Abat Oliba і Ermessenda de Carcassona

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Abat Oliba і Ermessenda de Carcassona

Abat Oliba vs. Ermessenda de Carcassona

Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046). Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Abat Oliba і Art romànic · Art romànic і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Bernat Tallaferro

Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).

Abat Oliba і Bernat Tallaferro · Bernat Tallaferro і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Abat Oliba і Bisbat de Vic · Bisbat de Vic і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Abat Oliba і Catalunya · Catalunya і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Abat Oliba і Comtat de Berga · Comtat de Berga і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Abat Oliba і Comtat de Cerdanya · Comtat de Cerdanya і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Comtat de Ripoll

El comtat de Ripoll fou un territori de la Catalunya carolíngia esmentat als documents dels segles  a, que gairebé sempre va dependre del comtat de Besalú.

Abat Oliba і Comtat de Ripoll · Comtat de Ripoll і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Abat Oliba і Guifré el Pilós · Ermessenda de Carcassona і Guifré el Pilós · Veure més »

Guifré II de Cerdanya

Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).

Abat Oliba і Guifré II de Cerdanya · Ermessenda de Carcassona і Guifré II de Cerdanya · Veure més »

Hug I d'Empúries

Hug I d'Empúries (ca. 965 - 1040), va ser comte d'Empúries del 991 fins a la seva mort el 1040.

Abat Oliba і Hug I d'Empúries · Ermessenda de Carcassona і Hug I d'Empúries · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Abat Oliba і Llista de comtes de Barcelona · Ermessenda de Carcassona і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Oliba Cabreta

Oliba I de Cerdanya-Besalú, conegut amb el sobrenom de Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990), fou comte de Cerdanya amb el ''pagus'' de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'Abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.

Abat Oliba і Oliba Cabreta · Ermessenda de Carcassona і Oliba Cabreta · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Abat Oliba і Pau i Treva de Déu · Ermessenda de Carcassona і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Sant Miquel de Cuixà

Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.

Abat Oliba і Sant Miquel de Cuixà · Ermessenda de Carcassona і Sant Miquel de Cuixà · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Abat Oliba і Sàpiens · Ermessenda de Carcassona і Sàpiens · Veure més »

Toluges

Toluges (en francès Toulouges) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 8.544 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Abat Oliba і Toluges · Ermessenda de Carcassona і Toluges · Veure més »

Ullastret

Ullastret és un municipi de la comarca del Baix Empordà.

Abat Oliba і Ullastret · Ermessenda de Carcassona і Ullastret · Veure més »

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.

30 d'octubre і Abat Oliba · 30 d'octubre і Ermessenda de Carcassona · Veure més »