

Fumimaro Konoe. El príncep Fuminaro Konoe (近衞 文麿), també dit Konoye (12 d'octubre, 1891-16 de desembre, 1945) va ser el trenta-quatrè Primer ministre del Japó.

Veure Feixisme і Fumimaro Konoe

Futurisme

Cartell amb adhesions al futurisme, any 1902 El futurisme és un dels primers moviments de l'avantguarda artística.

Veure Feixisme і Futurisme

Galeazzo Ciano

Gian Galeazzo Ciano, comte de Cortellazzo i Buccari (Liorna, 18 de març de 1903 – Verona, 11 de gener de 1944), va ser un polític i diplomàtic italià, ministre del govern de Benito Mussolini, de qui n'era el gendre.

Veure Feixisme і Galeazzo Ciano

George Orwell

Eric Arthur Blair, més conegut pel pseudònim literari George Orwell (Motihari, Raj Britànic, 25 de juny de 1903 - Londres, 21 de gener de 1950), fou un escriptor i periodista anglès.

Veure Feixisme і George Orwell

Georges Bernanos

Georges Bernanos (París, 20 de febrer de 1888 - Neuilly-sur-Seine, 5 de juliol de 1948) va ser un escriptor francès.

Veure Feixisme і Georges Bernanos

Georges Clemenceau

Georges Benjamin Clemenceau (Mouilleron-en-Pareds, Vendée, 28 de setembre de 1841 - París, 24 de novembre de 1929) va ser un polític francès a més de metge i periodista.

Veure Feixisme і Georges Clemenceau

Gestapo

La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat), coneguda amb l'acrònim Gestapo, va ser la policia secreta oficial de l'estat a l'Alemanya nazi.

Veure Feixisme і Gestapo

Getúlio Vargas

Getúlio Dornelles Vargas (São Borja, 19 d'abril de 1882 — Rio de Janeiro, 24 d'agost de 1954) va ser un polític brasiler, cap civil de la Revolució de 1930 que va posar fi a la República Velha.

Veure Feixisme і Getúlio Vargas

Giacomo Matteotti

Giacomo Matteotti (Fratta Polesine, 22 de maig de 1885 - Roma, 11 de juny de 1924) fou un polític socialista italià, qui defensava que el feixisme no és una ideologia com les altres, que no pot ser tolerada.

Veure Feixisme і Giacomo Matteotti

Giovanni Gentile

Giovanni Gentile (Castelvetrano. Sicília, 29 de maig de 1875 – Florència, 15 d'abril de 1944) va ser un filòsof, pedagog i polític italià.

Veure Feixisme і Giovanni Gentile

Gitanos

Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.

Veure Feixisme і Gitanos

Govern de Vichy

El Govern de Vichy, la França de Vichy o el Règim de Vichy, denominat oficialment Estat francès, fou el govern de França des de juliol de 1940 fins a l'agost de 1944, és a dir, durant la Segona Guerra Mundial des de l'ocupació del país pels alemanys fins a la intervenció dels Aliats mitjançant els desembarcaments de Normandia i Provença.

Veure Feixisme і Govern de Vichy

Govern General

Govern General, nom complet Govern General dels territoris polonesos ocupats - Generalgouvernement für die besetzten polnischen Gebiete - fou el nom donat per l'Alemanya nazi a l'autoritat que governà els territoris polonesos ocupats després de la invasió de les forces alemanyes (Wehrmacht) el 12 d'octubre de 1939 i que continuaren sota control alemany fins aproximadament el 18 de gener de 1945.

Veure Feixisme і Govern General

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Veure Feixisme і Gran Bretanya

Gran Depressió

La Gran Depressió va iniciar-se l'any 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració.

Veure Feixisme і Gran Depressió

Gran Guerra Pàtria

La Gran Guerra Patriòtica (en rus Великая Отечественная война, Velikaia Otetxestvénnaia voinà; de vegades anomenat Gran Guerra Pàtria) és el terme donat pels soviètics a la guerra contra l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial —la Guerra Germanosoviètica.

Veure Feixisme і Gran Guerra Pàtria

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Veure Feixisme і Grècia

Gregor Strasser

Gregor Strasser (Geisenfeld, Alemanya, 31 de maig de 1892 - Berlín, Alemanya, 30 de juny de 1934) fou un polític del partit nazi alemany (NSDAP).

Veure Feixisme і Gregor Strasser

Guàrdia de Ferro

La Guàrdia de Ferro (en romanès: Garda de Fier) és el nom pel qual és conegut un moviment i partit polític d'extrema dreta romanès que va existir entre el 1927 i els primers anys de la Segona Guerra Mundial.

Veure Feixisme і Guàrdia de Ferro

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Veure Feixisme і Guerra Civil espanyola

Guerra Civil finlandesa

La Guerra Civil finlandesa va ser part del caos social i nacionalista ocasionat a Europa a la darreria de la Primera Guerra Mundial.

Veure Feixisme і Guerra Civil finlandesa

Guerra Civil grega

La Guerra Civil grega (en grec: Ελληνικός Εμφύλιος Πόλεμος) va ser un conflicte bèl·lic entre els anys 1946 i 1949 entre les Forces Armades de Grècia del govern grec monàrquic i conservador (amb l'ajut del Regne Unit i els Estats Units) i la branca armada del Partit Comunista Grec (KKE), l'Exèrcit Popular d'Alliberament Grec (ELAS).

Veure Feixisme і Guerra Civil grega

Guerra Civil russa

Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.

Veure Feixisme і Guerra Civil russa

Guerra d'Hivern

La Guerra d'Hivern (en finès talvisota, en rus Зимняя война, en suec vinterkriget) va esclatar quan la Unió Soviètica va atacar Finlàndia el 30 de novembre de 1939, dos mesos després de l'inici de la Segona Guerra Mundial i la Invasió Soviètica de Polònia.

Veure Feixisme і Guerra d'Hivern

Guerra de Continuació

La Guerra de continuació (finlandès: jatkosota, suec: fortsättningskriget), del 25 de juny del 1941 al 19 de setembre del 1944, va ser una de les dues guerres lliurades entre Finlàndia i la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial.

Veure Feixisme і Guerra de Continuació

Guerra franco-prussiana

La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.

Veure Feixisme і Guerra franco-prussiana

Guerra Freda

El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.

Veure Feixisme і Guerra Freda

Guerra hispano-estatunidenca

La Guerra Hispano-estatunidenca, Guerra Hispano-americana o Hispano-nord-americana, que a Espanya és coneguda popularment com a Desastre del 98 o Guerra de Cuba i a Cuba com a Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898.

Veure Feixisme і Guerra hispano-estatunidenca

Guerra italo-grega

La Guerra italo-grega (grec. Ελληνοϊταλικός Πόλεμος; italià. Guerra di Grecia - Guerra grega) fou un conflicte lliurat entre el Regne d'Itàlia i Grècia entre 1940 i 1941 en el marc de la Campanya dels Balcans de la Segona Guerra Mundial, que va durar el 28 d'octubre de 1940 al 23 d'abril de 1941.

Veure Feixisme і Guerra italo-grega

Guerres de Iugoslàvia

Es coneix com a Guerra de Iugoslàvia un seguit de conflictes violents al territori de l'antiga Iugoslàvia que varen tenir lloc entre 1991 i 2001.

Veure Feixisme і Guerres de Iugoslàvia

Guomindang

El Guomindang (Wade-Giles: Chungkuo Kuomintang; literalment "Partit Nacionalista de la Xina"), també conegut com a Kuomintang i per les sigles respectives GMD o KMT, és un partit polític nacionalista xinès de Taiwan, fundat després de la Revolució de Xinhai de 1911 que enderrocà la dinastia Qing, d'origen manxú, i establí una república a la Xina.

Veure Feixisme і Guomindang

György Lukács

György Lukács o Georg Lukács (Budapest, Hongria, 13 d'abril de 1885 — 4 de juny de 1971) fou un filòsof marxista i crític literari hongarès.

Veure Feixisme і György Lukács

Gyula Gömbös

Gyula Gömbös, cavaller de Jáfka, en hongarès Vitez jáfkai Gömbös Gyula (Murga, comtat de Tolna, Hongria, 26 de desembre de 1886 – Múnic, Baviera, Alemanya, 6 d'octubre de 1936) va ser un militar i polític hongarès, primer ministre del seu país des de 1932 a 1936.

Veure Feixisme і Gyula Gömbös

Hannah Arendt

Hannah Arendt (Linden, Hannover, 14 d'octubre de 1906 - Nova York, 4 de desembre de 1975) fou una politòloga alemanya d'origen jueu.

Veure Feixisme і Hannah Arendt

Heimwehr

Richard Steidle, líder del Heimwehr dels anys 1930 Desplegament a Viena, 1931 Membre de la Heimwehr a Viena Heimwehr (Guàrdia de la Pàtria) o Heimatschutz (Defensa Nacional) fou un grup paramilitar feixista nacionalista que va funcionar a Àustria entre 1920 i finals dels anys 1930.

Veure Feixisme і Heimwehr

Heinrich Brüning

Dr.

Veure Feixisme і Heinrich Brüning

Henri Philippe Pétain

Henri Philippe Benoni Omer Joseph Pétain (Cauchy-a-la-Tour, Pas de Calais, 24 d'abril de 1856 – L'Île-d'Yeu, 23 de juliol de 1951), generalment conegut com a Philippe Pétain o Mariscal Pétain, fou un general i heroi de guerra francès durant la primera guerra mundial, més tard Cap d'Estat de la França de Vichy, del 1940 al 1944.

Veure Feixisme і Henri Philippe Pétain

Herbert von Karajan

Herbert von Karajan (Salzburg, 5 d'abril de 1908 – Anif, prop de Salzburg, 16 de juliol de 1989) fou un director d'orquestra austríac.

Veure Feixisme і Herbert von Karajan

Hergé

Georges Remi (Etterbeek, 22 de maig de 1907 - Woluwe-Saint-Lambert, 3 de març de 1983) va ser un historietista belga de gran renom, sobretot gràcies a la creació del famós personatge Tintín, l'any 1929.

Veure Feixisme і Hergé

Hideki Tojo

Hideki Tojo (Kyūjitai: 東條 英機; Shinjitai: 東条 英機; Tōjō Hideki) (Tòquio, 30 de desembre de 1884 – Tokio, 23 de desembre de 1948) fou un polític i militar de l'Imperi del Japó.

Veure Feixisme і Hideki Tojo

Hispanitat

La Hispanitat (en castellà, Hispanidad) és la comunitat formada per tots els pobles i nacions que comparteixen la cultura i la llengua espanyola.

Veure Feixisme і Hispanitat

Hjalmar Schacht

Hjalmar Schacht (1877-1970) va ser un economista alemany, ministre de finances de Hitler, a qui va ajudar a finançar diverses campanyes.

Veure Feixisme і Hjalmar Schacht

Holocaust

L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.

Veure Feixisme і Holocaust

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Veure Feixisme і Homosexualitat

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Veure Feixisme і Hongria

Houston Stewart Chamberlain

Houston Stewart Chamberlain (Southsea, Anglaterra, 9 de setembre de 1855 - Bayreuth, 9 de gener de 1927) va ser un pensador britànic, nacionalitzat alemany, conegut per les seves teories racistes i germanistes (Els fonaments del segle XIX), que el van configurar com un dels precursors ideològics del nazisme.

Veure Feixisme і Houston Stewart Chamberlain

Huey Long

Huey Pierce Long, Jr. (30 d'agost de 1893- Baton Rouge (Estats Units) 10 de setembre de 1935), conegut pel malnom del Rei Peix (Kingfish en anglès), fou un polític americà representant de l'estat de Louisiana.

Veure Feixisme і Huey Long

Ióssif Stalin

(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.

Veure Feixisme і Ióssif Stalin

Identitat social

La identitat social és una construcció personal que es basa en la integració o no de les actituds, valors i normes de persones significatives que ens envolten i la interiorització de rols.

Veure Feixisme і Identitat social

Ideologia

Ideologies enfrontades: Ronald Reagan dona un discurs flanquejat per banderes davant del mur de Berlín, 1987. La porta de Brandenburg, al seu torn, ens recorda l'ús de l'art per justificar la construcció de l'estat, com en aquest cas Prússia-Alemanya Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema (econòmic, social, polític…) que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva transformació violenta o pacífica (en qualsevol cas, pot ser radical i ràpida -ideologies revolucionàries-, o incremental i lenta -ideologies reformistes-) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).

Veure Feixisme і Ideologia

Igualtat davant la llei

La igualtat davant la llei és un principi de dret que fa part dels drets humans que assegura que la llei s'aplicarà de la mateixa manera per a tots els ciutadans, sense discriminació exercida per raó de sexe, raça, orígens ètnics o socials, característiques genètiques, llengua, religió o conviccions, opinions polítiques o de qualsevol altre tipus, pertinença a una minoria nacional, patrimoni, naixement, discapacitat, edat o orientació sexual.

Veure Feixisme і Igualtat davant la llei

Imperi Alemany

LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.

Veure Feixisme і Imperi Alemany

Imperi Austrohongarès

LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.

Veure Feixisme і Imperi Austrohongarès

Imperi Japonès

LImperi Japonès (大日本帝国; Dai Nippon Teikoku) és un terme polític utilitzat per a referir-se al Japó des de la Restauració Meiji (1886) fins al final de la Segona Guerra Mundial (1945).

Veure Feixisme і Imperi Japonès

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Veure Feixisme і Imperi Otomà

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Veure Feixisme і Imperi Rus

Imperialisme

juncs xinesos durant les Guerres de l'Opi, provocades per les ambicions imperialistes de la Gran Bretanya. Limperialisme és l'expansió del propi territori o de la mateixa influència a força de dominar altres països i formar una unitat.

Veure Feixisme і Imperialisme

Incendi del Reichstag

Lincendi del Reichstag, un moment crucial en la història de l'Alemanya nazi, va començar a les 9:14 del vespre del 27 de febrer de 1933, quan els bombers de Berlín van rebre l'alarma informant que el Reichstag estava en flames.

Veure Feixisme і Incendi del Reichstag

Internacionalisme

Estrella internacionalista Linternacionalisme és un moviment polític que advoca per una major cooperació política i econòmica entre les nacions per al benefici mutu.

Veure Feixisme і Internacionalisme

Intervencionisme

S'entén en un sentit ampli per intervencionisme a l'acció de l'administració pública encaminada a regular l'activitat d'un altre àmbit públic o privat, fixant normes o realitzant activitats en substitució d'aquell.

Veure Feixisme і Intervencionisme

Ioannis Metaxàs

Ioannis Metaxàs (grec Ιωάννης Μεταξάς) va néixer el 12 d'abril de 1871 i va morir el 29 de gener de 1941.

Veure Feixisme і Ioannis Metaxàs

Ion Antonescu

Ion Antonescu (Piteşti 2 de juny de 1882 - Presó de Jilava, 1 de juny de 1946) fou un mariscal i estadista romanès.

Veure Feixisme і Ion Antonescu

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Veure Feixisme і Iraq

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Veure Feixisme і Irlanda

Irracionalisme

L'irracionalisme és un moviment filosòfic del segle XX que afirmava la viabilitat d'usar altres mètodes per al coneixement fora de la raó.

Veure Feixisme і Irracionalisme

Irredemptisme

El terme irredemptisme indica l'aspiració d'un poble de completar la unitat territorial de la pròpia nació annexionant-se territoris subjectes al domini estranger («terres irredemptes»); l'irredemptisme es basa en una comunitat d'ètnia o en el fet d'haver posseït el territori anteriorment, de manera real o suposada.

Veure Feixisme і Irredemptisme

Isaiah Berlin

Placa commemorativa a la casa natal d'Isaiah Berlin Sir Isaiah Berlin OM (Riga, 6 de juny del 1909 - Oxford, 5 de novembre del 1997), politòleg i historiador de les idees; és considerat com un dels principals pensadors liberals del.

Veure Feixisme і Isaiah Berlin

Ismael Saz Campos

Ismael Saz Campos (1952) és un historiador espanyol, catedràtic d'història contemporània de la Universitat de València, especialitzat en el falangisme i la dictadura franquista.

Veure Feixisme і Ismael Saz Campos

Israel

Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.

Veure Feixisme і Israel

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Veure Feixisme і Italià

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Feixisme і Itàlia

Iugoslàvia

IugoslàviaAquest article versa sobre el territori conegut tradicionalment com a Iugoslàvia, que, en essència, i a més d'una denominació de caràcter cultural i geogràfic, es refereix al país del sud d'Europa la història del qual abasta des del 1918 fins al 2003.

Veure Feixisme і Iugoslàvia

Jacques Doriot

fou un polític francès.

Veure Feixisme і Jacques Doriot

Jacques Maritain

Jacques Maritain (París, 18 de novembre de 1882 – Tolosa, 28 d'abril de 1973) fou un filòsof catòlic francès.

Veure Feixisme і Jacques Maritain

Józef Piłsudski

Józef Piłsudski de Kościesza (Zułów, prop de Vílnius, actual Lituània, 5 de desembre de 1867 - Varsòvia, 12 de maig de 1935) va ser el primer Cap d'Estat (1918 - 1922), "Mariscal de Polònia" (des del 1920) i dictador (1926 - 1935) de la Segona república polonesa.

Veure Feixisme і Józef Piłsudski

Jeunesses patriotes

Les Jeunesses patriotes —Joventuts patriòtiques— o Ligue des jeunesses patriotes van ser una organització política de dreta autoritària activa a França durant el període d'entreguerres, liderada per Pierre Taittinger.

Veure Feixisme і Jeunesses patriotes

Joaquín Costa Martínez

Monument a Joaquín Costa a SaragossaJoaquín Costa Martínez (Montsó, Cinca Mitjà, 14 de setembre de 1846 - Graus, Ribagorça, 8 de febrer de 1911) fou un polític, jurista, economista i historiador aragonès, el representant més important del moviment intel·lectual vuitcentista espanyol conegut com el regeneracionisme.

Veure Feixisme і Joaquín Costa Martínez

John Maynard Keynes

John Maynard Keynes,Pronunciat /ˈkeɪnz/ baró Keynes de Tilton CB (Cambridge, 5 de juny de 1883 - Sussex, 21 d'abril de 1946), fou un economista i professor anglès de notorietat mundial.

Veure Feixisme і John Maynard Keynes

José Antonio Primo de Rivera

José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia (Madrid, 24 d'abril de 1903 - Alacant, 20 de novembre de 1936) fou un polític falangista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española.

Veure Feixisme і José Antonio Primo de Rivera

José Calvo Sotelo

José Calvo Sotelo (Tui, 6 de maig de 1893 - Madrid, 13 de juliol de 1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra).

Veure Feixisme і José Calvo Sotelo

José María Albiñana Sanz

José María Albiñana Sanz (Énguera, Canal de Navarrés 1883 - Madrid 23 d'agost de 1936) fou un metge i polític valencià, fill i net de metges.

Veure Feixisme і José María Albiñana Sanz

José María de Areilza

José María de Areilza y Martínez de Rodas, Comte de Motrico (Portugalete, 3 d'agost de 1909 - Madrid, 22 de febrer de 1998), fou un polític i diplomàtic espanyol.

Veure Feixisme і José María de Areilza

José María Gil-Robles y Quiñones

José María Gil-Robles i Quiñones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un polític i advocat espanyol.

Veure Feixisme і José María Gil-Robles y Quiñones

José Ortega y Gasset

fou un filòsof espanyol.

Veure Feixisme і José Ortega y Gasset

Josef Tiso

Josef Tiso (Bytča, Eslovàquia, 13 d'octubre de 1887 — Bratislava, Eslovàquia, 18 d'abril de 1947) fou sacerdot catòlic i polític eslovac.

Veure Feixisme і Josef Tiso

Josep Fontana i Lázaro

Josep Fontana i Lázaro (Barcelona, 20 de novembre de 1931 - Barcelona, 28 d'agost de 2018) fou un historiador català i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.

Veure Feixisme і Josep Fontana i Lázaro

Joseph Goebbels

va ser un polític alemany que va ocupar el càrrec de ministre per la Il·lustració Pública i Propaganda del Tercer Reich entre 1933 i 1945.

Veure Feixisme і Joseph Goebbels

Josip Broz Tito

Josip Broz, Tito (Kumrovec, Croàcia, 7 de maig de 1892 - Ljubljana, Eslovènia, 4 de maig de 1980), conegut pel seu títol militar mariscal Tito, va ser un líder de Iugoslàvia des del final de la Segona Guerra mundial fins a la seva mort.

Veure Feixisme і Josip Broz Tito

Juan Domingo Perón

Juan Domingo Perón (Lobos, Província de Buenos Aires, 8 d'octubre de 1895 – Olivos, Província de Buenos Aires, 1 de juliol de 1974), polític i militar argentí que va ser elegit per a la presidència del seu país en dues eleccions generals consecutives el 1946 i 1951, i novament el 1973.

Veure Feixisme і Juan Domingo Perón

Juan José Linz

Juan José Linz Storch de Gracia (Bonn, Alemanya, 1926 - New Haven, Estats Units, 2013) fou un sociòleg espanyol.

Veure Feixisme і Juan José Linz

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Veure Feixisme і Jueus

Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista

Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) fou un partit polític d'ideologia propera al feixisme fundat el 4 d'octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo.

Veure Feixisme і Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista

Kārlis Ulmanis

Kārlis Ulmanis fou un polític letó, que va néixer el 4 de setembre de 1877, a Bērze, al sud de Letònia, llavors sota domini rus, i va morir el 20 de setembre de 1942 a la Presó de Krasnovodsk dins la Unió Soviètica, avui en dia Türkmenbaşy al Turkmenistan.

Veure Feixisme і Kārlis Ulmanis

Keynesianisme

L'economia keynesiana o keynesianisme és la teoria econòmica ideada per John Maynard Keynes com a resposta a la Gran Depressió dels anys 1930.

Veure Feixisme і Keynesianisme

Knut Hamsun

, que escriví la seva obra amb el pseudònim de Knut Hamsun, fou un escriptor noruec guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1920.

Veure Feixisme і Knut Hamsun

Komintern

Komintern (en rus: Коминтерн) és un poble (un possiólok) de la província de Saràtov, a Rússia, segons el cens del 2010 tenia 2.314 habitants.

Veure Feixisme і Komintern

Ku Klux Klan

Membres del Ku Klux Klan cremant una creu. El Ku Klux Klan (KKK) és una societat secreta estatunidenca amb un fort caràcter racista i xenòfob.

Veure Feixisme і Ku Klux Klan

Kursk

Kursk (en rus Курск) és la capital de la província de Kursk, a Rússia.

Veure Feixisme і Kursk

La Cagoule

Edifici seu de la Confédération générale de la production française, a París, després de l'explosió de la bomba col·locada per La Cagoule l'11 de setembre 1937 La Cagoule —nom amb el qual es va conèixer al Comité secret d'action révolutionnaire «Comitè Secret d'Acció revolucionària» (CSAR) o Organisation secrète d'action révolutionnaire nationale (OSARN)— va ser una organització secreta d'extrema dreta activa a França entre 1936 i 1937, coneguda per la seva activitat terrorista.

Veure Feixisme і La Cagoule

La Conquista del Estado

La Conquista del Estado va ser un setmanari polític espanyol fundat el 14 de març de 1931 (un mes abans de la proclamació de la Segona República Espanyola) per l'escriptor Ramiro Ledesma Ramos.

Veure Feixisme і La Conquista del Estado

La Gaceta Literaria

La Gaceta Literaria va ser una revista cultural publicada a Madrid entre 1927 i 1932.

Veure Feixisme і La Gaceta Literaria

Labris

Joia votiva representant un labris. (Trobada a la cova d'Archalokori. 1700-1450 aC). La labris és una destral de guerra de doble tall coneguda pels antics grecs com a pelekys o sagaris i bipennis pels romans.

Veure Feixisme і Labris

Léon Blum

Léon Blum (París, 9 d'abril 1872 - Jouy-en-Josas, vora Versalles, 30 de març, 1950) fou un polític socialista francès que arribà a ser primer ministre i fins i tot cap del govern provisional entre els anys 1946 i 1947.

Veure Feixisme і Léon Blum

Léon Degrelle

José León Ramírez Reina |vida.

Veure Feixisme і Léon Degrelle

Líban

El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.

Veure Feixisme і Líban

Lebensraum

El Lebensraum (en alemany espai vital) fou una teoria geopolítica ideada i desenvolupada pels geògrafs Friedrich Ratzel (1844-1904) i Karl Haushofer (1869-1946) segons la qual la població de qualsevol poble necessitava assentar-se i projectar-se en espais que corresponien a àrees de civilització naturals.

Veure Feixisme і Lebensraum

Legió Còndor

Estendard de la Legió Còndor La Legió Còndor (en alemany: Legion Condor; pronuncieu) fou el nom que va rebre la força d'intervenció aèria que l'Alemanya nazi envià en ajuda de les forces del general Franco per lluitar a la Guerra Civil espanyola, consistent en suport logístic, transport de tropes, subministraments, així com el suport en accions d'atac amb avions de caça i bombarders, essent el seu bombardeig més famós el bombardeig de Guernica.

Veure Feixisme і Legió Còndor

Lemes del franquisme

Els lemes del franquisme són consignes i frases que servien per enaltir i difondre la ideologia del franquisme, creades pels dirigents del règim o per les organitzacions partidàries.

Veure Feixisme і Lemes del franquisme

Leni Riefenstahl

Helene Bertha Amalia Riefenstahl, més coneguda com a Leni Riefenstahl, (22 d'agost del 1902, Berlín - 8 de setembre del 2003, Pöcking, Alemanya), fou una ballarina, actriu, directora i fotògrafa alemanya.

Veure Feixisme і Leni Riefenstahl

Lenin

Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.

Veure Feixisme і Lenin

Leninisme

El leninisme és una teoria política i econòmica que es construeix a partir del marxisme; és una ramificació d'aquest i ha estat la dominant al món, en l'àmbit del comunisme i l'esquerra revolucionària, a partir de la revolució russa fins a finals del, moment en què va perdre força, sobretot a partir de la desintegració dels partits comunistes oficials i l'aparició de noves formulacions en l'àmbit de l'esquerra.

Veure Feixisme і Leninisme

Les aventures de Tintín

Les aventures de Tintín (Les Aventures de Tintin, en la versió original francesa) és una sèrie d'historietes en còmic creades pel dibuixant belga Hergé.

Veure Feixisme і Les aventures de Tintín

Letònia

La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.

Veure Feixisme і Letònia

Lev Trotski

Lev Davídovitx Bronstein (Iànovka, Ucraïna, Imperi Rus, 26 d'octubre de 1879jul. - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), més conegut com a Lev Trotski (transliterat també com a Lev Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzky) fou un revolucionari marxista soviètic.

Veure Feixisme і Lev Trotski

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Veure Feixisme і Liberalisme

Lideratge

El lideratge és el conjunt de capacitats que una persona té per influir en la ment de les persones o en un grup de persones determinat, fent que aquest equip treballi amb entusiasme, encara que la realitat sigui diferent, en l'assoliment de metes i objectius.

Veure Feixisme і Lideratge

Lira italiana

La lira italiana (en italià lira, plural lire) va ser la unitat monetària oficial d'Itàlia des del 1861 fins a la introducció de l'euro el primer de gener del 1999, i fou retirada definitivament de la circulació el 28 de febrer del 2002.

Veure Feixisme і Lira italiana

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Feixisme і Llatí

Llei Orgànica de l'Estat

La Llei Orgànica de l'Estat va ser promulgada al gener de 1967 després d'haver estat sotmesa a referèndum i aprovada l'any anterior.

Veure Feixisme і Llei Orgànica de l'Estat

Lleis de Nuremberg

Gràfic de 1935 de l'Alemanya nazi, utilitzat per explicar les lleis de Nuremberg. Després que Hitler va arribar al poder el 1933, hi va haver un ràpid creixement en la legislació alemanya dirigida als jueus, però l'existència de molts alemanys laics i ateus d'origen jueu i l'adhesió dels nazis a definicions racials van crear la necessitat d'un mètode legal clar per definir qui era jueu.

Veure Feixisme і Lleis de Nuremberg

Llengües escandinaves

Les llengües escandinaves o germàniques septentrionals són el danès, el feroès, l'islandès, el noruec (bokmål i nynorsk), el suec i l'extint norn.

Veure Feixisme і Llengües escandinaves

Llengües tupí

Llengües tupí: llengües tupí-guaranís (rosa) i altres grups (lila) a l'actualitat i àrees d'extensió probables en el passat. La família lingüística tupí o macro-tupí és un conjunt de 76 llengües amerindies d'Amèrica del Sud.

Veure Feixisme і Llengües tupí

Llibertat

La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.

Veure Feixisme і Llibertat

Llibertat econòmica

La llibertat econòmica és la llibertat per produir, comerciar i consumir qualsevol bé o servei adquirit sense l'ús de la força, frau o robatori.

Veure Feixisme і Llibertat econòmica

Lluita de classes

La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista.

Veure Feixisme і Lluita de classes

Lobby

House of Commons'', de Liborio Prosperi, oli sobre tela, publicat a Vanity Fair Christmas Supplement 1886 La Comissió Europea a Brussel·les, on el lobbisme és molt actiu Casa Llotja de Mar, 10 de juny de 2013) Un lobby, grup de pressió o grup d'interès és un col·lectiu més o menys organitzat que, amb estratègies diverses, intenta influir en administracions públiques, governs i parlamentaris per tal que, quan prenen decisions, ho facin afavorint els seus propis interessos o els d'aquells que representen.

Veure Feixisme і Lobby

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Veure Feixisme і Londres

Lorena

La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Veure Feixisme і Lorena

Louis-Ferdinand Céline

Louis-Ferdinand Céline, o simplement Céline, és el pseudònim de l'escriptor, metge i col·laborador nazi francès Louis-Ferdinand Destouches (Courbevoie, Île-de-France, 27 de maig de 1894 - Meudon, 1 de juliol de 1961).

Veure Feixisme і Louis-Ferdinand Céline

Louisiana

Louisiana (del francès Louisiane) és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud del país.

Veure Feixisme і Louisiana

Ludwig von Mises

Ludwig Heinrich Edler von Mises (Lviv, 29 de setembre de 1881 - Nova York, 10 d'octubre de 1973), va ser un economista i filòsof social austrohongarès, considerat el degà de l'Escola Austríaca d'Economia i un dels economistes més influents del.

Veure Feixisme і Ludwig von Mises

Luigi Pirandello

Luigi Pirandello (Agrigent, Sicília, Itàlia, 28 de juny de 1867 - Roma, 10 de desembre de 1936) fou un reconegut dramaturg, novel·lista i escriptor de relats curts italià, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1934.

Veure Feixisme і Luigi Pirandello

Magiars

Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.

Veure Feixisme і Magiars

Manuel Tuñón de Lara

Manuel Tuñón de Lara (Madrid, 8 de setembre de 1915— Lejona, 25 de gener de 1997) fou un historiador espanyol.

Veure Feixisme і Manuel Tuñón de Lara

Manxukuo

Manxukuo (en xinès tradicional: 滿洲國; en xinès simplificat: 满洲国; en pinyin: Mǎnzhōuguó; en japonès: 滿洲国; en romaji: Manshūkoku; en català Manxúria) fou un estat titella de l'Imperi Japonès tot i que formalment independent, que existí entre els anys 1932 i 1945.

Veure Feixisme і Manxukuo

Març

Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.

Veure Feixisme і Març

Marcelino Menéndez Pelayo

Marcelino Menéndez Pelayo (Santander, 3 de novembre de 1856 - 19 de maig de 1912) fou un polígraf i erudit espanyol, consagrat fonamentalment a la Història de les idees, la crítica i història de la literatura hispanoamericana i la Filologia hispànica en general, encara que també va conrear la poesia, la traducció i la Filosofia.

Veure Feixisme і Marcelino Menéndez Pelayo

Martin Heidegger

Martin Heidegger (/ˈhaɪdɛɡər, ˈhaɪdɪɡər/); (1889 – 1976) fou un filòsof alemany que és àmpliament considerat com un dels filòsofs més importants del.

Veure Feixisme і Martin Heidegger

Marxa sobre Roma

Desfilada feixista pel Quirinal La Marxa sobre Roma va ser el nom donat a l'acte pel qual Benito Mussolini i el Partit Nacional Feixista van arribar a prendre el poder a Itàlia l'octubre de 1922.

Veure Feixisme і Marxa sobre Roma

Marxisme

200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

Veure Feixisme і Marxisme

Mein Kampf

Portada de la versió francesa de ''Mein Kampf'', 1934. Mein Kampf (en alemany 'La meva lluita') és un llibre escrit per Adolf Hitler, combinant elements autobiogràfics amb una exposició de la ideologia política del nacional socialisme.

Veure Feixisme і Mein Kampf

Mercat

accions i altres productes financers En la ciència de l'economia, un mercat és un mecanisme o acord per mitjà del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis o qualsevol cosa de valor, el qual està governat per la teoria de l'oferta i la demanda.

Veure Feixisme і Mercat

Mercat lliure

Es pot definir el mercat lliure com el sistema en el qual el preu dels béns o serveis s'acorda amb el consentiment entre els venedors i els consumidors, mitjançant les lleis de l'oferta i la demanda.

Veure Feixisme і Mercat lliure

Mestissatge

Cuzco (Perú). El mestissatge és la trobada biològica i cultural o el seu ordenament entre ètnies diferents, en què aquestes es barregen, donant naixement a noves espècies de famílies i nous genotips.

Veure Feixisme і Mestissatge

Microsoft

Microsoft és una empresa multinacional d'informàtica que va ser fundada el 1975 als Estats Units, on encara hi té la seu principal.

Veure Feixisme і Microsoft

Miguel de Unamuno y Jugo

Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864 - Salamanca, 31 de desembre de 1936), escriptor i filòsof espanyol.

Veure Feixisme і Miguel de Unamuno y Jugo

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Veure Feixisme і Miguel Primo de Rivera Orbaneja

Miklós Horthy

Miklós Horthy, cavaller de Nágybánya, en hongarès Vitéz nágybanyái Horthy Miklós (Kenderes, Hongria, 18 de juny de 1868 – Estoril, Portugal, 9 de febrer de 1957), duc de Szeged i d'Òtranto, va ser un almirall de l'Imperi Austrohongarès i més tard regent del Regne d'Hongria (1920-1944).

Veure Feixisme і Miklós Horthy

Miquel (arcàngel)

Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.

Veure Feixisme і Miquel (arcàngel)

Mircea Eliade

Mircea Eliade retrat a un segell de la República de Moldàvia fou un estudiós romanès especialitzat en mitologia i història de la religió.

Veure Feixisme і Mircea Eliade

Mit brennender Sorge

"Mit brennender Sorge..." (alemany "Amb ardent inquietud...") és una Carta encíclica del Papa Pius XI sobre la situació de l'Església a l'Alemanya Nazi, publicada el 14 de març de 1937.

Veure Feixisme і Mit brennender Sorge

Monopoli

fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.

Veure Feixisme і Monopoli

Montenegro

Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.

Veure Feixisme і Montenegro

Moviment Nacional Socialista dels Països Baixos

Emblema del NSB (1931-1936) Carnet de partit de Mussert Moviment Nacional Socialista dels Països Baixos (neerlandès Nationaal-Socialistische Beweging in Nederland, NSB) fou un partit polític neerlandès fundat a Utrecht el 1931 per Anton Mussert i Cornelis van Geelkerken, i prohibit el 1945.

Veure Feixisme і Moviment Nacional Socialista dels Països Baixos

Moviment obrer

200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.

Veure Feixisme і Moviment obrer

Moviment per la pau

consolat dels Estats Units a Durban (Sud-àfrica). Un moviment per la pau o moviment pacifista és un moviment social que pretén assolir els ideals del pacifisme, com ara la fi d'una guerra (o guerres) en particular o minimitzar la violència interhumana en un lloc o situació particulars.

Veure Feixisme і Moviment per la pau

Movimiento Nacional

El Movimiento Nacional és la denominació del conjunt de forces polítiques que es van adherir a l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i van constituir posteriorment el partit únic del règim franquista (FET y de las JONS).

Veure Feixisme і Movimiento Nacional

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Veure Feixisme і Musulmà

Nacionalcatolicisme

La creu del Valle de los Caídos s'aixeca sobre l'antiga tomba de Franco Nacionalcatolicisme és la denominació amb la qual es coneix un dels senyals d'identitat ideològica clericalista del franquisme, el règim dictatorial amb el qual Francisco Franco va governar Espanya entre 1936 i 1975.

Veure Feixisme і Nacionalcatolicisme

Nacionalisme

Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Veure Feixisme і Nacionalisme

Nacionalisme àrab

El nacionalisme àrab (en àrab القومية العربية, al-qawmiyya al-ʿarabiyya) és una reclamació de l'herència comuna en el món àrab, segons la qual tots els àrabs estan units per una història, una cultura i una llengua comunes.

Veure Feixisme і Nacionalisme àrab

Nacionalisme irlandès

El nacionalisme irlandès és un corrent sorgit des dels prolegòmens de la rebel·lió que va sacsejar la Irlanda el 1641, quan els nadius es van rebel·lar contra els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia.

Veure Feixisme і Nacionalisme irlandès

Nacionalisme japonès

El nacionalisme japonès, de vegades anomenat imperialisme japonès (quan es relaciona amb el passat recent del Japó, fins a la Segona Guerra Mundial) és una sèrie d'idees de tipus patriòtic i nacionalista que han existit i existeixen en Japó.

Veure Feixisme і Nacionalisme japonès

Nasjonal Samling

Insígnia del NS Insígnia dels Hird Insígnia dels Foerergarden Nasjonal Samling (noruec Unió Nacional, NS) fou un partit polític de Noruega d'ideologia feixista fundat per l'antic ministre de defensa Vidkun Quisling el 17 de maig de 1933 amb un grup de simpatitzants com Johan Bernhard Hjort, cap de les milícies del partit (Hird) qui renegaria del partit el 1937.

Veure Feixisme і Nasjonal Samling

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Veure Feixisme і Nazisme

Neonazisme

Manifestació neonazi a Leipzig l'octubre del 2009.El neonazisme és un nom genèric que es fa servir per referir-se al seguit de moviments polítics d'extrema dreta posteriors a la Segona Guerra Mundial, que tenen com a objectiu reactivar els principis del nacionalsocialisme.

Veure Feixisme і Neonazisme

Neteja ètnica

La neteja ètnica és un tipus de biopolítica, i duta a l'extrem es converteix en genocidi.

Veure Feixisme і Neteja ètnica

New Deal

Amb el terme New Deal,(AE)s'entén el conjunt de reformes econòmiques i socials aplicades sota l'administració del president Franklin Delano Roosevelt entre 1933 i 1938, per lluitar contra els efectes de la Gran Depressió.

Veure Feixisme і New Deal

Nikos Pulandzàs

Nikos Pulandzàs (en grec: Νίκος Πουλαντζάς: Atenes, 21 de setembre de 1936 - París, 3 d'octubre de 1979) fou un sociòleg polític marxista grec-francès.

Veure Feixisme і Nikos Pulandzàs

Nit dels ganivets llargs

Decret de 3 juliol de 1934 justificant la purga La Nit dels ganivets llargs, també coneguda com a Operació Colibrí o Putsch de Röhm és una purga política que va tenir lloc a l'Alemanya nazi entre el 30 de juny i el 2 de juliol de 1934.

Veure Feixisme і Nit dels ganivets llargs

Nit dels vidres trencats

La Nit dels Vidres Trencats (Reichskristallnacht en alemany, literalment Nit de Cristall del Reich, també conegut com a Reichspogromnacht o Novemberpogrome, Pogrom de Novembre) va ser un pogrom organitzat per les SS a l'Alemanya nazi contra la població jueva, a la qual consideraven causant de tots els problemes dels alemanys.

Veure Feixisme і Nit dels vidres trencats

Noam Chomsky

Avram Noam Chomsky (Filadèlfia, 7 de desembre del 1928) és un científic, lingüista, filòsof i professor estatunidenc, emèrit de lingüística, a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).

Veure Feixisme і Noam Chomsky

Noruega

Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.

Veure Feixisme і Noruega

Nova Gal·les del Sud

Nova Gal·les del Sud (en anglès: New South Wales) és l'estat més antic i poblat d'Austràlia.

Veure Feixisme і Nova Gal·les del Sud

Nova Política Econòmica

La nova política econòmica, NEP, Новая экономическая политика, Nóvaia Ekonomitxéskaia Polítika o НЭП) fou una política econòmica que va proposar Vladímir Lenin el 1921 per evitar l'esfondrament de l'economia russa.

Veure Feixisme і Nova Política Econòmica

Oli de ricí

Llavors de ricí. Estructura del principal component de l'oli de ricí. L'oli de ricí és un oli vegetal obtingut de les llavors del ricí.

Veure Feixisme і Oli de ricí

Oligarquia

Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).

Veure Feixisme і Oligarquia

Oligopoli

Un oligopoli és un tipus de mercat de competència imperfecta, que es caracteritza per tenir pocs oferents i molts demandants, un producte homogeni (no diferenciat) o heterogeni (existeixen marques, dissenys diferents... diferenciació del producte), informació imperfecta (no hi ha transparència de preus) i barreres d'entrada; legals (per poder entrar al mercat necessiten una llicència o concessió administrativa que han de pagar a l'estat o una patent, és a dir, dret a explotar una exclusiva un invent), naturals (requereixen fortes inversions de capital, per tecnologia o infraestructures) i de mercat (diferenciació del producte, és a dir, a través de la publicitat intentaran captar el consumidor per fidelitzar-lo i possessionar-se).

Veure Feixisme і Oligopoli

Onésimo Redondo Ortega

'''Onésimo Redondo''', representat amb el braç alçat, al centre del monument que té dedicat al Cerro de San Cristóbal (Valladolid) Onésimo Redondo Ortega (Quintanilla de Abajo, avui Quintanilla de Onésimo, Valladolid, 16 de febrer de 1905-Labajos, Segòvia, 24 de juliol de 1936) va ser un dirigent nacionalsindicalista espanyol, un dels fundadors de les JONS, partit que després es va integrar a Falange Española de las JONS) (11 de febrer de 1934).

Veure Feixisme і Onésimo Redondo Ortega

Operació Barba-roja

La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja (en alemany: Unternehmen Barbarossa; en rus: Операция Барбаросса, Operatsiya Barbarossa), la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial.

Veure Feixisme і Operació Barba-roja

Organització Corporativa Nacional

LOrganització Corporativa Nacional va ser un sindicat vertical espanyol creat pel dictador Miguel Primo de Rivera en 1926 i implantat per l'aleshores ministres de treball, el català Eduard Aunós Pérez, per tal d'aglutinar a les forces productives, treballadors i empresaris, en una sola organització superadora de la lluita de classes.

Veure Feixisme і Organització Corporativa Nacional

Organització Feixista de Totes les Rússies

Organització Feixista de Totes les Rússies (OFTR) Всероссийская фашистская организация, transliterat: Vserossískaia faixístskaia organizàtsia, VFO, o Partit Feixista Nacional-Revolucionari dels Treballadors i Camperols de Totes les Rússies, fou un petit però actiu grup feixista rus, dirigit per l'exiliat Anastassi Vonsiatski, jove rus casat amb la mil·lionària americana Maryon Reem.

Veure Feixisme і Organització Feixista de Totes les Rússies

Oriol (Rússia)

Oriol (en rus Орёл, literalment àguila), és una ciutat de Rússia, capital de la província homònima.

Veure Feixisme і Oriol (Rússia)

Ostrobòtnia

Província històrica d'Ostrobòtnia(les fronteres de les províncies actuals són en rosa i l'actual frontera de Finlàndia, reconeguda arran dels Acords d'Helsinki de 1975) Ostrobòtnia (suec Österbotten, finès Pohjanmaa) és una regió històrica de Finlàndia situada al centre de Finlàndia.

Veure Feixisme і Ostrobòtnia

Oswald Mosley

Sir Oswald Ernald Mosley (Mayfair, Londres, 16 de novembre de 1896 - Orsay, 3 de desembre de 1980), polític britànic conegut principalment per ser el fundador de la Unió Britànica de Feixistes.

Veure Feixisme і Oswald Mosley

Otto von Bismarck

Otto Eduard Leopold von Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, 1 d'abril de 1815; Friedrichsruh, 30 de juliol de 1898), va ser un estadista i polític prussià i després alemany.

Veure Feixisme і Otto von Bismarck

Països àrabs

Els països àrabs o el Món Àrab (العالمالعربي, al-ʿālam al-ʿarabī) inclouen en la definició estàndard els 22 Estats i territoris de la Lliga Àrab que s'estenen des de l'oceà Atlàntic a l'oest fins al mar d'Aràbia en l'est, i des del Mar Mediterrani al nord a la Banya d'Àfrica i l'oceà Índic al sud-est.

Veure Feixisme і Països àrabs

Pacifisme

Pacifistes a Berlín, 1921 El pacifisme és l'oposició o la resistència a la guerra, al militarisme (incloent el reclutament forçós) o la violència.

Veure Feixisme і Pacifisme

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Veure Feixisme і Palestina

Paramilitar

uniformes similars als militars, per exemple el de camuflatge urbà. Paramilitar o paramilitarisme són organitzacions civils que tenen una estructura i disciplina similar a la d'un exèrcit, però no formen part de manera formal a les forces militars d'un estat.

Veure Feixisme і Paramilitar

Paràfrasi

Una paràfrasi és una figura lingüística en la qual es dona una versió més o menys lliure d'un text, amb altres paraules, per a fer-lo més fàcil d'entendre.

Veure Feixisme і Paràfrasi

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Feixisme і París

Partido Nacionalista Español

Partido Nacionalista Español (PNE) fou un partit polític espanyol de caràcter monàrquic, dretà i profeixista, fundat per José María Albiñana Sanz el 1930.

Veure Feixisme і Partido Nacionalista Español

Partit de Centre (Alemanya)

El Partit de Centre (Deutsche Zentrumspartei o solament Zentrum), sovint anomenatt Partit de Centre Catòlic, fou un partit polític catòlic a Alemanya durant el segon Imperi Alemany (Kaiserreich) i la República de Weimar.

Veure Feixisme і Partit de Centre (Alemanya)

Partit dels Treballadors Alemanys

Carnet de Hitler del DAP El Partit Obrer Alemany o Partit dels Treballadors Alemanys (alemany Deutsche Arbeiterpartei o DAP) fou un partit polític alemany d'extrema dreta fundat a Múnic el 1919 pel serraller Anton Drexler, Gottfried Feder, Dietrich Eckart i Karl Harrer, nucli originari del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys.

Veure Feixisme і Partit dels Treballadors Alemanys

Partit Feixista Rus

Símbol del partit El Partit Feixista Rus (PFR- Российская фашистская партия,Rossískaia faixístskaia pàrtia) fou el partit feixista més famós de Rússia.

Veure Feixisme і Partit Feixista Rus

Partit Laborista (Espanya)

Partit Laborista és el nom de diversos partits polítics espanyols de diferents èpoques, sense relació ideològica amb el laborisme britànic.

Veure Feixisme і Partit Laborista (Espanya)

Partit Nacional Feixista

El Partit Nacional Feixista (PNF) va ser un partit polític italià, màxima expressió del feixisme i únic partit legal durant la dictadura de Benito Mussolini.

Veure Feixisme і Partit Nacional Feixista

Partit Nacional Socialista dels Treballadors de Dinamarca

Partit Nacional Socialista dels Treballadors de Dinamarca (danès Danmarks Nationalsocialistiske Arbejderparti, DNSAP) fou un partit polític danès d'ideologia nacionalsocialista fundat el 16 de novembre de 1930 com a imitació del seu homòleg alemany, el NSDAP, i dissolt el 1945.

Veure Feixisme і Partit Nacional Socialista dels Treballadors de Dinamarca

Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors

El Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (abreujat NSDAP), comunament conegut com a Partit Nazi, va ser un partit polític alemany que va actuar entre el 1919 i el 1945.

Veure Feixisme і Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors

Partit Socialdemòcrata d'Àustria

El Partit Socialdemòcrata d'Àustria (en alemany, Sozialdemokratische Partei Österreichs, SPÖ) és un partit polític que forma part del Partit Socialista Europeu i que, actualment, es troba al govern a Àustria, i també governa alguns estats federats de Burgenland, Salzburg, Viena i Estíria.

Veure Feixisme і Partit Socialdemòcrata d'Àustria

Partit Socialista Italià

El Partit Socialista Italià (italià Partito Socialista Italiano, PSI) va ser un partit polític italià fundat en 1892.

Veure Feixisme і Partit Socialista Italià

Paternalisme

El paternalisme és una modalitat de l'autoritarisme a la qual una persona exerceix poder sobre una altra, prenent decisions en nom seu i ignorant els seus desitjos i circumstàncies, justificant-ho amb sentimentalismes i la idea que ho fa pel seu propi bé.

Veure Feixisme і Paternalisme

Paul von Hindenburg

Paul Ludwig Hans Anton von Beneckendorff und von Hindenburg (Posen, 2 d'octubre de 1847 – Neudeck, 2 d'agost de 1934), conegut normalment com a Paul von Hindenburg, fou un mariscal alemany durant el II Reich alemany i la Primera Guerra Mundial, i el president de la Primera República alemanya del 1925 al 1934.

Veure Feixisme і Paul von Hindenburg

Pedro Laín Entralgo

Pedro Laín Entralgo (Urrea de Gaén, 1908 - Madrid, 2001) fou un metge, químic i escriptor espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Veure Feixisme і Pedro Laín Entralgo

Pensament

Detall d'''El pensador'', Auguste Rodin Una parella prenent una decisió El pensament és el producte de la ment en l'acte de pensar, és a dir, les construccions mentals elaborades fruit de l'activitat del cervell.

Veure Feixisme і Pensament

Període d'entreguerres

Europa política en el període d'entreguerres El període d'entreguerres (1918-1939) cobreix els anys transcorreguts entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra mundial, especialment en el context d'Europa o la cultura occidental.

Veure Feixisme і Període d'entreguerres

Personalisme

El personalisme és un corrent filosòfic d'inspiració cristiana que considera la unicitat de la persona humana al món de la natura.

Veure Feixisme і Personalisme

Pierre Gemayel

Pierre Gemayel (Bikfaya; 6 de novembre de 1905 - 29 d'agost de 1984) fou un polític libanès, fundador del Partit de les Falanges Libaneses.

Veure Feixisme і Pierre Gemayel

Pierre Vilar

Pèire Vilar Pierre Vilar, també conegut com a Pèire Vilar, (Frontinhan, Llenguadoc 3 de maig de 1906 - Donapaleu, Baixa Navarra 7 d'agost de 2003) fou un historiador i professor universitari marxista occità.

Veure Feixisme і Pierre Vilar

Pirelli

Pirelli & C. SpA és una important multinacional amb seu a Milà, Itàlia.

Veure Feixisme і Pirelli

Pius XII

Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.

Veure Feixisme і Pius XII

Pla Quinquennal

Els plans quinquennals per a l'economia nacional de l'URSS o Piatiletkas (пятилетка) van ser una sèrie de projectes nacionals centralitzats en el ràpid desenvolupament econòmic de la Unió Soviètica.

Veure Feixisme і Pla Quinquennal

Plínio Salgado

va ser un escriptor, periodista, poeta, historiador, teòleg i polític conservador brasiler que va fundar i va dirigir l'Acció Integralista Brasilera (AIB), un partit nacionalista catòlic d'extrema dreta inspirat en els principis del moviment feixista italià.

Veure Feixisme і Plínio Salgado

Plebiscit

El plebiscit (Plebiscitum) a l'antiga Roma era una votació assembleària dels plebeus.

Veure Feixisme і Plebiscit

Plutocràcia

XIX i els primers del XX La plutocràcia (del gec antic πλοῦτος) és el sistema de govern en què el poder l'exerceixen els que acumulen més riquesa.

Veure Feixisme і Plutocràcia

Pogrom

Pogrom és una paraula provinent del rus: погром, i es pot descriure com un alçament popular de caràcter violent, ja sigui espontani o premeditat, motivat, per regla general, per organitzacions extremistes o la policia, i dirigit contra qualsevol grup social per motius religiosos, nacionals, de classe o racials.

Veure Feixisme і Pogrom

Política econòmica

La política econòmica —també economia aplicada o economia normativa— és el conjunt d'estratègies i accions que formulen els governs i en general l'Estat per conduir i influir sobre l'economia dels països.

Veure Feixisme і Política econòmica

Política monetària

La política monetària és una política econòmica que usa la quantitat de diners com variable de control per a assegurar i mantenir l'estabilitat econòmica.

Veure Feixisme і Política monetària

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Veure Feixisme і Polònia

Populisme

Amb la seva retòrica del "99%" (el poble) contra l'"1%" (l'elit), el moviment Occupy Wall Street va ser un exemple de moviment social populista d'esquerres. Tal com el defineix el Diagrama de Nolan, el populisme (i totalitarisme) se situa a la part inferior esquerra.

Veure Feixisme і Populisme

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Veure Feixisme і Portugal

Potències Centrals

Aliats en gris i els neutrals en groc. Aliats i llurs colònies són en verd, les Potències Centrals i llurs colònies en taronja, i els neutrals en gris. Les Potències Centrals foren les nacions d'Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Otomà, i Bulgària, que lluitaren contra els Aliats durant la Primera Guerra Mundial.

Veure Feixisme і Potències Centrals

Potències de l'Eix

Països neutrals URSS Les Potències de l'Eix eren els estats oposats als Aliats durant la Segona Guerra Mundial.

Veure Feixisme і Potències de l'Eix

Premsa

La premsa agafant declaracions a un polític. La premsa són els elements dels mitjans de comunicació de massa que difonen notícies al públic general.

Veure Feixisme і Premsa

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Veure Feixisme і Primera Guerra Mundial

Principi de no-intervenció

El principi de no-intervenció és l'obligació dels Estats d'abstenir-se d'intervenir, directament o indirecta, en els assumptes interns o externs d'altre Estat amb la intenció d'afectar la seva voluntat i obtenir la seva subordinació.

Veure Feixisme і Principi de no-intervenció

Proletariat

Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.

Veure Feixisme і Proletariat

Propietat privada

La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre un bé tangible o no-tangible.

Veure Feixisme і Propietat privada

Proteccionisme

El proteccionisme és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes internacionals per limitar les importacions.

Veure Feixisme і Proteccionisme

Protectorat de Bohèmia i Moràvia

El Protectorat de Bohèmia i Moràvia (en alemany Reichsprotektorat Böhmen und Mähren, en txec Protektorát Čechy a Morava) fou un protectorat ètnic (de fet, un estat titella) del Tercer Reich en la part de l'actual República Txeca que no fou incorporada directament a Alemanya.

Veure Feixisme і Protectorat de Bohèmia i Moràvia

Protoindoeuropeus

Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.

Veure Feixisme і Protoindoeuropeus

Pseudociència

consulta.

Veure Feixisme і Pseudociència

Putsch de Múnic

Segell del Tercer Reich commemmorant el vintè aniversari del '''Putsch de Múnic'''. El Putsch de Múnic, Putsch de Hitler o Putsch de la Cerveseria, conegut en alemany com el Hitlerputsch o Hitler-Ludendorff-Putsch, va ser un intent fallit de cop d'estat que es va produir entre el 8 i el 9 de novembre de 1923, quan el líder del NSDAP Adolf Hitler, el militar Erich Ludendorff, i d'altres militants nazis van tractar sense èxit de prendre el poder a Múnic, Baviera i Alemanya.

Veure Feixisme і Putsch de Múnic

Quebec

El Quebec (en francès Québec pronunciat; en anglès Quebec, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.

Veure Feixisme і Quebec

Raça ària

Raça ària és un concepte que va influir històricament en la cultura europea durant el període de finals del i el començament del.

Veure Feixisme і Raça ària

Raça superior

Raça superior i raça inferior són conceptes lligats al de raça, que s'apliquen atenent a criteris pseudocientífics per diferenciar presumptament races humanes enteses com a superiors o inferiors.

Veure Feixisme і Raça superior

Racisme

Esclavitud al Brasil, Debret El racisme és el fet d'afirmar que la gent de diferents ètnies difereix en valor, que llurs diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que en resulta l'avantatge econòmic, polític i social d'un grup en relació als altres.

Veure Feixisme і Racisme

Ramón Ruiz Alonso

Ramón Ruiz Alonso (Villaflores, Salamanca, 1903 - Las Vegas, Estats Units, 1982) va ser un polític i activista dretà durant la Segona República Espanyola i obrer tipògraf de professió.

Veure Feixisme і Ramón Ruiz Alonso

Ramón Tamames Gómez

Ramón Tamames Gómez (Madrid, 1 de novembre de 1933) és un economista i polític espanyol.

Veure Feixisme і Ramón Tamames Gómez

Ramiro de Maeztu

MNAC). Caricatura de Ramiro de Maeztu publicada a la revista ''El Nuevo Mundo'' el 8 d'octubre de 1920. Ramiro de Maeztu y Whitney (Vitòria, 4 de maig de 1875 – Aravaca, 29 d'octubre de 1936) primer comte de Maeztu, fou un diplomàtic i escriptor basc pertanyent a la Generació del 98, assassinat en començar la Guerra Civil Espanyola, en el curs d'una de les saques que elements del bàndol republicà van efectuar al Madrid posterior al cop d'estat de juliol de 1936.

Veure Feixisme і Ramiro de Maeztu

Ramiro Ledesma Ramos

Ramiro Ledesma Ramos (Alfaraz de Sayago, Zamora, 23 de maig de 1905 - Aravaca, Madrid, 29 d'octubre de 1936) va ser escriptor, filòsof, periodista, ideòleg i fundador del nacional-sindicalisme.

Veure Feixisme і Ramiro Ledesma Ramos

Ratlines

Les ratlines eren rutes de fuga per als nazis i d'altres feixistes que fugien d'Europa al final de la Segona Guerra Mundial.

Veure Feixisme і Ratlines

Raza

Raza (1941), El espíritu de una raza (1950), és una superproducció espanyola que sintetitza l'ideari de l'espanyolisme des de la perspectiva del falangisme imperant al règim franquista en els primers anys de la postguerra a través de la història de tres germans i les seves vicissituds durant la Guerra Civil.

Veure Feixisme і Raza

Ràdio Vaticana

Ràdio Vaticana és l'emissora de ràdio oficial de la Ciutat del Vaticà.

Veure Feixisme і Ràdio Vaticana

Règim del 4 d'agost

Ioannis Metaxàs amb membres de l'Organització Nacional de Joventuts fent la salutació feixista El Règim del 4 d'agost és un règim de caràcter quasifeixista que el general Ioannis Metaxàs va establir a Grècia l'any 1936.

Veure Feixisme і Règim del 4 d'agost

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Veure Feixisme і Rússia

Regeneracionisme

El regeneracionisme o corrent regeneracionista fou el moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar científicament i objectiva sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació.

Veure Feixisme і Regeneracionisme

Regne d'Hongria

El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.

Veure Feixisme і Regne d'Hongria

Regne d'Itàlia (1861-1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Veure Feixisme і Regne d'Itàlia (1861-1946)

Regne dels Serbis, Croats i Eslovens

El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.

Veure Feixisme і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Veure Feixisme і Regne Unit

Reichswehr

La Reichswehr (defensa imperial) fou l'organització que englobava les forces armades d'Alemanya, des de 1919 fins al 1935, quan el govern nazi les rebatejà com a Wehrmacht.

Veure Feixisme і Reichswehr

República

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Veure Feixisme і República

República de la Xina

La República de la Xina, també coneguda pel nom de l'illa principal, Taiwan o tradicionalment Formosa (nom que li donaren els portuguesos), és un estat de l'Àsia oriental.

Veure Feixisme і República de la Xina

República de Weimar

La República de Weimar (en alemany) va ser el règim polític que va tenir lloc a Alemanya des del final de la Primera Guerra Mundial i la desaparició del Segon Imperi Alemany el 9 de novembre del 1918, fins a l'arribada al poder d'Adolf Hitler.

Veure Feixisme і República de Weimar

República Popular de la Xina

La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.

Veure Feixisme і República Popular de la Xina

República Social Italiana

Mapa de la RSI La República Social Italiana (Repubblica Sociale Italiana or RSI) o República de Salò va ser un estat titella de l'Alemanya Nazi dirigit pel "Duce de la Nació" i "Ministre d'Afers Estrangers" Benito Mussolini.

Veure Feixisme і República Social Italiana

República Soviètica Hongaresa

República Soviètica Hongaresa fou el nom amb què es conegué Hongria mentre va ser governada per la unió del Partit Socialdemòcrata i el Partit Comunista, entre el 21 de març i el 4 d'agost de 1919.

Veure Feixisme і República Soviètica Hongaresa

Repressió política

Repressió política és l'acció de contenir, detenir o castigar actuacions polítiques o socials des del poder per part de les autoritats públiques, negant o impedint l'exercici dels drets i llibertats (expressió, reunió, manifestació, associació, sindicació) que solen considerar-se pròpies dels sistemes democràtics.

Veure Feixisme і Repressió política

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Veure Feixisme і Restauració borbònica

Restauració francesa

La Restauració Francesa designa el període de la història de França comprès entre la caiguda del Primer Imperi, el 6 d'abril de 1814, i la revolució de les Trois Glorieuses (Tres Glorioses) del 29 de juliol de 1830.

Veure Feixisme і Restauració francesa

Revisionisme històric

El revisionisme històric és el nom que reben els diferents corrents crítics amb els corrents historiogràfics majoritaris.

Veure Feixisme і Revisionisme històric

Revolta Espartaquista

Revolucionaris en una barricada als carrers de Berlín durant l'aixecament. La Revolta Espartaquista fou la vaga general i les lluites armades a Berlín del 5 al 12 de gener de 1919, que en ser sufocades van donar pràcticament per finalitzada la Revolució de Novembre.

Veure Feixisme і Revolta Espartaquista

Revolució

rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.

Veure Feixisme і Revolució

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Veure Feixisme і Revolució Francesa

Revolució Russa

La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.

Veure Feixisme і Revolució Russa

Rexisme

El Rexisme (de Rex, de Christus Rex) fou un moviment polític d'extrema dreta feixista que es va desenvolupar a Valònia (Bèlgica) del 1930 al 1945.

Veure Feixisme і Rexisme

Riga

Riga és una ciutat europea, capital de Letònia.

Veure Feixisme і Riga

Rob Riemen

Rob Riemen (nascut el 18 de febrer de 1962 als Països Baixos) és un escriptor, assagista i filòsof neerlandès.

Veure Feixisme і Rob Riemen

Robert Brasillach

Robert Brasillach (Perpinyà, 31 de març de 1909 - afusellat el 6 de febrer de 1945 al Fort de Montrouge) fou un escriptor francès, periodista i crític de cinema conegut per les seves actituds feixistes, antisemites i col·laboracionistes durant la Segona Guerra Mundial.

Veure Feixisme і Robert Brasillach

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Feixisme і Roma

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.

Veure Feixisme і Romania

Rudolf Höss

Franz Ferdinand Rudolf Höss de vegades escrit Höß, Hess o Hoess; (25 de novembre de 1900 - 16 d'abril de 1947), va ser un militar i oficial nazi, Obersturmbannführer de les Schutzstaffel (SS), primer comandant del camp d'extermini d'Auschwitz entre el 4 de maig 1940 i el novembre 1943.

Veure Feixisme і Rudolf Höss

Santos Juliá Díaz

Santos Juliá Díaz (Ferrol, 1940 - Madrid, 23 d'octubre de 2019) fou un historiador gallec.

Veure Feixisme і Santos Juliá Díaz

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Veure Feixisme і Sèrbia

Schutzstaffel

Les Schutzstaffel (SS; també estilitzat com Runic "↯↯", amb runes Armanen; pronunciació alemanya: "Esquadró de protecció") va ser una important organització paramilitar sota Adolf Hitler i el Partit Nazi a l'Alemanya nazi, i més tard per tota l'Europa ocupada per Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.

Veure Feixisme і Schutzstaffel

Sección Femenina

Pilar Primo de Rivera. ''Castillo de la Mota'', amb l'escut d'armes dels Reis Catòlics en pedra grisa sobre l'entrada. La Sección Femenina (en català, Secció Femenina) va ser una institució creada l'any 1934 per les dones pertanyents a la Falange Espanyola i que va tenir vigència durant part de la Segona República Espanyola, la Guerra Civil Espanyola i fins pràcticament el final del franquisme.

Veure Feixisme і Sección Femenina

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Veure Feixisme і Segona Guerra Mundial

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Veure Feixisme і Segona República Espanyola

Segona República Polonesa

La Segona República Polonesa fou una república geogràficament assimilable a la Polònia contemporània que va existir entre 1918 i 1939.

Veure Feixisme і Segona República Polonesa

Serbis

Els serbis (en serbi: Srbi, en ciríl·lic: Срби) són un poble eslau del sud que viuen principalment a Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina i, en una menor mesura, a Croàcia.

Veure Feixisme і Serbis

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Veure Feixisme і Setmana Tràgica

Sexisme

diferència salarial que cobren homes i dones per la mateixa feina La discriminació de gènere, discriminació sexual o sexisme és la discriminació basada en el sexe de la persona que la pateix.

Veure Feixisme і Sexisme

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Feixisme і Sicília

Simón Bolívar

Simón José Antonio de la Santísima Trinidad Bolívar y Palacios, més conegut com a Simón Bolívar, (Caracas, 24 de juliol de 1783 - Santa Marta, Colòmbia, 17 de desembre de 1830) va ser un líder revolucionari que va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, el Perú i Equador.

Veure Feixisme і Simón Bolívar

Sinclair Lewis

Sinclair Lewis (Sauk Centre, Minnesota, EUA, 7 de febrer del 1885 - Roma, Itàlia, 10 de gener del 1951) fou un novel·lista, poeta i dramaturg estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1930.

Veure Feixisme і Sinclair Lewis

Sincretisme

El sincretisme és la visió del món o la cultura basada en la fusió d'elements provinents d'altres cultures; és el mestissatge aplicat a la concepció filosòfica.

Veure Feixisme і Sincretisme

Sindicat groc

Un sindicat groc és un sindicat dominat parcialment o completament per una empresa, si està limitat als seus assalariats, o per la patronal o un grup d'empresaris, accionistes, etc., si afecta diverses empreses; de manera que la independència del sindicat i la seva capacitat per a defensar els interessos dels treballadors es veuen disminuïdes.

Veure Feixisme і Sindicat groc

Sindicat Vertical

Bandera de la Falange L'Organització Sindical Espanyola (OSE) (en castellà: Organización Sindical Española, OSE), més conegut popularment com a Sindicat Vertical, i coneguda fins a 1971 com a Central Nacional Sindicalista (CNS), va ser l'única organització sindical legal a Espanya (1940-1976) durant el franquisme.

Veure Feixisme і Sindicat Vertical

Sistema econòmic

Un sistema o model econòmic és un mecanisme o institució social que organitza la producció, distribució i consum en el benefici d'una societat particular.

Veure Feixisme і Sistema econòmic

Slesvig-Holstein

Slesvig-Holstein (en baix alemany Sleswig-Holsteen, en alemany Schleswig-Holstein) és el més septentrional dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya. Slesvig-Holstein es divideix en 11 districtes rurals i quatre ciutats sense districte. L'estat té quatre llengües oficials: alemany, baix alemany, danès i frisó.

Veure Feixisme і Slesvig-Holstein

Socialisme

El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Veure Feixisme і Socialisme

Societat de Nacions

La Societat de Nacions (SDN) o la Lliga de les Nacions va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919.

Veure Feixisme і Societat de Nacions

Solució final

La Solució Final, també coneguda com a Solució Final al problema jueu (en alemany Endlösung der Judenfrage), és el nom del pla de l'Alemanya nazi per executar el genocidi sistemàtic de la població jueva europea durant la Segona Guerra Mundial.

Veure Feixisme і Solució final

Soviet

Un soviet o sòviet (en rus, сове́т, pronunciat; en català significa 'consell') és una assemblea.

Veure Feixisme і Soviet

Staf de Clercq

Jeroom Gustaaf De Clercq, més conegut com a Staf de Clercq (Everbeek, Brakel, 1884- Gant, Flandes Oriental 1942) fou un dirigent d'extrema dreta flamenc.

Veure Feixisme і Staf de Clercq

Stanley G. Payne

Stanley George Payne és un hispanista nord-americà, nascut a Denton (Texas) el 1934.

Veure Feixisme і Stanley G. Payne

Statu quo

Statu quo és un terme llatí que podem traduir com a «estat actual de les coses, situació en què es troben».

Veure Feixisme і Statu quo

Sturmabteilung

Símbol de la Sturmabteilung o SA La Sturmabteilung, més coneguda amb l'abreviatura SA, en català «secció d'assalt» fou una organització paramilitar del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) que va tenir un paper molt important en l'ascens al poder d'Adolf Hitler a la dècada de 1930.

Veure Feixisme і Sturmabteilung

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Veure Feixisme і Suècia

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Veure Feixisme і Suïssa

Subcontinent indi

Imatge per satèl'lit del subcontinent indi El subcontinent indi, conegut al Pakistan, Indo-Pak subcontinent, o sigui, el subcontinent indo-pakistanès, és una porció de l'Àsia, al sud de l'Himàlaia.

Veure Feixisme і Subcontinent indi

Subhas Chandra Bose

Netaji Subhas Chandra Bose (bengalí, সুভাষ চন্দ্র বসু) (Cuttack, Raj Britànic, 23 de gener de 1897 - Taipei, Imperi japonès, 18 d'agost de 1945) va ser un polític indi, president del Congrés Nacional Indi entre 1938 i 1939.

Veure Feixisme і Subhas Chandra Bose

Sud-àfrica

La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.

Veure Feixisme і Sud-àfrica

Sudets

Una vista des del refugi Zygmuntówka, Góry Sowie Els Sudets (Sudeten en alemany, Sudety en txec i polonès) és una cadena muntanyosa situada a Centreeuropa, entre Bohèmia i Silèsia.

Veure Feixisme і Sudets

Sufragi femení

Manifestació de sufragistes a la ciutat de Nova York, 1912 El moviment internacional pel sufragi femení dut a terme per les sufragistes va ser un moviment reformista social, econòmic i polític que promovia l'extensió del sufragi (això és, el dret al vot) a les dones, advocant pel «sufragi igual» (abolició de la diferència de capacitat de votació per gènere) en lloc del «sufragi universal» (abolició de la discriminació deguda principalment a l'ètnia), ja que aquest últim era considerat massa revolucionari.

Veure Feixisme і Sufragi femení

Sunnisme

El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.

Veure Feixisme і Sunnisme

Supremacisme blanc

El supremacisme blanc (en anglès: White supremacy) és un corrent de pensament racista que creu que la raça blanca, definida mitjançant criteris acientífics, hauria de tenir el control sobre les altres races per raó de la seva "superioritat".

Veure Feixisme і Supremacisme blanc

Sydney

Sydney és la ciutat més poblada d'Austràlia, amb una població en la seva àrea metropolitana propera als 5 milions d'habitants (el 2016).

Veure Feixisme і Sydney

Taiwan

Taiwan (en xinès tradicional: 台灣, en xinès simplificat: 台湾), tradicionalment coneguda amb el nom portuguès de Formosa, és una illa davant la costa de la Xina, de la qual està separada per l'estret de Taiwan.

Veure Feixisme і Taiwan

Teatre de l'absurd

''Play'', de Beckett, el 2008 Homenatge a Pinter, 2006 El teatre de l'absurd és un gènere teatral per un grup vague escriptors europeus i americans entre els anys 40 i 60 del.

Veure Feixisme і Teatre de l'absurd

Tecnocràcia

La tecnocràcia és una forma de govern formada per funcionaris i altres càrrecs públics escollits en virtut de la seva preparació tècnica.

Veure Feixisme і Tecnocràcia

Tercer Reich

El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.

Veure Feixisme і Tercer Reich

Terratinent

Terratinent és un terme que es refereix a l'amo o posseïdor d'una terra o finca rústica.

Veure Feixisme і Terratinent

Terrorisme

Escena després d'un atemptat terrorista a Gao. El mot terrorisme s'utilitza per a definir un tipus d'utilització de la violència de manera sistemàtica i sovint indiscriminada per aconseguir objectius polítics, condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses i irreversibles.

Veure Feixisme і Terrorisme

Thomas Hobbes

Thomas Hobbes (Malmesbury, Wiltshire, 5 d'abril del 1588 - Derbyshire, 4 de desembre del 1679) va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista.

Veure Feixisme і Thomas Hobbes

Thomas Mann

Paul Thomas Mann (Lübeck, Alemanya, 6 de juny del 1875 - Zúric, Suïssa, 12 d'agost del 1955) fou un novel·lista alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1929.

Veure Feixisme і Thomas Mann

Tirania

Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti Un tirà (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un individu que té poder absolut per mitjà del poble d'un estat o una organització.

Veure Feixisme і Tirania

Totalitarisme

Etiqueta antitotalitària a un mur de Bucarest el 2013. El totalitarisme és un règim polític en què el govern intervé en tots els ordres de la vida d'un estat i que concentra tots els poders en mans d'un grup de persones o un partit, abolint o ignorant els drets polítics i les llibertats públiques.

Veure Feixisme і Totalitarisme

Tractat de Londres (1915)

El Tractat de Londres (en italià Patto di Londra) de 1915 va ser un pacte secret entre el Regne d'Itàlia i la Triple Entesa, signat a Londres el 26 d'abril de 1915 pel Regne d'Itàlia, el Regne Unit, França i Rússia.

Veure Feixisme і Tractat de Londres (1915)

Tractat de Pau de Moscou de 1940

Àrees cedides per Finlàndia a la Unió Soviètica El Tractat de Moscou fou un tractat de pau signat entre Finlàndia i la Unió Soviètica el 12 de març de 1940, i les seves ratificacions van ser el 21 de març.

Veure Feixisme і Tractat de Pau de Moscou de 1940

Tractat de Saint-Germain-en-Laye

Trianon. El Tractat de Saint-Germain-en-Laye fou l'acord internacional signat al castell de la població homònima, propera a París, el 10 de setembre de 1919, com a resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial entre les potències aliades vencedores i l'Imperi Austrohongarès.

Veure Feixisme і Tractat de Saint-Germain-en-Laye

Tractat de Versalles

''The Signing of the Peace Treaty of Versailles'' El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.

Veure Feixisme і Tractat de Versalles

Tradicionalisme

Revista La Tradició Catalana amb el retrat del bisbe de Vic Josep Morgades i Gili, reconstructor del Monestir de Ripoll i la tomba de Guifré el PilósEl tradicionalisme és, en la història de la filosofia, la tendència a defensar les tradicions com el conjunt d'usos i costums heretats de la història que cal valorar, respectar i defensar.

Veure Feixisme і Tradicionalisme

Treball (economia)

El treball és l'activitat feta amb esforç per produir béns i que té com a objectiu la supervivència i el progrés, tant de l'individu que l'exerceix com de cada Estat o societat on es produeix.

Veure Feixisme і Treball (economia)

Tsar

Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.

Veure Feixisme і Tsar

Txètniks

Els txètniks (en serbi Четници, četnici en alfabet llatí) eren els membres d'una guerrilla nacionalista i monàrquica sèrbia que el va combatre la dominació otomana.

Veure Feixisme і Txètniks

Txecoslovàquia

Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.

Veure Feixisme і Txecoslovàquia

Umberto Eco

Umberto Eco (Alessandria, Piemont, Itàlia, 5 de gener de 1932 - Milà, Llombardia, Itàlia, 19 de febrer de 2016) fou un semiòleg, filòsof i escriptor italià, famós tant per les obres de ficció –destaca sobretot en el camp de la novel·la– com pels tractats de semiòtica.

Veure Feixisme і Umberto Eco

Unió Britànica de Feixistes

La Unió Britànica de Feixistes (en anglès: British Union of Fascists – BUF) era un partit polític dels anys trenta en el Regne Unit.

Veure Feixisme і Unió Britànica de Feixistes

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Veure Feixisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

Unió General de Treballadors

La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.

Veure Feixisme і Unió General de Treballadors

Unió Nacional Flamenca

La Unió Nacional Flamenca (en neerlandès, Vlaamsch Nationaal Verbond, VNV) fou un partit flamenc nacionalista d'extrema dreta i feixista, però inicialment de caràcter cristià i solidarista.

Veure Feixisme і Unió Nacional Flamenca

Unión Patriótica

Unión Patriótica fou un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patrióticas, fundades pel futur cardenal Ángel Herrera Oria i la seva Asociación Católica Nacional de Propagandistas, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic, a imitació del Partit Popular, fundat a Itàlia pel sacerdot "Don" Luigi Sturzo, base de la Democràcia Cristiana Italiana, i per aquell temps coaligat en el govern de Benito Mussolini i el seu Partit Nacional Feixista.

Veure Feixisme і Unión Patriótica

Universitat de Salamanca

La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat del mateix nom, és la universitat més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.

Veure Feixisme і Universitat de Salamanca

Valònia

Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.

Veure Feixisme і Valònia

Víctor Manuel III d'Itàlia

Víctor Manuel III d'Itàlia (Nàpols, 11 de novembre de 1869 - Alexandria, 28 de desembre de 1947) fou un aristòcrata italià, que va esdevenir el tercer rei d'Itàlia, el nou estat nascut arran de la unificació del.

Veure Feixisme і Víctor Manuel III d'Itàlia

Vicenç Navarro

* Vicenç Navarro i López (Gironella, 1937), politòleg i sociòleg.

Veure Feixisme і Vicenç Navarro

Victimisme

El victimisme és la tendència a considerar o fer-se passar per víctima.

Veure Feixisme і Victimisme

Vidkun Quisling

Vidkun Abraham Lauritz Jonssøn Quisling, més conegut com a, fou un polític noruec, conegut pel seu col·laboracionisme amb els invasors nazis durant la Segona Guerra Mundial.

Veure Feixisme і Vidkun Quisling

Violència

Escena violenta La violència és l'ús de la força o de poder usat per a dominar, coaccionar, malmetre, destruir o matar, implicant sofriment o fins i tot destrucció d'elements naturals, béns humans, etc.

Veure Feixisme і Violència

Vitalisme

El vitalisme descriu certs corrents filosòfics i científics nascuts al.

Veure Feixisme і Vitalisme

Vladímir Jirinovski

Vladímir Vólfovitx Jirinovski (en rus Влади́мир Во́льфович Жирино́вский), o bé Vladímir Vólfovitx Eidelstein), nascut a Almati (el Kazakhstan) el 25 d'abril de 1946 – Moscou, 6 d'abril de 2022), fou un polític rus, diputat i vicepresident de la Duma Estatal (el parlament rus), i advocat.

Veure Feixisme і Vladímir Jirinovski

Vot

Una persona votant a les eleccions federals a Bèlgica, el 2007.El vot és l'acte individual pel qual les persones expressen suport o preferència per certa moció (p. ex. una proposta de resolució), un candidat, o una determinada selecció de candidats.

Veure Feixisme і Vot

Wilhelm Furtwängler

Wilhelm Furtwängler (25 de gener del 1886 - 30 de novembre del 1954) va ser un director d'orquestra i compositor alemany.

Veure Feixisme і Wilhelm Furtwängler

William Randolph Hearst

William Randolph Hearst (San Francisco, 1863 - Beverly Hills, 1951) fou un periodista, editor, publicista, empresari, inversor, polític i magnat de la premsa i els mitjans estatunidencs, que va emergir com un dels més poderosos personatges de l'escena política i empresarial d'aquest país.

Veure Feixisme і William Randolph Hearst

Xenofòbia

Adhesiu de Noua Dreaptă a una paperera Cluj-Napoca que diu «Romania per als romanesos! Fora els immigrants del país!».La xenofòbia (del grec fobos, "por", i xenos, "forasters" o "estrangers") és l'animadversió cap a persones o cultures diferents, o considerades com a estrangeres.

Veure Feixisme і Xenofòbia

Xile

Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.

Veure Feixisme і Xile

Xovinisme

S'anomena xovinisme la creença narcisista pròxima a la paranoia i la mitomania que allò propi del país és el millor en qualsevol aspecte.

Veure Feixisme і Xovinisme

Zogú I d'Albània

Ahmed Bei Zogu, més conegut com a Zogú I (Castell de Burgajet, 8 d'octubre de 1895 - Suresnes, França, 9 d'abril de 1961), fou un polític albanès, president d'Albània el 1925-1928 i després Mbret o rei d'Albània del 1928 al 1939.

Veure Feixisme і Zogú I d'Albània

Zveno

Zveno (búlgar Звено «la Xarxa») va ser una organització búlgara amb una doble vessant, militar i política, que va ser fundada en els anys 30 del per un conjunt d'oficials de l'exèrcit búlgar i d'intel·lectuals del país.

Veure Feixisme і Zveno

18 de febrer

El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Feixisme і 18 de febrer

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Veure Feixisme і 1918

1922

;Països Catalans.

Veure Feixisme і 1922

1927

;Països Catalans.

Veure Feixisme і 1927

1930

;Països Catalans.

Veure Feixisme і 1930

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Veure Feixisme і 1933

1935

Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.

Veure Feixisme і 1935

1938

;Països Catalans.

Veure Feixisme і 1938

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Veure Feixisme і 1939

1940

;Països Catalans.

Veure Feixisme і 1940

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Veure Feixisme і 1944

1945

;Països Catalans.

Veure Feixisme і 1945

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Veure Feixisme і 1980

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Veure Feixisme і 2008

24 de juliol

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.

Veure Feixisme і 24 de juliol

Vegeu també

Dictadures

• Autocràcia
• Cabdill
• Culte a la personalitat
• Despotisme
• Deute il·legítim
• Dictablanda
• Dictador
• Dictadura
• Dictadura del proletariat
• Directori civil de Primo de Rivera
• Directori militar de Primo de Rivera
• Estat d'emergència
• Estat profund
• Führer
• Feixisme
• Operació Còndor
• Poliarquia
• Tirà
• Tiranicidi

Extrema dreta

• Bàndol nacional
• BitChute
• Feixisme
• Il·lustració fosca
• Islamofeixisme
• John Ausonius
• Junta de Defensa Nacional
• Meir Kahane
• Nacionalanarquisme
• Pim Fortuyn
• Ratniks
• Reaccionari
• Tercera posició
• Ultraconservadorisme
• Ultradreta

Populisme

• Cabdill
• Cleó d'Atenes
• Feixisme
• Gaullisme
• Nacionalisme econòmic
• Nasserisme
• Peronisme
• Populisme
• Populisme punitiu
• Radioso maggio
• Socialisme del segle XXI
• The Sun

També conegut com Fascisme, Fascista, Fascistes, Feixista, Feixiste, Feixistes.

, Batalla d'Anglaterra, Batalla d'Annual, Batalla de França, Batalla de Grècia, Baviera, Bèlgica, Béla Kun, Bòer, Benedetto Croce, Benito Mussolini, Bertolt Brecht, Bessaràbia, Bolxevisme, Borís III de Bulgària, Borsa, Brasil, Budapest, Bulgària, Burgesia, Cabdill, Camises negres, Campanya de Polònia, Capitalisme, Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España, Cartell, Castellà, Catolicisme, Càrtel, Charles de Gaulle, Charles Maurras, Chiang Kai-shek, Ciència, Ciutadania, Ciutat del Vaticà, Classisme, Colòmbia, Col·lectivisme, Col·lectivització, Colúmbia Britànica, Comuna de París, Comunisme, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Confindustria, Conflicte nord-irlandès, Confucianisme, Conservadorisme, Cop d'estat, Corporativisme, Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica, Cos franc, Crac del 29, Creu Fletxada, Crisi dels Sudets, Crisi econòmica, Crisi espanyola de 1917, Cristianisme, Cristianisme ortodox, Cristià, Cristià nou, Cristià vell, Croats, Croàcia, Croix-de-feu, Culte a la personalitat, Cursa armamentista, Curzio Malaparte, Darwinisme social, Dècada del 1920, Demagògia, Democràcia, Democràcia liberal, Democràcia orgànica, Democràcia parlamentària, Democràcia representativa, Dia de la Hispanitat, Dictablanda del general Berenguer, Dictadura, Dictadura de Primo de Rivera, Dietrich Eckart, Dinamarca, Dinastia Savoia, Dionisio Ridruejo Jiménez, Discapacitat, Discurs, Divisió Azul, Doctrina Social de l'Església, Dreta, Drets civils, Drets humans, Duce, DuPont, Economia de guerra, Edat mitjana, Edat moderna, Eduard Aunós Pérez, Edward Malefakis, El País, Els protocols dels savis de Sió, Empresa, Encarta, Endecja, Engelbert Dollfuß, Entrevista a Hendaia, Erich Fromm, Ernesto Giménez Caballero, Ernst Jünger, Ernst Röhm, Església Maronita, Església Ortodoxa Russa, Eslaus, Eslovàquia, Espanya, Esquerra, Estat independent de Croàcia, Estat Nou (Portugal), Estat socialista, Estatització, Estats bàltics, Estats Units d'Amèrica, Esvàstica, Etiòpia, Eugenèsia, Eugeni d'Ors i Rovira, Europa, Eutanàsia, Exèrcit Blanc, Exèrcit Republicà Irlandès, Expansió cap a l'Est, Ezra Pound, Falange Española, Falangisme, Fasci italiani di combattimento, Faustino Rodríguez-San Pedro, Führer, Feix, Feix romà, Feixisme italià, Feminisme, Fenícia, Fenicisme, Fernando María Castiella, Filippo Tommaso Marinetti, Finlàndia, Flandes, Fonamentalisme, Forma de govern, França, França Lliure, Francis Galton, Francisco Franco Bahamonde, Franklin Delano Roosevelt, Franquisme, Friedrich August von Hayek, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Front Popular (França), Frontera natural, Fumimaro Konoe, Futurisme, Galeazzo Ciano, George Orwell, Georges Bernanos, Georges Clemenceau, Gestapo, Getúlio Vargas, Giacomo Matteotti, Giovanni Gentile, Gitanos, Govern de Vichy, Govern General, Gran Bretanya, Gran Depressió, Gran Guerra Pàtria, Grècia, Gregor Strasser, Guàrdia de Ferro, Guerra Civil espanyola, Guerra Civil finlandesa, Guerra Civil grega, Guerra Civil russa, Guerra d'Hivern, Guerra de Continuació, Guerra franco-prussiana, Guerra Freda, Guerra hispano-estatunidenca, Guerra italo-grega, Guerres de Iugoslàvia, Guomindang, György Lukács, Gyula Gömbös, Hannah Arendt, Heimwehr, Heinrich Brüning, Henri Philippe Pétain, Herbert von Karajan, Hergé, Hideki Tojo, Hispanitat, Hjalmar Schacht, Holocaust, Homosexualitat, Hongria, Houston Stewart Chamberlain, Huey Long, Ióssif Stalin, Identitat social, Ideologia, Igualtat davant la llei, Imperi Alemany, Imperi Austrohongarès, Imperi Japonès, Imperi Otomà, Imperi Rus, Imperialisme, Incendi del Reichstag, Internacionalisme, Intervencionisme, Ioannis Metaxàs, Ion Antonescu, Iraq, Irlanda, Irracionalisme, Irredemptisme, Isaiah Berlin, Ismael Saz Campos, Israel, Italià, Itàlia, Iugoslàvia, Jacques Doriot, Jacques Maritain, Józef Piłsudski, Jeunesses patriotes, Joaquín Costa Martínez, John Maynard Keynes, José Antonio Primo de Rivera, José Calvo Sotelo, José María Albiñana Sanz, José María de Areilza, José María Gil-Robles y Quiñones, José Ortega y Gasset, Josef Tiso, Josep Fontana i Lázaro, Joseph Goebbels, Josip Broz Tito, Juan Domingo Perón, Juan José Linz, Jueus, Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, Kārlis Ulmanis, Keynesianisme, Knut Hamsun, Komintern, Ku Klux Klan, Kursk, La Cagoule, La Conquista del Estado, La Gaceta Literaria, Labris, Léon Blum, Léon Degrelle, Líban, Lebensraum, Legió Còndor, Lemes del franquisme, Leni Riefenstahl, Lenin, Leninisme, Les aventures de Tintín, Letònia, Lev Trotski, Liberalisme, Lideratge, Lira italiana, Llatí, Llei Orgànica de l'Estat, Lleis de Nuremberg, Llengües escandinaves, Llengües tupí, Llibertat, Llibertat econòmica, Lluita de classes, Lobby, Londres, Lorena, Louis-Ferdinand Céline, Louisiana, Ludwig von Mises, Luigi Pirandello, Magiars, Manuel Tuñón de Lara, Manxukuo, Març, Marcelino Menéndez Pelayo, Martin Heidegger, Marxa sobre Roma, Marxisme, Mein Kampf, Mercat, Mercat lliure, Mestissatge, Microsoft, Miguel de Unamuno y Jugo, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Miklós Horthy, Miquel (arcàngel), Mircea Eliade, Mit brennender Sorge, Monopoli, Montenegro, Moviment Nacional Socialista dels Països Baixos, Moviment obrer, Moviment per la pau, Movimiento Nacional, Musulmà, Nacionalcatolicisme, Nacionalisme, Nacionalisme àrab, Nacionalisme irlandès, Nacionalisme japonès, Nasjonal Samling, Nazisme, Neonazisme, Neteja ètnica, New Deal, Nikos Pulandzàs, Nit dels ganivets llargs, Nit dels vidres trencats, Noam Chomsky, Noruega, Nova Gal·les del Sud, Nova Política Econòmica, Oli de ricí, Oligarquia, Oligopoli, Onésimo Redondo Ortega, Operació Barba-roja, Organització Corporativa Nacional, Organització Feixista de Totes les Rússies, Oriol (Rússia), Ostrobòtnia, Oswald Mosley, Otto von Bismarck, Països àrabs, Pacifisme, Palestina, Paramilitar, Paràfrasi, París, Partido Nacionalista Español, Partit de Centre (Alemanya), Partit dels Treballadors Alemanys, Partit Feixista Rus, Partit Laborista (Espanya), Partit Nacional Feixista, Partit Nacional Socialista dels Treballadors de Dinamarca, Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors, Partit Socialdemòcrata d'Àustria, Partit Socialista Italià, Paternalisme, Paul von Hindenburg, Pedro Laín Entralgo, Pensament, Període d'entreguerres, Personalisme, Pierre Gemayel, Pierre Vilar, Pirelli, Pius XII, Pla Quinquennal, Plínio Salgado, Plebiscit, Plutocràcia, Pogrom, Política econòmica, Política monetària, Polònia, Populisme, Portugal, Potències Centrals, Potències de l'Eix, Premsa, Primera Guerra Mundial, Principi de no-intervenció, Proletariat, Propietat privada, Proteccionisme, Protectorat de Bohèmia i Moràvia, Protoindoeuropeus, Pseudociència, Putsch de Múnic, Quebec, Raça ària, Raça superior, Racisme, Ramón Ruiz Alonso, Ramón Tamames Gómez, Ramiro de Maeztu, Ramiro Ledesma Ramos, Ratlines, Raza, Ràdio Vaticana, Règim del 4 d'agost, Rússia, Regeneracionisme, Regne d'Hongria, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Regne Unit, Reichswehr, República, República de la Xina, República de Weimar, República Popular de la Xina, República Social Italiana, República Soviètica Hongaresa, Repressió política, Restauració borbònica, Restauració francesa, Revisionisme històric, Revolta Espartaquista, Revolució, Revolució Francesa, Revolució Russa, Rexisme, Riga, Rob Riemen, Robert Brasillach, Roma, Romania, Rudolf Höss, Santos Juliá Díaz, Sèrbia, Schutzstaffel, Sección Femenina, Segona Guerra Mundial, Segona República Espanyola, Segona República Polonesa, Serbis, Setmana Tràgica, Sexisme, Sicília, Simón Bolívar, Sinclair Lewis, Sincretisme, Sindicat groc, Sindicat Vertical, Sistema econòmic, Slesvig-Holstein, Socialisme, Societat de Nacions, Solució final, Soviet, Staf de Clercq, Stanley G. Payne, Statu quo, Sturmabteilung, Suècia, Suïssa, Subcontinent indi, Subhas Chandra Bose, Sud-àfrica, Sudets, Sufragi femení, Sunnisme, Supremacisme blanc, Sydney, Taiwan, Teatre de l'absurd, Tecnocràcia, Tercer Reich, Terratinent, Terrorisme, Thomas Hobbes, Thomas Mann, Tirania, Totalitarisme, Tractat de Londres (1915), Tractat de Pau de Moscou de 1940, Tractat de Saint-Germain-en-Laye, Tractat de Versalles, Tradicionalisme, Treball (economia), Tsar, Txètniks, Txecoslovàquia, Umberto Eco, Unió Britànica de Feixistes, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió General de Treballadors, Unió Nacional Flamenca, Unión Patriótica, Universitat de Salamanca, Valònia, Víctor Manuel III d'Itàlia, Vicenç Navarro, Victimisme, Vidkun Quisling, Violència, Vitalisme, Vladímir Jirinovski, Vot, Wilhelm Furtwängler, William Randolph Hearst, Xenofòbia, Xile, Xovinisme, Zogú I d'Albània, Zveno, 18 de febrer, 1918, 1922, 1927, 1930, 1933, 1935, 1938, 1939, 1940, 1944, 1945, 1980, 2008, 24 de juliol.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat