Similituds entre Dinastia Trastàmara і Edat mitjana de Catalunya
Dinastia Trastàmara і Edat mitjana de Catalunya tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Magnànim, Carles de Viana, Compromís de Casp, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Joan el Sense Fe, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Martí l'Humà, Península Ibèrica, Pere el Cerimoniós, Regne de Castella, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Sicília.
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Dinastia Trastàmara · Alfons el Magnànim і Edat mitjana de Catalunya ·
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Carles de Viana і Dinastia Trastàmara · Carles de Viana і Edat mitjana de Catalunya ·
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Compromís de Casp і Dinastia Trastàmara · Compromís de Casp і Edat mitjana de Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Dinastia Trastàmara · Corona d'Aragó і Edat mitjana de Catalunya ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Dinastia Trastàmara · Corona de Castella i Lleó і Edat mitjana de Catalunya ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Dinastia Trastàmara і Ferran d'Antequera · Edat mitjana de Catalunya і Ferran d'Antequera ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Dinastia Trastàmara і Ferran el Catòlic · Edat mitjana de Catalunya і Ferran el Catòlic ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Dinastia Trastàmara і Joan el Sense Fe · Edat mitjana de Catalunya і Joan el Sense Fe ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Dinastia Trastàmara і Llista de comtes de Barcelona · Edat mitjana de Catalunya і Llista de comtes de Barcelona ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Dinastia Trastàmara і Llista de reis d'Aragó · Edat mitjana de Catalunya і Llista de reis d'Aragó ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Dinastia Trastàmara і Martí l'Humà · Edat mitjana de Catalunya і Martí l'Humà ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Dinastia Trastàmara і Península Ibèrica · Edat mitjana de Catalunya і Península Ibèrica ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Dinastia Trastàmara і Pere el Cerimoniós · Edat mitjana de Catalunya і Pere el Cerimoniós ·
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Dinastia Trastàmara і Regne de Castella · Edat mitjana de Catalunya і Regne de Castella ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Dinastia Trastàmara і Regne de Navarra · Edat mitjana de Catalunya і Regne de Navarra ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Dinastia Trastàmara і Regne de Nàpols · Edat mitjana de Catalunya і Regne de Nàpols ·
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Dinastia Trastàmara і Regne de Sicília · Edat mitjana de Catalunya і Regne de Sicília ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dinastia Trastàmara і Edat mitjana de Catalunya
- Què tenen en comú Dinastia Trastàmara і Edat mitjana de Catalunya
- Semblances entre Dinastia Trastàmara і Edat mitjana de Catalunya
Comparació entre Dinastia Trastàmara і Edat mitjana de Catalunya
Dinastia Trastàmara té 69 relacions, mentre que Edat mitjana de Catalunya té 359. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 3.97% = 17 / (69 + 359).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dinastia Trastàmara і Edat mitjana de Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: