Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Coronela de Barcelona і Princeps namque
Coronela de Barcelona і Princeps namque tenen 14 coses en comú (en Uniopèdia): Batalla de Llucmajor, Comú, Constitucions catalanes, Corts de Barcelona (1368-1369), Croada contra la Corona d'Aragó, Felip IV de Castella, Guerra dels Dos Peres, Guerra dels Segadors, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Principat de Catalunya, Sàpiens, Sometent, Usatges de Barcelona.
Batalla de Llucmajor
La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.
Batalla de Llucmajor і Coronela de Barcelona · Batalla de Llucmajor і Princeps namque ·
Comú
Un comú (o, a la Catalunya del Nord, i per influència francesa, una comuna, encara que el terme s'usava antigament) és una població que pertany a una zona determinada, que és representada per uns magistrats i un consell de veïns o consell de comú.
Comú і Coronela de Barcelona · Comú і Princeps namque ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Coronela de Barcelona · Constitucions catalanes і Princeps namque ·
Corts de Barcelona (1368-1369)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona en 1368-1369, durant el període de regència de la Generalitat de Catalunya.
Coronela de Barcelona і Corts de Barcelona (1368-1369) · Corts de Barcelona (1368-1369) і Princeps namque ·
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Coronela de Barcelona і Croada contra la Corona d'Aragó · Croada contra la Corona d'Aragó і Princeps namque ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Coronela de Barcelona і Felip IV de Castella · Felip IV de Castella і Princeps namque ·
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Coronela de Barcelona і Guerra dels Dos Peres · Guerra dels Dos Peres і Princeps namque ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Coronela de Barcelona і Guerra dels Segadors · Guerra dels Segadors і Princeps namque ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Coronela de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Pere el Cerimoniós і Princeps namque ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Coronela de Barcelona і Pere el Gran · Pere el Gran і Princeps namque ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Coronela de Barcelona і Principat de Catalunya · Princeps namque і Principat de Catalunya ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Coronela de Barcelona і Sàpiens · Princeps namque і Sàpiens ·
Sometent
El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.
Coronela de Barcelona і Sometent · Princeps namque і Sometent ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Coronela de Barcelona і Usatges de Barcelona · Princeps namque і Usatges de Barcelona ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Coronela de Barcelona і Princeps namque
- Què tenen en comú Coronela de Barcelona і Princeps namque
- Semblances entre Coronela de Barcelona і Princeps namque
Comparació entre Coronela de Barcelona і Princeps namque
Coronela de Barcelona té 215 relacions, mentre que Princeps namque té 26. Com que tenen en comú 14, l'índex de Jaccard és 5.81% = 14 / (215 + 26).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Coronela de Barcelona і Princeps namque. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
