Taula de continguts
332 les relacions: A Dog's Life, Abel Gance, Adrià Gual i Queralt, Aelita, Alan Crosland, Al·la Nazímova, Alemanya, Alfons XIII d'Espanya, Alfred Hitchcock, Alice Guy, Anglès, Asta Nielsen, Avarícia (pel·lícula), Étienne-Jules Marey, Baralla en un cafè, Barbara La Marr, Ben Turpin, Ben-Hur (pel·lícula del 1925), Benjamin Christensen, Beyond the Rocks (pel·lícula), Biograph Company, Black Maria, Blancaneu (pel·lícula de 2012 de Pablo Berger), Blanche Sweet, Buster Keaton, Cabiria, Califòrnia, Camille Saint-Saëns, Carl Laemmle, Carl Theodor Dreyer, Cecil B. DeMille, Cel·luloide, Charles Chaplin, Charlot (personatge), Chester Conklin, Cinema, Cinematògraf, Cinetoscopi, City Lights, Clara Bow, Clara Kimball Young, Clarence Brown, Cleopatra (pel·lícula de 1917), Colleen Moore, Comèdia de clatellades, Cronofotografia, Curtmetratge, D. W. Griffith, Der letzte Mann, Diàleg, ... Ampliar l'índex (282 més) »
A Dog's Life
A Dog's Life és una pel·lícula muda, en blanc i negre produïda i dirigida per Charlie Chaplin el 1918.
Veure Cinema mut і A Dog's Life
Abel Gance
Abel Gance (París, 25 d'octubre de 1889 - ídem, 10 de novembre de 1981) va ser un cineasta francès, pioner del cinema mut, autor d'obres emblemàtiques com Napoleó.
Veure Cinema mut і Abel Gance
Adrià Gual i Queralt
Adrià Gual i Queralt (Barcelona, 8 de desembre de 1872 - 21 de desembre de 1943) fou un dramaturg, escenògraf i empresari teatral català, impulsor i director de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (ECAD), pintor i pioner del cinema.
Veure Cinema mut і Adrià Gual i Queralt
Aelita
Aelita (en rus: Аэли́та, pronunciat), també coneguda com a Aelita: la reina de Mart, és una pel·lícula muda de ciència-ficció dirigida per Iàkov Protozànov i estrenada el 1924.
Veure Cinema mut і Aelita
Alan Crosland
Alan Crosland (Nova York, 10 d'agost de 1894 - Hollywood, 16 de juliol de 1936) va ser un actor i director de cinema estatunidenc.
Veure Cinema mut і Alan Crosland
Al·la Nazímova
Al·la Nazímova (Алла Назимоваnom real - Marem-Ides (Adelaida Iàkovlevna) Leventon, Марем-Идес (Аделаида Яковлевна) Левентон, a Ialta, Crimea, llavors part de l'Imperi Rus - 13 de juliol de 1945 a Los Angeles, Estats Units) - fou una actriu, productora i guionista de cinema i teatre estaunidenca d'origen rus.
Veure Cinema mut і Al·la Nazímova
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Cinema mut і Alemanya
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Veure Cinema mut і Alfons XIII d'Espanya
Alfred Hitchcock
''Sir'' Alfred Joseph Hitchcock KBE (Londres, 13 d'agost del 1899 - Los Angeles, 29 d'abril del 1980) va ser un director de cinema anglès.
Veure Cinema mut і Alfred Hitchcock
Alice Guy
Alice Guy o Alice Guy-Blaché (Saint-Mandé, 1 de juliol de 1873 - Mahwah, Nova Jersey, 24 de març de 1968), directora de cinema francesa, històricament va ser la primera persona a tot el món a exercir aquest ofici, i inventora de la ficció cinematogràfica i del cinema narratiu.
Veure Cinema mut і Alice Guy
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Cinema mut і Anglès
Asta Nielsen
Asta Nielsen (Copenhaguen, Dinamarca, 11 de setembre de 1881 - Copenhaguen, 24 de maig de 1972) fou una actriu de cinema danesa i la primera gran estrella del cinema mut alemany.
Veure Cinema mut і Asta Nielsen
Avarícia (pel·lícula)
Avarícia és una pel·lícula muda estatunidenca de 1924 dirigida per Erich von Stroheim, basada en McTeague, una novel·la de Frank Norris publicada en 1899.
Veure Cinema mut і Avarícia (pel·lícula)
Étienne-Jules Marey
Étienne-Jules Marey (Beaune, 5 de març del 1830 - París, 15 de maig del 1904) va ser un científic i cronofotògraf francès.
Veure Cinema mut і Étienne-Jules Marey
Baralla en un cafè
Baralla en un cafè (en castellà, Riña en un café) és una pel·lícula catalana dirigida pel barceloní de Sants Fructuós Gelabert el 1897 i és considerada com el primer film català i la primera pel·lícula de ficció rodada a l'Estat espanyol.
Veure Cinema mut і Baralla en un cafè
Barbara La Marr
Retrat del 1923 va ser una actriu i guionista de cinema estatunidenca que va aparèixer en vint-i-set pel·lícules durant la seva carrera entre 1920 i 1926.
Veure Cinema mut і Barbara La Marr
Ben Turpin
Bernhard Turpin o Bernard Turpin, de nom artístic Ben Turpin, va néixer el 19 de setembre de 1869 a Nova Orleans, Louisiana, fill d'un venedor de caramels.
Veure Cinema mut і Ben Turpin
Ben-Hur (pel·lícula del 1925)
Ben-Hur, també coneguda amb el títol llarg Ben-Hur: A Tale of the Christ és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per Fred Nibloi estrenada el 25 de desembre de 1925.
Veure Cinema mut і Ben-Hur (pel·lícula del 1925)
Benjamin Christensen
Benjamin Christensen (Viborg, 28 de setembre de 1879 – Copenhaguen, 2 d'abril de 1959) va ser un director de cinema danès, així com guionista i actor.
Veure Cinema mut і Benjamin Christensen
Beyond the Rocks (pel·lícula)
Beyond the Rocks és una pel·lícula muda romàntica estrenada el 7 de maig de 1922 i dirigida per Sam Wood.
Veure Cinema mut і Beyond the Rocks (pel·lícula)
Biograph Company
Biograph Company, també coneguda com a American Mutoscope and Biograph Company, va ser una empresa cinematogràfica fundada al 1895 i activa fins al 1916.
Veure Cinema mut і Biograph Company
Black Maria
Black Maria fou el primer estudi cinematogràfic dels Estats Units, creat el 1893 per Thomas Alva Edison als laboratoris que aquest tenia a West Orange, Nova Jersey.
Veure Cinema mut і Black Maria
Blancaneu (pel·lícula de 2012 de Pablo Berger)
Blancaneu (títol original en castellà: Blancanieves) és una pel·lícula espanyola de 2012 dirigida per Pablo Berger, inspirada en el compte de fades homònim dels Germans Grimm.
Veure Cinema mut і Blancaneu (pel·lícula de 2012 de Pablo Berger)
Blanche Sweet
Blanche Sweet (Chicago, 18 de juny de 1896 – Nova York, 6 de setembre de 1986) va ser una estrella de cinema mut que va començar la seva carrera en els primers temps de la indústria de Hollywood.
Veure Cinema mut і Blanche Sweet
Buster Keaton
Joseph Francis Keaton, conegut artísticament com a Buster Keaton (Picqua, Kansas, 4 d'octubre de 1895 - Woodland Hills, Los Angeles, Califòrnia, 1 de febrer de 1966), fou un gran actor, guionista i director estatunidenc de cinema mut còmic.
Veure Cinema mut і Buster Keaton
Cabiria
''Cabiria'' Cabiria és una pel·lícula de gènere colossal o peplum de Giovanni Pastrone (que firmava amb el pseudònim de Piero Fosco) fou estrenada el 18 d'abril de 1914 i ambientada a la Roma de la Segona Guerra Púnica.
Veure Cinema mut і Cabiria
Califòrnia
Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Cinema mut і Califòrnia
Camille Saint-Saëns
, (AFI) fou un compositor francès.
Veure Cinema mut і Camille Saint-Saëns
Carl Laemmle
Carl Laemmle (Laupheim, Württemberg, Alemanya, 17 de gener de 1867 – Beverly Hills, Califòrnia, 24 de setembre de 1939) fou un productor de cinema alemany, pioner de la indústria cinematogràfica i fundador d'Universal Studios.
Veure Cinema mut і Carl Laemmle
Carl Theodor Dreyer
Carl Theodor Dreyer (3 de febrer de 1889 - 20 de març de 1968) fou un director de cinema i guionista danès, considerat un dels principals creadors de l'art cinematogràfic.
Veure Cinema mut і Carl Theodor Dreyer
Cecil B. DeMille
, nom complet Cecil Blount DeMille, fou un dels directors de cinema de més èxit durant la primera meitat del.
Veure Cinema mut і Cecil B. DeMille
Cel·luloide
La primera fàbrica de cel·luloide a Newark als Estats UnitsEl cel·luloide és un material sintètic fet a partir de nitrocel·lulosa i càmfora, al qual es poden afegir tints i altres agents.
Veure Cinema mut і Cel·luloide
Charles Chaplin
Sir Charles Spencer Chaplin, KBE (Londres, 16 d'abril de 1889-Corsier-sur-Vevey, 25 de desembre de 1977), conegut com a Charles Chaplin, Charlie Chaplin o encara més com a Charlot (en català, castellà, portuguès i francès), va ser actor, compositor, productor i director de cinema.
Veure Cinema mut і Charles Chaplin
Charlot (personatge)
Charlot és un dels més memorables personatges de Charles Chaplin, i una icona mundial de l'era del cinema mut.
Veure Cinema mut і Charlot (personatge)
Chester Conklin
Chester Conklin (Oskaloosa, Iowa, 11 de gener de 1886 - Van Nuys, Califòrnia, 11 d'octubre de 1971) va ser un actor estatunidenc conegut sobretot pels seus papers còmics en pel·lícules mudes.
Veure Cinema mut і Chester Conklin
Cinema
Projector antic El cinema (del grec kíνημα, moviment), cínema, cine o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer films cinematogràfics.
Veure Cinema mut і Cinema
Cinematògraf
El cinematògraf Lumière en mode filmació El cinematògraf Lumière obert El cinematògraf Lumière en mode projecció El cinematògraf Lumière en mode projecció Un cinematògraf és una màquina ―obra dels germans Lumière― capaç de filmar i projectar imatges en moviment.
Veure Cinema mut і Cinematògraf
Cinetoscopi
428x428px El quinetoscopi (del grec κίνητο: moviment i σκοπέω: observar) fou el precursor del projector de pel·lícules modern desenvolupat per William Kennedy Laurie Dickson, mentre treballava amb Thomas Edison.
Veure Cinema mut і Cinetoscopi
City Lights
City Lights és una pel·lícula estatunidenca dirigida l'any 1931 per Charles Chaplin.
Veure Cinema mut і City Lights
Clara Bow
Foto publicitària de l'actriu a la pel·lícula ''Down to the Sea in Ships'' Clara Gordon Bow (Brooklyn, 29 de juliol de 1905 – Los Angeles, 27 de setembre de 1965) va ser una actriu estatunidenca que va assolir l'estrellat durant l'era del cinema mut en la dècada de 1920.
Veure Cinema mut і Clara Bow
Clara Kimball Young
Clara Kimball Young (Chicago, 6 de setembre de 1890 - Woodland Hills (Los Angeles), 15 d'octubre de 1960) va ser una actriu de cinema nord-americana molt popular en l'època del cinema mut que va arribar a tenir la seva pròpia companyia productora.
Veure Cinema mut і Clara Kimball Young
Clarence Brown
Clarence Brown (Clinton, Massachusetts, 10 de maig de 1890 - Santa Monica, Califòrnia, 17 d'agost de 1987) fou un director de cinema estatunidenc.
Veure Cinema mut і Clarence Brown
Cleopatra (pel·lícula de 1917)
Cleopatra és una pel·lícula muda estrenada el 14 d'octubre de 1917 dirigida per J. Gordon Edwards i protagonitzada per Theda Bara i Fritz Leiber.
Veure Cinema mut і Cleopatra (pel·lícula de 1917)
Colleen Moore
Retrat del 1918 Coleen Moore (Port Huron (Michigan), 19 d’agost de 1899– Paso Robles) (Califòrnia) 25 de gener de 1988) va ser una actriu de cinema mut. Qualificada com "la torxa de la joventut flamejant" per F. Scott Fitzgerald, l'actriu nord-americana va personificar la flapper de l'era del jazz amb els seus cabells a la garçonne i les faldilles curtes en pel·lícules com "Flaming Youth" (1923), "Naughty But Nice" (1927), "Synthetic Sin" (1929) o "Why Be Good?" (1929).
Veure Cinema mut і Colleen Moore
Comèdia de clatellades
La comèdia de clatellades o comèdia de pallassades és un subgènere de la comèdia basat en accions de violència física de forma exagerada que tanmateix no arriben a provocar un dolor real, buscant sempre la farsa, la broma i un humor allunyat del sentit comú.
Veure Cinema mut і Comèdia de clatellades
Cronofotografia
''Muybridge. Woman walking downstairs''. Dona baixant l'escala. La cronofotografia és un procés de visualització del moviment a partir d'una seqüència d'imatges gravades en una sèrie d'intervals iguals.
Veure Cinema mut і Cronofotografia
Curtmetratge
''Le Voyage dans la lune'' del francès Georges Méliès.Un curtmetratge és una producció audiovisual o cinematogràfica que dura substancialment menys que el temps mitjà d'una pel·lícula de producció normal.
Veure Cinema mut і Curtmetratge
D. W. Griffith
David Wark Griffith, conegut artísticament com a D. W. Griffith (La Grange, Kentucky, 22 de gener de 1875 – Hollywood, Califòrnia, 23 de juliol de 1948) fou un director de cinema estatunidenc.
Veure Cinema mut і D. W. Griffith
Der letzte Mann
Der letzte Mann (literalment, en català, 'L'últim home') és una pel·lícula muda alemanya de 1924 dirigida per Friedrich Wilhelm Murnau.
Veure Cinema mut і Der letzte Mann
Diàleg
Un diàleg és un tipus de discurs en què l'emissor i el receptor intercanvien missatges alternativament.
Veure Cinema mut і Diàleg
Dolores Costello
va ser una actriu de cinema nord-americana coneguda com “la deessa del cinema mut”.
Veure Cinema mut і Dolores Costello
Dorothy Gish
Dorothy Elisabeth Gish (Dayton, Ohio, 11 de març de 1898 - Rapallo, Itàlia, 4 de juny de 1968), més coneguda com a Dorothy Gish, va ser una de les grans estrelles del cinema mut.
Veure Cinema mut і Dorothy Gish
Douglas Fairbanks
va ser un actor, guionista, director i productor estatunidenc que va destacar en pel·lícules d'acció de l'era del cinema mut, entre les quals destaquen La marca del Zorro (1920), Els tres mosqueters (1921), Robin Hood (1922), El lladre de Bagdad (1924) i El pirata negre (1926).
Veure Cinema mut і Douglas Fairbanks
Dr. Mabuse, der Spieler
Dr.
Veure Cinema mut і Dr. Mabuse, der Spieler
Dziga Vértov
Dziga Vértov (en rus, Дзи́га Ве́ртов, en ucraïnès, Дзи́ґа Ве́ртов, Dzyga Vértov) és el pseudònim de Denis Arkad’evič Kaufman (Bialystok, actual Polònia, 2 de gener de 1896 – Moscou, 12 de febrer de 1954).
Veure Cinema mut і Dziga Vértov
Eadweard Muybridge
Eadweard Muybridge (pseudònim dEdward James Muggeridge) va ser un fotògraf i investigador nascut a Kingston upon Thames (Anglaterra) el 9 d'abril de 1830.
Veure Cinema mut і Eadweard Muybridge
East Orange
East Orange és una població dels Estats Units a l'estat de Nova Jersey.
Veure Cinema mut і East Orange
Edith Storey
Edith Storey (Nova York, 18 de març de 1892 – Nova York, 9 d'octubre de 1967) va ser una actriu estatunidenca de cinema mut, una de les primeres heroïnes del gènere del western.
Veure Cinema mut і Edith Storey
Edwin S. Porter
va ser un pioner del cinema estatunidenc, famós com a productor, director, director d'estudi i director de fotografia amb l'Edison Manufacturing Company i la Famous Players Film Company.
Veure Cinema mut і Edwin S. Porter
El cuirassat Potemkin
''El cuirassat Potemkin'' El cuirassat Potemkin (en rus: Бронено́сец Потёмкин, transcrit al català: Bronenóssets Potiomkin, literalment 'El cuirassat Potemkin') és una pel·lícula muda dirigida pel cineasta soviètic rus Serguei Eisenstein, produïda per Mosfilm i estrenada el 1925.
Veure Cinema mut і El cuirassat Potemkin
El gabinet del Dr. Caligari
El gabinet del Dr.
Veure Cinema mut і El gabinet del Dr. Caligari
El geperut de Notre-Dame
* El geperut de Notre-Dame o Nostra Senyora de París, novel·la de Victor Hugo publicada el 1831.
Veure Cinema mut і El geperut de Notre-Dame
El lladre de Bagdad (pel·lícula de 1924)
El lladre de Bagdad (títol original en anglès, The Thief of Bagdad) és una pel·lícula muda estatunidenca de capa i espasa de 1924 dirigida per Raoul Walsh, protagonitzada per Douglas Fairbanks i escrita per Achmed Abdullah i Lotta Woods.
Veure Cinema mut і El lladre de Bagdad (pel·lícula de 1924)
El maquinista de la General
''El maquinista de la General'' El maquinista de la General (títol original en anglès The General) és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per Buster Keaton i Clyde Bruckman el 1926.
Veure Cinema mut і El maquinista de la General
El naixement d'una nació
''The Birth of a Nation'' El naixement d'una nació (títol original The Birth of A Nation) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per D. W. Griffith estrenada el 1915.
Veure Cinema mut і El naixement d'una nació
El regador regat
El regador regat (en francès: L'Arroseur arrosé o Le Jardinier et le petit espiègle) és la primera pel·lícula de ficció que es va realitzar de la història del cinema i, per extensió, del gènere de la comèdia.
Veure Cinema mut і El regador regat
El setè cel (pel·lícula)
El setè cel (títol original en anglès 7th Heaven o Seventh Heaven) és un drama romàntic del cinema mut dirigit per Frank Borzage i protagonitzat per Janet Gaynor i Charles Farrell.
Veure Cinema mut і El setè cel (pel·lícula)
Els tres mosqueters (pel·lícula de 1921 de Niblo)
Foto publicitària de la pel·lícula amb tot el repartiment: Fila de baix: Charles Stevens, Marguerite De La Motte, Douglas Fairbanks, Mary Pickford (no formava part del repartiment) i Sidney Franklin. Fila del mig: Boyd Irwin, Nigel De Brulier, Mary MacLaren, Adolphe Menjou, Barbara La Marr i Thomas Holding.
Veure Cinema mut і Els tres mosqueters (pel·lícula de 1921 de Niblo)
Els vampirs
Els vampirs és una pel·lícula muda de serial cinematogràfic francesa del 1915–1916 escrita i dirigida per Louis Feuillade.
Veure Cinema mut і Els vampirs
Emil Jannings
Emil Jannings, nascut Theodor Friedrich Emil Janenz (Rorschach, 23 de juliol de 1884 – Strobl, 3 de gener de 1950) fou un actor de teatre i de cinema alemany nascut a Suïssa.
Veure Cinema mut і Emil Jannings
Entr'acte
Entr'acte és un curtmetratge francès de l'any 1924 dirigit per René Clair, que la va estrenar com a interludi de la producció dels Ballets Suecs Relâche al Théâtre des Champs-Élysées de París.
Veure Cinema mut і Entr'acte
Erich von Stroheim
Erich Oswald Hans Carl Maria von Stroheim (nascut Erich Oswald Stroheim; 22 de setembre de 1885 - 12 de maig de 1957) va ser un director, guionista, actor i productor austríac-nord-americà, més conegut com a estrella de cinema i director visionari avantguardista, de l'època silenciosa.
Veure Cinema mut і Erich von Stroheim
Ernst Lubitsch
Ernst Lubitsch (Berlín, Alemanya, 28 de gener de 1892 - Hollywood, Los Angeles, Estats Units, 30 de novembre de 1947) va ser un director de cinema estatunidenc d'origen alemany.
Veure Cinema mut і Ernst Lubitsch
Esposes frívoles
Esposes frívoles ("Foolish Wives" en la versió original) és una pel·lícula muda dirigida per Erich von Stroheim i protagonitzada per ell mateix, Mae Busch, Maude George i Miss DuPont, entre altres.
Veure Cinema mut і Esposes frívoles
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Cinema mut і Estats Units d'Amèrica
Exposició Universal de París (1889)
LExposició Universal de París fou una exposició universal realitzada a París (França) des del 6 de maig al 31 d'octubre del 1889.
Veure Cinema mut і Exposició Universal de París (1889)
Expressionisme
d'Ernst Ludwig Kirchner, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc.
Veure Cinema mut і Expressionisme
F. W. Murnau
Friedrich Wilhelm Murnau, de nom real Friedrich Wilhelm Plumpe, però habitualment anomenat F. W. Murnau (Bielefeld, 28 de desembre del 1888 - Santa Bàrbara, 11 de març del 1931), fou un director de cinema alemany, considerat com un dels mestres del cinema expressionista alemany.
Veure Cinema mut і F. W. Murnau
Fantasmagorie
Fantasmagorie és el títol del primer film de dibuixos animats d'Émile Cohl.
Veure Cinema mut і Fantasmagorie
Fantômas
Fantômas és un personatge fictici creat per escriptors francesos Marcel Allain (1885-1969) i Pierre Souvestre (1874-1914), creat el 1911.
Veure Cinema mut і Fantômas
Faust (pel·lícula de 1926)
Faust és una pel·lícula muda de 1926 dirigida per F. W. Murnau.
Veure Cinema mut і Faust (pel·lícula de 1926)
Ferdinand Zecca
Ferdinand Zecca (París, 19 de febrer 1864, Saint-Mandé - 23 de març de 1947) va ser un cineasta francès, director, productor, actor i guionista.
Veure Cinema mut і Ferdinand Zecca
Filadèlfia
Filadèlfia (en anglès Philadelphia, també anomenada Philly) és la ciutat més gran de l'estat de Pennsilvània, situada al nord-est dels Estats Units, entre Nova York i Washington DC.
Veure Cinema mut і Filadèlfia
Filmoteca de Catalunya
Retrat de Ramón de Baños (1890-1980) Cartellera de cinema Sala Montserrat (ca. 1910) La Filmoteca de Catalunya és l'arxiu cinematogràfic de la Generalitat de Catalunya dedicat a preservar i difondre el patrimoni audiovisual i la cultura cinematogràfica, d'acord amb allò disposat per la Llei del cinema (2010).
Veure Cinema mut і Filmoteca de Catalunya
Flesh and the Devil
Flesh and the Devil és una pel·lícula estatunidenca de Clarence Brown estrenada el 1926.
Veure Cinema mut і Flesh and the Devil
Flora Finch
A Cure For Pokeritis''" (1912) Flora Finch (Londres, 17 de juny de 1869 – Los Angeles, 4 de gener de 1940) va ser una actriu de teatre, vodevil i cinema que va fer més de 300 pel·lícules mudes, coneguda sobretot per aquelles que va realitzar conjuntament amb John Bunny, conegudes popularment com a “Bunnyfinches”.
Veure Cinema mut і Flora Finch
Florence Lawrence
Florence Lawrence (2 de gener de 1886 – 27 de desembre de 1938) va ser una actriu de cinema canadenca que ha estat considerada la primera gran estrella cinematogràfica de la història i la primera que la indústria del cinema li va publicitar el nom per promocionar les pel·lícules.
Veure Cinema mut і Florence Lawrence
Florence Turner
Florence Turner (Nova York, 6 de gener 1887 – Woodland Hills, 28 d'agost de 1946) va ser una actriu de cinema mut nord-americana.
Veure Cinema mut і Florence Turner
Florence Vidor
Florence Vidor I King Vidor Florence Vidor (Houston (Texas), 23 de juliol de 1895 − Pacific Palisades (Califòrnia), 3 de novembre de 1977)) va ser una actriu de cinema mut. Tot i que mai va assolir el cim de l'estrellat, va ser una de les actrius secundàries més buscades de la seva època perquè, independentment del paper, sempre realitzava unes interpretacions molt sòlides.
Veure Cinema mut і Florence Vidor
For Heaven's Sake
For Heaven's Sake és una pel·lícula muda dirigida per Sam Taylor i protagonitzada per Harold Lloyd.
Veure Cinema mut і For Heaven's Sake
Ford Sterling
Ford Sterling (La Crosse, Wisconsin, 11 de març de 1883 - Los Angeles, Califòrnia, 13 d'octubre de 1939) va ser una actor nord-americà molt popular en els primers anys del cinema mut per les seves caracteritzacions còmiques.
Veure Cinema mut і Ford Sterling
Fotògrafs Napoleon
Autorretrat doble d'Antonio Fernandez. La companyia fotogràfica Napoleon va ser una saga de fotògrafs professionals que can començar el seu treball a Barcelona l'any 1851 i va perdurar fins al seu tancament definitiu l'any 1968.
Veure Cinema mut і Fotògrafs Napoleon
Fotograma per segon
El fotograma per segon (FPS) és la unitat de mesura que indica la freqüència a la qual un reproductor o un enregistrador d'imatges genera els diferents fotogrames, rep aquest nom perquè determina el nombre d'imatges que apareixen en un sol segon.
Veure Cinema mut і Fotograma per segon
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Cinema mut і França
Francesca Bertini
Francesca Bertini (Prato, 5 de gener de 1892 - Roma, 13 d'octubre de 1985) va ser una actriu italiana de cinema mut, gènere en el qual va treballar en més de noranta pel·lícules.
Veure Cinema mut і Francesca Bertini
Frank Borzage
Frank Borzage (Salt Lake City, Utah, 23 d'abril de 1893 - Hollywood, Califòrnia, 19 de juny de 1962) fou un director de cinema estatunidenc.
Veure Cinema mut і Frank Borzage
Fred Niblo
Fred Niblo (1911) Fred Niblo (York (Nebraska), 6 de gener de 1874 − Nova Orleans (Louisiana), 11 de novembre de 1948) va ser un actor primerenc de cinema mut i posteriorment director i productor.
Veure Cinema mut і Fred Niblo
Fred Ott's Sneeze
Fred Ott's Sneeze (L'esternut de Fred Ott) és un curtmetratge mut en blanc i negre de 1894, producció de cinema de William Dickson i protagonitzada per Fred Ott.
Veure Cinema mut і Fred Ott's Sneeze
Fritz Lang
Friedrich Christian Anton Lang (Viena, 5 de desembre de 1890 – Beverly Hills, Los Angeles, 2 d'agost de 1976) fou un director de cinema alemany d'origen austríac.
Veure Cinema mut і Fritz Lang
Fructuós Gelabert i Badiella
Fructuós Gelabert i Badiella (Vila de Gràcia, 15 de gener de 1874 - barri de Sants, Barcelona, 25 de febrer de 1955) va ser un director, guionista, operador de càmera i productor cinematogràfic català.
Veure Cinema mut і Fructuós Gelabert i Badiella
Fusell fotogràfic
El fusell fotogràfic inventat per MareyEl fusell fotogràfic o cronofotògraf és un dels avantpassats de la càmera fotogràfica.
Veure Cinema mut і Fusell fotogràfic
Garçonne
L'actriu estaunidenca Louise Brooks, prototip de la ''garçonne'' Garçonne o flapper és un arquetip de noia alliberada que en la dècada del 1920 (els anys folls) desafiava les rígides normes tradicionals de conducta femenina; forma de vida que es traduïa externament en una indumentària específica, l'estil garçonne, un corrent de moda que dominà els anys vint i que els representa encara en la memòria popular.
Veure Cinema mut і Garçonne
Gaumont
Gaumont és una companyia productora de pel·lícules francesa fundada al juliol de 1895 per l'enginyer transformat en inventor, Léon Gaumont (1864–1946), sota el nom Societé L. Gaumont et Cie.. Gaumont és la companyia cinematogràfica més antiga del món, fundada abans d'altres estudis com Pathé (fundat el 1896), Titanus (1904), Nordisk Film (1906), Universal, Paramount i Nikkatsu (fundats el 1912).
Veure Cinema mut і Gaumont
Georg Wilhelm Pabst
Georg Wilhelm Pabst (Raudnitz, Bohèmia, avui República Txeca, 25 d'agost de 1885-Viena, 26 de maig de 1967), va ser un director de cinema austríac, que va treballar a Alemanya i després a l'estranger (França, els EUA).
Veure Cinema mut і Georg Wilhelm Pabst
George Albert Smith
Smith a la feinaGeorge Albert Smith (4 de gener 1864 – 17 de maig 1959) va ser un hipnotista, psíquic, llegidor de boles màgiques, company de la Societat Astronòmica Reial, inventor i un membre clau de l'associació de pioneres dels principis del cinema batjeada com a Escola de Brighton pel crític de cinema francés Georges Sadoul.
Veure Cinema mut і George Albert Smith
Georges Demenÿ
fou un fotògraf, inventor, cineasta, músic, matemàtic i gimnasta francès d'origen hongarès.
Veure Cinema mut і Georges Demenÿ
Georges Méliès
Georges Méliès (París, 8 de desembre de 1861 - Orly, 21 de gener de 1938) va ser director del teatre Robert Houdin de Paris, mag il·lusionista i director de cinema.
Veure Cinema mut і Georges Méliès
Geraldine Farrar
va ser una soprano i actriu estatunidenca.
Veure Cinema mut і Geraldine Farrar
Germaine Dulac
Germaine Dulac, nascuda Charlotte Elisabeth Germaine Saisset-Schneider el 17 de novembre de 1882 a Amiens i morta el 20 de juliol de 1942 a París, va ser una directora de cinema, realitzadora, productora i guionista francesa.
Veure Cinema mut і Germaine Dulac
Germans Lumière
Auguste Lumière (Besançon, 19 d'octubre de 1862 - Lió, 10 d'abril de 1956) i Louis Lumière (Besançon, 5 d'octubre de 1864 - Bandòu, 6 de juny de 1948), més coneguts com els germans Lumière, van ser uns físics, inventors i treballadors industrials francesos.
Veure Cinema mut і Germans Lumière
Germans Marx
Els germans Marx van ser un grup de còmics dels Estats Units que originàriament estava compost per cinc germans (entre parèntesis els noms artístics): Leonard (Chico), Adolph (Harpo), Julius (Groucho), Milton (Gummo) i Herbert (Zeppo).
Veure Cinema mut і Germans Marx
Gli ultimi giorni di Pompei
Els últims dies de Pompeia (en italià Gli ultimi giorni di Pompei) és una pel·lícula de gènere colossal o peplum de Luiggi Maggi estrenada el desembre de 1908 i basada en la novel·la homònima de 1834 d'Edward Bulwer Lytton.
Veure Cinema mut і Gli ultimi giorni di Pompei
Gloria Swanson
Retrat de l'actriu el 1922 Swanson a "Sadie Thompson" (1928) Gloria Swanson (Chicago, 27 de març de 1899−Nova York, 4 d'abril de 1983) va ser una actriu de cinema, teatre i televisió estatunidenca coneguda com l'estrella més glamurosa del cinema mut dels anys 20, especialment sota la direcció de Cecil B.
Veure Cinema mut і Gloria Swanson
Grandma's Boy
Grandma’s Boy és una pel·lícula muda dirigida per Fred C. Newmeyer i protagonitzada per Harold Lloyd La pel·lícula va ser un dels grans èxits d'aquell any i per primera vegada, Lloyd feia un llargmetratge de cinc bobines i a més hi integrava elements dramàtics amb un humor més natural.
Veure Cinema mut і Grandma's Boy
Greta Garbo
Greta Garbo, nom artístic de Greta Lovisa Gustafsson (Estocolm, Suècia, 18 de setembre de 1905-Nova York, Estats Units, 15 d'abril de 1990), va ser una actriu sueca a qui van anomenar «la Divina».
Veure Cinema mut і Greta Garbo
Guillem Díaz-Plaja i Contestí
Guillem Díaz-Plaja i Contestí (Manresa, Bages 1909 - Barcelona 1984) fou un escriptor català, germà de Ferran Díaz-Plaja i Contestí i d'Aurora Díaz-Plaja i Contestí.
Veure Cinema mut і Guillem Díaz-Plaja i Contestí
Harold Lloyd
Harold Lloyd a ''Safety Last!'' (1923) Anunci (1919) Harold Clayton Lloyd (Burchard, Nebraska, 20 d'abril del 1893 - Beverly Hills, Califòrnia, 8 de març del 1971) va ser un actor i productor de pel·lícules estatunidenc, va ser especialment famós per les seves comèdies durant el període del cinema mut.
Veure Cinema mut і Harold Lloyd
Harry Langdon
actor i director cinematogràfic nord-americà i una de les principals figures de l'edat d'or del cinema còmic estatunidenc.
Veure Cinema mut і Harry Langdon
Häxan
Häxan (Heksen, lit. La bruixa) és una pel·lícula muda sueco-danesa de terror d'assaig escrita i dirigida per Benjamin Christensen.
Veure Cinema mut і Häxan
He Who Gets Slapped
He who gets slapped és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per Victor Sjöström el 1924, protagonitzada per Lon Chaney, Norma Shearer, i John Gilbert.
Veure Cinema mut і He Who Gets Slapped
Helen Gardner
Helen Louise Gardner (Binghamton. 2 de setembre de 1884 – Orlando, 20 de novembre de 1968) va ser una actriu teatral i de cinema nord-americana.
Veure Cinema mut і Helen Gardner
Henry King
Henry King (Christiansburg, Virgínia, 24 de gener de 1886 - Toluca Lake, Califòrnia, 29 de juny de 1982) fou un director de cinema estatunidenc.
Veure Cinema mut і Henry King
Herr Arnes pengar
Johnson en una escena de la pel·lícula Herr Arnes pengar (en suec El tresor d'Arne) és una pel·lícula sueca de drama criminal de 1919 dirigida per Mauritz Stiller i protagonitzada per Richard Lund, Hjalmar Selander, Concòrdia Selander i Mary Johnson.
Veure Cinema mut і Herr Arnes pengar
Hispano Films
Hispano Films va ser un laboratori i productora cinematogràfica que es va fundar a Barcelona el 1902 per Lluís Macaya i Albert Marro.
Veure Cinema mut і Hispano Films
Hollywood
Rètol del ''Hollywood Boulevard'' Hollywood és un barri de la ciutat de Los Angeles, Califòrnia, els Estats Units, que s'ha convertit en una metonímia de la indústria cinematogràfica estatunidenca.
Veure Cinema mut і Hollywood
Hollywood (pel·lícula de 1923)
Hollywood és una pel·lícula muda nord-americana estrenada el 19 d'agost de 1923 que constitueix una sàtira de la colònia d'actors que hi havia a Hollywood en aquell moment.
Veure Cinema mut і Hollywood (pel·lícula de 1923)
Hou Hsiao-hsien
Hou Hsiao-hsien (en xinès tradicional: 侯孝賢; en xinès simplificat: 侯孝贤; en pinyin: Hóu Xiàoxián) és un cineasta de Taiwan que al llarg de la seva carrera ha rebut diversos premis.
Veure Cinema mut і Hou Hsiao-hsien
Immigració
Taxa neta de migració al 2011: positiva (blau), negativa (taronja), estable (verd), sense dades (gris). Immigrants europeus arribant a l'Argentina. La immigració és l'entrada a un país per part de persones que van néixer o són procedents d'un altre Estat.
Veure Cinema mut і Immigració
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Cinema mut і Imperi Romà
Internet Archive
Seu de la ''Internet Archive'', entre 1996 i 2009, en el Presidi Reial de San Francisco, antigament una base militar en San Francisco. Internet Archive és una biblioteca digital gestionada per una organització sense ànim de lucre dedicada a la preservació d'arxius, captures de llocs públics de la Web, recursos multimèdia i programari.
Veure Cinema mut і Internet Archive
Intertítol
En el llenguatge cinematogràfic, un intertítol és un text filmat.
Veure Cinema mut і Intertítol
Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages
Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages és una pel·lícula muda estatunidenca de David Wark Griffith, estrenada el 1916.
Veure Cinema mut і Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages
It
* It (novel·la), novel·la de terror escrita per Stephen King;Cinema.
Veure Cinema mut і It
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Cinema mut і Itàlia
Jacques Feyder
Jacques Fréderix (Ixelles, 21 de juliol de 1885 — Rives-de-Prangins, Vaud, 24 de maig de 1948) va ser un director de cinema belga, conegut amb el pseudònim de Jacques Feyder.
Veure Cinema mut і Jacques Feyder
Jacques Tati
Jacques Tati (nascut com a Jacques Tatischeff; Le Pecq, 9 d'octubre de 1907 − París, 4 de novembre de 1982) va ser un guionista, actor i director de cinema francès.
Veure Cinema mut і Jacques Tati
James Stuart Blackton
James Stuart Blackton (5 de gener de 1875 - 13 d'agost de 1941) fou un productor i director de cinema britànic-americà de l'època muda.
Veure Cinema mut і James Stuart Blackton
James Williamson
James A. Williamson (1855, Kirkcaldy, Escòcia - 1933, Richmond upon Thames, Anglaterra) va ser un pioner del cinema britànic, pertanyent a l'anomenada Escola de Brighton, on va desenvolupar el seu cinema juntament amb altres cineastes com George Albert Smith, Alfred Darling o Esme Collins, i va ser una de les màximes figures en el desenvolupament de l'incipient llenguatge narratiu cinematogràfic.
Veure Cinema mut і James Williamson
Janet Gaynor
va ser una actriu de cinema estatunidenca.
Veure Cinema mut і Janet Gaynor
Jean Epstein
Jean Epstein (Varsòvia, 25 de març de 1897 - París, 3 d'abril de 1953) fou un director de cinema polonès.
Veure Cinema mut і Jean Epstein
Jean Vigo
Jean Vigo (París, 26 d'abril de 1905 - París, 5 d'octubre de 1934) va ser un director de cinema francès.
Veure Cinema mut і Jean Vigo
Joan Crawford
Lucille Fay Le Sueur, més coneguda com a Joan Crawford (San Antonio, Texas, 23 de març de 1904 - Nova York, 10 de maig de 1977), fou una actriu estatunidenca, considerada com un dels mites del Setè Art.
Veure Cinema mut і Joan Crawford
John Barrymore
John Barrymore (Philadelphia (Pennsylvania), 14 o 15 de febrer de 1882 − Los Angeles (Califòrnia), 29 de maig de 1942) actor de teatre i cinema.
Veure Cinema mut і John Barrymore
John Bunny
John Bunny i Flora Finch a ''A Cure for Pokeritis'' (1912) John Bunny (Brooklyn, 21 de setembre de 1863- New Rochelle, 26 d'abril de 1915) va ser un actor nord-americà de teatre i cinema mut.
Veure Cinema mut і John Bunny
John Ford
John Ford, nascut com a John Martin Feeney (Cape Elizabeth, Maine, 1 de febrer de 1894 - Culver City, Califòrnia, 31 d'agost de 1973), director i productor cinematogràfic estatunidenc, un dels creadors més importants i influents de la història del cinema.
Veure Cinema mut і John Ford
John Gilbert
Fotografia publicitària de l'actor de quan treballava pels estudis de Thomas H. Ince Lillian Gish i John Gilbert a La Boheme John Gilbert i Greta Garbo en una fotografia publicitària de la pel·lícula ''A Woman of Affairs'' (1928). John Gilbert (Logan (Utah), 10 de juliol de 1897 – Los Angeles (Califòrnia), 9 de gener de 1936) va ser un actor de cinema molt popular durant l’època del cinema mut.
Veure Cinema mut і John Gilbert
Joséphine Baker
, va ser una cantant, ballarina, actriu, vedet principal, membre de la resistència francesa, francmaçonaJoséphine Baker va ser iniciada el 1960 a la lògia maçònica La Nouvelle Jerusalem de la Gran Lògia femenina de França.
Veure Cinema mut і Joséphine Baker
Josef von Sternberg
Josef von Sternberg (nascut com a Jonas Sternberg el 29 de maig de 1894 a Viena i mort el 22 de desembre de 1969 a Los Angeles), va ser un director de cinema estatunidenc d'origen austríac.
Veure Cinema mut і Josef von Sternberg
June Elvidge
June Elvidge (Saint Paul, Minnesota, 30 de juny de 1893 – 1 de maig de 1965) va ser una actriu estatunidenca de cinema mut i de vodevil activa entre 1914 i 1925.
Veure Cinema mut і June Elvidge
Körkarlen
Körkarlen (en suec el carro fantasma) és una pel·lícula muda sueca del 1921 dirigida i protagonitzada per Victor Sjöström, basada en la novel·la homònima de 1912 de l'autor suec Selma Lagerlöf.
Veure Cinema mut і Körkarlen
Keystone Cops
Roscoe "Fatty" Arbuckle i després venen Rube Miller, Hank Mann i Al St. John. Els Keystone Cops, també anomenats "Keystone Kops" van ser un conjunt fictici de policies incompetents que va actuar en pel·lícules mudes de caràcter còmic, produïdes per la Keystone Film Company de Mack Sennet entre el 1912 i 1917.
Veure Cinema mut і Keystone Cops
King Vidor
King Wallis Vidor (Galveston, Texas, 8 de febrer de 1894 - Paso Robles, Califòrnia, 1 de novembre de 1982) fou un director de cinema nord-americà, màxim exponent del cinema social dels anys vint i trenta.
Veure Cinema mut і King Vidor
Kiss Me Again (pel·lícula de 1925)
Marie Prevost en un fotograma de la pel·lícula Kiss Me Again és una pel·lícula muda romàntica de la Warner Bros. dirigida per Ernst Lubitsch i protagonitzada per Marie Prevost, Monte Blue i Clara Bow.
Veure Cinema mut і Kiss Me Again (pel·lícula de 1925)
Kodak
Eastman Kodak Company és una empresa multinacional fundada el 1892 als Estats Units que produeix material i equipament fotogràfic.
Veure Cinema mut і Kodak
L'Arrivée d'un train en gare de La Ciotat
L'Arrivée d'un train en gare de La Ciotat (en català: L'arribada d'un tren a l'estació de La Ciutat) és una pel·lícula dels germans Lumière, considerada una de les primeres pel·lícules projectades en públic, després d'altres també conegudes com La sortida dels obrers de la fàbrica.
Veure Cinema mut і L'Arrivée d'un train en gare de La Ciotat
L'hotel elèctric
L'hotel elèctric és una pel·lícula de Segundo de Chomón de 1908, considerada la primera pel·lícula que va utilitzar el recurs de l'animació fotograma a fotograma de la història del cinema (procediment del pas de manovella, propi dels primers anys del).
Veure Cinema mut і L'hotel elèctric
La Chute de la maison Usher
La Chute de la maison Usher és una pel·lícula francesa de terror en blanc i negre, rodada el 1928 i dirigida per Jean Epstein.
Veure Cinema mut і La Chute de la maison Usher
La gran desfilada
La gran desfilada (The Big Parade) és una pel·lícula muda realitzada als Estats Units pel director King Vidor i estrenada el 5 de novembre de 1925.
Veure Cinema mut і La gran desfilada
La Passion de Jeanne d'Arc
La Passion de Jeanne d'Arc és una pel·lícula de l'any 1928 dirigida per Carl Theodor Dreyer i protagonitzada per Renée Falconetti i Eugène Silvain.
Veure Cinema mut і La Passion de Jeanne d'Arc
La quimera de l'or
La quimera de l'or (títol original en anglès The Gold Rush) és una pel·lícula estatunidenca de cinema mut dirigida per Charles Chaplin, estrenada el 26 de juny del 1925.
Veure Cinema mut і La quimera de l'or
La Rambla
La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.
Veure Cinema mut і La Rambla
La sortida dels obrers de la fàbrica
La sortida dels obrers de la fàbrica o La sortida dels obrers de la fàbrica Lumière a Lió es considera unànimement com la primera pel·lícula que es va rodar i que es va presentar en una sessió de pagament de la història del cinema, feta al Salon Indien del Grand Café de París.
Veure Cinema mut і La sortida dels obrers de la fàbrica
La terra (pel·lícula)
La terra és un film soviètic de 1930 dirigit per l'ucraïnès Oleksandr Dovjenko.
Veure Cinema mut і La terra (pel·lícula)
Laurel i Hardy
Hardy i Laurel a ''Babes in Toyland'' (1934) Stan Laurel i Oliver Hardy, coneguts popularment com el prim i el gras, van formar la parella còmica més cèlebre del, un duo del cinema americà d'entreguerres basat sempre en problemes, embolics i destrosses, ritualitzats i polits, dels quals l'ingenu Stan surt sempre indemne, mentre l'Oliver és l'ase dels cops, situació que més endavant veurem repetida amb parelles com ara Mortadel·lo i Filemó.
Veure Cinema mut і Laurel i Hardy
Léon Gaumont
Léon Gaumont (París, 10 de maig de 1864 – Sainte-Maxime, 9 d'agost de 1946) va ser un inventor i industrial francès.
Veure Cinema mut і Léon Gaumont
Léonce Perret
Léonce Perret (Niort, Deux-Sèvres, 14 de març de 1880 - 7è districte de París, 12 d'agost de 1935), actor i director a més de guionista, realitzador i productor de pel·lícules franceses.
Veure Cinema mut і Léonce Perret
Le Locataire diabolique
Le locataire diabolique és una pel·lícula muda dirigida per Georges Méliès i protagonitzada pel mateix director el seu fill, entre altres.
Veure Cinema mut і Le Locataire diabolique
Le Voyage dans la Lune
Le Voyage dans la Lune és una pel·lícula muda francesa de 1902 dirigida per Georges Méliès, adaptació lliure de dues cèlebres novel·les: De la Terra a la Lluna de Jules Verne i Els primers homes a la lluna de H.G. Wells.
Veure Cinema mut і Le Voyage dans la Lune
Leland Stanford
va ser un industrial i polític estatunidenc, un dels constructors del primer ferrocarril transcontinental dels Estats Units.
Veure Cinema mut і Leland Stanford
Leo McCarey
Thomas Leo McCarey (Los Angeles, 3 d'octubre de 1898 - Santa Monica (Califòrnia), 5 de juliol de 1969) va ser un director de cinema i guionista estatunidenc guanyador de l'Oscar.
Veure Cinema mut і Leo McCarey
Les vacances del Sr. Hulot
Les vacances del Sr.
Veure Cinema mut і Les vacances del Sr. Hulot
Life of an American Fireman
Life of an American Fireman (Vida d'un Bomber Americà) és un curt mut dirigit per George S. Fleming i Edwin S. Porter amb la productora cinematogràfica Edison Manufacturing Company.
Veure Cinema mut і Life of an American Fireman
Lillian Gish
Lillian Gish (Springfield, Ohio, 14 d'octubre del 1893 - Nova York, 27 de febrer del 1993) fou una actriu teatral i cinematográfica, a més de directora i guionista estatunidenca.
Veure Cinema mut і Lillian Gish
Lionel Barrymore
Georgie Drew Barrymore amb Ethel, Lionel (a dalt a la dreta) i John Barrymore Lionel Barrymore (Filadèlfia (Pennsilvània), 28 d’abril de 1878− Beverly Hills (Califòrnia), 15 de novembre de 1954) va ser un actor teatral i radiofònic a més de director i actor de cinema.
Veure Cinema mut і Lionel Barrymore
Llanterna màgica
Una llanterna màgica, 1890, museu Wymonham, Norfolk Llanterna màgica La llanterna màgica és un giny precursor dels projectors de cinema o de diapositives inventat a mitjan.
Veure Cinema mut і Llanterna màgica
Lo más sublime
Lo más sublime o Respetad a los señores maestros és una pel·lícula muda catalana inèdita del 1927 dirigida per Enric Ponsà.
Veure Cinema mut і Lo más sublime
Lois Weber
Lois Weber (13 de juny de 1879 – 13 de novembre de 1939) va ser una actriu de cinema mut, guionista, productora, i directora, nord-americana que va ser considerada "la directora dona més important que la indústria del cinema americà ha conegut", i "una de les més importants i prolífiques directores de pel·lícula en l'era del cinema mut".
Veure Cinema mut і Lois Weber
Lon Chaney
Lon Chaney (Colorado Springs, 1 d'abril de 1883 – Los Angeles, 26 d'agost de 1930), conegut com «l'home de les mil cares», va ser un actor de cinema estatunidenc del temps del mut.
Veure Cinema mut і Lon Chaney
London After Midnight
London After Midnight és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per Tod Browning, estrenada el 1927.
Veure Cinema mut і London After Midnight
Louis Delluc
Louis Delluc (Cadonh, Lo Boisson de Cadonh, Dordonya, 1890 — París, 1924) va ser un escriptor i director cinematogràfic francès.
Veure Cinema mut і Louis Delluc
Louis Feuillade
Louis Feuillade (Lunèl, Erau, 19 de febrer de 1873 – Niça, 25 de febrer de 1925) va ser un director francès de cinema mut.
Veure Cinema mut і Louis Feuillade
Louis Le Prince
Louis Aimé Augustin Le Prince (Metz, 28 d'agost de 1842, desaparegut el 16 de setembre de 1890) fou un inventor considerat per molts historiadors el vertader pare de les imatges en moviment, qui va configurar les primeres imatges preses en "pel·lícula de paper" mitjançant un senzill sistema de projecció que incloïa una càmera de setze lents, dos rodets de pel·lícula - recentment patentats per George Eastman, fundador de l'empresa Eastman Kodak Company - un petit projector i un estereoscopi.
Veure Cinema mut і Louis Le Prince
Louise Brooks
Louise Brooks (14 de novembre de 1906, Cherryvale, Kansas – 8 d'agost de 1985, Rochester, New York) fou una actriu estatunidenca que es convertí en una de les cares més famoses del cinema mut.
Veure Cinema mut і Louise Brooks
Louise Fazenda
Louise Fazenda (Lafayette, Indiana, 17 de juny de 1895 – Beverly Hills, Califòrnia, 17 d'abril de 1962) va ser una de les actrius còmiques més divertides i populars entre la dècada dels anys 1910 i 1930, tot i que també va interpretar drames.
Veure Cinema mut і Louise Fazenda
Luis Buñuel Portolés
Luis Buñuel Portolés (Calanda, 22 de febrer de 1900 - Ciutat de Mèxic, 29 de juliol de 1983) va ser un director cinematogràfic aragonès.
Veure Cinema mut і Luis Buñuel Portolés
Lulú, la caixa de Pandora
Lulú, la caixa de Pandora o La capsa de Pandora.
Veure Cinema mut і Lulú, la caixa de Pandora
Lyda Borelli
va ser una actriu italiana.
Veure Cinema mut і Lyda Borelli
Mabel Normand
Mabel Ethelreid Normand (New Brighton, Nova York, 10 de novembre de 1895 – Monrovia, Califòrnia, 23 de febrer de 1930) va ser una popular actriu estatunidenca de cinema mut, a més de guionista, directora i productora de diverses pel·lícules.
Veure Cinema mut і Mabel Normand
Mack Sennett
Mack Sennett (Danville, Quebec, 17 de gener de 1880 − Woodland Hills, Los Angeles, Califòrnia, 5 de novembre de 1960) productor i director de cinema quebequès, conegut com el rei de la comèdia.
Veure Cinema mut і Mack Sennett
Mae Marsh
Mae Marsh (Madrid (Nou Mèxic), 9 de novembre de 1894 - Hermosa Beach (Califòrnia) 13 de febrer de 1968) va ser una de les actrius estatunidenques amb una carrera més llarga en el món del cinema, més de 50 anys.
Veure Cinema mut і Mae Marsh
Making a Living
Pel·lícula completa Making a Living és la primera pel·lícula de Charles Chaplin.
Veure Cinema mut і Making a Living
Marcel L'Herbier
fou un director de cinema francès de la primera avantguarda.
Veure Cinema mut і Marcel L'Herbier
Marcel Marceau
Marcel Mangel, conegut arreu amb el nom artístic de Marcel Marceau, (Estrasburg, 22 de març de 1923 — Caors, 22 de setembre de 2007) va ser un mim «sense dubte el mim més popular del ».
Veure Cinema mut і Marcel Marceau
Maria Rosa
Maria Rosa és un drama social i amorós en tres actes d'Àngel Guimerà aparegut el 1894.
Veure Cinema mut і Maria Rosa
Mary Pickford
Gladys Marie Smith, més coneguda com a Mary Pickford, (Toronto, Canadà, 8 d'abril de 1892 − Santa Monica, Califòrnia, Estats Units, 29 de maig de 1979) va ser una actriu de cinema canadenca i una de les figures més destacades del cinema mut durant el període 1915-25 com a intèrpret d'un tipus popular d'ingènua romàntica.
Veure Cinema mut і Mary Pickford
Maurice Costello
Costello en l'època d'actor teatral (principis segle XX) Maurice Costello (Pittsburgh (Pennsilvània), 22 de febrer de 1877 – Hollywood (Califòrnia), 28 d'octubre de 1950) va ser un actor i director de cinema mut.
Veure Cinema mut і Maurice Costello
Maurice Tourneur
Maurice Tourneur (2 de febrer de 1876 – 4 d'agost de 1961) va ser un director, guionista i productor cinematogràfic francès.
Veure Cinema mut і Maurice Tourneur
Mauritz Stiller
Mauritz Stiller (Hèlsinki, 17 de juliol de 1883 - Estocolm, 18 de novembre de 1928) va ser un director de cinema, actor i guionista suec. És considerat, juntament amb Victor Sjöström, el director més important de cinema mut suec, tot i que va desenvolupar el final de la seva carrera a Hollywood.
Veure Cinema mut і Mauritz Stiller
Max Linder
El mestre francès a ''Seven Years Bad Luck''(1921) Max Linder, nom artístic de Gabriel-Maximilien Lieuvielle (Sent Lobés, Gironda, 1883- París, 1925), actor i director de cinema i teatre, va ser el primer gran còmic del cinema i un del més grans mestres de la pantomima del.
Veure Cinema mut і Max Linder
Max Skladanowsky
Max Skladanowsky (Berlín, 1863 - Berlín, 1939) fou un inventor, productor, actor i cineasta alemany.
Veure Cinema mut і Max Skladanowsky
Mel Brooks
Melvin Kaminsky o Mel Brooks (Nova York, 28 de juny de 1926) és un guionista, actor i director de cinema estatunidenc.
Veure Cinema mut і Mel Brooks
Melodrama
El melodrama vist pel pintor Honoré Daumier El melodrama té el significat literal d'obra teatral dramàtica en la qual s'hi incorpora música instrumental, que s'usa per a enfasitzar els sentiments dels personatges.
Veure Cinema mut і Melodrama
Metensmograf
El Metensmograf, també anomenat Cinematógrafo Farrusini, es trobava a l'avinguda del Paral·lel, núm.
Veure Cinema mut і Metensmograf
Metro-Goldwyn-Mayer
Metro-Goldwyn-Mayer Inc.
Veure Cinema mut і Metro-Goldwyn-Mayer
Metropolis (pel·lícula)
Metropolis és una pel·lícula expressionista alemanya feta durant el curt període de la República de Weimar.
Veure Cinema mut і Metropolis (pel·lícula)
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Veure Cinema mut і Miguel Primo de Rivera Orbaneja
Mikhaïl Ippolítov-Ivànov
Mikhaïl Mikhàilovitx Ippolítov-Ivànov (en rus: Михаил Михайлович Ипполитов-Иванов) (Gatxina, prop de Sant Petersburg, 7 de novembre de 1859 - Moscou, 28 de gener de 1935) fou un compositor, director d'orquestra i pedagog rus.
Veure Cinema mut і Mikhaïl Ippolítov-Ivànov
Mildred Davis
Mildred Davis (Philadelphia, (Pensilvània), 22 de febrer de 1901– Santa Monica, (Califòrnia) 18 d'agost de 1969) va ser una actriu de cinema mut especialitzada en rols de noia innocent i seriosa en comèdies.
Veure Cinema mut і Mildred Davis
Mim
Marcel Marceau Rowan Atkinson El mim (del grec μῖμος mīmos, 'imitador', 'actor') és una tècnica d'actuació, dins de les arts escèniques, que utilitza el gest, en concret la mímica, i no fa servir el llenguatge parlat.
Veure Cinema mut і Mim
Minta Durfee
Araminta Estelle "Minta" Durfee (Los Angeles, 1 d'octubre de 1889 - Woodland Hills, 9 de setembre de 1975) va ser una actriu estatunidenca que va destacar sobretot en l'època del cinema mut.
Veure Cinema mut і Minta Durfee
Mirador (revista)
Mirador fou un setmanari de literatura, art i política, fundat a Barcelona per Amadeu Hurtado i Miró el 1929.
Veure Cinema mut і Mirador (revista)
Modern Times
Modern Times (literalment en català "Temps moderns") és un llargmetratge de 1936 dirigit, escrit i protagonitzat per Charles Chaplin.
Veure Cinema mut і Modern Times
Motion Picture Patents Company
Edison Studio a Bronxbis, 1907 La Motion Picture Patents Company (o MPPC., anomenada també Edison Trust) era un trust cinematogràfic americà creat l'any 1908, que reagrupava uns quants productors de cinema americans: Edison, Biograph, Vitagraph, Essanay, Lubin, Selig, Kalem, i dos productors francesos implantats als Estats Units: Pathé Frères i Star Film.
Veure Cinema mut і Motion Picture Patents Company
Musidora
Jeanne Roques (París, 23 de febrer de 1889 - ibídem, 7 de desembre de 1957), coneguda artísticament sota el pseudònim de Musidora, va ser una actriu, directora teatral, escriptora, productora i realitzadora cinematogràfica francesa del cine mut, que es va fer famosa per la seva interpretació en la pel·lícula de Louis Feuillade Les Vampires.
Veure Cinema mut і Musidora
Nita Naldi
Retrat de l'actriu del 1922 Nita Naldi (Nova York, 13 novembre de 1894 – Nova York, 17 de febrer de 1961) va ser una actriu de cinema mut molt popular durant els anys 20.
Veure Cinema mut і Nita Naldi
Nitrocel·lulosa
El nitrat de cel·lulosa, nitrocel·lulosa o cotó pólvora és un compost explosiu sintetitzat per primera vegada l'any 1845 per Christian Friedrich Schönbein.
Veure Cinema mut і Nitrocel·lulosa
Norma Talmadge
Norma Talmadge (Jersey City (Nova Jersey), 26 de maig de 1897 – Las Vegas, 24 de desembre de 1957), va ser una de les actrius més importants del cinema mut.
Veure Cinema mut і Norma Talmadge
Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens
Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens, és una pel·lícula alemanya muda dirigida per Friedrich Wilhelm Murnau i estrenada el 1922.
Veure Cinema mut і Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens
Nova Jersey
Jersey City, la secona ciutat més gran de Nova Jersey Cases unifamiliars en construcció en una zona residencial a Marlboro Township, situat al comtat de Monmouth, una part distant de la zona metropolitana de la ciutat de Nova York al nord de Nova Jersey comtats de Nova Jersey Nova Jersey (New Jersey en anglès) és un estat dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Cinema mut і Nova Jersey
Oleksandr Dovjenko
Oleksandr o Aleksandr Dovjenko (en ucraïnès: Олекса́ндр Петро́вич Довже́нко, Oleksandr Petròvitx Dovjenko, Viúnisxe, óblast de Txerníhiv, Ucraïna, imperi Rus, 1894 - Peredielkino, óblast de Moscou, 1956) va ser un director cinematogràfic ucraïnès i soviètic, amb un gran impuls líric que queda palès en la pel·lícula Zemlya (1930).
Veure Cinema mut і Oleksandr Dovjenko
Orphans of the Storm
Orphans of the Storm és una pel·lícula muda produïda i dirigida per D. W. Griffith la qual va comptar per darrer cop amb les germanes Lillian Gish i Dorothy Gish en el seu repartiment.
Veure Cinema mut і Orphans of the Storm
Orson Welles
George Orson Welles (Kenosha, Wisconsin, 6 de maig de 1915 - Hollywood, Los Angeles, Califòrnia, 10 d'octubre de 1985) va ser un actor, guionista i director de cinema estatunidenc, considerat un dels grans directors de Hollywood, i també un dels més excèntrics.
Veure Cinema mut і Orson Welles
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Cinema mut і Països Baixos
Pablo Berger Uranga
Pablo Berger Uranga (Bilbao, 1963) és un cineasta basc.
Veure Cinema mut і Pablo Berger Uranga
Paramount Pictures
Paramount Pictures Corporation és una companyia de producció i distribució de cinema i televisió classificat constantment com un dels estudis més grans i amb major recaptació.
Veure Cinema mut і Paramount Pictures
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Cinema mut і París
Pathé
Pathé o Pathé Frères (pronunciació en francès:, estilitzat com PATHÉ!) és el nom de diverses empreses franceses que van ser fundades i dirigides originalment per els germans Pathé de França, començant l'any 1896.
Veure Cinema mut і Pathé
Paul Leni
Paul Leni (nascut amb el nom de Paul Josef Levi; Stuttgart, 8 de juliol de 1885 − Los Angeles, 2 de setembre de 1929) va ser un director de cinema alemany i membre destacat dels inicis del cinema expressionista alemany.
Veure Cinema mut і Paul Leni
Pearl White
Pearl White, nascuda com Victoria Evans Wright, (Green Ridge, 1889 – París, 1938) va ser una actriu estatunidenca de l'època del cinema mut.
Veure Cinema mut і Pearl White
Pel·lícula
Auguste i Louis Lumière foren els inventors del cinematògraf. El de pel·lícula o filmTotes les llengües diuen 'film' com a paraula bàsica.
Veure Cinema mut і Pel·lícula
Pel·lícula perduda
Una pel·lícula perduda és un llargmetratge o curtmetratge del qual no es té coneixement que existeixi cap còpia en els arxius de qualsevol estudi, col·leccions privades o arxius públics, com ara la Biblioteca del Congrés.
Veure Cinema mut і Pel·lícula perduda
Pla (llenguatge audiovisual)
Un pla és, en les arts audiovisuals, l'espai escènic (personatges, objectes, paisatges) que capta l'objectiu de la càmera des que s'inicia la filmació fins que es deté.
Veure Cinema mut і Pla (llenguatge audiovisual)
Pla seqüència
El pla seqüència és una tècnica cinematogràfica de planificació del rodatge, on la càmera no deixa de rodar durant un temps bastant dilatat; s'hi poden usar tràvelings i diferents grandàries de plans i angles en el seguiment dels personatges o en l'exposició d'un escenari.
Veure Cinema mut і Pla seqüència
Plaça de Catalunya (Barcelona)
La plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona.
Veure Cinema mut і Plaça de Catalunya (Barcelona)
Pola Negri
Pola Negri, nascuda Barbara Apolonia Chalupec; 3 de gener de 1897 - 1 d'agost de 1987) va ser una actriu i cantant de cinema i guionista polonesa. Va assolir fama mundial durant les èpoques del cinema mut i daurat de Hollywood i europeu pels seus papers tràgics i de femme fatale i va ser reconeguda com a sex symbol.
Veure Cinema mut і Pola Negri
Primer pla
The Lonedale Operator (1911). Casablanca''. Close-up extrem en el film britànic ''The Big Swallow'' (1901) La tècnica del primer pla o close-up és, en cinema, en televisió, en fotografia en audiovisual, i fins i tot en les tires còmiques, un enquadrament central sobre una persona o sobre un objecte.
Veure Cinema mut і Primer pla
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Cinema mut і Primera Guerra Mundial
Profunditat de camp
Exemple de poca profunditat de camp: només la línia central apareix enfocada Imatge amb poca profunditat de camp Imatge amb una profunditat de camp moderada La profunditat de camp en fotografia i cinematografia és l'espai que hi ha entre dos punts, pròxim i llunyà, de manera que els objectes que hi ha entre aquests dos punts queden enfocats.
Veure Cinema mut і Profunditat de camp
Queen Kelly
Queen Kelly Queen Kelly és una pel·lícula muda dirigida per Erich von Stroheim i protagonitzada per Gloria Swanson, Walter Byron, Seena Owen i Tully Marshall.
Veure Cinema mut і Queen Kelly
Quinetògraf
Quinetògraf amb desenvolupament horitzontal del film. El quinetògraf (del grec κινέω: moure, agitar, i γράφω: escriure) és considerat el precedent de la càmera cinematogràfica i permetia enregistrar imatges en moviment.
Veure Cinema mut і Quinetògraf
Quo vadis? (pel·lícula de 1913)
Quo Vadis és una pel·lícula italiana dirigida per Enrico Guazzoni per a Società Italiana Cines el 1913, basada en la novel·la homònima escrita per Henryk Sienkiewicz.
Veure Cinema mut і Quo vadis? (pel·lícula de 1913)
Raoul Walsh
Raoul Walsh (Nova York, 11 de març de 1887 – Simi Valley, Califòrnia, 31 de desembre de 1980) va ser un director de cinema estatunidenc.
Veure Cinema mut і Raoul Walsh
Raquel Meller
Raquel Meller, nom artístic de Francisca Romana Marqués López (Tarassona, Aragó, 9 de març de 1888 - Barcelona, 26 de juliol de 1962), fou una cantant, cupletista i actriu.
Veure Cinema mut і Raquel Meller
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Cinema mut і Rússia
René Clair
René Clair, de veritable nom René Chomette (11 de novembre de 1898, París - 15 de març de 1981), va ser un cineasta i escriptor francès.
Veure Cinema mut і René Clair
Revolució d'Octubre de 1917
La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del.
Veure Cinema mut і Revolució d'Octubre de 1917
Rex Ingram
Rex Ingram (Dublín, 15 de gener de 1892 − North Hollywood, 21 de juliol de 1950) va ser un director de cinema, productor, escriptor i actor irlandès.
Veure Cinema mut і Rex Ingram
Ricard de Baños i Martínez
Ricard de Baños i Martínez, va ser un realitzador i productor cinematogràfic que va néixer el 28 d'agost de 1882 al carrer Tallers de Barcelona.
Veure Cinema mut і Ricard de Baños i Martínez
Ricardo Cortez
va ser un actor i director de cinema estatunidenc d'origen austríac.
Veure Cinema mut і Ricardo Cortez
Robert Flaherty
Robert Joseph Flaherty (Iron Mountain, Michigan, 16 de febrer de 1884 – Dummerston, Vermont, 23 de juliol de 1951) va ser un cineasta estatunidenc que va dirigir i va produir el primer documental de la història del cinema, Nanuk l'esquimal, el 1922.
Veure Cinema mut і Robert Flaherty
Robert W. Paul
Robert W. Paul (3 octubre de 1869 – 28 de març de 1943) fou un electricista anglès, fabricant d'instruments científics i pioner de la pel·lícula britànica.
Veure Cinema mut і Robert W. Paul
Robert Wiene
Robert Wiene (24 d'abril de 1873 a Breslau, Silèsia, Alemanya (avui territori polonès) - 16 de juny de 1938 a París) va ser un director alemany de cinema mut.
Veure Cinema mut і Robert Wiene
Robin Hood (1922)
''Robín dels boscos'' Robin Hood és una pel·lícula muda dirigida per Allan Dwan per a la United Artists i escrita (amb el pseudònim d'Elton Thomas) i protagonitzada per Douglas Fairbanks.
Veure Cinema mut і Robin Hood (1922)
Rod La Rocque
Rod La Rocque (Chicago, 29 de novembre de 1989 – Beverly Hills, 15 d'octubre de 1969) va ser un actor de cinema nord-americà a partir de les dècades del 1920 i 30.
Veure Cinema mut і Rod La Rocque
Rodolfo Valentino
Rodolfo Valentino (Castellaneta, la Pulla, Itàlia, 6 de maig de 1895 − Nova York, 23 d'agost de 1926) fou un actor italià.
Veure Cinema mut і Rodolfo Valentino
Ronald Colman
Ronald Colman (Richmond, Surrey, Anglaterra, 9 de febrer de 1891 – Santa Barbara, Califòrnia, Estats Units, 10 de maig de 1958) fou un actor anglès guanyador d'un Oscar.
Veure Cinema mut і Ronald Colman
Roscoe Arbuckle
Roscoe Arbuckle (Smith Center, Kansas, 24 de març de 1887 - Hollywood, Califòrnia, 29 de juny de 1933), conegut pel seu sobrenom Fatty, fou un actor i director cinematogràfic estatunidenc de la primera generació de cinema còmic nord-americà.
Veure Cinema mut і Roscoe Arbuckle
Ruth Roland
Ruth Roland (San Francisco, de Califòrnia, 26 d'agost de 1892 - Hollywood, 22 de setembre de 1937) va ser una productora i actriu teatral i cinematogràfica nord-americana.
Veure Cinema mut і Ruth Roland
Safety Last!
Safety Last! és una pel·lícula muda estatunidenc dirigida per Fred C. Newmeyer i Sam Taylor i protagonitzada per Harold Lloyd el 1923.
Veure Cinema mut і Safety Last!
Salvador Dalí i Domènech
Salvador Dalí i Domènech, marquès de Dalí de Púbol (Figueres, l'Alt Empordà, Catalunya, 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989) fou un pintor, escultor, decorador, escriptor i pensador català, que va esdevenir un dels principals representants del surrealisme.
Veure Cinema mut і Salvador Dalí i Domènech
Sam Taylor
Sam Taylor (Nova York, 13 d'agost de 1895 - Santa Monica, Califòrnia, 6 de març de 1958), fou un director, guionista i productor nord-americà.
Veure Cinema mut і Sam Taylor
Sang i arena (pel·lícula de 1922)
''Sang i arena'' Sang i arena o Sang i sorra és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per Fred Niblo i estrenada el 1922.
Veure Cinema mut і Sang i arena (pel·lícula de 1922)
Santiago Rusiñol i Prats
va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.
Veure Cinema mut і Santiago Rusiñol i Prats
Saved from the Titanic
Saved from the Titanic (coneguda com A Survivor From the Titanic al Regne Unit) és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per Étienne Arnaud i estrenada el 16 de maig del 1912.
Veure Cinema mut і Saved from the Titanic
Sebastià Gasch i Carreras
fou un crític d'art català.
Veure Cinema mut і Sebastià Gasch i Carreras
Segundo de Chomón
Segundo Victor Aurelio de Chomón y Ruiz (Terol, 1871 - París, 1929) fou fotògraf, inventor d'efectes especials cinematogràfics, cameràman, pintor, productor, guionista i director de cinema.
Veure Cinema mut і Segundo de Chomón
Serguei Eisenstein
Serguei Mikhàilovitx Eisenstein (en letó: Sergejs Eizenšteins, en rus: Сергей Михайлович Эйзенштейн) (Riga, Letònia, Imperi rus, 22 de gener de 1898 - Moscou, URSS, 11 de febrer de 1948) fou un director, muntador i teòric cinematogràfic soviètic.
Veure Cinema mut і Serguei Eisenstein
Sherlock Jr.
Sherlock Jr. és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida i interpretada per Buster Keaton el 1924.
Veure Cinema mut і Sherlock Jr.
Shoulder Arms
Shoulder Arms és una pel·lícula muda dirigida i interpretada per Charles Chaplin que es va estrenar el 27 d'octubre de 1918.
Veure Cinema mut і Shoulder Arms
Siegmund Lubin
Siegmund Lubin (20 d'abril de 1851 – 11 de setembre de 1923) va ser un empresari, productor i pioner cinematogràfic nord-americà d'origen alemany.
Veure Cinema mut і Siegmund Lubin
So
timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.
Veure Cinema mut і So
Société Française des Films de l’Éclair
Éclair va ser una empresa de productora de cinema, laboratori de cinema i fabricant de càmeres cinematogràfiques establerta a Épinay-sur-Seine, França per Charles Jourjon el 1907.
Veure Cinema mut і Société Française des Films de l’Éclair
Star system
Fotografia de Clara Bow, una de les primeres actrius de l'etarra System de Hollywood. Star system (expressió anglesa que es tradueix com "sistema d'estrella" o "sistema de les estrelles") era el sistema de contractació d'actors en exclusivitat i a llarg termini pels estudis de Hollywood en la denominada època daurada de Hollywood per assegurar-se de l'èxit de les seves pel·lícules.
Veure Cinema mut і Star system
Stop-motion
''Mary and Gretel'' (1916) Animació d'una moneda amb ''stop-motion''. Lstop-motion és una tècnica d'animació que consisteix en capturar fotografies consecutives d'un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que, visualitzant-les ràpidament, hom creu que l'objecte es mou.
Veure Cinema mut і Stop-motion
Subtítol
Anunci de Folgers subtitulat en francès.Els subtítols són versions escrites del text d'una obra d'art escènica o audiovisual, que apareix al mateix moment en què s'està dient.
Veure Cinema mut і Subtítol
Sunrise: A Song of Two Humans
Sunrise: A Song of Two Humans és una pel·lícula estatunidenca dirigida per F. W. Murnau el 1927.
Veure Cinema mut і Sunrise: A Song of Two Humans
Suzanne Grandais
Suzanne Gueudret, coneguda com a Suzanne Grandais, (París, 14 de juny de 1893 - Vaudoy-en-Brie, 28 d'agost de 1920) va ser una actriu francesa de cinema mut.
Veure Cinema mut і Suzanne Grandais
Terra baixa
Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana.
Veure Cinema mut і Terra baixa
The Adventures of Dollie
The Adventures of Dollie és una pel·lícula muda de la Biograph dirigida per D.W. Griffith i protagonitzada per Arthur V. Johnson i Linda Arvidson entre altres.
Veure Cinema mut і The Adventures of Dollie
The Cameraman
The Cameraman és una pel·lícula muda estatunidenca interpretada i codirigida per Buster Keaton i Edward Sedgwick que es va estrenar el 22 de setembre de 1928.
Veure Cinema mut і The Cameraman
The Cheat
The Cheat és una pel·lícula dramàtica de cinema mut dirigida per Cecil B. DeMille, rodada i estrenada als Estats Units l'any 1915.
Veure Cinema mut і The Cheat
The Circus
The Circus (El circ) és una pel·lícula muda de 1928 dirigida per Charles Chaplin.
Veure Cinema mut і The Circus
The Covered Wagon
The Covered Wagon és una pel·lícula estatunidenca dirigida per James Cruze el 1923.
Veure Cinema mut і The Covered Wagon
The Crowd
The Crowd és una pel·lícula de l'any 1928 dirigida per King Vidor i protagonitzada per James Murray i Eleanor Boardman.
Veure Cinema mut і The Crowd
The Great Dictator
The Great Dictator és una pel·lícula dirigida l'any 1940 per Charles Chaplin.
Veure Cinema mut і The Great Dictator
The Great Train Robbery (pel·lícula de 1903)
The Great Train Robbery és una pel·lícula muda rodada el 1903 per Edwin S. Porter, que fou la primera del gènere del western.
Veure Cinema mut і The Great Train Robbery (pel·lícula de 1903)
The Iron Horse
The Iron Horse és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Ford i estrenada l'any 1924.
Veure Cinema mut і The Iron Horse
The Jazz Singer
The Jazz Singer (El cantant de jazz o El cantor de jazz) és el primer llargmetratge comercial amb so sincronitzat.
Veure Cinema mut і The Jazz Singer
The Kid
La pel·lícula completa. The Kid (literalment en català "El vailet") és una pel·lícula muda estatunidenca escrita, dirigida i protagonitzada per Charles Chaplin, estrenada el 1921.
Veure Cinema mut і The Kid
The Kiss in the Tunnel
The Kiss in the Tunnel és una pel·lícula muda del 1899 filmada per George Albert Smith (1864–1959) que representa una escena amorosa: durant l'entrada d'un tren en un túnel, una parella aprofita el moment de foscor per fer-se petons dins del compartiment del vagó.
Veure Cinema mut і The Kiss in the Tunnel
The Lodger
The Lodger (The Lodger: A Story of the London Fog) és una pel·lícula muda de 1927 dirigida per Alfred Hitchcock.
Veure Cinema mut і The Lodger
The Man Who Laughs
The Man Who Laughs és una pel·lícula muda dirigida per Paul Leni i protagonitzada per Conrad Veidt i Mary Philbin.
Veure Cinema mut і The Man Who Laughs
The Mark of Zorro (1920)
The Mark of Zorro és una pel·lícula muda d'acció romàntica dirigida per Fred Niblo i escrita i protagonitzada per Douglas Fairbanks.
Veure Cinema mut і The Mark of Zorro (1920)
The Mountain Eagle
The Mountain Eagle és una pel·lícula britànico-alemanya muda dirigida per Alfred Hitchcock, estrenada el 1926.
Veure Cinema mut і The Mountain Eagle
The Navigator
The Navigator és una comèdia muda protagonitzada per Buster Keaton i codirigida per ell mateix i Donald Crisp.
Veure Cinema mut і The Navigator
The Patriot (pel·lícula de 1928)
The Patriot és una pel·lícula de la Paramount dirigida per Ernst Lubitsch i protagonitzada per Emil Jannings, Florence Vidor i Lewis Stone.
Veure Cinema mut і The Patriot (pel·lícula de 1928)
The Penalty (pel·lícula de 1920)
''The Penalty'' The Penalty és un thriller del 1920 protagonitzat per Lon Chaney basada en la novel·la homònima de Gouverneur Morris.
Veure Cinema mut і The Penalty (pel·lícula de 1920)
The Pilgrim (pel·lícula de 1923)
The Pilgrim és una pel·lícula muda dirigida, escrita i protagonitzada per Charles Chaplin.
Veure Cinema mut і The Pilgrim (pel·lícula de 1923)
The Scarlet Letter (pel·lícula de 1926)
Pel·lícula sencera The Scarlet Letter és una pel·lícula dramàtica estatunidenca de 1926 basada en la novel·la homònima de de 1850 de Nathaniel Hawthorne i dirigida pel cineasta suec Victor Sjöström (acreditat com a Victor Seastrom).
Veure Cinema mut і The Scarlet Letter (pel·lícula de 1926)
The Sea Nymphs
Mabel Normand i Fatty Arbuckle en un fotograma de la pel·lícula The Sea Nymphs és una pel·lícula muda de dos bobines de la Keystone dirigida i protagonitzada per Fatty Arbuckle junt amb Mabel Normand, Minta Durfee i Alice Davenport, entre altres.
Veure Cinema mut і The Sea Nymphs
The Sheik
The Sheik és una pel·lícula muda produïda per la Famous Players-Lasky, i dirigida per George Melford, que va ser un dels grans èxits de l'any 1921 i que va suposar l'ascensió a l'estrellat de Rodolfo Valentino.
Veure Cinema mut і The Sheik
The Ten Commandments (pel·lícula de 1923)
The Ten Commandments és una pel·lícula muda èpica estatunidenca dirigida per Cecil B. DeMille, estrenada el 1923.
Veure Cinema mut і The Ten Commandments (pel·lícula de 1923)
The Three Must-Get-Theres
The Three Must-Get-Theres és una pel·lícula del director i actor estatunidenc Max Linder, estrenada el 27 d'agost del 1922.
Veure Cinema mut і The Three Must-Get-Theres
The Tramp
The Tramp és una pel·lícula muda dirigida per Charles Chaplin i protagonitzada per ell mateix i Edna Purviance.
Veure Cinema mut і The Tramp
The Unknown
The Unknown és una pel·lícula muda de Tod Browning estrenada el 1927.
Veure Cinema mut і The Unknown
The Wind
The Wind és una pel·lícula de l'any 1928 dirigida per Victor Sjöström i protagonitzada per Lillian Gish i Lars Hanson.
Veure Cinema mut і The Wind
Theda Bara
Theodosia Burr Goodman (Cincinnati, Ohio, 29 de juliol de 1885 - Los Angeles, Califòrnia, 7 d'abril de 1955) va ser una actriu estatunidenca de cinema mut.
Veure Cinema mut і Theda Bara
Thomas Alva Edison
en ''A Day with Thomas Edison'' (1922) Thomas Alva Edison (Milan, Ohio, els EUA, 11 de febrer de 1847 - West Orange, Nova Jersey, els EUA, 18 d'octubre de 1931) va ser un inventor i un home de negocis dels Estats Units que va crear molts aparells importants.
Veure Cinema mut і Thomas Alva Edison
Tod Browning
Charles Albert Browning, Jr. (Louisville, Kentucky, Estats Units; 12 de juliol de 1880 - Hollywood, Califòrnia, Estats Units; 6 d'octubre de 1962), conegut com Tod Browning, va ser un director i actor estatunidenc que va desenvolupar la seva etapa artística tant en l'era sonora del cinema com en la muda.
Veure Cinema mut і Tod Browning
Tom Mix
Tom Mix, de nom vertader Thomas Hezekiah Mix, (Mix Run, Pennsilvània, 6 de gener de 1880 – Florence, Arizona, 12 d'octubre de 1940) fou un actor de cinema estatunidenc.
Veure Cinema mut і Tom Mix
Tràveling
Rodes sobre via En cinema, un tràveling és el tipus de moviment de la càmera que implica un desplaçament de l'eix de l'aparell.
Veure Cinema mut і Tràveling
Un chien andalou
Un chien andalou és un curtmetratge surrealista i una de les pel·lícules més famoses de la història del cinema.
Veure Cinema mut і Un chien andalou
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Cinema mut і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Universal Studios
Els Universal Studios són una companyia dedicada a la producció i la distribució de pel·lícules de cinema, controlada per General Electric.
Veure Cinema mut і Universal Studios
Veu
L'espectrograma de la veu humana revela que és rica en contingut harmònic. La veu és el so emès per l'ésser humà quan parla, crida, canta, etc.
Veure Cinema mut і Veu
Victor Sjöström
Victor David Sjöström (20 de setembre de 1879 - 3 de gener de 1960), també conegut als Estats Units com a Victor Seastrom, va ser un director, guionista i actor pioner del cinema suec.
Veure Cinema mut і Victor Sjöström
Victorin Jasset
''Bandits en automobile'' (1912) Victorin-Hippolyte Jasset (Fumay, 30 de març del 1862 − París, 22 de juny del 1913) fou un director francès.
Veure Cinema mut і Victorin Jasset
Vitagraph Studios
Vitagraph Studios, també coneguda com a Vitagraph Company of America, va ser una companyia cinematogràfica dels Estats Units.
Veure Cinema mut і Vitagraph Studios
Vitaphone
Imatge de dos treballadors de Vitaphone ensenyant els discos de gravació de so. Vitaphone va ser una companyia dedicada al so en les pel·lícules, fundada el 1926 per Bell Telephone Laboratories i Western Electric i adquirida després per Warner Bros.
Veure Cinema mut і Vitaphone
Vsévolod Pudovkin
Vsévolod Ilariónovitx Pudovkin és potser, al costat de Serguei Eisenstein, el més prestigiós dels realitzadors cinematogràfics soviètics.
Veure Cinema mut і Vsévolod Pudovkin
Wallace Reid
Dorothy Davenport, Wallace Reid Jr. i Wallace Reid en una imatge publicitària Wallace Reid (Saint Louis (Missouri), 15 d’abril de 1891– Los Angeles, 18 de gener de 1923) va ser un director i actor nord-americà molt popular del cinema mut que morí tràgicament en el cim de la seva carrera a causa de complicacions per la seva addició a la morfina.
Veure Cinema mut і Wallace Reid
Warner Bros.
Warner Bros.
Veure Cinema mut і Warner Bros.
Way Down East
Way Down East és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per D. W. Griffith, i interpretada per Lillian Gish i Richard Barthelmess, entre altres.
Veure Cinema mut і Way Down East
Western
The Great Train Robbery'' (1903) El western és bàsicament un gènere cinematogràfic, tot i que s'origina com un gènere literari, l'acció del qual se situa al Far West, principalment durant la segona meitat del.
Veure Cinema mut і Western
What Price Glory? (pel·lícula de 1926)
What Price Glory? és una pel·lícula muda dirigida per Raoul Walsh i protagonitzada per Victor McLaglen, Edmund Lowe i Dolores del Río.
Veure Cinema mut і What Price Glory? (pel·lícula de 1926)
William Kennedy Dickson
William Kennedy Laurie Dickson (Le Minihic-sur-Rance, França; 1860 – Twickenham, Regne Unit; 1935) director cinematogràfic, fotògraf i enginyer brito-francès.
Veure Cinema mut і William Kennedy Dickson
William S. Hart
William Surrey Hart (6 de desembre de 1864 – 23 de juny de 1946) va ser un actor de cinema mut nord-americà a més de guionista, productor i director de pel·lícules i un dels més populars entre els darrers anys 10 i els primers anys 20.
Veure Cinema mut і William S. Hart
Wings (pel·lícula)
Wings és una pel·lícula muda estatunidenca de 1927 dirigida per William A. Wellman.
Veure Cinema mut і Wings (pel·lícula)
Zero en conducta
Zero en conducta (títol original en francès, Zéro de conduite: Jeunes diables au collège) és un migmetratge francès de 1933 escrit i dirigit per Jean Vigo.
Veure Cinema mut і Zero en conducta
Zui hao de shi guang
Zui hao de shi guang (xinès: 最好的時光; Zuìhǎo de shíguāng; lit. 'el millor dels temps'), comercialitzada com a Three Times, és un una pel·lícula francotaiwanesa de l'any 2005 i dirigida Hou Hsiao-Hsien.
Veure Cinema mut і Zui hao de shi guang
1896
;Països Catalans.
Veure Cinema mut і 1896
3 Bad Men
3 Bad Men és una pel·lícula muda nord-americana dirigida per John Ford basada en la novel·la de Herman Whittaker "Over the Border" (1916-17) i estrenada el 31 d'agost de 1926.
Veure Cinema mut і 3 Bad Men
També conegut com Pel·lícula muda, Pel·lícules mudes.
, Dolores Costello, Dorothy Gish, Douglas Fairbanks, Dr. Mabuse, der Spieler, Dziga Vértov, Eadweard Muybridge, East Orange, Edith Storey, Edwin S. Porter, El cuirassat Potemkin, El gabinet del Dr. Caligari, El geperut de Notre-Dame, El lladre de Bagdad (pel·lícula de 1924), El maquinista de la General, El naixement d'una nació, El regador regat, El setè cel (pel·lícula), Els tres mosqueters (pel·lícula de 1921 de Niblo), Els vampirs, Emil Jannings, Entr'acte, Erich von Stroheim, Ernst Lubitsch, Esposes frívoles, Estats Units d'Amèrica, Exposició Universal de París (1889), Expressionisme, F. W. Murnau, Fantasmagorie, Fantômas, Faust (pel·lícula de 1926), Ferdinand Zecca, Filadèlfia, Filmoteca de Catalunya, Flesh and the Devil, Flora Finch, Florence Lawrence, Florence Turner, Florence Vidor, For Heaven's Sake, Ford Sterling, Fotògrafs Napoleon, Fotograma per segon, França, Francesca Bertini, Frank Borzage, Fred Niblo, Fred Ott's Sneeze, Fritz Lang, Fructuós Gelabert i Badiella, Fusell fotogràfic, Garçonne, Gaumont, Georg Wilhelm Pabst, George Albert Smith, Georges Demenÿ, Georges Méliès, Geraldine Farrar, Germaine Dulac, Germans Lumière, Germans Marx, Gli ultimi giorni di Pompei, Gloria Swanson, Grandma's Boy, Greta Garbo, Guillem Díaz-Plaja i Contestí, Harold Lloyd, Harry Langdon, Häxan, He Who Gets Slapped, Helen Gardner, Henry King, Herr Arnes pengar, Hispano Films, Hollywood, Hollywood (pel·lícula de 1923), Hou Hsiao-hsien, Immigració, Imperi Romà, Internet Archive, Intertítol, Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages, It, Itàlia, Jacques Feyder, Jacques Tati, James Stuart Blackton, James Williamson, Janet Gaynor, Jean Epstein, Jean Vigo, Joan Crawford, John Barrymore, John Bunny, John Ford, John Gilbert, Joséphine Baker, Josef von Sternberg, June Elvidge, Körkarlen, Keystone Cops, King Vidor, Kiss Me Again (pel·lícula de 1925), Kodak, L'Arrivée d'un train en gare de La Ciotat, L'hotel elèctric, La Chute de la maison Usher, La gran desfilada, La Passion de Jeanne d'Arc, La quimera de l'or, La Rambla, La sortida dels obrers de la fàbrica, La terra (pel·lícula), Laurel i Hardy, Léon Gaumont, Léonce Perret, Le Locataire diabolique, Le Voyage dans la Lune, Leland Stanford, Leo McCarey, Les vacances del Sr. Hulot, Life of an American Fireman, Lillian Gish, Lionel Barrymore, Llanterna màgica, Lo más sublime, Lois Weber, Lon Chaney, London After Midnight, Louis Delluc, Louis Feuillade, Louis Le Prince, Louise Brooks, Louise Fazenda, Luis Buñuel Portolés, Lulú, la caixa de Pandora, Lyda Borelli, Mabel Normand, Mack Sennett, Mae Marsh, Making a Living, Marcel L'Herbier, Marcel Marceau, Maria Rosa, Mary Pickford, Maurice Costello, Maurice Tourneur, Mauritz Stiller, Max Linder, Max Skladanowsky, Mel Brooks, Melodrama, Metensmograf, Metro-Goldwyn-Mayer, Metropolis (pel·lícula), Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Mikhaïl Ippolítov-Ivànov, Mildred Davis, Mim, Minta Durfee, Mirador (revista), Modern Times, Motion Picture Patents Company, Musidora, Nita Naldi, Nitrocel·lulosa, Norma Talmadge, Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens, Nova Jersey, Oleksandr Dovjenko, Orphans of the Storm, Orson Welles, Països Baixos, Pablo Berger Uranga, Paramount Pictures, París, Pathé, Paul Leni, Pearl White, Pel·lícula, Pel·lícula perduda, Pla (llenguatge audiovisual), Pla seqüència, Plaça de Catalunya (Barcelona), Pola Negri, Primer pla, Primera Guerra Mundial, Profunditat de camp, Queen Kelly, Quinetògraf, Quo vadis? (pel·lícula de 1913), Raoul Walsh, Raquel Meller, Rússia, René Clair, Revolució d'Octubre de 1917, Rex Ingram, Ricard de Baños i Martínez, Ricardo Cortez, Robert Flaherty, Robert W. Paul, Robert Wiene, Robin Hood (1922), Rod La Rocque, Rodolfo Valentino, Ronald Colman, Roscoe Arbuckle, Ruth Roland, Safety Last!, Salvador Dalí i Domènech, Sam Taylor, Sang i arena (pel·lícula de 1922), Santiago Rusiñol i Prats, Saved from the Titanic, Sebastià Gasch i Carreras, Segundo de Chomón, Serguei Eisenstein, Sherlock Jr., Shoulder Arms, Siegmund Lubin, So, Société Française des Films de l’Éclair, Star system, Stop-motion, Subtítol, Sunrise: A Song of Two Humans, Suzanne Grandais, Terra baixa, The Adventures of Dollie, The Cameraman, The Cheat, The Circus, The Covered Wagon, The Crowd, The Great Dictator, The Great Train Robbery (pel·lícula de 1903), The Iron Horse, The Jazz Singer, The Kid, The Kiss in the Tunnel, The Lodger, The Man Who Laughs, The Mark of Zorro (1920), The Mountain Eagle, The Navigator, The Patriot (pel·lícula de 1928), The Penalty (pel·lícula de 1920), The Pilgrim (pel·lícula de 1923), The Scarlet Letter (pel·lícula de 1926), The Sea Nymphs, The Sheik, The Ten Commandments (pel·lícula de 1923), The Three Must-Get-Theres, The Tramp, The Unknown, The Wind, Theda Bara, Thomas Alva Edison, Tod Browning, Tom Mix, Tràveling, Un chien andalou, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Universal Studios, Veu, Victor Sjöström, Victorin Jasset, Vitagraph Studios, Vitaphone, Vsévolod Pudovkin, Wallace Reid, Warner Bros., Way Down East, Western, What Price Glory? (pel·lícula de 1926), William Kennedy Dickson, William S. Hart, Wings (pel·lícula), Zero en conducta, Zui hao de shi guang, 1896, 3 Bad Men.