Taula de continguts
116 les relacions: Abraham Ortelius, Alemanya, Alexandre I de Parma, Anabaptisme, Andreas Vesal, Anglaterra, Antoni I de Portugal, Anvers, Baixa Normandia, Bíblia Poliglota d'Anvers, Benito Arias Montano, Brussel·les, Caen, Calvinisme, Carles Manuel I de Savoia, Carolus Clusius, Casa taller museu Plantin-Moretus, Castellà, Catolicisme, Claude Garamond, Colònia (Alemanya), Comtat d'Holanda, Comtat de Flandes, Concili de Trento, Ducat de Brabant, Enciclopèdia Espasa, Enric Hèrcules, Enric III de França, Erasme de Rotterdam, Escalda, Escòcia, Espanya, Fúria espanyola (Anvers), Felip II de Castella, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, França, Francès, Franciscus Raphelengius, Frankfurt del Main, Gabriel de Zayas, Guerra dels Vuitanta Anys, Hugonot, Impremta, Itàlia, Jacobus de Kerle, Jacques Grévin, Jan Moretus, Joan Martí Cordero i Oliver, Juan Valverde de Amusco, Justus Lipsius, ... Ampliar l'índex (66 més) »
- Morts el 1589
Abraham Ortelius
''' Abraham Ortelius '''. Abraham Ortelius (Anvers, 14 d'abril de 1527 - Anvers, 1598) (també grafiat Ortels, Oertel, Orthellius, Wortels) va ser un geògraf i cartògraf flamenc, conegut com el «Ptolemeu del segle XVI».
Veure Christophe Plantin і Abraham Ortelius
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Christophe Plantin і Alemanya
Alexandre I de Parma
Alexandre Farnese o Alexandre I de Parma (Roma, Estats Pontificis, 27 d'agost de 1545 - Arràs, Països Baixos espanyols, 3 de desembre de 1592) fou el tercer Duc de Parma, càrrec que ostentà entre 1586 i 1592.
Veure Christophe Plantin і Alexandre I de Parma
Anabaptisme
Anabaptistes reunits en secret a la barca de Peter Piersz. Il·lustració de Jan Luyken. Els anabaptistes van ser una denominació cristiana protestant que va sorgir el durant el moviment de la Reforma Protestant.
Veure Christophe Plantin і Anabaptisme
Andreas Vesal
Andreas Vesal o Andreas Vesalius (Brussel·les, Bèlgica, 31 de desembre de 1514 - illa de Zacint, República de Venècia, 15 d'octubre de 1564) fou un notable metge d'origen brabançó del s.XVI.
Veure Christophe Plantin і Andreas Vesal
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Christophe Plantin і Anglaterra
Antoni I de Portugal
Antoni I de Portugal (Lisboa, 1531 - París, 1595) fou infant de Portugal i rei de Portugal durant 23 dies (1580).
Veure Christophe Plantin і Antoni I de Portugal
Anvers
Anvers (del francès Anvers; en neerlandès i oficialment, Antwerpen; en català, històricament Antuèrpia) és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica.
Veure Christophe Plantin і Anvers
Baixa Normandia
Baixa Normandia (en francès: Basse-Normandie) fou una regió administrativa de França.
Veure Christophe Plantin і Baixa Normandia
Bíblia Poliglota d'Anvers
La Bíblia Poliglota d'Anvers, intitulada Biblia Sacra Hebraice, Chaldaice, Graece et Latine: Philippi II Regii Catholice pietate, et studio ad sacrosanctae Ecclesiae vsum, i coneguda també com a Biblia Regia, Bíblia del rei d'Espanya, Bíblia d'Arias Montano o Bíblia de Plantin (1568-1572), fou una edició poliglota de la Bíblia publicada per l'impressor Christophe Plantin a la ciutat d'Anvers, amb el patrocini de Felip II i la direcció científica de Benito Arias Montano.
Veure Christophe Plantin і Bíblia Poliglota d'Anvers
Benito Arias Montano
Benito Arias Montano (Fregenal de la Sierra, 1527 - Sevilla, 6 de juliol de 1598) fou un religiós i humanista espanyol, eminent poliglot, teòleg, bibliòleg i poeta en llatí.
Veure Christophe Plantin і Benito Arias Montano
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Veure Christophe Plantin і Brussel·les
Caen
Caen és un municipi francès, situat al departament de Calvados i a la regió de Normandia, situat vora els marges del riu Orne.
Veure Christophe Plantin і Caen
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Veure Christophe Plantin і Calvinisme
Carles Manuel I de Savoia
Imatge de Carles Manuel I de Savoia. Carles Manuel I de Savoia, anomenat el Gran, (Rivoli, Savoia 1562 - Savigliano 1630) fou duc de Savoia entre 1580 i 1630.
Veure Christophe Plantin і Carles Manuel I de Savoia
Carolus Clusius
Charles de l'Écluse, L'Escluse, o Carolus Clusius (Arràs, 19 de febrer de 1526 – Leiden, 4 d'abril de 1609), Senyor de Watènes, va ser un botànic i metge flamenc, segurament el botànic més influent de tot el.
Veure Christophe Plantin і Carolus Clusius
Casa taller museu Plantin-Moretus
El Museu Plantin-Moretus (Plantin-Moretusmuseum) és un museu dedicat a la impremta belga fundada i dirigida al per Christophe Plantin.
Veure Christophe Plantin і Casa taller museu Plantin-Moretus
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Christophe Plantin і Castellà
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Christophe Plantin і Catolicisme
Claude Garamond
La paraula Garamond en Adobe Garamond Pro Claude Garamond (París, 1490 - 1561) va ser un tipògraf, impressor i gravador de matrius francès.
Veure Christophe Plantin і Claude Garamond
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Veure Christophe Plantin і Colònia (Alemanya)
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Veure Christophe Plantin і Comtat d'Holanda
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Veure Christophe Plantin і Comtat de Flandes
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Veure Christophe Plantin і Concili de Trento
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Veure Christophe Plantin і Ducat de Brabant
Enciclopèdia Espasa
Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.
Veure Christophe Plantin і Enciclopèdia Espasa
Enric Hèrcules
Francesc de França (nascut al castell de Fontainebleau el 18 de març de 1555 sent batejat com Enric Hèrcules, mort a Château-Thierry el 10 de juny de 1584 i inhumat a l'Basílica de Saint-Denis), duc d'Alençon, d'Anjou, de comte de Turena, duc de Brabant i Château-Thierry, fou el darrer fill d'Enric II de França i de Caterina de Mèdici.
Veure Christophe Plantin і Enric Hèrcules
Enric III de França
Enric III de França Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.
Veure Christophe Plantin і Enric III de França
Erasme de Rotterdam
va ser un filòsof, filòleg i teòleg neerlandès.
Veure Christophe Plantin і Erasme de Rotterdam
Escalda
L'Escalda (en neerlandès: Schelde, en francès: Escaut, en anglès Scheldt, en llatí Scaldis) és un riu que neix a França prop de Gouy (Aisne).
Veure Christophe Plantin і Escalda
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Veure Christophe Plantin і Escòcia
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Christophe Plantin і Espanya
Fúria espanyola (Anvers)
La fúria espanyola va ser un saqueig de la ciutat d'Anvers per tropes espanyoles amotinades que va començar el 4 de novembre del 1576, durant la Guerra dels Vuitanta Anys.
Veure Christophe Plantin і Fúria espanyola (Anvers)
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Christophe Plantin і Felip II de Castella
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, fou un militar i polític castellà nascut a Piedrahita (1507) i mort a Lisboa (1582).
Veure Christophe Plantin і Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Christophe Plantin і França
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Christophe Plantin і Francès
Franciscus Raphelengius
Franciscus Raphelengius, llatinització del seu nom (en francès: François Ravlenghien o Rapheleng, en neerlandès: Frans van Ravelingen) (Lannoy, 27 de febrer de 1539 - Leiden, 20 de juliol de 1597).
Veure Christophe Plantin і Franciscus Raphelengius
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Veure Christophe Plantin і Frankfurt del Main
Gabriel de Zayas
Gabriel de Zayas (Écija, 1526 — Madrid, 13 de juliol de 1593), Secretari d'Estat amb Felip II.
Veure Christophe Plantin і Gabriel de Zayas
Guerra dels Vuitanta Anys
La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.
Veure Christophe Plantin і Guerra dels Vuitanta Anys
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Veure Christophe Plantin і Hugonot
Impremta
Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.
Veure Christophe Plantin і Impremta
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Christophe Plantin і Itàlia
Jacobus de Kerle
Jacobus de Kerle (Ieper, 1531/1532 - Praga, 7 de gener de 1591) fou un compositor i organista flamenc de finals del Renaixement.
Veure Christophe Plantin і Jacobus de Kerle
Jacques Grévin
Jacques Grévin (Clermont de l'Oise (França), 1538 - Torí (Itàlia), 5 de novembre de 1570) fou un metge, dramaturg i poeta francès.
Veure Christophe Plantin і Jacques Grévin
Jan Moretus
Jan Moretus, adaptació llatina de Johann Moerentorf (Anvers, 2 de maig de 1543 — Anvers, 25 de setembre de 1610), fou un impressor, llibreter i editor dels Països Baixos meridionals. Fou el segon director de lOfficina Plantiniana o «Compàs d'Or», successor del fundador de la impremta i genial empresari Christophe Plantin.
Veure Christophe Plantin і Jan Moretus
Joan Martí Cordero i Oliver
Joan Martí Cordero i Oliver, en castellà Juan Martín Cordero, (València, 11 de novembre de 1531 – Moixent, ca. 1600) fou un traductor i teòleg valencià.
Veure Christophe Plantin і Joan Martí Cordero i Oliver
Juan Valverde de Amusco
Juan Valverde de Amusco (Amusco, ca. 1525 - Roma, ca. 1588).
Veure Christophe Plantin і Juan Valverde de Amusco
Justus Lipsius
Justus Lipsius, (Just Lipsi en català, Joost Lips o Josse Lips en neerlandès) (Overijse, Ducat de Brabant, 18 d'octubre de 1547 - Lovaina, 23 de març de 1606) fou un filòleg i humanista d'origen brabançó.
Veure Christophe Plantin і Justus Lipsius
La Rochelle
La Rochelle (en peitoví-saintongès: La Rochéle) és un comú francès, al departament de la Charanta Marítima (regió de Nova Aquitània).
Veure Christophe Plantin і La Rochelle
Leiden
Leiden (antigament escrita com Leyden) o Leida, és una ciutat de la província d'Holanda Meridional, als Països Baixos.
Veure Christophe Plantin і Leiden
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.
Veure Christophe Plantin і Lió
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Veure Christophe Plantin і Lieja
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Christophe Plantin і Llatí
Llista de governadors dels Països Baixos
Aquests són els governadors que tingué els Països Baixos durant l'ocupació d'aquests territoris per la Corona de Castella, el Regne d'Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic des de mitjans de fins a finals del.
Veure Christophe Plantin і Llista de governadors dels Països Baixos
Margarida de Parma
Vitrall de Margarida de Parma a l'església de St. Jan a Gouda (Països Baixos) Margarida de Parma o Margarida d'Àustria (Oudenaarde, 5 de juliol de 1522 - Ortona, Ducat de Parma, 18 de gener de 1586) fou infanta de Castella, governadora dels Països Baixos (1559-1567) i duquessa consort de Parma (1552-1586).
Veure Christophe Plantin і Margarida de Parma
Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maties I, emperador romanogermànic (Viena 24 de febrer de 1557 - 20 de març de 1619) fou arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Croàcia i rei de Bohèmia des de 1611 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1612.
Veure Christophe Plantin і Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic
Monarquia Absoluta Borbònica
La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.
Veure Christophe Plantin і Monarquia Absoluta Borbònica
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Veure Christophe Plantin і Monarquia d'Espanya
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Veure Christophe Plantin і Neerlandès
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Veure Christophe Plantin і Orleans
Països Baixos del sud
Països Baixos del Sud (o meridionals) és una denominació que s'utilitza de vegades en un context geogràfic per designar la part meridional de les Disset Províncies, els Països Baixos espanyols, els Països Baixos austríacs o Bèlgica, i en contrast amb els Països Baixos del nord.
Veure Christophe Plantin і Països Baixos del sud
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Christophe Plantin і París
Peter Paul Rubens
Peter Paul Rubens Peter Paul Rubens (Siegen, Westfàlia, 28 de juny del 1577 – Anvers, 30 de maig del 1640), va ser un diplomàtic, i el pintor barroc més popular de l'escola flamenca.
Veure Christophe Plantin і Peter Paul Rubens
Petrus Ramus
Petrus Ramus o Pierre de la Ramée va ser un filòsof i matemàtic francès, del, assassinat en la massacre de Sant Bartomeu.
Veure Christophe Plantin і Petrus Ramus
Philippe de Monte
Philippe de Monte, també conegut com a Philippus de Monte o Filippo di Monte (Mechelen, Flandes, ara Bèlgica, 1521 - Praga, Bohèmia, ara República Txeca, 4 de juliol de 1603) fou un compositor madrigalista belga.
Veure Christophe Plantin і Philippe de Monte
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Christophe Plantin і Portugal
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Veure Christophe Plantin і Províncies Unides
Rembert Dodoens
Rembert Dodoens (Mechelen, 29 de juny de 1517 – 10 de març de 1585) va ser un metge i botànic brabançó.
Veure Christophe Plantin і Rembert Dodoens
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Christophe Plantin і Renaixement
Saint-Avertin
Saint-Avertin és un municipi francès, situat al departament d'Indre i Loira i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Veure Christophe Plantin і Saint-Avertin
Salamanca
Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.
Veure Christophe Plantin і Salamanca
Saqueig
Soldats saquejant, any 1906 El saqueig, pillatge o saqueu és l'apropiació dels béns d'altres persones o institucions per mitjà de la força, com a conseqüència d'una victòria política o militar o també durant el transcurs d'una catàstrofe com pot ser una guerra o un desastre natural.
Veure Christophe Plantin і Saqueig
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Veure Christophe Plantin і Sèneca
Simon Stevin
Simon Stevin (Bruges, comtat de Flandes, 1548 – La Haia, comtat d'Holanda, 1620), va ser un matemàtic i enginyer originari de les Disset Províncies.
Veure Christophe Plantin і Simon Stevin
Sonet
El sonet és un tipus d'estrofa poètica d'origen italià composta per catorze versos amb un nombre de síl·labes variable (les versions italiana i castellana són d'onze síl·labes per vers).
Veure Christophe Plantin і Sonet
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Christophe Plantin і Suïssa
Tipografia
''Summa teològica'' de Sant Tomàs d'Aquino La tipografia és una tècnica (industrial o artística) de reproduir texts de forma impresa mitjançant tipus mòbils i gravats que són entitats, la forma dels quals es transfereixen al suport per pressió directa.
Veure Christophe Plantin і Tipografia
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Veure Christophe Plantin і Tolosa de Llenguadoc
Tours
Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).
Veure Christophe Plantin і Tours
Troyes
Troyes és un municipi francès, situat al departament de l'Aube i a la regió del Gran Est.
Veure Christophe Plantin і Troyes
Universitat de Leiden
La Universitat de Leiden (en neerlandès, Universiteit Leiden) és a la ciutat de Leiden i té el títol d'universitat més antiga de les Províncies Unides.
Veure Christophe Plantin і Universitat de Leiden
Vianen
Vianen és un municipi de la província d'Utrecht, al centre dels Països Baixos.
Veure Christophe Plantin і Vianen
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Christophe Plantin і 1 de juliol
10 de juny
El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Christophe Plantin і 10 de juny
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Veure Christophe Plantin і 1534
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Christophe Plantin і 1540
1556
;Països Catalans.
Veure Christophe Plantin і 1556
1557
;Països Catalans.
Veure Christophe Plantin і 1557
1558
; Països Catalans.
Veure Christophe Plantin і 1558
1559
;Països Catalans.
Veure Christophe Plantin і 1559
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Christophe Plantin і 1561
1562
;Països Catalans.
Veure Christophe Plantin і 1562
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Christophe Plantin і 1565
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Christophe Plantin і 1566
1568
;Països Catalans.
Veure Christophe Plantin і 1568
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Christophe Plantin і 1570
1571
;Països Catalans.
Veure Christophe Plantin і 1571
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Veure Christophe Plantin і 1572
1574
;Països Catalans.
Veure Christophe Plantin і 1574
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Veure Christophe Plantin і 1578
1579
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Christophe Plantin і 1579
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Christophe Plantin і 1580
1582
Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Veure Christophe Plantin і 1582
1586
;Països Catalans.
Veure Christophe Plantin і 1586
1589
122x122px.
Veure Christophe Plantin і 1589
17 de maig
El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Christophe Plantin і 17 de maig
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Christophe Plantin і 18 de febrer
2 de novembre
El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.
Veure Christophe Plantin і 2 de novembre
21 de març
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Christophe Plantin і 21 de març
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Christophe Plantin і 23 d'agost
26 de novembre
El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Christophe Plantin і 26 de novembre
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Christophe Plantin і 28 d'agost
30 d'agost
El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Christophe Plantin і 30 d'agost
5 d'abril
El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Christophe Plantin і 5 d'abril
Vegeu també
Morts el 1589
- Alexandre Farnese (cardenal)
- Benet de San Fratello
- Caterina de Mèdici
- Christian Hollander
- Christophe Plantin
- Diego Pérez de Valdivia
- Enric III de França
- Giulio Cesare Aranzi
- Guillaume Rouillé
- Hadim Mesih Paixà
- Isabel Osorio
- Jacome da Trezzo
- Jacques Clément
- Jean Antoine de Baïf
- Johannes Sturm
- Jurij Dalmatin
- Laura Battiferri
- Martín Cortés Zúñiga
- Paulo Dias de Novais
- Quentin Matsys el Jove
- Todar Mal
- Walter Mildmay
També conegut com Christoffel Plantijn, Christophorus Plantinus.