Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer IV
Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer IV tenen 50 coses en comú (en Uniopèdia): Abat Oliba, Al-Àndalus, Alfons el Cast, Almodis, Balànsiya, Barcelona, Berenguer Ramon I, Casal de Barcelona, Catalunya, Catedral de Girona, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Ripoll, Comtat de Tolosa, Dignitat (títol), Església Catòlica Romana, França, Guifré el Pilós, Història de Catalunya, Juny, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Lluís IV de França, Lotari I de França, Musulmà, ..., Narbona, Nàrtex, Novembre, Potestas, Principat de Catalunya, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell I, Regne d'Aragó, Regne de Lleó, Sança de Castella (1006-1027), Senyera reial, Setembre, Taifa, Toledo, Usatges de Barcelona, 11 d'octubre, 13 de novembre, 2 de setembre. Ampliar l'índex (20 més) »
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Abat Oliba і Ermessenda de Carcassona · Abat Oliba і Ramon Berenguer IV ·
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Al-Àndalus і Ermessenda de Carcassona · Al-Àndalus і Ramon Berenguer IV ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Ermessenda de Carcassona · Alfons el Cast і Ramon Berenguer IV ·
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Almodis і Ermessenda de Carcassona · Almodis і Ramon Berenguer IV ·
Balànsiya
Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.
Balànsiya і Ermessenda de Carcassona · Balànsiya і Ramon Berenguer IV ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Ermessenda de Carcassona · Barcelona і Ramon Berenguer IV ·
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Berenguer Ramon I і Ermessenda de Carcassona · Berenguer Ramon I і Ramon Berenguer IV ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Ermessenda de Carcassona · Casal de Barcelona і Ramon Berenguer IV ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Ermessenda de Carcassona · Catalunya і Ramon Berenguer IV ·
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Catedral de Girona і Ermessenda de Carcassona · Catedral de Girona і Ramon Berenguer IV ·
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Comtat d'Osona і Ermessenda de Carcassona · Comtat d'Osona і Ramon Berenguer IV ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Barcelona і Ramon Berenguer IV ·
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Berga і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Berga і Ramon Berenguer IV ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Cerdanya і Ramon Berenguer IV ·
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Conflent і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Conflent і Ramon Berenguer IV ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Comtat de Girona і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Girona і Ramon Berenguer IV ·
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Comtat de Manresa і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Manresa і Ramon Berenguer IV ·
Comtat de Ripoll
El comtat de Ripoll fou un territori de la Catalunya carolíngia esmentat als documents dels segles a, que gairebé sempre va dependre del comtat de Besalú.
Comtat de Ripoll і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Ripoll і Ramon Berenguer IV ·
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Comtat de Tolosa і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Tolosa і Ramon Berenguer IV ·
Dignitat (títol)
La Dignitat és en el dret nobiliari el títol o qualificació honorífica que s'atorga a una persona per posseir o exercir un càrrec.
Dignitat (títol) і Ermessenda de Carcassona · Dignitat (títol) і Ramon Berenguer IV ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Ermessenda de Carcassona і Església Catòlica Romana · Església Catòlica Romana і Ramon Berenguer IV ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Ermessenda de Carcassona і França · França і Ramon Berenguer IV ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Ermessenda de Carcassona і Guifré el Pilós · Guifré el Pilós і Ramon Berenguer IV ·
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Ermessenda de Carcassona і Història de Catalunya · Història de Catalunya і Ramon Berenguer IV ·
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Ermessenda de Carcassona і Juny · Juny і Ramon Berenguer IV ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Ermessenda de Carcassona і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Ramon Berenguer IV ·
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Ermessenda de Carcassona і Llista de comtes de Cerdanya · Llista de comtes de Cerdanya і Ramon Berenguer IV ·
Lluís IV de França
Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.
Ermessenda de Carcassona і Lluís IV de França · Lluís IV de França і Ramon Berenguer IV ·
Lotari I de França
Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.
Ermessenda de Carcassona і Lotari I de França · Lotari I de França і Ramon Berenguer IV ·
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Ermessenda de Carcassona і Musulmà · Musulmà і Ramon Berenguer IV ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Ermessenda de Carcassona і Narbona · Narbona і Ramon Berenguer IV ·
Nàrtex
Plànol de catedral, indicant la posició del nàrtex. Nàrtex exterior o porxo de St-Germain l'Auxerrois a París. El nàrtex o galilea d'una església és l'atri d'entrada situat a l'extrem occidental de la nau, o a l'extrem oposat respecte de l'altar principal de l'església.
Ermessenda de Carcassona і Nàrtex · Nàrtex і Ramon Berenguer IV ·
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Ermessenda de Carcassona і Novembre · Novembre і Ramon Berenguer IV ·
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Ermessenda de Carcassona і Potestas · Potestas і Ramon Berenguer IV ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Ermessenda de Carcassona і Principat de Catalunya · Principat de Catalunya і Ramon Berenguer IV ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer I · Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer IV ·
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer II · Ramon Berenguer II і Ramon Berenguer IV ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer IV · Ramon Berenguer IV і Ramon Berenguer IV ·
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Ermessenda de Carcassona і Ramon Borrell I · Ramon Berenguer IV і Ramon Borrell I ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Ermessenda de Carcassona і Regne d'Aragó · Ramon Berenguer IV і Regne d'Aragó ·
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Ermessenda de Carcassona і Regne de Lleó · Ramon Berenguer IV і Regne de Lleó ·
Sança de Castella (1006-1027)
Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.
Ermessenda de Carcassona і Sança de Castella (1006-1027) · Ramon Berenguer IV і Sança de Castella (1006-1027) ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Ermessenda de Carcassona і Senyera reial · Ramon Berenguer IV і Senyera reial ·
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Ermessenda de Carcassona і Setembre · Ramon Berenguer IV і Setembre ·
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Ermessenda de Carcassona і Taifa · Ramon Berenguer IV і Taifa ·
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Ermessenda de Carcassona і Toledo · Ramon Berenguer IV і Toledo ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Ermessenda de Carcassona і Usatges de Barcelona · Ramon Berenguer IV і Usatges de Barcelona ·
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
11 d'octubre і Ermessenda de Carcassona · 11 d'octubre і Ramon Berenguer IV ·
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
13 de novembre і Ermessenda de Carcassona · 13 de novembre і Ramon Berenguer IV ·
2 de setembre
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
2 de setembre і Ermessenda de Carcassona · 2 de setembre і Ramon Berenguer IV ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer IV
- Què tenen en comú Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer IV
- Semblances entre Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer IV
Comparació entre Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer IV
Ermessenda de Carcassona té 346 relacions, mentre que Ramon Berenguer IV té 238. Com que tenen en comú 50, l'índex de Jaccard és 8.56% = 50 / (346 + 238).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer IV. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
