Accés més ràpid que el navegador!
88 les relacions: Alta edat mitjana, Ambròs de Milà, Avinyó, Àustria, Basílica de Sant Ambròs, Bolonya, Carboni 14, Cardenal, Carlemany, Carles Borromeo, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Catedral de Milà, Catedral de Monza, Ciutat del Vaticà, Climent XI, Consagració reial, Constantí I el Gran, Constantinoble, Crucifixió de Jesús, Dinastia Savoia, Ducat de Milà, Emperador, Felip II de Castella, Ferran I d'Àustria, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Francesc I d'Àustria, Gòlgota, Gregori el Gran, Guerra de Successió Espanyola, Helena de Constantinoble, Humbert I, Imperi Austríac, Imperi Romà d'Occident, Innocenci VI, Itàlia, Jerusalem, Kazan, Llista d'emperadors romans, Llista de reis germànics, Milà, Napoleó Bonaparte, Nazisme, Orde dels Humiliats, Ostrogots, Panteó de Roma, Papa, Pavia, Quarta Croada, Rússia, Regne d'Itàlia (1861-1946), ..., Regne de Sardenya, Regne Longobard, Regne napoleònic d'Itàlia, Rei d'Itàlia, Relíquia, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Santa Sofia (Istanbul), Segona Guerra Mundial, Teodolinda, Teodoric el Gran, Víctor Manuel III d'Itàlia, Veracreu, Viena, 1204, 1248, 1300, 1319, 1324, 1345, 1354, 1556, 1600, 1602, 1717, 1792, 1805, 1806, 1838, 1866, 1890, 1900, 1946, 1993, 324, 500, 775, 800. Ampliar l'índex (38 més) »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Alta edat mitjana · Veure més »
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Ambròs de Milà · Veure més »
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Avinyó · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Àustria · Veure més »
Basílica de Sant Ambròs
La basílica de Sant Ambròs (en italià: Basilica di Sant'Ambrogio) és una de les esglésies més antigues de Milà, dedicada al bisbe sant Ambròs.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Basílica de Sant Ambròs · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Bolonya · Veure més »
Carboni 14
El carboni 14 (símbol ¹⁴C), també dit radiocarboni, és un isòtop radioactiu del carboni, amb un nucli format per 6 protons i 8 neutrons.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Carboni 14 · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Cardenal · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Carlemany · Veure més »
Carles Borromeo
Carles Borromeo (Arona, província de Novara, Piemont, 2 d'octubre de 1538 – Milà, 3 de novembre de 1584) va ser un arquebisbe de Milà i cardenal, proclamat sant en 1610 i venerat per l'Església catòlica.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Carles Borromeo · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Catedral de Milà
La catedral de Milà, coneguda també com el Duomo de Milà, és la catedral de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Catedral de Milà · Veure més »
Catedral de Monza
La Catedral de Monza - Duomo di Monza - dedicada a Sant Joan Baptista, és a Monza (ciutat d'Itàlia).
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Catedral de Monza · Veure més »
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Ciutat del Vaticà · Veure més »
Climent XI
Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Climent XI · Veure més »
Consagració reial
La consagració reial és una cerimònia religiosa que confereix a un sobirà un caràcter sagrat (a vegades fins i tot diví) desmarcant-se així de la resta de les persones.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Consagració reial · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Constantí I el Gran · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Constantinoble · Veure més »
Crucifixió de Jesús
Velázquez, (1631) La crucifixió de Jesús, i la seva posterior mort, és una llegenda suposadament ocorreguda al.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Crucifixió de Jesús · Veure més »
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Dinastia Savoia · Veure més »
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Ducat de Milà · Veure més »
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Emperador · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Felip II de Castella · Veure més »
Ferran I d'Àustria
Ferran I d'Àustria, Ferran V de Bohèmia o Ferran V d'Hongria (19 d'abril de 1793, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic - 29 de juny de 1875, Praga, Imperi austríac) fou emperador d'Àustria (1835 - 1848), any en què hagué d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Ferran I d'Àustria · Veure més »
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Francesc I d'Àustria · Veure més »
Gòlgota
Gòlgota. Gòlgota o Calvari és el nom donat a la muntanya dels afores de Jerusalem on la tradició diu que Jesús fou crucificat.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Gòlgota · Veure més »
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Gregori el Gran · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Helena de Constantinoble
Flavia Iulia Helena, també coneguda com a Santa Helena i Helena de Constantinoble (248 – 329 nascuda probablement a Drepanum (abans de ser anomenada Hel·lenòpolis) en el golf de Nicomèdia, va ser la primera dona de Constanci Clor i mare de Constantí I el Gran. És venerada com a santa a la majoria de confessions cristianes.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Helena de Constantinoble · Veure més »
Humbert I
Humbert I d'Itàlia o Humbert IV de Savoia (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1844 - Monza, Regne d'Itàlia, 29 de juliol de 1900) fou un príncep de Sardenya-Piemont que va esdevenir el segon rei de la Itàlia unificada el 1878.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Humbert I · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Imperi Austríac · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Innocenci VI
Innocenci VI, nascut Étienne Aubert (1282 o 1295 – 12 de setembre de 1362), Papa a Avinyó des de 1352 fins a 1362, successor de Climent VI, era originari de la diòcesi de Les Monts, a Llemotges (avui part de la comuna de Beyssac, departament de Corrèze), i, després d'ensenyar dret civil a Tolosa, va ser bisbe de Noyon i més tard de Clarmont.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Innocenci VI · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Itàlia · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Jerusalem · Veure més »
Kazan
Kazan (Казань; Казан) és la capital del Tatarstan, i una de les ciutats més importants de Rússia.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Kazan · Veure més »
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Llista d'emperadors romans · Veure més »
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Llista de reis germànics · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Milà · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Nazisme · Veure més »
Orde dels Humiliats
LOrde dels Humiliats fou un orde monàstic, originat en un moviment religiós laic de tendència espiritualista, nascut a Llombardia al.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Orde dels Humiliats · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Ostrogots · Veure més »
Panteó de Roma
El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Panteó de Roma · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Papa · Veure més »
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Pavia · Veure més »
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Quarta Croada · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Rússia · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Regne de Sardenya · Veure més »
Regne Longobard
El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany). va envair la capital a Pavia. El control efectiu dels sobirans de les dues grans zones que constituïen el regne, la Langobardia Maior al centre-nord (al seu torn repartida en una àrea occidental, o Nèustria, i una oriental, o Àustria) i la Langobardia Minor al centre-sud, no va ser constant al llarg del curs dels dos segles de durada del regne.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Regne Longobard · Veure més »
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Rei d'Itàlia · Veure més »
Relíquia
En la religió, una relíquia és una part del cos d'un sant o una persona venerada, o bé un altre tipus d'objecte religiós antic, acuradament conservada amb la finalitat de venerar-la o com un monument tangible.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Relíquia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Roma · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Santa Sofia (Istanbul)
Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Santa Sofia (Istanbul) · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Teodolinda
Teodolinda o Teodelinda (Ratisbona?, 570–Monza, 22 gener 627) fou reina consort dels longobards i d'Itàlia entre el 589 i el 616, i regenta del 616 al 624 durant la minoria d'edat del seu fill Adaloald.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Teodolinda · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Teodoric el Gran · Veure més »
Víctor Manuel III d'Itàlia
Víctor Manuel III d'Itàlia (Nàpols, 11 de novembre de 1869 - Alexandria, 28 de desembre de 1947) fou un aristòcrata italià, que va esdevenir el tercer rei d'Itàlia, el nou estat nascut arran de la unificació del.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Víctor Manuel III d'Itàlia · Veure més »
Veracreu
"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Veracreu · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і Viena · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 1204 · Veure més »
1248
El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 1248 · Veure més »
1300
Sense descripció.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 1300 · Veure més »
1319
Sense descripció.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 1319 · Veure més »
1324
Sense descripció.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 1324 · Veure més »
1345
Sense descripció.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 1345 · Veure més »
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 1354 · Veure més »
1556
;Països Catalans.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 1556 · Veure més »
1600
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 1600 · Veure més »
1602
El 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 1602 · Veure més »
1717
;Països Catalans.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 1717 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 1792 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 1805 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 1806 · Veure més »
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 1838 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 1866 · Veure més »
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 1890 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 1900 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 1946 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 1993 · Veure més »
324
Sense descripció.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 324 · Veure més »
500
Sense descripció.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 500 · Veure més »
775
El 775 (DCCLXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 775 · Veure més »
800
Sense descripció.
Nou!!: Corona fèrria de Llombardia і 800 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Corona de Ferro, Corona de Ferro de Llombardia, Corona fèrria.
